Modernisme a Reus

Page 1

Gaudí Centre-Capsa Gaudí, Reus.

Cristina Altadill Molné


El modernisme • Amb el nom de Modernisme es designa el període de la història de l'art i de la literatura comprès entre l'Impressionisme i les primeres avantguardes; cronològicament es situa entre el 1890 i el 1910, aproximadament. Fou un moment de ruptura amb el passat i de tempteig i recerca d'idees i formes noves.

• Sota l'impuls del capitalisme la ciutat es transformarà. La rica burgesia industrial -nascuda, sovint, en cases velles del casc antices farà construir els seus habitatges amb profusió de miradors i balcons, d'espais amplis i airosos; en el seu interior, paviments, sostres i xemeneies, portes i vidrieres, mobles, catifes i llums, tot estarà integrat en l'arquitectura en un intent d'art total. L'arquitecte necessitarà, doncs, envoltar-se de bons artesans. I tot plegat només s'ho podrà pagar l'alta burgesia il·lustrada.


Principals característiques del Modernisme: • Cosmopolitisme. • Ruptura amb el passat . • Importància de l'ornamentació i la decoració. • Accentuació de la línia amb el predomini de la corba sobre la recta. • Ús freqüent de motius vegetals. • Ús de diversos materials en un mateix edifici. • Pel que fa als colors prefereix les tintes fredes.


Antoni Gaudí i Cornet Reus 1852 - Barcelona 10-6-1926

Gaudi infant, tot jugant se sent atret pel misteri de les boles daurades que amb els seus dibuixos estranys li suggereixen el seu propi futur i la seva identitat ( les boles, de bronze daurat, giren, a voluntat de l’espectador i mostren, entre altres elements decoratius, les lletres que composen el nom de GAUDI, la qual cosa permet a l’espectador, participar en el joc i descobrir el nom del geni i el motiu de l´escultura.


Antoni GaudĂ­ (1852-1926)


• Casa Milà-La Pedrera 1906-1910

• Casa Batlló 1904-1906


Park G端ell


Reus ciutat Modernista • A Reus, lloc d’origen i formació de l’universal arquitecte Antoni Gaudí, van treballar diversos arquitectes i artistes, que van configurar la ciutat com un veritable escenari modernista. • Tot i la vinculació de Gaudí amb la seva ciutat, va ser Lluís Domènech i Montaner qui deixaria una empremta més forta a Reus, amb la construcció de l’Institut Pere Mata, la Casa Rull, la Casa Gasull i la Casa Navàs.


Principals edificis Modernistes a la nostra ciutat: • Casa Rull Carrer de Sant Joan, 27 1900 Lluís Domènech i Montaner L'angle que formen les dues façanes és una de les visuals més importants de la casa. Al primer pis, destaca l'elegant balcona amb balustres de disseny floral que continua cap a la façana lateral. Al pis superior, és interessant el treball ornamental, amb les finestres d'inspiració gòtica, l'escut del propietari -Pere Rull (PR)- i els merlets que coronen l'edifici. Actualment és la seu de l'Institut Municipal d'Acció Cultural (IMAC).


• Casa Gasull Carrer de Sant Joan, 29 1911-1912 Lluís Domènech i Montaner Edifici en el qual es fusionen elements modernistes i noucentistes. El tractament és el de palauet neoclàssic pel que fa als temes d'inspiració mitològica dels medallons esgrafiats i en la manera d'utilitzar el mosaic. Les idees noucentistes de sobrietat i puresa de línies s'observen en les simplificacions de les pilastres, balustres i capitells. El Modernisme és present en la profusió decorativa de la façana, en la ceràmica i el ferro forjat.


• Institut Pere Mata Pavelló dels Distingits Ctra. de l'Institut Pere Mata, 1 1897-1912 Lluís Domènech i Montaner Hospital psiquiàtric que actualment encara manté la funció original. El caràcter tècnic del projecte s'adapta a una distribució urbana dels edificis en espais independents. Hi ha una interessant barreja de materials: pedra, maó, ceràmica i mosaic. El pavelló sisè, conegut com "dels Distingits", és el de més valor artístic per la riquesa ornamental, tant exterior com interior, ja que l'arquitecte també s'encarregava del disseny dels detalls interiors. Avui en dia encara es conserva el mobiliari original.


• Casa Navàs Plaça del Mercadal, 5 1901-1907 Lluís Domènech i Montaner La Casa Navàs és segurament l'edifici modernista més emblemàtic de la nostra ruta. Coneguda popularment com "la guapa del Mercadal", va ser construïda entre el 1901 i el 1907 per al matrimoni Navàs, seguint els plànols de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. En aquells moments l'arquitecte es trobava en el seu moment de plenitud creativa i va utilitzar de forma abundant la decoració.


• Dispensari Antituberculós Carrer de Sant Joan, 34A 1926 Joan Rubió i Bellver Petit edifici, quasi annex a l'Hospital de Sant Joan, antigament destinat a l'atenció dels afectats de tuberculosi. De planta rectangular i planta baixa, la façana es compon simètricament a partir d'una porta amb arc de mig punt i dues finestres rectangulars amb columna central.


โ ข Casa Grau Carrer de Sant Joan, 32 1910 Pere Caselles Exemple representatiu del Modernisme floral. Totes les obertures estan englobades dins d'arcs circulars amb decoraciรณ vegetal. A la part superior, l'obertura es troba emmarcada en una motllura que configura els braรงos d'una creu grega.


• Casa Tarrats Carrer de Sant Joan, 11 1892 Pere Caselles Façana de característiques neogòtiques. Els elements decoratius més importants són els trencaaigües, que acaben a la línia d'imposta amb un capitell d'iconografia variada; les mènsules de la balcona del primer pis, i les de la barbacana. Les inicials del propietari, Joan Tarrats (JT), figuren a la cantonada dins d'un medalló lobulat. Al sostre de l'entrada figuren els noms de diferents professionals que van intervenir en l'obra.


• Casa Sagarra Carrer de Sant Joan, 12-14 1908 Pere Caselles Exemple de la imaginació desbordada del Modernisme: animals fantàstics i exòtics i gran diversitat de temes florals i vegetals. Tots els ornaments ens recorden, morfològicament, l'estil francobelga.


• Casa Munné Raval de Martí Folguera, 2 1904 Pere Caselles L'element característic és el mirador cantoner de planta poligonal i estructura de ferro i vidre, que arrenca des d'una columna amb capitell floral, així com l'interessant treball decoratiu del coronament, que combina motius geomètrics i vegetals.


• Casa Iglésias Raval de Jesús, 3-5-7 1908 Pere Caselles L'àmplia façana, de 24 metres, està decorada amb motius florals i vegetals molt diversos, que es concentren al voltant de les obertures. Les portes de fusta són originals de l'època.


• Casa Piñol Plaça del Mercadal, 17 1910 Pere Caselles Al costat de l'Ajuntament, edifici d'estil renaixentista que fa cantonada al carrer de les Galanes. És una bona mostra del Modernisme floral reusenc, de balcons bombats de ferro treballat i decoració en pedra a les balconades. L'arrambador ceràmic i els estucats de l'entrada dibuixen sinuoses línies Art Nouveau, com a la porta de fusta treballada; mentre que el treball en pedra és molt més abarrocat. Al coronament, la part més decorada, trobem les muses modernistes que Caselles també va utilitzar a l'interior de l'edifici.


• Casa Laguna Carrer de Monterols, 15 1904 Pere Caselles Destaca per la diversitat de materials i tècniques emprats per a la construcció d'una façana reduïda. L'ornamentació barreja motius florals i geomètrics amb ceràmica de Manises, de la qual en resulta una exuberant combinació de colors.


• Casa Serra Raval de santa Anna, 3234 1924-25 Joan Rubió i Bellver Modernisme tardà del deixeble de Gaudí. Tractament molt lineal de tots els elements, més proper al Modernisme anglogermànic que no pas a les línies sinuoses del Modernisme català, que està més influenciat per la tradició francobelga.


• Casa Marco Raval de Santa Anna, 23-25 1926 Pere Domènech Roura Mostra de la confluència del Modernisme i el Noucentisme. L'element modernista és el mirador cantoner que canvia d'estructura a cada planta, combinant les formes poligonals amb les circulars.


• Casa Bartolí Llovera, 12 1903 José Lubietas Façana de relleus molt accentuats. La planta baixa segueix les línies del Modernisme floral i el cos superior és de disseny geomètric. El coronament recorda una fortificació i dóna molta entitat al conjunt.


• Casa Querol Carrer de Llovera, 17 1901 Pere Caselles Destaca la combinació d'estils, tant pel que fa a les solucions arquitectòniques com als elements ornamentals. El balcó del primer pis és d'inspiració medievalista, mentre que el segon, més clàssic, segueix tendències gòtiques.


• Casa Tomàs Jordi Carrer de Llovera, 19-21 1909 Pere Caselles

La planta baixa i l'entresòl formen una unitat diferenciada dels tres pisos superiors. És destacable la barana de l'entresòl, per les formes ondulades i asimètriques.


• Casa Punyed Carrer de Llovera, 47-49 1900 Pere Caselles En aquesta casa destaca el caire neogòtic, present tant als elements arquitectònics com als ornamentals, ben palès als claustres de la balconada del primer pis i a tots els arcs. Un tret que caracteritza aquesta casa és la presència d'una sèrie de rostres i cares grotesques al primer pis. A les mènsules del tercer, apareixen fesomies d'un rei cristià, un d'àrab i un de xinès, entre d'altres.


• Casa Sardà Av. Prat de la Riba, 41 1896 Pere Caselles Edifici que combina elements d'inspiració gòtica i islàmica. Destaquen les finestres del pis superior, que són d'arc trevolat i recorden formes arabesques.


• Escoles Prat de la Riba Av. Prat de la Riba, 36 1911 Pere Caselles •

Edifici escolar que en l'actualitat continua mantenint l'activitat per a la qual va ser projectat. De profusa i artística decoració, amb pedra de la zona i maó de Reus, la coberta està realitzada amb teules àrabs, i les que són vidriades s'utilitzen per a l'ornamentació, seguint la línia potenciada per Lluís Domènech i Montaner. Destaquen els plafons ceràmics de Francesc Labarta, col·laborador de Domènech i Montaner en altres obres modernistes, com l'Institut Pere Mata de Reus i l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. Labarta decorà els quatre plafons principals, més grans, en tons blaus, per als quals escollí motius religiosos de la vida de Jesús, que fan referència a la infantesa, sempre combinats amb els típics elements vegetals del Modernisme.


• Casa Homdedéu Raval de Sant Pere, 17-21 1893 Pere Caselles Façana amb formes i elements gòtics: els més evidents són al primer pis, a la tribuna central, la barana de pedra i les finestres geminades. El coronament és una gran barbacana amb arcs ogivals que accentua la visió medievalista de l'edifici.


• Xalet Serra Carretera de Castellvell, s/n 1911 Joan Rubió i Bellver Xalet de la família Serra amb pintures de Tomàs Bergadà al sostre del menjador, ornamentació que ha estat recuperada en l'actualitat.


• Escorxador Carrer de l'Escorxador, s/n (Seu de la Biblioteca Central Xavier Amorós) 1889 Pere Caselles - Francesc Borràs Antic escorxador de la ciutat. La planta baixa, en forma de nau semicircular, s'estructura en parets perimetrals de càrrega i pilars de fosa i encavallades metàl·liques, seguint els principis funcionalistes de l'època. Un primer pis amb dependències administratives configura la façana principal. Altres accessos permetien el moviment i transport del bestiar dintre del recinte. Actualment, és la seu de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).


• Estació Enològica Passeig de Sunyer, 4-6 1906-1910 Pere Caselles Construcció a tres bandes que ocupa tota una illa i deixa oberta la façana principal amb pati de treball al mig. La funció original, d'estació enològica, queda definida en el treball en pedra del balcó del primer pis. Originàriament la planta baixa era destinada a zona de serveis (despatxos, laboratori, bodega, destil·leria…), i les altres plantes eren habitatges. L'estructura de les parets és de càrrega de maó massís, amb zones de maçoneria irregular de pedra i bigues. Interessant treball decoratiu, amb representació de diferents motius agrícoles.


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.