Programa de mà - SUITE TOC NÚM 6 by Kursaal

! Una creació de Les Impuxibles , Judith Pujol i María Velasco. !

I si les sortides fossin portes giratòries? Saps que per més que corris, no es tracta d’allunyar-te d’ella, sinó d’allunyar-la de tu, d’aquesta malaltia que ara (tres, dos, u) confons amb tu.

María Velasco

SUITE TO SUITE TOC

SUITE TOC n.º6

treure “identitats velades” i “amb poc espai” Quins són els paràmetres que estableixen una societat sana? Un concert, un espectacle, un espai fronterer d’identitats velades per donar llum a un tema silenciat i amb poc espai en la nostra societat: la simptomatologia del TOC (Trastorn Obsessiu Compulsiu). Una aproximació a la perifèria dels d i s c u r s o s o fi c i a l s c o n t r a l’hegemonia de les mirades imperants.

SUITE ”Perquè és la malaltia el que enamora, perquè l’amor és un altre símptoma i és, el que més estimes, el que la teva ment més ataca. Estem indefensos davant del dolor ! psíquic.”

TOC núm. 6

Les Impuxibles volem continuar treballant sobre temes que creiem que és important treure a la llum; amb Suite TOC número 6 hem volgut parlar de patiment mental. El patiment mental sempre ha estat a les nostres vides, però, des de fa relativament poc hem començat a posar consciència sobre què vol dir viure’l. En aquest espectacle l’analitzem des de dos punts de vista: què vol dir tenir patiment mental en primera persona i en aquesta societat.

Ens toca en primera persona perquè la Clara fa 11 anys que està diagnosticada de TOC. Onze son molts anys de convivència per no haver-lo mirat encara a la cara. Som germanes, treballem juntes, hem viscut juntes molts anys; en definitiva compartim la quotidianitat. Això també implica donar-nos suport en els moments de crisi, de brot, de patiment extrem... La qual cosa ens ha posat en contacte amb el dolor i en com ens hi relacionem i ens ha fet treballar sobre l’acceptació mútua i el respecte dels espais de cada una.

A nivell social, aprofundir sobre el patiment mental ha subratllat la importància de parlar-ne i fer-nos responsables del privilegi que tenim. Som conscients que la figura del geni-boig històricament ha estat acceptada i ens permet des de l’art, abordar aquest tema amb menys dificultats que altres persones amb aquest patiment privades d’expressió artística.

Amb Suite TOC explorem l’estigma, explorem com relativitzar aquest patiment, no fent-lo invisible sinó entenent que vivim en una societat m a l a lt a o n é s m o lt d i f í c i l n o emmalaltir. Vivim en una societat d’un consumisme i un capitalisme ferotge amb desigualtats profundes que generen patiment que es fa molt difícil de sostenir individualment.

De fet, parlem de patiment mental per posar en valor les xarxes de suport i sobretot en podem parlar perquè hem tingut la sort de poder-ne construir una que sabem que ens sostindrà. Artísticament, continuem aprofundint en la barreja de llenguatges escènics, podem dir que fem un pas més respecte Aüc i Painball que son els nostres darrers espectacles. A Suite TOC núm. 6 tenim 5 intèrprets en escena de 5 disciplines diferents, la qual cosa ha estat un repte per unificar els codis. La aposta més nova és que hem incorporat la llengua de signes com un llenguatge escènic més. Hem volgut obrir camí cap a la accessibilitat i hem començat per fer l’espectacle accessible per a persones sordes. Però no posem només subtítols o intèrpret de llengua de signes sinó que experimentem què passa quan incorporem una llengua com a llenguatge artístic.

! Optem perquè aquest espectacle sigui accessible per la Comunitat Sorda, usuària de la Llengua de Signes. No només perquè elles puguin gaudir del espectacle sinó pel valor afegit que creiem que suposa el fet de comptar, en escena, amb un altre llenguatge. En aquest cas una Llengua en majúscules, d'una plasticitat i bellesa indubtables que aporten riquesa a la creació.

Paral·lelament, suposa un primer pas en el camí cap a l'accessibilitat en les arts escèniques, una utopia que ens encantaria que esdevingués realitat. Creiem que hauria de ser una responsabilitat compartida, assumint-la com un guany per a tothom, ja que ens obre a nous públics i ens aporta una mirada diversa i, per tant, imprescindible. Creiem en les arts escèniques com a motor de canvi social i en la necessitat que l'accessibilitat sigui una prioritat inqüestionable.

Perquè un

Perquè Perquè un accessible en Llengua de Signes Catalana? Perquè un un espectacle accessible en Llengua de especta Signes Catalana? Teclejar per introduir textPerquè un espectacle accessble en Llengua de Signes Catalana?!

NOSALTRES

! ! El nucli de l’equip creatiu som Ariadna Peya, Judit Pujol, Clara Peya i Maria Velasco. Però hem construit una peça que neix de la confluència de tot un equip que treballa des de diverses disciplines, que han alimentat el procés de creació

estem conétruint un estem construin confluència de tot confluència de un totequi un e !

! ! ! ! !

LES IMPUXIBLES ! SUITE TOC NÚM.6 és el vuitè espectacle de la companyia. Les Impuxibles sóm la fusió artística d’una pianista i una ballarina. Una fusió que conté la potència de la qualitat artística de cada una per separat i l’harmonia del vincle que ens uneix. Som la Clara i l'Ariadna Peya; germanes, creadores i intèrprets.

! !

Les Impuxibles treballem la barreja de llenguatges. Una recerca que fusiona música i moviment amb altres disciplines escèniques, una investigació que no s’acaba i que ens ha conduit cap a la construcció d'un llenguatge propi. Per això seguim apostant per a la cooperació i les aliances entre creadors i universos per decubrir noves formes de creació i poder portar més enllà el nostre treball. El compromís social ha fet créixer en nosaltres la necessitat de fer servir l’art com a altaveu de denúncia i canvi social posicionant-nos en una política d’igualtats. Els espectacles de la companyia són:

AÜC, estrenat a la Seca-Espai Brossa d i n s d e l G R E C F E S T I VA L 2 0 1 7, Teatre Lliure 2019, en gira.

LLum de Paraula,

estrenat al

Palau de la Música de Catalunya

Limbo, estrenat al TEATRE GAUDÍ amb temporada també a la Sala Beckett

ZIP, estrenat a la Sala Hiroshima (A)murs. Al love story, estrenat al VERSUS TEATRE

Mrs. Death.

Un diàleg amb Espriu,

estrenat al VERSUS TEATRE

Tot és Fum. L'Amor en cinc intents, Nau Ivanow i presentat al GREC FESTIVAL 2012 dins el cicle IPAM (International Performing Arts

! CLARA PEYA Pianista i compositora. Ha presentat vuit discs sota el seu nom on han col·laborat músics com Judit Neddermann, Vic Moliner, Magalí Sare, Alessio Arena, Ferran Savall, Aleix Tobias, Adrià Plana, Dídac Fernández o Pau Figueres entre d’altres. Guardonada amb el Premi ENDERROCK de la crítica a Millor disc de l’any 2018 pel seu darrer disc ESTÓMAC. És creadora i intèrpret de la companyia de teatre-dansa i música en directe Les Impuxibles amb qui han estrenat 8 espectacles.

Compositora de diverses músiques per espectacles de teatre i dansa com “Jacuzzi” a la Sala Flyhard (2019) “Medusa” al TNC (2018) l’adaptació de “Jane Eyre“ (2017) dirigida per Carme Portaceli, “El llibre de les Bèsties”, (2016) espectacle estrenat al Teatre lliure, dirigit per Marc Rosich i de l’espectacle “Pluja” (2016) amb Guillem Albà. “Garbuix” Circ d’hivern de Nou Barris (2015), “Mares i Filles” de David Pintó (2015) “4Carmen” Òpera de butxaca (Peralada 2015), “Rudo” de Manolo Alcántara (Grec 2014) “Clownic” del Tricicle (2013) o “Best of you” de La Intrusa Danza (2013), amb qui ha fet gira per Sud-Amèrica.

Actualment està en plena gira del seu vuitè disc ‘ESTÓMAC’ (2018).

! Premi Nacional de Cultura 2019 !

ARIADNA PEYA Formada en dansa (Barcelona, Nova York, Londres, Berlín, Tel-Aviv, La Habana). Ha treballat com a ballarina en musicals: “Grease, el musical de tu vida”, “Flashdance” i “Vinegar Dances”. Coreògrafa i assessora de moviment diferents espectacles; “Mares i Filles” (David Pintó i Clara Peya 2015), “Nine” (Mariona Castillo 2015), “Homes foscos” (David Pintó i Clara Peya 2016), “Pluja” (Guillem Albà i Clara Peya 2016) i “Calma!” de Guillem Albà. És cofundadora de la companyia de teatre-dansa i música en directe Les Impuxibles, creadora i intèrpret de tots els seus projectes. Porta divuit anys en la docència. Ha impartit cursos a Catalunya , Madrid i a la Habana. Actualment treballa a Som-hi Dansa en la branca de formació professional. Ballarina de “La Partida” de la cia. Vero Cendoya. Coreògrafa del Curtmetratge d’Estrella Damm “Álex i “Júlia” dirigit per Dani de la Torre. Coreògrafa del musical “El despertar de la Primavera” - Spring awakening (Origen produccions 2016-2019 Teatre Gaudí-Teatre Victòria). D i r e c t o r a c o r e o g r à fi c a d e “Maremar” de Dagoll Dagom, (Teatre Poliorama 2018-2019).

“Podem ser felices en un mon que no ho és?"

"Podem ser felices en un mon que no ho és?"

! JUDITH PUJOL Actualment està cursant el Màster en pràctica escènica i cultura visual de la Universitat de Castella-la Manxa. Llicenciada en Art Dramàtic especialitat en Direcció d'escena i Dramatúrgia per l'Institut del Teatre de Barcelona, i en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona i titulada tècnica dels Serveis Educatius i Assistencials. (Operatrice dei Servizi Educativo/Assistenziali) CIOF-FP/ER Parma. Itàlia. És directora i pedagoga, cofundadora d'Obskené, companyia de teatre de la qual n'és la presidenta i on exerceix tasques de creació, de gestió i de producció. Coordinadora artística del Teatro Español a Madrid a partir del setembre de 2017. Ha dirigit amb la Cia. Obskené: “De carenes al cel” d’Albert Boronat i Judith Pujol. Sala Beckett 2017; “Nàpols, 27” en el marc del premi Kinétic de suport a la creació i les arts escèniques. Sala Sandaru . Maig 2014. Barcelona; “Este no es un lugar adecuado para morir” d’Albert Boronat, Sala Beckett, Setembre 2013; “PSP. País sense Paraules” de Dea Loher. Projecte resident a la Nau Ivanow de Barcelona. Premi Beca Desperta . Estrenat a la Nau Ivanow el 17 de novembre de 2013. Barcelona; “Hamlet és mort. No hi ha Força de Gravetat” d’Ewald Palmetshofer. Teatre Versus de Barcelona. Abril 2011. Ha sigut membre de l'equip artístic del projecte internacional “Gran Rifa d'un Fabulós viatge a Mèxic” junt a la Companyia mexicana Teatro Ojo. Coproducció de Fira Tàrrega, Centro de las Artes de San Luís Potosí-Amb el suport d’Iberescena. Taller de creació al Centro de las Artes de San Luís Potosí Mèxic (15 agost 2014) i estrena a Fira Tàrrega 2014. Com a ajudanta de direcció ha treballat amb Carme Portacelli a “Jane Eyre” versió d’Anna Maria Ricart. Teatre lliure. Febrer 2017; “La Rosa Tatuada”, Centro dramàtico Nacional. 2016; “Només són dones” de Carmen Domingo, Producció Factoria Escènica Internacional. Temporada '15-'16 al Teatre Nacional de Catalunya; “El President” de Thomas Bernhard. Producció Teatre Nacional de Catalunya i Temporada Alta 2014/El Canal. Octubre 2014. El Canal. Salt. Girona i Temporada 2014 al TNC; “Krum (El Crosta)” de Hanoch Levin. Teatre Lliure. Novembre/desembre 2014. Ajudanta de direcció i dramatúrgia de Tamar Guimaraes a “La incorrupta” (obra audiovisual) pel programa “Fisuras” del Museu Nacional Reina Sofia. 2016 Ajudanta de direcció i moviment escènic a “Sota el Llit” de Núria Vizcarro. Direcció Ricard Soler. Producció Teatre Nacional de Catalunya i Factoria Escènica Internacional. Sala Tallers. TNC. Barcelona; Ajudanta de direcció a Més enllà de la foscor (quatre maneres d'apagar el llum) de Cristina Cordero, Denise Duncan, Salvador Sánchez i Núria Vizcarro. Dirigit per Joan Arqué. Producció de Taaroa Teatre i Teatre de l'Aurora. Sala Beckett 2012, entre d'altres.

judanta de direcció i moviment scènic a “Sota el Llit” de Núria izcarro. Direcció Ricard Soler. roducció Teatre Nacional de

! María Velasco !!

Escritora y creadora escénica, doctorada en Comunicación por la Universidad Complutense y máster en Práctica Escénica y Cultura Visual por la Universidad de Alcalá. Ha publicado más de una docena de obras, entre las que se cuentan Günter (“Primer Acto”, 2009); Los Perros en danza (Accésit Marqués de Bradomín 2010); “Líbrate de las cosas hermosas que te deseo” (Fundación SGAE, 2015); “Si en el árbol un burka “(Fundación San Sebastián / Ediciones Invasoras, 2016). Algunas de ellas han sido traducidas al euskera, al francés y al italiano. Es r e s p o n s a b l e d e v a r i o s t ít u l o s infantiles y juveniles: su obra para adolescentes “Triple Salto” –cía. Pikor Teatro– fue nominada al Max al Mejor Espectáculo Revelación. También ha hecho numerosas dramaturgias para danza contemporánea (para la cía. Kor’sia, liderada por bailarines de la Compañía Nacional de Danza, para Jesús Rubio Gamo y para la cía. Malditos y Alberto Velasco). Sus piezas han sido estrenadas en espacios como el Teatro Español o el CDN; el circuito alternativo (Cuarta Pared, Teatro Pradillo, Nave 73, Teatro del Barrio); enclaves históricos como la Sociedad Cervantina o el Ateneo; galerías y museos, como el Artium de Vitoria. También en festivales nacionales (Surge o Frinje) e internacionales, en Italia, Francia y EEUU. Próximamente, el 18 de diciembre de 2017, se presenta su último texto, “Fuga de cuerpos”, en formato lectura dramatizada en el Teatro María Guerrero (CDN), y en febrero de 2017 se estrena su obra “Escenas de caza”, con la cía. Malditos y dirección de Alberto Velasco, en el Teatro Pavón Kamikaze. Kamikaze. Alberto Velasco, en el Teatro Pavón con la cía. Malditos y dirección de se estrena su obra “Escenas de caza”, Guerrero (CDN), y en febrero de 2017 dramatizada en el Teatro María

! Pau Vinyals Dalmau Llicenciat en Art dramàtic per l’institut del teatre de Barcelona. Els seus últims muntatges han estat: Suite Toc número 6 amb Les Impuxibles a la sala Beckett, Carrer hospital amb sant Geroni dirigit per Roberto Romei a l'Arnau itinerant, L’Hostalera dirigida per Pau Carrió ( Perla29), Filla del seu pare dirigit per Pau Miró (Companyia solitària) Les noces de Fígaro dirigit per Lluís Homar (Teatre lliure), Hamlet dirigit per Pau Carrió ( Teatre lliure ), Zona Franca dirigit per Israel Solà ( Sala Muntaner), la Ciutat no és vostra monóleg dirigit per Julia Barceló al Maldà ( Companyia Solitària ). També ha format part dels repartiments de L’Art de la Comèdia dirigit per Lluis Homar (TNC) i el Somni d’una nit d’estiu dirigit per Joan Oller (TNC) on feia el personatge de Puck. Formà part del repartiment de Liceistes i Cruzados ( TNC) dirigit per Jordi Prat i Coll. També ha estat dirigit per: Oriol broggi, Llatzer García, Alicia Gorina, Carles Fernàndez Giua ,Xicu Masó, Cristina Clemente, Toni Cassares, Josep Maria Miró Coromina, Jordi Faura… Pel que fa a audiovisual destaquen tercera temporada de Merlí a tv3 que fa un personatge principal. Ull per ull de Mar Targarona (rodar i rodar). El Crac serie dirigida per Joel Joan (tv3) i la webserie del Ramon de les Olives. Acava de rodar Siempre he querido dirigir de l’Australià Steve Jacobs ( icon). Actualment el podeu veure a 45 revoluciones de bambú producciones i a Orsini de Companyia solitària al Teatre Nacional dirigit per .Xicu Masó

Adrià Viñas Puntí

! Farrero López Èlia ! Intèrpret de llengua de signes (ILS) involucrada en projectes d’Arts Escèniques Llicenciada en Sociologia i Titulada en Interpretació de la Llengua de Signes, ha treballat i treballa com a Intèrpret de Llengua de Signes principalment en l’àmbit educatiu,cultural i més concretament en l'àmbit d'accessibilitat en les arts escèniques. En aquest sentit treballa com Intèrpret de Llengua de Signes (ILS) del Festival Simbiòtic i forma part de l'equip d'ILS de l'obra “Barcelona (Contra la paret)” de Lali Alvàrez, “Màtria” de Carla Rovira i “Amor” de Paula Ribó i dirigida per Paül Berrondo. Ha format part de l'equip d'ILS del projecte pioner “Diez negritos”, adaptació d'Alicia Sort del text d'Agatha Christie on tot l'equip (directora, actors, actius i tècnics) són sords i les ILS faciliten l'accessibilitat en llengua oral per a les persones oïdores. També forma part de l'organització del Festival de Cultures Lesbianes VisibLES, dissenyant i portant a terme l'accessibilitat per a persones sordes tant de les activitats, tallers i xerrades com de les propostes escèniques que es duen a terme. Forma part del col·lectiu Fetesamans, col·lectiu d’intèrprets de llengua de signes especialitzats en feminismes, salut i drets sexuals i reproductius, identitats de gènere i sexualitat. Porta l’assessorament d’accessibiltat de llengua de signes (per a persones sordes) dins la companyia Les Impuxibles.

Cursa els estudis d’Art Dramàtic (especialitat de teatre físic) a l’Institut del Teatre de Barcelona, on es forma amb professors com Stéphane L é v y, A n d r é s C o r c h e r o , M o r e n o Bernardi, Renée Baker, Jordi Basora i Pere Jané, entre altres.  Ha participat en diferents cursos intensius: Clown amb Pep Massanet i Christian Atanasiu, dansa aèria a càrrec de la Companyia Deambulants, teatre de carrer i accions amb Albert Olivas, tècniques de circ a l’escola El Galliner (Girona), Body Weather amb Andrés Corchero a La Blanca (Barcelona) i acrobàcia a l’Escola de Circ Rogelio Rivel (Barcelona) amb Mark Glover i Phillip Obal. Ha participat en diferents projectes teatrals com Tu vas tomber! de Cia M o v e o ( p r e m i M a i s – Fe s t iv a l Imaginarius’16 (Portugal) i premi Mejor Espectáculo de Danza - 29a Feria Internacional de Teatro y Danza de Huesca); Vremya Musei de Cia Voltäla i dirigit per Joan Cusó; La Peixera de Cia Los Jimenes i dirigit per Jordi Basora; Alarma Nuclear! Un drama familiar de Cia La Palpebra i dirigit per Lluís Graells; No límits i Pastissers POFessionals de Cia Nyip i Nyap. Actualment forma part de Cia Moveo amb la peça de teatre físic Conseqüències (premi Moritz FiraTàrrega 2017; co-producció amb Festival Imaginarius de Portugal i FiraTàrrega); de Cia LePuant amb l’espectacle de clown Tot sol… I núvol (premi Millor actor – VII Festival Mutis de Barcelona); i de Cia Nyip i Nyap amb l’espectacle Clowntes i Llegendes.

! Gràcia Camps (productora)  És productora executiva de Les Impuxibles i dels seus espectacles des de 2015. També és coordinadora de l’àrea d’arts escèniques de la Bonne, centre de cultura de dones Francesca Bonnemaison.

m aC a i c àr G

Organitza des de 2017 el VisibLes, festival de cultures lesbianes. Va organitzar també el Festival La Rima 2017, festival de Hip Hop feminista i antiracista, celebrat a l’Ateneu de Nou Barris. Ha estat ajudant de producció de diversos espots. Ha produït i dirigit el curt Les coses que importen guanyador de la Menció especial del jurat del concurs Dona’m cine. Des de 2013 ha fet de regidora i productora del cabaret anual Trans-ArtCabaret (emmarcat en el FIRE!, festival internacional de cinema LGTB). Va obtenir una Beca Leonardo per anar a Berlín al festival internacional d'improvisació IMPRO2015 on va fer d'ajudant de producció i diverses regidories. Ha estat de productora executiva dels espectacles de diverses companyies com Les Cot i la Mandona Teatre.

FITXA ARTÍSTICA

! Autoria

Les Impuxibles, Judith Pujol i María Velasco

Direcció Ariadna

Peya i Clara Peya Composició i interpretació musical Clara Peya Ariadna Peya Textos María Velasco

coreogràfia

Judith Pujol Intèrprets Clara Peya , Ariadna Peya, Pau Vinyals, Èlia Farrero i Adrià Viñas. Traducció

! Assessorament artístic Escenografia

Judith Pujol

Judit Colomer Mascaró

Marc Udina Disseny de la il·luminació Jordi berch Disseny de so i mescles Carles Bernal Vestuari

Les Impuxibles i Judi Les Impuxibles i Judi ! Comunicació Sònia

González i Anna Aurich (COSMICA) Assessorament de moviment: Olga Lladó Assessorament de continguts Xavier Cela Bertran Assessorament de llengua de signes catalana Berta Frigola Ajudant de direcció David Teixidó Assistència de direcció Maria Roig Ajudant d’escenografia Idoia Costa

udit udit Pujol Pujol ! óó ii interpretació musi interpretació mus !

Producció executiva: Gràcia

Camps Miró

Una producció de Les

Impuxibles amb el suport de la Sala Beckett i de l’ICEC.

Amb la col·laboració de

Contracorrent i Dance esCool.

FTQFDUÃ&#x2C6;DVMPT

4Â«#"%0 %& ."3;0 %&-

FM 1FSJÃ&#x2DC;EJDP

&-*4&/%" 10/4

$POUSB MB UJCJF[B EFM NFEJPDSF $3Â»/*$" -FT *NQVYJCMFT DPNCBUFO MPT

FTUJHNBT BTPDJBEPT B MB FOGFSNFEBE NFOUBM ."/6&- 1Â²3&; * .6Âº0; #"3$&-0/"

LARAÃ²0EYAÃ²PORÃ²FINÃ²ABANDO NAÃ²LAÃ²ZONAÃ²DEÃ²NOMINADOS Ã² ,AÃ² CONCESIÂNÃ² DELÃ² 0REMIÃ² .ACIONALÃ² DEÃ² #ULTURAÃ² HAÃ² COINCIDIDOÃ²CONÃ²ELÃ²ESTRENOÃ²ENÃ²LAÃ²3ALAÃ² "ECKETTÃ²DEÃ²LAÃ²Â´LTIMAÃ²CREACIÂNÃ²DEÃ²,ESÃ² )MPUXIBLES Ã²LAÃ²COMPAÂ«Â§AÃ²QUEÃ²COM PARTEÃ²CONÃ²SUÃ²HERMANAÃ²!RIADNA Ã²!M BASÃ²DIRIGENÃ²YÃ²CATALIZANÃ²3UITE 4/# NÂ´M Ã²TSUNAMIÃ²ESCÂ£NICOÃ²QUEÃ²NOSÃ²SUMER GEÃ²BAJOÃ²MÂ´LTIPLESÃ²CAPASÃ²CREATIVAS Ã²UNÃ² INTERREGNOÃ²ENTREÃ²OBSESIONESÃ²YÃ²AFEC TOS Ã²$ONÃ²1UIJOTEÃ²ALÃ²PIANO Ã²LAÃ²LOCURAÃ² CREATIVAÃ²SEÃ²QUIEREÃ²REVOLUCIONARIAÃ²PA RAÃ²OPONERSEÃ²AÃ²LAÃ²SUPUESTAÃ²CORDURAÃ²DEÃ² LAÃ²ALIENACIÂNÃ²NEOLIBERAL Ã²!RTISTASÃ²QUEÃ² SEÃ²MOJAN Ã²Ã² 1UIENÃ²NOÃ²TIENEÃ²UNAÃ²ENFERMEDADÃ² MENTALÃ²ESÃ²PORÃ²FALTAÃ²DEÃ²DIAGNÂSTICO Ã² NOSÃ²REPITEN Ã²3OLVENTESÃ²ENÃ²LOSÃ²TEMASÃ² QUEÃ²NADIEÃ²SEÃ²ATREVEÃ²AÃ²TOCARÃ²Ã²Ã&#x2019;!Â¶C Ã²,IM BOÃ&#x2019; Ã² LASÃ² 0EYAÃ² YÃ² EQUIPOÃ² DESENCAJANÃ² AQUÂ§Ã²LOSÃ²ESTIGMASÃ²DEÃ²QUIENÃ²PADECE Ã² PEROÃ²SINÃ²PERDERÃ²DEÃ²VISTAÃ²LAÃ²PERSPECTI VAÃ²DEÃ²GÂ£NERO Ã²LASÃ²MUJERESÃ²COMOÃ²ELÃ²SU JETOÃ²RECURRENTEÃ²DEÃ²LOSÃ²TRASTORNOSÃ²CLÂ§ NICOSÃ²QUEÃ²LOSÃ²HOMBRESÃ²CREANÃ²PARAÃ²IN FRAVALORAR Ã²6ALIENTE Ã²#LARAÃ²NOSÃ²CON FIESAÃ²DESDEÃ²SUÃ²YOÃ²ESCÂ£NICOÃ²MÂ&#x203A;SÃ²DES NUDOÃ²QUEÃ²PADECEÃ²UNÃ²TRASTORNOÃ²OBSE SIVOÃ²COMPULSIVOÃ² 4/# Ã²!RIADNA Ã²PORÃ² SUÃ² PARTE Ã² HACEÃ² VISIBLEÃ² ELÃ² PAPELÃ² DEÃ² QUIENÃ²CUIDA Ã²PERFILÃ²DESPROTEGIDOÃ²YÃ² ENÃ²LAÃ²SOMBRA Ã²Ã² ,AÃ²NATURALEZAÃ²DUALÃ²YÃ²PERSONALISTAÃ² ENCUENTRAÃ²TODOÃ²TIPOÃ²DEÃ²CORRELACIO NESÃ²ESCÂ£NICAS Ã²LASÃ²PLÂ&#x203A;STICASÃ² OMNIPRE SENTESÃ²TECLADOS Ã²COMOÃ²SIÃ²ENÃ²LAÃ²MENTEÃ² DEÃ²LAÃ²#LARAÃ²COMPOSITORAÃ²HABITARAÃ²ELÃ² FANTASMAÃ²DEÃ²#ARLESÃ²3ANTOS Ã²LASÃ²NA RRATIVASÃ² LOSÃ²TEXTOSÃ²DEÃ²-ARÂ§AÃ²6ELASCOÃ² ABRENÃ² UNAÃ² VENTANAÃ² ALÃ² ROMANTICIS MO Ã²YÃ²ELÃ²MOVIMIENTOÃ²QUEBRADIZOÃ²DEÃ² !RIADNAÃ² ENÃ² SUSÃ² SOLOS Ã² SUÃ² BALANCEOÃ² CUANDOÃ²TRANSFORMAÃ²ELÃ²LENGUAJEÃ²DEÃ² SIGNOSÃ²ENÃ²DANZA Ã²-ENCIÂNÃ²APARTEÃ²PA RAÃ²LASÃ²COREOGRAFÂ§ASÃ²DEÃ²CONJUNTO Ã²QUEÃ² CONSIGUENÃ² ADENTRARNOSÃ² ENÃ² LAÃ² CRE CIENTEÃ²ANSIEDADÃ²DEÃ²UNAÃ²#LARAÃ²QUEÃ²SEÃ² AFERRAÃ²ALÃ²PIANOÃ²COMOÃ²AÃ²UNÃ²SALVAVIDASÃ² QUEÃ²LAÃ²SEPARAÃ²DELÃ²ABISMO Ã²Ã² -0$63" 3&#&-%& /Ã²1UEDAÃ²ESPACIOÃ²PARAÃ²

DISPARARÃ² REFERENTESÃ² 3ARAHÃ² +ANE Ã² *OHNÃ²#AGE Ã²IDEASÃ²YÃ²POESÂ§AÃ²BAJOÃ²UNÃ² DENSOÃ²MANTOÃ²SONOROÃ²PUNTEADOÃ²PORÃ² LASÃ²FRENÂ£TICASÃ²INTERPRETACIONESÃ²DEÃ²TE CLADO Ã²MARCAÃ²DEÃ²LAÃ²CASA Ã²3EÃ²UNENÃ²ALÃ² CLANÃ²FAMILIARÃ²Â&#x201A;LIAÃ²&ARRERO Ã²SUÃ²TRADUC CIÂNÃ²DEÃ²SIGNOSÃ²ABREÃ²ELÃ²ESPECTÂ&#x203A;CULOÃ²AÃ² PERSONASÃ²SORDAS Ã²!DRIÂ&#x161;Ã²6IÂ«AS Ã²CON TRAPUNTOÃ² ENÃ² FUERZAÃ² PARAÃ² ELÃ² MOVI MIENTOÃ²DEÃ²!RIADNA Ã²YÃ²UNÃ²REFRESCANTEÃ² 0AUÃ²6INYALSÃ²COMOÃ²NARRADOR Ã²QUEÃ²TI RANDOÃ²DEÃ²BAGAJEÃ²RESCATAÃ²ELÃ²CARÂ&#x203A;CTERÃ² ESCURRIDIZOÃ²DEÃ²UNÃ²0UCKÃ²SHAKESPERIA NOÃ²QUEÃ²VENTILAÃ²LAÃ²SOLEMNIDAD Ã²YÃ²DEÃ² PASOÃ²SEÃ²SACAÃ²DEÃ²LASÃ²ENTRAÂ«ASÃ²UNAÃ²OS CURAÃ²INTERPRETACIÂNÃ²VOCAL Ã²Ã²

!UNADOÃ²SUTILMENTEÃ²PORÃ²ELÃ²VESTUA RIOÃ²DEÃ²-ARCÃ²5DINA Ã²ELÃ²CONJUNTOÃ²GIRAÃ² SINCRONIZADOÃ²YÃ²ENÃ²SUÃ²PROGRESIÂNÃ²CON SIGUEÃ²HACERÃ²DEÃ²LAÃ²ENFERMEDADÃ²VIRTUD Ã² #ONTRAÃ²LAÃ²TIBIEZAÃ²DELÃ²MEDIOCRE Ã²LOCU RAÃ²REBELDE Ã²H

33 1BV 7JOZBMT FO TV QBQFM EF OBSSBEPS FO VO NPNFOUP EF A4VJUF 50$ OVN

DE LES ARTS ARTS ESCÈNIQUES

Crítiques de teatre Jordi Bordes

jbordes@elpuntavui.cat

EMOCIONAR DES DE LA INTIMITAT Les Impuxibles despleguen El món per un forat. Avui hi ha valentia per exposar situacions íntimes. Com parlar de la dificultat d’un embaràs ectòpic, o sortir de l’armari per anunciar que s’és una persona diagnosticada amb un trastorn obsessiu compulsiu (TOC). Al mèrit d’exposar-se, cal trobar-li la forma perquè connecti amb tot tipus de públic. En això, es poden trobar mecanismes com la sinceritat o la comèdia, dues eines molt vàlides que la humanitat ha fet servir per créixer i reconèixer-se.

38. Del 30 de març al 5 d’abril del 2019

ESTIGMES Autora i actriu: Concha Milla Lloc i dia: La Gleva (13 de març)

Les preocupacions que estan sorgint darrerament a la cartellera parlen molt d’alliberament. I això és molt necessari. Concha Milla parla de la dificultat de quedar embarassada i del seu embaràs ectòpic, que va estar a punt d’ocasionar-li la mort. Ho fa, evidentment, amb una poètica i un espai sonor que l’abraça. De la ràbia de Yerma s’arriba al dolor físic i psicològic d’Estigmes. Milla compta amb la direcció, necessàriament sensible, de Francesc Cuéllar, que aborda una paleta ben diferent de My low cost revolution Tot i que no s’estalvia la duresa de la situació, ja que la narra quasi cronològicament i en primera persona del singular, les cerques de Google, el recurs relaxant de les

The Feliuettes arriben a un grau de maduresa a ‘Akelarre’; Les Impuxibles arrodoneixen les formes per abraçar l’adversitat, la malaltia que ha condicionat tant la seva relació de germanes

ones del mar i les projeccions en petit retall d’alguns dels seus monòlegs, aporten un distanciament que permet recuperar la calma. Hi ha molt dolor en cadascuna de les seves paraules i dels seus gestos, però les ganes d’explicar-ho ja transmeten una necessitat de sortir-se’n, de saber-se útil per trencar fantasmes. Teatre de vida.

màgicament les conseqüències que té per a una família el trastorn obsessiu compulsiu ✏ SÍLVIA POCH

AKELARRE

de la pornografia (amb una comicitat que descol·loca) i la conversa de les velles beates. També Akelarre tracta el tema de la violència de gènere i les assassinades per les seves parelles amb la ingenuïtat d’una Caputxeta Vermella.

Companyia: The Feliuettes Lloc i dia: Maldà, 19 de març (fins al 14 d’abril)

SUITE TOC NÚM. 6

La companyia manté el seu humor inclassificable (The Feliuettes i Cobi, Curro Naranjito), però arriba a un grau de maduresa amb Akelarre. A la diana hi ha el masclisme. Utilitzen l’humor amb cinisme: si no pots amb l’enemic, uneix-t’hi i ves minant el seu discurs des de dins. Com qui no vol la cosa, amb aquell humor tan genuí de riure’s d’un mateix perquè la resta del món quedi encara més en evidència. La presència del pianista Gerard Sesé guanya molt pes en l’escena, perquè és antagònic a les noies i tant pot voler empatitzar-hi (voldria conèixer els dolors de la menstruació) com correspondre al típic paper de mascle alfa, amo de tots els privilegis. La comèdia musical, amb algun toc ben agre que pot incomodar els i les espectadores, mossega en camps verges com la masturbació femenina, la fal·làcia

Companyia: Les Impuxibles Lloc i dia: Sala Beckett, 24 de març (fins al 14 d’abril)

S’ha d’escoltar sempre el que diuen Les Impuxibles. Des que van entrar en el camp desconegut de Limbo, van donant la seva visió del món, des d’un cert privilegi d’accés cultural. Ara parlen d’una malaltia psíquica que coneixen bé, amb la qual conviuen. Amb una música imparable, el moviment deixa de ser brusc i s’arrodoneix. És la seva manera de demostrar com es pot integrar una malaltia; no busquen agradar al públic tot i que ara els quadres tenen una estètica suggeridora. I una frase rebota: “Tu sempre ocupes tant d’espai.” Qui és aquest “tu”? Un mateix? La germana que demana atenció? La malaltia? Només es pot acceptar quan se l’abraça. Corprenedor.