història, evolució i estat actual El projecte de lacaldera, centre de creació de dansa i arts escèniques va néixer l’any 1995 a Barcelona per iniciativa d’uns joves artistes dins un context de manca d’espais adequats per a la creació i específicament per la dansa. És així com Montse Colomé, Inés Boza, Alexis Eupierre, Lipi Hernández, Carles Mallol, Toni Mira/Claudia Moreso, Maria Rovira, Álvaro de la Peña, Sol Picó i Carles Salas, es van associar per transformar una antiga fàbrica de cinturons del barri de Gràcia de Barcelona, en una plataforma de creació estable i independent ; un projecte pioner en tot l’ Estat espanyol, un projecte col·lectiu que van anomenar La Caldera. Un dels valors afegits de lacaldera és que genera un espai de convivència entre artistes de totes les edats i trajectòries i fomenta el teixit creatiu del seu territori. Artistes amb una llarga trajectòria i experiència conviuen amb joves artistes novells. Aquesta convivència diària entre artistes de diferents generacions i línies de treball, fomenta de forma natural la transmissió del coneixement i l’experiència, generant sinergies i projectes específics. lacaldera és un espai de trànsit i de referència per a tots aquells artistes que passen per la ciutat. Hi ha dos factors essencials que han permès desplegar les actuals línies de treball i continguts del projecte: •
Per una banda el l'edifici, amb una distribució perfecta: cinc plantes diàfanes distribuïdes en una superfície de 1000 m2 que permeten diversificar fàcilment totes les activitats i serveis del centre; 3 aules d’assaig, espai d’oficines, un espai social de trobada i una sala de mig format on és possible realitzar presentacions amb públic.
•
Per l'altra banda, la seva ubicació dins el barri de Gràcia, prop del centre de la ciutat de Barcelona, ha permès crear un projecte específic pel barri i els seus vilatans i vilatanes, i alhora ha facilitat desenvolupar tot un seguit d’activitats formatives per als professionals del sector amb l’objectiu de seguir desenvolupant eines de creació i pensament a través de cursos i laboratoris.
L’estabilitat del projecte al llarg de 17 anys ha estat un factor clau en la continuïtat i consolidació de diverses trajectòries artístiques.
creació,
evolució i etapes lacaldera és un projecte que ha anat evolucionant i canviant de forma orgànica durant els anys. Aquests canvis responen a molts factors, alguns interns i altres externs. A nivell intern els canvis són fruit de les pròpies necessitats canviants dels artistes fundadors en relació al seu desenvolupament i creixement personal. Per motius diferents, actualment, Sol Picó, Maria Rovira i Lipi Hernández ja no són artistes residents al centre. Així mateix, nous artistes i projectes s’hi han incorporat i actualment a la caldera hi han 22 artistes/projectes residents estables.
A nivell extern els canvis venen condicionats pels canvis dins el sector, pels canvis que s’han anat produïnt dins el propi mapa de creació de la ciutat, i també per les politiques culturals i els diferents escenaris econòmics del país durant els darrers 17 anys. La caldera neix, en un primer moment, com un espai on es troben de forma atzarosa un grup de joves creadors per compartir un espai de treball, però amb el temps s’ha anat transformant i ha anat creixent, a través de diverses etapes, per esdevenir allò que és ara: un centre de creació de dansa i arts escèniques de referència per a la ciutat, per al sector i també de referència a nivell internacional. Primera etapa 1995-2004. Com neix lacaldera? Álvaro de la Peña, director artístic de la companyia de dansa Iliacan, troba un gran espai de lloguer a la vila de gràcia, una antiga fàbrica de cinturons, i pensa que es podria transformar i compartir com espai de creació. Arrel d’això contacta amb un munt de professionals per trobar interessats en formar-ne part, i és així com neix la caldera, una associació sense ànim de lucre que va aglutinar de forma atzarosa un grup de creadors amb ganes de compartir un espai i d’invertir-hi temps, treball i diners. La caldera és un projecte motivat per la il·lusió, les ganes i les necessitats d’un grup de creadors ben diferents vinculats a la dansa contemporània, a la dansa teatre i a la creació en general en relació amb l’escena, el cos i el moviment. Durant aquests primers anys, es pot dir de forma molt genèrica que el projecte funciona de forma una mica idiosincràtica i sense haver-hi realment un equip professional de gestió. Tot i que, ja en aquesta primera etapa, s’incorporen persones com Fani Benages, Pilar López i Celine Merlaud, en diferents moments, que donen un cop de mà amb les tasques d’organització per poder funcionar i que s’impliquen molt amb el projecte. Aquesta primera etapa és una fase llarga on passen moltes coses i on també progressivament es va aconseguint més suport públic, però sobretot és un període de coneixement i de reconeixement i d'adaptació i convivència entre els diversos artistes en un mateix espai, una experiència inèdita a Catalunya dins el sector. La possibilitat de tenir un espai estable de treball (una casa) permet als fundadors créixer com artistes i com a persones, i definir-se cada vegada més. És un període molt important a nivell personal per als socis ja que molts d'ells aleshores eren joves artistes i van anar consolidant les seves línies de treball, les seves trajectòries i les seves estructures de companyia. Ja en aquests primers temps com a espai compartit de creació, comencen a tenir lloc algunes de les activitats bàsiques que posteriorment aniran definint cada vegada més el projecte, però aquestes s’organitzen de forma independent i voluntària, i estan molt vinculades a les activitats i interessos artístics dels artistes socis fundadors i a les seves companyies. Les activitats predominants del centre des dels seus inicis són assajos de les produccions dels socis, classes i cursos, algunes activitats vinculades al barri per iniciativa especialment de Montse Colomé, i residències puntuals de companys de professió amb una cessió d’espai al centre de manera informal. En un primer moment es tenien llogades només les tres plantes superiors de l’antiga fàbrica de cinturons. A l’actual sala 0 hi havia encara una fusteria en funcionament i a l'entresòl un taller de confecció de roba amb els que només es compartia l’espai comú de l’actual vestíbul, que aleshores era únicament un aparcament compartit. Les oficines de producció dels socis amb companyia estaven ubicades fora de lacaldera i funcionaven de forma completament autònoma. Al cap d’uns anys, la fusteria va desaparèixer i els socis fundadors van decidir prendre el risc d’absorbir una nova sala i adequar-la per tenir un espai a peu de carrer on poder mostrar treballs, fer residencies tècniques i alhora donar més visibilitat al projecte. Aquesta nova sala la van anomenar Sala0.
Segona etapa 2004-2008. El projecte comença a agafar més forma El projecte ha anat creixent cada vegada més i els socis fundadors decideixen que és necessari que algú assumeixi la direcció i també que s’incorpori un professional de la gestió. Una de les membres fundadores, Lipi Hernández, assumeix la direcció artística del centre fins el 2008 i també s’incorpora Beatriu Daniel per encarregar-se de la gerència i la direcció de gestió del centre. Neix així un model de direcció compartit format per un tàndem entre gestió i direcció artística i es crea un equip de gestió més professional. Durant aquesta etapa per primera i única vegada, lacaldera gaudeix d’un conveni per tres anys (2005-2007) amb la Generalitat (ICAC). Això fa possible professionalitzar el projecte, definir i començar a endreçar més les línies de les activitats, començar a posar noms a les coses i també fer les reformes pertinents a la Sala 0 per poder obtenir una llicència d’activitats. A partir del 2005-2006, Alexis Eupierre, s’incorpora a l’equip dins l’apartat de relacions internacionals, i a partir del 2007 comparteix la direcció del projecte amb Lipi Hernández. També hi ha d'altres persones que s’impliquen per períodes llargs en el projecte, com Toni Cots, que genera iniciatives, idees i projectes per al centre durant molts anys. Així neixen entre d’altres els projectes caldera Exprés, actual caldera Grec, i el projecte d’intercanvis internacional Junge Hunde. En aquesta fase es comencen a dibuixar una mica el que seran les dues línies d’acció principals del projecte actual, el suport a la creació i la relació amb el territori i el treball en xarxa. Dins la línia de suport a la creació cal destacar, per una banda el programa de residències, un programa internacional amb convocatòria pública anual que acull nombrosos artistes d’arreu de forma gratuïta per estades temporals, i per l'altra, l’apartat d’aula, amb classes, labs, workshops i cursos teòrics i pràctics per als professionals, amb prestigiosos professors locals i internacionals. Dins el projecte de territori i les iniciatives en xarxa, cal destacar el projecte de Barri liderat per Montse Colomé i Jordi Vidal, que desenvolupen de forma continuada un projecte per a les persones del barri i creen una xarxa de complicitats amb diverses plataformes de creació del barri de disciplines diferents; Nodes de Gràcia. Aquest és un projecte que ha anat creixent més i més, i que s’ha anat consolidant amb molt d’ èxit. També cal destacar la col·laboració amb nombroses plataformes, centres i entitats de la ciutat per a dur a terme múltiples projectes, i l’augment de intercanvis i projectes a nivell internacional. L’any 2006 la caldera rep el premi nacional de dansa. Tercera etapa 2009-2011. El projecte continua creixent i consolidant-se Dins aquesta fase, Alexis Eupierre assumeix la direcció artística del centre, mantenint el tàndem amb Beatriu Daniel fins el 2011. Al mateix el 2009 els socis tornen a arriscar-se i es lloga una nova planta, fet que fa que la caldera ocupi tot l’edifici de cinc plantes del carrer Torrent d’en Vidalet 43. Aquesta nova adquisició comporta dos canvis molt importants pel projecte, per una banda el trasllat de les oficines de producció de les companyies a la caldera i del seu personal, i per l’altra, la creació de “la Prinzipal”, un nou espai de trobada per a tots els membres i usuaris de lacaldera. Aquest nou espai que es va anomenar "la PrinZipal”, de seguida es converteix en el pulmó de lacaldera, i permet desenvolupar altres tipus d’activitats de caràcter més lúdic: trobades amb artistes convidats, projeccions de cinema, exposicions, esdeveniments artístics al voltant de la gastronomia, etc. El projecte i l'articulació de "la Prinzipal” neix especialment gràcies a la implicació personal de Carles Mallol, un altre dels socis fundadors.
També es crea específicament un apartat anomenat “Pensament i arts escèniques” on s’ha posat nom i s’han sistematitzat les trobades amb artistes i teòrics de les arts escèniques actuals i on es vol fer més èmfasi sobre el tipus de pensament que produeixen els artistes des del seu àmbit. Inés Boza s’encarrega de fer el seguiment d’aquest nou apartat. Durant aquesta nova fase es produeix també el canvi d’imatge de lacaldera. Xavier Rovira/Liquid Limits és l'encarregat de la creació del nou logo i del disseny de la nova web del centre. Estat actual del projecte 2012. Nova etapa de futur i nous reptes. Enguany s’han produït diversos canvis importants en el nou projecte de la caldera motivats per tres factors: la necessitat interna de renovació del propi projecte, la reformulació del nou mapa de centres de creació de la ciutat amb l’aparició de les diverses fàbriques de creació i dels nous projectes sorgits durant els darrers anys, i el nou paradigma de crisi econòmica actual. L’objectiu actual del centre és apostar per la creació i la consolidació de trajectòries artístiques més que per la creació de productes culturals puntuals, i donar una major visibilitat a la creació contemporània per apropar-la al públic. Alhora un del nous reptes per al 2013,en el que ja s’està treballant, serà crear noves maneres de funcionament per poder fer el projecte més viable i sostenible en el futur immediat. Aquestes noves fórmules passen per generar tot un seguit de serveis compartits de comunicació, gestió, producció i distribució, que esperem podran ser utilitzats tant per els membres residents a la caldera com per possibles projectes externs.
Els canvis més rellevants dins aquesta nova etapa han estat: •
L’ampliació de la base estable de socis residents: El centre fins el 2011 comptava amb una base estable de creadors residents, els artistes fundadors, i acollia altres artistes i projectes de forma temporal anualment dins les seves línies de programació a través del seu programa internacional de residències. Durant el 2012 el projecte entra en una nova etapa acollint un major nombre d’artistes residents estables i projectes diversos, i comença a funcionar amb un nou model de quotes per serveis. Actualment al centre hi resideixen de forma estable 22 projectes. Actualment hi han tres perfils d’artistes/projectes residents, els artistes residents fundadors que encara treballen al centre; els nous artistes/projectes residents associats: Gràcia territori Sonor, UmésDos, As Meninas, Explica’t, Christian Riedeberg i Tantàgora; i els nous artistes residents emergents (un grup de joves artistes al que la caldera dóna suport de forma estable): Cecilia Colacrai, Guy Nader/Maria Campos, Roser López Espinosa, Anna Rubirola, Pere Faura, Sebastian García Ferro,Mireia de Querol i Sarah Anglada
•
L’obertura a altres disciplines i àmbits de la creació i també de la gestió i la comunicació
•
La conversió de "la PrinZipal” en espais de producció per als nous socis residents
•
L’obertura de la Sala_0 a la ciutat com a sala de mig format d’exhibició per a dansa i arts escèniques. La programació s'articula a través de diversos cicles anuals i també d'una nova programació adreçada a un públic familiar.
lacaldera, centre de creació de dansa i arts escèniques Premi nacional de dansa 2006
lacaldera Torrent d'en Vidalet, 43 – 08012 barcelona (al costat de la plaça de la virreina – gràcia) www.lacaldera.info info@lacaldera.info facebook.com/lacaldera.barcelona twitter.com/lacalderabcn