La Ciutat de Reus nº115

LA CIUTAT DE REUS

2a quinzena de novembre de 2017 · Número 115 www.laciutat.cat · info@laciutat.cat · 977112817

CONCESSIONARI OFICIAL AUTOEXPERT A LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA.

EL TEU CENTRE DE VEHICLES KM0, D´OCASIÓ I DE GERÈNCIA.

Av. Falset, 142 (antiga carretera Alcolea) Reus. Tel. 977 33 03 94

Els reusencs decidiran per primera vegada sobre inversions, amb un pressupost participatiu El procediment es dividirà en quatre fases que es faran efectives entre novembre i abril de 2018

Obres de millora de la xarxa de sanejament i abastament d’aigua Pàg. 2

Es pot participar en aquesta iniciativa a través de la plataforma www.participa.reus.cat.

Pàg. 4

L’Ajuntament inverteix 230 mil euros en l’ampliació i millora de l’enllumenat Pàg. 4

LA CIUTAT DE REUS

2a quinzena de novembre de 2017

2 Reus

LA CIUTAT DE REUS EL TEMPS

INFRAESTRUCTURES

Obres de millora de la xarxa de sanejament i abastament d’aigua als barris de la Pastoreta, Horts de Miró i la Palma La majoria dels treballs consisteixen en la substitució de les antigues canonades amb la idea de millorar les condicions del servei que s’ofereix als ciutadans

Dimecres 15 Màx. 19º Mín. 08º

Dijous 16 Màx. 20º Mín. 09º

Divendres 17 Màx. 19º Mín. 10º

Dissabte 18 Màx. 19º Mín. 09º

Diumenge 19 Màx. 20º Mín. 08º

Dilluns 20 Màx. 19º Mín. 08º

Dimarts 21 Màx. 19º Mín. 04º

Dimecres 22 Màx. 19º Mín. 06º

Dijous 23 Màx. 20º Mín. 07º

Divendres 24 Màx. 20º Mín. 08º

Dissabte 25 Màx. 20º Mín. 09º

Diumenge 26 Màx. 18º Mín. 08º

Dilluns 27 Màx. 17º Mín. 08º

Dimarts 28 Màx. 18º Mín. 08º

Dimecres 29 Màx. 18º Mín. 06º

Dijous 30 Màx. 18º Mín. 05º

PUNTS DE DISTRIBUCIÓ REUS OAC Ajuntament, Ajuntament, Cambra de Comerç, Hospital Sant Joan (cafeteria), CAPS, Centre Mèdic CMQR, Centre Rehabilitació Físic, Biblioteca Pere Anguera, Centre de Lectura, Guàrdia Urbana, Policia Nacional, Registre Civil, Mercat Central, Centre Cívic del Carme, Centre Cívic Ponent, Centre Cívic Mestral, Centre Cívic Migjorn, Centre Cívic Mas Abelló, Biblioteca Central Xavier Amorós, Centre Cívic Llevant, Loteries, Estació de Trens (cafeteria), Club Esportiu Reus Ploms, Reus Deportiu, Punt d’Informació del Pallol, Hisenda,

Aigües de Reus ha impulsat aquesta tardor obres en diversos carrers dels barris de la Pastoreta, Horts de Miró i la Palma.

La majoria dels treballs consisteixen en la substitució de les antigues canonades amb la idea de millorar les condicions del servei que s’ofereix als ciutadans. El conjunt de les acruacions supera els 230.000 euros d’inversió.

Daniel Rubio, regidor de Medi Ambient, afirma que “els treballs, que de manera continuada al llarg de tot l’any, es duen a terme per renorvar les xarxes d’abastament i sanejament no representen cap despesa econòmica per als veïns sinó que estan finançades íntegrament per Aigües de Reus”.

Sec, Regust, Cafeteria Dos Mas Una, Estanc - Articles de Regal, Pollos Maya, Institut Quirurgic Misericòrdia, Fleca Vos y Yo, 4 Estacions Fruiteria, Bonarea, Brico Servei, Rostisseria Mediterrani, Funeraria Mémora, Pastisseria Caelles, Kalavia, Fabroker, La llar de pa, Xocolateria Francesc Torres, Inss, Cosmètica del Cabell, Ferreteria Duque, Reus Colchon, La Lluna, Dental Marcel Virgili, Curves, Cafeteria Fleca El Parc, Don Ràpid, Pastisseria Rafa, Agropinsos Andreu,

Una de les obres que s’està duent a terme té lloc a la plaça Comte de Reus, on se substitueix l’actual col·lector, antic i en estat deficient, per una nova xarxa de sanejament. En conjunt, s’instal·laran 200 metres linials de nova canalitza-

ció, se substituiran quatre pous de registre i catorze escomeses d’aigües residuals. En definitiva, es tracta de millorar les condicions del servei tant de manera estructural com hidràulica. Els treballs van començar-se el 13 d’octubre i tindran una

Retirada dels pins de la plaça de Catalunya per motius de seguretat i plantació de nou arbrat S’ha estimat oportú prendre la decisió de substituir els abres per nous exemplars més adequades a l’entorn urbà

Fleca Flaqué (Plaça Prim), Fleca Flaqué (Plaça pastoreta), Forn Mariné, Casa Pia, Policlínic Simonet, Can Vicenç, Tomàs Barberà, Tintoreria Quick

Foto d’obres de millora de la xarxa.

Al barri de la Pastoreta també s’intervé actualment, i des del passat 30 d’octubre, al carrer Costa Brava. En aquest cas, s’actua a la xarxa d’abastament, on se substituirà l’actual canonada de fibrociment. En total, es construiran 123 metres linials de nova canalització i se substituiran cinc escomeses d’aigua potable, amb l’objectiu de millorar les condicions del servei ofert a tots els usuaris de la zona. Els treballs tenen una durada estimada de dos setmanes i un pressupost de 30.739,45 euros.

CULTURA SOCIETAT

SOC (Oficina de Treball), Celler del Pallol, Minimum, Fleca Flaqué ( C/Jesus), Assessor d’Imatge Jordi (Plaça Prim), Cafeteria Regust, Tomàs Barberà,

durada estimada d’un parell de mesos. Compten amb un pressupost de 141.746,33 euros.

En el marc dels treballs de la segona fase de remodelació de la plaça de Catalunya, i atenent a motius de seguretat, la Regidoria d’Urbanisme ha proposat la substitució de l’arbrat existent per nou arbrat més adequat al nou entorn urbà.

Meson Papi, Perlum, Autoescola Tomas Samot, Cafè Cream, Pastisseria Marmol, Carnisseria Mercè Ginés, Minicar Pons, Institut Clínic, Medicenter, Costarica, Forn Sistare, Beep, Stil Silvia, Laboratoris APA, Centre MQ, Bar Classic’s, Cal Jordi, Superverd, Aladino Llums, Bonaera, Can Valero, Cafeteria Exproreus, Dolces Ungles, Forn Cabré, Cafeteria Cugat, Analisis LAB, Bubble Park, El Pollastre Rostit, Can Vicenç, Masia Crusells, Winter Garden, Acoviran, ITV. CAMBRILS Ajuntament, Patronat de Turisme de Cambrils, Patronat Municipal d’Esports, CAP, Centre Cultural, Centre Cívic Les Basses, Funeraria Mémora, Gelatia, Fleca Sant Salvador (Perre III, 14 - Creus 2 - Pl. Carles Roig, 3 - Vidal i Barraquer, 14 - Balears, 13 - Lluis Escofet - Av. Vilafortuny 63 - Pau Casals, 15 - Diputació, 21 Golf Sant Jordi, 2), Cinemes Cambrils, Quin Cacau, Tarraco Sea Food, Pollos Maya, Peixos Savall, Mar de Armas, Perruqueria Claudio, Tiwanaku.

El darrer informe tècnic de valoració de l’arbrat actual, presentat pels serveis municipals de Jardineria a la reunió de la Comissió Informativa de Serveis Territorials del passat 23 d’octubre estableix que existeix un risc en l’estabilitat dels pins existents a causa de la situació en què es troba la seva base, ja que les arrels són molt superficials i extensives. En aquest sentit, tal i com ha recordat el regidor d’Urbanisme, Marc Arza, l’anomenat “factor Diana”

Ajuntament, La Caseta dels Dolços, Servie Car.

Miami Platja, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant

considera, per motius de seguretat, substituir els arbres existents a la plaça de Catalunya. Es tracta de dos arbres d’entre 40 i 50 anys de l’espècie pi pinyoner que s’han desenvolupat en un mitjà urbà, amb tota la problemàtica que això comporta (manca d’aigua en profundiA més de l’estabilitat tat, manca d’oxigen a les també s’ha valorat l’estat arrels, sistemes d’arrels actual dels arbres i es invadint serveis i altres

DE REUS

EDITA:

La Selva del Camp, Montbrió del Camp, Mont-roig del Camp i

(probabilitat de trencament i caiguda d’una branca o d’un arbre amb afectació a béns o persones) és alt, de manera que s’ha estimat oportú prendre la decisió de substituir els abres per nous exemplars més adequades a l’entorn urbà.

LA CIUTAT

RIUDOMS

També ens podràs trobar a les següents poblacions:

Imatge del regidor Marc Arza aquest dimarts en roda de premsa.

MAQUETACIÓ: IMPRIMEIX:

CASGUAMEDIA S.L.

CASGUAMEDIA S.L.

INDUGRAF OFFSET S.A.

T-0784-12

977 112 817 / 630 979 590

UNIMAIL

DIPÒSIT LEGAL:

TELÈFON:

Plaça Prim, 2 · principal 3ª · 43201 · Reus e-mail: info@laciutat.cat · web: www.laciutat.cat

DISTRIBUCIÓ:

infraestructures, d’altres).

entre

Cal tenir en compte que els treballs que es realitzen actualment a la plaça de Catalunya impliquen unes obres de renovació de serveis, paviments i altres intervencions que són imprescindibles i que afecten inevitablement el ja molt superficial sistema d’arrels d’aquests pins.

Facebook: www.facebook.com/laciutatdereus Twitter: @laciutatreus

Visita la nostra pàgina web: www.laciutat.cat Amb la col·laboració de:

Publicació controlada per

LA CIUTAT DE REUS

2a quinzena de novembre de 2017

Reus 3

SOCIETAT

L’Ajuntament avança en el trasllat del CMQ a les dependències de l’antic hospital L’activitat assistencial del CMQ es reubicarà al que va ser l’edifici de consultes externes del Sant Joan El consell d’administració de Reus Serveis Municipals ha fet un pas més en el trasllat de l’activitat del Centre Mèdic Quirúrgic Reus SA a les antigues dependències de l’Hospital Sant Joan, al carrer de Sant Joan. El consell ha aprovat la formalització d’un contracte d’arrendament, amb el qual l’obligació del pagament de la renda podrà reemplaçar-se pel compromís de reforma o rehabilitació de l’immoble.

sultes externes de l’antic hospital, a la confluència dels carrers de Jacint Barrau i Vapor Nou. Es tracta d’una construcció en 8 plantes (dues soterrades, una planta baixa, una planta entresol, tres plantes pis i una planta coberta tipus àtic) amb un total de 3.555,56 m2.

Pla obert de les instal·lacions de l’antic Hospital de Sant Joan.

L’acord per a la formalització del contracte d’arrendament se suma a les actuacions realitzades fins ara. El CMQ ja ha redactat i lliurat a Reus Serveis Municipals dos documents necessaris per fer efectiu el trasllat: el Pla funcional i el Plec de clàusules administratives i tècniques per a la contractació del servei de redacció del projecte i direcció de

les obres d’adequació de exploracions complemenl’edifici. tàries. El CMQ mantindrà a les noves instal·lacions Amb l’acord del con- de l’Hospital de Sant Joan sell d’administració, les consultes externes, la l’Ajuntament avança en la planta d’hospitalització i planificació del CMQ de totes les intervencions de traslladar l’activitat ambu- mútues i privat que requelatòria, al qual cosa afec- reixin d’ingrés. ta els serveis de cirurgia major ambulatòria, cirur- Així, l’activitat assistencial gia menor ambulatòria, ur- del CMQ es reubicarà al gències, consulta externa i que va ser l’edifici de con-

Fruit de l’acord del consell d’administració de Reus Serveis Municipals, les obres de l’edifici es detallaran en el contracte, que tindrà característiques pròpies del contracte d’arrendament d’immoble i del contracte d’obra; el projecte serà part integrant del contracte d’arrendament; i el cost de l’obra, en la mesura que substitueix la renda, quedarà reflectit en el contracte d’arrendament. Així mateix, en finalitzar el termini de l’arrendament, l’obra quedarà en benefici de Reus Serveis Municipals.

LA CIUTAT DE REUS

2a quinzena de novembre de 2017

4 Reus

SOCIETAT

Els reusencs decidiran per primera vegada sobre inversions, amb un pressupost participatiu El procediment es dividirà en quatre fases que es faran efectives entre el proper 27 de novembre i l’abril de 2018 Alba Sancha

Per primer cop a la capital del Baix Camp, l’Ajuntament de Reus obre un procés participatiu per permetre que la ciutadania decideixi sobre els pressupostos municipals. Es tracta d’una iniciativa que ja existeix a altres municipis del territori i que permet “donar forma de democràcia directa” a la implicació de la ciutadania, segons ha explicat la regidoria de Participació Ciutadana, Montserrat Flores. El projecte, però, ha trigat a arribar a la capital; la mateixa regidora ha admès que “Reus és la ciutat amb més

va amb la informació corresponent del projecte. A més, per no limitar ningú, s’habilitaran punts de participació als centres cívics, les biblioteques, a l’OAC i al Casal de Joves, de manera que les persones que no disposin de connexió a internet a casa també puguin implicar-se. L’objectiu és que s’estableixi una “col·laboració entre ciutadania i Ajuntament”, com ha explicat Flores, amb la En aquesta iniciativa po- qual es puguin prendre dedran participar totes les cisions “més consensuaveïnes i veïns de Reus, des”. majors de 16 anys i empadronats a la ciutat, a través D’altra banda, la tipologia de la plataforma www.par- de propostes que la ciutaticipa.reus.cat, ja operati- dania podrà presentar serà

de 100.000 habitants que encara no ho feia” i també ha reconegut que és una iniciativa necessària. Així doncs, a partir del dia 27 d’aquest mateix mes començarà tot un procés de presentació de propostes perquè siguin les persones les que “directament decideixen una part de les inversions municipals”, ha explicat Flores, amb una partida de 750.000 euros.

ben àmplia, amb inversions de qualsevol àmbit però recordant que han d’estar “emmarcades en les competències de l’Ajuntament i han de pensar en comunitat”, ha destacat la regidora. Tot i això, cada proposta ha de ser, evidentment, viable tant des del punt de vista tècnic, així com de l’econòmic; haurà de respectar el marc legal i jurídic actual; no podrà representar cap cost addicional ni de manteniment; tampoc podrà suposar la contractació de nou personal; i, finalment, tampoc podrà servir per finançar la part d’actuacions vinculades a subvencions externes.

SOCIETAT

L’Ajuntament inverteix 230 mil euros en l’ampliació i millora de l’enllumenat en diferents barris de la ciutat Les actuacions responen a les necessitats detectades en inspeccions fetes durant tasques de manteniment i, també, a demandes veïnals

CONCESSIONARI OFICIAL AUTOEXPERT A LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA.

EL TEU CENTRE DE VEHICLES KM0, D´OCASIÓ I DE GERÈNCIA.

Av. Falset, 142 (antiga carretera Alcolea) Reus. Tel. 977 33 03 94

L’Ajuntament de Reus ha tret a concurs públic el contracte per a l’ampliació i millora de l’enllumenat en diverses zones de la ciutat. La inversió contempla un total de tres actuacions.

La primera d’elles consisteix en la incorporació de nous punts de llum a la xarxa municipal en trams o espais de carrers que, actualment, no estan coberts per l’enllumenat públic existent. Per altra banda, el contracte preveu el condicionament de línies per a una normalització i ordenació d’instal·lacions

existents amb deficiències. Per últim, el contracte de prestació també contempla la renovació d’elements degradats de les instal·lacions d’enllumenat.

Les actuacions previstes responen a les necessitats detectades en inspeccions que s’han fet durant el manteniment de l’enllumenat públic o bé responen a les demandes dels ciutadans.

Les actuacions estan dividides en tres blocs d’actuació.

daran agrupades en lots: El Lot A correspon a les ampliacions i millores amb nous punts de llum. El Lot B al condicionament de línies i, finalment, un tercer Les diverses actuacions lot, el C, en el que es farà que s’han d’executar que- una renovació d’elements

INNOVADORS

s l a n o i i tradic

degradats. Per altra banda, cada lot estarà dividit en sublots.

El pressupost assignat per als arranjaments d’ampliació i millora és de 228.005,59 € sense IVA.

I NATOR NOU TA S A A REU MÉMOR 0 1 a, C/ Bèlgic ARC P O TECN

Unim tradicions i noves tendències per realitzar comiats i homenatges únics, totalment personalitzats per a les famílies. www.memora.cat Mémora, molt més que un servei funerari

Irene Aguilar, Tanatori Mémora Reus

LA CIUTAT DE REUS

2a quinzena de novembre de 2017

Reus 5

LA CIUTAT DE REUS

2a quinzena de novembre de 2017

6 Reus

CULTURA

GASTRONOMIA

La festa del bestiari festiu català fa nit a Reus Les bèsties de foc prenen el protagonisme en la 4a edició del ‘Festivitas Bestiarum’

Foto de la darrera edició de ‘Festivitas Bestiarum’.

La 4a edició del ‘Festivitas Bestiarum’, la festa dedicada al bestiari festiu i popular català, se celebrarà el dissabte 2 de desembre a Reus. Les bèsties de foc seran les protagonistes, amb la cabra, la víbria i el drac de Reus, com a amfitrions. La festa, que té per costum organitzar-se cada any a les ciutats que ostenten el títol de Capital Cultural Catalana, inclou actes al carrer i una gala al

Teatre Bartrina, conduïda per l’actor Quim Masferrer.

Durant l’acte es nomenarà l’escriptora Empar Moliner com a ambaixadora del Bestiari Festiu 2018, prenent el relleu al meteoròleg Tomàs Molina. L’entitat organitzadora d’aquesta jornada, l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, vetlla perquè el 24 de novembre sigui declarat com el Dia Europeu del Bestiari Festiu.

SOCIETAT

La Ganxet Pintxo tanca l’edició de tardor complint amb escreix les expectatives inicials També hi ha hagut uns bons resultats de participació en la campanya de donació de sang de l’Hospital Sant Joan, arribant a les 400 en tres dies i mig La Ganxet Pintxo de Tardor ha celebrat la clausura amb la confirmació d’haver viscut una edició extraordinària atenent les circumstàncies conjunturals que s’estan vivint, i també per les continues inclemències meteorològiques, amb episodis d’aigua, vent i pluja que han afectat el normal discórrer de la ruta.

No obstant, la Ganxet Pintxo ha tornat a demostrar la seva enorme capacitat d’atracció, servint, als establiments participants, per confortar els seus negocis en una tardor certament ingrata pel que fa a la dinàmica comercial.

Per això el President de la Cambra, Isaac San-

Foto d’un dels cartells de l’edició de tardor de la Ganxet Pintxo.

Per això, segons Sanromà, la Ganxet Pintxo ha demostrat “la importància de disposar d’un element dinamitzador que permet invertir tendències en circumstàncies excpecionals com aquesta”. El president de la Cambra també ha destacat la satisfacció generalitzada dels clients davant d’un fet objectiu, l’augment notable de la qualitat de les tapes.

romà, ha volgut subratllar la singularitat d’aquesta edició que ha servit “per refermar la importància de la ruta. En certa manera hem tornat als orígens.

Sempre hem explicat que la Ganxet Pintxo va néixer, el 2011, en plena crisi, com un instrument

Per altra banda, també ha destacat l’èxit de la Campanya extraordinària de donació de sang de l’Hospital Sant Joan de Reus que ha permès arribar, novament, a xifres de màxims, amb 400 donacions en tres dies i mig d’activitat.

dinamitzador que permetés confortar a un sector que ho estava passant molt malament. I aquestes últimes setmanes, amb la situació que es viu arreu, s’havien reproduït algunes sensacions similars atenent el descens d’activitat comercial”.

GASTRONOMIA

Jornada de portes Obertes al Refugi Baix Camp Tothom que ho vulgui podrà visitar les instal·lacions i conèixer als animals que hi viuen

La producció d’oli DOP Siurana s’incrementa aquesta temporada La DOP Siurana ha presentat aquest matí el nou oli de la campanya 2017-2018 en un acte simbòlic a Reus Alba Sancha

Foto de l’entrada al refugi. Foto: Daniel M. J.

Aquest proper diumenge 26 de novembre, el Refugi Baix Camp obre les seves portes per a donar a conèixer les seves instal·lacions i els animals que hi viuen. A partir de les 11 i fins les 14h tothom que ho vulgui podrà apropar-se al Refugi on els voluntaris atendran i ensenyaran els patis i donaran a conèixer els gossos i gats.

Solidària, on es podrà adquirir, entre altres productes, el calendari del Refugi Baix Camp 2018.

Finalment, a les 13h se servirà un aperitiu per a tots els assistents.

L’associació Refugi Baix Camp – Centre d’adopció d’animals lluita contra l’abandonament del animals, potenciar la seva defensa i protecció i foA més, durant tot el matí mentar l’adopció dels que estarà oberta la Botiga ja han estat abandonats.

1. El paciente entra en Clinic a las 9:00h.

2. El equipo de cirujanos coloca los implantes.

3. Se realizan las pruebas estéticas con la prótesis.

4. El paciente con la boca perfecta, 20:00h.

El president de la DOP Siurana, Toni Galceran, ha presentat el nou oli de la campanya 2017-2018 entre les oliveres del Mas d’en Dolça, a Reus. Galceran ha destacat l’increment de la producció d’aquesta temporada, després de “3 anys de producció per sota de la mitjana a Catalunya”, a causa de “la sequera i el canvi climàtic”. Tot i això, el president de la DOP Siurana ha posat l’accent en “la incidència gairebé nul·la de la plaga de la mosca”, la qual cosa ha afavorit que la qualitat de la collita hagi estat millor i més abundant per a la producció posterior de l’oli d’oliva verge extra que elabora la DOP

Una ampolla d’oli de la nova campanya 2017/18. Foto: Alba Sancha.

Siurana. En aquest sentit, Galceran ha explicat que la qualificació de “verge” fa referència al fet que l’oli és totalment pur, sense més substàncies afegides. Es tractaria doncs, del “suc pur de l’oliva”.

ball de tots els productors, “des dels més petits als més grans”, que treballen amb un objectiu en comú: “creure a fer un producte de gran qualitat”.

En l’acte també ha estat present el director D’altra banda, el president d’Alimentació, Qualitat i ha volgut reconèixer el tre- Indústries Agroalimen-

ALL ON IMPLANTES Y DIENTES FIJOS EN UN SOLO DÍA En Clinic somos especialistas en la realización de la técnica All on de implantes y dientes fijos en un solo día. Técnica que consiste en poner implantes y dientes fijos en el mismo día, consiguiendo rehabilitar la boca de nuestros pacientes y colocarles una prótesis fija.

Esta técnica está indicada para pacientes con poco hueso en el maxilar y permite colocar sobre 4 ó 6 im-

plantes la arcada dental completa de forma fija, sin necesidad de realizar injertos de hueso. Se le coloca una prótesis estética confeccionada con materiales de alta calidad que, pasados los meses pertinentes, se cambiará por una prótesis definitiva. Cuando la ausencia de hueso en el maxilar superior es más acusada, los implantes zigomáticos son una buena alternativa a los injertos de hueso; puediendo así solucionar estos casos una prótesis fija inmediata.

tàries del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, Carmel Mòdol, en substitució de la consellera, Meritxell Serret, “actualment exiliada a Brussel·les”, com ha pronunciat el mateix Mòdol.

El director d’Alimentació ha destacat la tasca de la DOP per la seva “lectura moderna d’un cultiu històric que ha de conèixer el gran públic”. Ha conclòs dient que “l’oli DOP Siurana és un producte de qualitat i, per tant, ha d’estar ben identificat”.

La DOP Siurana, a més, ha nomenat la corredora de muntanya Núria Picas com a padrina de la seva collita.

LA CIUTAT DEDE CAMBRILS REUS

2a quinzena 2a quinzena de novembre de novembre de 2017de· Número 2017 115 www.laciutat.cat · info@laciutat.cat · 977112817

CONCESSIONARI OFICIAL AUTOEXPERT A LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA.

EL TEU CENTRE DE VEHICLES KM0, D´OCASIÓ I DE GERÈNCIA.

Av. Falset, 142 (antiga carretera Alcolea) Reus. Tel. 977 33 03 94

En marxa la campanya per a una tinença responsable d’animals de companyia La patrulla verda reparteix cartells i díptics informatius sobre els deures dels seus propietaris. La iniciativa pretén fomentar la identificació amb xip i el registre al cens de les mascotes

Les obres d’enderroc del pont de l’N-340 de Cambrils obliguen a tallar la riera al trànsit de vianants i vehicles Pàg. 8 L’Ajuntament de Cambrils participa a la setena edició de Smart City Expo World Congress Pàg. 9 MONT-TOIG DEL CAMP

La Policia Local també han repartit díptics amb telèfons d’interès per resoldre dubtes.

L’Ajuntament contractarà 20 persones a través d’un nou Pla d’Ocupació Municipal

Pàg. 10

LA CIUTAT DE REUS

2a quinzena de novembre de 2017

8 Cambrils

CULTURA

SUCCESSOS

Pere Rins i Francisco Domingo inauguren l’exposició “Pintar, un plaer” al Centre Cultural de Cambrils La mostra estarà oberta a la Sala Àmbits fins el proper dia 11 de desembre.

Foto de la inauguració de l’exposició a la Sala Àmbits.

Els artistes Pere Rins i Francisco Domingo han inaugurat una exposició de pintura a la Sala Àmbits del Centre Cultural Municipal de Cambrils (carrer Sant Plàcid, 1820. La mostra titulada “Pintar, un plaer” es pot visitar fins el proper 11 de desembre.

El fil conductor d’aquesta exposició no es veu a simple vista, però hi és.

En Nitu i en Siscu són dos amics d’infància que

comparteixen el plaer de pintar. Amb estils no sempre coincidents però amb admiració mútua, suport constant i molta crítica constructiva, han anat explorant les seves inquietuds i madurant un treball que us volen exposar junts.

D’un temps ençà el dos artistes pinten i creen amb un vincle més estret i això els ha portat a preparar aquesta mostra.

La Biblioteca de Cambrils sorteja una panera cultural Hi poden participar els usuaris que utilitzin el servei de préstec entre el 6 i el 30 de novembre

Foto de la cistella de Nadal que sorteja la Biblioteca de Cambrils.

La Biblioteca de Cambrils sorteja una panera cultural Les condicions necessàries per participar seran utilitzar el servei de prés-

Les instal·lacions comptaven amb un alt grau de professionalització per ocultar l’olor de les plantes i la calor de les llums Els Mossos d’Esquadra i la Policia Local de Cambrils han detingut entre dimecres 15 i dijous 16 de novembre a cinc homes com a presumptes autors d’un delicte contra la salut pública després de desmantellar dues plantacions de marihuana. Els dos cossos policials van fer dues entrades a cases de Cambrils i Vilafortuny.

Després d’una investigació, els agents van constatar que s’havien fet dues instal·lacions amb un alt grau de professionalització, amb un sistema d’ocultació de l’olor de les plantes i de la calor que emeten les llums utilitzades pel cultiu. Segons els Mossos, la droga estava preparada per fer distribució fora del territori. Els detinguts, sense antecedents policials, passaran a disposició del jutjat número 4 de Reus en les pròximes hores.

En el moment del registre la plantació ja havia estat recollida.

En el moment del registre, a Vilafortuny la plantació ja havia estat recollida i la marihuana estava preparada per a la distribució amb més d’una trentena de bosses algunes, algunes envasades al buit, amb un pes de prop de 27 quilos. En aquest cas, la plantació estava situada al pàrquing en una habitació

construïda per accedir-hi les dues cases s’havia només a través d’unes punxat la llum i s’estava escales interiors. cometent un delicte de defraudació elèctrica. Els En la segona entrada investigadors van poder i registre, la de la casa saber també que es van de Cambrils, els agents pagar 15.000 euros pel van trobar prop de 500 lloguer de tot un any d’una plantes de marihuana i de les cases. Durant les es van intervenir tots els entrades es van detenir estris i la droga. A més, quatre homes –de 26, 29, es va comprovar que en 47 i 48 anys.

INFRAESTRUCTURES

SOCIETAT

Els usuaris que utilitzin el servei de préstec de la Biblioteca de Cambrils entre el 6 i el 30 de novembre podran participar en el sorteig d’una panera cultural.

Aquesta es composa d’un lot de llibres acompanyats d’una ampolla de cava i uns bombons. El sorteig forma part de les activitats dels 20 anys de la biblioteca.

Incauten 100 quilos de marihuana destinada a l’exportació a Cambrils

tec, tenir més de 16 anys, participar amb un únic número per persona i estar present al sorteig. Hi haurà dos cartells amb caselles numerades on s’apuntarà el nom de l’usuari dins la casella que hagi escollit.

El dia 13 de desembre a les 18 hores es realitzarà el sorteig de la panera i l’espectacle infantil “Bona nit i tapa’t”, sobre la importància del joc i la màgia per damunt de l’aspecte més material, amb Marta Arnaus, adreçat a infants de fins a 7 anys.

Les obres d’enderroc del pont de l’N-340 de Cambrils obliguen a tallar la riera al trànsit de vianants i vehicles Les obres van començar el passat 28 de setembre i el 17 d’octubre ja es va haver de tallar l’avinguda La Salle La Riera d’Alforja ha quedat totalment tallada al trànsit de vehicles i vianants des d’aquest passat 13 de novembre a conseqüència de les obres d’enderroc del pont de l’antiga carretera N-340. No es pot passar ni pel passeig La Salle ni per l’Avinguda Adelaida entre el Museu Molí de les Tres Eres i el carrer Pere Moretó.

Els treballs van començar el passat 28 de setembre i van comportar en primer lloc el tancament de la part superior del pont i des del 17 d’octubre de l’Avinguda La Salle. El 13 de novembre, tal com estava previst a mesura que avancessin les obres, es va tallar les dues bandes de la riera per acabar el desmantellament del pont i començar a construir la nova estructura.

L’afectació serà signifi-

cativa però es realitza en l’època de l’any amb menys mobilitat circulatòria interna a les vies urbanes de vehicles i vianants. El novembre, un dels mesos més tranquils juntament amb el febrer, es registra només un terç del trànsit que hi ha durant l’agost.

Vies alternatives pels vianants Pels vianants que vulguin anar del port fins a la vila o viceversa, el recorregut alternatiu més curt, per la banda de ponent, serà pels carrers Foix, de l’Oli, la passarel·la provisional, Sant Isidre i Santa Joaquima Vedruna.

Els vianants que vagin des del Raval de Gràcia fins al centre direccional, on hi ha l’Ajuntament, l’Hospital Lleuger, l’escola i l’institut, hauran de passar per la rotonda de l’avinguda Nova Augusta (antiga N340), el

Imatge de l’enderroc del pont de la N-340.

carrer de les Tres Eres, Via Augusta i Camí de la Marina. L’altra opció, segons el punt de partida, és creuar la riera i fer la ruta per l’altra banda.

Afectació al trànsit rodat Els vehicles tampoc no podran passar per sota el pont per cap de les dues bandes. Per tant, si han d’anar del port a Nou Cambrils hauran de circular per l’Avinguda Adelaida i la Via Augusta fins a enllaçar amb el camí de Vilafortuny o l’avinguda Nova Augusta. Per facilitar la fluïdesa d’entrada al barri de l’Eixample,

s’habilitarà doble sentit de circulació a l’Avinguda Adelaida en el tram tocant al Palau d’Esports.

Es recomana al trànsit rodat dels vehicles procedents de Reus i Tarragona que vulguin anar al port que no entrin per la via habitual del Raval de Gràcia sinó per l’avinguda Nova Augusta i des d’allí enllacin amb el camí de la Marina fins a la plaça d’Aragó. També es recorda que per entrar a Cambrils es pot agafar la sortida Cambrils Est i accedir a tota la zona urbana del centre pel Vial del Cavet.

LA CIUTAT DE REUS

2a quinzena de novembre de 2017

Cambrils 9 SOCIETAT

SOCIETAT

La Policia Local de Cambrils engega una campanya per a una tinença responsable d’animals de companyia La patrulla verda reparteix cartells i díptics informatius sobre els deures dels seus propietaris. La iniciativa pretén fomentar la identificació amb xip i el registre al cens de les mascotes La Policial Local de Cambrils ha iniciat una campanya informativa per conscienciar els propietaris d’animals de companyia de la importància de tenir-los censats i amb el xip identificatiu.

La Patrulla Verda calcula que a la ciutat de Cambrils, amb una població de 35.000 habitants, hi ha uns 5.000 animals de companyia entre gossos, gats i fures, les tres espècies que La Policia Local també han repartit díptics amb telèfons d’interès la llei obliga a tenir contro- per resoldre dubtes. lades amb un xip identificatiu.

10% dels seus propietaris nicipal si encara no ho han cometen alguna infracció, fet. Els agents han repartit Si bé cada cop hi ha més essent el més comuna la díptics i cartells pels caciutadans i ciutadanes que manca de xip o de registre rrers i per diferents punts compleixen amb aquest al cens. de la ciutat com ara els requisit, els agents segueicentres cívics, les botigues xen detectant incompli- Per reduir la xifra d’animals especialitzades i altres ments, alguns dels quals en situació irregular, llocs amb gran concurrènestan motivats pel desco- aquests dies la Patrulla cia amb la finalitat d’arribar neixements de la normati- Verda s’ha dedicat espe- al màxim nombre de camva. Cada any la Policia Lo- cialment a parlar amb els brilencs i cambrilenques. cal de Cambrils identifica propietaris per informaruns 400 gossos i 200 gats. los que han de registrar la A banda de fer una criD’aquests animals, un seva mascota al cens mu- da a registrar els animals

L’astronomia serà la protagonista de la Setmana de la Ciència a Cambrils El municipi s’ha tornat a sumar a aquesta iniciativa de la Generalitat coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació

i donar informació sobre com es fa el tràmit, els díptics faciliten un telèfon per resoldre dubtes i expliquen que en cas de ser d’algunes races en concret (considerades com a perilloses) han de sortir al carrer lligats i amb morrió.

Cambrils, ciutat neta Una altra finalitat de la campanya és recordar als propietaris que en cas de passejar amb el seu animal han de recollir les seves defecacions. Amb el lema “Ells ho fan per necessitat i tu per educació”, l’objectiu no és només sancionar aquelles actuacions que siguin incíviques, sinó conscienciar als propietaris dels problemes sanitaris i ambientals que aquestes defecacions poden comportar i de la necessitat de mantenir una bona convivència entre tota la població, així com una bona imatge de la ciutat de Cambrils.

Cartell guanyador de la SC17. Disseny: Sandra Carcasona Barbero.

L’astronomia serà la protagonista de la 22a Setmana de la Ciència a Cambrils (SC17) del 15 al 23 de novembre. A través del Departament de Cultura de l’Ajuntament de Cambrils, el Museu d’Història i el Campus extens de la URV, Cambrils tornarà a participar en aquesta iniciativa que organitza la Generalitat de Catalunya, coordinada per la FCRI (Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació).

Durant la Setmana de la Ciència se celebraran tot un munt d’activitats de temàtica diversa de divulgació científica i tecnològica arreu de Catalunya.

En el cas concret de Cambrils s’han centrat en el coneixement del cel.

Les jornades es portaran a terme al Centre Cultural Municipal, i compten amb la col·laboració d’associacions astronòmiques de Torroja, Huesca i Terrassa.

SOCIETAT

L’Ajuntament de Cambrils participa a la setena edició de Smart City Expo World Congress El cap de Noves Tecnologies va formar part d’una trobada de ciutats intel·ligents El cap de Noves Tecnologies de l’Ajuntament de Cambrils, Pep Budi, va participar dimecres 15 de novembre a l’Esmorzar Smart Energy centrat en les Smart Cities en el marc del congrés Smart City Expo World Congress celebrat a la Fira de Barcelona.

nir als responsables de tecnologia dels principals ajuntaments catalans i els directius d’empreses associades a enerTIC per debatre els reptes, necessitats i oportunitats actuals del sector.

principals proveïdors de solucions tecnològiques urbanes per a la millora de l’eficiència energètica i la sostenibilitat.

D’altra banda, l’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza, i el regidor de NoL’objectiu era crear un ves Tecnologies, Eduard punt de trobada entre les Pellicer, van assistir a les L’esdeveniment va reu- administracions locals i els visites guiades de Gover-

nance i Data&tech, que mostraven com les tecnologies intel·ligents estan ajudant a transformar els municipis de Catalunya.

L’activitat va servir per poder aprofundir en l’estat de les Smart Cities i conèixer casos d’èxit reals i solucions disponibles al mercat per la resolució de serveis municipals.

Foto de l’esdeveniment a la Fira de Barcelona.

VIU EL MILLOR CAP D’ANY A GRAN PALAS EXPERIENCE SOPAR DE CAP D’ANY RAÏM DE LA SORT COTILLÓ BALL AMB ORQUESTRA BARRA LLIURE RESSOPÓ D’ANY NOU DJ FINS LA MATINADA

NIT DE CAP D’ANY 31/12 120 €

(IVA INCLUIDO)

LA CIUTAT DE REUS

2a quinzena de novembre de 2017

10 Baix Camp MONT-ROIG DEL CAMP - GASTRONOMIA

Èxit absolut de la Festa de l’Oli Nou de que va repartir un miler d’esmorzars Hi van participar cinc productors del municipi que van poder vendre l’oli de la collita 2017

Un dels estands presents a la Festa de l’Oli Nou.

La Festa de l’Oli Nou de Mont-roig del Camp, que organitza l’Ajuntament de Mont-roig del Camp a través de la regidoria d’Impuls Econòmic, va desenvolupar-se aquest passat diumenge 5 de novembre al matí amb total normalitat amb el suport de centenars de persones que van esgotar els 1.000 tiquets d’esmorzar previstos per l’organització.

Aquest esdeveniment gastronòmic serveix per promocionar l’oli nou de la collita 2017 que produeixen i comercialitzen els diversos elaboradors del municipi. Els actes

paral·lels van tenir un gran èxit, com ara el taller infantil sobre l’oli i l’olivera on es feien manualitats, els inflables pels més petits o les visites guiades al molí i al museu d’Olis Solé.

Segons els productors les vendes d’oli van anar molt bé entre la gent del propi municipi i els visitants que també van acostar-s’hi. En aquesta ocasió, a la Festa de l’Oli Nou de Mont-roig del Camp, que va tenir lloc al poliesportiu municipal, hi van participar Anton Blanc, Arran de Terra, Oli el Tambaler, Oli Tasta’m i Olis Solé.

VANDELLÒS I L’HOSPITALET DE L’INFANT

Els alumnes de P5 protagonistes del mapping nadalenc de l’hospital gòtic El video tindrà una durada de 10 minuts i es podrà veure durant el mes de desembre

Foto dels nens gravant al Teatre-Auditori.

Aquest Nadal es tornarà a projectar sobre la façana de l’hospital gòtic de l’Hospitalet de l’Infant un mapping nadalenc. Es tracta d’un espectacle audiovisual en què es mostraran escenes típiques del Nadal al municipi. El més característic d’aquest espectacle, que es va estrenar l’any 2015, és que cada any els protagonistes són els alumnes de P-5 de l’Escola Mestral i l’Escola Valdelors de Vandellòs.

Als vuitanta nens i nenes que enguany cursen p-5 se’ls ha gravat, distribuïts en grups petits, davant

d’un croma al Teatre-Auditori, per simular la seva presència i participació en les diferents escenes de què consta el muntatge. Com a fil conductor, s’utilitzarà novament una nadala de Judit Farrés, amb una lletra adaptada per a l’ocasió.

El mapping, dirigit per Carles Mora, té una durada de 10 minuts, i es podrà veure durant el mes de desembre i per les festes de Nadal, els caps de setmana, a la Plaça Berenguer d’Entença, on hi ha la façana principal de l’hospital gòtic.

MONT-ROIG DEL CAMP - SOCIETAT

L’Ajuntament contractarà 20 persones a través d’un nou Pla d’Ocupació Municipal Les sol·licituds es poden presentar fins al 23 de novembre a les OMAC o bé a través de la seu electrònica L’Ajuntament de Montroig del Camp ha posat en marxa el tercer Pla d’Ocupació Municipal d’aquest mandat.

En aquesta ocasió, la iniciativa donarà feina a 20 persones que es trobin en situació d’atur, durant un període de 4 i 5 mesos.

Per poder ser admesos al Pla d’Ocupació les persones interessades han d’estar en situació legal d’atur, inscrits a la borsa de treball municipal i tenir una edat mínima de 18 anys. El procés selectiu tindrà en compte aspectes com el currículum i l’experiència professional, la situació d’atur (durada i prestacions), les càrregues familiars així com els col·lectius amb dificultats per a la inserció laboral. El període per poder presentar la sol·licitud finalitza aquest dijous 23 de novembre. La documentació es pot presentar de forma

Grup d’operaris treballant en els arranjaments d’una vorera.

En l’àmbit de la jardineria es preveu esporgar i realitzar tractament fitosanitari i actuacions de manteniment i millora de jardins situats en espais públics.

També es treballarà en la reparació de voreres, tapat de forats i arranjament de desperfectes en obra pública, així com en la neteja de zones verdes, camins, cales i altres àmbits que presenten residus provinents d’accions incíviques.

presencial a les Oficines S’amplia en aquest cas, Municipals d’Atenció Ciu- en relació amb l’anterior tadana o telemàticament. Pla d’Ocupació del 2016, els àmbits d’actuació amb El nou Pla d’Ocupació la contractació de persoMunicipal contractarà a 5 nes que realitzaran taspeons de neteja de vials, 6 ques de pintura. Aquestes peons de jardineria, 1 ofi- s’ocuparan de polir i repincial de primera de pintor, 2 tar diversos elements del peons de pintor, 2 oficials mobiliari urbà fet malbé o de primera de paleta i 4 deteriorat per el pas del peons d’obra pública. Tots temps com bancs, jocs els treballs es realitza- infantils, taules, faroles o ran al terme municipal de qualsevol altre element de Mont-roig del Camp. titularitat pública.

La proposta té un objectiu doble. D’una banda contribuir a la dinamització laboral i social del municipi, tot reduint l’alt índex d’atur i creant llocs de treball en un període baix d’activitat econòmica. De l’altra, contribuir a millorar la provisió de béns i serveis que s’ofereixen des de l’Ajuntament com són els de jardineria, pintura, neteja o arranjament de serveis públics.

MONT-ROIG DEL CAMP - SOCIETAT

“Bonmont Resort Costa Daurada Hotel Golf & Spa”, pròxima obertura a Mont-roig del Camp Serà l’únic golf/hotel de 5 estrelles de la regió. Obrirà les seves portes el proper març de 2018 El grup Bonmont estrenarà un nou hotel 5 estrelles situat a Mont-roig del Camp, Tarragona, en l’excepcional camp de golf de Bonmont. Un equipament que va ser dissenyat per un dels majors experts mundials: Robert Trent Jones Jr. Es tracta d’un espai on el golf va molt més enllà, ja que està situat en un enorme entorn natural a escassos minuts de la platja i de les grans ciutats de la Costa Daurada.

lliure, cinc sales de tractament, sauna, bany turc i gimnàs. També comptarà amb tres zones de restaurant amb un servei disponible les 24 hores del dia, incloent-hi un restaurant principal amb una gran terrassa ombrejada, un segon restaurant situat a la piscina a l’aire lliure i un bar saló.

Imatge virtual del nou ressort 5 estrelles.

Resort Costa Daurada” permetrà la creació d’ocupació, amb llocs de treball directes, però també tindrà un impacte significatiu amb indirectes.

A més, ajudarà a tornar a posicionar la regió com un destí turístic d’alta gamma.

Daurada” comptarà amb 3 plantes d’alçada amb una estructura arquitectònica típica de la regió i amb colors càlids. L’hotel oferirà 136 habitacions i suites de diferents categories, cada una amb balcó o terrassa privada.

Un hotel ideal per als amants del descans, però també de l’esport L’obertura de “Bonmont “Bonmont Resort Costa

L’hoste podrà gaudir d’unes magnífiques instal·lacions: un spa amb piscines cobertes i a l’aire

“Bonmont Resort Costa Daurada Hotel Golf & Spa” que obrirà les seves portes el proper març de 2018, serà l’únic golf/hotel 5 estrelles de la regió.

Aquest proporcionarà serveis i instal·lacions de luxe amb l’objectiu de potenciar l’atractiu de la Costa Daurada, atraient turistes d’alt poder adquisitiu.

A més, l’hotel compta amb una gran sala de conferències i banquets que permetrà a les empreses organitzar seminaris i esdeveniments corporatius i també celebrar festes privades, casaments o aniversaris. Al costat de l’hotel, els hostes podran gaudir del camp de golf de 18 forats, el Clubhouse, pistes de pàdel i tenis, i un pitch & putt. Sense dubte, “Bonmont Resort Costa Daurada” és un hotel ideal per als amants del descans, però també de l’esport.

LA CIUTAT DE REUS

2a quinzena de novembre de 2017

Reus 11

SOCIETAT

Crida del Banc d’Aliments per aconseguir els voluntaris pel Gran Recapte del camp de Tarragona Quasi 1000 voluntaris són els que falten encara per arribar als 4000 necessaris Nassira El Morabit

El Banc d’Aliments fa un crida per arribar als 4000 voluntaris necessaris per cobrir els 360 punts de recollida que hi haurà arran de la Demarcació de Tarragona pel Gran Recapte i que es durà a terme l’1 i el 2 de desembre. Actualment encara fan falta uns mil voluntaris per ocupar totes les places. Totes les persones que es vulguin inscriure ho poden fer tant des de la pàgina web del Foto de l’acte de presentació a la seu provincial del Banc dels Aliments de les comarques de Tarragona.

Gran Recapte com la del Foto: Nassira El Morabit.

Banc d’Aliments de les comarques de Tarragona. dent també ha manifestat ques de Tarragona, Antoni ben els punts de recollida quins són els aliments Garcia, ha volgut mani- col·laboren amb el Gran El president de la Fede- prioritaris: “l’oli, la llet i les festar que “és important Recapte amb un percenració Catalana de Bancs conserves de verdures, tractar el tema de la crisi” tatge que es negocia i que dels Aliments, Joan Vila, peix o carn”. El darrer any que encara afecta a mol- es calcula sobre el total de destaca que “és molt im- es van aconseguir 530 to- tes persones: “si d’alguna beneficis. portant el paper del vo- nes d’aliments i desitgen manera els podem ajudar luntari” per poder arribar a que en aquesta 9a edició amb aliments, aquests Els representants han reuna bona xifra d’aliments se superin. diners que s’estalvien po- cordat que també seran recaptats. L’any passat el den anar a altres despas- necessaris voluntaris pel Gran Recapte va suposar Durant la presentació el ses”. El secretari també treball posterior del recapel 35% del volum anual del secretari del Banc dels ha volgut aclarir que els te com és la classificació Banc d’Aliments. El presi- Aliments de les comar- supermercats on es tro- dels dies 4 i 5.

Vols anunciar-te?

Truca’ns al 977 112 817

Androgínia, la gran desconeguda del l’Univers Trans Moisés D.G., declaradament androgin, i els tècnics d’H2O fan un retrat de la realitat de l’expressió de gènere andrògina

“Andro… ¿què?”. Aquesta és la resposta habitual quan es pregunta sobre l’androgínia.

L’expressió de gènere més desconeguda de l’Univers Trans és, cada cop, una realitat més evident en la nostra societat. Sembla, però, que el desconeixement és inqüestionable. “Poso en dubte que gran part de la societat sàpiga que hi ha persones que viuen aquesta realitat”, assegura Clàudia Vinyals, tècnica en salut d’H2O, l’associació de defensa dels drets del col·lectiu LGTB del Camp de Tarragona, que té com a objectiu principal dignificar i millorar la situació de les persones homosexuals i transsexuals a la nostra so-

cietat i en tots els seus àmbits. Tot i això, sí, existeixen persones que s’identifiquen d’aquesta manera i no cal anar-se’n massa lluny. Moisés D.G. és un noi –o noia, segons li ve de gust– declaradament androgin que viu al barri tarragoní de Torreforta. “Sé que la gent considera que sóc diferent per la meva expressió de gènere”, sosté ell. “De vegades, no cal viure situacions d’assetjament amb violència física o verbal –continua–, hi ha ocasions en què amb una mirada és suficient”.

Arribats a aquest punt, encara cal desxifrar el significat d’aquesta paraula que encara grinyola en la nostra

societat. Segons la RAE, el significat d’androgin és “hermafrodita”, o bé “persona de trets externs que no es corresponen definidament amb els propis del seu sexe”. Però, res més lluny de la realitat. Clàudia Vinyals insisteix en la importància de diferenciar clarament entre una persona intersexual (el que la RAE anomena com “hermafrodita”) i una persona andrògina. L’androgínia és “una expressió de gènere, una forma d’identificar-se sense haver de catalogar-se exclusivament com a home o com a dona”. Les persones andrògines, a més, poden presentar trets que tradicionalment s’han identificat amb els homes i d’altres que s’han establert com a purament femenins per la societat –segons explica la tècnica en salut d’H2O– però no només trets físics o externs, sinó també “psicològics, emocionals, d’expressió i totalment interns”.

Per comprendre-ho millor, Moisés defineix la seva ex-

pressió de gènere com la seva “forma de vida”. “Aprofito el millor que em brinda ser una dona i un home”, cosa que molta gent interpreta com que voldria fer un canvi de sexe, segons explica Moisés. “Mai m’he plantejat fer un canvi de sexe, ni tampoc prenc hormones”, assegura, “ara mateix, em sento bé com sóc –continua relatant–; no descarto res a la meva vida, però la meva identitat ara és aquesta”.

En aquest sentit, Clàudia Vinyals, insisteix en què “la identitat d’una persona pot ser canviant”, és a dir, de la mateixa manera que una persona no té per què sentirse sempre igual, s’hauria de començar a entendre que “la seva expressió de gènere també pot canviar en diferents moments de la vida”.

Acceptació social Òbviament, la desconeixença ha provocat que l’acceptació no sigui, encara, una realitat. “Els canvis socials sempre comporten molt més temps que un canvi in-

dividual o personal”, dilucida el dinamitzador d’H2O, Pedro Pérez. “Moisés serà una persona que simplement pel fet de ser autèntic farà que la resta de la societat es qüestioni aquests patrons convencionals” i així, a poc a poc, la societat anirà acceptant els models que sorgeixen i adaptant-se a aquests.

Així doncs, aquesta és una tasca per persones valentes, com el Moisés. “Tinc uns determinats gustos, els quals acaben conformant també la meva aparença física, per la qual continuaré lluitant, encara que no agradi”, diu rotundament. “Utilitzo roba de dona, però sempre pan-

talons, jerseis i samarretes”, aclareix, “mai porto faldilles, tacons ni vestits, perquè no és el que vull però no per por ni vergonya”. Això no obstant, Moisés explica que maquillar-se s’ha convertit en una de les seves formes d’expressió: “Ho faig i no m’amago de res”, assegura.

“Per què hauria d’escollir entre home o dona si això és el que jo sento?”. Res més aclaridor que aquestes paraules empoderadores per part d’una persona que ho viu, ho sent, ho defensa i mai, sota cap concepte, ho amaga.

Alba Sancha Llegeix el reportatge sencer a www.laciutat.cat

Fotos: Alba Sancha

LA CIUTAT DE REUS

2a quinzena de novembre de 2017

12 Reus

L’economia circular a Aigües de Reus La reutilització, la producció d’energia neta i l’eficiència en l’ús dels recursos són principis que l’empresa municipal aplica en el seu dia a dia

El Parlament Europeu ha iniciat, recentment, les negociacions d’un paquet legislatiu de quatre directives, que persegueixen una transformació econòmica d’envergadura en relació a l’economia circular. L’ecodisseny, les mesures per afavorir la reutilització i una aposta per la investigació, la innovació i el desenvolupament són alguns dels fonaments d’aquesta nova economia, que vol aconseguir l’objectiu d’un 70% de reciclatge dels residus que s’originen a Europa, reduir els residus que acaben en deixalleries a un màxim del 5% i reduir el rebuig alimentari a la meitat (actualment és de 180 quilos per persona a l’any).

En essència, l’economia circular arrenca en la intersecció dels aspectes ambientals i econòmics, sobre la base que el sistema lineal de la nostra economia (extracció, fabricació, utilització i eliminació) ha arribat als seus límits. Comença a albirarse l’esgotament d’un seguit de recursos naturals i dels combustibles fòssils.

Per tant, l’economia circular proposa un nou model de societat que utilitza i optimitza els estocs i els fluxos de materials, energia i residus i el seu objectiu és l’eficiència de l’ús dels recursos. Dit d’una altra manera, els residus d’uns esdevenen recursos per a altres, amb la qual cosa tot producte ha de ser dissenyat per a ser deconstruït. L’economia circular aconsegueix convertir els nostres residus en matèries primeres, paradigma d’un sistema de futur.

Aigües de Reus i l’economia circular En aquesta línia, Aigües de Reus fa anys que aplica principis de l’economia circular a la seva activitat quotidiana. La utilizació de part de l’aigua depurada per al regadiu agrícola.

La producció de biogàs a partir dels residus orgànics que s’han aillat de les aigües brutes i que es destina a la trigeneració energètica. L’estalvi mitjançant la utilització d’aigua no potable però apta per a altres usos del tot quotidians, com és la neteja de carrers, reg d’horts urbans, compactació de terrenys, etc. La destinació per a la jardineria i l’agricultura de l’abonament orgànic que es genera en els processos de depuració de les aigües. El treball continuat per garantir l’eficiència de la xarxa d’abastament (tot evitant les pèrdues d’aigua), amb l’objectiu principal de frenar el malbaratament de recursos...

Sense cap mena de dubte, podem atrevir-nos a afirmar que Reus va avançar-se unes quantes dècades al concepte d’economia circular, ara tan utilitzat. De fet, la depuradora de Reus és una autèntica raresa avançada al seu temps. Fundada els anys trenta del segle XX, no tan sols va ser la primera depuradora de l’Estat espanyol, sinó que, ja posats a depurar les aigües residuals, de bon començament, fa vuitanta anys, va ser dissenyada per a l’aprofitament de les aigües, els residus sòlids i, fins i tot, el biogàs produït.

Biogàs i trigeneració A dia d’avui, la filosofia d’explotació de la depuradora segueix sent, la mateixa, en essència, tot i que adaptada al segle XXI. Els actuals processos de depuració d’aigües permeten extreure amb molta més precisió –mitjançant procesos físics, químics i biològics– els contaminants que conté l’aigua residual quan arriba a l’EDAR. Un cop eliminats aquests contaminats i aillats els residus orgànics que conté l’aigua bruta, són diversos els aprofitaments que se n’obtenen. D’una banda, part de l’aigua regenerada s’utilitza per al reg de camps de conreu i, d’una altra, s’acaben obtenint dos productes més: biogàs (que s’utiliza com a recurs energètic) i adob orgànic (que es destina a l’agricultura i la jardineria).

estat la primera de la geografia espanyola– és el fet que va ser pensada i dissenyada per a la utilització de tots els seus subproductes per tal que el cost de la inversió i l’explotació fos el més baix possible. L’aigua depurada es venia per al reg; el fang orgànic digerit i secat es venia com a fertilitzant agrícola; i el biogàs es venia a la fàbrica del gas, que l’utilitzava per a l’enllumenat públic En el cas del biogàs, el

i altres usos domèstics i industrials. Amb l’aigua residual depurada es convertien en regadiu 300 hectàrees de terreny, i amb el biogàs obtingut funcionaven tres-cents fanals de l’enllumenat públic dels carrers de la ciutat.

“Com a reusenc, a mi n’enorgulleix saber que la depuradora de la meva ciutat ja feia aprofitament energètic fa vuitanta anys i que aplicava fórmules de reutilització que avui dia l’economia circular considera exemplars i com el camí del futur”, afirPioners històricament ma el regidor delegat de Així doncs, el gran mè- l’Àrea de Medi Ambient rit de la depuradora del de l’Ajuntament de Reus, Molinet –a banda d’haver Daniel Rubio.

procés no deixa de ser molt elemental. I és que la digestió (o fermentació) dels residus orgànics que s’han aillat de l’aigua, genera de forma natural un gas (gas metà, fonamentalment) que es reaprofita com a recurs energètic. En el cas de l’EDAR de Reus, el biogàs que s’obté es deriva, en una part, a generar escalfor en processos interns de la pròpia estació depuradora.

Concretament, es destina a la digestió de biosòlids: un sistema que permet eliminar de manera natural la fracció volàtil dels fangs que es genera en una estació depuradora, contribuint a la disminució dels residus sòlids i, alhora, augmentant la pròpia producció de biogàs aprofitable.

Una segona part, s’acaba comercialitzant com a electricitat. I finalment, una tercera part es destina a la generació de “fred per absorció”, que es destina a la refrigeració del laboratori. És el que es coneix com a “trigeneració”, que és un pas més respecte a la clàssica cogeneració.

Si la cogeneració és un procediment mitjançant el qual s’obtenen simultàniament energia elèctrica i energia tèrmica útil (vapor, aigua calenta, aire calent) a partir d’una font d’energia primària, la trigeneració hi suma la producció de fred.

Ingressos extraordinaris En el cas de l’EDAR de Reus, la producció de biogàs va ser de 1.348.617 metres cúbics el 2016, d’acord amb l’estadística completa de l’exercici. Pel que fa a la part del biogàs que es reutilitza per a la

producció d’energia elèctrica, va permetre produir 711.728 kilowats que, un cop posats al mercat, van generar uns ingressos de 169.989,22€.

Adob i aigua de reg El procés de reutilització circular, però, no s’acaba aquí. Perquè un cop aprofitat el metà que desprenen, els fangs es deshidraten i s’emmagatzemen. Part d’aquests fangs deshidratats es destinen a la planta de compostatge que hi ha en la pròpia EDAR i acaben convertits en adob orgànic mitjançant un procés de fermentació, assecat i cribat. Aquest adob s’utilitza en jardineria

després de nombrosos controls.

Actualment, la depuradora serveix aquest compost a una vintena d’empreses de jardineria de Reus i la comarca.

Una altra part d’aquests fangs es destina a l’enriquiment orgànic de sòls agrícoles i a la regeneració de pedreres, tenint en compte que per tal de millorar la fertilitat química i biològica dels substrats d’aquests espais recuperats sovint és convenient afegir-hi adobs orgànics, com són fangs de depuració.

En paral·lel i com és lògic, la depuradora (de la mateixa manera que feia l’original en els anys trenta del segle XX) segueix subministrant aigua de regadiu a finques agrícoles del terme de Reus, i en alguns casos dels municipis de Riudoms i Salou.

Els olivers són, avui dia, el principal conreu que es beneficia de la utilització de les aigües ja depurades. Aquest, però, no és l’unica destinació que es dóna a les aigües procedents de depuració de la ciutat, degudament reciclades, sinó que també s’utilitzen, per exemple, en el reg de zones enjardinades d’urbanitzacions pròximes de la ciutat.

Estalvi i lluita contra el malbaratament “Tot plegat, a banda d’un benefici medi ambiental, representa un important estalvi econòmic, en plena consonància amb els principis de l’economia circular”, afirma Dani Rubio. En paraules del regidor delegat de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Reus, “també cal tenir en compte aspectes com ara que la xarxa d’abastament de la ciutat té un rendiment superior al 80%, per damunt de la mitjana espanyola, i això implica que fem grans esforços per evitar el malbaratament de recursos”. El rendiment de la xarxa d’aigües es mesura a partir de la comparativa entre l’aigua que es distribueix en origen a la xarxa d’abastament i la que acaba, finalment, servida als usuaris.

LA CIUTAT DE REUS

2a quinzena de novembre de 2017

Oci - Classificats 13 El Trenet dels Dolços, una botiga per endolcir els teus dies

Tots busquem endolcir els nostres dies o si més no, volem dulcificar els dels altres. A Riudoms, hi ha un local que t’ajudarà a fer-ho possible: es tracta del Trenet dels Dolços, una botiga de llaminadures present en aquest municipi des del 7 de febrer de 2016, data en què va aixecar la seva persiana.

el client gaudirà de les seves compres en un original local que està ambientat i gira entorn del paradís dels dolços. Mentre que les parets del local són blanques, destaquen les columnes de color blanc i vermell que acaben formant una espiral com si fossin els típics caramels que surten als contes infantils. Però no és A El Trenet dels Dolços, l’únic que crida l’atenció:

comptar les xocolatines, les patates i la brioixeria– t’esperen a El Trenet dels Dolços. A més, també compten amb una gran varietat de llaminadures sense gluten per a cel·líacs i cel·líaques, i també amb diverses llaminadures sense sucre. En aquests moments, la llaminadura que més busquen i desitgen els seus clients s’ha convertit en un producte estrella: es tracta del “dipper” de color blau –una llaminadura que està causant molt furor entre els nens i les nenes-.

Això no obstant, també tenen una gran varietat de productes de la popular sèrie de dibuixos animats Bola de Drac, oferint per als menuts –i no tan mel’estructura de la botiga nuts- poder col·leccionarés un tren. Les llaminadu- los. res estan exposades en unes capses de metacrilat, Un dels serveis que ofereix damunt dels vagons –de El Trenet dels Dolços és color blanc i rosa- i ens l’organització i preparació conviden a viatjar en un de taules dolces per a fesmón més dolç. Aquí no es tes d’aniversari –tant a dovenen les llaminadures a micili o a l’establiment, on pes, sinó a peça. desitgi el client- i també per a casaments, comunions, Una irresistible varietat de batejos o altres celebra220 llaminadures –sense cions. Una idea sorprenent

perquè els convidats assa- ha articles de regal per boreixin la dolçor dels seus aquests dies tan especials records d’infància. i màgics, ideals per fer un detall.

A més, en aquests moments, El Trenet dels Do- Si busques dolços per a lços ja ho té tot a punt per les Festes de Nadal, no celebrar les festes de Na- dubtis en pujar al vagó dal: torrons, xocolatines i del Trenet dels Dolços. llaminadures esperen que Els podeu trobar al Carrer els tions vinguin a recollir- Baltasar Toda i Tàpies de les per cagar-les als in- Riudoms o bé al telèfon: fants. Tot i això, també hi 697802232.

EL RACÓ DEL COACH:

“No podem estar en el present enyorant el passat”

U

ns dels grans mals emocionals dels éssers humans està relacionat quan deixem posada la nostra mirada exclusivament cap als únics dos temps que no podem manejar, el passat i el futur, i és en aquest moment on comencen els nostres grans patiments, en aquesta oportunitat parlem del passat.

ció ja va passar, va deixar d’existir, però segueix viva en el pensament. El fet d’aferrar-nos al passat, a les persones o a algunes situacions, es pot tornar una càrrega tan pesada, que sovint ens impedeix avançar i gaudir del que tenim. És normal que recordem el nostre passat, la qual cosa és no nociu, però si això es pertorba o ens fa mal, és viure amb les seves ferides emocionals obertes.

Per deixar de patir pel passat cal com a primer pas acceptar que és perjudicial, i acceptar la nostra relació amb el pensament del record. Un segon pas és saber perdonar, deixar anar i passar pàgina, oblidar és una mostra d’amor Al llarg de la vida vivim amb nosaltres mateixos. tot tipus de situacions, positives o negatives, Per començar a deixar alegres o tristes... I no anar, primer de tot, cal són poques les persones començar a acceptar i asque no es poden extreure similar que les coses van de la càrrega del passat ser com van ser, i que no i sovint tendeixen a afe- les podem canviar, encara rrar-se a elles. La situa- que volguéssim canviar-

les amb totes les nostres forces. També hem de començar a admetre que allò que volem deixar anar, potser ens dol, hi ha una pèrdua d’alguna cosa que teníem, i que ara ja no podem tenir. Tal vegada deixar anar significa estar disposats a renunciar a alguna cosa. Viure en el passat és escapar d’alguna forma del nostre present. Deixar anar, ens permet agafar noves experiències!

sent enyorant el passat.

Ni tan sols preguntant-nos per què. El que va succeir, va succeir, i cal deixar-ho anar, cal desprendre’s. No podem ser nens eterns, ni adolescents tardans, ni empleats d’empreses inexistents, ni tenir vincles amb qui no vol estar vinculat a nosaltres.

Els fets passen i cal deixarlos anar! “ Podem albergar la idea que qualsevol temps passat va ser millor o que el passat va ser dolorós, que les ferides que ens van produir no hagueren d’haver estat, però aquests pensaments, ens assegura que sofrirem el dolor emocional en el present.

Diu Paulo Coelho: “Sempre cal saber quan s’acaba una etapa de la vida. Si insisteixes a romandre en ella més enllà del temps necessari, perds l’alegria i el sentit de la resta. Tancant cercles, o tancant portes, o tancant capítols, com vulguis cri- Obre el teu cor i la teva ment, sé generós, treballa dar-ho. per alliberar-te d’aquest L’important és poder tan- pesar, perdona i passa pàcar-los, i deixar anar mo- gina. Això et permetrà, viuments de la vida que es re cada moment present i van clausurant. restar en pau.

No podem estar en el pre-

Pere Bosch / Coach de Vida

SALOU. Apartament frontal al mar i a 50m platja. Vistes excepcionals!!

Preu 119.000€. FINQUES GES. 977637886.API TGNA REUS, C. de les Magnòlies.

XALET d’obra vista. Parejat.

200m2. Jardí asolejat.

Finançat 100%.

Preu: 236.700€.

FINQUES GES. 977637886.API TGNA.

ALCOVER, Mas del cano.

XALET individual.Reformat.

Planta baixa. Zona barbaoca, xill-out...

Preu: 148.900€.

FINQUES GES. 977637886.API TGNA. ALMOSTER, Urb. PICARANY... Parcel·la urbana 800m2. Construcció d’un xalet. Preu: 45.100€.FINQUES GES. 977637886.API TGNA.

VARIS

MAESTRO TOURENA Soluciona todos tus problemas: AMOROSOS, ENFERMEDADES, TRABAJO, IMPOTENCIA SEXUAL. ¡¡ RESULTADOS 2 DÍAS!!

610.324.179 Compro i venc antiguitats i articles singulars. Pago al comptat. Tasso immobles i compro continguts.

Sr. Antoni: 627289426

Comprem joguines antigues (Masters del Universo, Star Wars, Marvel, Batman, Tortugues Ninja), còmics, videojocs i consoles retro.

Ens desplacem. retropremium@gmail.com

Es compren cotxes de totes les marques.

No importa el seu estat.

Pagament al comptat.

Tel. 626 786 373

LA CIUTAT DE REUS

2a quinzena de novembre de 2017

14 Gastronomia

La recepta: Llibrets de moniato

Ariadna Tous

Els arrebossats sempre tenen el problema de que s’han de fer justament abans de ser consumits per a menjar-los ben cruixents i calents. Això a vegades resulta una mica engorrós perquè ens treu temps d’estar amb els nostres convidats i ens Es tracta d’una recepta fàcil omple la cuina de fums i de fer amb ingredients as- olors. sequibles i de temporada.

Tanmateix es convertirà en La solució és ben senzilla, l’excusa perfecta per a que podeu fregir els llibrets hoels més reticents als vegetals res abans, després, quan hi caiguin de quatre grapes. vulguem consumir-los noSi voleu vestir més el plat més cal que els disposem podeu preparar una mica de sobre paper de forn en una ceba caramel·litzada per a safata i els enfornem a dalt i a baix durant 5 minuts. acompanyar-los.

Cruixents de moniato amb deliciós interior de formatge fos i pernil dolç. Un aperitiu elegant, perfecte per a sorprendre als vostres comensals. També resulta un original acompanyament per a un segon plat de carn.

Trobareu aquesta i altres receptes a “Las delicias de Ariadna” www.lasdeliciasdeariadna.wordpress.com

lasdeliciasdeariadna

Vols anunciar-te?

LA CIUTAT DE REUS

Truca’ns al 977 112 817

INGREDIENTS

• Un moniato ample.

• Dos talls de pernil dolç.

• 2 talls de formatge Cheddar o Edam.

• Un ou de gallines camperes.

• Farina de galeta.

• Oli d’oliva verge extra.

LA RECEPTA PAS A PAS

• Rentem, pelem el moniato i el fem a làmines ben fines.

• Sobre una làmina de moniato hi posem un tall de pernil dolç i un tall de formatge de la mateixa mida i forma que el moniato.

• Ho cobrim amb una altra làmina de moniato. Repetim la mateixa operació amb la resta de moniato.

• Batem l’ou i hi passem els llibrets.

• Després els arrebossem amb la farina de galeta.

• Finalment, les fregim en una paella amb oli d’oliva abundant i ben calent.

• Un cop cuits, els traiem del foc i els col·loquem sobre paper absorbent.

COMERÇ

SALUT I BELLESA

GASTRONOMIA

COMERÇ

SALUT I BELLESA

GASTRONOMIA MOTOR

SALUT

COMERÇ

MOTOR

COMERÇ

COMERÇ

SALUT I BELLESA

COMERÇ

COMERÇ

MOTOR

COMERÇ

COMERÇ

LA CIUTAT DE REUS 2a quinzena de novembre de 2017

La Guia de La Ciutat 15

L’entrevista

Joaquim Calatayud, president Consell Comarcal del Baix Camp:

“L’actitud del PP a Madrid va provocar la sortida del PP al Consell” És complicat. En aquest govern intervenen molts partits: ERC, PDeCAT, el PSC, el qual actualment també està generant dubtes en altres institucions...

Sempre hem intentat protegir la institució de tot el xivarri exterior que hi pugui haver, però avui dia és pràcticament impensable que ens aïllem del que està passant.

Joaquim Calatayud és el president del Consell Comarcal del Baix Camp.

Més de sis anys al capdavant del Consell Comarcal del Baix Camp.

Quin balanç fa?

Un balanç positiu. Els inicis, al 2011, van ser molt durs amb dificultats de tresoreria, sobretot. Però crec que ho hem gestionat molt bé; vam reduir molta despesa en molts àmbits i vam aconseguir equilibrar tant el que és el Consell Comarcal com la societat en si. En l’actualitat estem en una situació òptima i positiva, però al principi el record és d’una complexitat molt elevada.

Els últims anys, a més, han estat molt convulsos a causa de la situació política del país. Com ha afectat al seu mandat al Consell?

Històricament, al Consell sempre hi ha hagut un govern d’unitat dels partits polítics històrics que teníem al país. El plantejament sempre havia estat que el Consell és un ens per donar serveis als diferents ajuntaments de la comarca en diferents àmbits i independentment del color polític que hi hagués en aquests.

Però, el gran canvi es produeix en les últimes eleccions amb l’entrada de Ciutadans i la CUP, que provoca que es trenqui aquest govern d’unitat. D’altra banda, en el que ha afectat més directament aquestes últimes setmanes és en la sortida del PP del govern del Consell. En tot cas, no és una sortida massa traumàtica; el PP tenia només dos consellers, no tenien presència ni en socie-

tats ni en àmbits importants del CCBC, però formava part d’aquest.

Quin va ser el punt d’inflexió per prendre aquesta decisió?

Vista la situació política actual i l’actitud del PP a Madrid es va creure oportú que sortissin del govern.

El CCBC feia públic un comunicat on s’informava que vostè havia signat un decret per apartar el PP del govern.

D’altra banda, el PP, en un altre comunicat, notificava l’abandonament del govern per una “advertència d’expulsió”. Qui va prendre la decisió, definitivament?

Realment, si ells diuen que han marxat del govern tenen raó. Abans de signar el decret, òbviament, va haver-hi una comunicació prèvia als consellers amb la qual els informava que serien apartats del govern. Després de notificar-los, i abans que nosaltres signéssim el decret, ells ja van anunciar que marxaven del govern. És a dir, ells es van avançar, per qüestions que devien tenir clares, però en tot cas els fets són aquests.

Crec que era oportú fer la meva trucada per comunicar la decisió abans de fer el decret i és en aquest moment quan ells fan el comunicat.

engloba els 28 municipis de la comarca i una sèrie d’ajuntaments externs als quals donem un servei important. També tenim una empresa d’aigües molt important formada per 8 municipis de la comarca, i que treballa, a més, en 17 municipis més als quals fa el tractament de la depuració d’aigües. Aquest és un extra que tenim i la resta de comarques no tenen. Actualment, estem intentant Des del Consell s’ha plantejat fer al- engegar un Banc de Terres. gun tipus d’advertència o, fins i tot, arribar a apartar també al PSC del En què consistiria el Banc de Terres? govern?

S’ha advertit que a alguns municipis de El plantejament com a institució és dife- la comarca les terres ja no es cultiven rent del d’un ajuntament. El Consell està com es cultivaven fa uns anys enrere. format per 28 municipis, en el qual hi ha Per això s’està fent un catàleg de finalcaldes de diferents partits. Si hi ha al- ques al Baix Camp, treballant conjuntacaldes del PSC, doncs, significa que als ment amb la Unió de Pagesos i el Deseus municipis la gent ha cregut conve- partament d’Agricultura, que es podrien nient que aquestes persones siguin els fer servir per cultivar. D’aquesta manera seus alcaldes i el Consell està per do- el propietari sap que la terra continua nar servei als diferents municipis i les sent seva però amb l’avantatge que està seves societats. Evidentment, el PSC conreada i ben cuidada, creant riquesa i té un posicionament polític que no lliga productivitat. absolutament amb les idees de l’equip de govern del Consell, però, és cert que Quin creu que és l’àmbit d’actuació en l’últim consell d’alcaldes, on vam fer més sensible del Consell? un petit manifest en contra de la violèn- L’àrea de Serveis Socials és un àmbit cia de l’1-O i l’aplicació de l’article 155, molt potent. Al Consell Comarcal, unes els alcaldes socialistes s’hi van afegir. 80 persones treballen en aquest aspecAquest posicionament dels tres alcaldes te. I no només al Baix Camp, sinó que en socialistes que hi ha a la comarca va molts àmbits socials estem donant cosignificar un pas endavant. bertura a comarques veïnes i, per tant, Tot i que ara ressona aquest tema, el treball del Consell és molt més ampli.

Considera que la població coneix les competències de la institució?

Cal fer dues diferenciacions. La gent dels pobles són molt conscients dels serveis que es donen en molts àmbits.

D’altra banda, a la capital i la costa la dificultat és més elevada, però considero que a nivell de comarca la nostra institució és prou coneguda, sobretot amb el servei de brosses i de l’aigua.

Quines són algunes d’aquestes competències?

El que ens diferencia molt és el nostre treball en l’àmbit de Serveis Socials, d’Habitatge, etc. Tot i que, la nostra És més difícil, en aquests moments, variant és en l’àmbit de societats, amb compaginar un govern amb tantes l’empresa de recollida i tractament de ideologies diverses? brosses, en què som pioners, i que

és una eina de treball molt important i que s’està gestionant molt bé. En aquest camp som un referent a Catalunya.

Sempre cal fer una mica d’autocrítica.

En què hauria de millorar l’actuació del Consell?

A nivell de la Generalitat s’hauria de clarificar un finançament prou raonable per les tasques que duen a terme els consells comarcals. També seria important disposar de parcel•les de poder a través de les quals poder decidir alguna cosa més. En molts àmbits seria interessant que el Govern apostés una mica més per la visió i el treball dels consells comarcals, ja que són les institucions més properes al territori. Pel que fa a les empreses, potser cal una major professionalització en aspectes interiors però, en general, estan funcionant força bé.

Alba Sancha