JOSE MANUEL ARAGONES ESCULTOR

Page 1

JOSÉ MANUEL ARAGONÉS. ESCULTOR Presentación La piedra puede parecer un material realmente duro, poco modelable, e incluso imponer respeto, pero un profundo conocimiento de las técnicas y la precisa utilización de las herramientas, puede convertirla en la imagen de esta bella escultura que acompaña estas líneas; donde la materia prima deja de inspirar respeto para verla de una manera casi humana, tanto que nos despierta interés sobre lo que estará pensando. El autor


de esta obra es un cantero que ha depurado su técnica de forma autodidacta, hasta poder llamarse igualmente escultor Alumno de la Escuela Taller de Barcelona, José Manuel, ha trabajado en diferentes fábricas de cantería hasta establecerse por su cuenta en su pueblo natal, La Fresneda. Allí trabaja tanto la piedra arenisca, como el mármol o la caliza, para convertirlas en piezas de la estructura de una casa o en esculturas realistas, Jose Manuel prefiere para trabajar los meses de otoño y primavera, puesto que lo hace al aire libre.

TRABAJOS REALIZADOS


Curriculum Vitae José Manuel Aragonés

DATOS PERSONALES

Nombre y Apellidos: José Manuel Aragonés Erruz


Fecha de Nacimiento: 9 de noviembre de 1.996 Municipio: La Fresneda (Teruel) Direcci贸n: C/ Matarra帽a s/n Localidad: La Fresneda 44596 Comarca: Matarranya Telefono:978-854068 -649850516 Permiso de Conducir: De coche (B-1)


ESTUDIOS REALIZADOS

F. 1 Construcciones y Obras (Piedra y Mármol) 1.993 Instituto Politécnico de F.P. Ciudad Escolar s/n Teruel

CURSO DE FORMACIÓN

Escuela Taller de Alcañiz. 1991 – 1.993 Especialidad: Talla de Piedra

Escuela Massana. Centro de Arte y Diseño (Escultura) 1.994 -1995


Especialidad:

- Modelado de figura.

- Talla en piedra (Técnica de sacado de puntos) - Dibujo.

Instituto del Maestrazgo. 1998 Introducción a la talla de madera.

Centro de los Oficios León 2.003 . Introducción a la Forja.. Estereotomía de la piedra. León . 2007 Escultura directa en piedra 2008 Curso de construcción de relojes de sol. Centro de los Oficios Tradicionales de Monroyo. Teruel. 2009.


Curso de Estuco y cal. Monroyo 2009

EXPERIENCIA LABORAL

Escuela Taller de Alcañiz 1.991- 1993

Realización de sillares para murallas y edificios Fuente de “Las ranetas” Fuente de “Castellón” Acondicionamientos de parques y jardines con: escaleras, fuentecillas, bancos, columnas, esculturas... Intervención en el “Arco de las monjas” Realización de arcos, cornisas, barandillas, escudos,...


Ayuntamiento de La Fresneda

Recuperación de la “Font de Sant Roc” 1.993 Rehabilitación de la Capilla de Santa Agueda. 1.994 Ayuntamiento de Alcañiz

Rehabilitación de la Escalinata de la Glorieta de Valencia y Limpieza de la Fuente de los Caños. 1.993 Rehabilitación de los Bajos de la Iglesia de San Francisco.


Ayuntamiento de Fuentespalda

Colaboraci贸n en la Fuente-Monumento de Fuentespalda. 1.994

Ayuntamiento de Valjunquera

Rehabilitaci贸n de las Bases y parte de sus columnas de La Lonja, as铆 como, moldura y sillares de la misma. 1.994

Experiencia laboral en la Empresa de Roberto Gil (Valderrobres). 1.994 Experiencia laboral en la empresa de canter铆a Roda&Adell Valderrobres (Teruel). 1.998


Experiencia laboral de: Alabastros Sástago. Sástago (Zaragoza). 1.997 Colaboración en la restauración de la escalera interior del Castillo del Papa Luna. Illueca (Zaragoza) a cargo de la empresa: Alabastros Sástago. 1.997 Trabajos de restauración en la empresa Restauro Ejea. Torre de San Salvador. Ejea de los Caballeros. Zaragoza. 1.999 Taller de cantería Roda. Alcañiz. Teruel 2000. Rehabilitación fachada Carlos Ferrer 2.000. La Fresneda (Teruel) Rehabilitación Centro Socio Cultural de La Fresneda 2.001 Retrato para el Monumento a Mosén León. Teruel . 2001


Recuperación de las Cruces de Término. Creu del Codolar y La Creu. La Fresneda 2002. Realización escudo de la Villa. Ayuntamiento Valdeltormo. Teruel 2003. Placas conmemorativas con motivo de la visita sus Majestades los Reyes de España. Valderrobres 2004. Escudo de la Villa Ayuntamiento de Beceite. Teruel . 2004 Recuperación de la imagen gótica de la Mare de Deu de l’Assumpció de la Iglesia Parroquial de Cretas. Teruel 2004 Fachada casa Engracia Rubio. La Fresneda 2004. Fachada casa Ortiz. La Fresneda 2004 Profesor de cantería en el Taller de Empleo de Ayuntamiento de la Fresneda. 2005 Monumento al alcalde de Cretas Toni LLerda. 2006


Portada barroca de la Iglesia de la Asunci贸n de Calanda. 2007 Casa Aguil贸 Calaceite.2008 Fuente de Santa Agueda. La Fresneda 2008. Fuente de la Iglesia de F贸rnoles. 2009

EXPOSICIONES

Colectivas:

Trobada Cultural del Matarranya en Monrroyo (Teruel) Trobada Cultural del Matarranya en Pe帽arroya dels Tastavins (Teruel).


Exposición IV Jornada Íbera en Azaila.2008

Individuales:

Ayuntamiento de La Fresneda. (Teruel) Tienda- Galería “La Lonja” Alcañiz. (Teruel) Exposición y entrevista en los estudios del canal de Televisión CBA. Alcañiz. 2000 Semana Cultural de Valdeltormo 2.000 Feria de Artesanía de Monroyo- Teruel 2003 Entrevista en el taller de La Fresneda por el canal televisivo CBA. 2001


Varias entrevista publicadas en la revista Temps de Franja. 2003 Participación en el calendario sobre actividades artesanales. Caja Rural 2004. Exposición permanente Galería Aragonés. Calle Mayor La Fresneda. Participación y exposicion en el III Simposium de Alabastro celebrado en Albalate de Arzobispo. (Teruel, Septiembre 2005)

PROYECTOS PENDIENTES DE REALIZAR.


Propuesta de de intervención para la restauración de los leones del portal en el Puente de Piedra de Valderrobres. Recuperación de la antigua Cruz de Término de Monroyo. Teruel Realización de una Fuente Barroca para el Ayuntamiento de la Fresneda. Estudio del Reloj Solar Horizontal para el Ayuntamiento de La Fresneda.

AFICIONES

Miembro fundador de la “Associació Cultural del Matarranya”. Entidad dedicada a la promoción y dignificación de la lengua catalana propia de la comarca y


que apoya la producción cultural, literaria y artística autóctonos.

Practicante de deportes: excursionismo, natación... Asistiendo a clases de catalán nivel “C” Iniciación a la Informática.

ENTREVISTA A L'ESCULTOR JOSÉ MANUEL ARAGONÉS. REVISTA KALAT-ZEYD. CALACEIT. ABRIL 2007. NUM 12 Margarita Celma «El dia que sigue he de traure totes les pedres que tinc al


cap»

José Manuel Aragonés Erruz va náixer l'any 1966 i és un artista del volum; escultor i picapedrer que se sent del Matarranya i ha viscut tota la seua vida a la Freixneda, poble que el va inspirar des de menut amb les seues pedres i arquitectura. Aragonés es def ineix com un artista Realista i Neo-modernista al que li agrade també la Figuració.

- José Manuel, explica'ns com t'ha vingut aquesta afició per l'escultura.

Sempre m'ha agradat el dibuix. Recordó que als cinc o sis anys tenia una pissarra menudeta que em van portar els reís i allí ja feia els meus dibuixets. Quan em preguntaven qué volia


ser de gran, jo deia que pintor. He estat bastant fantasiós: que si histories de castells, guerres, cavallers... L'arquitec-tura popular de la Freixneda i Comarca del Matarranya m'ha influít per a dedicar-me al material petri.

- Com t'has format?

Vaig fer primer grau de cons-trucció i talla en pedra, també vaig estudiar delineado a l'lnstitut Politécnic de l'Exércit a Calataiud. Em va venir molt bé per al tema de la pedra. També vaig treballar amb diversos pale-tes: Roberto Gil, Higinio Gil, Candido Roda i a Alcanyís. Des-prés va eixir l'oportunitat d'a-nar a l'Escola Taller d'Alcanyís per a fer un curs de picapedrer, impartit per Candido Roda, que va durar tres anys i alió va ser el definitiu; vaig disfrutar moltíssim. D'una pedra grossa, redona que no tenie cap forma vam fer un pla perfecte. Em vaig quedar parat, aixó em va posseir i


cada vegada anave a mes i tenia el cuquet de aprendre mes. Llavors vaig anar a Barcelona i vaig sol.licitar una matrícula especial a l'escola Massana triant les assignatures que a mi m'interessaven; vaig estar-hi sis mesos. Allí vaig aprendre el sistema de copia per punts, que ja utilitzave Rodin al segle XIX. M'agrade molt l'escultura Modernista de Llimona de Barcelona, Clara que és Neocentiste, Miguel Ángel dins del Renaixement i el Realisme de Joan Mora de Barcelona que fa unes peces fantàstiques; et reproduíx objectes hiperrealistes.

- Parla'ns de les diferents denominacions que té aquest ofici.

A la edat mitjana estaven els maçons, els picapedrers s'agrupaven en lógies i es protegien. Des de llavors h¡ ha moltes paraules: talladors de pedra, lapi-daris i picapedrers que son també els que munten els blocs de pedra a les


catedrals i esglésies. Moltes d'aquestes paraules la gent les relacione amb temes funeraris. Hi ha molta confusió. Picapedrer és cantero en castellá o marmolista. El picapeder és un artesa. L'artista fa els dissenys i projectes propis i l'artesa no té perqué tenir eixe nivell. Hi ha artistes que fan els models pero no piquen la pedra, ho encarreguen a uns altres picapedrers. En el meu cas faig treballs de picapedrer: fronteres, arcades i altres elements arquitectónics, pero també em considero escultor, és una cosa que es porte a dins.

- Has creat la teua propia empresa?

Sí. Em vaig ficar autónom i em vaig dedicar a l'escultura i a picar pedra. Porto les terres de casa i quan vaig a collir olives estic tot el dia somiant en projectes. Ara només faig treball per encárrec. Això mes creatiu, mes personal teu, això ho tinc


a dins. El dia que sigue he de traure totes les pedrés que tinc al cap, totes les peces

Vull animar a la gent a que pense en pedra, en escultura i que valore l'Art. És un crit a la sensibilitat de la gent.

- Amb quin tipus de material t'agrade treballar?

Depén de l'encárrec. M'agrade el sauló -que és una pedra arenisca- el marbre, les calisses, algo de fang, terracota i l'escaiola. La pedra és el material que domino mes, pero no estic tancat a res.

- Amb quines técniques treballes la pedra?

Si he de fer una obra amb un model utilitzo el compás. Ix una peça exactament a una altra. Primer s'ha de modelar tot en


fang, després fer l'escaiola i finalment amb el compás, amb punts, la trasllades a la pedra. Si la peca no té model o és un relleu pots passar a tallar-la directament. Després pots polir-la o no. Si ha d'estar a l’aire lliure el polit desa-pareix amb el temps T'agrade el color de la pedra natural o prefereixes pintar-la?

Quan parlo de creació les dos coses, depén del tema, de la inspiració i si son encárrecs o no. Ara estem a una cultura en la que tot ha de ser de pedra. A les cases reivindico la pintura a la cale. El lluít d'una casa está fet expresament per a tapar totes les faltes de la construcció,


és una protecció per a la casa i aixó anave pintat de blau o blanc. Si l'edifici té la façana de sellassos de pedra trobo que seria un sacrilegi pintar-lo.

- Parla'ns de les teues obres.

Vaig comencar amb treballs de canter: la Font de Sant Roc que va ser un encárrec de l'Ajuntament de la Freixneda; vaig intervenir a la Fuente de Castellón d'Alcanyís; vaig restaurar la Capelleta de Santa Águeda de la Freixneda i les bases de les columnes de la Llonja de Valljunquera. He fet el bust de Mossén León Andía, de Toni Llerda, de la meua dona, del meu nebot, també he fet creus del terme... Tinc una bota esculpida.


- Explica'ns aixó de "la bota", quin misteri té?

Quan estudiava a Barcelona, el professor em va dir: -perqué no vas al mercat de la Boqueria i agarres unes fruites com a models per aprendre técnica? Se'm va ocórrer fer una bota. Era la meua bota que havia estat tres anys amb mi a Alcanyís mentre estudiava. La bota és una peca que atrau molt al públic, suposa un objecte tan humil i senzill que ningú li donaría importancia per a fer-ne una escultura.

- Has trencat alguna vegada alguna obra? Se'm va trencar una per accident. Vam estar mesos treballant, ere el cos de la meua novia, ara la meua dona. Hagués agradat molt. Podie haver estat una Venus, la Venus del Matarranya. Vaig plorar i tot.


- Conta'ns projectes que faràs o que t'agradaria fer.

Hi ha una proposta per a l'Ajuntament d'Alcanyís que els va agradar i interessar molt. Se situaríe a la primera rotonda que trobes abans d'entrar a Alcanyís venint del Matarranya. Serie un monument a la dona treballadora del camp. No s'ha fet mai un monument que valore tot el treball que ha dut la dona: pujar els fills, la casa i a mes a mes ajudar a l'economia familiar. S'hauria de saber el dur que és anar a les olives, preparar la cistella del dinar, el sopar i tot. Un altre projecte que m'a-gradaria fer al Matarranya estaría situat a la rotonda de les Ventes. La idea que tinc jo és fer un monument d'entrada al Matarranya, a la comarca natural, al ríu, les oliveres, les pintures rupestres, als llauradors, pastors, la Llengua, el vi, els diables, pero no com els que presente el Cristianisme com si fossen dimonis, sino com una força de la


natura. També em tenen molt preocupat els lleons del Pont de Pedra de Vall-de-roures, que haurien d'estar ben protegits al castell o similar. Son unes peces escultóriques que están molt ben tallades. Tenen una factura boníssima i molta força. S'haurien de restaurar i traure'n la microflora.

- Tens inquietud per crear escola?

Si, ho tinc present. Vaig donar un curset a un Camp de Treball. Ara estic treballant al carrer, pero quan tinga fet el taller m'agradaria donar classes. Jo també em segueixo formant.No és un ofici fácil i has de tenir força. Hi ha anys que tens mes encárrecs que uns altres i els preus de les peces encara no estan prou valorats si ho comparem amb la resta d'escultors que jo conec que están a uns altres territoris.


- Tu exposes a casa teua. Pero a part d'aquí, has exposat a mes llocs?

A Mont-roig per mitjá de l'Associació Cultural Sucarrats i per l'Associació Cultural del Matarranya a les Trobades de Montroig i Pena-roja.

- Què hi trobes a faltar a la Comarca del Matarranya quan parlem d'art?

Espais per a artistes per a exposar amb instalacions correctes i una bona iI.luminado. Estaría bé fer exposicions itínerants. - Als pobles del Matarranya hi ha molta pedra. Qué se


t'acudíx per a millorar o ajudar a conservar-la?

Jo pensó que no s'está tractant massa bé a l'arquitectura popular, perqué s'está collocant molta pedra i s'estan desvirtuant molts elements. Los brancals per exemple no es respecten i moltes altres coses. De les pedrés d'imitació, cartópedra, que ara tant es fiquen pels nostres pobles, qué n'opines? És un abús, tot i que hi ha qui ho treballa molt bé. Jo entenc que s'utilitze per a la restauració de peces, per a restaurar la cornisa d'un balcó o una fulla d'un escut que falte, per exemple per a un element en concret. Pero per a fer tota una frontera, trobo que és una falta de respecte a l'edifici i a l'entorn. Si na casa és humil, doncs és humil. Perqué l'hem de transformar en sillería! Tot té el seu encant.


- Veig que li tens molt de respecte a la pedra. Aixó que "penses en pedra", qué vol dir?

És el que f ico a les meues targetes de presentado. Vull animar a la gent a que pense en pedra, en escultura ¡ que valore l'Art. És un crit a la sensibilitat de la gent.

- Et pots arribar a imaginar la historia que pot tenir una pedra determinada?

Perfectament. Em fan pensar en l'erosió, les caigudes o si han anat rodolant pel riu.

- Vols contar-nos en alguna?

Al castell d'allá dalta la Freixneda hi ha una torre que és un


colomer. Dins de la torre hi ha una cisterna. Tot allò estava ple de runa. Una mica mes per avall hi havie com una especie de coveta de mig metre. Quan era menut vaig convencer ais meus amics que aixó comunicave i no veges tu la manera de sorollar runa. Mos vam embotir per aquí i per allá a veure si hi havia alguna resta del castell. Anavem totes les tardes i baixávem a baix amb unes cordes. Quan vam arribar només hi havia rajola, res mes. A camins ho recordem amb els amics. Em diuen: -mira que mos vas fer pencar! -

Parla'ns de la teua vida associativa. Vas ser soci fundador de l'Associació Cultural del Matarranya. Sempre het ingut interés per la llengua. De menuts amb els amics a l'escola ens escrivíem notes en cátala, malament perqué llavors no ens ensenyaven a llegir o escriure. En aquella época tothom deie xapurriau, cátala molt pocs. Record que als inicis de la Televisió Aragonesa un dia va eixir


la Teresa Jassà llegint un poema en català. Estava a un bar amb els amics i va haver-hi gent que aplaudie pero escridassave: uh, uh! Aixó em va arribar al cor. Vaig comentar a preguntar-me: -Com pot ser que diuen que és una llengua mal parlada? -No pot ser; si la parlem!, -De on ve esta llengua? A la Enciclopedia Aragonesa vaig llegir l'apartat de cátala que va fer Artur Quintana i va ser molt revelador per a mi. Recordó que ens vam juntar a la Freixneda molta gent entre ells: Lluís Rajadell, José Querol -Marco-, Desideri Lombarte, Toni Llerda i la Mercé Pallares, Ricard Solana, Mercé Gimeno i Jesús Segurana que va apuntar que serie convenient fer una associació cultural, llavors ja n'hi havien dos al nord de la Franja. Va eixir Toni Llerda de president a una reunió que vam fer a Vall-de-roures al local de la Societat. Hem d'eixir al carrer totes les Associacions de la Franja per a qué a tot arreu coneguen que aquí parlem català.


- Creus que és necessaria una llei de Llengües a l'Aragó?

Evidentment. Pensó que l'Estatut d'Aragó, aprovat recentment, és inconstitucional en referencia a les Llengües, ja que no ens ha considerat. S'haurie de denunciar al Govern d'Aragó, encara que sigue una mica fort dir-ho. Trobo que les associacions estem molt parades. Hem d'eixir al carrer totes les associacions de la Franja per a que a tot arreu coneguin que aquí parlem cátala: els del cátala i els del aragonés. Podríem anar amb pancartes, tabals, gaites i calderons que fan molt soroll. La cosa és remoure l'opinió i la premsa. Hem de eixir al carrer. Crec que hi haurie molta gent.


Proyectos

Participaci贸n III Simposio escultura en alabastro



http://www.lafresnedaweb.com/


CURSO DE CANTERIA BÁSICA Profesor: José Manuel Aragonés Erruz, cantero y escultor. Lugar: Polígono “Els Clots” Municipio: La Fresneda Nº de horas: 40 Calendario: 8 al 12 de agosto, ambos inclusive. Horario: 9,00h a 13,00h y de 15,00h a 19,00h Dirigido a: Empresarios, empleados de la construcción y personas interesadas en formarse en esta disciplina y residentes en los municipios de las Comarcas del Bajo Aragón y Matarraña. Nº de alumnos mínimo: 10 Máximo: 15 Reservadas a personas desempleadas: 3 Contenido del curso Elementos arquitectónicos: - Sillar - Moldura - Bola - Trazado de un arco INFORMACIÓN y RESERVAS: BAJO ARAGON-MATARRAÑA (OMEZYMA) Avda. Aragón, 13 44641-Torrevelilla (Teruel) Teléfono: 978 85 20 11 Fax: 978 85 24 03 Horario: 10,00h. a 14,00h. Correo electrónico: gestion@omezyma.es Plazo de inscripción hasta el 25/07/2011 FINANCIADO POR: FEADER Fondo Europeo Agrícola de Desarrollo Rural: Europa invierte en las zonas Rurales



Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.