Maurepas, a un mAcromIcroconte sociologic macromicrotale sociològic
David DueĂąas
in frame of the project Expeditions (2013-2014) www.expedition-s.eu
Maurepas, a un mAcromIcroconte sociologic macromicrotale sociològic
David Dueñas
Sociologist, University Rovira i Virgili, Tarragona Sociólogo, Universidad Rovira i Virgili, Tarragona
Maurepas, a mAcromIcrosociologic tale Maurepas’ story could be very similar to the story of other neighbourhoods, cities or periurban contexts in industrial areas of Europe. Languages may change, contexts or origins too and also the local conditions, but the foundations will be almost the same, the same questions, the same timings and the same answers. Maurepas, as many other European neighbourhoods from post Second World War, was born in the golden age of capitalism period, in which the positive and growing spiral which resulted from the consolidation of the industrial model and the fordist working pattern, helped to expand the areas dedicated to motor industry. That industries’ flowering, lighted by the fordist model and powered by the blind faith in petrol as a long term energy source, allowed the development of an era in which the expectancies of prosperity, equality and full occupation were living in perfect harmony (Esping-Andersen, 2004) 1. Within that spiral of trust in economic and society development, Maurepas started to be built, trying to solve the need of accommodation for the industrial population which was arriving to Rennes to work in motor industries. As it is described by Sauvage and Roginski (1993)2, Maurepas represents one of the first industrial neighbourhoods in France and the first built in Rennes (being put up between 1954 and 1962). It became an attractive spot for people coming from rural and colonial contexts, as it was a starting point for a promotion in society and for working in a quiet and thriving industry. On its first years, then, it took in young people coming from rural areas (70-75% estimated by Sauvage and Roginski), and from the external migration (basically from Algerian repatriation) with low educational level. This period of economic optimism was followed immediately by a social flowering, due to the fact that geographic mobility was helping to accumulate young people in new urban environments and, accordingly, the birth rates grew up to 34 per thousand in Maurepas (being just 18 per thousand in France), 1 Esping-Andersen, G. States in Transition : National adaptations in Global Economies. London, SAGE : 2004 2 Sauvage, A. et Roginski, A. Programme national d’évaluation de la politique de la ville. Approche territoriale : Maurepas, Le Blosne à Rennes. Rennes, Université de Rennes 2 : 1993 6
Maurepas, un conte macromicrosociològic La història de Maurepas podria ser la mateixa que la de molts altres barris, entorns o zones periurbanes industrialitzades d’Europa. Canviarien les llengües, els contextos, els orígens dels seus habitants i les vicissituds locals, però no pas els pilars de la història: els perquès, els quans i els coms. El barri de Maurepas, com tants altres de l’Europa posterior a la segona guerra mundial, té el seu origen en el període conegut com l’edat d’or del capitalisme, en que l’espiral positiva i creixent derivada de la consolidació del model industrial i de la metodología de treball fordista, comporta una ràpida expansió de zones dedicades a la industria de l’automóbil. El floriment d’aquesta indústria, sota la llum del model de producció del fordisme, i amb el recolzament de la fe cega en el petroli com una font d’energia amb llarg recorregut i potencialitat, va permetre el desenvolupament d’una era en que l’expectativa de prosperitat, igualtat i plena ocupació conviuen en perfecta harmonia (Esping-Andersen, 2004) 1. Dintre d’aquesta espiral d’optimisme econòmic i social, es comença a construir el barri de Maurepas, responent a la necessitat d’allotjament per a donar sortida a la població industrial que arriba a treballar a la industria automobilística. Tal com descriuen Sauvage i Roginski (1993)2, Maurepas representa un dels primers barris industrials de França i el primer de Rennes, construït entre 1954 i 1962 i que esdevé un pol d’atracció important per persones del context rural i de les colònies, que veuen en la vida urbana una oportunitat de projecció social, així com en la industria automobilística una font de tranquil·litat i prosperitat econòmica. Així les coses, el barri acull una població amb un origen majoritàriament rural (Sauvage i Roginski calculen entre un 70 i un 75%), jove i amb baix nivell educatiu, i originària, també, de la migració exterior (en un primer moment, de població repatriada d’Argèlia). Aquesta corrent d’esplendor econòmic ve seguida d’un floriment social, ja que aquesta mobilitat geogràfica acumula en nous entorns urbans joves que 1 Esping-Andersen, G. States in Transition: National adaptations in Global Economies. London, SAGE : 2004 2 Sauvage, A. i Roginski, A. Programme national d’évaluation de la politique de la ville. Approche territoriale : Maurepas, Le Blosne a Rennes. Rennes, Université de Rennes 2 : 1993 7
helping to raise more and more the number of youngsters (in 1965, 56% of Maurepas’ inhabitants were less than 20 y.o.) In that context, the huge potential workforce which has being accumulated in the neighbourhood would hardly be incorporated into the same labour market which was promoting its accumulation. On the other hand, as it is suggested by Sauvage and Roginski, that great accumulation of youngsters, without previous urban experiences, diverted into a raise of social conflict in the area. The creation of popular street gangs (such as the Jeunes blousons noirs) who used to meet in the public space and fight with bike chains, helped the creation of stereotypes and rumours about not only the gangs, but also the neighbourhood embracing them. According to the imaginary drawing configured in one’s mind after reading the social report written by Sauvage and Roginski, the distance between newcomers and “traditional Rennais” was not only a geographical distance due to the neighbourhood where one’s lived, it was also motivated by a social distance, which resulted to be harder to break. Around Maurepas started to exist the idea of a troublesome neighbourhood, a dangerous place to be, and that idea will still be linked to it in the future. As years went by, the excitement and the trust in the economic progress started to reduce when people could perceive that the rhythm in which things were improving was not the expected one. Those who were working were linked to low salaries and low labour qualifications, but the main problem was the growing tax of unemployment among youngsters. The market resulted to be unable to swallow up all the unemployed people, and the conflicts between young people and adults turned to be usual and stronger. At the same time, the rate of unpaid rents grew up to the 40% in 1962, remaining at the same level in 1980 (Sauvage and Roginski, op.cit.) That situation, aggravated by the loss of intensity of the motor industry, increased the poverty rates in the neighbourhood. The persistence of low educational levels and high rates of unemployment (specially for women and young people) forced to search new solutions outside the neighbourhood. The macrosocial reality, again, was driving individual life to new contexts and modified the social structure of Maurepas. As it appears on the Local Urban Plan (2004) 3, the neighbourhood suffered a strong emigration process which forced many young people (those who are less than 39 y.o.) to leave the area, facilitating the progressive ageing of population and opening the neighbourhood to a new reality. 3 Plan local d’urbanisme (2004), Ville de Rennes 8
augmenten les taxes de natalitat (essent a Maurepas un 34 per mil en els moments en que a França era del 18 per mil), fent créixer encara més les taxes de població jove, arribant a tenir un 56% de població menor de 20 anys el 1965, i dotant el barri d’una potencialitat en mà d’obra que finalment resultarà difícil d’absorbir pel propi mercat de treball que l’ha demandat i, en gran mesura, generat. Ara bé, tal i com suggereixen Sauvage i Roginski, aquesta ràpida acumulació d’una gran quantitat de població jove, sense cultura urbana prèvia, deriva en un augment de la conflictivitat social, amb la proliferació de bandes d’arrel popular (són els anys en que estàn de moda els Jeunes blousons noires) que es reuneixen al carrer i es barallen amb cadenes de bicicletes, facilita la creació de rumors i estereotips al voltant d’aquests joves i, per extensió, del barri sencer. A tenor del dibuix imaginari que es configura en llegir l’informe social de Sauvage i Roginski, la distància entre els “de tota la vida” i els nouvinguts no era només una distància geogràfica motivada pel fet de viure en un barri o en un altre; també l’acompanyava una de social que resulta més difícil de trencar. Al voltant de Maurepas es comença a generar una idea de barri conflictiu i insegur que l’acompanyarà en el futur. Amb el pas dels anys, l’entusiasme pel progrés econòmic sembla refredar-se en veure que les condicions no milloren al ritme esperat, mantenint-se una baixa qualificació laboral acompanyada de baixos salaris entre els que estan treballant, però augmentant cada cop més el nombre de joves desocupats als que el mercat no pot absorbir. Els conflictes entre joves aturats i adults amb feina comencen a reproduir-se i intensificar-se i el percentatge de lloguers impagats es situa al voltant del 40% el 1962 i 1980 (Sauvage i Roginski, op.cit). Aquesta situació, agreujada amb la pèrdua progressiva d’empenta de la industria automobilística, condueixen a un augment de la pobresa d’un barri que combina baixos nivells d’èxit educatiu amb altes taxes d’atur femení i juvenil i a la necessitat de cercar noves solucions per aquells que no les troben en el context de Rennes. De nou, la realitat macrosocial assenyala el camí a seguir als habitants del barri. Tal com es recull en el Plan local d’urbanisme (2004)3 de la ciutat bretona, el barri pateix una forta emigració de joves menors de 20 anys i d’entre 20 i 39 anys, el que facilita l’envelliment progressiu de la població, obrint una realitat relativament nova al barri. Una ràpida revisió de les dades que aporta l’Institut national de la statistique 3 Plan local d’urbanisme (2004), Ville de Rennes 9
A quick check-up of the Institut national de la statistique et des études économiques4 data, can help understand the situation in 2009. The inhabitants had significantly lower incomes (10.498€/year in Maurepas per 20.304€/year in Rennes), a 55% of them had an educational level lower than secondary school, and a 51% of them were renting the same flat for less than 5 years (if we take into consideration the high percentage of people who rent social flats in Maurepas, we can imagine the importance of that data). That situation leads to think in the permanent social reconfiguration of the neighbourhood, by opening the area to the influence of new international migratory patterns, themselves attracted by the possibilities European countries, and especially the French welfare system, can offer in relation with work market and welfare services. Once we had made a fast review of the evolution of Maurepas, the final image of the neighbourhood configured in reader’s brain leads to the question that underlies the text title : How are macrosocial and macroeconomic phenomena linked with individual life ? And how can I affect at the neighbourhood ? What we had seen up to now leads us to assume the strong unexpected individual consequences of collective reality (economy, social patterns, institutional decisions…) but remains open the answer about how do they reconfigure the collective reality by changing the most of the individual ones. For example, if we take into consideration the permanent arrival and departure of individuals who have to face the “sensitive neighbourhoods”, it helps create ephemeral, unstable and in motion structures which put difficulties to the possible social stabilisation, to the creation of solid interindividual connections and to the eradication of stereotypes. Newly arrived population change the relational structure of neighbourhoods, needing some time to stabilize them into new balanced situations. Constant individual movement, then, makes it difficult to recreate those relations, and produce the configuration of a “neighbourhood of unknown people”, which do not help create collective structures between themselves to fight against the stereotypical definitions flying over that realities. On one hand, if one analyzes the networks resulting from the work developed in Maurepas, one will see how children network represents a mixed and crossed network, in which most of the nodes are connected between themselves, and which integrates both public spaces and individuals in the process of creation of social and spatial relations. On the other hand, if one analyzes adults’ network, one will find some segmented networks in which there are not so much individual or spatial connections, with just one exception : the supermarket. The 4 Consultat mitjançant la web del Sistema d’Informació Geogràfica del Secretariat General del Comité Interministerial de les Ciutats : http://sig.ville.gouv.fr/zone/5304040 10
et des études économiques4 per l’any 2009, permet confirmar allò assenyalat anteriorment. Una població amb uns ingressos significativament més baixos que la resta de la ciutat (10.498€/any a Maurepas per 20.304€/any a Rennes), un 55% de joves–adults amb un nivell d’estudis inferior a l’educació secundària i un 51% de persones que viuen en un pis de lloguer des de fa menys de 5 anys (el que, tenint en compte l’alta proporció d’allotjament de lloguer social del barri, suposa un percentatge considerable de població). Aquesta situació obre la porta a una reconfiguració social constant del barri, en tant que la partida de persones joves obre la porta a la reentrada de persones procedents de nous corrents migratoris pels quals la possibilitat de viure a Rennes, i les condicions propiciades pels serveis de benestar, segueixen representant una expectativa d’ascens social. Fet un ràpid repàs a l’evolució del barri, la imatge final que es configura en el lector porta la plantejament de la pregunta que s’amaga rere el títol del text: Com es vinculen els fenomens macrosocials i macroeconòmics amb la realitat viscuda pels individus i, per extensió, quina afectació té sobre el barri?. A partir del vist fins ara, sembla evident que el funcionament de la macroeconomia genera la implementació d’unes determinades polítiques que acaben tenint conseqüències no previstes sobre la realitat individual i, de forma indirecta, acaben afectant, de nou, sobre la configuració de lo col·lectiu. La constant arribada i partida de persones, per exemple, facilita la creació d’una imatge de barri en constant moviment, inestable i efímer, que de manera permanent està integrant individus i que, per tant, no té la possibilitat de crear lligams forts que permetin una estabilització social que pugui conduir al trencament dels estereotips. La població nouvinguda suposa un canvi en les relacions socials del barri, en tant que necessiten temps per teixir relacions amb els veïns anteriors, i aquestes queden fragmentades. Si la renovació social és constant, aquesta recreació relacional no s’arriba a donar, creant-se un barri de desconeguts que facilita l’aparició d’elements estereotípics per definir-lo. Si hom analitza les xarxes resultants del treball desenvolupat a Maurepas, veurà com la xarxa que dibuixen els nens i les nenes és una xarxa que es creua, que es barreja, que entra i surt del barri, que integra espais i individus en el seu procés de creació de relacions socials, sense fer exclusions. Si hom analitza, per contra, les xarxes dels adults, podrà comprovar com aquestes es troben segmentades, sense que ni els individus ni, amb alguna excepció, els espais serveixin per crear aquests punts d’unió. L’únic punt confluent del barri és el supermercat, el Super U de Gros Chêne, on, tot i que la relació sovint esdevé un simple intercanvi 4 Consultat mitjançant la web del Sistema d’Informació Geogràfica del Secretariat General del Comité Interministerial de les Ciutats : http://sig.ville.gouv.fr/zone/5304040 11
Super U on the Gros Chêne, even generally a scenario for economic transactions, represents the heart of the neighbourhood’s life and the convergence point of most of the neighbours. The best way to understand what Maurepas is consists in sitting in front of it to see what is going on. Inside that ephemeral neighbourhood one can find different life stories that add complexity and experience to collective life, a value not all the areas in Rennes share, and that makes Maurepas being special. Those stories combine individual elements, which helping to build the discourses about selfconfiguration, with collective ones, putting limits on the possibilities of selfconstruction. From now on, I will describe some examples of individual or collective stories which unless, they result of chance in interview searching, when they are presented together, start to be paradigmatic about Maurepas reality and, for that, are probably difficult to appear in different neighbourhoods of Rennes. For that, they, and not others, are the characters of Maurepas’ tale. The hidden woman A person who lives in permanent concealment, following a script which underlines the correct life-path ; and, in case that path is broken, her project of life can be absolutely destroyed. In other words, how obtaining aid or scholarships for helping her sons to study in better conditions tha in their origin country, can become a social prison. A person who projects all her life in future expectancies, depositing a fragile and blind trust in the uncertain future : once her sons will have finished studying and finding a good job, she will come back to her origin island to live with the money that they will send her. She lives her life being scared of breaking her golden dream, of not being able to develop her future expectancies and, especially, of losing the institutional aid that feed her dream. Public administrations are too powerful to be able to negociate with them and too complex to be able to understand them. The only option she thinks she has is hiding herself at home with her family. That personal “election” is linked with what Max Weber ( 1905 )5 defined as the iron cage : how the bureaucratic rational control of reality traps the individuals into symbolic cages that do not allow them to live freely but to act under the pressure of rationality which should guide them to gain their final objectives, in this case, paradoxically, the expectancy of future liberty. 5 Max Weber Die protestantische Ethik und der ‘Geist’ des Kapitalismus (1905) 12
econòmic, és un espai que apareix com el centre neuràlgic de la vida del barri i el lloc on conflueixen les persones. La millor forma de conèixer Maurepas, doncs, és seure davant del supermercat i contemplar que succeeix. Dintre d’aquest barri efímer, apareixen i conflueixen diferents històries de vida que, precisament, li confereixen un valor en experiències i diversitat que resulta incomparable amb qualsevol altre zona de la ciutat. Aquestes històries combinen elements individuals, que els porten a construir els discursos al voltant de qui i què són i perquè, i els elements macrosocials que els assenyalen el camí vital a seguir. Us en desgranaré alguns exemples que, escollits atzarosament, no deixen de ser paradigmàtics de la realitat del barri i, probablement, irrepetibles en un barri diferent de Rennes. Per aquest motiu, són els personatges del conte de Maurepas. La dona que s’amaga Una persona que fa de l’ocultació social una forma de vida, un guió que marca un camí del qual, si se’n surt, pot tremolar tot el seu model de vida; o com l’obtenció d’unes determinades ajudes per part de les estructures administratives, per tal que els fills puguin estudiar amb millors condicions que al país d’origen, acaba sent una presó social. Una persona que projecta tota la seva vida en les expectatives futures, dipositant una confiança, cega i fràgil, en un futur incert, un cop els fills hagin estudiat, treballin i ella pugui tornar al seu país a viure dels diners que li enviaran. Aquesta expectativa futura i, sobretot, el temor a unes administracions que no entén i que li poden prendre les ajudes (i la vida) la porten a tancar-se en si mateixa i al voltant de la família. La seva “elecció” individual es pot lligar amb allò que Max Weber (1905) va definir com a gàbia de ferro5, com el control racional de la realitat per part de les estructures burocràtiques atrapa els individus en una gàbia simbòlica en al qual no viuen amb llibertat, sinó funcionant sota els imperatius de la racionalitat que els ha de portar a obtenir el seu objectiu final, en aquest cas, l’expectativa de llibertat futura. Els homes “del barri” Un grup d’individus amb llarga trajectòria al barri. Un grup de persones que han nascut, crescut i envellit a mesura que el barri anava discorrent el seu camí i que, per tant, són el resultat tàcit del canvi estructural de Maurepas. S’han socialitzat 5 Max Weber Die protestantische Ethik und der ‘Geist’ des Kapitalismus (1905) 13
The “neighbourhood men” They represent a group of individuals with a long career in Maurepas, born, grown and aged while the neighbourhood was going over its permanent transformation. As a result they are part and outcome at the same time of that structural change. They have been socialized and resocialized in a changing neighbourhood, living its ephemeral soul and having known as much as “Maurepas” as they existed. One can say that they migrated without leaving home, being especially interesting to see how relationships can change if you change your housing, as well as if you remain at the same place, and the place is in permanent change. That group spends most of its time outside Maurepas, but there men affirm they love the neighbourhood. That esteem, in some occasions, is not related to the real neighbourhood, but to an idealized idea of it more linked with what it used to be rather than what it really is. That esteem, in some occasions, can generate rejection to the changes that Maurepas suffers, and, if we take into account that most of the changes the neighbourhood suffers are linked with persons renewal, that esteem can lead to reject the new people who come to live there. They develop many activities in Maurepas, but, due to the lack of strait relations resulted from the constant inhabitants change and the transience of the neighbourhood, these activities just join one part of their inhabitants, the usual one ; those who share an old relational network with them are those who have not so much similarity with the network one. What happens with the others ? « They have no interest in participating », they do not want to have relation with them, finally, they are not sharing the same network. As it used to be written in the core idea of enlightened absolutism : they do « tout pour le peuple (ideal neighbourhood), rien par le peuple (real neighbourhood) ». Contemporary adults Even if they represent isolated groups, being similar to those previously described, they have important differences considering what has been explained before. The “contemporary adults” are people who live in Maurepas but their practically only links with the neighbourhood are their sons or daughters who attend to the school. Their daily relations, friends, spaces or activities are developed in different contexts, making Maurepas just a scene in their life, a sleeping room where to rest before leaving the next morning to work. Their Maurepas’ experience, then, is completely marked by their lack of 14
i resocialitzat en un barri canviant, el que porta a viure l’efimeritat del barri en primera persona, el que pot implicar la vivència d’experiències socials properes a la migració sense ni tan sols sortir de casa. Resulta particularment interessant veure com la transformació relacional es dóna tant en el cas de l’individu que marxa a viure en un lloc diferent, com en el cas que les relacions socials es reconfigurin al propi voltant. Aquests homes del barri desenvolupen una gran part de la seva vida fora de Maurepas, però, tot i això, afirmen tenir una gran estima pel barri. En ocasions, aquesta estima descansa en un barri que s’ubica en un punt temporal diferent de l’actual, en una recreació d’un ideal de barri pretèrit, viscut en el passat però diferent del que existeix avui en dia, el que facilita que es rebutgin alguns dels canvis que el s’esdevenen a Maurepas. Si tenim en compte que la majoria de canvis que es produeixen al barri consisteixen en la renovació de gent, aquesta estima mal conduïda pot derivar en un rebuig de la gent que arriba al barri. . Aquestes persones sovint desenvolupen activitats pel barri, però, degut a la manca de relació estreta que deriva de la pròpia transitorietat de Maurepas, les activitats només congreguen a una part dels seus habitants. Als de sempre, als que formen part d’aquesta xarxa de relacions antiga i que no recull la realitat canviant. Als altres? No els interessa, no participen en res, no volen relacionarse amb nosaltres (no estan en la mateixa xarxa). En certa manera, com resava la màxima del despotisme il·lustrat: ho fan tot pel barri (ideal), però sense el barri (real). Els adults contemporanis Com en el cas anterior, però amb lleugeres diferències, un altre grup de persones isolades apareixen en l’anàlisi realitzat a Maurepas. Són aquells adults agrupats al voltant del nom de “els adults contemporanis”. En aquest cas, és gent que viu a Maurepas però pràcticament l’únic enllaç que tenen amb el barri és el fill o filla al que porten a l’escola. La resta de relacions, amistats, espais o activitats, les desenvolupen en contextos diferents, esdevenint Maurepas únicament un decorat en la seva vida, un dormitori on recollir-se per descansar abans d’afrontar una nova jornada de treball. La seva vivència respecte del barri deriva de la seva desconnexió social amb les persones que l’habiten. En alguns casos, aquesta desconnexió prové del fet que, com succeïa anteriorment, les persones que tradicionalment formaven part de la seva xarxa de relacions van anar marxant del barri per viure en pobles propers (retourner à la campagne), de manera que han anat quedant progressivament 15
connection with the rest of the inhabitants. In some cases, that disconnection comes from the fact that their old neighbourhood links had left the area to live outside (it is really noticeable the high number of people who had « retourné à la campagne »), having become them isolated nodes completely away form the daily neighbourhood pump. In other cases, they are newcomers in the area and they have no time or interest in creating substatial relationships, probably due to the fact that they spend more time out from Maurepas than inside. As a result, their personal networks have more to say with the city than with the neighbourhood, having the many-times-described-by-social-scientists disconnected which that fits with postmodern life and cities. They are “sons of our contemporary society”, living apart from old fashioned urban structures and having more intense relation with those with whom one shares substantial moments more than with those whose life is spatially closer. The neocommunitarians The fourth group of characters appearing on Maurepas analysis is the members of neocommunities. The idea of a neocommunity summarizes the idea of a group of connationals who live in closed spaces of a city and that weave strong relations between themselves as a way of ensuring social and economical resources to survive in the modern cities. In Maurepas one states the presence, at least, of two different neocommunities made by people coming from Mayotte and Sri Lanka. They are characterized by being integrated in the local socioeconomic system, using French as a common language, having relations with local citizens and, in a more intense way, with connationals. That stronger relation with those who come from the same place than they do, and not so much with local inhabitants, represents a logical behaviour which appeared repeatedly in history of migrations, and which had been the origin of many conflicts between migrants and local communities. The border between the commodity and the lack of will for integration is very thin and arguable. According to the contemporary situation of sensitive neighbourhoods, the fact that neocommunities develop strong neighbourhood networks turns not to be paradoxical. The chained migration pattern, derived from international inequality, helped to accumulate people from certain origins in certain areas. In the case of Maurepas, they seem to be the latest step of recent neighbourhood’s social reconfiguration, and they substituted the previous tenants of social housing and replaced them also in the social scale. In such a context, Maurepas and other similar neighbourhoods are becoming the main destinations for migrants, which reduces the cost of neocommunities creation, as it appears to be 16
isolats i desconnectats, al marge del batec diari del barri. En altres casos, prové del fet que han arribat a viure recentment i no han arribat a crear relacions substantives, ja que el temps i l’espai on poden crear relacions personals no coincideix amb el que inverteixen al barri, sinó treballant fora del mateix. En conseqüència, la seva xarxa de relacions es projecta més cap a fora que cap a dintre del barri, convertint aquestes persones en fills de la societat actual, `que viuen una vida desubicada i separada de les estructures urbanes barrials per viure una ciutat oberta i mòbil, on els contactes no són aquells que viuen propers sinó aquells amb els que es comparteixen moments substantius, fet que no succeeix al nivell barrial. Les neocomunitats El quart grup de personatges que es deriven de l’anàlisi de Maurepas és el format per les neocomunitats. La idea de neocomunitats recull la noció de grups de connacionals que viuen en determinades zones de la ciutat i que mantenen estretes relacions entre si. Entre els casos detectats al barri es poden destacar la comunitat provinent de Mayotte i de Sri Lanka. Aquestes neocomunitats es caracteritzen per estar integrades en el sistema socioeconòmic local, parlant la llengua, treballant disposant d’allotjament i desenvolupant relacions socials amb ciutadans locals i, de manera més intensa, amb connacionals. Aquesta major proximitat amb els connacionals és una resposta lògica que s’ha produït de manera reiterada al llarg de la història de les migracions, les persones tenen una major proximitat amb els connacionals que amb els ciutadans del país d’acollida i això, en ocasions, és font de conflictes en tant que és llegit com una falta de voluntat d’integració en la vida local. De manera gens paradoxal, aquestes neocomunitats són les que presenten una major densitat de relacions internes al barri. Les migracions encadenades seguint coneguts que han migrat anteriorment així com les desigualtats econòmiques internacionals faciliten que grups de connacionals s’acumulin en determinades zones de països molt llunyans al propi, convertint-los, en aquest cas, en part activa dels darrers processos de renovació social de Maurepas, substituint els anteriors llogaters d’habitatges socials i ocupant la darrera posició en l’escala urbana. Dintre d’aquest context, les característiques de Maurepas el converteixen en un dels principals barris d’acollida de població migrada de Rennes i, per tant, faciliten l’acumulació d’aquests grups d’immigrants que, finalment, acaben formant aquestes neocomunitats de relacions estretes que prenen la forma que hom esperaria per la ciutadania local. El barri, en aquest sentit, es diversifica relacionalment, però és un espai de sorgida de negocis de proximitat d’origen ètnic que donen resposta a les 17
the cheapest way to get integrated in the community. Or at least in one part of it. The neighbourhood, in other words, is progressively having wider relational diversity, what do not means higher relational connection ; it can be represented in the wider number of ethnic business which start to appear to solve the differential necessities of those neocommunities : hair dressers, supermarkets, butchers, bars… The children The last, but not least, group before ending that tale, is made by the children. That group has a closer and thick network which is generally closed into the neighbourhood. Their lack of real possibilities of movement link them to the people and spaces nearby, giving them sense and utility in the context of the neighbourhood, and creating a network similar to the existing one in the first years after the creation of Maurepas. This is due to the fact that they share, not only the public spaces, but also the symbolic configuration of themselves and the vital elements which help create social relations and feelings of belonging to somewhere. Open spaces, streets, parks and bicycles as a practical tool to link all the places and individuals… Maurepas seems to be an ideal area to be a child, to play into the street with no fear of cars (the real enemy of childhood). The places mentioned when talking with children are always related with leisure and free time, from Maurepas’ park to the library, from the porch under their houses to the « muret » in front of the church. The neighbourhood seems to belong to them. The rest are actors who go and come back, are in permanent movement, but do not live the neighbourhood with their own intensity. They use that to recreate what social relations were thought to be in the mind of urban planners who decided to create a neighbourhood where work and social relations would be geographically linked. In this way they represent the purest shape, symbolically speaking, of social relations ; selfless, generous, interracial and multicultural, laying on the shared time and not on the prejudged stigmas. Despite this, these relationships have an expiry date. The same macrosocial elements which helped them to share the space will throw the social dices. They will decide to play the game or not, becoming part of one of the previously described groups…
18
necessitats diferencials d’aquestes neocomunitats davant les altres: perruqueries, supermercats, carnisseries, bars,... Els nens i les nenes El darrer grup i per tancar aquest conte macromicrosociològic, és el format pels nens i les nenes. Aquest grup és el que presenta una xarxa més compacta a nivell de barri de tots els exemples presentats anteriorment. Les seves possibilitats reals de moviments els vinculen amb uns espais i uns llocs als que doten de sentit i utilitat, creant una xarxa social molt semblant a la que podia existir en el moment de creació de barri mateix, en tant que comparteixen els elements simbòlics i vitals que configuren les relacions socials i el sentiment de vinculació. Els espais oberts, els carrers, els parcs, i les bicicletes com a lligam entre tots els espais i els individus... Maurepas apareix com una zona ideal per a ser un infant, per a jugar al carrer sense por a que els vehicles, vertaders enemics de la infantesa, puguin jugar una mala passada. Els espais mencionats pels nens i les nenes tenen a veure amb l’oci i l’entreteniment, del parc de Mauerpas a la biblioteca, dels porxos de sota de casa a el murette de davant l’esglèsia. El barri és seu i de ningú més. La resta, són actors que circulen, que van i venen, però que no veuen ni viuen el barri amb la mateixa intensitat que ells, que, en el fons, són la recreació del que les relacions socials solien ser, també en l’edat adulta, abans que el treball o la mobilitat social separés els camins dels seus membres. En aquest sentit, representen la forma més pura, simbòlicament parlant, del que són les relacions socials, plenes, desinteressades, interracials i interculturals, en que les persones tenen relació en funció del temps que comparteixen i no basant-se en prejudicis. Aquestes relacions, però tenen data de caducitat, els mateixos elements macrosocials que han facilitat que s’hagin conegut en un espai determinat, donat que han incidit en que els seus progenitors acabin a Maurepas, els allunyaran i els faran formar part d’algun similar als anteriorment mencionats.
19
The project El proyecto Expeditions is an experiment in which the paths of art, social science research and popular education meet. This European cooperation project brings together a team composed of artists, social science researchers, educators and children in the cities of Tarragona in Spain (January 2013), Rennes in France (March 2013) and Warsaw in Poland (May 2013). With these participants, and families from the neighbourhoods of Ponent, Maurepas and Praga, the project assesses the invisible cultural resources of those territories that are too often stigmatised. The aim of this project lies in the transformation of our perspectives of the city: - Re-examining the preconceived ideas of neighbourhoods known as workingclass neighbourhoods, - Reinvesting the reason for the ethnographic expedition to deconstruct it, including the current, sometimes neo-colonial, attitudes in our disciplines (art, research, education). _ www.expedition-s.eu _ Expediciones es un experimento en el que confluyen el arte, la investigación en ciencias sociales y la educación popular. Este proyecto de cooperación europea reúne a un equipo integrado por artistas, investigadores en ciencias sociales, pedagogos y niños de las ciudades de Tarragona en España (enero de 2013), de Rennes en Francia (marzo de 2013) y de Varsovia en Polonia (mayo de 2013). Con la colaboración del tejido asociativo y de las familias de los barrios de Ponent, de Maurepas y de Praga, se trata de valorizar los recursos culturales invisibles de unos territorios a menudo estigmatizados. La finalidad del proyecto se inscribe en un horizonte de transformación de nuestra visión de la ciudad: - Cuestionar las ideas preconcebidas en relación con los barrios llamados populares. - Replantear la idea de la expedición etnográfica para deconstruirla, también a nivel de las actitudes en ocasiones neocoloniales que se aprecian todavía hoy en nuestras disciplinas (arte, investigación, educación).
David dueÑas
Nació en 1981. Sociólogo, licenciado en Política Social (por la Universidad Autónoma de Barcelona), profesor a tiempo parcial desde 2006 en la Universidad Rovira i Virgili y co-coordinador del curso de posgrado en «Participación social y comunicación» de la misma universidad (2008-2009). Ha combinado sus tareas docentes e investigadoras en la Universidad con el desarrollo de una carrera profesional como sociólogo. Ha trabajado en instituciones públicas como gestor de programas o asesor político en actuaciones ligadas a la participación social, así como en empresas privadas para el diseño y ejecución de diversos proyectos.
_ www.analisisocial.org _
Born in 1981. Sociologist, MA in Social Policy (by Universitat Autonòma de Barcelona), part-time lecturer since 2006 in Universitat Rovira i Virgili and cocoordinator of the Postgraduate class in Social Participation and Communication at the same university (2008-2009). He has combined his teaching and researching duties at the University with the development of a professional career as a sociologist. He has worked in public institutions as program manager or political advisor in social participation policies and in private companies in project design and execution.
Maurepas, un conte macromicrosociològic
Maurepas, a mAcromIcrosociologic tale -
David DueĂąas
Sociologist, University Rovira i Virgili, Tarragona SociĂłlogo, Universidad Rovira i Virgili, Tarragona
Micro and macrosocial issues are combined in our daily life and have an influence on how we develop our life. With that basis I have developped a text analyzing the origins and development of Maurepas neighbourhood, trying to mix those macrosocial issues with the individual effects that resulted from them. After that, the text derives to an analysis of some contemporary examples that enlighten how similar situations lead to different results according to the personal evolution in a non chosen context. The resulting networks presented offer different individual realities which may derive to sociological comprehension if one analyzes them collectively, by lessening its individual complexity to comparative attributes which lead to show some common attitudes and behaviours for those who share them. Finally, the transparencies remind the way of collecting data of old social scientists. In the era of new technologies, using a transparency is, in some way, a metaphor about how we can construct social ideas by collecting simple datas, by having short interactions. The researcher is thus placed inside reality and dialogues with individuals to try to play with their complexity, to try to find the common elements that can be found between them and which can redefine that complexity in an understandable language for social sciences. _ in frame of the project Expeditions (2013-2014) www.expedition-s.eu