VA D'EDUCACIO 12

Núm 12 Juny 2013

VA D’EDUCACIÓ

Editat per la Granja, Fundació per a l’Educació / Santa Maria de Palautordera (Bcn) / Tel: 938 481 125 / www.lagranja.cat Consultora i coach

Entrenador de bàsquet

Laura auraMari Mari

El cor batega millor quan som agraïts Pàgina 2

Aito Garcia Reneses

La pressió més forta és aquella que t’exigeixes a tu mateix Pàgina 4

Director del postgrau d’Educació Emocional de la Universitat de Barcelona

Francesc Torralba

La mort ens demostra que no ho controlem tot Pàgina 5 Formador i doctor en Humanitats

Victor Küppers No podem escollir les circumstàncies, però sí la nostra actitud Pàgina 7

Rafel Bisquerra Si eduquem les emocions, reduirem l’ansietat, la depressió i la violència Pàgina 6 Periodista i guionista de Polònia i Crackòvia

Manel Lucas L’educació és una de les funcions principals d’una societat Pàgina 8

Estiu a La Granja

Summer Camp 100% anglès i monitors natius.

Colònies d’Aventura Emocional.

Casal de dia, amb autocar inclòs.

Activitats per famílies.

COLÒNIES I EXCURSIONS ESCOLARS -monitors formats en ed. emocional i trilingües -3 dies de colònies des de 94€, amb tot inclòs -excursions des de 9,90€ -tots els cicles, d’infantil a batxillerat web: www.lagranja.cat / Tel: 938 482 328

web: www.lagranja.cat Tel: 938 481 125 / 938 482 277

Segueix-nos!

Fundació La Granja Escola

@lagranjaescola

Exemplar gratuït. Tirada de 10.000 exemplars.

Imprès en paper lliure de clor. Quan no hagis de fer-ne més ús diposita’l en un contenidor de recollida sel•lectiva de paper.

Filòsof, teòleg, escriptor i professor

VA D’EDUCACIÓ

Laura Mari Consultora i coach d’intel•ligència emocional interpersonal

El cor batega millor quan som agraïts Què creus que passaria si tots És aquell que utilitza emocions els nens aprenguessin Educació negatives per aconseguir Emocional des de ben petits, a el seu objectiu. Per exemple, l’escola? I com serien aquests la por, el rebuig, l’amenaça nens en el món laboral? o la manipulació (ju ga r a Allò que sabem avui del cert és c a nv i d ’a l g u n a c o s a). Un que els nens i nenes líder necessita que s’han format en seguidors ja que, Les escoles amb si no, deixa de ed. emocional són persones amb més líder. El sentit l’ed. emocional ser autoconeixement d e p er t i nenç a i autoregulació implantada, tenen ens els joves és emocional. Aquests per a la millors resultats important tipus de persones seva autoestima acadèmics quan treballen en i, de vegades, una organització han de pagar un generen un alt cost per estar millor clima laboral que influeix dins d’un grup. És per això directament en la salut de l’empresa que és bàsic formar els nostres i, fins i tot, s’ha demostrat que fills emocionalment abans de tenen la pressió arterial més baixa! l’adolescència!

Això és una bona prova de quan important és!

A més, els nens i nenes que s’autoregulen (i futurs treballadors) tenen més empatia i saben treure el millor dels altres adequant els rols a les capacitats de cadascú i, a més, saben entendre’ls.

Quan la gent se sap entesa se sent més compromesa amb l’organització. I el compromís és el resultat d’una organització sana. També s’ha demostrat que els alumnes que fan un bon ús de les seves emocions tenen un lideratge positiu.

I com és un nen líder?

El lideratge dels nens és molt diferent del lideratge dels adults.

Sovint, un nen que exerceix el lideratge al pati no serà un futur líder, si allò que fa és imposar-se als altres perquè és el més fort o el millor jugant a futbol. Un líder és una persona molt flexible que posa les necessitats dels altres per davant de les seves, que té un objectiu i aconsegueix que els altres també el comparteixin. És aquell que té impacte i una influència positiva en el grup.

Com és un líder negatiu?

V

aig nèixer a Tarragona i visc a Barcelona.

Tinc 35 anys, estic soltera i no tinc fills. M’agrada la vela, per l’energía que sento al cos, amb l’esforç i la sal a la pell. El sentit de la meva vida és ser feliç i ajudar als demés.

Són bàsiques l’autoconsciència i l’autoregulació emocional?

Sí, són les habilitats més bàsiques Cristina Gutiérrez i Laura Mari que cal aprendre. Si el nen les coneix, aconseguirà, a més, els seus fills i filles perquè retardar la gratificació, per també volien aprendre-ho. Molts la qual cosa serà més pacient pares van disminuir el consum aconseguir els seus desitjos i de drogues i alcohol, i es va les seves decisions seran més reduir la reincidència delictiva. intel·ligentment emocionals i, Molts nens van acabar ajudant sovint, encertades. S’ha demostrat als pares a regular les emocions, que els nens que practiquen com aquell nen que va dir al seu més el sentit de l’humor saben pare que era normal que estigués desmuntar millor frustrat si no tenia els arguments i que no era Els nens poden feina, agressius, la coacció el mateix que estar o la toxicitat que desenvolupar enfadat. altres nens o adults vegades, per el “Síndrome Moltes transmeten. intentar protegir els del Dèficit de la fills, amaguem les Ja hi ha un munt emocions negatives, Natura” d ’e s t u d i s q u e però si les amaguem demostren tot això, estem transmetent al oi? fill que les emocions negatives no Sí. El programa que s’ha es poden comunicar, i ell copiarà implementat en diferents escoles el model. pel Laboratori d’Emocions que dirigeix Mark Braket es basa en Què passa amb els infants que un model d’habilitats on treballen tenen poc contacte amb la amb els alumnes el reconeixement natura? de les emocions, la identificació Desenvoluparà el Síndrome de (posar el nom) i la gestió de les Dèficit de la Natura. S’ha demostrat mateixes d’una manera positiva. que els principals símptomes I s’ha provat que els nens tenen d’un nen que no està en contacte millors resultats acadèmics que a amb la natura són problemes d’altres escoles. físics, obesitat, depressió, tristor, ansietat i manca de capacitat de I alguna cosa més? concentració. També que els nens Sí, també van demostrar que els que estan en contacte habitual alumnes tenen relacions més amb la naturalesa tenen menys saludables, millors relacions amb emocions negatives. Com veus, les seves famílies, els adolescents tots hem de ser conscients que la consumeixen menys drogues natura és màgica! Si no podem (tant alcohol com tabac), tenen sortir cada setmana, doncs anem més relacions de qualitat, millor al parc o a la platja! aprenentatge i s’involucren amb més activitats fora de l’escola.

Cada vegada veiem més nens que no gaudeixen del moment És la solució per moltes coses! i estan preguntant què faran I en escoles on tenien algun risc després ? d’exclusió social, els pares van És el fenomen de l’adaptació voler saber què estaven estudiant hedònica, és a dir, la insatisfacció

constant. Fa que, quan aconsegueixes alguna cosa que et satisfà, ja estàs pensant en la següent cosa que t’hagi de satisfer.

Una manera de treballar-ho és ser agraït. A la nit podem recordar amb els fills què han fet durant el dia en comptes d’explicar-los allò que faran demà.

Els nens més simpàtics i oberts tenen més facilitat per ser líders?

No sempre els nens extrovertits tenen més habilitats per ser líders que els introvertits. De fet, els nens i nenes més tímids són més observadors, poden ser més empàtics i tenen la capacitat de no contagiar les emocions negatives.

Què diries als pares? És important ser agraït.

Hem de practicar la gratitut Que ensenyar l’ empatia és la clau perquè és l’emoció més saludable del futur de la humanitat i, per per l’organisme, allibera tant, la dels seus fills i filles. endorfines i oxitocina (l’hormona que fa que el cor bategui millor I això, com ho podem ensenyar i es reguli la pressió sanguínia). a l’escola?

Els nens que practiquen la Hi ha un premiat programa pioner gratitut tenen més capacitat de a Canadà i que s’ha implementat a concentració, millor autoestima 1.700 escoles, el Roots of Emphaty (se n’adonen de tot el que la gent fa (arrels de l’empatia). Consisteix en per ells), tenen el sistema nerviós portar a l’escola un nadó de pocs dies amb la seva més relaxat i millor mare, i ensenyar psicomotricitat Ensenyar com progressa fina... i és que el cor batega millor quan l’ empatia és la c a d a s e t m a n a .

Els nens prenen som agraïts! clau del futur de consciència de què L a c re ati v it at é s la humanitat sent el nadó, com important? és de vulnerable La flexibilitat o de que si li m e n t a l é s i m p o r t a n t p e r dónes aigua deixa de plorar. En c o n t e m p l a r a l t e r n a t i v e s . aquestes escoles els alumnes L a creativitat és innovació, fer tenen més autoestima, són les coses diferents i no tothom té més conscients d’allò que són aquesta capacitat, és per aquest capaços de fer, han millorat els motiu que és tant important resultats acadèmics, són més treballar en equip. altruïstes i tenen menys bulling.

Tothom té fusta de líder?

Sí, no es neix sent líder, qualsevol pot aprendre a ser un bon líder si desenvolupes i treballes aspectes de la teva personalitat i algunes habilitats. Jo sempre els pregunto “per què algú t’hauria de seguir a tu?”.

I a casa?

Un pare pot ensenyar empatia parlant d’emocions, mostrar els sentiments i no censurar les emocions del fill o filla. El nen ha de començar a apreciar que les coses que fa provoquen emocions.

Segueix a la pàg. següent

2 2

NOTICIES NOTÍCIES VA D’EDUCACIÓ

Píndoles emocionals a La Vanguardia

Forma’t en Educació Emocional a La Granja

Cristina Gutiérrez (codirectora de La Granja) escriu breus escrits al seu bloc que sovint li publiquen a “La Vanguardia”. Són píndoles emocionals, cartes per donar idees en l’educació d’un fill o filla, per inspirar als pares i per animar. “No visquis una vida sense colors”, “Ànims a tothom”, “L’hort de la vida”, “Una petita contrarietat diària”, “ el Dol en una criatura”, “Important o urgent”, “El sentit de la vida”, són alguns dels títols

Si ets professor, pare o mare, entrenador o un professional que ha de tractar amb persones, La Granja t’ho posa fàcil per a que et formis. Des de formacions d’un matí (les píndoles formatives) fins a formacions de 30h que serveixen com a crèdit formatiu (Generalitat de Catalunya , D.Ensenyament).

Aquests cursos es poden fer a La Granja, a l’escola o a l’empresa. Ikea, la Universitat Blanquerna o la Universitat de Barcelona ja ho han provat i el que més han destacat

d’aquests missatges que pretenen crear consciencia. Les escoles, i els professors, tenen permís per utilitzar o penjar al web aquests recursos, amb la finalitat de que arribi a les famílies.

Podràs llegir-los al web lagranja.cat (dins de Racó del mestre / recursos per a les famílies) o al Bloc de la Cristina: http:// cristinagutierrez.tumblr.com/

és que és una formació pràctica i fàcil, tota una experiència (opinions al web) I com que no ens oblidem dels nens i joves, també oferim colònies, excursions o Stages d’Educació Emocional per fer a La Granja.

Els Blocs Formatius per a alumnes de 4art, 5è, 6è i ESO són una novetat que es poden realitzar a l’escola a un preu irresistible.

Més informació al web: lagranja.cat (http:// www.lagranja.cat/ca/activitats/formacio-al-escola-universitaris-cicles)

El programa “Para todos la 2” de TVE parla del projecte de La Granja Un dels objectius de La Fundació és fer ressò mediàtic del que està passant en l’educació i també de les possibles solucions. El 19 d’abril, “Para todos la 2” de RTVE, va parlar sobre l’Educació Emocional i el projecte de la Granja. L’equip de reporters, encapçalats per la periodista Lluïsa Gil, va venir a la Granja per gravar un reportatge que es va emetre a la tertúlia que tractava l’ Intel•ligència emocional i els beneficis que proporciona als infants. Al col•loqui van participar Cristina Gutiérrez, codirectora de La Granja Escola, Esther García, coordinadora del postgrau d’Educació Emocional i Benestar de la

Universitat de Barcelona, i Marc Franco, professor del Grau d’Educació Primària de la Universitat Ramon Llull. Podeu veure el reportatge i la tertúlia al web: lagranja.cat (dins de Recursos pels mestres) La Granja i el seu projecte també han estat noticia en diaris com La Vanguardia, l’ Ara, el Mundo o El País. Les ràdios i les televisions també han fet ressò, com Radio Euskadi, Radio Estel, Radio Sant Celoni, l’Info K de TV3, notícies de TV3 o a TV1 (pots veure-ho a la web:fundaciolagranja. com, dins de Premsa).

El Racó del mestre, compartim tot el que sabem!

Laura Mari Consultora i coach d’intel•ligència emocional interpersonal Ve de la pàg. anterior

Com es censuren les emocions als nens?

Per exemple, conec una família que té cinc fills i el pare està poc a casa, però els caps de setmana, els dedica plenament i la mare surt més. Una de les filles, l’Emma, de cinc anys, s’enfadava molt quan no hi era la mare i el pare feia una estratègia de distracció i després d’imposició. Ho va provar tot: ordre, intolerància, ignorar... però la nena seguia enfadada. Un dia, el pare va preguntar a

la nena si estava trista perquè la mare no hi era, i li va contestar que sí. També li va preguntar si la mare cuinava millor que ell i l’ Emma va contestar que sí. El pare li va confessar que ell també estava millor quan estava la mare. L’ actitud de l’Emma va canviar radicalment. Això és no censurar les emocions.

Entrevista realitzada per Cristina Gutiérrez

Al web lagranja.cat hem obert una nova secció: El Racó del mestre, on posem al vostre abast tot el que sabem. Compartim recursos pràctics que nosaltres fem servir amb els nens i que ens funcionen (contes, vídeos, escrits, idees)... tant per fer a classe com per inspirar als pares i mares.

Aprofita’ls !

L’escola Montserrat Solà de Mataró guanya el premi EMAS 2011-2012 L’Escola MONTSERRAT SOLÀ de Mataró va guanyar el premi EMAS de La Granja 2012.

Aquest premi es concedeix a l’escola que menys despesa elèctrica fa durant la seva estada a La Granja. Els alumnes, juntament

amb els seus professors, han aconseguit el Premi gràcies a la seva implicació, al seu entusiasme i al seu compromís amb el medi ambient. El premi consisteix en una excursió gratuïta per a tots els alumnes.

3

VA D’EDUCACIÓ

Aito Garcia Reneses Entrenador de bàsquet

La pressió més forta és aquella que t’exigeixes a tu mateix Parlem de la pressió Aito, tu que estàs acostumat a treballar sota molta pressió?

Sí, tens raó, però la pressió més gran és la que et poses a tu mateix. Si et deixes portar per les pressions externes, més les que tu t’imposes, doncs anem malament. És important valorar el que et sembla just i el que no.

els nens i joves, que hi ha coses a la vida que et surten be, i d'altres malament.

Els nens esportistes pateixen sovint la pressió dels seus pares?

M i r a , t ’e x p l i c a r é u n a a nè c dot a . Un d i a e s t av a veient un ca mpionat d’Espanya de juvenils I com arribem a aquest Els jugadors i estava c o m e n t a n t punt? m b un compa ny del futur aquins Pels entrenadors és més jugadors eren fàcil arribar a aquestes més bons i tindrien són els conclusions, perquè futur... i de sobte vaig orfes! sentim tants comentaris sentir una veu del sobre nosa ltres, des de darrera que deia “els jugadors grans elogis fins a crítiques del futur són els orfes!”. Veig immerescudes, que arriba un com els pares actuals els hi moment en que has de ser tu posen una pressió brutal als fills. el que et poses el llistó del que Desgraciadament, la pressió està bé i del que està malament. dels pares és més negativa que Potser la majoria de les persones positiva. Si em permeteu jo els no senten mai tantes crítiques recomanaria que deixin viure i és més difícil dedicar aquell al fill la seva vida de l'escola, del Cristina Gutiérrez i Aito Garcia Reneses temps per pensar-hi. Per a joc i de l’equip. Els pares han mi, que diguin el que vulguin, d’estar per quan els fills o filles perquè jo faré el els hi demanin que De petit jugaves a bàsquet, l' habilitat del treball en equip, i Coneixes nois que hagin patit Els nens han actuïn. que consideri que és quins valors t'ha aportat? l'esport és el que ens ho posa més per jugar sota pressió?

Sí, sobretot en l'etapa formativa, correcte.

De petit no em vaig adonar fàcil, així que cal aprofitar-ho! de saber que quan s’imposa la competitivitat Opina sobre els de res del que m'aportava, no hi ha coses a jocs d'ordinador era conscient. Amb el temps Fa uns anys, els pedagogs mal entesa d' "hem de guanyar”.

Després d’un dia de pressió i amb la l'esport en la he vist com va afavorir en la no veien bé que els nens Insisteixo en que el que hem la vida que iinfància. crisi que hi ha, o que meva formació, a diferència per participessinen esports de d'aprendre é s a m i l l o r a r et surten constantment, estiguis patint per Te n i m t a s s e s exemple dels meus companys competició Hem ens ser v irà un ERE... com es pot d’obesitat per no de la carrera d’ enginyeria.

El problema és quan be, i d’altres moure’ns i per Ells estudiaven, vivien a casa convertim l’esport d’aprendre perquè molt qua n sig uem arribar a casa i fer gra ns. Esforçar-se en bona cara als fills? menjar malament. dels pares i el seu objectiu a escolar o de cadet malament a millorar ser millor físicament, No és bo traslladar No estic en contra la vida era acabar la carrera, en un esport de els problemes a casa, perquè de les màquines sempre i quan aconseguir una feina, casar-se i competició, on el constantment, e n s e r m i l l o r tècnicament, a ser llavors tot empitjora. Una hagi un equilibri amb altres tenir fills. més important és perquè ens millors persones, en sortida és que, com a mínim, activitats. "guanyar, sinó em aconsegueixis una bona relació En quan a l'esport, hi ha pares I quina és la teva experiència? deprimeixo".

Això servirà quan definitiva. a la feina, amb els ajudants i partidaris de dir al seu fill o La de ser jugador d’equip, on és la competitivitat és necessari companys. Crec que això és filla tot el que han de fer en has de conviure amb els teus mal entesa, ja que siguem grans No comparar-se fonamental per sentir-nos cada moment, fins companys, amb els la competitivitat millor. al punt de dir-los Cal crear les entrenadors, i amb els significa saber en què has de contínuament amb el del costat? quan han de passar rivals. Això dona una millorar.

Molts equips base tenen l’obsessió Has conegut algú a qui aquesta la pilota mentre condicions visió, unes v ivències pressió li anava envaint fins juguen a bàsquet. idònies per diferents que les Per triomfar també és de fer el mateix que fan els equips professionals i això no és possible arribar a petar?

L’ideal és encaminar que aprens a casa. Als important saber adaptar-se? a que el Anem assumint les coses com al nen a que s’apunti EEUU els estudiants Sí, es clar, s’ha de tenir un bon ja que no pots fer el mateix si fossin normals, i alguns són a fer esport des de fill prengui viuen a les universitats, cap que sàpiga adaptar-se a amb nens de 12 anys que amb més forts que altres. Ara es parla ben petit, crear les no a casa, i això és tot. S’ha de ser bo físicament, jugadors de 28. Cada entrenador decisions molt positiu. Aquí la tècnica ment, però ta mbé ha d’adaptar la formació a les molt més de les depressions i les condicions idònies pateix molta gent. Jo crec que per a que el fill majoria de la gent fa les mentalment. Que sàpiga adaptar- edats del seu equip. has de preparar-te per a la vida, prengui decisions i vegin que és coses individualment. Fer-ho se al partit, als companys, a Entrevista realitzada per Cristina Gutiérrez tots hem de saber, i en especial important el treball en equip. en col·lectivitat et proporciona l’entrenador i a l’aprenentatge.

T

inc 66 anys i estic solter.

No tinc fills, però sí 9 nebots. Vaig nèixer a Madrid i visc a Sant Just Desvern.

M’agrada saber coses alienes a mi i tinc curiositat per saber.

4

ESCOLA DE NATURA PER A NENS D’1 A 3 ANYS passeig diari de 3 hores, animals de granja, prats, bosc màgic, hort, cavalls, circuits de psicomotricitat. Menjar casolà.

web: www.lagranja.cat / Tel: 938 479 528/ 938 481 125

VA D’EDUCACIÓ

Francesc Torralba Filòsof, teòleg, escriptor i professor

La mort ens demostra que no ho controlem tot Francesc, fem viure als infants Nosaltres vivim d’un mite, que en un món artificial fins al és el mite de l’autosuficiència punt d’amagar la mort. Però tecnològica i del control de arriba un moment que es mor la vida humana. I la mort l’avi. Com ho expliquem als és una bufetada, no podem infants? anticipar-la ni frenar-la, i ens La mort s’oculta perquè no fa sentir molt fràgils. La mort tenim respostes ens demostra concloents. que no ho Els joves han de Altres cultures controlem t o t , tenen mites i saber que no estem i r r o m p , se’ls creuen molt se’ns emporta indefinidament en un ésser estimat fermament, per la qual i no he m aquest món i que cosa no tenen pogut frenarcada dia, que cada ho. I la mort la incertesa que tenim ens entristeix conversa, val nosaltres. El fill p e r q u è fa preguntes per representa el les que no tenim respostes i això final del cicle i tot això fa ens fa sentir insegurs. On ha que sigui un tema tabú. anat l’àvi que s’ha mort? Hem de seure amb ells i explicar que Però la vida ens dona molts hi ha un ventall de respostes, i motius de tristesa. que cadascú te la seva creença.

Sí, i per tant hem de tractar Cristina Gutiérrez i Francesc Torralba allò que ens entristeix. La mort Potser, a Occident ens pensem ens entristeix el caràcter, i per morien). Ara els nens no saben mandra. Tu no pots fer-ho tot, pròpia d’aquesta edat i no que ho tenim tot controlat, això preferim no parlar-ne. Tot que tots acabarem morint però sí que pots millorar el teu dels adults. Però la queixa s’hauria de convertir en una fins i tot la mort? el contrari que ha passat amb el perquè els hi amaguem. Hi ha entorn. acció. Em queixo molt però sexe, Eros ha deixat de ser tabú i molts universitaris que mai després no faig de voluntari ara està sent banalitzat; els joves han vist un cadàver, ni han anat Com ho podem fer? a un enterrament Jo sempre poso el mateix per ajudar, no em vinculo tenen relacions a un partit polític inc 45 anys. perquè se’l ha exemple. Al món sexuals entre els Dir que no per solucionar-ho protegit d’aquesta 14 i els 15 anys. hi ha 30 conflictes He nascut i Però ara Thanatos podem fer res per experiència. de guerra terribles i Busquem una o no faig res pels visc a Barcelona. és tema tabú. Hem que generen molts acció per cada demés. Es poden fer Casat amb 5 fills moltes coses, una invisibilitat la mort millorar el món Molta gent creu patiments.

No queixa que revista com aquesta que no podem fer fent uns tanatoris podràs ajudar en és un mecanisme dels 10 als 17 que feu vosaltres, res per millorar el aquella guerra, però que semblen tinguem! anys. M’agrada una comunitat aeroport i els morts per justificar la món el que sí pots fer córrer cada dia. preocupada com la Els problemes ja no es vetllen a és pacificar el teu teva mandra avui dia són entorn. Quan entres a casa, vostra granja escola, un casa. En els temps M’interessen molt immensos. Allà com tractes al teu marit, a la grup de mestres amb un blog de les nostres àvies, les persones, i de ben petits, tots sabíem on posem la lupa tenim teva dóna, als teus fills... com educatiu per exemple. La perquè és una queixa ens paralitza i llavors e c o l ò g i c s , tractes els veïns? perfectament que un s’havia de p r o b l e m e s és pitjor. Busquem una acció morir, teníem la mort present econòmics o d’educació. font inacabable per cada queixa que tinguem!

Molts cops la idea de dir que no (les campanes tocaven a mort, En queixem massa. de preguntes la gent es vestia de dol, viviem podem fer res és un mecanisme La cultura de la queixa és Entrevista realitzada per a prop d’ animals que també de defensa i de justificar la teva una posició d’adolescent, Cristina Gutiérrez

T

Gisela Asensio

LES EMOCIONS

Si em baso en la meva experiència, podria començar explicant que de petita em moria de vergonya si havia d’expressar el que sentia, i optava la majoria de les vegades per dissimular. I vaig anar creixent amb la idea inconscient que expressar les meves emocions m’exposava a haver de prendre decisions, m’exposava a mostrar un interior molt personal, molt íntim. I no estava preparada per a fer-ho.I és que les emocions no s’aprenen a gestionar de la mateixa manera que ens ensenyen a llegir o escriure, sumar o restar, diferenciar un llangardaix d’una sargantana o identificar les vocals tòniques.

Moltes vegades ni tan sols es fa esment a que existeixen i que es poden utilitzar, tanmateix són la porta cap a un altre univers, el que completa la persona, la fa global, rica i en sintonia amb ella mateixa. Les emocions són una clau de volta, el material primigeni, el pont que s’estableix entre nosaltres, persones externes, i nosaltres, persones internes.

entra al web: lagranja.cat i aprofita’ls. Si t’inscrius, rebràs recursos gratis cada mes.

Quan vaig adonar-me de com calia vetllar per la meva part emocional vaig optar per integrar a la meva vida les paraules que se’m quedaven trabades a la gola. Em va costar deixar d’empassar-me-les per mostrar les meves emocions a fora tot i la vergonya que em feia. Vaig aprendre a deixar-me endur per un final feliç i plorar sense pudor.

I, sobretot, a menjar-me els meus fills a petons. Les emocions que m’he permès, i em permeto, m’han portat a prendre decisions i a mostrar el meu interior, i també m’han possibilitat descobrir l’univers que s’hi amaga al darrere i que ara, des de la Fundació, vull traslladar i compartir.

Gisela Asensio

Agustí Asensio Fundació http://www.aasensio-fundacio.org

5

VA D’EDUCACIÓ

Rafel Bisquerra Director del postgrau d’Educació Emocional de la Universitat de Barcelona

Si eduquem les emocions, reduirem l’ansietat, la depressió i la violència Què creus que passaria si tots els patrocinat per la Fundació nens aprenguessin les tècniques Botín, que introdueix en una d’Educació Emocional des de escola l’educació responsable.

P-3?

Però encara està en procés Canviarien les relacions entre el d’investigació i proves, com a professorat i l’alumnat, entre el tots els països. mateix alumnat, entre alumnat i les seves famílies, i entre el Imagina que enguany totes les professorat. Canviarien l e s escoles introduïssin l’Educació r e l a c i o n s emocional... com i nter persona ls creus que serien Els professors i hi hauria una aquests alumnes necessiten formar- d’aquí 10 anys? reducció de la c o n f l i c t i v i t a t . se en competències Tindria uns Però tot això efectes positius dependrà molt del en la prevenció emocionals per grau d’implicació relacionar-se amb ide la l ’a reducció de l’escola ja que n sie t at , han d’haver uns els alumnes i les de l ’e s t rè s , de mínims l a de pre s sió, seves famílies del consum I quins són de drogues i aquests mínims? sobretot en la reducció de la El mínim és un programa de violència, i m’atreviria a dir deu hores de pràctica en un curs també dels suïcidis. acadèmic, amb menys d’això no es nota incidència. Aquests Quins aspectes s’han de Cristina Gutiérrez, Rafael Bisquerra i Mar Llanas mínims el que asseguren és un treba llar en l’educació entrenament. Ens falta encara emocional? per part de molta experiència i molta Són cinc: la consciència L’habilitat de vida pel benestar, En Guardiola ha estat un exemple recolzament i un referent en tot el tema l’administració pública i que hi implicació entre la direcció i el emo ciona l, l’autoregu l ació que és? professorat. e m o c i o n a l , l ’ a u t o n o m i a És la capacitat que tenim d’Educació Emocional. Em consta hagi una formació del professorat tant de primària emocional, les competències per construir el nostre propi que a la Masia ho com de secundaria A Cantabria ho estan provant socials i l’habilitat de vida pel benestar. El benestar també és tenen molt en compte, Sí, és l’únic exemple que benestar. implicar-se en alguna cosa que i això és fantàstic! És Guardiola és en competències emocionals ja que és coneixem. És un projecte tingui sentit per a nosaltres i un canvi de model i un exemple imprescindible per Anem poc a poc... què és que ens fa gaudir fins a perdre la es veu la diferència, amb només cal comparar l’autonomia emocional? noció del temps. i un referent relacionar-se els alumnes i amb les rodes premsa És la capacitat per pensar i aig néixer en l’Educació les seves famílies comportar-nos de forma A quins països s’ha posat en que fa en Mourinho així ajudaríem en el autònoma i de tenir marxa l’educació amb les de Guardiola. a Artà Emocional desenvolupament En l’ e sport infantil i El benestar les nostres pròpies emocional a les (Mallorca) i visc a de les competències juvenil també hi ha emocions. escoles? també és Barcelona. Tinc 63 emocionals dels A EEUU, al Regne molta feina a fer. seus estudiants.

Els esports són gran camp Per a que serveixen Unit, a Austràlia i anys, estic casat implicar-me en de l’educació les competències prob abl e me nt a d’aplicació i tinc dos filles. alguna cosa que E sp any a on s’ ha emocional, sobretot a les grades, Treballar les competències socials?

M’agrada llegir i És un aspecte molt arlat m o l t ja que molts entrenadors diuen emocionals a les facultats, tingui sentit per pd ar interessant per poder re r ame nt i que el seu problema no són els també seria important? escoltar música.

Sí, seria molt important, ja que ara relacionar-nos se n’ha fet molta nens sinó els pares. a mi M’interessa tot el per ara, en els plans d’estudis en la amb els altres, és la difusió. que gira entorn Què creus que hauria de fer formació de mestres no s’inclou capacitat d’escoltar, l’assertivitat, cap assignatura obligatòria l’empatia i la prevenció de la En quant a la difusió de l’administració? a l’educació violència verbal, física i de gènere l’ E du c a c i ó E m o c i on a l h a Jo no demano una legislació que d’educació emocional a la carrera. emocional. que, en definitiva és la incapacitat contribuït la manera de fer de implanti l’educació emocional Entrevista realitzada per Cristina Gutiérrez i Mar LLanas obligatòriament, però sí un de canalitzar l’ira.

Pep Guardiola?

V

FORMACIÓ PER A EMPRESES

ETS PROFESSOR?

Vols tenir recursos útils per utilitzar amb els teus alumnes i amb les seves famílies?

Forma’t en educació emocional d’una manera pràctica i potent.

-T’ oferim des de cursos de 30 hores, fins a petites píldores formatives a preus assequibles per a tothom.

-Fem la formació a La Granja o al teu Centre Educatiu (formació bonificable per escoles privades o concertades)

Informa’t al 93 848 23 28 / info@la-granja.net o al web: lagranja.cat (dins d’Activitats), amb vídeos explicatius.

6

Formació en habilitats socials i personals, però d'una manera diferent, on els cavalls i la natura formen part de la metodologia.

Empreses com Ikea, Hotels Barceló o la Universitat Blanquerna ja ho han provat!

Informa't al 93 848 23 28 / info@la-granja.net o al web: lagranja.cat (portada), amb vídeos explicatius.

VA D’EDUCACIÓ

Victor Küppers Formador i doctor en Humanitats

No podem escollir les circumstàncies però sí la nostra actitud Com creus que haurien viure els dónes xerrades sobre aquest nens d’avui dia? tema. Com s’ensenya als fills a Haurien de viure amb més viure amb passió i entusiasme? pausa. Amb l’edat he arribar a S’educa. Hem de crear l’hàbit. Ho la conclusió que has de trobar han de valorar tot, començant moments per parar i per pensar. per les coses petites com valorar Tot va tant ràpid que semblem cada instant per reforçar l’hàbit anar dins d’una rentadora. Al de que tot s’ha de gaudir i tot s’ha final te n’adones valorar. La vida ve La classe de que el més com ve i nosaltres important, és escollim les d’història o la no el que de veritat circumstàncies, però t’importa. sí podem escollir de mates s’ha la nostra actitud. d’aprofitar per Hem d’ensenyar I com els ensenyem a infants que les ensenyar a viure! als pensar als nostres circumstàncies no fills? les escolliran mai.

Jo els he acostumat a que parin Ja de petits ens fan creure tot cada dia 5 minuts a pensar. Han ha d’anar bé, que hem de tenir de buscar-se aquest temps per èxit, una bona feina, un bon rumiar, per parar. Saps aquesta cotxe... Però com que la vida no imatge del pollastre degollat? sempre és així ens frustrem. Hem Doncs jo els hi ensenyo a no anar d’aprendre a acceptar les coses com un pollastre sense cap per la que passen amb alegria i lluitar. vida.

Cristina Gutiérrez i Victor Kuppers I com ho ensenyem això?

De vegades dius que els hi Donant exemple! Si vols que els deixem un món de merda. A fill no s’enfadi amb els companys impressionants però treu males los “OLE! ets un xaval brutal, i ets Dius què “o enamores o has de què et refereixes? de l’escola, no ho facis tu. Vols notes, i es creu que és un totxo. brutal, per això!!!” Tu demostres ser barat”, que vols dir?

A que els deixem un món hiper que el teu fills valori les coses... Segurament aquest serà el que l’amor que sents als nanos amb A nivell laboral l’èxit està consumista, on manen les ho fas tu cada dia? triomfi a la vida. A l’escola no el temps que els hi dediques, relacionat amb la manera de empreses, on les noticies dels es reforcen les siguis professor, pare o mare. Per ser. Amb això vull dir que has exemple, podem apagar la tele d’enamorar per a què els negocis diaris parlen cada dia de gent Els petits detalls, habilitats socials.

Ens han educat mentre sopem i parlar. que roba. Ara sembla que sigui mirar de manera funcionin. I si no enamores has normal això de robar. Potser diferent. de ser barat, has de ser un low Què creus que esperem a que siguin ells, els que Un cambrer no és per creure que per provoca que la Quines coses creus cost! que tenen en comú les hagin de canviar aquest món? un sac de patates gent no visqui ni ser feliç hem de O enamores o Però com s’enamora? amb potes, és una amb passió ni amb persones felices? tenir coses” Tothom que ha has de ser low Si un cambrer és Hem llençat la tovallola? persona, que té entusiasme? estudiat la felicitat ha Som nosaltres els que hem dona, que te fills, feliç ho transmet, i el L’entorn. cost arribat a la conclusió convertit el món en una que li agrada que client tornarà. Ja estàs de que són tres coses porqueria! Ho hem fet nosaltres preguntin com li van les coses. enamorant!!!

Només l’entorn? això!

I tant, som molt permeables a les que et fan feliç.

I un mestre, com ho pot fer amb l’entorn. Quan no hi havia crisis, La primera; tenir un objectiu I un professor també ha L’obje c t iu de l a teva vida 25 nens a classe? la gent estava més animada. El en aquesta vida perquè fa que d’enamorar? és viure amb passió i amb Un professor ha d’intentar fer problema de fons és que ens han vagin xutats i tinguin clar què Es clar!. Quants profes es entusiasme, has fet llibres i el possible per ensenyar a viure. educat per creure que per ser és l’important. La segona; són preocupen per la manera de Cada mestre té la seva manera feliç hem de tenir coses. Però gent que lluiten i no ploren, és ser dels seus alumnes?. Estem de ser, i s’han de preguntar què quan es tracta de “tenir” mai a dir, lluiten pel que creuen que llançant la tovallola?. Si a un inc 42 anys. poden aportar ells per a que tens suficient, així que mai estàs importa i a més ho fan amb metge el paguen malament, pot bona cara malgrat operar pitjor? els seus alumnes siguin millors animat. Si ara afegim He nascut les circumstàncies. persones i millors professionals. la crisi, doncs... a Eindhoven tercera; són No! Aquests és l’objectiu del professor.

Lluitar sense La (Holanda) i visc persones que Doncs un professor tampoc!

I a classe d’història també es pot I amb els nens, que aprofitar per ensenyar a viure. creus que provoca el plorar ajudar a transmeten alegria entre Ordino i els drames I els pares i mares? desànim ?

Barcelona. Casat ser més feliç malgrat que puguin tenir al Hem de recuperar el diàleg Creus que a l’escola s’ensenya la Crec que com a pares amb 2 fills de 15 i darrera. creativitat? entre pares i fills, l’educació no i professors hem de En general no. Són màquines. cuidar l’autoestima és només una responsabilitat de 10 anys. M’agrada Al cole has d’estudiar conceptes. dels fills i dels alumnes. Hem de I ser agraït? l’escola. Molts pares han dimitit caminar per la Ho veig en els meus dos fills; un practicar el reforç positiu, quan Quan ets agraït tu surts més de la professió de pares. és un coco i treu bones notes, sovint fem el contrari, destacar el xutat que la persona a que li estàs muntanya.

Entrevista realitzada per Cristina Gutiérrez l’altre té unes habilitats socials que no els surt prou bé. Cal dir- agraint alguna cosa.

T

FORMACIÓ EN ED.EMOCIONAL A L’ESCOLA

ACTIVITATS PER FAMÍLIES

· Una formacio pràctica i potent per a alumnes a partir de 3er de primària. · Amb resultats de millora en el grup classe. · Amb Blocs formatius per començar, o un Programa complet d’Educació Emocional que fem al llarg de tot el curs. · I a un preu a l’abast de totes les escoles.

Informa’t al 938 481 125 /cristina@la-granja.net

· excursions d’un dia, amb activitats per a pares i fills. · estades en família, en apartament + activitats a La Granja. · estades per grups de famílies i/o amics (a partir de 16 persones), amb pensió completa i una casa

Informa’t al web: lagranja.cat /93 848 23 28

privada per al vostre grup.

7

VA D’EDUCACIÓ

Manel Lucas, periodista i guionista de Polònia i Crackòvia

L’educació és una de les funcions principals d’una societat Creus que és important treballar en alguna cosa que t’agradi? És clar! Com que hem de treballar, és important que t’ho passis bé i a més siguis útil. Potser la meva feina no és tan imprescindible com la d’un cirurgià o un mestre, ja que sense ells no podríem viure. Però, ara que ho penso… sense periodistes no tindríem informació, no? També som importants!

Treballar al Polònia és fer de la teva feina una diversió Treballes en dos programes de televisió que fan uns índex d’audiència molt elevats i que requereixen molta creativitat. Creus que la creativitat es treballa prou a les escoles?

Els meus fills van a una escola pública, i sóc un gran defensor. Ells són més creatius que jo, així doncs crec que sí que ho treballen a l’escola, especialment el fet de projectar i idear. No vivim precisament uns bons moments per a l’educació...

Els poders públics han de servir precisament per això.

L’educació és una de les funcions principals de la societat i és important que el govern se n’ocupi. Sóc un admirador de la mentalitat francesa, a França, governi qui governi, l’educació pública és un valor republicà.

Has fet la carrera de periodisme i història. Quan eres adolescent, tenies clar què volies estudiar?

A l’edat dels meu fills jo ja sabia que volia estudiar periodisme. La carrera d’Història la vaig fer més tard perquè m’interessava. El periodisme és un ofici que tu l’has d’omplir de matèria (esport, política, economia…).

La gimnàstica mental fa que m’inspiri i que la feina surti cada dia T’imaginaves que un dia treballaries imitant a Franco, Lluis Llach o fent els guions d’un programa com el Polònia?

El que no m’imaginava és que acabaria fent acudits!!! Llegia els acudits de Forges i tenia llibres d’humor, i ara ha acabat sent la meva professió per pura casualitat.

Casualitat?

La casualitat va fer que ens vinguéssin a buscar al Toni Soler, al Queco Novell i a mi per fer un programa a la ràdio.

Creus que tens sort?

La meva feina és un luxe que no podré pagar mai, és un

T

xollo poder treballar al Polònia perquè és fer de la teva feina, una diversió.

Com t’inspires per fer acudits si tens un mal dia?

Com va dir Picasso, “que la inspiració m’agafi treballant”.

M’inspiro amb 8 hores de feina diàries, i com que m’interessa i tinc gimnàstica mental, la feina surt. Però tot s’ha de pensar, t’has d’asseure i els anys d’experiència et permeten fer la feina amb tècnica. I si no se t’acut, ja tindrà la idea un altre guionista, que per això treballem en equip!

8

casa. Els he pogut portar al metge i a l’escola. L’ irregularitat d’horaris laboral té una part negativa, però també una de positiva com la flexibilitat.

L’humor posa en evidència les ridiculeses Com portes això de les emocions?

Fatal! Sóc home i dels anys 60. Amb això ja t’ho he dit tot.

És important treballar en equip?

I tant! És molt important ja que entre tots fem que el programa acabi sortint, i sobretot, perquè tenim un director que acaba decidint i que confia en nosaltres.

Però el futbol sí que t’emociona?

Em diverteix, sobretot perquè sóc de l’espanyol. Justament em fas l’entrevista pocs dies després de que despertéssim d’un somni: la possibilitat d’anar a Europa...

El líder també és el primer que rep quan les coses no surten bé

Com veus el jovent d’avui en dia?

Tinc molta confiança amb els joves perquè els veig molt preocupats pels altres. Potser és una visió molt particular i esbiaixada. El meus fills van a una escola normal del barri de Gràcia de Barcelona, treuen bones notes... però viuen en un món incert.

Així en Toni Soler és el líder del teu equip?

Sí, i també el que rep primer quan les coses no surten bé.

En què notes aquesta incertesa?

Sobretot a l’hora de triar la carrera que volen estudiar. Hi ha nois i noies que basculen d’un cantó a l’altre cercant el millor futur, i això és incertesa.

La joventut és una víctima de la situació global i els fills surten per on poden. Pertanyen a un dels grups més febles de la societat i són els que més poden acusar la crisi econòmica i de valors que estem vivint.

Tens alguna fórmula màgica per educar i formar a dos fills adolescents?

Som una família normal amb uns fills adolescents. Tenim discussions, però no són de base, són per xocs d’estat d’ànim. Tenim una consciència d’unitat de base que no se ben bé com s’aconsegueix...potser amb treball, potser amb sort.

Per què amb sort?

He tingut la sort de què la meva feina m’ha permès estar per ells. He treballat a casa diumenges a la nit, però era a

VA D’EDUCACIÓ

inc 50 anys. He nascut i visc a Barcelona. Casat amb 2 fills de 15 i 18 anys. M’agrada llegir, escoltar música, fer cerveses amb els amics...

La meva família és el més important.

Manel Lucas i Mar Llanas

Què creus que aporta el Polònia i el Crackòvia ara mateix?

Donem un moment de distensió, si és que encara la gent té ganes de riure. L’humor posa en evidència les ridiculeses.

Entrevista realitzada per Mar LLanas

Edita La Granja, Fundació per a l’Educació Apartat de correus núm 3. 08460 Sta. Maria de Palautordera (Barcelona) Tel: 938 482 277 Fax: 938 482 203 e-mail: la-granja@la-granja.net Maquetació Olga Balibrea - olga@obali.es Redacció Cristina Gutiérrez i Mar Llanas Correccions Míriam Bilbeny Fotografíes Mar Llanas, Belén Rodríguez i Olga Balibrea

www.lagranja.cat / www.fundaciolagranja.com Fes-te amic de la Fundació a www.fundaciolagranja.com