32 LA VANGUARDIA
O P I N I Ó N
DOMINGO, 9 JUNIO 2013
CARTAS DE LOS LECTORES m L’Estat europeu m En aquesta llarga crisi,
alguns analistes reflexionen sobre les mancances de poder polític de la Unió Europea per falta d’una estructura constitucional, que respongui a la gran idea sobre Europa, sorgida després del desastre de la Segona Guerra Mundial, per aconseguir un progrés mutu i fugir de les confrontacions bèl·liques viscudes. Una de les propostes que crec més interessants és la de convertir l’actual UE en un veritable Estat, amb un Parlament democràticament elegit, amb capacitat legislativa, del qual sorgeixi un cap d’Estat i un govern integrat per experts en les temàtiques dels diferents ministeris. Actualment la UE és una associació dels estats tradicionals, amb polítiques fiscals, econòmiques i laborals diferenciades, en lloc de ser un Estat democràtic i plural, que respecti i promogui les singularitats lingüístiques, culturals i de costums de les nacions, antigues i noves creades per les actuals comunicacions geogràfiques, que formarien l’Estat europeu. Aquest tindria una sola seu a les Nacions Unides i en altres organismes internacionals, en lloc de 27 ambaixades, ministeris d’Afers Estrangers, de Defensa, d’Ordre Públic, d’Hisenda, de Comerç, de Treball, etcètera. Es tracta de centralitzar les polítiques que serveixin per aconseguir el bé comú, no discriminatori, en tots els territoris de l’Estat, que no calgui l’emigració o immigració de persones, per causes econòmiques, dintre de l’Estat europeu, sinó simplement per adquirir nous coneixements. FERRAN LLOPIS SARRIÓ Subscriptor Barcelona
HOY EN LA VANGUARDIA.COM LA ACTUALIDAD DE LA SEMANA
PARTICIPACIÓN. ¿Cómo ha afectado la crisis a su vida personal? Cuéntenoslo en Twitter con #superalacrisis o a participacion@lavanguardia.es LECTOR CORRESPONSAL. Meteorólogos checos relacionan las inundaciones de Centroeuropa con los tornados de Oklahoma. Por Ondrej Nekola LECTORES CRONISTAS. Último día para optar a una invitación doble para el Sónar 2013. Demuestre sus dotes narrativas y conviértase en cronista CONCURSO. Responda a la pregunta sobre las Jornadas Gastronómicas del Pescado Azul de l’Ametlla de Mar y gane una comida para dos personas POCA BROMA. Esta semana les enseñamos el columpio más bestia y excitante del mundo y conocemos a un hombre que llora como un bebé EL CONTADOR
#enuntuit
El teletrabajo, bien definido mediante objetivos claros, es una opción muy útil y rentable para la empresa y el trabajador. @MarioAlba
Mario Alba Pinto, Madrid
Absolutament no confio ni estic d’acord amb les polítiques actuals contra l’atur. Veurem què passa a la tardor. @Maribelsn
Maribel Saun Sant Pere de Ribes
La @policia utiliza la misma jerga que utilizaba tu padre para estar en tu onda... Muy desconcertante en cualquier caso. @dexamina
Diego de Schouwer Madrid
¿Piensa que las pensiones deben desvincularse de los precios?
Han opinado 3.489 personas Hasta las 21.00 horas
Sí
7%
LA PREGUNTA DE MAÑANA
No
92%
¿Cree que la seguridad justifica espiar teléfonos, chats y correos electrónicos?
Ns
1%
No he deixat de consumir per les pujades de l’IVA, però m’he tornat més selectiva, sobretot en cultura. @CartVil
Vote en www.lavanguardia.com/participación/encuestas o enviando un mensaje al 27722 con la palabra VOTAR espacio 1, 2 o 3, según sea la opción elegida Sí, No o Ns. Coste del SMS 1,42 (IVA incuido). Servicio prestado por NVIA. Atención al cliente: 902 354 525. info@nvia.eu
Ingrid Cartanyà Vilà
Si la economía funciona yo pago, y si cuando me jubile no funciona no cobro, no sería justo. @omarlaarbi
Omar Laarbi Lombas
ALBERT ALTÉS SEGURA Vic
m Ànims als joves m “Han passat 15 anys...”. Amb
aquesta frase començava el discurs del director de l’escola en la graduació de la meva filla. Encara recordo la meva petita, amb els cabells arrissats i els seus tres
C. GUTIÉRREZ LESTÓN Santa Maria de Palautordera
m La longevitat m Actualment es parla molt so-
bre si en el futur aconseguirem viure més enllà dels cent anys. Jo crec que el que en realitat hauríem de preguntar-nos és si és veritablement desitjable allargar de forma artificial l’esperança de vida més enllà dels cent anys, i més en un món com l’actual, on es parla ja de la futura sostenibilitat del sistema públic de pensions. Jo crec que no ho és. Més enllà d’alguns casos, no crec que la vida humana estigui programada per viure amb gaire normalitat més enllà dels cent anys i, en cas que aconseguíssim superar aquests límits, hauríem de preguntar-nos quines implicacions demogràfiques, socioeconòmiques, i fins i tot ètiques, tindria tot plegat en un món amb tants problemes com l’actual. En lloc de plantejar-se allargar de forma artificial les nostres vides, crec que hauríem de destinar els nostres esforços a millorar-ne la qualitat, impulsant, per exemple, mesures com ara el repartiment del temps del treball. TOMÀS NAVARRO Barcelona
LA FOTO DEL LECTOR PLAZA CERRADA. Nuria Barroso se queja de que tras cinco años de obras en la estación de
metro de Arc de Triomf, “la plaza André Malraux ha quedado completamente abandonada, usada como lavabo público y llena de ratas, cercada por una valla de malla verde”.
m Govern extraterrestre m No sé si us passa el mateix
que a mi, però ja fa temps que quan veig a la televisió, escolto a la ràdio i llegeixo als diaris tot el que diuen els actuals polítics del Govern de Madrid em sona a extraterrestre. Les seves mirades i les seves expressions tenen uns ulls que no semblen reals. Els seus somriures abans de parlar denoten una llunyania esfereïdora. Algunes expressions ratllen el ridícul i fins i tot s’atreveixen a fer brometes iròniques davant de les futures retallades. Si penseu bé totes les lleis que ens van imposant no tenen cap lògica i sí un aire surrealista, per dir-ho suaument. Per si no en teníem prou, el proper setembre tindrem de nou a Barcelona les curses de braus. Considerar aquesta gent com éssers humans és absurd. Fins i tot el mateix president, enmig d’una discussió pública, va mencionar que Catalunya era un país! Ja us ho deia al principi, semblen d’una altra galàxia!
que el camí serà difícil, contesteu que esteu preparats per saltar totes les pedres del camí. I no us queixeu, que la queixa paralitza, i el món us necessita il·lusionats i valents.
m Curiosa coincidencia m En las últimas décadas se
han producido en varias ciudades del mundo desórdenes públicos, revoluciones, manifestaciones violentas, etcétera. Lo curioso del caso es que siempre han sido en plazas cuyos nombres empezaban por la letra T. Ejemplos: en México DF en la plaza de las Tres Culturas, en Sofía (Bulgaria) en la plaza de Timisoara; en Pekín (China) en la plaza de Tiananmen; en El Cairo (Egipto) en la plaza Tahrir; y en Estambul (Turquía) en la plaza Taksim. Curioso, ¿no? LUIS M.ª PEIX SOLER Suscriptor Barcelona
m Robots o persones m Aquests dies tenim a la carte-
Los lectores pueden enviar sus fotografías a cartas@lavanguardia.es. Es imprescindible que vayan firmadas con nombre y apellidos y debe constar la dirección, el teléfono y el DNI o el pasaporte. La Vanguardia se reserva el derecho de publicar aquellas que considere oportuno.
anyets, caminant il·lusionada cap a la mestra. Ella somreia i jo tractava de dissimular les meves ganes de plorar. Sabia que se m’havia acabat una etapa, el meu bebè es convertiria en nena, i el sentiment de pèrdua es barrejava amb aquella por de saber, amb certesa, que aquesta seria una etapa intensa i imparable, que em passaria volant. Quinze anys més tard es va repetir la mateixa situació. Ella somreia amb orgull, barrejada en-
tre els seus companys de tota una vida, mentre jo tractava d’aguantar, estoicament, les llàgrimes. Vaig mirar la resta de pares i mares, aquells que vaig conèixer, encara joves, en les reunions de P-3. Entrats en els 40 i amb la blancor dels anys coronant els cabells, es notava l’emoció del moment. En les seves mirades també vaig veure incredulitat, com si no ens poguéssim creure la rapidesa del pas inexorable del temps. Érem els mateixos, amb
un munt de dubtes encara per resoldre. Els pares i mares no vam poder dedicar-vos cap paraula, fora de les mirades que ho diuen tot però que els joves no veuen. Així que, en nom de molts pares i mares: nois i noies, ara sí, el temps és tot vostre, vosaltres decidiu. Per escollir un camí haureu de renunciar a molts, i dubtareu, però si feu allò que us agrada, us sentireu millor. Visqueu amb intenció, amb intensitat. Si algú us diu
llera la pel·lícula Un amigo para Frank. Cinematogràficament parlant és fluixeta, però sí que planteja un parell de qüestions que ens haurien de fer reflexionar sobre l’esdevenidor proper. La primera és el tema dels robots com a assistents personals de la gent gran. A la indústria aquests autòmats, de formes i mides ben diverses, s’han fet els amos i senyors de cadenes de muntatge i processos perillosos, feixucs o repetitius. En aquest aspecte són una gran millora per a la humanitat, ara bé, enfront d’aquesta cara ben positiva, hi ha la creu del desplaçament i la substitució de milers d’operaris arreu del món. I ara sembla que en els propers anys es proposen envair les nostres llars. De fet, ja han començat amb els que escombren la casa i els que tallen la gespa del jardí,