Va d'educació 2017

Va d’educació

16

Editat per La Granja, Granja Escola de Santa Maria de Palautordera (Barcelona) Tel: 938 481 125 / www.lagranja.cat

Núm.

Maig 2017

CÉSAR

BONA

“Los maestros debemos invitar a los niños a mejorar el mundo”

El Barça s’entrena a La Granja

Pàg. 4 i 5

Colònies Emocionals a l’estiu

Pàg. 7

Pàg. 6

Sebas Lorente

“La discapacidad no afecta a la felicidad”

Pàg. 8 i 9

Nou llibre, l’Emoquadern per fer educació emocional a casa

Pàg. 3

Míriam Bilbeny

“He après que els nens necessiten ser escoltats”

Pàg. 12 i 13

Tenim nous habitants a La Granja Pàg. 11

La Botiga de La Granja. Compra en un clic - lagranja.cat COL·LECCIÓ CONTES DE LES EMOCIONS Amb les habilitats imprescindibles per poder sortir al món. Aquests contes t’ajudaran a entrenar-les! Està basat en fets reals, els protagonistes i els monitors són els autèntics!

Col lecció: Sí puc, Sí pots, Sí podem

Col lecció: Sí puc, Sí pots, Sí podem

La Por d’en Sergi

9€*

L’Autoestima de l’Anna

Cristina Gutiérrez Lestón Marina Hidalgo

Cristina Gutiérrez Lestón Marina Hidalgo

Editat per Salvatella Autora: Cristina Gutiérrez Il·lustradora: Marina Hidalgo

La Lídia, L’Ivan i la Graziella Els protagonistes dels contes

LLIBRES Els exploradors de saviesa CONTE PERQUÈ ELS NENS S’ADORMIN I ELS PARES ES DESPERTIN

8€ * 10€

Cristina Gutiérrez Lestón Il·lustracions d’Anna Beatriz Reina

Col·lecció de contes per a l’escola (tutoria) i per treballar l’educació emocional a casa

16€ Llibres per educar. Edita Plataforma Editorial

L’EMOQUADERN Per fer educació emocional a la teva classe i a casa.

15€*

Emoquadern EDUCACIÓ EMOCIONAL A L’ESCOLA

Emoquadern

Emoquadern

EDUCACIÓ EMOCIONAL A CASA

18€

EDUCACIÓ EMOCIONAL A L’ESCOLA

*Aquests llibres tenen un preu especial per les escoles. Consulteu-los a la Botiga Virtual.

La Granja Escola, Santa Maria de Palautordera 93 848 11 25 · 93 848 22 77 web: lagranja.cat

EMOQUADERN - educació emocional a l’escola

Si desitgeu omplir les vostres classes d'intenció i sentit, si necessiteu que als vostres alumnes els hi brillin els ulls... aquest Emoquadern us ajudarà.

I recordeu, qui no comprèn una mirada, tampoc comprèn una llarga explicació.

Cristina Gutiérrez Lestón

L'Emoquadern és una guia pràctica dissenyada per introduïr l'educació emocional a l'aula que us ajudarà a mirar i veure als vostres alumnes.

Seguint el Mètode de La Granja, hem creat aquest quadern amb 24 dinàmiques útils i fàcils d'utilitzar. I, com que creiem que no podem convidar a educar emocionalment a algú sense emocionar, aquest Emoquadern pretén emocionar i inspirar a mestres, alumnes i també a pares i mares, ja que la majoria de dinàmiques inclouen idees per traslladar a les famílies.

GUIA PRÀCTICA Cristina Gutiérrez Lestón

GUIA PRÀCTICA

Redacció: Cristina Gutiérrez i Mar Llanas Correccions: Judith Alaiz Maquetació i disseny: Mariona López de Sagredo 2

Edita: La Granja, Granja Escola de St. Maria de Palautordera Apt. correus núm. 3, Sta. Maria de Palautordera, 08460 (Barcelona) Tel: 938 481 125 E-mail: comunicacio@la-granja.net

www.lagranja.cat

Emoquadern Emoquadern

EDUCACIÓ EMOCIONAL A CASA

“Educació emocional a casa” Cristina Gutiérrez, directora de La Granja, publica amb l’editorial Salvatella el seu nou llibre, “Emoquadern.

Educació Emocional a casa”.

La Cristina ha descobert el plaer d’escriure i ara no passa un any sense que ens sorprengui amb la publicació d’un nou llibre. Davant de l’èxit de l’“Emoquadern. Educació Emocional a l’escola” ja tenim a les llibreries “Emoquadern. Educació Emocional a casa”, disponible en català i castellà.

Tots volem que els nostres fills i filles tinguin una sana autoestima, empatia, confiança, seguretat, generositat, capacitat d’esforç, optimisme, fortalesa interior etc., però... COM HO ACONSEGUIM?

GUIA PRÀCTICA Cristina Gutiérrez Lestón

L’EMOQUADERN ÉS EL COM!!!

Un llibre amb jocs i dinàmiques per fer a casa, fàcil i divertit per aprendre junts i créixer com a pares i com a família. En paraules de l’autora “l’objectiu és que els nens i els pares entenguin el que senten, el que els passa per dins, perquè quan ho entenen veus com els canvia la mirada i modifiquen dòcilment el seu comportament”.

Aquest, és per l’autora el primer pas per assolir un dels objectius que qualsevol pare o mare somia per a la seva criatura “que un dia el nostre fill o filla sigui una d’aquelles persones que quan camina, sap cap a on va”.

Presentació de l’Emoquadern a La Casa del Llibre el 4 de maig

Joan Salvatella, Cristina Gutiérrez i Carles Folguera

El públic fent una dinàmica

Més de 100 persones assisteixen a la presentació

Joan S., Cristina G. i Carles F. presentant el llibre

3

“Los maestros debemos invitar a los niños a mejorar el mundo”

CÉSAR

BONA Maestro, 45 años, nació en Ainzón (Zaragoza).

Mejor maestro de España 2016 ¿Qué es lo más importante para ti en la vida?

Para mí, como adulto y como niño, lo más importante es mirar a mi alrededor, pasar todo el tiempo que puedo con las personas que quiero y que estas se sientan orgullosas de lo que hago. ¿Tienes alguna afición?

De joven jugaba a futbol-sala, me pasaba la vida soñando con un balón, pero uno cambia con la edad y ahora me gusta mucho la fotografía, hacer vídeos, cortometrajes, la literatura infantil, investigar, curiosear sobre cualquier cosa. ¿Si queremos cambiar el sistema educativo, por dónde tenemos que empezar?

Lo primero es escuchar a los niños, a las niñas y a los adolescentes porque son los principales protagonistas del sistema educativo. Escuchar también a sus 4

familias y a los maestros y maestras. Si queremos cambiar algo, primero tenemos que saber cómo funciona y hacia donde queremos dirigirnos, pero todos juntos, en equipo. ¿Cómo podemos devolver la autoridad y el reconocimiento a los maestros?

El respeto no se puede imponer, como tampoco la amistad o el amor.

“Cuando trabajas con niños hay que mirar la vida con ojos de niño” Dicen que tus clases son diferentes ¿por qué?

No creo que sean tan diferentes a lo que ya hacen muchísimos profesores. Lo que hago es algo obvio, escucho a los niños, los invito a participar, a transformar el centro, a transformar su aula y a cambiar la sociedad. Como se sienten escuchados también se sienten queridos y ven que pueden ser un ejemplo para otros, y entonces se sienten, útiles. De hecho, ¡a los adultos nos pasa lo mismo!

Dices que en las clases hay que usar el sentido común, pero tus alumnos han creado ONGS en defensa del medio ambiente, han producido un cortometraje que ha llegado a ganar un premio, y eso no sólo se logra con sentido común… ¿con qué más se logra?

Cuando trabajas con niños hay que mirar la vida con ojos de niño. Ser maestro es un privilegio porque puedes invitar a miles de niños a mirar a su alrededor para intentar mejorar el mundo en el viven. ¿Cómo haces para que un niño se sienta importante en clase?

Lo escucho siempre y no dejo nunca de compartir la información con él. No podemos tratar a los niños como un recipiente al que llenar ¡¡¡el ser humano es mucho más!!! Cuando a un niño le dices que comparta lo que tiene dentro, algo mágico sucede. ¿Qué aprendes de los niños?

Me han enseñado a mantener el niño que soy y a seguir asombrándome por las pequeñas cosas.

¿Qué importancia le das a la naturaleza para educar?

El otro día, estaba en Aldeas infantiles y fuimos a ver el huerto que tienen, y una de las educadoras dijo “aquí desconectas” Yo le dije, “no, no ¡¡aquí te conectas!!”. La naturaleza te conecta con las raíces y con el lugar al que perteneces. ¿Qué tres cosas no debe hacer nunca un profesor en clase?

La primera, pensar que lo sabes todo, la segunda subestimar a los niños y la tercera decir algo de lo que te puedas arrepentir. ¿Qué es imprescindible hacer en clase?

Disfrutar, tener sentido del humor, ser creativo, curioso, respetuoso... y mirar a tu alrededor con ojos de niño.

“He aprendido a mantener el niño que soy y a seguir asombrándome por las pequeñas cosas” ¿Qué te dicen los ex-alumnos?

Llevo 15 años dando clase. En una ocasión, en una clase con mucho absentismo, un niño gitano me enseñó a tocar el cajón, conectamos y empezó a venir a clase. Se casó con 17 años y me invitó a su boda, estuve rodeado de todos sus amigos y su familia y me trataron como si fuera uno de ellos. Es de las cosas más

En César Bona durant l’entrevista

bonitas que te pueden suceder, que un ex-alumno pase a ser amigo tuyo. ¿Qué pueden hacer los padres cuando su hijo les dice “en el cole me aburro y el profe pierde 20 minutos riñendo a los niños folloneros”?

Los padres tienen que escuchar al niño, pero ¡no tienen que solucionarlo todo!

No hay que resolver la vida a los hijos, hay que hacer que sean conscientes de que van a encontrar muchos problemas, tienen que ser capaces de superar la frustración y prepararse para solucionar las dificultades que le planteará la vida.

Si tuvieras que escoger un cole para tu hijo de 3 años ¿qué tipo de colegio sería?

Escogería un colegio público donde le enseñaran a respetar las diferencias, porque nunca voy a aprender de alguien que es igual que yo. Una escuela que lo eduque en la felicidad y esto no significa que tengan que poner una piscina de bolas, significa educarlo para la frustración, educarlo para la gratitud, educarlo en el autoconocimiento, que es muy importante y, sobre todo una escuela en la que pudiera aprender de muchas personas diferentes ya que la sociedad es cambiante y diversa. ¿Desde que empezaste, hace dos años, has visto una evolución en la educación?

Yo he tenido la suerte de conocer a miles de maestros que tienen ilusión y que es-

tán deseando formarse. Hace unos años, casi cada día en los medios, se publicaba una noticia negativa y ahora empiezan a salir noticias sobre lo que se está innovando en diferentes escuelas.

Cuando a un niño le dices que comparta lo que tiene dentro, algo mágico sucede. ¿Qué es para ti la felicidad?

Para mí la felicidad es ser consciente de lo que estás viviendo en el momento, ser consciente de valorar las raíces y de disfrutarlas. En mi caso, es estar cerca de mi familia, de mi gata y de mis amigos.

Disfrutar mientras tengo la posibilidad de aprender mucho y de compartirlo con los demás. ¿Qué les dirías a los padres?

Que tenemos que jugar en equipo, maestros y padres juntos porque no se puede entender la educación de otra manera, hay que escuchar, dialogar… Y que no pueden pretender que los niños y niñas sean su proyección. Cada uno tiene que vivir su vida y nosotros hemos de animarlos a que lo hagan.

Entrevista realitzada per Cristina Gutiérrez Fotografia: Míriam Iglesias

5

Colònies emocionals a l’estiu Des de fa 30 anys La Granja organitza les tradicionals Colònies d’estiu per a nens de 6 a 14 anys. Una setmana on els nens es coneixen més a ells mateixos, s’atreveixen a fer i a ser, fan amics i es diverteixen amb un munt d’activitats, amb cavalls i piscina diària.

Més informació al web de La Granja (www.lagranja.cat)

I.E. Jacint Verdaguer guanya el Premi EMAS 2016

Els alumnes de 4art i 5è de l’ I.E. Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d’Anoia han guanyat el Premi EMAS 2016.

El premi s'atorga a l’escola que durant la seva estada a La Granja hagi fet el menor consum elèctric. El premi consisteix en gaudir d’una excursió gratuïta per tots els alumnes de 4art i 5e a la Granja. Enhorabona a tots!!!

Colònies i excursions escolars Monitors formats en ed. emocional i trilingües 3 dies de colònies des de 99€ amb tot inclòs.

Excursions des de 12,15€ COLÒNIES - EXCURSIONS

2017 - 2018

2017 - 2018

6

ANGLÈScrèdits de síntesiFORMACIÓeducació emocional

www.lagranja.cat 938 481 125

Segueix-nos!

Amb idees i recursos per educar.

Fundació La Granja Escola

@lagranjaescola

La Granja col·labora en el projecte Masia 360º del Barça Ja ha passat tot un curs i els esportistes i entrenadors de La Masia estan realitzant el projecte formatiu “Entrenar per a la Vida”, que pretén reforçar aprenentatges pràctics per a la vida esportiva i personal. El projecte de Masia 360º compta amb la col·laboració de la Granja per a la implementació de l’educació emocional al Barça.

El tret de sortida va ser a l’octubre passat al Palau Blaugrana on es van aplegar més de dos mil persones entre les quals hi havia, els jugadors, els seus entrenadors, les famílies, equips docents i, per suposat, la directiva del Club.

El projecte de Masia 360º compta amb un programa educatiu que inclou jornades formatives d’alt impacte a La Granja i intervencions a la ciutat esportiva a on es desplacen els nostres educadors emocionals.

7

“La discapacidad no afecta a la felicidad”

SEBAS

LORENTE

PARAGOLFISTA edad: 1800 días, casado, dos hijos, uno de 20 y otro de 16 años.

Cuando tenías 20 años tuviste un accidente ¿Qué ocurrió?

Tuve un accidente de coche saliendo de fiesta por la noche con un amigo. Habíamos bebido y yo no podía conducir, pero mi amigo dijo que él sí que podía. Cogió el coche, yo me dormí y él también. Nos estrellamos contra un árbol. Afortunadamente a él no le pasó nada pero yo me quedé parapléjico. ¿Cómo recibiste la noticia de que no podrías volver a caminar ni jugar al golf?

Al principio no sabes lo que te pasa, ni dónde estás. No puedes mover las piernas pero los médicos, con buena intención, te dan esperanzas, te dicen que hay que esperar y tú te lo crees. Pero cuando llevas 10 días y ves que no mueves ni un dedo te imaginas lo peor.

A mi me ayudó mi carácter. No me hundí.

Venía mucha gente a verme y casi les animaba yo a ellos, les decía, “Bueno, es lo que hay, a ver qué se puede hacer… ya veremos…” La vida sigue y ya está.

De hecho yo ahora me considero un tío muy afortunado, no creo que haya gente más feliz que yo. Voy en silla de ruedas ¿y qué? ¿Por qué te consideras afortunado y feliz?

Cada día me despierto de buen humor y ¡cantando! Me he casado, he creado una familia, con mi mujer y mis dos hijos. Me pongo a pensar y no hay nada que haya querido hacer que no haya conseguido ¡lo he hecho todo! Evidentemente, sí que 8

hay cosas que no puedo hacer, pero ya ni me las planteo. Acabé la carrera, hice oposiciones, empecé a trabajar, he viajado por todo el mundo y he recuperado los amigos de la infancia con los que juego al golf. En resumen, he disfrutado como un enano ¿Qué más puedo pedir? ¿Con este carácter debes tener muchos amigos?

Sí, tengo muchos amigos y muchos íntimos de verdad, tengo esa suerte. ¿Qué pasó con aquel amigo que tomó la mala decisión de conducir bebido? Él tuvo mala suerte. No le pasó nada físicamente, pero el remordimiento no le ayudó en absoluto en su vida y lo entiendo. Jamás le eché la culpa, todo fue una cuestión de mala suerte. Tuvo problemas con las drogas, se enganchó y desapareció. ¿Qué significa para ti la superación?

Es algo tan sencillo como que se te plantee un problema y que éste no te venza.

Problemas los tenemos todos, de diferentes magnitudes, pero todos los tenemos.

No por el hecho de salir adelante en una silla de ruedas tengo más mérito que los demás en su día a día. Sencillamente he seguido viviendo. No veo justo que una persona por ser discapacitada tenga más mérito que cualquier otra haciendo lo mismo. Todos tenemos espíritu de superación. Todos creemos que tenemos un límite hasta que llega el momento en que ves que puedes superar tus propios límites. Cuando yo tuve el accidente me dejaron de interesar todas las cosas que ya no podía hacer, encontraba absurdo amargarme. Me concentré en las cosas que sí podía hacer. La discapacidad no me ha afectado para ser feliz.

¿Fueron las ganas de jugar al golf las que te guiaron hasta esta silla de ruedas que te lo permite?

Yo había crecido con mis amigos en el club de golf. Cuando tuve el accidente ellos continuaron jugando al golf y yo esperaba a que acabaran de jugar para hacer otras cosas. Hasta que descubrí la paragolfer.

¿Qué es la paragolfer?

Es la silla de ruedas que me permite jugar al golf. Todo empezó cuando mi hijo tenía 5 años, empezaba a jugar al golf y me dio un punto de rabia: nunca podría jugar con él. Me hablaron de una silla de ruedas que te ponía de pie. No me la podía ni imaginar ¡¡¡te ponía de pie y te llevaba por todo el Green!!! Me fui a Fénix, EEUU, donde había un tipo que las hacía a mano en su garaje. La probé y fue un gustazo ponerme de pie y pegar a una bola 23 años después del accidente, fue muy especial. Le encargué una silla para mí y a partir de ahí empecé a jugar en campeonatos de golf adaptado. Resultó ser que mi silla era bastante rudimentaria y al final me compré una, la más profesional y fabricada en serie que es con la que juego ahora.

“Voy en silla de ruedas, ¿y qué?”

Eres el impulsor de la competición de jugadores de golf en silla de ruedas ¿Ha sido un camino difícil?

Sí. Junto con más gente fundamos en 2005 la organización española de golf para personas especiales. Y como sabíamos que en Europa se organizaban Torneos Open para personas discapacitadas, la Fundación de Johan Cruyff

nos ayudó. Pero los jugadores en silla de ruedas en torneos europeos estamos un poco en desventaja porque sólo se juega en hándicap. Cuando el campo es llano va bien, pero si hay subidas y bajadas nos afecta muchísimo porque no tenemos equilibrio. Así qué, propuse organizar un torneo europeo en silla de ruedas. ¡Fue un exitazo! Vinieron 21 jugadores de 11 países distintos y se ha convertido en el torneo base y modelo para torneos similares para personas discapacitadas.

Para un golfista sin discapacidad ya es complicado conseguir sponsors que le permitan seguir compitiendo ¿en tu caso es más difícil o más fácil? ¡Ufff, es muy difícil! para empezar te lo pagas todo. Actualmente no tengo sponsor, aunque sí que me dan material de golf y palos para jugar. Hace tres años tuve sponsors que me sufragaban los viajes para los torneos. Pero no sirvo para pedir.

Aparte de jugar con paragolfistas, imagino que también has medido tu fuerza junto a golfistas sin silla de ruedas…

Sí, sí, juego todos los torneos de mi club y yo soy el único en silla de ruedas y he ganado alguno.

Sebas Lorente durant un partit de golf

Dejaste la abogacía por las conferencias motivacionales ¿Cómo has conseguido realizar este cambio profesional?

Yo era abogado, estudié oposiciones, pero hace tres años me lancé un poco a la aventura. Ejercía de abogado pero no me entusiasmaba y por diferentes vicisitudes vi una oportunidad para dar conferencias.

Ahora hablo de valores, de experiencias, de todo lo que he aprendido de mucha gente y me gusta transmitirlo. Me da la sensación de que puedo ayudar. Esto me llena y si puedo hacerlo mi profesión ¡pues no veas qué bien! Hablo de cosas evidentes, como por ejemplo que deberíamos ser más respetuosos, más generosos, más humildes. Yo intento aportar mi granito de arena para que todos lo seamos.

“Tras el accidente me concentré en las cosas que sí podía hacer” ¿Se puede vivir bien dando este tipo de conferencias?

No, fue durísimo. Pero tuve el apoyo de mi mujer. Cuando no tengo conferencias, pues escribo, tengo un blog y voy publicando mis artículos. Y el blog empezó a tener repercusión. Y me he animado a

escribir un libro sobre historias y experiencias tanto propias como de otras personas. Las relato y después invito a la reflexión. Cada capítulo tiene un título: creer, aprender, la edad y se titulará “14 días de buen humor”. ¿Tus hijos cómo han vivido tu paraplejía?

Muy bien, ellos no me han conocido de otra forma. ¿Qué recomiendas a las personas que lean esta entrevista?

Recomiendo que hagamos todo lo que se nos ocurra para ayudar a los demás.

Cuántas veces decimos: tengo que hacerme donante, podría ayudar en una ONG, tengo que… ¡lo que hay que hacer es hacerlo! Por ejemplo, me he planteado no mandar más whatsapp cuando conduzco. ¡Y lo cumplo!

Entrevista realitzada per Mar Llanas i la Raquel Ortiz Fotografia: www.sebaslorente.com

9

Èxit de participació a les Jornades d’Educació Emocional per a directors i coordinadors de Centres Educatius Aquest curs hem organitzat la 2ona i la 3era Jornada gratuïta d’Educació Emocional per a directors i coordinadors d’escoles. L’èxit de participació d’aquestes jornades ens ha portat enguany a organitzar-ne dues. A cadascuna de les quals han assistit més de 90 professionals de l’educació, tant d'escoles com d’instituts. Han vingut fins i tot d'Andorra i Mallorca!!! Sembla que l'educació emocional no té fronteres.

Agraïm l'entusiasme, el compromís i la dedicació de cadascun dels participants. Vàreu demostrar que sou uns professionals implicats, preocupats i sobretot, VALENTS!!!

Voleu fer educació emocional a l’escola?

Veniu a la propera jornada i us explicarem com ho hem fet nosaltres, què ens ha funcionat i què no. La Granja us convida a ser testimonis de com es pot aplicar l’Educació Emocional en un grup de nens i nenes.

L’educació Emocional és efectiva i produeix canvis en el comportament i l’actitud dels alumnes si es treballa de manera pràctica, i això és possible. Per aquest motiu, organitzem aquesta jornada, per tal de demostrar-vos-ho, perquè a nosaltres ens funciona i creiem que és important compartir-ho.

Mitjançant dinàmiques d’aventura, de treball en equip i d’estratègies de lideratge amb cavalls de doma natural veureu com es pot potenciar el desenvolupament emocional com a complement del cognitiu, ja que entenem que ambdós són elements essencials per a l’expansió de la personalitat integral de cada nen i nena.

I a més, tastareu una activitat i observareu en directe el “Mètode La Granja”. Aquesta és una jornada gratuïta amb dinar inclòs. Al Facebook i al web (lagranja.cat) trobareu la informació.

Formació en educació emocional a l’escola Formacio pràctica i potent per a alumnes a partir de 3er de primària, amb resultats de millora en el grup.

Blocs formatius d’Educació Emocional per fer al llarg de tot el curs. Preu a l’abast de totes les escoles!

Informa’t a lagranja.cat o truca’ns 938 481 125

10

Nous habitants al nucli zoològic de La Granja La Carloteta, l’ovelleta negra, l’Emu petit, la llama Joc i l’euga Mut són els nous habitants de La Granja.

Aquest any hem donat la benvinguda a la Carloteta, la nova vaca que va substituir a la Carlota que ja havia treballat prou i estava molt i molt velleta. També va néixer l’ovelleta negra amb un serrell blanc al cap. El seu naixement el van viure en directe un grup d’alumnes, i es van emocionar veient el part. I la cabreta Rubianes, que va ser criada amb biberó, s’apunta a les excursions i acompanya els nens!!

La darrera en arribar a La Granja és la Mut, una poltra filla de l’Amèrica i del Capitan.

Si els voleu venir a conèixer... a la Granja us esperen.

La Carloteta

L’ovelleta negra

En Rubianes amb els petits grangers

En Joc

La Mut amb la seva mare l’America

L’emú petit

11

MÍRIAM BILBENY

“He après que els nens necessiten ser escoltats” COORDINADORA DE LA GRANJA 34 anys, casada, té una filla de 4 anys, la Bruna.

Explica’ns com vas començar a treballar a La Granja?

Vaig aterrar a La Granja en un procés de selecció en el que buscaven una actriu, era al març de 2006. En fer l’entrevista em van dir que tenia el perfil per fer de monitora i que si m’interessava em podia quedar i així ho vaig fer. De març a juny vaig fer de monitora, al juliol d’actriu, la següent temporada també d’actriu fins al febrer i llavors vaig començar d’ajudant de coordinació fins que la coordinadora va marxar i vaig assumir aquesta tasca.

De tot això ja fa 11 anys.

Quina és la teva feina?

Sóc la coordinadora de La Granja. Això vol dir que m’encarrego de que tot funcioni. Tinc una visió 360º del que passa en cada moment. És com una màquina d’engranatge en la que tot ha d’encaixar i estar en sintonia. Això inclou manteni12

ment, neteja, cuina, monitoratge, companyes de coordinació, oficines i direcció.

Tots hem d’anar a la una. Si funcionem com un equip hi ha menys marge d’error.

Quan eres petita, t’imaginaves que faries aquesta feina?

Sempre vaig ser una apassionada de les colònies, la meva escola organitzava sortides els caps de setmana i jo sempre m’hi apuntava. He estat envoltada de nens des de ben joveneta i vaig estudiar educació infantil per poder seguir en contacte amb ells. Així que aquí ho he trobat tot, nens, natura, animals,... què més puc demanar!!!

“A La Granja he après gairebé tot el que sé” Amb els anys que portes que has aprés de La Granja?

Bufff, aquí he après gairebé tot el que sé.

Han estat 11 anys en els que La Granja i jo hem crescut alhora. Són els anys de l’explosió de l’educació emocional. Quan

jo vaig arribar vam plantar la primera llavor per veure si això de l’educació emocional podia funcionar, mica en mica aquesta llavor es va anar convertint en una flor i ara ja tenim un jardí ben florit on aquest tipus d’educació és el que ens diferencia.

I dels milers de nens que han passat per aquí?

Dels nens he après un munt de coses, però el més important és que necessiten ser escoltats. Nosaltres contínuament els hi expliquem coses, volem que ens escoltin, que facin silenci, es passen el dia rebent ordres, però què me’n dius de la nostra escolta cap a ells? Segur que ells també necessiten dir-nos coses però com que anem amb pressa, sempre corrents no tenim temps per escoltar-los. Si els escoltem segur que nosaltres aprendrem un munt de coses d’ells i ells se sentiran més segurs i importants. I això farà augmentar la seva autoestima.

La teva filla va ser una petita grangera!!

Quina valoració fas del temps que ha

estat a La Granja?

La Granja ha estat un pilar importantíssim en els primers anys de la Bruna. Ja sabeu que no és una escola bressol convencional ja que es basa en l’experimentació i la vivència, el contacte amb la natura, bosc i animals i el fet de sortir a passejar durant el matí i no estar tancada en un aula l’ha fet més lliure. Ara fa P3 i és una nena autònoma, valenta, decidida i quan cau, s’aixeca.

“És imprescindible que els nens siguin autònoms i sàpiguen espavilar-se” Algun nen o nena t’ha deixat algun record especial?

Recordo el cas de la Mireia i de molts altres nens que han passat per la Granja amb la mateixa situació. A l’estiu a La Granja els nens vénen de colònies, passen sis dies amb nosaltres, lluny dels seus papes. Això a vegades provoca cert enyorament que treballant dia a dia, i gairebé tots acaben superant. Hi ha casos però, una mica més complexos, com el cas de la Mireia. Era una nena amb tantes pors, que la bloquejaven i s’angoixava.

Vam veure que seria un cas difícil i que molt probablement acabaria marxant a la meitat de les colònies, però no vam tirar la tovallola. Vam fer un treball intens, d’autoestima, motivació i valentia que va donar els seus fruits. Va aconseguir acabar les colònies i l’últim dia, aquella abraçada que es va fer amb els seus pares,

mai l’oblidaré. Aconseguir coses com aquestes provoca en mi molta satisfacció perquè sé que els nens marxen d’aquí molt més forts.

Creus que són diferents els nens que et vas trobar el primer any de feina a La Granja que els que ara venen?

Abans els nens i els mestres venien a passar-ho bé, a gaudir d’un dia a la natura sense cap tipus de prejudici.

Ara cada vegada trobem nens i mestres amb més pors. Els nens perquè per primera vegada s’enfronten a una cosa nova per ells, desconeguda, i això en moltes ocasions els hi provoca un cert pànic. I els mestres perquè tenen la pressió de pares autoritaris i sobreprotectors. Sovint trobem mestres que ens diuen “que no s’embrutin” perquè saben el que passarà amb els pares quan arribin a l’escola.

Per nosaltres que els nens acabin bruts és un senyal inequívoc que s’ho han passat d’allò més bé. És una manera ben diferent de veure les coses.

“La sobreprotecció és el principal enemic de l’educació” I, les famílies han canviat?

Per mi la sobreprotecció és el principal enemic que trobem a totes les cases. Com que cada vegada tenim menys temps per dedicar als nostres fills, les presses, els horaris de la feina,... durant les poques hores que hi som volem complir tots els

seus desitjos. Ens creiem que una joguina omplirà el buit quan no hi som. No som conscients que el que necessiten quan ens tenen a prop són xerrades, petons i abraçades.

Com a educadora, quines tres coses creus que són imprescindibles per educar un nen o una nena? · Proporcionar-li l’eina perquè entengui què són les emocions i com gestionar-les. · Que sigui autònom, que sàpiga espavilar-se. Que d’aquí uns anys quan surti a veure món sigui capaç de volar sol. · Estimar-lo, que se senti estimat i que aprengui a estimar.

Entrevista realitzada per Mar Llanas Fotografia: Mariona López de Sagredo

colònies emocionals per a famílies a l’agost

PETITS GRANGERS

1 i 2 anys

Per una educació diferent on la natura és la nostra aula per aprendre i a on l’educació emocional i el “sí puc” conformen la nostra particular metodologia. Passeig diari de tres hores, activitats amb animals de granja, prats, bosc màgic, hort, cavalls, circuits de psicomotricitat, menjar casolà.

Més informació al web: www.lagranja.cat / Tel: 938 481 125

informa’t al web: www.lagranja.cat 13

La Granja als Mitjans de comunicació Cada dia són més els mitjans que valoren la nostra experiència i ens truquen perquè la compartim amb la societat.

Trobareu totes les publicacions al web, dins de Premsa.

Tips TV2

LA VANGUARDIA

Espai terra TV3

LA VANGUARDIA

Els Matins TV3

EL PERIODICO

Nova web lagranja.cat

Nova web des d’on és més fàcil accedir a la informació, més intuïtiva i còmoda i on els recursos gratuïts per educar estan a l’abast de tothom.

14

Un any de reformes a La Granja Aquest any hem llençat la casa per la finestra i hem reformat la cuina, les oficines, la sala de mestres, la de formació, la sala de coordinació i la infermeria. Hem construït tres noves zones per activitats d’aventura, s’han reformat els lavabos de tres cases i hem canviat un munt de lliteres. A més hem proveït La Granja d’una connexió wi-fi més potent, hem posat càmeres de seguretat a l’exterior i ara tenim zones de picnic amb taules.

I, després de dos anys d’inversió s’han enllestit les obres del nou nucli zoològic amb la incubadora i la plantada d’arbres per donar ombra.

Circuit de l’equilibri

La cuina

El pont de les I’s

La nova oficina

Circuit del Llença’t

El núcli zoològic

15

Les millors entrevistes Recollim algunes de les millors entrevistes del Va d’Educació que hem fet durant els darrers 13 anys d’aquesta publicació.

“L’educació emocional pot prevenir el bulling, l’angoixa o el suïcidi”

DR. FERRAN

PSICÒLEG CLÍNIC Vas ser autor del Programa per a la Millora de la Salut Mental Escolar. Què és? És un programa per demostrar que hi ha una sèrie d’accions que les persones podem practicar per aprendre a sentir-nos millor.

excessivament malament masses moments de la vida.

I què va demostrar?

Que eren eficaços. En el professorat va haver uns canvis molt importants; la millora de les relacions entre ells, menys dies de baixa laboral, millora de l’estat psicològic en quant a assertivitat, cooperació, millora de l’autoestima i de l’autocontrol emocional.

I com s’aprèn a viure?

En el sentit de percebre la realitat d’una forma més adequada, més proporcionada.

En general tots som bastant mal pensats.

I en els nens?

Van haver resultats molt bonics. Abans de fer res específic amb els nens, només amb el treball amb els mestres, ja van haver-hi canvis importants de comportament en els alumnes (el ser més empàtics va reduir problemes de conducta i agresivitat). Vam podem comprovar que l’estat emocional del professorat i de l’alumne estan molt lligats.

Què hem d’entendre per educació emocional?

Totes les persones, des de sempre, hem estat i som molt esclaus de les pròpies emocions, o millor dit, de com se’ns presenten. Se’ns menja la por, la gelosia i ho acceptem com que és així. No ens adonem de que podem ser més lliures de les nostres emocions educant-les.

Tots volem sentir-nos bé I avui sabem com aprendre a sentirse millor i d’una forma més proporcionada i adequada a la realitat. Generalment quan ens sentim malament quasi sempre és desproporcionat a la realitat , ens sentim 16

SALMURRI

I com ho fem de fer per sentirnos millor?

Hem d’aprendre a viure.

I això ens ve de la prehistòria.

Sí. Avui sentim igual que fa 6.000 anys.

L’home ha evolucionat molt i en molts aspectes (tecnològicament, socialment...), però emocionalment hem evolucionat ben poc. Les pors ens dominen igual ara que a la prehistòria, l’únic que ha canviat és a què li tens por (abans era a un depredador i ara a que l’avió caigui!). Tenim la percepció de la vida ara igual que abans.

Ara ens preocupen el bulling o la violència domèstica però no posem mesures preventives.

Com? Està clarament demostrat que un bon programa d’educació emocional pot prevenir no només el buling, els trastorns alimentaris o l’agresivitat sinó la primera causa de mortalitat en aquest país en persones entre 16 i 45 anys; el suïcidi.

Parlem de que programes per a la millora integral de la persona eviten molts problemes, perquè si la persona es sent millor, té major autoestima, pensa més i millor, es sap relacionar amb els demés i és més feliç és menys propensa a patir qualsevol patologia o transtorn mental. És molt desconegut aquest tema?

Sí, però cada cop es parla més perquè es

veu que moltes coses no rutllen. L’escola cada cop està més lluny de la seva funció principal, preparar homes per al futur.

Cal replantejar-se la funció de l’escola. Els humans sempre ens hem mogut a través del benefici més immediat, d’aquí els problemes ecològics que tenim. Amb això és el mateix, quan aquest tema doni vots, quan la societat ho demani i doni vots, es farà.

L’estrès, és un mal de la nostra era?

Sovint confonem la causa amb l’efecte. La gent diu “estem estressats” i no, “estem pressionats”. Tots tenim unes pressions internes i unes externes. És necessari la pressió per fer coses, estar actiu, tenir “marxeta”. Però a vegades no controlem aquesta pressió i fa que ens sentim malament, amb somatitzacions (mals de cap, de panxa, insomni..) provocant llavors l’estrès, que és una conseqüència. L’ estrès és una manifestació d’una pressió no controlada. Quan ens pot més la pressió interna o externa o les dues, estem estressats.

Comunicar-se bé és important?

Fixa’t bé, si parles d’una manera adequada (sense jutjar als altres) acabes pensant d’una manera adequada. Som el que practiquem. Ara, però, l’imprescindible és ensenyar empatia.

Per què?

Perquè és el que ens ajuda a frenar l’egoisme (només deixo de pensar en les meves necessitats quan començo a pensar en les de l’altre). És una forma de pensar molt més coherent i que ens ajuda a controlar l’agresivitat, consustancial en l’ésser humà.

“L’educació no és omplir ni acumular, l’educació és encendre”

JORGE WAGENSBERG DIRECTOR DE COSMO CAIXA Quines són les 3 fases per adquirir coneixements?

Comença amb l’estímul, crec que ensenyar es basa en la transmissió d’estímuls, és a dir, passar de l’estat d’ànim de no estar interessat en res a un altre en el que estàs molt interessat en alguna cosa.

La mala notícia és que la matèria té tendència, entre fer i no fer, a no fer. La segona fase és la conversa. Crec que s’ha de prestigiarla conversa a l’escola. Es fan moltes assignatures, però la més fonamental és l’assignatura de la conversa. I finalment la comprensió, que és la única part d’aquest procés en el que estàs sol,

és a dir que interioritzes un coneixement.

A la universitat i a l’escola estem posant una pistola al cap dient: “Confessa què saps! Què has comprès!”

Es refereix als exàmens?

Em refereixo a la manera que tenim d’avaluar. No donem les respostes, hem de portar a l’alumne, a través de la conversa, fins al punt en que a ell li arribi la resposta. No és el mateix menjar-se una trufa que algú t’expliqui quin sabor té.

Crec que a l’educació no utilitzem ni el goig per l’estímul, ni el goig de la conversa, ni el goig de comprendre.

Com es prestigia la conversa?

Doncs encarregant als nens que conversin sobre algun tema que s’hagin de preparar, per exemple. En les edats de primària (6 a 12 anys) no importa gens ni mica si és veritat o mentida, no té importància en aquest moment. L’important és el mecanisme de la conversa.

No només com aquesta època, si mires la història de la humanitat veuràs que en els moments més creatius aquestes 3 fases han estat importants. L’exemple de Socrates o actualment a Cambridge, on cada 10 alumnes hi ha un tutor que passeja i conversa amb el seus alumnes.

Estimula poc una aula?

Sí, és com una caixa virtual, perquè el que més estimula és la realitat. Crec que les escoles haurien de sortir molt més.

Creu que no existeix el coneixement sense goig?

Sí que existeix però no crea adicció. I ens interessa crear aquesta adicció. Penso que és un dels problemes de la nostra societat actual.

Què és l’educació?

L’educació no és omplir ni acumular, l’educació és encendre. I per encendre aquest foc cal el goig per l’estímul, el goig per la conversa i el goig per comprendre.

Una mica com a l’època grega.

“La negativitat s’encomana, igual que l’entusiasme”

ÀLEX ROVIRA PSICONOMISTA Què és l’important?

Gestionar les pròpies ànimes. Fer de nosaltres i dels nostres fills un objecte de pensament; quins són els teus valors?, els teus principis?, cap a on vols anar?, estàs a gust amb la vida que estàs vivint?.... Cal perdre temps per pensar i evitar “atiborrar-nos” d’estímuls exteriors.

portament ètic, com a més importants.

Un nen o nena amb una bona educació emocional sap que per crear una realitat necessita dels altres, el valor es posa en el grup més que en l’individu. Això és molt positiu perquè evita narcisismes patològics i egocentrismes.

Els grans canvis socials sempre han estat produïts per una persona o petit grup de persones “normals”?

Sí, Luther King, Gandhi, Einstein, Mandela.. persones que han volgut fer realitat una utopia.

Quines característiques comuns tenen aquestes persones ?

Coratge, responsabilitat ,propòsit, humilitat, cooperació, amor i confiança. I aquestes 7 característiques juntes. Diguem que tenen una determ nada postura existencial, el desig d’encarnar una utopia. Saben que l’impossible actual, serà un posQuins beneficis pot aportar a un grup de sible en el futur. Són idealistes pràctics, nens treballar l’educació emocional? grans visionaris, amb molta imaginació La cooperació, la confiança, l’empatia, el però a la vegada penquen perquè aquesta comprimís, la responsabilitat i el comvisió es concreti en una realitat.

Què li diries a una persona (un mestre, per exemple) que vol canviar les coses a la seva escola, però es veu impotent i et diu que el problema és massa gran?

Doncs que té raó, si creu que el problema és massa gran, ho serà. Com deia Balzac “la resignació és un suïcidi quotidià”. Dir que “no podem fer res” farà que segur que “no fem res”. Estem molt pròxims a creure que la realitat és inalterable. Podem començar a parlar, juntarnos, i mica en mica es canvien les realitats.

Diga’m què li diries a una persona negativa (allò del got està mig buit)?

Li diria que no sé si està mig ple o mig buit, jo l’omplo. Als negatius ni els intentis convèncer.

I a una persona positiva i optimista?

Que són els que intenten encarnar l’utopia, són els que penquen, els que són capaços de dormir 3 hores menys per tirar endavant un projecte que potser no veuran ells els fruits, són els que planten arbres perquè en gaudeixin els néts.

17

“Hay que ser capaz de decir no y mantenerlo”

JAVIER

SOCIÓLOGO Ha investigado y analizado durante muchos años nuestra sociedad catalana ¿Considera que nuestros niños y jóvenes están sobreprotegidos?

Hay una sobreprotección en los chavales en ciertos aspectos como los cuidados, controles médicos de todo tipo, pero paralelamente están más abandonados que los niños de otras épocas, es decir, el control está regulado y esteriotipado, pero lo que les falta es la cercanía y el afecto de un encuentro mucho menos formalizado. En estos últimos 5-10 años se está produciendo una gigantesca transformación en la familia catalana y española; la madre ha salido de casa pero el padre no ha entrado.

Nunca como ahora nos hemos encontrado con hogares tan vacíos, en los que los adolescentes están realmente solos. ¿Ya no tenemos sentido de tribu?

La gente de la calle se desentiende de los chavales. Antes, si uno hacía una fechoría en la calle había un adulto que le llamaba la atención. Ahora no, se ha perdido el sentido de la responsabilidad colectiva.

Una característica de esta sociedad es que los responsables educativos están delegando sus responsabilidades en instituciones, hay como una delegación y una queja continua (ponga más tutores, más especialistas, más inspecciones, más leyes…) para solucionar éste o aquel problema. Ante cualquier hecho se busca las responsabilidades y se preguntan: ¿y qué hacen las autoridades? ¿Y las leyes? ¿Hay menos autoridad en casa?

Creo que hay menos autoridad en todo. ¿Qué consecuencias comporta la falta de autoridad para los chicos?

18

ELZO Pues que tienen que buscarse ellos mismos las normas

profesores que están hasta el gorro de algunos alumnos y de algunas madres.

¿Y entonces?

Pues que hay algunos que son extraordinarios; encuentran las normas, se sitúan, pueden contrastarlas con los padres y se convierten en chicos de 12 o 13 años que razonan como si tuvieran 20. A éstos se les empieza a llamar los “niños adultos”.

Estos niños siempre tienen a un adulto receptivo a su lado (padre, abuelo, un buen profesor..). Desgraciadamente no son la mayoría.

¿Que hace falta para ser un buen profesor?

Tener talante de profesor. Es una profesión muy complicada, mucho más que la de médico. Hay que tener madera de profesor y hay algunos que no pueden serlo porque no la tienen, eso sí, pueden ser excelentes tutores o jefes de estudio, pero no profesores.

¿Y el resto?

Se encuentran con una adolescencia prolongada, con un no saber qué hacer en la vida; son niños más flojos emocionalmente que las generaciones anteriores.

Y cuando esta adolescencia se prolonga en el tiempo ellos se van acomodando.

Una vez llegan a la edad adulta se acaban adaptando a la vida, pero en el camino caen muchos.

Hábleme de los chicos excelentes.

Tienen armonía entre el trabajo o estudio y la diversión, no están encerrados en casa bajo la falda de mamá o papá. No son los que viven metidos en su habitación llena de cachivaches modernos (play, tele, Messenger etc..), todo lo contrario, hablo del joven que sale a la calle, que se divierte, que hace deporte, que se relaciona y que se comunica de manera real con otros jóvenes. Es ese chaval que le preocupan los estudios, lee y básicamente está contento consigo mismo.

Dice usted que los profesores tienen miedo de sus alumnos, o mejor dicho, de las madres de sus alumnos. ¿Lo cree?

Sí, es cierto. Es una dato objetivo, hay

¿Qué hace falta?

Principalmente que le apetezca educar, que le guste trasmitir, que no rehuya el contacto con los alumnos y que a él le llene ese contacto con los niños. ¿Cree que la sociedad entiende su labor?

No, quien no está en el campo educativo no entiende su labor. Hablo con gente que piensa que un profesor es un señor que tiene muchas vacaciones. ¿Qué les diría?

Imagínate estar de lunes a viernes, 6 horas cada día delante de 25 chavales hablándoles de lo que tú sabes, sólo eso.

Y ya verá las ganas que tendrá de que llegue el fin de semana. Eso es lo que no se entiende, un profesor es una relación directa a un colectivo de niños que están en proceso de maduración, es más difícil que ser juez. ¿Cómo están los ánimos de los profesores?

Hicimos un estudio y los profesores no están contentos. ¿Qué tanto por ciento?

Pues más de la mitad de los profesores. Si pudieran, realmente harían otro trabajo.

“Els aliments els dissenya la natura, no nosaltres” també es mastega i es beu, crec que potser estem una mica fora de lloc.

CARME

RUSCALLEDA CUINERA, AMB 3 *** MICHELIN Carme, com mengen els nostres nens i nenes avui dia?

Jo opino, com la majoria dels nutricionistes, que la població no havia estat mai tan ben alimentada i nutrida, però que es mengi l’adequat ja és un altre tema molt llarg a discutir. És un tema important d’entrar-hi, d’analitzar-lo, de si es menja prou natura, de si es menja prou cultura.

Per tant, jo que defenso que la cultura

Quines conseqüències creus que pot tenir això en els nens?

Si una família no té a la llista de les coses importants la cuina i la nutrició sana, això pot desenvolupar amb temes com per exemple les enfermetats. El món oriental guareix a través de la pròpia alimentació. Els bons aliments són una font d’energia, de felicitat i d’inspiració.

Jo defenso que depèn del què mengis ets una persona més interessant i brillant i depèn del que mengis et nodreixes amb pinso i ets una persona més gris.Per això és molt important pensar en què ens posem a la boca.

Hi ha una creixent obessitat infantil. És només deguda a l’alimentació? És deguda als abusos i mals hàbits. A vegades també hi ha una genètica que acompanya, però si en aquesta genètica hi ha el dopatge d’una pastisseria amb uns greixos que no et pertoca menjar i amb una vida sedentària, vas engroixint

l’individu. Al final tot rau en el mateix, para’t un moment i pensa el que estàs fent amb la teva vida, com et comportes, què menges..un dia és divertit menjar una pasta però ensenyem a aquest nen a menjar pa amb oli i sal, cultivem el seu gust.La salut és menjar una mica de tot i un molt de res.

Què en penses dels productes trangènics? És aquesta cobdícia de la producció, buscar que un tomàquet duri molt i no es penseixi.Al final, a l’anàlisi surt que a dins del tomàquet hi ha gens de peix.

Com pot ser possible que a un vegetal hi hagi gens de peix?. Un tomàquet té una vida curta i tu l’has de saber comprar, saber que no tots tenen la mateixa mida, has de voler que tingui gust de tomàquet.

Per tant, compra tomàquets a algú que estima el fet de vendre tomàquets. El que fa falta és que el producte sigui sa, la trangènia va en contra de la teva salut per tant, no t’interessa per molt maco que sigui. Els aliments els dissenya la naturalesa, no nosaltres.

“Aconsello posar-se el xubasquero, les botes d’aigua i sortir quan plou!”

TOMÀS

MOLINA METEORÒLEG

Has escrit contes parlant del nostre entorn (el medi ambient, el clima, el planeta..), per què?

Per una banda, durant tota la meva vida he volgut ser mestre, tinc vocació de mestre (i de fet sóc professor de la universitat) i per altra, crec que tinc una obligació amb la societat, la de transmetre alguna cosa, de tornar-li el què m’ha donat. M’agradaria transmetre la passió per la ciència, les ganes d’interessarse per l’entorn, per respectar-lo. Per

Creus que es coneix prou el medi natural?

No, i en aquesta época encara menys.

Hem perdut molt el passat (tradicions, saviesa de la pagesia, conviure amb la natura…). Ara fem servir la natura com a oci, no la vivim ni la coneixem com abans, i evidentment no la respectem ni valorem. Hem de tornar a passejar per la muntanya, encara que ara sembli que això és no fer res. Estem deixant que això ho facin a les escoles, com moltes altres coses, però també és la nostra feina i hem de fer-la, hem de traspassar vivències i no donar tot el pes a l’escola.

Per què cal acostar els nens a la natura?

Cada cop vivim en un món més artificial.

El progrés ens està tornant “màgics” ja que no sabem el perquè de les coses, les coses passen per “màgia”. Ens arriba la carn al plat i ni tant sols sabem d’on ve. Un fill meu veu les costelles i no té perquè relacionar que vénen d’un xai. Els estem amagant que un animal el matem i ens el mengem, som depredadors, i no és dolent, és natural. És un error fer un

“forat” entre el xai blanquet i les costelles per estalviar-los un teòric patiment.

Crec que estem fent un error greu com a societat.

Sabies que avui dia, si plou, els nens no surten?

Cada cop la gent planifica més les activitats que fa i defugim la pluja, el fred, la calor….

I és bo defugir tant?

No, ens hem acomodat massa. També ens preocupa que el nen no s’encostipi perquè ens complicarà la vida, no perquè estigui malalt, perquè un encostipat no és res, es curarà i prou, sinó perquè aquesta setmana la tinc “a tope” i no se’m pot encostipar!. Avui dia, un nen malalt ens complica massa la nostra organització setmanal i tendim a sobreprotegir-los per comoditat. Aconsello els pares a tornar a agafar protagonisme, posar-se el xubasquero, les botes d’aigua i sortir quan plou!

19

permetia certes ironies i certes gràcies.

Ara no m’ho permeto i vaig amb peus de plom.

Quina opinió tens de la importància de l’Educació Emocional en l’Educació?

Jo he intentat parlar de sentiments amb els meus fills però no recordo de fer-ho gaire amb els meus pares. Sí que puc dir que els meus fills m’han preguntat coses que m’han fet empassar saliva perquè no sabia què, ni com respondre. Has de saber respondre’ls i equalitzar la resposta.

MÀRIUS

CAROL

“Mai hem tingut tanta informació i tan poc criteri” Això és cert?

DIRECTOR DE LA VANGUARDIA No et puc assegurar què llegeix el lector Periodista, 63 anys, casat, tres fills. de paper, però en el diari digital et Què volia ser de petit el Màrius Carol?

Sempre m’ha agradat el periodisme, de petit jugava a fer diaris i m’agradava molt la ràdio.

Has complert el teu somni?

Em sento tremendament agraït a la vida, m’ha tractat molt bé. Vaig començar de becari al Noticiero Universal, he treballat al Correu Català, a El Periódico... i a La Vanguardia he fet de corresponsal diplomàtic cobrint els viatges oficials del rei fins que fa tres anys em van nomenar director d’aquest diari. La veritat és que no m’ho hagués imaginat mai!

He parlat de sentiments amb els meus fills, però no recordo fer-ho amb els meus pares.

Per què diuen que un diari amb només bones noticies no triomfaria?

Es va fer un diari que es deia Good News i va haver de tancar al cap de pocs dies perquè ningú el comprava. A la gent li agraden les notícies morboses.

20

sorprendries, mai són les noticies que nosaltres posaríem a la portada.

Cap a on anem?

Cap a una societat molt exhibicionista.

Als EEUU, el 66% de la gent diu que el diari que llegeix és Facebook. Això no és un diari, per favor!!

I, què és un diari?

Un diari és un lloc on hi ha una gent que fa notícies i és responsabilitza del que publica. A les xarxes es publiquen moltes mentides i ningú desmenteix res. Vivim en la societat de l’espectacle, on no és important fer una cosa sinó que la gent sàpiga que l’has feta. Mai hem tingut tanta informació i tan poc criteri.

Creu que els mitjans s’haurien d’implicar més en temes educatius?

La Vanguardia està present en un cert debat social i en els temes d’educació.

Aquesta casa, és de les més serioses.

Diuen que ets el tercer opinador més influent de tot Catalunya...

No ho sé. Ara intento parlar poc, vaig a poques tertúlies, només a les de la casa. Abans de ser director jo tenia un personatge que era Màrius Carol que em

Has seguit la família real durant deu anys, com li explicaries a un nen quina feina fa el rei?

La monarquia va tornar a aquest país sobreprotegida, com si fes una mica de vergonya explicar allò que representava.

Crec que ningú s’ha preocupat de posar la institució en valor i hauria d’actualitzarse.

Què li preocupa a en Màrius Carol?

Em preocupa que la gent cada vegada llegeixi menys llibres, que la cultura estigui poc protegida, que cada dia es llegeixin menys diaris. Em preocupa que tothom es pensi que ho sap tot i que hi hagi poca reflexió i poc debat intel·ligent. Necessitem una societat madura, culta i que entengui les raons de l’altre. No val tot.

Necessitem una societat madura, culta i que entengui les raons de l’altre. No val tot.

I de què et sents orgullós?

De la meva condició d’Europeu, especialment ara que tothom es mofa d’això d’Europa. Després de les guerres més cruentes de la història tenim un territori de pau, d’estats del benestar i de riquesa.

I això ho hem de defensar!

Per què els diaris tenen tantes lletres i tants pocs dibuixos? pregunta una nena de 8 anys.

Déu ni do els que tenim! Digues-li a aquesta nena que costen molts diners els dibuixos. Però seguirem intentant que a La Vanguardia hi hagi moltes il·lustracions i molts dibuixos.

Entrevista realitzada per Cristina Gutiérrez i Mar Llanas Fotografia: Mar Llanas