Victòria Camps, Catedràtica de filosofía de la UB
10
Educar és anar a contra corrent Tinc 73 anys. Sóc catedràtica de
Filosofia moral i Política a la Universitat Autònoma de Barcelona. Vaig néixer i visc a Barcelona. Tinc 3 fills i 2 nétes. Estic jubilada.
Es podria haver evitat l’atemptat de Charlie Hebdo si a les escoles de França s’ensenyés ètica i moral? Els efectes de l’educació triguen en ser evidents, així doncs no tinc una resposta clara. Però sí et puc dir que és l’única eina que tenim en el terreny de la moral. L’instrument fonamental és l’educació. L’educació ideal? Els grecs ho tenien molt clar, Aristòtil parla de l’ètica com la creació d’un Ethos, d’aquí ve la paraula ètica. Ethos es tradueix com la costum d’una manera de fer les coses, és a dir, que la persona ho interioritza i acaba actuant bé sense adonar-se’n. Però Aristòtil també deia que l’ètica no es pot ensenyar com les matemàtiques, ja que és imprescindible l’exemple, un model a qui seguir i imitar. Els models que tenen avui els joves difícilment són classificables com a ètics quan aquests es mouen pels diners, l’èxit fàcil o ser famós a qualsevol preu.
“La por no racional es converteix en un sentiment de por permanent” Creus que estem preparats emocionalment? El meu llibre Ensenyar a governar les emocions dic que l’ètica és això: en-
senyar a governar les emocions. Les emocions són espontànies, no és poden reprimir, surten. El que sí podem educar és el sentiment, que és el que ve després, el que fem amb aquella emoció.
sumir o l’individualisme, però no la generositat o el respecte. Passar d’una educació religiosa a una educació laica ens ha fet creure que la neutralitat ja era suficient perquè s’aprenguessin els valors fonamentals i no és així.
Com les pors, que nosaltres veiem cada dia més instal·lada en les criatures. Tenir por a qualsevol cosa (als sorolls, a pujar a un avió, als animals, a dormir fora de casa, a la foscor... de coses primàries en definitiva) és tenir una por no racional que es converteix en un sentiment de por permanent. Educar les emocions ha d’estar enfocat a intentar destriar aquells sentiments que són adequats per nosaltres per potenciar-los, i controlar aquells que no són adients per reduir-los. I això es pot fer extensiu a totes les emocions .
El valor de cuidar? Hi ha un valor que des de la bioètica s’ha començat a promoure molt que és el de cuidar. A més de justícia els humans també necessitem tenir cura de les persones i això no es pot regular amb lleis. Cuidar de l’altre és un valor necessari i que s’ha de cuidar bé també, i ho faig extensiu al terreny de les emocions, que també s’han de cuidar.
Com la tristor, l’alegria o la ràbia? Exacte. Una persona (o criatura) que s’enfada per qualsevol cosa no pot anar per la vida, ni per ella, ni pels demès Que és estar preparat emocionalment? Ser capaços de distingir les emocions positives i negatives. I que és educar? És anar a contracorrent. Pares i educadors inculquem uns valors a través de l’educació que van en contra de la direcció que porta el món. Per això s’ha d’educar. Perquè per osmosis de la nostra societat ara aprenem a con-
Quins conselles donaries als educadors, pares, mares i mestres? En el meu llibre “¿Qué hay que ensenyar a los hijos?” deia que no hi ha formules perfectes, però hi ha dos elements importants; un és l’exemple, ser coherent entre el que intentes ensenyar i el que tu fas. I el segon és dedicar-hi temps, perquè inculcar hàbits és qüestió de repetició i paciència. La irrupció en noves tecnologies ha fet canviar comportaments socials, ens estem mal educant? Sí, sí sobretot amb els mòbils. És excessiu, les tecnologies són estupendes per moltes coses però s’han de posar límits. Les pantalles han de tenir un ús però no qualsevol ús. Entrevista realitzada per Mar Llanas