Va d'educacio nº13 by La Granja

Núm 13 Maig 2014

VA D’EDUCACIÓ

Editat per la Granja, Fundació per a l’Educació / Santa Maria de Palautordera (Bcn) / Tel: 938 481 125 / www.lagranja.cat

Pep Marí aura Mari Les persones creixem en la mesura dels obstacles que hem de superar Pàgina 2 Editor i Fundado de Plataforma Editorial

Jordi Nadal

Llegir és voler que el món no s’acabi mai Pàgina 5 Professora i autora d’’Educar en el Asombro’

Catherine L’Ecuyer Los niños nacen con el deseo de aprender Pàgina 7

Actor als programes Polònia i Crakòvia de TV3

Jordi Rios

Quan més seny hi posem, menys gràcia tenim Pàgina 4

Periodista i Dierector del Diari ARA

Carles Capdevila Hem d’integrar els fills amb naturalitat a la nostra vida i no crear un món a banda Pàgina 6 Exjugador de bàsquet i analista técnic a TV3

Nacho Solozábal Cal preparar als nens i nenes perquè siguin autosuficients Pàgina 8

Estiu a La Granja

Summer Camp 100% anglès i monitors natius. Colònies d’Aventura Emocional. Casal de dia, amb autocar inclòs. Activitats per famílies.

COLÒNIES I EXCURSIONS ESCOLARS -monitors formats en ed. emocional i trilingües -3 dies de colònies des de 98€, amb tot inclòs -excursions des de 10,50€ -tots els cicles, d’infantil a batxillerat web: www.lagranja.cat / Tel: 938 482 328

web: www.lagranja.cat Tel: 938 481 125 / 938 482 277

Segueix-nos!

Fundació La Granja Escola

@lagranjaescola

Exemplar gratuït. Tirada de 10.000 exemplars. Imprès en paper lliure de clor. Quan no hagis de fer-ne més ús diposita’l en un contenidor de recollida sel•lectiva de paper.

Cap del Departament de Psicologia al CAR de Sant Cugat

VA D’EDUCACIÓ

Pep Marí. Cap del Departament de Psicologia del CAR de Sant Cugat

“L’objectiu de la competició ha de ser créixer” Pep, parlem dels nens i joves esportistes i d’allò que preocupa tant als pares. Com afrontar l’ansietat i la pressió de la competició? Jo conec quatre maneres d’afrontar la pressió i l’ansietat, i considero la quarta l’ ideal per educar als nens i joves. La primera és evadir l’ansietat, és a dir amagar-se. Per exemple, si em fa por tirar penals, doncs evito llençar-los posant excuses. Aquesta opció és la pitjor de les quatre, perquè no només no soluciona el problema, sinó que a més el fa més gros ja que provoca que la meva creença limitadora, cada vegada me la cregui més i sigui més gran. I el que encara és pitjor, es generalitza en altres aspectes de la teva vida.

controlar-la: ajustant-la, abaixantla o apujant-la fins arribar al nivell òptim que jo necessito per fer aquella competició. I com es fa això? D’això és del que més en sabem els psicòlegs, tenim mil tècniques per aconseguir-ho: respiració, relaxació etc. Personalment, però, aquesta segona opció no m’agrada perquè ja és prou difícil competir tenint en compte les variables -rival, estat de la neu, del vent etc- com per a sobre estar pendent de controlar-me a mi mateix. Els hi compliquem la vida i jo crec que els ajudem més quan simplifiquem. En tots aquest anys, no he vist a ningú que controlant l’ansietat hagi estat capaç de rendir al màxim en competició. Estan tant estressats controlant, que al final no s’ho passen bé. Parlem clar, la competició comporta pressió sempre, igual que la vida.

Té un efecte contaminat? Exacte, es generalitza amb altres pors semblants -por a fallar les passades, por a tenir la pilota als peus massa estona etc-. Però també pot arribar a altres Anem doncs a la tercera manera aspectes de la teva vida, com la d’afrontar l’ansietat i la pressió por a no superar els estudis, per La tercera és tolerar l’ansietat. exemple. Només hi ha una manera La idea és que els nens tinguin d’acabar amb això; enfrontant-hi! clar que l’ansietat vindrà, segur La segona manera consisteix que vindrà. I l’atenció del nen en controlar la por, i és la que ha d’estar en que quan arribi, no utilitza tothom que arriba a t’ha de fer canviar res del que fas un cert nivell esportiu. El que - has de jugar com sempre, passar fan és tenir consciència del seu la pilota com sempre, nedar com nivell d’activació o revolucions, sempre, esquiar passant els piquets comptant de l’u al deu -u és com sempre... feu similitud també relax total i el deu amb els exàmens excitació màxima-. a l’escola-. FerAquesta consciència ho com als consisteix en saber “L’única manera e n t r e n a m e n t s , quin nivell d’activació de superar la por com sempre, òptim necessito per i no deixar fer aquella activitat és enfrontant-hi” que l’ansietat i rendir al màxim et controli i -un 6-8 si haig de fer et provoqui un partit de futbol, descontrol. per exemple. Aquesta nota és L’important és ensenyar-los a que individual, cadascú té el seu nivell notin com va arribant i es va ficant òptim d’activació. dins seu, que en siguin conscients Un cop sé quin nivell necessito per afrontar-la amb valentia i per aquella activitat, passo a que puguin fer les coses...COM SEMPRE.

inc 49 anys. Vaig néixer a Girona i visc a Barcelona. Estic solter i no tinc fills. M’agrada l’esport. L’important de la vida és estar sa psicològicament.

Anem a la bona, a la quarta! La quarta consisteix en gaudir de l’ansietat, fer-te amiga d’ella. Els que ho aconsegueixen acaben essent els millors, perquè gaudeixen dos cops: mentre ho fan i després de fer-ho, és a dir, durant i després de la competició. Els no tan bons gaudeixen només una vegada, quan arriben i aconsegueixen l’objectiu. I com es fa això? Has de fer-te amic de la competició, no considerar-la el teu enemic ni un examen que has de passar. Has de canviar la teva creença. La competició aporta

Pep Marí és el Cap de Psicologia del CAR de Sant Cugat molt al teu creixement i al teu aprenentatge com a persona. La defenso a qualsevol edat.

creixo poc, si és molt gran puc créixer molt. Per això avui en dia els joves c r e i x e n Depèn de quin poc, perquè sigui l’objectiu de traiem “La competició els la competició, no? les pedres Exacte, perquè l’objectiu aporta pressió, del camí? no és guanyar, l’objectiu Sí, exacte. I la igual que la de la competició és i ha de competició, ser créixer. I el millor mitjà precisament, vida” que jo conec per créixer el que fa és deixar-te la pell per és posarguanyar. Guanyar és un mitjà. te obstacles. I els obstacles Créixer és la finalitat. t’obliguen a créixer, a sortir de la zona de comoditat per anar a En aquesta línia, què aporta la la zona de risc i afrontament. La competició als nens i joves?. competició t’obliga a millorar, a La competició és un jutge innovar,a fer-ho diferent. imparcial que et diu què saps fer bé i què no. Tu et pensaves Parlem de la frustració. que allò ho portaves bé, però la De vegades el pares diuen “aquell competició et diu “no company, entrenador no és bo perquè aquesta assignatura la tens fa patir al meu fill” o “aquell suspesa”. La competició no professor no és bo perquè el té prejudicis, no li caus bé ni meu fill no gaudeix a classe”. malament, et concreta amb Associen ser un bon professional exactitud què has de millorar, de l’educació amb no fer patir al t’orienta i et diu cap a on has de nen, com si s’hagués de divertir seguir treballant perquè xaval, no sempre. Crec que aquesta idea t’ho pensaves, però has de seguir s’ha de canviar, perquè certes treballant. dosis de frustració són bones. La competició t’entrena per a la vida en una millora constant. Però per arribar a aquest punt és important anar enrere i haver treballat l’autoestima, la seguretat i la tolerància a la frustració? Sí, evidentment, perquè si no, aquests nois i noies, ni tan sols arriben al món de la competició, perquè no ho han suportat i han abandonat. Diuen que les persones creixem en la mesura dels obstacles que hem de superar. Si l’obstacle és molt petit

Un estrenador, com pot saber què necessiten els nens? De dues maneres: observació sistemàtica -sabent quins criteris has de mirar- i preguntant al nano, utilitzant el diàleg. És importantíssima l’empatia, posar-te a la pell del nen per poder deduir les necessitats que té -però no amb la teva mirada, sinó amb les creences i criteris del nen-. I és que tu no pots motivar a una persona si prèviament no saps què necessita. Quan tinguis tota aquesta informació

treballa i força a aquell esportista, si no la tens, no cal que ho facis perquè li pots fer mal. Canviant de tema, els pares hem d’anar a les competicions? Hi heu d’anar si podeu -no per sistema ni sacrificant tota l’activitat familiar-. A mi m’agrada que els pares hi vagin perquè els nens duren més anys en l’esport. Però l’ideal és consensuar amb el nano, “vols que vinguem demà?” Remarco que consensuar no és estar a l’ordre del fill, i si no hi podeu anar, se li explica. Però l’important no és si hi aneu o no, l’important és el seu comportament quan hi aneu, perquè si adopteu un rol diferent al de pare -entrenador, representant, àrbitre...- el que feu és restar enlloc de sumar. I què hem de fer els pares quan anem a veure’ls? Animar-los quan les coses van malament perquè el nano no persisteixi en aquell error que està fent. I després fer de psicòlegs quan s’ha acabat el partit per relativitzar, buscar el reforç positiu: explicar-li el que ha fet bé, la seva evolució. Algun consell més? Sí, és important no confondre les teves necessitats, amb les del teu fill. Si necessites que guanyi per augmentar la teva autoestima, deixa al nen tranquil i ves tu al psicòleg. Ja ho saps, de Messi només n’hi ha un, però de pares de Messi n’hi ha centenars! Què passaria si l’educació emocional es treballés des de P-3 a les escoles? Com serien els nens Segueix a la pàg. següent

2 2

NOTICIES NOTÍCIES VA D’EDUCACIÓ

Píndoles emocionals a La Vanguardia

Forma’t en Educació Emocional a La Granja

Cristina Gutiérrez (codirectora de La Granja) escriu breus escrits al seu bloc que sovint li publiquen a “La Vanguardia”. Són píndoles emocionals, cartes per donar idees en l’educació d’un fill o filla, per inspirar als pares i per animar. “No visquis una vida sense colors”, “Ànims a tothom”, “L’hort de la vida”, “Una petita contrarietat diària”, “ el Dol en una criatura”, “Important o urgent”, “El sentit de la vida”, són alguns dels títols

Si ets professor, pare o mare, entrenador o un professional que ha de tractar amb persones, La Granja t’ho posa fàcil per a que et formis. Des de formacions d’un matí (les píndoles formatives) fins a formacions de 30h que serveixen com a crèdit formatiu (Generalitat de Catalunya , D.Ensenyament). Aquests cursos es poden fer a La Granja, a l’escola o a l’empresa. Ikea, la Universitat Blanquerna o la Universitat de Barcelona ja ho han provat i el que més han destacat

d’aquests missatges que pretenen crear consciencia. Les escoles, i els professors, tenen permís per utilitzar o penjar al web aquests recursos, amb la finalitat de que arribi a les famílies. Podràs llegir-los al web lagranja.cat (dins de Racó del mestre / recursos per a les famílies.

és que és una formació pràctica i fàcil, tota una experiència (opinions al web) I com que no ens oblidem dels nens i joves, també oferim colònies, excursions o Stages d’Educació Emocional per fer a La Granja. Els Blocs Formatius per a alumnes de 4art, 5è, 6è i ESO són una novetat que es poden realitzar a l’escola a un preu irresistible. Més informació al web: lagranja.cat (http:// www.lagranja.cat/ca/activitats/formacio-al-escola-universitaris-cicles)

El programa “Els Matins” de TV3 parla del projecte de La Granja ENTRENA’L PER A LA VIDA Aquest és el títol del primer llibre de Cristina Gutiérrez, editat per Plataforma Editorial

Un dels objectius de La Fundació és fer ressò mediàtic del que està passant en l’educació i també de les possibles solucions. El 31 de març, “Els Matins” de TV3, va parlar sobre l’Educació Emocional i el projecte de la Granja. L’equip de reporters, encapçalats per la periodista Begoña Grigerlmo, va venir a la Granja per gravar un reportatge que es va emetre per TV3 i parlava de les

nostres Colònies Emocionals i els beneficis que proporciona als infants. Entre els entrevistats hi havia professionals i educadors del centre que van explicar en primera persona com es desenvolupen les diferents activitats a La Granja. Podeu veure el reportatge al web: fundaciolagranja.cat (dins l’apartat d’aparciocions en mitjans, en el bloc de televisió.)

El Racó del mestre, compartim tot el que sabem!

...Quan una criatura entén alguna de les coses que sent, o allò que li passa per dins, veus que de cop li canvia la mirada, i com per fi, modifica dòcilment el seu comportament.

Al web lagranja.cat hem obert una nova secció: El Racó del mestre, on posem al vostre abast tot el que sabem. Compartim recursos pràctics que nosaltres fem servir amb els nens i que ens funcionen (contes, vídeos, escrits, idees)... tant per fer a classe com per inspirar als pares i mares. Aprofita’ls!

La finalitat d’aquest llibre? Que pares, mares i educadors fem tot allò que estigui en les nostres mans per a que el nostre fill o filla sigui un d’aquells que quan passa, la resta s’aparta i se’l mira, perquè sap cap a on va.

Pep Marí Cap del Departament de Psicologia del CAR de Sant Cugat Ve de la pàg. anterior

i els esportistes? Serien molt més sans, més equilibrats, regulats i estables. Molt més feliços i per tant molt més eficaços en la seva feina i en l’esport que practiquin.

l’autonomia de les persones. Volia dir-te que a La Granja esteu demostrant que l’educació emocional no només és possible, sinó que té uns guanys indiscutibles. Quan en una feina s’aconsegueix un sentit diferent a l’habitual, Serien millors jugadors? us convertiu en quelcom transcendent. Sí, molt millors. Aleshores aconseguiria Teniu aquell punt de bogeria, d’irrealitat... el meu objectiu, que és quedar-me sense Teniu un motiu per treballar que dóna feina! Voldria dir que hauríem aconseguit sentit a tot el que feu. Entrevista realitzada per Cristina Gutiérrez

L’escola Sagrada Família de Masnou guanya el premi EMAS 2013

L’Escola Sagrada Família de Masnou va guanyar el premi EMAS de La Granja 2013. Aquest premi es concedeix a l’escola que menys despesa elèctrica fa durant la seva estada a La Granja. Els alumnes i els seus professors, han aconseguit el premi gràcies a la seva implicació, al seu entusiasme i al seu compromís amb el medi ambient. Els alumnes gaudiran d’una excursió gratuïta.

VA D’EDUCACIÓ

Jordi Rios Actor i Director de teatre

“Com més seny hi posem, menys gràcia tenim” Vas ser monitor de jove, perquè? Perquè m’agraden molt els nens i sempre em relacionava súper bé amb ells. Aquells anys encara ni sabia que volia ser actor. Vist des d’avui, amb la perspectiva dels anys, me n’adono de que els nens eren un públic meravellós.

reconeix i sempre riu quan et mira.

I no et pressiona ni t’estressa? A mi el que em pressiona és no tenir feina, però això no, en cap cas. Els actors tenim una vanitat indubtable, com tots, encara que la nostra professió és més vulnerable. Què et donaven? Per posar un “Vaig ser Em donáven felicitat, exemple si a un recordo ser molt felic en monitor perquè cuiner un dia li aquella època en la que malament els nens em surt vaig poder ser monitor. l’arròs, no passa res. Però a un donaven Sovint es diu que ”és actor, si no li surt felicitat” impossible prendre’s bé aquell paper, les coses amb humor cada si aquell dia no fa riure, rep una dia”. Creus que l’humor és crítica que a vegades pot ser força imprescindible per ser feliç? dura. Nosaltres, al Cracòvia, Sí, jo crec que sí. El que no podem portem sis anys estant presents és esperar que els altres et facin cada dilluns als menjadors de la riure cada dia. Per què no ser tu qui gent i el que et diuen, és: “ gràcies provoca l’humor? Pots riure i fer per portar l’humor perquè jo no riure amb les coses més senzilles sé com fer-ho”. i quotidianes, com quan menges un gelat o tens una estona lliure T’estimes més uns personatges al pati. Crec que l’humor és com que uns altres? estimar, si tu no estimes els altres, M’agraden més uns personatges ells no t’estimen a tu. que uns altres, això Si tu no rius, els altres si que és veritat. Però no riuen amb tu. vull destacar que jo me’ls estimo a tots, I com ho fas si formen part de “Si tu no rius, tots no tens un bon la meva feina i del dia, si t’aixeques els altres no meu dia a dia. Hi ha d e s a n i m a t ? amb els riuen amb tu” personatges A mi em funciona quals m’ho passo valorar el que tinc. millor perquè tenen Sé que això és molt més joc i això fa relatiu, però jo valoro que sigui un treball que estic viu! Valoro més agraït, amb més quan arriba l’estiu i puc anar resultat. Quan són persones que amb pantalons curts. I sí, també potser són més avorrides o no valoro tenir diners per marxar tan divertides, has de girar la de vacances, però m’encanta truita per treure-li més suc al seu prendre’m una coca cola ben personatge. freda quan tinc set. ! Creus que tenim prou en Com portes això de la fama? compte l’humor a l’hora Jo el que sempre dic és que si d’educar, en el sistema educatiu? ho portes malament, tens un A les escoles opino que no. En problema. A més, pels actors com la meva educació, a l’escola, jo, que treballem amb l’ humor, és jo vaig viure ben poc humor! molt bonic, perquè la gent que et

inc 44 anys. Vaig néixer i visc a Vilanova i la Geltrú. Sóc actor, tinc parella però no tinc fills. M’agrada jugar a golf. L’important de la vida és ser i fer feliç

Cristina Gutiérrez i Aito Garcia Reneses Cristina Gutiérrez, Jordi Rios i Raquel Ortiz a gent que culpa als seus pares per Creus que els nens tenen més no tenir humor, però tu també bon humor que els adults? l’has de saber crear, Diuen que a mesura entrenar en que anem creixent “No podem etallòpots que vulguis ser. anem desaprenent. esperar que els El riure és química, És com si aquella hi ha gent que fa innocència que tots altres ens facin riure simplement veiem i sabem que tenen les criatures riure cada dia” perquè connecta més quan encara no són adultes, -una innocència que T’esperaves l’èxit que han d’alguna manera o altra tots tingut el Crackòvia i el Polònia? valorem- fes que es Jo m’esperava que plantegin menys coses: èxit, “Diuen que tinguéssin juguen, mengen si però no tant. No a mesura tenen gana... A mesura imaginàvem que ens que creixem, creixen a llocs com que anem mirarien les pors, els dubtes, els Moscou, Taiwan o creixent, complexes. Com més Argentina. Nosaltres seny hi posem, menys ens en fotem de anem gràcia tenim nosaltres mateixos!

desaprenent”

Jordi, et van educar amb humor els teus pares? Els meus pares tenen un gran sentit de l’humor i gràcies a això, literalment, ara estic aquí. Conec

Hi ha alguna cosa que vulguis afegir abans d’acabar? Que tinc molt clar que podem ser allò que vulguem. Jo vaig començar a estudiar teatre amb

29 anys i el segon dia d’anarhi vaig dir: seré actor. No va ser una mena d’ ambició, era una creença, sentia que jo havia nascut per això. Jo he estar actor perquè ho volia. Entrevista realitzada per Raquel Ortiz i Cristina Gutiérrez

ACTIVITATS PER A FAMÍLIES

Informa’t al web: lagranja.cat · excursions d’un dia, amb activitats per a pares i fills. · estades en família, en apartament + activitats a La Granja. · estades per grups de famílies i/o amics, amb pensió completa i una casa privada per al vostre grup.

ESCOLA DE NATURA PER A NENS D’1 A 3 ANYS

passeig diari de 3 hores, animals de granja, prats, bosc màgic, hort, cavalls, circuits de psicomotricitat. Menjar casolà.

web: www.lagranja.cat / Tel: 938 479 528/ 938 481 125

VA D’EDUCACIÓ

Jordi Nadal Editor i Fundador de Plataforma Editorial

Llegir és voler que el món no s’acabi mai Les editorials perden un 31% gratificant. Llegir és com plantar de facturació, per què? un hort, l’has de sembrar En part perquè la cultura de perquè les llavors germinin i llegir en paper s’ha abandonat, et donin flors i fruits... el fruit també per la caiguda d’ ingressos del coneixement. L’amic Emili de la classe mitja degut a la crisi, Teixidor em va dir que un dia -que és la classe lectora per un nano li va dir “llegir és voler excel•lència-, que el món no finalment s’acabi mai”. perquè hi ha moltíssima Fantàstic pirateria i la “Les coses importants a q u e s t gent es pensa pensament!. no són fàcils” que descarregarA la vida, per se un llibre anar bé, hem il•legalment no de tenir uns és robar. estudis, un ofici que et permeti I també perquè el joves ja no viure, una afició i vida interior. llegeixen tant? Llegir és una font de vida No tant, crec que el món es interior. polaritza i els que llegeixen segueixen llegint. En el fons Pot ser que les presses llegir no és fàcil, com tot el que amb les que fem viure als Jordi Nadal, fundador de Plataforma Editorial és important a la vida, les coses nens avui en dia i els jocs importants no són fàcils. Llegir d’ordinador amb recompensa per fer un llibre és que tingui món laboral, la feina és més Has d’ apostar, escollir el teu pla, requereix una mica de temps i immediata, estiguin provocant autenticitat i sentit. Si és un llibre precària, el món de la parella és el teu camí, el teu full de ruta d’esforç, però és infinitament que es llegeixi menys? de cuina i té autenticitat doncs el més complicat perquè falta temps de la vida, amb allò que creus Sí, Emerson, pensador nord- fem. Jo no vull publicar llibres i la classe mitjana d’occident va que és important fer, tingui o no americà, deia que quan camines tòxics, sempre dic als meus enrere. Aparentment sembla tingui premi. I aquest és el repte. treballadors que que anem a més, però en realitat Potser aquests llibres ajuden a sobre una superfície pensar en les opcions prefereixo guanyar anem a menys. de gel molt prima, del camí. En tot cas 100 amb bona gent la salvació és la “També inc 52 anys. que compren que 250 amb gent Som uns “estressats” velocitat, però en Vaig néixer a “Llegir és una tòxica. Sé el que com diuen els nens? podem ser rics els aquests llibres en són el fons això és una Lliçà d’Amunt. Tinc font de vida vull publicar i tinc Sí. Som uns estressats en converses, conscients, s’aturen, trampa perquè tres fills i visc en saben l’enorme valor molt clar el que perquè les regles del t’acostumes a haver interior” rics en que té un llibre, perquè no vull fer encara joc han canviat. Si els de córrer sempre. parella. M’agrada llegir és aprendre i que ens doni molts teus pares i els teus La velocitat, el que coneixements, molt llegir, veure això ens dóna més diners. avis , per exemple, fa, és que passem rics en bones pel•lícules, tranquil•litat per eren industrials del ràpidament per escoltar música i sobre de moltes de les coses Des de quan es publiquen llibres tèxtil, fa 60 anys que somriures...” anar per la vida quan cada dia has d’escollir, la teva família va a sense aturar-nos a contemplar- denominats “d’autoajuda”?. estar amb amics. perquè quan eduques a un fill, Doncs no ho se exactament però menys. Però si baixem el nivell les, ni tampoc a reflexionar-les L’important és i absorbir-les. Corres però no suposo que deuen venir dels econòmic potser t’estàs fent ric cada dia esculls. divertir-te amb les Estats Units amb la psicologia en altres coses; ric en converses, vius. I per llegir cal parar i viure coses que tinguin positiva. ric en coneixements, ric en Els mestres i educadors ens somriures... és diferent l’ èxit i el queixem de que la TV no ajuda Plataforma Editorial, però, sentit i que Hi ha dibuixos animats que són Per què hi ha una mica de compliment. creix en beneficis i ventes, valguin la pena absolutament tòxics i destructius, mala premsa amb els llibres perquè? es nota que només els interessen Com de diferent? Suposo que perquè tenim d’autoajuda? els diners. Són uns cínics, il•lusió, ambició, artesania, Això és perquè hi ha gent molt L’èxit és extern, com el fracàs, és fomenten el comprar o que els humilitat, energia, sentit, seny i exquisida, l’exquisidesa és una de pell cap enfora, la gent el veu nens siguin mascles alfes violents. delirem poc. Nosaltres no som arrogància mal entesa i mal i és llaminer. El compliment, en Aquest tipus de programació fa gent teòrica. El nostre criteri expressada. Hi ha molta gent a la canvi, és intern, és estar alineat més difícil la feina als pares i als que li agrada dir que això està bé amb el que penses i amb el que mestres. i allò està malament, i crec que fas, i això et fa fort, molt fort... ens hauríem d’acostumar a fer menys judicis. Hi ha mals llibres Es venen molts llibres sobre “El món està d’autoajuda, certament, com educació, per què? hi ha males pel•lícules, i si un Perquè ens hem adonat que A+B canviant a una llibre és dolent, doncs el deixes no dona C, allò de “Nen, estudia, velocitat brutal” i llestos. treballa, portat bé i seràs feliç” No! No és així! En l’educació no Alguna cosa que vulguis afegir, Perquè tenen tant d’èxit aquests existeix el mecanicisme Jordi? llibres? Tenen èxit perquè ara són Certament, l’educació no té res a Si no tens la sort de ser mestre o metge, que són els dos oficis més necessaris degut a que la veure amb la mecànica! més bonics del món, editar és societat està en tensió. El món Exacte, tu has de fer la teva una solució molt bonica perquè està canviant a una velocitat pròpia combinació per educar a encara que no arribo a curar ni brutal, la tecnologia fa que es la teva criatura, aquella en la que a educar a ningú, el que faig pot generi una velocitat de resposta creus. De vegades obtindràs un tenir cert poder curatiu. absolutament necessària en el recompensa, i d’altres un fracàs.

Jordi Nadal i Cristina Gutiérrez

Entrevista realitzada per Cristina Gutiérrez

VA D’EDUCACIÓ

Carles Capdevila Director del Diari ARA

“Hem d’integrar els fills amb naturalitat a la nostra vida i no crear un món a banda” Per què fas tantes coses Però a més fas xerrades, no? vinculades al món de l’educació? Sí, ara faig moltes xerrades sobre L’any 95 era un periodista i adolescents i em serveix de guionista que acabava de tornar teràpia. Explico experiències de de Nova York i havia fet moltes casa i surto molt millor del que coses. A partir del 95 van néixer he entrat. els meus primer fills, i em vaig prendre molt a consciència la Sovint els nens ens diuen que feina de pare, em per què ens llegia Ser Padres, creiem que el Mi bebé, anava món dels adults al ginecòleg, als és el real i no ho “L’ e ducació té a pediatres, era és el seu. Creus molt apassionant! veure amb preparar que la societat En paral•lel feia entén als nens? i endurir els nens Crec que quan un programa, “malalts de tele” som pares, per a la vida i la meva vida era i nev it ablement d’adults” molt angoixant. tornem d’alguna Llavors, vaig manera a la escriure un nostra infància. llibre, “Criatura i Això, a vegades companyia” i em van començar a ens porta a explicar-los el món convidar a fer xerrades. tal com el vam viure nosaltres durant la nostra infànica. El Has vinculat molt la teva tasca què hauríem de fer és deixar que periodística amb l’educació? siguin ells els que interpretin Sí, després d’aquest llibre, vaig fer el el món que els envolta i hi Carles Capdevila. Director del Diari ARA programa “Eduqueu les criatures” interactuïn lliurement. El nostre a l’escola a Catalunya Ràdio i una versió a paper ha de hem de marcar a legres. TV3 que es deia “Qui el va parir!”. centrar-se en “Hem de deixar rutines i hàbits. “La principal Trobo que són I quan vam començar a dissenyar ajudar-los en El món és que siguin els el projecte de l’ARA vaig demanar els moments molt complex, missió dels pares uns anys molt i mpor t a nt s. que la condició sine qua non de dubte i nens els que amb moltes és transmetre Dels 0 a 5 seria que el diari fos sensible c o r r e g i r informacions i interpretin el els nens reben anys els has amb l’educació i vaig blindar el los quan confiança i d ’e s t i m a r suplement “Criatures”. s’equivoquin, molts impactes. món que els molt i d o n a n tL’important és estima” óc periodista envolta” espavilar-los, los eines que l’educadorper seguir pare sigui capaç d’actuar donar-los, tranquil•litat, i director i una interpretant el món, sempre amb naturalitat i espontaneïtat seguretat l’ARA, vaig néixer pensant en el seu creixement. per donar seguretat. Els meus transparència emocional a Hostalets de pares no tenien estudis ni adequada a l’edat. Has de Perquè creus que tenen tantes coneixement de pedagogia i jo saber trobar el llenguatge Balenyà, el 1966. pors els nens? em sentia molt estimat, però adequat i trobar l’empatia Visc a Barcelona, La por és quelcom que els nens també rebia informacions i idees idònia per explicar-los estic casat i tinc 4 experimenten gairebé de manera molt clares. Si els pares estan coses que a vegades són innata i en aquest moment és molt estressats també estan molt difícils com la mort o la fills. La meva afició quan hem d’intervenir. No insegurs i això es transmet als soledat per exemple. També és la comunicació, penso que els hi hem de per dir-los simplement que no fills. donar responsabilitats ben la meva prioritat és tinguin por, sinó per explicarlos d’on ve aquesta por. En molts Quin creus que és millor enteses, com enviar-los a l’educació, sóc un casos els nens associen el dubte moment per transmetre comprar sols o fer tasques pedagog amateur que ells puguin assumir o la novetat d’una situació que seguretat? se’ls presenta amb por i rebuig. Mira, jo faria P5 tota la vida, per l’edat que tenen, només i faig pràctiques Jo crec que la principal missió dels perquè als 5 anys no tenen agafes responsabilitats si te a casa ... amb poc pares és transmetre seguretat, gairebé cap problema, aprenen les donen, si no, tendim a èxit confiança i estima. També els a llegir, tenen autoestima i van no fer-ho.

El suplement Criatures ha tingut èxit? Sí, molt! És el suplement que té més èxit de l’ARA. El dissabte és un dels dies que més es ven, gairebé igual que el diumenge. Entrevista realitzada per Cristina Gutiérrez i Mar LLanas

FORMACIÓ EN EDUCACIÓ EMOCIONAL A L’ESCOLA

· Una formacio pràctica i potent per a alumnes a partir de 3er de primària. · Amb resultats de millora en el grup classe. · Amb Blocs formatius per començar, o un Programa complet d’Educació Emocional que fem al llarg de tot el curs. · I a un preu a l’abast de totes les escoles.

Informa’t al 938 481 125

FORMACIÓ PER A EMPRESES

ETS PROFESSOR?

Vols tenir recursos útils per utilitzar amb els teus alumnes i amb les seves famílies?

Forma’t en educació emocional d’una manera pràctica i potent. -T’ oferim des de cursos de 30 hores, fins a petites píldores formatives a preus assequibles per a tothom. -Fem la formació a La Granja o al teu Centre Educatiu (formació bonificable per escoles privades o concertades)

Informa’t al 93 848 23 28 / info@la-granja.net o al web: lagranja.cat (dins d’Activitats), amb vídeos explicatius.

Formació en habilitats socials i personals, però d'una manera diferent, on els cavalls i la natura formen part de la metodologia. Empreses com Ikea, Hotels Barceló o la Universitat Blanquerna ja ho han provat! Informa't al 93 848 23 28 / info@la-granja.net o al web: lagranja.cat (portada), amb vídeos explicatius.

VA D’EDUCACIÓ

Catherine L’EcuyerAdvocada, professora i autora d’’Educar en el Asombro’

“Los niños nacen con el deseo de aprender” ¿Estamos obligando a nuestros no se pueden adelantar y menos niños a vivir en un mundo aún saltárselas porqué si no las frenético e híperexigente. ¿Por acabarán viviendo más adelante, qué? cuando tal vez no toca. Veo a Pues porqué nosotros vamos muchos adultos comportándose a ese ritmo, pero es un ritmo como niños y esto no tiene que no está en armonía con ningún sentido; el niño ha de ser su mundo interior -de hecho niño y el adulto ha de ser adulto. tampoco lo está con el nuestro-. ¿Los niños sienten Explico en el “Nuestro ritmo no miedo a tener libro la anécdota está en armonía que esforzarse? de un niño que El esfuerzo ha le pregunta a su empezado a con el de los madre “mamá, desaparecer niños” cuando estoy en del ámbito el cole, dónde educativo cuando tendría que confundimos juego estar?” La madre no entendía lo con diversión o entretenimiento. que le quería decir, y el niño le El juego es importante porque aclaró “cuando vuelvo del cole es un acto en el cual el niño me dices que tendría que estar está activo, es protagonista, está haciendo los deberes, cuando realizando algo. La diversión, en estoy haciendo los deberes, dices cambio, la entiendo como una que tendría que estar en el baño, actitud pasiva. cuando estoy en el baño, dices que tendría que estar cenando y ¿Para ti jugar con las Plays Catherine L’Ecuyer cuando estoy cenando, me dices etc, no es juego, es diversión o Y ahí es cuando te de ellos. El asombro provoca que tendría que estar lavándome entretenimiento? que se aburren. agradecimiento, no dar las cosas los dientes. Así que cuando estoy Si. Jugar es correr por el campo, dicen por supuesto. en el cole... ¿dónde tendría que es imaginar, es estar con amigos Sí, lo del Círculo vicioso de la diversión, que es cuando el estar?”. Es como si los niños y poner en marcha la creatividad. Constatamos el “Trastorno por sintieran que siempre están en En el aula considero que es niño se acostumbra, cada vez déficit de naturaleza” (teoría más, a estar sobre el lugar equivocado haciendo necesario más juego y estimulado o de Richard Louv). Un 20% “Estamos lo que no toca. Y es muy triste menos aprendizaje formal de los niños que vienen a La entretenido desde porque los únicos que saben para que el niño aprenda acortando la Granja, sólo están en contacto fuera hacia adentro, vivir el momento presente, son desde dentro hacia fuera, se apalanca real con la naturaleza gracias a precisamente los niños. Los en vez de desde fuera infancia de cuando y le cuesta enfocar las colonias o excursiones que estamos haciendo a nuestra hacia dentro con su colegio. las criaturas” su atención, cuando hacen medida, en vez de aprender de Estos niños lo que están dice que se aburre si ellos. E x pl íc a me e sto desarrollando es un déficit de de h a c i a dent ro y h a c i a no se le siguen proporcionando realidad, la de no darse cuenta estímulos. Porque cuando les Les estamos robando su f uer a . de la cantidad presente. ¿Y qué consecuencias Los niños nacen con el deseo sacamos la pantalla de de cosas que delante se encuentra con crees que tiene? de aprender, lo que Tomas de “La naturaleza nos rodean que una nueva realidad… la Les estamos acortando su Aquino llamaba “el asombro”. artificiales lentitud del mundo. ¡No es la primera son infancia. Las etapas de la vida o modificadas debemos engañarles ni -bebé, niño, adolescente, etc.- Es decir, que el asombro ventana del por el hombre. ayuda a aprender esconderles que el mundo Como la El asombro es el deseo de es lento! asombro” a n é c d o t a Y entonces nos pasa que conocer, el deseo que deviñeta de l l e g a nos permite aprender. FARO en la que un momento A los niños pequeños salen unos jóvenes que van con que el engo 39 años, no es necesario “El asombro es el en su padre de excursión, y después tiene motivarles, inculcarles deseo de conocer, niño de un buen rato caminando ven nací en Quebec que esforzase, el esfuerzo… un niño magnífica puesta de sol. Y el deseo que nos pero le cuesta una de 2 años investiga y vivo en Sant uno de los chicos dice “jolines porque no está hasta alcanzar el papá, 2 horas caminado para Quirze del Vallès, enchufe y meter los permite aprender” acostumbrado ver un fondo de pantalla”. Cada a hacerlo, dedos, esto lo sabemos soy avogada, a tener una vez hay más niños con déficit todos los padres. Pues de realidad, porque estrenan el consultora y esto es aprender desde dentro actitud activa y de búsqueda. mundo real a través del mundo hacia a fuera, en una actitud profesora, estoy digital. En La Granja experimentamos proactiva, la de ir a buscar lo que la falta de consciencia de los casada, tengo 4 hay en el exterior. Si ponemos la pantalla o la TV etc a un niño de niños en que el mundo es lento. hijos. Mi afición “Cada vez hay más 2 años para que esté entretenido Y es que están tan pendientes del futuro, que no viven el es leer. He escrito niños con déficit de y quieto (en casa y también en los presente, ni tampoco el futuro centros educativos) es cuando el el libro ‘Educar realidad” cuando llega. ¿Nos estamos niño aprende alejando de lo esencial? en el Asombro’. desde fuera esencial, entre otras hacia a dentro, “No debemos Lo Lo importante en cosas, es respetar los ¿Y eso que provoca? en una actitud Provoca aislamiento, déficit de la vida es haber pasiva, de esconderles que ritmos de los niños, sus belleza (perdida del gusto por la necesidades básicas y apalanque, de querido mucho. el mundo es estar en contacto con la belleza, porque la naturaleza es esperar a que naturaleza, porque ésta belleza verdadera, y la caída en le llegue la lento” es la primera ventana el feísmo, como esos juguetes i n for m a c i ón de asombro. Allí, en un feos tan de moda). Y muy sin él moverse bosque, ellos se dan cuenta importante, los niños necesitan ni estar proactivo. de la grandeza de lo que hay fuera el silencio exterior para

tener silencio interior. El ruido ensordecedor del mundo acalla sus preguntas. Los adultos somos capaces de conseguir ese espacio de reflexión en medio del bullicio, pero los niños no. Todos hemos recogido a nuestros pequeños de un Chiquipark con su corazón acelerado, porque en medio del caos, el niño también es caos. ¿Y ellos también tienen que practicar su capacidad de reflexión? Sin reflexión no hay educación. Necesitan contemplar y pensar rodeados de silencio para tener sus propios criterios y poder filtrar toda la información que les llega o que buscan, y no esperar a que nos digan qué hemos de pensar! Los adolescentes nos dicen que para ellos la escuela es poco útil. La escuela pone, en general, más énfasis en la memorización y en la repetición que en el sentido, en el para qué hacemos las cosas. Cuando un niño te pregunta ¿por qué hay tantas estrellas? Devuélvele la pregunta ¿y tú qué crees? El gran profesor es aquel que explica la lección con asombro, como si fuera la primera vez… aunque tenga el pelo blanco!

“Estamos haciendo niños a nuestra medida en vez de aprender de ellos” ¿Se trata de educar con sentido? Hemos de preguntarnos ¿qué es un niño?, ¿Cómo aprende?. Tener claro que no es un recipiente vacio en el que solo entran las cosas que nosotros metemos -normas, lecciones y hábitos-, sino que él tiene un deseo de ir hacia a fuera, un deseo natural para captar la belleza, o la verdad y la bondad.

Entrevista realitzada per Cristina Gutiérrez

VA D’EDUCACIÓ

Nacho Solozábal, Exjugador de bàsquet i analista a TV3

“Cal preparar als nens i nenes perquè siguin autosuficients” Creus en l’esport com a eina educativa? I tant! Crec que avui en dia ningú ho discuteix. Tot i no ser una eina educativa reglada ho considero una part importantíssima en la formació dels nens i nenes. Com a esportista, que t’ha aportat l’esport més enllà de les pistes? És evident que l’esport, sigui el que sigui, aporta una sèrie de valors. En el meu cas, vinc d’un esport d’equip com el bàsquet i puc assegurar que m’ha aportat esperit col·lectiu, capacitat per relacionar-me amb els altres, prendre

“L’esport aporta esperit de sacrifici i la capacitat d’afrontar nous reptes” consciència de grup… un dels aspectes més importants és la cooperació. Saps que estàs envoltat d’altra gent, que tu els has d’ajudar a ells i ells a tu. A més de tot això, l’esport ja t’aporta uns valors intrínsecs, com l’esperit de sacrifici, de superació, de plantejar i afrontar nous reptes… m’agradaria destacar, per això, que el fet que l’esport dugui tots aquests valors, no garanteix que qualsevol persona que en faci, els tingui o els adquireixi. Crec que és molt important la feina dels comunicadors, entrenadors etc. A vegades donem per fet que sobre el paper hi ha uns valors que, tot i que hi són, el més important és saber transmetre’ls Quines característiques creus que diferencien un nen o nena que practica esport amb un que no ho fa? Tots els valors que transmet l’esport els arrossegues dia a dia i vas creixent amb ells i aplicant-los en qualsevol situació. A l’època d’estudiant, per exemple, et relaciones i

“L’esport és un complement imprescindible pel creixement dels nens i nenes” treballes amb molta gent, igual que a la feina, més endavant. Indubtablement, el fet de fer esport serveix moltíssim a l’hora de gestionar aquests contextos. A més, és un complement imprescindible en el creixement i l’evolució dels nens i nenes. En l’aspecte físic és molt important, actualment hi ha moltes eines que conviden al sedentarisme, per tant, el fet que els nens i nenes es moguin, avui en dia és fonamental.

Podries definir quin o quins d’aquests valors t’han marcat a tu? Com a concepte més global, el que més m’ha ajudat a mi és la constància i l’esperit de superació, et porta a adonar-te que si vols fer alguna cosa, cal que t’ho treballis. En el meu cas particular, el fet de venir d’un esport d’equip m’ha donat la capacitat de treballar en equip.

“Si la vas introduïnt des de petits, l’educació esportiva els acompanyarà tota la vida”” Tots aquests valors i aspectes que comentes afecten directament a la vida fora de l’esport. Evidentment! Els éssers humans som éssers d’hàbits, n’hi

“Els humans som éssers d’hàbits” pot haver de millors i de pitjors, però si tu agafes hàbits que podem entendre com a positius, t’acompanyen al llarg de la teva vida. El fet de fer esport, ja és un hàbit i això ja és quelcom que tu transmetràs als teus fills amb tota seguretat. Com a director d’una escola de bàsquet quins aspectes són els primers que vols que un entrenador transmeti als nens a nivell formatiu? Volem que agafin hàbits més enllà del joc, que s’agafa de mica en mica, volem que adquireixin hàbits positius: com relacionar-se amb els altres, respectar els companys i l’entorn… Després també hi ha els hàbits esportius que són traslladables

VA D’EDUCACIÓ

inc 56 anys, vaig néixer a Barcelona, estic casat i sóc pare de dues noies. El més important a la vida és la família, vull tenir temps i espai per compartir amb ells i poder fer coses junts

Nacho Solozábal, exjugador de bàsquet i director de l’escola de bàsquet Nacho Solozábal

a qualsevol terreny. El fet de cordar-se bé les bambes, dutxarse després de fer activitat física, saber que si el company té un problema l’hem d’ajudar… tota aquesta educació esportiva, si la vas introduint des de petits, els acompanyarà tota la vida.

“Cal preparar als nens i nenes perquè tinguin capacitat de pensar i resoldre” Quan jugaves, vas ser capità del Barça i per tant, eres el líder d’aquell grup. Què creus que passaria si els nens i nenes d’avui sentissin a parlar des de petits que en algun moment de la seva vida hauran de ser líders? L’important és preparar-los perquè siguin autosuficients, que tinguin la capacitat de poder pensar, resoldre… de poder enfrontar-se realment als problemes que vindran. Cal donar-los aquestes eines i deixar que cadascú les maduri i les treballi a la seva manera. En l’esport, la pressió és un aspecte totalment present. Creus que se’ls ha d’explicar als nens què és la pressió? Els en podem parlar però amb naturalitat, com a hàbit positiu. Perquè quan ells tinguin un problema el puguin identificar, afrontar, parlar-ne i assumir-lo amb normalitat. Hi ha moments on la pressió pot superar a algú i que durant un moment, aquest nen o nena d’alguna manera s’aparti, però no penso que això sigui dolent. Cadascú és com és, els hem de parlar de pressió però amb naturalitat, com una eina per aconseguir que siguin ells qui afrontin els problemes.

Entrevista realitzada per Ignasi Massafret

Edita La Granja, Fundació per a l’Educació Apartat de correus núm 3. 08460 Sta. Maria de Palautordera (Barcelona) Tel: 938 482 277 Fax: 938 482 203 e-mail: info@la-granja.net Maquetació Ignasi Massafret - imassafretmagem@gmail.com Redacció Cristina Gutiérrez, Mar Llanas i Ignasi Massafret Correccions Ignasi Massafret Fotografíes Mar Llanas, Belén Rodríguez i Ignasi Massafret