Va d'educació

Núm 15 Maig 2016

VA D’EDUCACIÓ Editat per La Granja, La Granja Escola de Santa Maria de Palautordera (Barcelona) Tel: 938 481 125 / www.lagranja.cat

Periodista i director d’El Periódico de Catalunya

Pàgina 2

Profesor, comunicador y empresario

Enric Hernández

Leo Farache

“No es pot alarmar els nens amb les notícies, però tampoc enganyar-los”

“Necesitamos profesores que se sientan importantes”

Juez de menores de Granada

Pàgina 5 Metge experta en les relacions entre els aliments i l’estrès

Pilar Senpau

Emilio Calatayud

Pàgina 6

“Entre los menores ha aumentado el maltrato a los padres y los delitos tecnológicos”

Monja dominica contemplativa

“Tot el que mengem influeix en el que sentim” Pàgina 8 Editor

Joan Salvatella

Sor Lucia Caram

Pàgina 10 La revista de La Granja 2016 - 2017

“L’educació està marcada pels polítics, on el que menys importa són els nens”

Colònies i excursions escolars www.lagranja.cat 938 482 328

“Comencem a adonar-nos que és important parlar de sentiments” Pàgina 16

Monitors formats en ed. emocional i trilingües 3 dies de colònies des de 99€ amb tot inclòs. Excursions des de 11,80€

KIKE GEIS DOMADOR

“Al caballo hay que tenerle respeto y no miedo” Pàgina 13

Enric Hernández, periodista i director d’El Periódico de Catalunya

2

“No es pot alarmar els nens amb les notícies, però tampoc enganyar-los” inc 46 anys, visc en parella Ti tinc un fill de 8 anys.

Enric Hernández

Quan eres petit què volies ser de gran?

Amb 10 anys ja volia ser periodista.

Me’n recordo d’un treball que vaig fer per l’escola arran d’un terratrèmol que hi va haver a Itàlia. Vaig fer una crònica del terratrèmol que havia llegit als diaris i vaig redactar-ho amb estil periodístic.

T’imaginaves que la feina de periodista seria la que has acabant fent?

Sí, bastant... no com a director, perquè no m’ho havia plantejat.

M’agradava fer de reporter, no tenia la intenció de ser corresponsal de guerra ni aquestes coses tan mítiques, a mi m’interessava la informació més propera, explicar coses de proximitat. Potser hi ha una part de frustració, de voler ser escriptor, i ser periodista és el que més se li assemblava.

Per a què ets periodista?

M’ho pregunto moltes vegades... Crec que és per intentar canviar les coses.

Malgrat tots els problemes dels mitjans, els diaris som influents, pots forçar a governs a adoptar solucions, pots denunciar situacions injustes... pots explicar la realitat canviant-la a l’hora, i això és maco. El Periódico juga molt amb la part social, intenta identificar nínxols de població que s’estan veient afectats per coses que no afloren en primer pla i obligues el “poder” a reaccionar. Donar visibilitat als problemes contribueix a resoldre’s.

En un article teu titulat “Hablemos con ellos”, arran de l’assassinat d’un mestre a mans d’un alumne vas dir: “La complicitat de pares i fills no s’imposa per la força ni es compra

amb suborns; es teixeix dia a dia”.

Què creus que està passant?

Sospito que s’ha subcontractat la formació a les escoles. S’ha decidit que tota la formació en el seu conjunt queda en mans dels mestres. El fet que treballin els pares i les mares, la voràgine diària, estar sempre hiperconnectat... no et queden estones per estar amb els teus fills i intentar entendre’ls. Com és possible que passi una cosa de tal magnitud pel cap del teu fill i no te n’hagis assabentat?

Certament, sovint els fills són molt hermètics, però parlant amb ells acabes esbrinant coses que no et dirien si no els ho preguntes.

“La bogeria costa molt d’explicar als nens” Creus que els mitjans, en general, ja feu prou per millorar l’educació del país?

Segur que no. El diari intenta fer un esforç sobre la part formativa, sobre l’escola, però ens centrem massa en els grans temes. Tot i això, hi ha una diferència molt gran entre els diaris de Madrid i els de Barcelona.

Nosaltres intentem apropar-nos una mica, però sé que no toquem totes les tecles.

Les bones notícies no venen, per què?

Venen quan són anticícliques, és a dir, quan tot va malament si una cosa que va bé, és notícia. Quan tot va bé, una cosa que va malament és notícia.

Ara estem en una fase de canvi, tot va malament i tot va bé. Jo recordo que quan estava a El País, en plena crisi econòmica, intentàvem buscar

històries de persones que aguantaven mentre tot s’enfonsava.

Ets especialista en crònica política, però seria possible obrir un diari o un informatiu de TV amb notícies que no fossin la política o els successos?

Ho intentem però no és fàcil, i menys quan hi ha una constant campanya electoral. Com més a prop està la premsa dels polítics més contaminada i més tendeix a publicar sobre el que volen llegir els polítics, els empresaris i els banquers. Val a dir que els diaris de Madrid estan més lligats que aquí. La realitat és que els mitjans juguem a tot arreu; hem d’estar a París, a Nova York, parlar de l’actualitat estatal, de crisi bancària...

Heu patit el segrest d’un company per grups jihadistes a Síria. Com explicaries aquesta notícia, o el terrorisme, a un nen de 7 anys?

En Marc Marginedes, el company segrestat, ens va explicar que el seu segrestador era un psicòpata... i la bogeria costa molt d’explicar als nens.

Al meu fill li vaig explicar que a Europa abans hi havia guerres, però que ara no. Quan va veure l’atemptat de París em va dir “Papa, no m’havies dit que aquí no hi havia guerres?”.

Vaig contestar-li que no era una guerra, sinó un atac contra nosaltres, però que ens estem preparant perquè no ens passi més. No els pots alarmar, però tampoc enganyar.

Entrevista realitzada per Cristina Gutiérrez

Notícies

3 EMOQUADERN "Educació emocional a l'escola" L’Emoquadern és una guia pràctica dissenyada per introduir l’educació emocional a l’aula que us ajudarà a mirar i a veure els vostres alumnes.

Seguint el Mètode de La Granja, hem creat aquest quadern amb 24 dinàmiques útils i fàcils d’utilitzar. I, com que creiem que no podem convidar a educar emocionalment a algú sense emocionar, aquest Emoquadern pretén emocionar i inspirar a mestres, alumnes i també a pares i mares, ja que la majoria de dinàmiques inclouen idees per traslladar a les famílies.

Gestionando hijos La Granja i Cristina Gutiérrez, la nostra codirectora, van participar en l'event educatiu més gran que es fa a Barcelona, Gestionando Hijos.

Més de 200 nens i nenes van gaudir de les activitats emocionals que van fer els educadors emocionals de La Granja, i 1.540 pares, mares i mestres van poder escoltar les ponències d'experts com Eva Bach, Carles Capdevila o la Cristina!

L'escola Ítaca de Badalona guanya el premi EMAS 2015 L’Escola Ítaca de Badalona va guanyar el premi EMAS de La Granja 2015.

Aquest premi es concedeix a l’escola que menys despesa elèctrica fa durant la seva estada a La Granja.

Els alumnes i els seus professors han aconseguit el premi gràcies a la seva implicació, al seu entusiasme i al seu compromís amb el medi ambient. El premi és una excursió gratuïta per a tots!

Jornada per a directors d'escoles

Jornada de directors i coordinadors a la Granja.

El passat octubre, La Granja va organitzar una jornada per a directors i coordinadors de centres.

L’objectiu era que els participants provessin, en primera persona, com apliquem l’educació emocional en un grup d’alumnes.

L’educació emocional és efectiva i produeix canvis en el comportament i l’actitud dels alumnes si es treballa de manera pràctica. Mitjançant dinàmiques d’aventura, de treball en equip i d’estratègies de lideratge amb cavalls potenciem el desenvolupament emocional com a complement del cognitiu.

Segueix-nos!

Amb idees i recursos per educar.

Fundació La Granja Escola

@lagranjaescola

Informe de La Granja sobre educació

4

Qui fa els deures? Et sents respectat pels teus alumnes? És obsolet el sistema educatiu?

Aquest hivern hem treballat força per tenir a punt el primer Informe de La Granja sobre Educació. L’objectiu de l’informe ha estat confirmar amb dades empíriques algunes de les conductes generalitzades que els professionals de La Granja han anat experimentant de primera mà al llarg d’aquests anys. L’informe s’ha fet a través d’enquestes que s’han enviat tant a professors com a pares i mares. L’estudi no tan sols aporta evidències, sinó que a més a més ofereix consells i recursos en cada apartat per donar idees a pares, mares i mestres per reconduir aquestes dades, en alguns casos, una mica alarmants.

Els deures que fan els pares El resultat de la recollida de dades confirma la sobreprotecció en què viuen els nens del nostre país, per exemple quan un 83% dels professors afirma que alguna vegada qui ha fet els deures han estat els pares en comptes dels nens, o que un 19% dels nens no va de colònies per por de dormir sense els seus pares.

L’objectiu d’aquest sondeig és donar a conèixer a la societat la realitat quotidiana d’alguns aspectes relacionats amb l’educació.

El respecte És curiós que el 77% dels mestres se sent respectat sempre pels seus alumnes, mentre que a casa, només un 43% dels pares i mares diuen sentir-se sempre respectats pel seu fill o filla. Destaquem també que el 78% dels pares considera al mestre una autoritat en educació.

Qui porta la motxilla?

En un altre ordre, és una realitat òbvia que un bon nombre de pares duu la motxilla del fill a l’escola, però l’enquesta dóna un resultat contrari, afirmant els progenitors que el 86% la duu el nano.

La hiperpaternitat o sobreprotecció Respecte a la sobreprotecció dels infants i la poca autonomia, crida l’atenció que més de la meitat dels alumnes a les aules pateixen ambdues carències emocionals segons els seus mestres.

La pandèmia del TDH Sembla també que el TDH s’estigui convertint en una pandèmia a les aules, ja que el 68% dels professors enquestats afirmen que tenen alumnes amb TDH a les seves classes.

Informe de La Granja Escola sobre educació Febrer 2016

Amb la col·laboració de Rafael Bisquerra, director dels Postgraus d’educació emocional de l’U.B. Realitzat per l’equip de La Granja

El sistema en dubte Quant al sistema educatiu, el 87% dels pares enquestats no hi creuen, opinant que és obsolet, massa orientat al currículum i poc o gens cap els alumnes.

Amb el suport de:

Els resultats complets els podeu llegir al Informe de

La Granja sobre Educació.

https://issuu.com/lagranjaescola/docs/informe En l’informe, hi ha col·laborat el professor Rafael Bisquerra, catedràtic d’Orientació Psicopedagògica, director dels màsters i postgraus d’Educació Emocional a la Universitat de Barcelona i coordinador del 6è Informe FAROS “Com educar les emocions. La intel·ligència emocional en la infància i l’adolescència” i a més té el suport de l’observatori FAROS de l’Hospital Sant Joan de Déu.

colònies emocionals per a famílies a l’agost informa’t al web: w w w. l a g r a n j a . c a t

5 Leo Farache. Profesor, comunicador y empresario “Necesitamos profesores que se sientan importantes”

Tengo 52 años, estoy casado y tengo tres hijos de 24, 20 y 17 años. Soy aficionado al deporte, a la literatura y a conversar.

¿Cuándo nace Gestionando Hijos?

En septiembre de 2014 y está siendo una experiencia muy agradable. En Gestionando Hijos ponemos contenidos educativos al alcance de los padres y de las madres a través del nuevo marketing. ¿Con qué objetivo creas Gestionando Hijos?

Con el objetivo de inspirar e ilusionar a todos aquellos que estamos implicados en el mundo educativo. También para ayudarnos a tomar consciencia de cómo estamos educando. ¿Las empresas deberían estar implicadas en la educación? ¡Sí, claro! Las escuelas de padres de los colegios se quejan de que hay poca asistencia y que siempre van los mismos.

Por otro lado, las empresas quieren aumentar su compromiso con las personas y formarlos en habilidades útiles para la familia y, de paso, son aplicables al trabajo.

Pero las empresas siempre buscan su propio beneficio.

Es cierto. Las empresas tienen la loable i la legítima misión de ganar dinero pero también tienen la loable misión de mejorar la sociedad activamente en diferentes acciones. Una forma de hacerlo es tratando temas de interés para empleados y clientes como ,por ejemplo, los hijos y la educación. ¿Implicando a las empresas seguimos la máxima que dice que la tribu educa? ¡Sí! Todos y cada uno de nosotros debemos intervenir de forma activa en la educación de los niños. ¿Qué misión tienen los padres y las madres?

Tomar consciencia de que estás educando. Llegar cada día a casa con algo que pueda influir a tus hijos. ¡Ser un ejemplo para tus hijos mola!, ¿no? ¡Si no tienes ilusión no das un buen ejemplo!

¿Cual crees que debe ser la misión del profesor?

Paco Montalbo, un gran profesor, decía que cuando daba clase, iba con la actitud de un actor que va hacer una gran obra y estudia cómo mejorar su papel. Mejorar el papel de maestro implica compartir inquietudes y propuestas con los padres y madres. ¿Estamos acostumbrados a dar las gracias a los maestros por su labor?

No. Antes hay que sensibilizar a la sociedad de la figura, la función y la misión del profesor. Parece que el dinero es lo primordial, pero es urgente reconocer su labor y agradecérsela.

“Los docentes consideran que su principal problema educativo está en los padres, y esto es una disfunción social” ¿Por qué se produce ese distanciamiento entre las familias y los centros educativos?

Cuando preguntas a los docentes cuál es su principal problema educativo, un importante porcentaje te contesta que los padres, y eso es una disfunción social.

Se ha instalado la queja en la sociedad.

Se exige mucho a los demás y poco a nosotros mismos. El filósofo Javier Gomà diría que el único valor que se debería enseñar es el ejemplo.

También hay miedo entre los maestros.

Sí, eso ocurre porque los centros educativos consideran a los padres como clientes. Y lo son. El error está en tratarlos con la máxima de “el cliente siempre tiene la razón”. Aquí el cliente tiene que estar con el docente y deben trabajar en equipo. ¿Qué se necesita para evitar este miedo entre los docentes?

Necesitamos profesores que se sientan importantes. Pero muchas veces, como no se sienten importantes, pues no piden y entramos en una rueda.

Leo Farache

¿Te sorprenden tus hijos?

Me sorprende que son mejores que yo y eso me gusta y me produce admiración.

Tienen un conocimiento de la amistad, de la audacia, de la empatía... en definitiva, se han encontrado con ellos mismos antes que yo conmigo mismo. ¿Qué te llama la atención de algunos padres?

Muchos padres se sienten obligados para con sus hijos y los viven como una carga.

Tiene que ver con una actitud vital de quejarse de que todo está mal, especialmente lo que rodea a su hijo. Son los que culpan a la sociedad, al maestro o al compañero mientras ellos no hacen nada. ¿Pueden cambiar estos padres y madres? ¡Por supuesto! Lo primero que tenemos que hacer es hacérselo saber. Llama la atención que la comunidad no haga nada por atajar el problema de un padre o madre que actúa mal. ¿Tienes algún truco para padres con hijos adolescente?

Sí, ¡la empatía! También es bueno prepararse bien las conversaciones con ellos, como si fuera una reunión de trabajo, aprovechando frases de pensadores o de filósofos. Lo habitual es ir muy mal preparado y eso conlleva consecuencias.

Y también es vital reconocer tus errores y saber pedirles perdón.

Entrevista realitzada per Cristina Gutiérrez i Mar Llanas

Emilio Calatayud. Juez de menores de Granada

6

“Aumenta el maltrato a los padres y los delitos tecnológicos entre los menores” Tengo 60 años y soy viudo. Tengo dos

hijos de 30 y de 24 años. Soy aficionado a andar y nadar, y a no hacer nada.

Emilio Calatayud

¿Qué es lo más importante de la vida?

Ser feliz y estar contento con lo que uno hace. Me considero muy feliz, a pesar de haber perdido a mi mujer tras 30 años de matrimonio y a pesar de tener un cáncer. Pero soy una persona muy feliz y muy afortunada.

Lo más importante es ser consciente de lo feliz que eres. ¿Cuándo empezó a dictar sentencias ejemplares?

En 1987 vimos la posibilidad de que los menores pagasen sus cuentas con la justicia de otra forma que no fuera el internamiento.

“Se está trabajando el esfuerzo y la solidaridad. Esos dos factores ayudan mucho a que baje la delincuencia de menores.” ¿Por qué lo hizo?

Porqué la ley contemplaba los trabajos a la comunidad pero no se materializaban, y pensé que era muy bueno que la gente reparase el daño que había cometido con trabajos. Y ahí empezamos. ¿Cómo fueron los resultados?

Muy buenos. El problema fue la poca sensibilidad y la poca consciencia.

Fue complicado convencer a los

políticos y a las instituciones. Me costó un trabajo tremendo mandar al primer condenado a trabajar a un centro de tetrapléjicos. ¿Qué le sorprende del día a día en su juzgado?

La impotencia que sienten muchos padres ante el comportamiento de los hijos, el desconocimiento y no sentirse respaldados. Se sienten desprotegidos y muy manipulados por los hijos, a algunos hasta les cuesta el matrimonio, ¡están desesperados! ¿Cómo explica que la crisis haya provocado un descenso de los índices de delincuencia juvenil? ¡¡Porque los niños han vuelto a la escuela!! Los años 2008, 2009 fueron muy duros, chavales más brutos que un arado, abandonaban la escuela con 16 años sin ninguna formación y se iban a trabajar a la obra por 1.200 o 1.500 euros. Eran bombas de relojería. Con la crisis, fueron los primeros que se fueron al paro y gracias a eso se dieron cuenta de que la única forma de salir para adelante era estudiar. En segundo lugar, la crisis ha hecho que los padres estén más pendientes de la casa. Hay más control familiar de padres y de abuelos. Se está aprendiendo a decir que no, se está trabajando el esfuerzo y la solidaridad. Esos dos factores ayudan mucho a que baje la delincuencia de menores.

Sin embargo, han aumentado otros delitos...

Sí, han aumentado dos tipos de delitos: maltrato de los hijos a los padres y el delito de amenazas, chantaje, coacciones y acoso a través de los móviles y de las redes sociales. Estos son los delitos que más han aumentado entre los menores.

“No se habla ni se reconoce la autoridad de los padres, mientras a los hijos se les habla de derechos y no de deberes.” ¿Por qué ha aumentado el delito de maltrato a los padres?

Los padres han perdido completamente la autoridad. El presidente Zapatero eliminó el famoso artículo de corrección del Código Civil, el cual establecía el derecho de corrección de los padres con sus hijos. Zapatero lo quitó y Mariano no lo ha puesto.

No se habla ni se reconoce la autoridad de los padres, mientras a los hijos se les habla de derechos y no de deberes. En este país nos da miedo hablar del principio de autoridad, por si volvemos a tiempos pasados, cuando el principio de autoridad es un principio fundamental en un Estado democrático y de Derecho. ¿Qué aconseja hacer?

El Artículo 155 de código civil se debería enseñar en las escuelas. Los

7 niños tienen derechos pero también tienen deberes: obedecer y respetar a sus padres mientras permanezcan bajo su potestad y contribuir equitativamente, según sus posibilidades, con las cargas familiares.

Tendremos que colgar este artículo en las paredes de las escuelas!

En la nevera de casa deberían enganchar el artículo 155 y el decálogo para hacer de tu hijo un delincuente, y el contrato que hace una madre cuando le compra a su hijo un iPhone.

“Los niños tienen derechos pero también deberes: obedecer y respetar a sus padres mientras permanezcan bajo su potestad.” ¿Qué cree que está pasando con toda la tecnología que está al alcance de los menores?

Se deberían haber hecho móviles para niños como los hay para las personas mayores y darles funciones más avanzadas a medida que crecen y los vamos educando.

Además la tecnología provoca adicción.

Los móviles, las tablets y los ordenadores nos están planteando tres problemas en los juzgados: es una droga dura; un instrumento muy

Emilio Calatayud peligroso para cometer delitos y una vía muy peligrosa para ser captado por delincuentes.

les un castañazo para que reaccionen.

Una de cal y una de arena y ayudarles a crecer.

¿Cómo podemos proteger a nuestros hijos de semejantes peligros?

Con mucho cuidado, educación, control y vigilancia. De vez en cuando hay que violar la intimidad de nuestros menores en el uso de estas nuevas tecnologías. Lo mismo que hacían nuestros padres que nos registraban los bolsillos, nos habrían las cartas o nos escuchaban las conversaciones.

Hay que hacer exactamente lo mismo con el móvil y el ordenador.

¿A los padres cómo se les rehabilita?

Lo primero que tienen que hacer es no fiarse de sus hijos, aprender a decir que no, y entender que los niños tienen derechos y tienen deberes. ¡Deben aplicar el sentido común!

¿Cree que los móviles se deberían prohibir en los centros escolares?

Por supuesto, sin ninguna duda. ¿Cómo se sienten los padres que se dan cuenta que se les ha ido el hijo un poco de las manos?

En Granda llevamos muchos años sensibilizando a los padres, y mi consejo es siempre que agoten las vías de los educadores, de los orientadores y de los psicólogos. Pero si el chaval no reacciona ni hace caso, nuestro consejo es que denuncien a su hijo por maltrato. Más vale una vez colorado que ciento amarillo.

Más vale denunciarlo como menor que tenerlo que echar como mayor de casa. ¿Cómo se rehabilitan a estos niños?

Pues con trabajo. El 80 % de los menores que comenten estos delitos no son delincuentes, y hay que ayudarlos a madurar, y a veces hay que dar-

“De vez en cuando hay que violar la intimidad de nuestros menores en el uso de las nuevas tecnologías.” ¿Qué aconsejaría a una pareja con un niño pequeño?

Que quieran mucho a su niño, que no tengan complejos de decir que no y, fundamental, que el matrimonio esté de acuerdo en la educación de sus hijos. ¿Alguna vez le han dado las gracias por una condena?

Sí. Me relaciono con los condenados. La verdad es que tengo buenos amigos, vienen a verme, me enseñan a sus hijos y me presentan a sus novias. Esta es mi mayor satisfacción, te ven por la calle y te invitan a una cerveza y ¡después resulta que les condené por homicidio!

Entrevista realitzada per Cristina Gutiérrez y Mar Llanas

DECÁLOGO PARA HACER DE TU HIJO UN DELINCUENTE 1. Dadle todo cuanto desee, así crecerá convencido de que el mundo entero le debe todo.

2. Reídle todas sus groserías, tonterías y salidas de tono: así crecerá convencido de que es muy gracioso y no entenderá cuando en el colegio le llamen la atención.

6. Dejadle ver y leer todo: limpiad con detergente, que

desinfecta, la vajilla en la que come, pero dejad que su espíritu se recree con cualquier porquería. Pronto dejará de tener criterio.

7. Padre y madre, discutid delante de él, así se irá

3. No le déis ninguna formación espiritual: ¡ya la escogerá él

acostumbrando. Y cuando la familia esté ya destrozada lo encontrará de lo más normal, no se dará ni cuenta.

4. Nunca le digáis que lo que hace está mal: podria adquirir

8. Dadle todo el dinero que quiera: así crecerá pensando que

cuando sea mayor!

complejos de culpabilidad y vivir frustrado. Primero creerá que le tienen manía y más tarde se convencerá de que la culpa es de la sociedad.

para disponer de dinero no hace falta trabajar, basta con pedir.

5. Recoged todo lo que vaya dejando tirado: así crecerá

10. Dadle siempre la razón: son los profesores, la gente, las

pensando que todo el mundo está a su servicio; su madre la primera.

9. Que todos sus deseos estén satisfechos al instante: comer, beber, divertirse, ...

leyes... Quienes la tienen tomada con él.

“Y cuando su hijo sea ya un delincuente, proclamad que nunca pudisteis hacer nada por él”

Pilar Senpau, metge experta en les relacions entre els aliments i l’estrès

8

“Tot el que mengem influeix en el que sentim” el 1955, tinc dos fills, un noi Vdeaig30néixer i una noia de 20.

Gaudeixo amb la poesia.

Pilar Senpau, metge i autora del llibre “Quan la vida puja a la bàscula”, entre molts d’altres.

Què és l’important de la vida per tu?

L’important es conèixer-te, saber qui ets, i això costa tota una vida! També tenir la sort d’estimar algú. Sense estimar, la vida perd molt. Hi ha moltes coses que les fem per por i no per amor, i això costa molt de descobrir però aquí és quan capgires el tracte amb els teus fills.

“La lentitud és un gran regal” Què és essencial menjar cada dia?

Cada dia necessitem uns 50 nutrients, si no te’ls prens ja et pot passar la felicitat per davant que no l’agafaràs perquè no podràs segregar la serotonina.

Que és la serotonina? És un aminoàcid. La felicitat ningú sap què és però el benestar ens el dóna segregar serotonina. És quan diem “que bé que estic a casa!”. Per segregar serotonina necessitem unes substancies bàsiques per fabricar-les.

La més important és el triptòfan que es troba, principalment, al plàtan i al gall d’indi.

El plàtan és molt bo a la dieta?

Sí perquè porta triptòfan, glucosa i sucre, i encara afavoreix més l’entrada de triptòfan a les neurones per fabricar la serotonina. Per això els nens es relaxen tant quan berenen fruita amb galetes o cereals. Els fabrica serotonina!

Què és el primer que recomanes als pares estressats per a baixar pes?

Als 30 anys és normal estar estressat! Cada dia és una lluita per tirar endavant la família. Malgrat tot és important combatre l’estrès. Com? Hi ha tres maneres: menjar equilibrat, fer exercici d’una manera moderada i diferenciar si patim per coses importants o no. I això porta tota una vida!

sucre i necessitem tornar a menjar, piquem i per això ens engreixem.

I als nens obesos?

El mateix, ensenyar-li a menjar bé i tractar de no aclaparar-lo. Una de les coses més terribles que fan algunes escoles és que castiguen el nen que menja a poc a poc, i és l’únic que ho ha fet bé! Als menjadors escolars fan menjar de pressa i això és terrible!!

Llavors l’estrès engreixa sense menjar res extraordinari?

Sí. Quan anem estressats cremem menys i guardem més. És molt difícil fer una dieta si estàs estressat. La medicina tradicional té molt pocs recursos, sovint medica per bloquejar la tristesa però també bloqueja l’alegria. Recomano fer-se massatges i buscar 20 minuts al dia per no fer res, respirar bé per adonar-te de les coses essencials, com que el teu fill està trist.

La mala alimentació genera problemes emocionals o els problemes emocionals fan que ens alimentem incorrectament?

Ambdues coses. Tot el que ingerim influeix als sentiments directa o indirectament. I el que sentim té influència en el que mengem.

Parles molt de les panxes de patir, què són?

Es produeixen pel sucre acumulat a la panxa. El patiment provoca hipoglucèmies. En situacions d’estrès el cos ho associa amb una situació de perill. Quan estàs nerviós segregues adrenalina i l’adrenalina fa segregar insulina i la insulina agafa el sucre de la sang i el diposita al múscul. És llavors quan el cos detecta que li falta

“La xocolata porta teobromina que millora l’ànim i ajuda a lluitar”

Però anem corrents.

Sí. La lentitud és un gran regal.

Per què no mengem una pastanaga quan tenim nervis?

Perquè busques l’hidrat de carboni, ja que estàs en hipoglucèmia i necessites sucres. Per això el secret no està en no menjar-te’l sinó en què no el necessitis. Hem d’aprendre a relaxarnos. La dutxa del matí és higienitzant, i la de la tarda et relaxa.

Quins aliments milloren l’estat d’ànim?

9 El formatge porta un aminoàcid que dóna ganes de lluitar i tirar endavant amb la vida i per això va bé que l’entrepà del matí en porti. Si mengem hidrat de carboni és perquè necessitem relaxar-nos. El plàtan, les ametlles, l’alvocat i el gall d’indi són ideals per animar-se. Un plat relaxant és per exemple una amanida de poma amb nous i alvocat.

Quant temps triguen a fer efecte els aliments?

Abans de 30 minuts han arribat al cervell.

“El consum alt de fruites i hortalisses redueix el risc de patir càncer” Per què trenquem la dieta?

Totes les neveres del món estan obertes de 6 a 8 de la tarda, és el moment que baixa la llum i també el moment que trenquem la dieta Quins aliments no ens convenen?

No hi ha cap aliment dolent, el tema està en la dosi. La carn és saludable, però no cada dia. El vi es bo 1 o 2 gots al dia, més no. La xocolata 10-20 grams al dia és un aliment saludable.

El xocolata quin misteri té?

La xocolata porta teobromina que millora l’ànim, per tant si tu tens un moment difícil de la vida la xocolata no te’l traurà, però t’animarà per a què el lluitis millor.

Si has de concentrar-te què necessites menjar?

Normalment la falta de concentració és per estrès. Si estàs estressat no hi ha cap aliment que et faci concentrar perquè l’estrès redueix el reg sanguini a la zona de la memòria i de la concentració a expenses de la de posar-se a córrer. Els ous porten un aminoàcid que afavoreix la síntesi de factors de concentració i de memòria.

Quan tinguem un examen hem de menjar una truita.

Quina és la millor hora per anar sopar?

Per mi son les 8 i per dinar a les 13 o 13.30. També és important esmorzar

Pilar Senpau bé abans de sortir de casa.

Sopar tard provoca malsons?

No, el que passa és que la digestió necessita una hora o dues, si et poses a dormir acabada de sopar, al tombar-te tens molt de risc de provocar-te una hèrnia de hiat.

Existeix la dieta anticàncer?

S’ha demostrat que el consum alt de fruites i hortalisses redueixen el risc de patir càncer en un 33%. No hi ha una dieta anticàncer, és una dieta de prevenció del càncer, és a dir, estàs posant barreres preventives, com la de no fumar.

Però l’OMS adverteix dels elements cancerígens que té la carn, l’embotit...

Moltes coses són cancerígenes, això vol dir que porten substàncies tòxiques i que, en un moment donat, poden provocar càncer. Tot en la proporció adequada és bo.

Creus que les al·lèrgies i intoleràncies que tant s’han estès entre els nens tenen un origen emocional?

Les al·lèrgies són una patologia però les intoleràncies estan provocades per molts factors i, per ara, la medicina l’única solució que dóna és la de retirar l’aliment.

Formacio pràctica i potent per a alumnes a partir de 3er de primària, amb resultats de millora en el grup. Blocs formatius d’Educació Emocional per fer al llarg de tot el curs. Preu a l’abast de totes les escoles!

Informa’t a lagranja.cat o truca a La Granja 938 481 125

Entrevista realitzada per Cristina Gutiérrez i Mar Llanas

PETITS GRANGERS

1 i 2 anys

Per una educació diferent on la natura és la nostra aula per aprendre i l’educació emocional i el “sí puc” conformen la nostra particular metodologia. Passeig diari de tres hores, activitats amb animals de granja, prats, bosc màgic, hort, cavalls, circuits de psicomotricitat, menjar casolà.

Més informació al web: www.lagranja.cat / Tel: 938 479 528 - 938 481 125

10

Sor Lucía Caram, monja dominica contemplativa

“L’educació està marcada pels polítics, on el que menys importa són els nens” Tinc 50 anys, sóc argentina i visc a Manresa. El més

important un cop tenim les necessitats cobertes, és estimar i sentir-se estimat.

Sor Lucia Caram durant l’entrevista

Què falta i que sobra al món?

Falta generositat i sobre egoisme.

En el nostre gremi parlem de la importància de la pregària i de la interioritat. És important poder tornar al nostre centre i tenir els nostres espais de reflexió per ser amos de la nostra vida. No és el mateix estar recollit que estar encongit, i avui dia la gent està encongida.

I com podem estar bé?

No tothom té una vida digna i feliç, i hi ha molta gent que sent que no val la pena viure. Crec que hauríem de tenir temps per a la família, la cultura, pel lleure, per la música... per desenvolupar-nos com a persones en definitiva.

Quan eres petita què volies ser de gran?

Primer volia ser metgessa, com el meu pare, per ajudar a la gent. La meva família era molt religiosa i a casa no faltava de res, però igualment sempre em va preocupar per què uns tenen tant i altres tant poc. A l’Argentina veia que les monges de l’escola es dedicaven a la gent i eren felices i així que vaig voler ser monja. Ara, des del convent treballo per canviar les coses i el meu claustre és el món.

Trobes que hi ha menys religiositat?

Estem en un moment d’espiritualitat, però no tant de religiositat. Veig com les institucions, tant polítiques com religioses, i les ideologies, han desencantat a la gent.

Com creus que els nens veuen el món?

Els nens sovint tenen el discurs de casa, ja que aprenen el que veuen cada dia. Però ells tenen una mirada molt més neta que la nostra, i si els escoltem podrem aprendre i veure les coses més clares i des d’un altre punt de vista.

Què creus que passa a l’ensenyament?

L’educació està marcada per l’agenda política, on el que menys importa són els nens i el problema real de l’educació. Avui, a més a més, parlem del problema de l’educació, és a dir, representa un problema per polítics i institucions, i no un repte.

“Al món falta generositat i sobra egoisme” Com serien les escoles ideals?

Hauria de ser un lloc on es formen les persones, amb consciència i valors, la qual cosa no té res a veure amb un adoctrinament. Hi ha d’haver una ètica de mínims i a partir d’aquí i, de forma transversal, transmetre els continguts, i no al revés, primer els continguts i després els valors. Si ara em fas les preguntes del que vaig estudiar de petita, em suspendries en tot perquè ho he oblidat. Però el que vaig aprendre dels companys, del grup, de determinats professors... això encara ho porto a dins i no té preu.

Creus que els mestres han de fer aquesta mena de MIR del que es parla?

Els candidats a mestre haurien de fer un examen en valors més que dels continguts que tenen al cap.

Què opines sobre el debat d’educació per la ciutadania versus religió?

La catequesi s’ha de fer a la parròquia i a la família. A la meva escola teníem una matèria que era educació moral i cívica, i no entrava en conflicte amb ningú. Tot i que crec que en algun moment s’ha d’ensenyar quines són les cultures religioses del món. La religió aporta uns valors i depèn com ho transmetis evitaràs els dogmatismes.

Què aconselles a una parella que acaba de ser pare/mare?

Que l’estimin molt i li donin qualitat de temps al seu fill. I si esperen que els seus fills siguin educats per l’escola i pels mestres, aniran sempre tard.

Sor Lucía, i d’on traiem les forces quan tenim dificultats?

Necessitem temps de silenci, si no hi ha silenci, no hi ha temps. Reivindico donar-nos encara que siguin 10 minuts al dia, per escoltar al propi cor. És important fer una avaluació de com has viscut la vida fins ara, preguntar-te per a què estàs en aquest món, quin sentit té la teva vida per precisament, no perdre el sentit.

Entrevista realitzada per Cristina Gutierrez i Mar Llanas

Notícies

11 Presència a mitjans

Els mitjans segueixen ajudant-nos a explicar tot allò que està passant en l’educació dels nostres infants.

La Granja al programa d’Els Matins de TV3

“Negres” dels nens, publicat a El Periódico, sobre el 1er Informe d’educació de La Granja

Y ahora las “madres dron” publicat a la revista Mia Educar en els valors, carta publicada a La Vanguardia

NOU NÚCLI ZOOLÒGIC A LA GRANJA

Reportatge

12

El Whatsapp de las mamás de clase Por Cristina Gutiérrez Lestón

decenas de regalos. Entonces, crean un subgrupo para invitar a los amiguitos a casa. Pero como al final todo se sabe, el grupo general se entera y critica a las del subgrupo, ya que han herido la, imagino, débil sensibilidad de los no invitados. Total que algo tan dulce como el aniversario de una criatura se convierte en un mal rollo impresionante.

Me reúno con un grupo de mamás para entender la utilidad del grupo de whatsapp de clase, ese que se ha convertido en imprescindible y averiguar cómo yo, una madre de adolescentes, ha logrado sobrevivir sin él.

Una me enseña un mensaje de las seis de la mañana donde una madre explica que su hijo tiene fiebre, y pregunta si alguien más está enfermo. No entiendo el objetivo de la pregunta, y menos a esas horas, ¿tal vez se quedará más tranquila sabiendo que no es la única?

Otra me explica que recibió un mensaje a la una de la madrugada, preguntando si a la excursión del día siguiente, llevarían cantimplora o botella de agua, pues no quería que su vástago se sintiera diferente y si todos iban igual se quedaba más tranquila. Aquí sí entiendo lo que necesita la madre: seguridad.

Alguien que le diga cantimplora para llevar cantimplora.

A la mamá en cuestión no se le ocurrió hacer una pregunta muy simple a su hijo: ¿qué quieres llevar cariño: botella o cantimplora? Porque un niño de 3 años es capaz de tomar esa decisión.

Me hablan de los mensajes banales; 20 avisos con emoticonos diferentes felicitando el aniversario de un niño. Como son 25 niños, más santos, vacaciones y Navidades, el “pi-pi” de whatsapp resulta ser una pesadilla. Lo que no entiendo es ¿para qué?¿ Para sentirse protagonista?, ¿necesidad de reconocimiento?, ¿no tenemos familia y amigos que nos feliciten?

Veo también los mensajes sobre los deberes de clase… y me resulta increíble tal sobreprotección. Parece que además de ser la mamá, la que compra, la que limpia, la que riñe, la que pone la lavadora, la que trabaja, la que los lleva al médico… ¡nos hemos erigido ser las secretarias de nuestros vástagos! ¡Bri-

llante decisión! Aumentamos nuestro estrés y de paso, enseñamos a nuestros pequeños una útil habilidad; la irresponsabilidad. “Responsabilidad” tiene su origen etimológico en la palabra “responder”, ellos deben responder de sus deberes y de sus obligaciones, no nosotras…pero ¿se lo estamos permitiendo?

Muchos profesores me explican las confusiones que provoca el whatsapp, con recados imaginarios que nunca dieron. “¡Hacen más caso al whatsapp que a mí!”, cuentan.

Las celebraciones de los cumpleaños, creo merecen un capítulo aparte, propio de los hermanos Marx. Éste obliga a invitar a toda de la clase, lo cual conlleva una pequeña dificultad, en pocos hogares caben 25 criaturas corriendo por el pasillo. Entonces, el grupo tiene una brillante solución: agrupar los cumpleaños de cada mes y se celebran en un chikipark. ¡Genial! Si no fuera porque se convierte en una imposición que hipoteca un fin de semana al mes a las familias.

Las personas somos complejas, las agendas estan repletas de compromisos y el sentimiento de amenaza ante una posible falta de libertad está presente, con lo que un inocente cumpleaños se convirte en un despropósito en toda regla.

Otros padres desean, legítimamente, que el aniversario de sus hijos sea íntimo y especial, o que no soportan el estrés que provoca un chiquipark con

El grupo de whatsapp es un verdadero despropósito si no tiene eso, un propósito claro, un sentido. Seamos inteligentes y hagamos que nos sea útil y no una pesadilla sin control.

Sé que he tenido suerte de que este invento me haya llegado tarde, porque ir contracorriente es difícil y te hace dudar mucho como madre y como educadora.

Recuerdo mi miedo a que sufrieran y ahora veo que he tenido la suerte de no sucumbir a la tentación de prepararle el camino fácil y sin piedras, pues no existía este “quita piedras del camino” llamado whatsapp de clase.

Hago la gran pregunta a las mamás: ¿por qué estás? ¿por qué no te vas del grupo?

“Me siento obligada”, “quedo mal”, “hablarán de mí”, “es horrible, suena todo el día, pero ahora lo he silenciado y por la noche leo los 60 mensajes seguidos”, me cuentan. “Estoy porque si no es como quedarme fuera de la clase”... me dice otra mamá. “Ya, pero es que estáis fuera de la clase, en clase están vuestros hijos, no vosotras”. Por respuesta… silencio.

Alguien ha de ser el primero, en cada grupo, para decir lo que piensa sobre cuál es el propósito y la utilidad del whatsapp de clase, incluso plantearse si es realmente necesario.

Texto completo en: http://www.fundaciolagranja.com/ca/divulga/noticies/2016/01/29/el-whatsapp-de-classe

13

Kike Geis, adiestrador de caballos

“Al caballo hay que tenerle respeto, no miedo”

Kike Geis en diferentes etapas de su vida y siempre encima de un caballo.

Tengo 61 años.

Soy feliz rescatando caballos resabiados con cualidades físicas y los devuelvo a la vida útil.

¿Cuantos años llevas en La Granja?

10 años y llegué de casualidad, me quedé sin trabajo y traje el currículum. Un día me hicieron una prueba y empecé a trabajar. ¿Qué enseñas?

El manejo natural del caballo. ¿Qué es un caballo de doma natural?

Es un animal que ha sido domado respetando su naturaleza. Los caballos no son malos, los hacen malos.

Un caballo confiado tarda menos en aprender porque está más atento a la enseñanza. Sobre todo hay que darle una cosa a un caballo: ¡libertad! Un caballo suelto es un caballo centrado.

Se le tiene que permitir las libertades que él necesita, sólo así puede aprender. Un caballo encerrado tiene vicios de cuadra, como tragar aire y luego sufren cólicos. En mi país no vi nunca caballos con cólicos ¿Donde aprendiste este oficio?

En mi pueblo, soy de Ramon Santamarina en el interior de Argentina.

Allí nací y me crié. Trabajé en la trashumancia hasta que a los 33 años nos

trasladamos a la ciudad para que mis hijos estudiaran y trabajaran. Más tarde, volví al campo y recuperé mi trabajo con el ganado, lo que había hecho toda la vida. Pero las cosas en Argentina se empezaron a poner mal y me vine a España y aquí llevo 16 años. ¿Qué es para ti un caballo?

Es un compañero y también una herramienta de trabajo. Los caballos me premiten ser lo que soy y tener el trabajo que tengo. Les estoy muy agradecido. ¿Qué relación establecerías entre la educación de un caballo y de un niño?

Los niños y los caballos son como esponjas y absorben lo que les enseñamos, sea bueno o malo. El buen domador es quien hace hacer al caballo lo que quiere aunque no lo conozca.

Ese animal lo tenemos que atender y educar como a los niños.

“Los niños y los caballos son como esponjas y absorven lo bueno y lo malo” ¿Un caballo engaña?

No, porque el caballo es transparente.

Son animales con una cualidad muy grande que no suelen tener los humanos: la capacidad de perdón infinita, aunque lo maltraten… y tanto es maltrato pegarle como darle manzanas continuamente. Al final el resultado es el mismo: un mal comportamiento

y la falta de respeto. En el mundo del caballo no hay buenos ni malos domadores, es la forma en cómo transmitas las ordenes al caballo y, sobre todo ser justos con él, és decir, hacer lo que se precisa en cada momento. ¿Qué te sorprende de los niños cuando les enseñas equitación?

Yo soy profesor de equitación porque ellos, los niños, me enseñaron. Cada niño te enseña a percibir y a ver desde su mirada. ¿Qué le dirías a una madre que dice que su hijo tiene miedo a los caballos?

Que no infunda su propio miedo a su hijo. Puede infundirle respecto pero no miedo y esto significa respetar el espacio de cada uno. ¿Y al niño?

Le diría que un caballo es herbívoro y, por lo tanto, no se lo va a comer. A los caballos hay que tenerle respeto, no meterse entre sus patas y respetar su espacio y dejarse asesorar por un profesional de los caballos. Aconsejo que lo pruebe y que cambie la idea que tiene de los caballos y le desaparecerá el miedo. ¿Si volvieses a nacer que serías?

Sería piloto de avión ya que me encanta viajar y conocer mundo. También lo que ya soy, domador de caballos.

Entrevista realitzada per Mar Llanas

Mètode La Granja©

14

Educació i entrenament de competències emocionals i habilitats socials i personals.

Un mètode© provat durant 12 anys a través de l’assaig-encert-error que entrena les competències emocionals d’infants i joves mitjançant activitats outdoor training. litats personals i socials, fent conscient l’inconscient.

Treballem sobre les cinc competències emocionals del professor de la Universitat de Barcelona, Rafel Bisquerra (Consciència Emocional, Regulació Emocional, Autonomia Emocional, Competències Socials, Competències per a la vida i el benestar).

Al mig de la natura

L’art de fer preguntes

Alt rendiment

AR TIV

RA

voler

Estímuls positius continus

MO

R

ASSERENAR

Què fem de diferent?

El que fem és llençar estímuls positius de forma contínua amb un intenció concreta, la de despertar l’interès dels nens mitjançant la motivació, aconseguint que reconeguin les seves emocions i entrenin les seves habi-

PO

IAR

NC

AN

CO

Natura Animals Cavalls

TEN

IE SC

Feed Back

CIA R

N CO

El mètode La Granja© ja està negre sobre blanc... i amb molts colors! La nostra metodologia educativa té una manera de fer que està íntimament relacionada amb una manera de pensar i que dóna resultats amb els infants d’avui dia, amb canvis d’actitud i de comportament visibles. Per això creiem que és un mètode ple de colors, perquè ens dóna alegria i esperança com a educadors.

Tots els monitors i educadors de La Granja estem formats en aquesta metodologia, treballem alineats per aconseguir un objectiu comú: que els nens surtin de La Granja diferents de com han entrat; amb més consciència emocional i les seves habilitats socials més entrenades.

La metodologia que utilitzem són les eines del coaching, el feed-back i l’alt rendiment. El nostre entorn, al bell mig de la natura, és una de les nostres eines més poderoses, així com els cavalls de doma natural, les activitats i els tallers que realitzem.

El nostre propòsit és aconseguir nens emocionalment més intel·ligents per a que sàpiguen gestionar les seves emocions de manera positiva i que desenvolupin les seves habilitats personals i socials per utilitzar-les ara i en el seu futur.

Educar i entrenar competències emocionals i habilitats socials i personals

concentració

formació

EMOCIONAR

observar

Activitats outdoor training

no jutjar

ETS PROFESSOR? VOLS TENIR RECURSOS ÚTILS PER UTILITZAR AMB ELS TEUS ALUMNES I LES SEVES FAMÍLIES? Educació i entrenament de competències i habilitats socials i personals.

By

lagranja.cat

FORMA’T EN EDUCACIÓ EMOCIONAL D’UNA MANERA PRÀCTICA I POTENT: - T’oferim des de cursos de 30 hores, fins a petites píldores formatives a preus assequibles per a tothom.

- Fem la formació a La Granja o al teu Centre Educatiu (formació bonificable per escoles privades o concertades).

- Compra l’Emoquadern, la guia pràctica per introduir l’educació emocional a l‘escola amb 24 dinàmiques pautades i fàcils de fer!

Informa’t al: 93 848 23 28 belen@la-granja.net o al web: www.lagranja.cat

Botiga virtual (lagranja.cat)

15

COL.LECCIÓ CONTES DE LES EMOCIONS Amb les habilitats imprescindibles per poder sortir al món. Aquests contes t’ajudaran a entrenar-les!

Basat en fets reals, el nom dels protagonistes i monitors són els autèntics.

Col lecció: Sí puc, Sí pots, Sí podem

Col lecció: Sí puc, Sí pots, Sí podem

La Por d’en Sergi

L’Autoestima de l’Anna

Cristina Gutiérrez Lestón Marina Hidalgo

9€*

Cristina Gutiérrez Lestón Marina Hidalgo

Editat per Salvatella Autora: Cristina Gutiérrez Il·lustradora: Marina Hidalgo

Lídia, Ivan, Graziella Els protagonistes dels contes

LLIBRES

10€* 10€ Col·lecció de contes per a l’escola (tutoria) i per treballar l’educació emocional a casa

16€ Llibres per educar. Edita Plataforma Editorial

L’EMOQUADERN Per fer educació emocional a la teva classe.

Emoquadern EDUCACIÓ EMOCIONAL A L’ESCOLA

Emoquadern EDUCACIÓ EMOCIONAL A L’ESCOLA

La Granja Escola, Santa Maria de Palautordera 93 848 11 25 · 93 848 22 77 web: lagranja.cat

EMOQUADERN - educació emocional a l’escola

Si desitgeu omplir les vostres classes d'intenció i sentit, si necessiteu que als vostres alumnes els hi brillin els ulls... aquest Emoquadern us ajudarà.

I recordeu, qui no comprèn una mirada, tampoc comprèn una llarga explicació.

Cristina Gutiérrez Lestón

L'Emoquadern és una guia pràctica dissenyada per introduïr l'educació emocional a l'aula que us ajudarà a mirar i veure als vostres alumnes.

Seguint el Mètode de La Granja, hem creat aquest quadern amb 24 dinàmiques útils i fàcils d'utilitzar. I, com que creiem que no podem convidar a educar emocionalment a algú sense emocionar, aquest Emoquadern pretén emocionar i inspirar a mestres, alumnes i també a pares i mares, ja que la majoria de dinàmiques inclouen idees per traslladar a les famílies.

GUIA PRÀCTICA

L'Emoquadern és una guia pràctica dissenyada per introduir l'educació emocional a l'aula que us ajudarà a mirar i veure als vostres alumnes.

Seguint el mètode de La Granja, hem creat aquest quadern amb 24 dinàmiques útils i fàcils d'utilitzar. I, com que creiem que no podem convidar a educar emocionalment algú sense emocionar, aquest Emoquadern pretén emocionar i inspirar mestres, alumnes i també a pares i mares, ja que la majoria de dinàmiques inclouen idees per traslladar a les famílies.

*Aquests llibres tenen un preu especials per les escoles. Consulteu-los a la Botiga Virtual.

15€*

16

Joan Salvatella, editor

“Per fi la nostra societat comença a adonarse què és important parlar de sentiment” inc 53 anys. Estic casat Ti tinc cinc fills. El que més m’agrada de la vida és VIURE-LA! Per què és important apostar pel llibre infantil?

L’etapa infantil assenta les bases de l’aprenentatge. És un moment de capital importància durant el qual l’esforç dels pares i educadors és i ha de seguir sent intens. Aprofitar aquest moment únic de cada persona per descobrir i potenciar les seves habilitats és la clau del futur de tota societat.

Heu apostat per una col·lecció d’educació emocional. Què us ha portat fins aquí?

Ara, per fi, sembla que la nostra societat comença a adonar-se de quant necessari és parlar i compartir els sentiments i des de Salvatella procurem donar eines a les famílies, els educadors i els nens i joves per poder-ho fer.

Procurem editar llibres amb un fons educatiu, i per això apostem pels que fomenten l’aprenentatge en valors, aquell que exercita la intel·ligència emocional.

Cap a on va el futur dels llibres?

Gran pregunta! Aquest és el dilema al que ens enfrontem editors, mitjans de comunicació i altres indústries. No estic preocupat per la revolució que suposen les noves tecnologies. Mentre la indústria editorial sigui capaç d’oferir continguts de qualitat i valor, sobreviurà. Ara bé, tenim pendent el repte de saber com fer rendible el negoci a la xarxa, un entorn on els usuaris estan acostumats a rebre la informació de manera gratuïta.

Quin feed-back heu rebut dels nens que han llegit els vostres llibres? Us donen consells, idees?

Els nens sempre et sorprenen. Allà on tu has pogut imaginar una reacció te’n ofereixen una altra plena d’imaginació. El nostre contacte amb la realitat, però, prové sobretot dels educadors. El feed-back que ens donen és la necessitat de comptar amb eines que els ajudin a acompanyar el procés d’aprenentatge clàssic, amb el maduratiu, el creatiu, el de valors, sentiments, etc.

Què valores dels autors quan et porten un manuscrit?

Què aporti valor afegit, sigui innovador i efectiu. Fugim de les modes, de les tendències comercials. Valorem la originalitat i la funcionalitat de les obres.

I dels il·lustradors?

Pràcticament el mateix. Que el seu estil sigui propi, autèntic, allunyat del que està establert. Que els seus dibuixos projectin coneixement amb gust i tendresa.

Quin llibre dels que has editat li tens un especial afecte?

Amb tots ells tinc una relació d’afecte.

Darrerament, però, puc destacar la col·lecció Des de Dins, uns quaderns d’aprenentatge emocional molt originals i pensats per ajudar al procés maduratiu d’una manera pràctica i compartida.

Quin llibre t’agradaria haver editat?

M’hagués encantat editar El Petit Príncep. La seva aportació al món ha estat valuosa al llarg de generacions.

Aquesta és l’ambició que em mou cada dia en la meva feina i El Petit Príncep és un mirall, una aspiració per un editor.

Redacció: Cristina Gutiérrez i Mar Llanas Correccions: Mireia Vilà Fotografíes: Mar Llanas Maquetació i disseny: Mariona López de Sagredo

Joan Salvatella, editor a Editorial Salvatella

Què li diries a un jove escriptor o un jove il·lustrador que comença?

Que sigui fidel al que li diu el seu cor, amb el cap fred, capacitat d’anàlisi i mentalitat oberta al que és diferent. Que no deixi mai d’escoltar, d’observar, de viatjar, de conèixer altres cultures amb ulls tolerants i capacitat crítica. Que cregui en ell mateix i en la capacitat de l’ésser humà.

Quins són els propers projectes que podrem veure a les llibreries?

Veureu la col·lecció Atrapa-paraules creada per incentivar l’expressió escrita i el pensament creatiu on pretenem connectar amb la imaginació i la intuïció per acabar materialitzant el pensament creatiu en produccions literàries. També la col·lecció GENIUS, on presentem a personatges històrics per tal de transmetre el seu llegat.

Té mèrit mantenir una editorial familiar més de 90 anys, felicitats!!

Doncs sí! Gràcies. Aquest any, 2016, acomplim 94 anys com a editorial totalment independent. Gestionar un negoci familiar i independent tots aquests anys no és fàcil, però fer-ho d’acord amb els nostres principis té un valor incalculable.

Quins són aquests valors?

L’especialització en el món infantil i educatiu, la qualitat perquè tenim cura de cada llibre amb vocació artesanal i, finalment, la innovació.

Entrevista realitzada per Mar Llanas

Edita: La Granja, Granja Escola de St. Maria de Palautordera Apt. correus núm. 3. Sta.. Maria de Palautordera 08460 (Barcelona) Tel: 938 482 277 · Fax: 938 482 203 e-mail: raquel@la-granja.net

www.lagranja.cat / www.fundaciolagranja.com