Art grec Laia Porta

Historia i fonaments de les arts: L’ART GREC

Laia Porta Domènech Bloc: 4 Grup: 10 Historia i fonaments de les arts Ramon Pujolà

L’art grec

2

L’art grec

a) Situa l’obra en el context cronològic, històric i cultural. b) A quin estil pertany l’obra.

Anomena 5 característiques formals o conceptuals de l’estil de l’art grec en general. c) Esmenta 5 característiques formals, estructurals, tècniques o materials de l’obra en concret. d) Significat i funció de l’obra o tema, significat i funció.

EL PARTENÓ a) Forma part de l’arquitectura grega i pertany a la segona meitat del segle V aC (447-432 aC), el que es coneix com primer classicisme o clàssic sublim, període de màxim esplendor de Grècia. El període clàssic s’inicia amb el final de les guerres mèdiques. Cal destacar: el govern de Pèricles, les guerres del Peloponès, les guerres mèdiques i el regnat d’Alexandre el Gran.  Miró, Policlet i Fídies: artistes  Herodot: historiador  Èsquil, Sòfocles, Eurípides i Aristòfanes: dramaturgs  Sòcrates, Plató i Aristòtil: filòsofs  Hipòcrates: fundador de l’escola de la medicina científica

b) Aquesta obra forma part de l’art grec, període clàssic, concretament del primer classicisme o clàssic sublim.

ARQUITECTURA

ESCULTURA

Antropocentrisme.

Antropomorfisme

Recerca de la bellesa

Policromia

Equilibri amb la naturalesa

Embalum rodó i relleu

CERÀMICA Ceràmica de figures negres Ceràmica de figures roges

Còpies romanes Plaer estètic Marbre i bronze Policromia Mètode cera perduda Cànon 1/7 i 1/8 Contrapposto

3

L’art grec

c) Característiques de l’obra:  Ordre dòric  Octàstil i perípter  Fet de marbre del Pentèlic  Doble frontó: al frontó occidental hi ha representada l’escena de la disputa entre Atena i Posidó. Al frontó oriental hi ha representada l’escena del naixement d’Atena.  Arquitravat  Tècnica de la talla  Nao, pronao, hekatòmpedos i opistòdom

d) Significat: el seu nom vol dir casa de la verga. I com tots els temples, el Partenó és un lloc de culte a un déu o deessa, en aquest cas Atena.

Funció: té una funció religiosa, ja que és un lloc on els ateneus anaven a adorar a la deessa Atena

4

L’art grec

L’ERECTÈON a) L’Erectèon va ser construït entre el 421 i el 414 aC, en plena guerra del Peloponès. Pèricles va ser qui va tenir la idea de la seva construcció, tot i això, va ser construït quan el mandat de Pèricles ja havia finalitzat. Va ser construït sota la supervisió de Filocles.

En el moment de la construcció del temple, Atenes estava en guerra amb Esparta. Tot i això, Atenes va seguir sent un nucli cultural i intel·lectual, tant que al cap de poc, van entrar en escena Plató i Aristòtil.

b) Aquesta obra forma part de l’art grec, període clàssic, concretament del primer classicisme o clàssic sublim.

ARQUITECTURA

ESCULTURA

Antropocentrisme.

Antropomorfisme

Recerca de la bellesa

Policromia

Equilibri amb la naturalesa

Embalum rodó i relleu

CERÀMICA Ceràmica de figures negres Ceràmica de figures roges

Còpies romanes Plaer estètic Marbre i bronze Policromia Mètode cera perduda Cànon 1/7 i 1/8 Contrapposto

c) Característiques de l’obra:  Ordre jònic  Constituït per dos temples  Primer temple pròstil i hexàstil  Nao i pronao 5

L’art grec

 Balcó de les cariàtides  Fet de arbre del Pentèlic  Irregular, imperfecte

d) Significat: com tot temple, l’Erectèon és la casa d’un déu o deessa. Aquest temple, però, és diferent i especial. Està situat on hi havia la casa d’Erecteu, primer rei d’Atenes. Se situa, també, on Atena i Posidó van disputar-se el títol de protector de la ciutat. També es pot veure l’olivera que va fer que Cècrpos es decantés cap a Atena a l’hora de decidir qui seria el protector de la ciutat.

Funció: l’Eretcèon va ser construït per tal de restar importància al Partenó, ja que s’havia endut tota la força religiosa de la ciutat. L’Eterctèon representava l’esplendor de la gran polis. Es va construir com a centre religiós de culte als gran moments de la polis i els seus orígens.

Per altra banda, també tenia una funció de cartell propagandístic per exaltar els ànims dels habitants d’Atenes, que es trobaven en una treva de la guerra del Peloponès, una guerra llarga que els va deixar molt tocats.

6

L’art grec

ATENEA NIKÉ a) El temple d’Atenea Niké, també conegut com Victòria Àpetra, va ser construït entre el 449 i 421 aC. Es va construir per commemorar la victòria de la ciutat d’Atenes sobre els perses, a la Batalla de Salamina. La idea de la seva construcció va sorgir després de la pau amb els perses, encara que Pèricles es va oposar a la construcció d’aquest i és per això que no es va començar a construir fins més tard. b) Aquesta obra forma part de l’art grec, període clàssic, concretament del primer classicisme o clàssic sublim.

ARQUITECTURA

ESCULTURA

Antropocentrisme.

Antropomorfisme

Recerca de la bellesa

Policromia

Equilibri amb la naturalesa

Embalum rodó i relleu

CERÀMICA Ceràmica de figures negres Ceràmica de figures roges

Còpies romanes Plaer estètic Marbre i bronze Policromia Mètode cera perduda Cànon 1/7 i 1/8 Contrapposto

c) Característiques de l’obra:  Estil jònic  Tetràstil  Amfipròstil  Nao i Pronao  Fet de marbre del Peloponès

d) Significat: el temple d’Atenea Niké era bàsicament la llar de la deessa Victòria. No era massa gran perquè les cerimònies litúrgiques es celebraven a l’aire lliure.

7

L’art grec

Funció: es va construir per demanar, de manera simbòlica, als déus que la victòria es quedés a la ciutat d’Atenes, durant la guerra del Peloponès. És per això que dins del temple hi havia una representació de la Victòria amb les ales tallades, així evitarien que marxés.

8

L’art grec

EL TEATRE D’EPIDAURE a) El teatre d’Epidaure va ser construït a finals del segle IV aC i es troba al sud-oest del santuari d’Asclepi.

La ciutat d’Epidaure, es va convertir en una de les ciutats més famoses, ja que era on es trobava Asclepi, déu de la medicina que guaria als malalts de les seves malalties. Asclepi va anar guanyant fama i cada vegada més gent visitava la ciutat. És per això que es va decidir construir el teatre més gran de Grècia a la ciutat d’Epidaure.

A més, el segle IV va estar marcat pel final del predomini d’Atenes, degut a les guerres del Peloponès. També va ser el segle en que els déus es van convertir en personatges més propers, que mostren les seves passions humanes i els seus estats d’ànim.

b) Aquesta obra forma part de l’art grec, període clàssic, concretament del segon classicisme o clàssic tardà.

ARQUITECTURA

ESCULTURA

Antropocentrisme.

Antropomorfisme

Recerca de la bellesa

Policromia

Equilibri amb la naturalesa

Embalum rodó i relleu

CERÀMICA Ceràmica de figures negres Ceràmica de figures roges

Còpies romanes Plaer estètic Marbre i bronze Policromia Mètode cera perduda Cànon 1/7 i 1/8 Contrapposto

c) Característiques de l’obra:  Arquitectura a l’aire lliure  Orquestra: part més important i on es lloava i déu  Cor: configura l’orquestra. Format per pagesos 9

L’art grec

 Càvia: grada on seia el públic, construïda al pendent del turó.

Ultrasemicircular  Escenari: on es torbaven els actors  Proesceni: on estaven els actors  Esceni: part en la que hi havia l’atretzzo  Pàrodoi: accessos al teatre

d) Significat: el teatre d’Epidaure és fruit de l’evolució de les festes que es feien entorn del déu Dionís. És una construcció relativament moderna, ideada pel grecs.

Funció: per una banda té una funció religiosa, ja que inicialment es desenvolupava entorn del cercle màgic que feien els pagesos al voltant de l’altar dedicat a Dionís.

Però principalment té una funció lúdica, destinada a les representacions teatrals les quals eren moralitzadores. Les obres que s’hi representaven eren d’Esquil, Sofòcles i Eruípides.

10

L’art grec

KOUROI I KORÉ a) Els Kouros i les Korai són les primeres mostres de l’escultura grega i pertanyen al període arcaic. Es troben entre els segles VIII i V aC. Durant aquest període, l’art grec es troba en desenvolupament.

El període arcaic es va iniciar amb els primers joc olímpics (776 aC) i va acabar amb les guerres Mèdiques. D’aquest període també destaca la colonització grega i l’aparició de les grans “polis” d’aquesta civilització. La cultura grega es va estendre per tot el Mediterrani. I en l’àmbit literari, cal destacar els dos grans poemes d’Homer: la Il·líada i l’Odissea.

b) Aquesta obra forma part de l’art grec, període arcaic.

ARQUITECTURA

ESCULTURA

Antropocentrisme.

Antropomorfisme

Recerca de la bellesa

Policromia

Equilibri amb la naturalesa

CERÀMICA Ceràmica de figures negres

Embalum rodó i relleu

Ceràmica de figures roges

Còpies romanes Plaer estètic Marbre i bronze Policromia Mètode cera perduda Cànon 1/7 i 1/8 Contrapposto

c) Característiques del Kouroi d’Anàvissos:  Frontalitat  Simetria axial  Esquematització de les geomètriques  Somriure arcaic  Ulls ametllats  Policromia  De marbre  Apareix nu  Du l’stefano  Acció de caminar

formes

11

L’art grec

Característiques de la Koré del pèplum:  Frontalitat  Simetria axial  Esquematització de les formes geomètriques  Somriure arcaic  Ulls ametllats  Policromia  De marbre  Apareix vestida amb una túnica (Pèplum)  Quieta, no fa l’acció de caminar  No du l’stefano

d) Significat: els Kouros representen joves atlètics vencedors en els jocs atlètics (salt de llargada, javelina, disc, lluita i cursa) i les Korai joves i castes sacerdotesses.

Funció: es creu que podien tenir diverses funcions: podien servir com a representació d’un déu, com a ofrena dedicada a les divinitats, per lloar a un atleta que havia guanyat les competicions atlètiques podien ser el recordatori d’un home a la seva tomba.

Les entitats públiques i/o famílies riques de les polis gregues, obsequiaven els déus per tal que intercedissin en el seu favor. Aquest ritual es repetia de generació en generació i és per això que tots eren igual.

12

L’art grec

ELS BRONZES DE RIACE a) La seva datació no es del tot concreta però es creu que són de la primera meitat del segle V aC, del període protoclàssic, encara que presenten alguns trets propis del primer classicisme.

Durant aquesta època, Grècia patia les guerres Mèdiques en les que s’enfrontava a l’Imperi persa.

Els Guerres de Riace els van ser trobats per casualitat el 1972, per un grup de submarinistes, a 8m de profunditat. Es creu que o bé els van tirar per alleugerir el pes de la nau en la que els portaven o bé els portaven en un vaixell que va naufragar. Actualment es troben al Museu de Reggio Calabria, a Riace.

b) Aquesta obra forma part de l’art grec, concretament del període protoclàssic (transició del període arcaic al primer classicisme).

ARQUITECTURA

ESCULTURA

Antropocentrisme.

Antropomorfisme

Recerca de la bellesa

Policromia

Equilibri amb la naturalesa

Embalum rodó i relleu

CERÀMICA Ceràmica de figures negres Ceràmica de figures roges

Còpies romanes Plaer estètic Marbre i bronze Policromia Mètode cera perduda Cànon 1/7 i 1/8 Contrapposto

c) Característiques de l’obra:  Moviment equilibrat  Expressió serena  De bronze amb incrustacions  Naturalisme i perfecció anatòmica  Trencament amb la simetria 13

L’art grec

 Una part del cos tensa i l’altre distesa

d) Significat: hi ha varies interpretacions sobre el seu significat; hi ha qui diu que simplement són estàtues de l’època i ha qui diu que són estàtues de dos guerrers anomenats Àiax. Un es deia Àiax Telamó i l’altre Àiax Oïleu.

Ambdós eren molt ferotges, amb mal geni i pocs escrúpols. Telamó també era conegut amb el sobrenom de El Grani va ser qui va recuperar el cadàver d’Aquil·les. Per l’altre banda, Olïeu es va fer famós per el sacrilegi que va cometre: violar la sacerdotessa Cassandra.

Funció: no se sap ben bé el seu significat. La seva composició fa pensar que estaven col·locades d’esquena a una paret per ser vistes frontalment, possiblement davant d’un temple o un lloc públic de la ciutat, per tal de “vigilar-ne” l’entrada.

D’altra banda es creu que, degut a que els grec eren considerats escultors de l’espai que volien aconseguir el plaer estàtic, aquestes obres estaven fetes per tal de que l’espectador les gaudís.

14

L’art grec

EL DISCÒBOL a) El Discòbol de Miró és una obra del 460 aC, tot i que està considerada una obra de la segona meitat del segle V aC. Pertany al període de màxima esplendor d’Atenes. L’obra original s’ha perdut i actualment la podem estudiar gràcies a una còpia romana que es troba al Palazzo Massimo alle Terme, Roma.

El primer classicisme, també conegut com clàssic sublim, és el punt més àlgid de la cultura de la ciutat d’Atenes. Un període marcat per grans obres arquitectòniques com el Partenó o l’Erectèon, filòsofs com Sòcrates o els sofistes, i l’època en que Hipòcrates va fundar l’escola de medicina científica. És també l’època en que els artistes surten de l’anonimat i deixen la seva empremta a les obres. D’artistes destaquen Fídies, Policlet i Miró.

b) Aquesta obra forma part de l’art grec, concretament del primer classicisme o clàssic sublim.

ARQUITECTURA

ESCULTURA

Antropocentrisme.

Antropomorfisme

Recerca de la bellesa

Policromia

Equilibri amb la naturalesa

Religiositat

CERÀMICA Ceràmica de figures negres Ceràmica de figures roges

Còpies romanes Plaer estètic Marbre i bronze Policromia Mètode cera perduda Cànon 1/7 i 1/8 Contrapposto

c) Característiques de l’obra:  Embalum rodó o escultura exempta  Dempeus  Captació del moviment en l’instant fugaç de llançar el disc: moviment instantani  Tècnica de la fosa 15

L’art grec

 De bronze (còpia de marbre)  Trenca amb la simetria

d) Tema: a la Grècia clàssica, els exercicis físics eren una part fonamental de l’educació dels nois. Els qui practicaven l’esport anaven despullats i, abans de començar s’untaven amb oli i es cobrien el cos amb sorra per tal de protegir el cos de la intempèrie. Un cop havien acabat, es treien la capa de sorra, oli i suor amb un instrument metàl·lic anomenat estrígil.

Cada ciutat celebrava competicions esportives als grans festivals dedicats als seus déus. D’aquests jocs locals sortien seleccionats els millor atletes que representarien a la seva ciutat en els jocs o festivals religiosos esportius oberts a participants de tot Grècia.

Les diferents modalitats esportives que se celebraven a l’estadi eren: curses a peu, lluita, salt de llargada, llançament de disc i llançament de javelina.

Significat: representa a un atleta en el moment del llançament del disc. Els atletes vencedors de les Olimpíades eren considerats semiherois i moltes de les escultures estan dedicades a algun d’ells. Aquesta, però, na va dirigida a cap atleta en concret.

D’altra banda, hi ha una teoria que relaciona el Discòbol amb el mite de Hyakinthos, estimat d’Apol·lo. Aquest mite diu que Hyakinthos i Apol·lo s’exercitaven en el llançament de disc quan, per accident o per la gelosia de Zèfir (déu del vent), Apol·lo va ferir de mort al seu estimat. Com a símbol de penediment, Apol·lo va fer créixer una flor del jacint de la sang del seu estimat.

Funció: el Discòbol buscava ser exposat en algun dels espais més importants de la ciutat, de manera que la població pogués admirar-lo. Es tractava d’una estàtua dedicada al poble grec i pretenia fer reflexionar sobre el missatge que volia transmetre.

16

L’art grec

EL DORÍFOR a) El Dorífor va ser una obra originalment feta de de bronze per l’escultor Policlet entre el 450 i el 445 aC. L’original s’ha perdut, es coneix aquesta obra per diverses còpies localitzades a diferents museus. La còpia més ben conservada és la que es troba al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. Pertany al primer classicisme o clàssic sublim.

Aquest període es coneix per ser el moment de màxima esplendor d’Atenes, tant a nivell polític com a nivell cultural. Va ser l’època de gran filòsofs com Sòcrates i d’altres personatges importants com Hipòcrates, fundador de l’escola de medicina científica.

El govern de Pèricles va ser l’impulsor de l’hegemonia d’Atenes, va construir l’acròpolis i va crear les circumstàncies perfectes perquè artistes com Miró, Policlet i Fídies es donessin a conèixer.

Aquest període però, va haver de conviure amb els conflictes bèl·lics d’Atenes i Esparta, coneguts com les guerres del Peloponès, les quals van debilitar molt l’hegemonia d’Atenes, fent que perdés potencial coma polis però no coma centre cultural i intel·lectual grec.

b) Aquesta obra forma part de l’art grec, concretament, del primer classicisme o clàssic sublim.

ARQUITECTURA

ESCULTURA

Antropocentrisme.

Antropomorfisme

Recerca de la bellesa

Policromia

Equilibri amb la naturalesa

Religiositat

CERÀMICA Ceràmica de figures negres Ceràmica de figures roges

Còpies romanes Plaer estètic Marbre i bronze Policromia Mètode cera perduda Cànon 1/7 i 1/8 Contrapposto

17

L’art grec

c) Característiques de l’obra:  Embalum rodó o escultura exempta  Dempeus i amb contrapposto  Tècnica fosa a la cera perduda (còpia en talla)  De bronze (còpia de marbre)  Moviment  Trenca amb la simetria

d) Significat: es creu que el Dorífor representa un jove atleta portador de la llança, que es prepara per participar en els Jocs. També hi ha qui creu que és una representació ideal d’Aquil·les.

Funció: era una obra destinada a ser exhibida en públic. Tenia com objectiu el plaer estètic; decorar i extasiar amb la bellesa visual. És molt possible que també commemorés l’esport i els atletes que participaven als Jocs.

18

L’art grec

L’HERMES I DIONÍS a) Hermes i Dionís es una obra de Praxíteles, datada el segle IV, segon classicisme o clàssic bell. L’obra va ser trobada en una excavació de l’any 1877 al temple d’Hera. Actualment es troba al Museu d’Arqueologia d’Olímpia.

En aquest període apareixen nous artistes com Praxíteles, Escopes i Lísip, que trenquen amb l’estil de Fídies i converteixen els déus en humans plens. Volien que els déus patissin, sentissin i estimessin, tot creant figures sensuals, delicades i amb qualitats humanes.

Aquest període comença just quan acaben les guerres del Peloponès, i Atenes va perdent l’hegemonia. Tot i el declivi d’Atenes, durant aquest període van viure gran filòsofs com Plató i Aristòtil.

Amb la mort d’Alexandre el Gran es va tancar el període clàssic a Grècia.

b) Aquesta obra forma part de l’art grec, concretament del segon classicisme o clàssic bell.

ARQUITECTURA

ESCULTURA

Antropocentrisme.

Antropomorfisme

Recerca de la bellesa

Policromia

Equilibri amb la naturalesa

Religiositat

CERÀMICA Ceràmica de figures negres Ceràmica de figures roges

Còpies romanes Plaer estètic Marbre i bronze Policromia Mètode cera perduda Cànon 1/7 i 1/8 Contrapposto

c) Característiques de l’obra:  Corba praxiteliana  Grup escultòric  De marbre  Tècnica de la talla 19

L’art grec

 “Esfumato”

d) Significat: és una representació d’una escena de la mitologia grega on Hermes, el déu missatger, agafa a coll al seu germanastre Dionís.

L’escena representada correspon a una història mitològica grega: Zeus havia tingut una relació amorosa amb una mortal, Sèmele. Quan Hera se’n va assabentar, va fer-se passar per àvia i va acudir a Sèmele, reptantla a que posés a prova l’amor de Zeus i que li demanés que se li ostres en tot el seu esplendor. Sèmele, que estava embarassada, es va arriscar i Zeus, que no ho volia fer, va emanar llamps i trona que van matar a Sèmele. Per tal d’evitar la mort del fetus, Zeus el va extreure del ventre de Sèmele i se’l va introduir a la cuixa. Quan el fill de Zeus i Sèmele era a punt de néixer, Zeus va demanar a Hermes que portés al nounat amb les nimfes de Nisa perquè Hera no tingués constància de la seva existència.

Funció: té una funció religiosa, es tractava d’un exvot. Representa una escena mitològica i va ser trobada al santuari d’Olímpia.

També es creu que va ser realitzada com a símbol per commemorar la pau entre les ciutats d’Elis i Arcàdia, de les quals Hermes i Dionís n’eren patrons.

20

L’art grec

LAOCOONT I ELS SEUS FILLS a) Segons alguns autors, aquest grup escultòric de mitjans del segle I aC, és una adaptació en marbre d’un original en bronze de començaments del segle II aC que només constava de dos figures.

Pertany al període hel·lenístic, que comença amb la mort d’Alexandre el Gran i acaba l’any 31 aC. En aquest període Grècia canvia; gràcies a les conquestes d’Alexandre el Gran, Grècia s’expandeix i coneix nous indrets i noves cultures. És un període d’intercanvis culturals.

Apareixen, també, nous centres de difusió de saviesa, ciència, art i pensament com Alexandria a Egípte, Pèrgam a l’Àsia Menor o Rodes (escola a la qual pertany l’obra).

D’aquest període també destaca l’aparició de nens en les escultures i la representació de la vida quotidiana.

b) Aquesta obra forma part de l’art grec, concretament del període hel·lenístic.

ARQUITECTURA

ESCULTURA

Antropocentrisme.

Antropomorfisme

Recerca de la bellesa

Policromia

Equilibri amb la naturalesa

Religiositat

CERÀMICA Ceràmica de figures negres Ceràmica de figures roges

Còpies romanes Plaer estètic Marbre i bronze Policromia Mètode cera perduda Cànon 1/7 i 1/8 Contrapposto

21

L’art grec

c) Característiques de l’obra:  Fuig de l’idealisme clàssic: Pathos  De bronze (còpia en marbre)  Molt moviment  Teatralitat  Volum musculós  Presenta incongruències

d) Significat: aquesta escultura reprodueix el moment en que dues serps es mengen a Laocoont i els seus fills. Això es deu a que Laocoont, sacerdot de Posidó, intenta advertir al poble del perill que pot suposar entrar el cavall regalat pels grecs a la ciutat de Troia. Davant a això, Atena envia dues serps perquè matin a Laocoont i els seus fills per així evitar que li ensorressin el pla.

Hi ha una altre versió que diu que Laocoont era sacerdot d’Apol·lo i que aquest el va castigar al casar-se contra les seves ordres.

Funció: el Laocoont va ser creat o bé pel simple plaer de contemplació o bé per la decoració d’algun espai públic. Probablement, l’escultura va ser encarregada per algun ric o per l’Estat per exposar-la en algun lloc públic.

També cal assenyalar que en l’època hel·lenística les persones amb diners començaven a col·leccionar obres d’art; els ric pagaven quantitats fabuloses per les peces d’art, i els artistes es feien famosos.

22

L’art grec

VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA a) Victòria de Samotràcia és una obra de començaments del segle II aC i es creu que el seu escultor v ser Pitòcrit de Rodes i va ser descoberta a Samotràcia, una petita illa al nord del mar Egeu.Actualemt es troba al Museu Louvre de París. Aquesta obra pertany a l’Escola de Rodes del període hel·lenístic, que comença amb la mort d’Alexandre el Gran i acaba l’any 31 aC. En aquest període Grècia canvia; gràcies a les conquestes d’Alexandre el Gran, Grècia s’expandeix i coneix nous indrets i noves cultures. És un període d’intercanvis culturals.

Apareixen, també, nous centres de difusió de saviesa, ciència, art i pensament com Alexandria a Egípte, Pèrgam a l’Àsia Menor o Rodes (escola a la qual pertany l’obra).

D’aquest període també destaca l’aparició de nens en les escultures i la representació de la vida quotidiana.

L’obra va ser restaurada l’any 2015, mitjançant el “crowdfunding”.

b) Aquesta obra forma part de l’art grec, contretament del període hel·lenístic.

ARQUITECTURA

ESCULTURA

Antropocentrisme.

Antropomorfisme

Recerca de la bellesa

Policromia

Equilibri amb la naturalesa

Religiositat

CERÀMICA Ceràmica de figures negres Ceràmica de figures roges

Còpies romanes Plaer estètic Marbre i bronze Policromia Mètode cera perduda Cànon 1/7 i 1/8 Contrapposto

23

L’art grec

c) Característiques de l’obra:  Teatralitat  Moviment  Escultura exempta o embalum rodó  De marbre de Paros  Multifacial  Bellesa molt seductora degut a la vestimenta lleugera  Tècnica de la talla

d) Tema: és la imatge d’una Niké o Victòria, representada com una dona amb ales, en el moment en què es posa a la proa del navili, fent front al moviment del vaixell i a la força del vent.

Li manquen el cap, els braços i els peus i va vestida amb un fi mantell que ens deixa entreveure les seves elegants corbes femenines. La seva posició d’avançar la cama dreta mostra fermesa, però, al mateix temps, dóna lleugeresa a la figura.

Significat: és la representació de la creença grega de que la deessa Niké, col·locada sobre la proa d’un vaixell els protegia de les tempestes i dels enemics, afavorint el seu triomf en les batalles navals.

També és una al·legoria de les forces de la naturalesa, del vent i del mar, des de l’antropocentrisme que va caracteritzar la cultura grega.

Funció: va ser consagrada en agraïment als déus després d’una batalla naval. Tot fa pensar que va ser realitzada per celebrar les victòries d’Antioc II el gran.

24

L’art grec

L’ALTAR DE ZEUS a) L’Altar de Zeus, últim baluard de l’art grec, va ser construït entre el 180 i el 160 aC per la dinastia atàlida de Pèrgam. Àtal I, monarca de la ciutat en aquella època, va ser qui va iniciar la construcció, però va ser el seu fill Eumenes II qui el va inaugurar.

La ciutat de Pèrgam va ser unes de les ciutats més pròsperes de Grècia entre els segles III i II aC, era un centre econòmic i cultural de referència. La seva acròpolis no només era el centre religiós, sinó que també era el centre polític, cultural i social de la ciutat. A part de l’altar i altres temples, a l’Acròpolis s’hi trobaven els palaus reials, l’àgora i l’espectacular teatre de Pèrgam.

Des d’un punt de vista intel·lectual caldria destacar la gran biblioteca de Pèrgam, especialista en la producció de pergamí.

Avui en dia l’Altar es troba reconstruït al Pergammon Museum de Berlín.

b) Aquesta obra forma part de l’art grec, concretament del període hel·lenístic.

ARQUITECTURA

ESCULTURA

Antropocentrisme.

Antropomorfisme

Recerca de la bellesa

Policromia

Equilibri amb la naturalesa

Religiositat

CERÀMICA Ceràmica de figures negres Ceràmica de figures roges

Còpies romanes Plaer estètic Marbre i bronze Policromia Mètode cera perduda Cànon 1/7 i 1/8 Contrapposto

25

L’art grec

c) Característiques de l’obra des del punt de vista arquitectònic:  Ordre jònic  Tipologia antiga d’altar monumental  Arquitravat  Planta quasi quadrada  Alçat sobre un podi  Àmplia i elevada graonada situada a l’oest que desembocava en una columnata jònica

Característiques de l’obra des del punt de vista escultòric:  Motiu escultòric: mite de la Gigantomàquia, representat en forma de fris al podi  Representacions de centenars de figures de mida superior a la natural  Figures transmeten una sensació de tensió  Les figures dels gegants sempre es torben sota les figures dels déus  L’expressió dels déus és plàcida i serena; són conscients de la seva victòria  L’expressió dels gegants és turmentada  Una de les escenes més destaques és en la que Gea prega pel seu fill gegant, el qual és agafat pels cabells per la deessa Atena. En aquest moment, Atena es coronada per la deessa Victòria, fet que ens deixa clar qui guanya l’enfrontament

d) Significat: és un altar dedicat a Zeus o a Atena, grans divinitats olímpiques.

Funcions: Funció religiosa: altar de sacrificis en honor a Zeus o Atena Funció propagandística: també va ser construït per ensenyar al món el potencial de la ciutat de Pèrgam. Per altra banda, la monarquia de la ciutat volia ser reconeguda com l’hereva de la cultura dels atenesos.

Funció commemorativa: volia commemorar les victòries del regne d’Eumenes II sobre els Gàlates a Pont i Bitína. El tema del fris permetia fer una extrapolació de la narració mitològica a la realitat del regne de Pèrgam; els déus representaven els atàlids i els gegants (vençuts) els bàrbars invasors.

26