Set Estudis Modals (Llorenç Balsach) by La mà de guido

LLORENÇ

BALSACH Set estudis modals Peces fàcils per a les tecles blanques del piano

Edicions la mà de guido

LLORENÇ

BALSACH Set estudis modals Estudi en mode locri: pàg. 4 Estudi en mode frigi: pàg. 5 Estudi en mode eólic: pàg. 6 Estudi en mode dòric: pàg. 8 Estudi en mode mixolidi: pàg. 10 Estudi en mode jònic: pàg. 11 Estudi en mode lidi: pàg. 12 Taules d’escales i modes: pàg. 14

ISBD(PM) Set estudis modals [Música impresa] : per a piano / Música de Llorenç Balsach Peig (n.1953). - Sabadell [Barcelona] : La mà de guido, 2006- 1 partitura (20 p.); 29 cm. -

Primera edició: desembre 2006 ISMN: M-69208-259-0 Dipòsit legal: B-53.901-2006 Copyright de la música: © 2006 Llorenç Balsach Peig Copyright de l'edició: © 2006 la mà de guido Gravats musicals i edició: la mà de guido Les Planes 37-39 - E-08201 Sabadell - Tel. 93 725 7052 Fax 93 727 6327 e-mail: info@lamadeguido.com www.lamadeguido.com Imprès a Artyplan - Terrassa

Aquesta col·lecció d'estudis modals intenta omplir un buit que existeix en els quaderns de peces fàcils per a

estudiants de piano. La immensa majoria d'aquests reculls inclouen peces en els modes majors i menors, però obliden les altres possibilitats modals. Aquest quadern conté set peces —fent servir únicament les tecles blanques del piano— cadascuna de les quals té una tendència resolutiva diferent, corresponent a cada una de les set notes de l'escala diatònica. El mode és un concepte que prové de la música grega i medieval i és bàsicament melòdic. El concepte modal "polifònic" que donem a aquestes peces no és l'harmonització d'una melodia modal, sinó la manifestació d'una tendència de repòs envers diferents notes (els diferents modes) usant sempre la mateixa escala (les tecles blanques). 1 S'ha de dir que l'ús de la polifonia i l'harmonia tendeix a anul·lar l'efecte cadencial original dels modes (d'aquí ve el predomini absolut actual dels modes major i menor), però col·locant convenientment les notes i els acords, aquesta tendència cadencial, com es podrà veure, es pot seguir mantenint encara que per a algunes notes és una feina més feixuga que per a altres. Com és sabut, és diferent la nomenclatura dels modes grecs i la dels medievals; aquí fem servir els noms dels darrers, però indiquem el corresponent mode grec i la nota de repòs. Hem ordenat les peces per quartes, començant pel mode corresponent a si (mode locri), ja que, si les peces s'interpreten una darrere l'altra, això ajuda a l'efecte cadencial del conjunt. Al final de les peces he afegit unes taules d'escales i modes (extrets del meu llibre La convergència harmònica) que classifiquen i aclarexen harmònicament la gran quantitat de modes que es poden utilitzar en música.

Això és degut a la formació d'acords i arpegis on apareixen tensions harmòniques (principalment entre les notes fa, sol i si, en el cas de les tecles blanques), que melòdicament passen més desapercebudes i que condicionen fisiològicament el sistema auditiu envers una necessitat de resolució cap a do.

* * *

Esta serie de estudios modales intenta llenar el vacío que existe en las cuadernos de piezas fáciles para

estudiantes de piano. La inmensa mayoría de estas colecciones incluyen sólo piezas en los modos mayor y menor pero olvidan las otras posibilidades modales. Este cuaderno contiene siete estudios —usando únicamente las teclas blancas del piano— donde cada uno de ellos dispone de una tendencia resolutiva distinta, correspondiente a cada una de las siete notas de la escala diatónica. El modo es un concepto que proviene de la música griega y medieval y era una construcción básicamente melódica; el concepto actual “modal-polifónico" que le damos a estas piezas no es el de una armonización de una melodía modal sino la manifestación de una tendencia de reposo hacia distintas notas (los distintos modos) usando siempre la misma escala (las teclas blancas). Hemos de puntualizar que el uso de la polifonía y la armonía tiende a anular el efecto cadencial original de 1 los modos (de aquí el predominio absoluto actual de los modos mayor y menor), pero, colocando convenientemente las notas y los acordes, esta tendencia cadencial, como se podrá ver, se puede seguir manteniendo, aunque para algunas notas es un trabajo más arduo que para otras. Como es bien sabido es distinta la nomenclatura de los modos griegos y la de los medievales; aquí hemos usado el nombre de estos últimos, pero indicamos el correspondiente modo griego y la nota de reposo. Hemos ordenado las piezas por cuartas, empezando por el modo que corresponde a SI (modo locrio), ya que, si las piezas se interpretan una detrás de otra, ayuda al efecto cadencial del conjunto. Al final del cuaderno he añadido unas tablas de escalas y modos (procediente de mi libro La convergència harmònica) que clasifican y clarifican armónicamente la gran cantidad de modos que se pueden utilizar en música.

Esto es debido a la formación de acordes y arpegios en los que aparecen tensiones armónicas (principalmente entre las notas FA, SOL, SI, en el caso de las teclas blancas), que melódicamente pasan más desapercibidas, y que condicionan fisiológicamente al sistema auditivo a una necesidad de resolución hacia DO.

Llorenç Balsach, juny 2006

Estudi en mode locri Mode grec: Mixolidi Nota de repòs: SI Llorenç Balsach

»§¢

& 42 .. œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œœ P œ œ œ œœœœ œ œ ? 2 .. œ œ œ œ œ œ œ 4 1

Piano

2 7

& œœ œœœ œ ˙ ?œ

& ?

œ5 œ œ2 1 œ œ

∑

œ5 œ œ œ3 œ

œ œ œ œœ œ

œ4 œ œ œ œ œ œ œ

œ1

œ4

œœ œœœ œ œœœœœ

œœ œœœ œ

rit.

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œœ

?œ œ œ œ œ

œ œ œœ œ œ œ œœ œ œ œœ œœœ œ P œ œ œ œ œ œ œ

&˙

œ œ

1 1 œœ œœœ œ

œœ œœœ œ œ œ œ œ ˙

œ2

? œ œ œ œ œœ œœœ œ œ œ œ œ ˙ u 1

œ œœœœ

œ4 œ œ œ4 œ œ œ2 œ œ1 œ œ

œ4 œ œ œ4 œ œ œ2 œ

F œ œ. œ J œ œ œ œ ..

5 14

∑

œœ œœœ œ ˙

œ œ œ

œ. œ œ œ œ 3

rit.

∑

œ U˙ J 2

Estudi en mode frigi Mode grec: Dòric Nota de repòs: MI

»¢∞

6 .. 1 &8 œœ p 1 ? 6 ..3 œœœ ... 8

Piano

œ œ œJ ˙ . 1 3

œœ .. œ.

1 3

œœ .. œœ .. œ. œ.

œ4 œ œ œ œ ˙ . J 2 1 1 3 4 œ. 3œ. . 5œœ . 5 œ .. œœ .. œœ .. œœœ ..

œ œ œ œ œ J ˙. œœ .. œ.

1 3

œœ .. œ.

1 3 5

˙˙ .. ˙. affrettato

affrettato

(simile, cada q ' )

cresc. poco

j & œ œ œ œ œ ˙. 3

œ. ? œœ .. œœœ ... 2 3 5

1 2

œ œ ˙. œ J œœ 1 1 2 . 2 5˙ 4 œ. œ . œœ .. œœ .. ˙˙ ..

œ œ ˙. œ œœ J 1 2 2 3 œ. . 4 œœ . 4 œ . . œ . œœ .. œœ .. œœœ ..

˙˙˙ ...

1 2 4

2 j œ œ œ œ & œ œ œ œ œ . œ œj .. œ œ œœœ p 2 1 1 1 œ 2œ 1 3 3 3 . œ œ 4 4 œ. œ. œ . 4 œœœ ... ? ˙˙ .. œ . œ˙˙. .. œ . .. œœ ..

& ˙. ˙. ? ˙˙ ..

œœœœ œ J œœœ ... œœœ ...

˙. œœ . œœ . œ .. œ ..

œœœ œ. 1 2 5

œœ .. œ.

œ œ Jœ ˙ .

˙. 1 2 3

rit.

œ˙˙. .. œ .

œœœ ...

2 3 5

1 3 5

œœœ ...

œ œ œœœ J

œœ .. œœ .. œ. œ.

œœ .. œ.

œ œ œœœ J

cresc.

œœ .. œ.

˙.

˙œ . œœ . œ .. œ ..

˙˙˙˙ ....

Estudi en mode eòlic (mode menor natural)

Mode grec: Hipodòric Nota de repòs: LA

h»¢º

1 . C & .˙ œ œ œ. œ F 1 2 ? C .. œ œ œ œ . ˙ w

Piano

&˙

œ œ œ. œ œ œ œ.

? œ w 3

œ œ œ. œ

&˙

œœ œ. œ

? œ œœ œ. ˙ w

œw œ œ œ . ˙ 1.

œw ˙ .

œ œ œ. œ

˙ f ma non troppo œw œ œ œ .

œ ˙

œ œœ œ. ˙ w 3

œ œ œ. œ

œ œœ œ. ˙ w

œ œ œ. œ

œw œ œ œ . œ

œ ˙

œw ˙ . cresc.

˙ œ œ œ. œ 1 F 2 2 1 ? œ œ œ œ œ . œ œ œ œ œ œ . œ .. œ œ œ œ œ . œ œ1 œ œ œ . ˙ w w w w œ œ œ

œ ˙.

œ ˙

œ œ œ. œ

&˙ 3

poco cresc.

? œ œ œ œ. ˙ w 2

œ œ œ. œ

˙ 1

œ œ œ œ. ˙ w 6

œ ˙ œw ˙ .

œ ˙ œ ˙. w

&˙ œ œ œ. œ F 2 1 ? œ œ œ œ. ˙ w

œ œ œ. œ

wœ œ œ œ . ˙

œ œ œ. œ

œ ˙

œ œ œ œ. ˙ w

œw ˙ .

œ œ œ. œ

&œ ˙

œ œ œ. œ œ ˙ p2 ? œ ˙. œ œ œ œ. ˙ w w 5

? œ œœ œ. œ w

œ œ œ œ. ˙ w

œœ œ. œ œ ˙ F œ œw ˙ . wœ œ œ . ˙

œ œ œ. œ

œ ˙

œw œ œ œ . ˙

œœ œ . œ

&˙

œœ œ . œ

? œ œ œ œ. ˙ w

œ œ œ œ. œ w

?œ w

œ œ ˙. 1 œ œ œ œ œ. œ w

œ ˙. w

œ ˙

œ œ œ. œ

w˙

˙.

w œ œ œ œ.

œw

œ œ œ. ˙ π

Estudi en mode dòric Mode grec: Frigi Nota de repòs: RE

»§™

6 Œ ≈ . œ œ œ .. œ œ œ .. œ œ œ œ œ œ .. œ œ œ .. œ œ œ .. œ & 8 .. Œ . RÔ f ? 68 .. ( œ .)œ œ ( œ .)œ œ œ . œ œ œ . œ œ œ . œ œ œ . œ œ œ œ œ œ . œ œ . 5 4 5 4 5 4 ( ° ) (° ) opcional

Piano

& œ œ œ œ œ .. œ œ œ .. œ œ œ .. œ ˙ . œ œ œ. œ œ. œ

? œ.œ œ œ.œ œ 5

& œ.

œ œ œ .œ œ .œ œ . œ œ œ .œ œ œ . œ œ œ . œ œ

œ œ œ .. œ œ œ .. œ œ .. œ œ œ œ

œ .. œ œ œ .. œ œ œ .. œ œ . œ œ œ œ 1

œ œ œ œ .. œ œ œ œ .. œ œ œ .. œ 4

œ œ.œ œ œ. œ œ œ. œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ. œ. ? œ .œ œ œ .œ œ œ . œ œ . œ œ. 5

œ œ œ .. œ œ œ œ œ œ œ œ .. œ œ œ .. œ œ œ .. œ œ œ œ œ œ .. œ œœ œœ œœ œœ œ œ ? œ. œ. œ. œ. œ. œ œ. œ œ. œ œ œ. œ œ œ. œ œ œ. œ œ & ˙.

(°) : Es pot optar entre aguantar el baix sense usar pedal o bé fer servir pedal sense aguantar el baix 8

& œ œ .. œ œ .. ˙ . œ œ ? œ. œ œ œ. œ œ 4

˙.

.. œœ ..

œœ ..

œœ .. œœ ..

œœ œœ œ œ œ œ œ œ œ œ .. œœœ œœœ œœœ ... œœœ œœœ œœœ ... œ J J . œ. J J J J 1 1 ° ° ° ° U

& œœ .. œœ ..

˙˙ ..

? œœœ ... œœœ ...

œœœ œ œ œ . œ œ œ œ œ œ . œ œ œ . œ œ œ . œ œ ˙˙˙˙... . . .

˙˙ ..

˙˙ .. u

(°)

rit.

Estudi en mode mixolidi Mode grec: Hipofrigi Nota de repòs: SOL h

Piano



& 22 ˙˙ F ? 22 w w  ˙˙ .. œ ˙˙ œ w w

˙ &˙

˙˙

˙ œœ ˙

w w * U œœ œœ ˙˙ u

œœ œ ˙ œ ˙ ww >

˙˙

ww *

˙˙

ww>

w w *

ww 

& œœ œœ ˙˙ ? ww>

˙˙

˙˙ . .

˙˙ w w *

˙˙

w w

U œ

œ œœ ˙˙

poco

˙˙

> (un poco) ww ww u * ˙˙ ˙ U ww ˙

U w

˙˙

ww *

w w

˙˙ ..

ww ww * ˙˙ . œ ˙˙ ˙˙ . œ ww

w w *

ww * ˙˙ .. œ œ

˙˙

w w *

˙˙

(simile)

˙˙

w w *

U w

poco

˙˙

œœ

˙˙

ww * U œœ œ ˙ œ ˙

U ˙ U˙

ww>

w w

w *w  Nota: Didàcticament l'estudi podria acabar al compàs 24 o al 34 seguit d'un acord de sol però musicalment he

w w

˙˙ &

?w w 

˙˙

U w

˙˙

ww *

˙˙

˙˙ . . ww

œœ ˙˙ w w *

˙˙

U ˙ U

˙ ˙ ˙

Estudi en mode jònic (mode major)

Mode grec: Lidi Nota de repòs: DO



& c ..

œ5

P & c .. ˙˙˙ 

Piano

1 2 5

˙4

˙˙˙ 

w ? ww   9

œ2

? ˙˙˙

‰ œœœ J œ œ J

&˙

˙˙

a tempo

U ? ˙˙

˙˙ ˙

& œœ œ ˙

˙˙˙ œ œœ *  ?

œ J



˙˙˙

˙œ˙ œ

1 3 4

˙˙˙

(simile)

œ J ˙˙

j˙ œ 1 3 ˙˙˙ 4 ˙ ? ˙˙ 5

˙œ˙ œ

˙˙ ˙

œ J

rit.

˙œ˙ œ rit.

œ œ œ 3

œ˙˙ œ

˙˙˙ 

wwww

˙ ˙˙˙

www .

˙˙˙ U

˙˙ ?˙

˙˙˙

˙ œ  (simile)

œ œ J

poco rit.

& œ˙

œ ˙ ˙˙˙ ˙˙˙

˙ œ˙ œ &



œ4 œ J

a tempo

˙˙ ˙

œ ˙

œœ œ œ J œ J 2

œœœ

www w π

Estudi en mode lidi Mode grec: Hipolidi Nota de repòs: FA

∞

j œ œ œ œ œ œ. 9 & 8 œ. œ. œ. 1 F œ2 . œ. . œ ? 98   

Piano

j œ œ œ œ œ œ. œ. œ. œ. œ.

(simile)

5 1 j 12 9 & 8 œœ . œ œ œœ . œ ˙.œ . œ . 8 œœ . œ œœ œ . œ. œ. ˙. ? 12 98 œ . œ . 8 *    5

U 12 œ œ œ œ . . . . . . . . œ œ œ œ œ. & 8 rit. molto

? ˙ .. ˙ 

j & 98 œ œ ˙ .

? 98 œ . œ.

. w œœ .. 12 8 w. * 

? œ. œ.

œ. œ.

œ.



œ. œ.



œœ ..



˙˙ . .

œœ . .

*

68 .. œ4 œ œ œj ˙ . œ3 œ œ œ œ œ J F 68 .. œ . œ . œ œj œ . œ . œ . œ. œ. œ. œ. œ. œ. p *     (simile) piu lento

j j 1 œ œ ˙4 . œ- œ- œ- œ œ œ. œ.

˙˙ ..

12 8

œ. œ. œ. œ.

2 3

œœ ..

12 8

œ3 œJ 68 œ œJ œ œ œ œ .

œ . œ œj œ . œ. œ. œ.

68 œ . œ . œ. œ.

98 98

œ œj

œ œj œ . œ. œ.

j. j j j j œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ( œ) . œ ( 1) 5 (p) ! œ. œ. œ. œ. œ. œ. œ. œ. œ . .. œ . œ. œ. œ. œ. œ. œ. œ. œ. œ. œ. la rep. una mica piu f

& œ œ œ œ œ œ ˙.

œ.

j 1 œ piuœ .lentoœ . œ . œ . œœœ

œ œj œ . œ. œ.

j œ œ œ œ œ œ. œ . œ œ. 1 œ2 . œ. œ.

grotescament gronxat

 )

j & œj œ œ 98 œ œ œ œ œ œ . œ œ F 1 2 ? ˙. 98 œœ .. œœ .. œœ .. œ. œ.

(stesso tempo 3

œœ ..

& 12 8 œ œœ ? 12 8 œœ ..

j œ œ

∞

8 œ. U , œ. œ . ˙ .œ . œ . 98 œ. ˙.

œ. œ.

12 8 12 8

j œ œ œ œ œ œ . œ œ œj 12 œ . œ . œ . œ . œ .œ œœ . œ .œ . 8 œ . œ . œ . œ . œ . œ . œ . 12 8

j j œ 12 9 œ œ œ œ œ œ œ œ & 8 œ . œ . ˙ œ. . œ . 8 œ . œ œ œ. œ œ .. œ . œ œ . . . . ? 12 98 œ œ œ ˙ 8

œ. œ.

j œœœœ œ œ. œœ .. œœ .. œœ ..

U œ œ œ œ œj . œ 9 tempo primo

j œ œ œ œ œ œ.

œ œ rit.œ œ œ œ . œ . ˙ . J

œœ ... œ >

˙˙ ... ˙

œœ ... œ

˙˙ ... ˙

ww w w u

Esglaonaments possibles amb 7 notes

Aquí tenim representats tots els "esglaonaments" (escales) possibles que es poden formar amb 7 notes diferents de la gamma equi-temperada. Qualsevol escala de 7 notes es pot posar de la forma d'una d'aquestes 66 escales (mitjançant una translació i una transposició). Cada un d'aquests 66 esglaonaments té 7 modes diferents (així doncs hi ha un total de 462 modes diferents de 7 notes). A la pàgina 15 mostrem els modes del 8 primers esglaonaments de 7 notes. A aquest quadern només hi ha composicions sobre els 7 modes corresponents al primer esglaonament (les tecles blanques del piano). Aquí tenemos representados todos los “escalonamientos” (escalas) posibles que se pueden formar con 7 notas distintas de la gama equi-temperada. Cualquier escala de 7 notas se puede poner de la forma de unas de estas 66 escalas (mediante una traslación y una transposición). Cada uno de estos 66 escalonamientos tiene 7 modos distintos (así pues hay un total de 462 modos distintos de 7 notas). En la página 15 mostramos los modos de los 8 primeros escalonamientos de 7 notas. En este cuaderno solo hay composiciones en los 7 modos correspondientes al primer escalonamiento (las teclas blancas del piano). Font: Llorenç Balsach: “La convergència harmònica” (1994). ISBN: 84-85927-44-3 14

Modes dels 8 primers esglaonaments de 7 notes

Aquesta taula ens mostra els modes dels 8 esglaonaments principals de 7 notes (veure pàg. anterior). Hi ha 7 modes per a cada esglaonament (l’escala-tipus de cada columna). Son els assenyalats * i classificats amb les lletres (a) fins (Z) (els altres són transposicions cromàtiques). Per exemple, si volem saber quin és el mode (j) començant en DO només cal aplicar l'armadura corresponent que apareix al pentagrama: (DO-RE-MI-FA-SOL-LAb-SIb). També es poden obtenir agafant només la fila I i començar el mode per cada una de les notes de l’escala. Per exemple (j) també és (i) començant en SOL en comptes de DO (el mateix mode transportat). En aquest quadern hi apareixen estudis en els modes (f), (e), (d), (ç), (c), (b) i (a) (veure darrera). Esta tabla nos muestra los modos de los 8 escalonamientos principales de 7 notas (ver pag. anterior). Hay 7 modos para cada escalonamiento (la escala-tipo de cada columna). Son los señalados * y clasificados con las letras (a) hasta (Z) (los otros son transposiciones cromáticas). Por ejemplo, si queremos saber cual es el modo (j) empezando en DO sólo hay que aplicar la armadura que aparece en el pentagrama: (DO-RE-MI-FA-SOL-LAb-SIb). También se pueden obtener cogiendo solo la fila I y empezando el modo por cada una de las notas de la escala. Por ejemplo (j) también es (i) empezando por SOL en vez de DO (el mismo modo transportado). En este cuaderno aparecen estudios en los modos (f), (e), (d), (ç), (c), (b) y (a) (ver detrás). Font: Llorenç Balsach: “La convergència harmònica” (1994). ISBN: 84-85927-44-3 15

1-IV

(a)

1-I 1-V

(b) (c)

1-II

(ç)

1-VI

(d)

1-III

(e)

1-VII 2-IV 2-I 2-V 2-II 2-VII 3-IV 3-I 3-V 4-bVI 4-IV 4-I 4-V 4-VII 5-IV 5-I 5-III 5-VI 6-IV 6-I 6-V 6-bII 6-VII 7-IV 7-I 7-V 7-bII 8-bVI 8-IV 8-I 8-bII

(f) (h) (i) (j) (k) (m) (ñ) (o) (p) (t) (v) (w) (x) (z) (A) (B) (E) (D) (H) (I) (J) (K) (M) (Ñ) (O) (P) (Q) (T) (V) (W) (Y)

Mode de Fa, Lidi, Hipolidi (plagal), Hipolidi grec, Tritus, Méshakalyâni, Kalyana, Gaur-Sàrang, ichikotsucho (ryo), kung tiao Mode major, Jònic, Hipojònic (plagal), Lidi grec, Dhira-shankarâbharana, Bilaval, segah, chin tiao Mode de Sol, Mixolidi, Hipomixolidi (plagal), Hipofrigi grec, Tetrardus, Hari-kâmbhoji, Matsaríkrta, Khammaj(?), bayat-e tork (mahur?), rast, shang tiao Mode de Re, Dòric, Hipodòric (plagal), Frigi grec, Protus, Kharahara priya, Sudda Sadja, Kâfi(?), hyojo (ritsu), yü tiao Mode menor natural o descendent, Eòlic, Hipoeòlic (plagal), Hipodòric grec, Nata-bhairavi, Asâvari, Isfahân (afshari?), chüeh tao Mode de Mi, Frigi, Hipofrigi (plagal), Dòric grec, Deuterus, Hanumat-todi, Bhairavi, shur (nava), zokuso, pien kung tiao Mode de Si, Mixolidi grec, Locri, Shahnaz (dashti?), pien chih tiao Mode dels harmònics II (Scriabin, Albrecht, Szymanowski), Mode de Podhale (Polònia), Vâchaspati Menor ascendent, "Hawaià", Gauri-manohari Major-menor, Châru-késhi Nâtaka-priya Super Locri Dharmavati Major harmònic, Mode de Hauptmann, Saransángi Menor harmònic invers, Chakravâka Kosala Haimavati, Homayun Menor harmònic, Gitano espanyol, Kiravâni, bayat-e esfahan Vakulâbharana, Shad Araban, Alhijaz Ultra locri Latângi Sûrva-kânta Senâpati Sabach (Grècia) Mode dels harmònics I, Rishabha-priya Napolità major, Cercle tancat de quartes segons J.Darias, Kokila-priya Locri major Escala de tons amb sensible Escala de tons amb sensible descendent Gitano menor, Hongarès menor, Doble harmònic menor, Niavent (Grècia) Simhendra-madhyama Doble harmònic, Bizantí, Gitano major, Mâyâ-malava-gaula, Bhairav, Tchahârgah Mode de Wollet, Oriental, Tsinganikos (Grècia), Raga Ahira-Lalita Râsika priya Shûlini Mode gitano hongarès (?), Shanmukha priya Napolità menor, Dhenukâ, Todi (?) Chitrâmbari

Normal: modes occidentals Cursiva: modes indis Negreta: modes irano-àrabs Negreta-cursiva: modes japonesos o xinesos

Altres obres per a piano MG010 J.S.Bach (1685-1750): Contrapunctus 7 per Aumentationem et diminutionem BWV 1080.7. Versió original i transcripció piano a 4 mans. MG012 Ramón Carnicer (1789-1855): Sonata núm.6 per a orgue o piano. Edició Mª Ester Sala. MG013 Francesc Mariner (?-1789): Tocata per a instrument de tecla. Edició Ma. Ester Sala. (disc LMG2020) MG022 Llorenç Balsach (1953): Suite Gàstrica. MG050 Miquel Roger (1954): Inventio. (disc AH013) MG051 Miquel Roger (1954): Per a Liliana. (disc AH013) MG053 Miquel Roger (1954): Set de Set. (disc AH013) MG063 Llorenç Balsach (1953): Ritmes d'Ultramar, per a dos pianos. (disc AH021) MG085 Joan Massià (1890-1969): El pla de les papallones. (disc LMG2073) MG086 Joan Massià (1890-1969): Apunts. (disc LMG2073) MG087 Joan Massià (1890-1969): Scherzo. MG088 Joan Massià (1890-1969): Pastoral, El gorg negre*, Dansa Catalana*, Rondalla*, Ocell de pedra. (*disc LMG2073) MG100 Música catalana del segle XIX per a piano. Obres de Manent, Pardàs, Garcia Robles, Martínez, Rodríguez, d'Alcàntara i Alió. (disc LMG2058) MG101 Joan Baptista Pujol (1835-1898): Roses i perles. (disc LMG2058) MG105 Pere Tintorer (1814-1891): Dotze grans estudis (volum 1). (I disc LMG2058) MG106 Pere Tintorer (1814-1891): Dotze grans estudis (volum 2). (VII disc LMG2058) MG110 Antoni Tolmos (1970): Cristall, Un bon moment, Nous temps, Un regal. MG125 Glòria Villanueva (1953): Preludi, Vals, Habanera, Ostinato, Slow rag. MG135 Josep M. Mestres Quadreny (1929): A tomb de dau. (disc AH141) MG150 Antoni Nogués (1920-1882): Fantasia. MG151 Antoni Nogués (1920-1882): Caprici de genere espanyol. MG154 Miquel Roger (1954): Dotze estudis per a piano. MG159 Joan Massià (1890-1969): Libèl·lula, de tres preludis per a piano. (disc LMG2073) MG160 Llorenç Balsach (1953): Gran copa especial, per a piano a quatre mans. MG161 Antoni Tolmos (1970): Plors. MG162 Antoni Tolmos (1970): Per sempre. MG173 Pere Tintorer (1814-1891): Elegia, L'addio. MG174 Pere Tintorer (1814-1891): La joguina, Records de Barcelona. MG181 Joan Chic (1967): Nocturn. MG182 Joan Chic (1967): Paissatge urbà. MG185 Josep M. Mestres Quadreny (1929): Sonata per a piano. MG186 Pere Tintorer (1814-1891): Aragó i Castella. MG188 Benet Casablancas (1956): Tres aforismes per a piano. MG199 Antoni Tolmos (1970): Claredat. MG200 Antoni Tolmos (1970): Quan penso en tu. MG201 Felip Pedrell (1841-1922): Fantasia sobre el Faust. MG202 Felip Pedrell (1841-1922): Transcripció dels Hugonots MG203 Felip Pedrell (1841-1922): Primer nocturn MG204 Felip Pedrell (1841-1922): Rapsodia sobre motius del Profeta MG213 Pere Tintorer (1814-1891): Conversa i Vals. MG221 Pere Tintorer (1814-1891): Douce rosée. MG222 Jordi Vilaginés (1971): Dues peces per a piano. MG231 Isaac Albèniz (1860-1909): Set estudis. MG232 Pere Tintorer (1814-1891): Els guàrdies de Carles IV. MG236 Pere Tintorer (1814-1891): Poncelles de rosa. MG244 Josep M. Mestres Quadreny (1929): Suite del maletí. (disc AH153) MG247 Josep M. Mestres Quadreny (1929): Suite del tamboret, piano amplificat. (disc AH153)

catàleg complet a: la mà de guido www.lamadeguido.com

MG 259