Confitebor tibi, Domine (Francesc valls) by La mà de guido

FRANCESC

VALLS (ca. 1671-1747)

CONFITEBOR TIBI, DOMINE per a tible, altus cor mixt i baix continu

Transcripció de Joan Grimalt Edicions la mà de guido

ISBD(PM) Confitebor tibi, Domine [Música impresa] : per a tible, altus, cor mixt i baix continu / Música de Francesc Valls (ca. 1671-1747). - Sabadell [Barcelona] : La mà de guido, 2007- 1 partitura (20 p.); 29 cm. -

Inclòs en el disc LMG2074

Primera edició: abril 2007 ISMN: M-69208-268-2 Dipòsit legal: B-18.659-2007 Copyright de la transcripció © 2007 Joan Grimalt Copyright de l'edició: © 2007 la mà de guido Gravats musicals i edició: la mà de guido Les Planes 37-39 - E-08201 Sabadell - Tel. 93 725 7052 Fax 93 727 6327 e-mail: info@lamadeguido.com www.lamadeguido.com Imprès a Artyplan - Terrassa

FRANCESC

VALLS (ca. 1671-1747)

CONFITEBOR TIBI, DOMINE tible, altus cor mixt baix continu

Transcripci贸 de Joan Grimalt

Francesc Valls (Barcelona, 1671c.-1747) és un dels màxims exponents de la música barroca hispànica. Va ser mestre de capella de la Catedral de Barcelona durant els anys 1696-1726, en actiu, i fins la seva mort, el 1747, com a jubilat, en un temps en què la Seu era el centre musical per excel·lència de Barcelona i un dels més importants d'Europa. Prolífic i polèmic, Valls ha estat objecte d’estudi dels investigadors d'aquí i de fora, tot i que encara espera una catalogació completa de la seva generosa producció, dispersa, en gran part inèdita. Algunes de les seves obres, i particularment la famosa Missa Scala Aretina (1702), han estat enregistrades, però hi ha una clamorosa desproporció entre la qualitat de la seva música i l'atenció que se li ha concedit1. Valls és un cas de Musicus et cantor, és a dir que estava alhora en el món de la praxis, com a compositor i com a intèrpret, i en el de la reflexió teòrica. El seu tractat Mapa armónico práctico (1742) és un compendi del que se sabia de música al seu temps i al seu espai geogràfic2. La intenció més immediata de tots aquests tractats era, d'antuvi, més pràctica que especulativa, perquè havia de servir per ensenyar els escolans a llegir música i a cantar, i més tard a compondre: para la mas facil, y segura enseñanza de Muchachos. Aquí com en tants altres llocs, la pedagogia ha estat punt de partida d'una presa de consciència sobre la realitat. De retruc, però, la seva influència sobre el món musical hispànic va ser molt notable. Pel que fa a l'obra de Valls, notable en quantitat com en qualitat, podríem dir que transcorre al llarg de dos eixos estilístics, un d'històric, que podríem representar vertical, i l'altre lingüístic, que ens dividiria l'espai en una part superior (el llatí) i una altra inferior (les llengües romanç). D'una banda, Valls es troba entre els segles xvii i xviii; de l'altra, la seva producció ofereix tant textos litúrgics, en llatí, com música en llengua romanç. En l'àmbit hispànic, el canvi de segle XVII-XVIII significa el pas d'un estil barroc molt peculiar, més pròxim a la polifonia del Renaixement que al Seicento italià, a un de més galant, més semblant al que passava a la resta d'Europa. Si en la música del XVII hispànic dominen els ministrers (instrumentistes de vent, que doblen o substitueixen les veus en la polifonia), en la del XVIII dominen els violins i, al seu costat, oboès i trompes. D'altra banda, una característica molt típica d'aquest barroc és la policoralitat, que hauria importat Joan B. Comes de Venècia, i que esdevé la norma quasi exclusiva arreu de les Espanyes. Valls, però, potser per la seva posició a cavall dels dos segles, adapta moltes innovacions italianes sense perdre la tradició local. Pel que fa a la llengua romanç, cal recordar que el llatí encara era considerat en molts àmbits la llengua forta, la seriosa. D'altra banda, el desprestigi de la llengua autòctona fa que hi hagi molt poca obra en català. A la Barcelona del s. xviii, doncs, "llengua romanç" vol dir sobretot castellà. En aquesta llengua trobem una ingent quantitat de Villancets (villancicos) y de Tonos. Villancet, que avui entenem com a "nadala", vol dir aquí i en origen cantar en llengua romanç. Igual que el gènere germà d'aquest, el Tono, s'escrivien en ocasions no litúrgiques però, en el cas de Valls, majoritàriament tintades de religiositat: primeres comunions, p.e. Al costat d'aquesta producció, de color més assequible, hi ha la producció litúrgica, en llengua llatina: salms, magníficats, misses. El caràcter és diferent, com ho és l'ús per al qual la música està pensada. Si la vessant en llengua romanç presenta una cantabilitat més immediata, i també freqüents al·lusions a la dansa, l'obra en llatí, d'una manera semblant a com ho veiem en Monteverdi i en autors del segle anterior a Itàlia, té un caràcter més solemne, una tendència a l'abstracció i a les línies més pures. Això no exclou pas un ús simbòlic de figures retòricomusicals, ans al contrari. En una època tan majoritàriament analfabeta, les pintures, l'escultura o la música religioses tenen també una funció didàctico-pastoral, i per tant miraven d'associar i de transmetre continguts a llurs formes.

Vg. l'enregistrament d' Exaudi nos de 2006 (La mà de Guido 2074), dedicat íntegrament a Valls, així com els dos Cds de Columna música dirigits per Francesc Bonastre, que contenen obra d'aquest compositor. 2 Edició facsímil a cura de Josep Pavia i Simó. Consejo Superior de Investigaciones científicas, Barcelona 2002.

Confitebor tibi Els salms són poemes, originalment en hebreu, de l'Antic Testament, és a dir, de la Bíblia judaica. Traduïts primer al grec i després al llatí, la tradició cristiana se'ls ha fet seus, interpretant-los amb matisos diferents. Avui els podem escoltar com a clams profundament humans que parlen d'esperances, d'anhels i de dolors antics i moderns. En l'entreforc que separa la música litúrgica de l'escrita en castellà, els salms i els motets ocupen un lloc especial. Si d'una banda estan pensats per a la litúrgia, bàsicament la de Vespres, i per tant estan en llatí, de l'altra els seus textos, portadors d'un gavadal d'emocions, no només de caire místic, els aproxima al vessant més cantable i dansant: als Tonos i Villancets. Aquesta posició ambigua s'afegeix al caràcter sintètic, abans esmentat, de tota l'obra de Valls. Ara: el compositor d'abans del romanticisme, lluny de la intenció de brillar pel seu enginy, pretén senzillament fer un servei. La humilitat de Valls és una dels aspectes més corprenedors per a qui s'hi aproxima des de la nostra època, plena de divisme i d'individualisme. Per tot això, els Salms estan musicats seguint sempre fidelment el text, en el seu doble vessant: el què diu (prosòdia, accents, etc.) i el com ho diu (el seu significat). Confitebor tibi és l'encapçalament de dos salms diferents que convé no confondre: aquest que Valls musica íntegrament, nº 138 (137), i el 111 (110). Com es dedueix del primer vers ('"T'enalteixo amb tot el cor, Senyor"), es tracta de salms de lloança i acció de gràcies. La musicació de Valls mostra un ús de la prosòdia modèlic: cada síl·laba, cada accent es troba al seu lloc i amb el seu pes just. També hi trobem indicis de fórmules retòrico-musicals, típiques de tot el barroc europeu. Per exemple, la repetició emfàtica de et cantent. També s'insinua un cert descriptivisme en el contrast rítmic entre les dues parts del vers final Opera manuum tuorum (L'obra de les teves mans) / ne despicias! (no la rebutgis). Aquest procediment per dicotomies també apareix en altres moments, p.e. als versos quoniam excelsus Dominus (car el Senyor és excels) / et humilia respicit (però es mira els humils). En el seu equilibri entre homofonia i polifonia, en el domini total del llenguatge harmònic i contrapuntístic del seu temps, aquests salms són un tresor que, avui com llavors, continuen interpel·lant els seus oients. Joan Grimalt, febrer 2007.

Confitebor tibi, Domine: Salm 111 (110). 1 Confitebor tibi Domine in toto corde meo in consilio iustorum et congregatione 2 Magna opera Domini exquisita in omnes voluntates eius

T'enalteixo amb tot el cor, Senyor, amb els justos davant el poble.1 Les obres del Senyor són grans: qui les estima les contempla.2

3 Confessio et magnificentia opus eius et iustitia eius manet in sæculum sæculi 4 Memoriam fecit mirabilium suorum misericors et miserator Dominus

La seva gesta és gloriosa i esplèndida, la seva bondat dura per sempre. El Senyor, compassiu i benigne, deixà un memorial dels seus prodigis.

5 Escam dedit timentibus se memor erit in sæculum testamenti sui 6 Virtutem operum suorum adnuntiabit populo suo

Va donar un aliment als qui el veneren, recordant-se per sempre del seu pacte. Demostrà al poble la força del seu braç repartint-los la terra dels nadius.3

7 Ut det illis hereditatem gentium opera manuum eius veritas et iudicium 8 Fidelia omnia mandata eius confirmata in sæculum sæculi facta in veritate et æquitate

Perquè pugui donar-los l'herència dels gentils, l'obra de la seva mà és veritat i justícia.4 Totes les seves ordres són fidels, assegurades per sempre més, fetes en veritat i en justícia.

9 Redemptionem misit populo suo mandavit in æternum testamentum suum sanctum et terribile nomen eius

Disposà de redimir el seu poble, deixà establert un pacte per sempre. El seu nom és sant i terrible5.

10 Initium sapientiæ timor Domini intellectus bonus omnibus facientibus eum laudatio eius manet in sæculum sæculi

Venerar el Senyor és primícia de saviesa, són molt prudents els qui el veneren.6 La lloança del Senyor dura per sempre.

El llatí diu "t'enaltiré" i també "en el consell dels justos i en la congregació"; ve a ser el mateix, però segueixo la BIC. 2 "Contemplar", diu la BIC a peu de pàg., vol dir ací 'investigar, estudiar'. El llatí diu "escollida [estudiada] segons totes les seves voluntats". També ve a ser el mateix: Déu desitja que "contemplem" la seva creació. 3 Aquesta al·lusió al desert i a la terra promesa, tema clau del judaisme, no apareix a la Vulgata de St. Jeroni. 4 La BIC (i segurament també el Salm hebreu) diu tota una altra cosa: "La seva acció és irrevocable i és justa, / les seves decisions [la llei] són fermes." Aquí prefereixo traduir el que Valls va musicar. Els gentils són els que no creuen en Yahvé. 5 La BIC proposa "venerable" enlloc de terrible; podria ser un matís més teològic que filològic. Cf. semblantment com tradueix timor al vers següent. 6 Literalment: "són intel·ligents, els qui fan totes aquestes coses." O bé: "una bona comprensió de tot el que ha fet el Senyor és al principi de la saviesa."

Confitebor tibi, Domine, 6'09" Francesc Valls (ca. 1671-1747)

salm 111 (110).

Soprano

œ & b c œ œ œ œ œ œ œ œ œ. Con - fi - te - bor

Altus

& b c œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ. &b c

con - fi - te - bor

j œ ˙

&b c

∑

œ œœœ œ œ œœ œ

Vb c

∑

? c b

∑

& b bœ œ nœ œ cor - de me -

∑

˙ -

∑

j œ. œ ˙

∑

œ œ

ti - bi,

Do - mi-ne,

œ bœ œ œ œ

œ. œ J ˙

? bœ œ œ œ b

ti - bi,

œ bœ œ œ œ

œ.

Do - mi-ne,

j œ œ œ œ

œ bœ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ 6

œ.

j œ œ œ œ

∑

j œ. œ œ œ œ œ œ. œ œ œ œ œ J œ. œ œ œ œ œ J œ. œ œ œ œ œ J

o - ris

œ œ œ ver - ba

ver - ba

o - ris

˙ -

∑

œ œ œ

w -

œœ œ œ œ œ

cons -

∑

œœ w

o - ris

#˙

œœ w

o - ris

œ œ œ ver - ba

œ œ œ

œ œ œœœœ œ œœ˙ ver - ba

cons -

Œ ˙

quo - ni - am au - dis - ti,

j œ. œ œ œ œ œ

Œ ˙

∑

quo - ni - am au - dis - ti,

quo - ni - am au - dis - ti 4

∑

œ œœœ œ œ œœ œ

quo - ni - am au - dis - ti

∑

Do - mi-ne,

quo - ni - am au - dis - ti

∑

ti - bi,

quo - ni - am au - dis - ti

œ. œ ˙ J

∑

œ œ ˙

in to - to

∑

Do - mi-ne,

∑

œ œ

? c œ œ bœ œ œ œ b œ œ œ

&b œ ˙

Œ œ œ œ

j œ. œ ˙

œ œœœ œ œ œ œ œ ti - bi,

to - to cor-de

œ œ bœ œ

Con - fi - te - bor

B.C.

Do - mi-ne, in

Do - mi-ne,

Con - fi - te - bor

Basso

œ. œ œ œ œ œ œ œ J

ti - bi,

Con - fi - te - bor

Tenor

ti - bi,

con - fi - te - bor

Con - fi - te - bor

Altus

ti - bi, Do - mi - ne,

∑

œ œœœ œ œ œ œ œ

ti - bi, Do - mi - ne,

Con - fi - te - bor

Soprano

œ ˙ J

Œ ˙

œ &b œ œ œœ pec- tu

œ œ œ œ œ œœ˙

an - ge - lo-rum psal - lam

nœ

œ œ œ œ œ œ . œj œ œ œ ˙

pec - tu

∑

A - do - ra

∑

A - do - ra

nœ œ œ œ œ œ ˙

Œ œ

∑

A - do - ra

œ œ œ œ bœ œ œ œ

˙.

œ œ ˙

∑ 6

œ œ ˙

∑

A - do - ra

œ œ ˙

Œ œ

œ œ

œ œ œ nœ œ œ œ œ

œ œ

tu - um

œ œ

tem-plum sanc-tum

œ œ œ œ

tem-plum sanc-tum

œ œ

tem-plum sanc-tum

œ œ

tem-plum sanc-tum

œ œ

tem-plum sanc-tum

œ œ

tem-plum sanc-tum

œ œ

A - do - ra

Œ œ

œ œ œœœœ ˙

∑

œ œ œœœœ ˙

bi.

A - do - ra

Œ œ

œ œ œœœœ ˙

bi.

&b œ œ œœ œ

an - ge - lo-rum psal - lam

œ œ

tu - um

œ œ

22 S

&b œ œ Ó tu - um

&b Œ œ œ œ

Œ œ œ œ

&b Œ œ œ œ

Œ œ œ œ

œ œ œ Vb Œ

œ œ Ó œ œ Ó œ œ Ó

et con - fi - te - bor,

? Œ œ œ œ b

œ œ Ó

et con - fi - te - bor, 22

? œ œ œ œ b

∑

bœ œ Ó

∑

et con - fi - te - bor

et con - fi - te - bor,

∑

et con - fi - te - bor

et con - fi - te - bor,

œ œ Ó

œ œ œ œ

Œ bœ œ œ

et con - fi - te - bor no

Œ œ œ œ

bœ œ œ œ

bœ œ ˙

et con - fi - te - bor no

bœ œ ˙ 6

mi - ni

œ bœ ˙

œ œ ˙

et con - fi - te - bor no

Œ bœ œ œ

bœ œ ˙

et con - fi - te - bor no

Œ œ œ œ

œ œ ˙

mi - ni

œ œ

tu -

b˙ tu -

œ œ ˙

mi - ni

œ bœ ˙

tu -

4 3

w o

mi - ni

œ bœ ˙

˙ -

#˙ -

w -

o 4 #3

29 S

∑

œ A œ œj ˙ J

nœ œ œ œ œ J J

su - per mi-se - ri - cor - di - a tu

& b # œ œj œj œ œ

j œ œ œj ˙

su - per mi-se - ri - cor - di - a tu

˙ -

Œ œ œ œ nœ œ ˙

et ve - ri - ta - te

Œ œ œ œ

œ œ ˙

et ve - ri - ta - te tu

˙ -

n˙ -

w -

∑

b ˙.

36 S

&b ˙

j & b œ. œ œ œ

n ˙

j œ. œ œ œ

œ œ Ó

quo - ni - am mag - ni - fi - cas - ti

su - per om - ne

no - men sanc-tum

tu - um

œ œ œ œ

quo - ni - am mag - ni - fi - cas - ti

su - per om - ne

no - men sanc-tum

œ œ

tu - um

Œ ˙

j œ. œ œ œ

œ œ Ó

quo - ni - am mag - ni - fi - cas - ti

su - per om - ne

no - men sanc-tum

tu - um

œ œ œ œ

œ œ Ó

su - per om - ne

no - men sanc-tum

tu - um

œ œ

œ œ œ œ

œ œ Ó

quo - ni - am mag - ni - fi - cas - ti

su - per om - ne

no - men sanc-tum

tu - um

œ œ

œ œ œ œ

œ œ Ó

quo - ni - am mag - ni - fi - cas - ti

su - per om - ne

no - men sanc-tum

tu - um

œ œ œ œ

j b œ. œ œ œ

œ œ œ œ

j b œ. œ œ œ

œ œ œ œ

V b œ . œJ œ œ

œ œ

& b œ . œj œ œ

4/2

œ œ œ œ

œ œ

quo - ni - am mag - ni - fi - cas - ti

œ œ œ œ œ œ

œ œ

Œ ˙ in

Œ ˙ Œ

∑ ∑

Ó œ

ti - mo - re

œ œ

ti - mo - re

œ œ

ti - mo - re tu -

ti - mo - re

œ œ œ œ

43 S

∑

Nœ œ œ bœ œ œ œ Ó

∑

In qua- cum - que

∑

&b w

- o.

∑

tu 43

di - e

∑

œ w

? w b ?

in - vo - cà - ve-ro te

œ œ œ œ œ œ #œ nœ ˙

Vb -

In qua - cum - que

∑

- o. 4 #3

b w

œ œ œ œ

∑

in - vo - cà - ve-ro te

jj œ œ œ œœ ˙

- o.

& b ˙. tu -

di - e

œ œ Aœ œ œ œ œ Ó

tu -

œ œ œ Jœ Jœ ˙

œ œ œ bœ œ œ œ Ó

œ œ œ b œ œJ b œ œ ˙ J

In qua - cum - que

di - e

in - vo - cà - ve - ro

œ œ œ œ

œ œ Ó

j j œ œ œ œ œ ˙

In qua - cum - que

di - e

in - vo - cà - ve - ro

ex -

te ex - au -

œ œ Aœ œ œ œ œ Ó

œ œ œ œ œ ˙ J J

In qua - cum - que

di - e

in - vo - cà - ve - ro

ex -

œ œ œ œ

œ œ Ó

j œ œ œ œ œJ b ˙

In qua - cum - que

di - e

in - vo - cà - ve - ro

ex -

œ œ œ œ

œ œ œ œ œ b˙

50 S

∑

Œ œ œœœœ œ œ Ó

∑

mul - ti - pli - ca - bis

∑

Œ œ œœœœ œ œ Ó mul - ti - pli - ca - bis

&b ˙ -

& b N˙ au

me,

mul - ti - pli - ca - bis in a - ni-ma me

∑

œ œ ˙

Œ œ œ œ

∑

mul ti - pli - ca - bis in a - ni-ma me

œ œ

a vir - tu

œ œ

a vir - tu

œ œ Œ œ œ œ œ œ œ œJ œJ œ œ œ œ œ œ J J

di me,

Œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ #œ nœ œ ˙ J J JJ mul - ti - pli - ca - bis in a - ni-ma me

œ œ ˙

œ œ

j j jj œ œ œœ œ œ ˙

mul - ti - pli - ca - bis in a - ni-ma me

di me,

j j Œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œJ Jœ ˙

me,

œ œ ˙ au

∑

œ. œ w Vb œ œ J au

œ 8

a vir - tu

œœœœ œ œ œ œ œ œ œ œœœ œ

57 S

œ œ N œ œ n œ . œj ˙

Œ #œ œ œ

∑

Con- fi - te - an - tur

∑

ti - bi,

Œ #œ œ œ

Do - mi - ne,

&b w

om - nes

œ œ Nœ œ

Con - fi - te - an - tur

œ œ A œ . œ œ . œj ˙ J

ti - bi,

œ.

re - ges ter

j œ ˙

œ œ bœ œ

ræ,

omnes

j œ. œ ˙

œ œ bœ œ

Do - mi-ne,

om - nes

re - ges

ter

ræ,

∑

tem.

&b w tem.

˙ #˙

Vb -

tem.

w tem.

64 S

& b œ Nœ ˙ ter

˙ -

& b bœ œ œ œ om - nes re - ges

w ter

∑

Vb ?

∑

œ œ Ó -

au - di

œ œ œ bœ

∑

qui - a

? b˙ b

au - di

e - runt

au - di

b˙

e - runt

œ. œ. œ. œ.

∑

j œœ œ œœ œ J œ˙ J

œ œ œ œ ver - ba

o - ris

œ œ œ œ

o - ris

œ œ œ œ

œ œ

tu -

Nœ œ

tu -

œ œ n˙

ver - ba

j œœ œ

o - ris

œ œ œ œ

om - ni - a

œ œ bœ œ œ œ. 9

œ˙ J

om - ni - a ver

e - runt

om - ni - a ver

e - runt

œ œ

œ œ Ó -

e - runt

om - ni - a

œ œ bœ œ œ œ œ œ Ó

∑

qui - a

au - di

œ œ œ œ œ bœ œ œ Ó

∑

qui - a

au - di

œ œ œ bœ

œ œ œ œ

qui - a

ræ,

qui - a

œ œ bœ œ œ œ œ œ Ó

ræ,

œ œ ˙ ris tu

w tu 4

71 S

&b Ó

j j œ œ œ œ œ

œ. œ ˙ J

can - tent in vi - is

Do - mi-ni,

j j œ œ œ œ œ

œ. œ ˙ J

can - tent in vi - is

Do - mi-ni,

œ œ Œ œ

cantent,

#œ

œ œ

can-tent,

Œ ∑

&b w

∑

quo

∑

&b w

∑

quo

˙ #˙

∑

quo

∑

quo

b ˙.

œ œ Œ œ

78 S

∑

&b & b ˙. Do

œ -

œ œ

∑

ni-am mag - na

est

glo

j j œ œ œ œ

ni-am mag - na

est

j j œ œ œ œ

ni-am mag - na

est

glo

ni-am mag - na

est

glo 6

œ . œJ ˙

œ œ ˙

quo - ni - am ex - cel - sus

Do - mi-nus

et hu - mi

j œ. œ œ œ œ œ

œ . œJ ˙

œ œ ˙

quo - ni - am ex - cel - sus

Do - mi-nus

et hu - mi

ri - a

œ œ ˙ -

ri - a

œ œ ˙

œ œ œ œ œ œ œ ˙

j œ. œ œ œ œ œ

œ œ ˙

˙ glo

ri - a

œ œ œ œ œ œ œ ˙ J J -

œ œ ˙

ri - a

œ œ ˙

˙.

li - a

rès

œ œ ˙

li - a

œ -

pi -

#˙

rès - pi

∑

mi - ni,

œ -

œ œ

∑

mi - ni,

œ œ œ œ Do

˙. Do

Ó œ

& b ˙. Do

œ œ

Œ œ

? w b 71

∑

j j œ œ œ œ

Œ œ

∑

mi - ni,

œ œ œ œ

œ œ

˙.

œœ ˙ 10

œ œ

7/#

bœ œ

85 S

& b n˙

Œ œ œ Jœ Jœ œ œ Ó

cit,

et al - ta a

&b ˙

lon - ge,

al - ta a

lon - ge,

et al - ta a

b ˙

lon - ge,

et al - ta a

∑

lon

et al - ta a

lon

œ œ œ œ

œ œ œ am - bu -

œ œ œ œ

ge cog - nos -

Nœ œ -

œ œ

œ œ œ œ

œ. œ ˙ J

- cit. Si am - bu - là - ve - ro

ge cog - nos -

j œ. œ ˙

- cit. Si am - bu - là - ve - ro

œ œ œ nœ

œ œ -

ge cog - nos -

œ. œ ˙ J

- cit. Si am - bu - là - ve - ro

œ œ

ge cog - nos -

Œ œ œ œJ Jœ ˙

lon - ge,

Œ œ œ œœ ˙ JJ

lon

Œ œ œ œjœj ˙

œ œ ? Œ œ œ œJ n Jœ Ó b et

∑

am - bu -

et al - ta a

œ œ œ œ œ œ Ó Vb Œ J J et

al - ta a

∑

jj Œ œ œ œ œ œ œ Nœ œ

j j &b Œ œ œ œ œ œ œ Ó et

al - ta a

lon - ge,

œ & b Œ n œ œ œJ J œ œ Ó et

Œ œ œ œ

∑

lon - ge,

jj œ œ œœ œ œ Ó et al - ta a

cit,

∑

œ œ œ

œ. œ J ˙

- cit. Si am - bu - là - ve - ro

œ œ œ œ

j œ. œ œ œ

& b œ . œj ˙ là - ve - ro

me - di - o

œ œ Œ œ

œ œ

tri - bu - la - ti - o - nis 6

vi - fi - ca - bis

me,

œ œ œ œ

vi - fi - ca - bis

me,

œ œ œ œ 11

∑

Œ œ

me,

˙ me,

#˙ me,

j œ œ œ. œ

vi - vi - fi - ca

Œ œ

œ œ œ œ

Œ œ œ œ

œ œ œ œ

vi - vi - fi - ca - bis

œ œ œ œ

vi - vi - fi - ca - bis

œ œ Œ œ

œ œœœ œ

œ œ œ œ œ ˙

vi - vi - fi - ca - bis

œ œ Œ œ

tri - bu - la - ti - o - nis

œ œ œ

vi - vi - fi - ca - bis

œ œ Œ œ vi

tri - bu - la - ti - o - nis

92 6/n ? œ œ œ œ œ œ œ œ œ b

tri - bu - la - ti - o - nis

? Œ œ œ œJ œJ œ œ œ œ b in

me - di - o

V b Œ œ œ œJ œJ œ œ œ œ in

in me - di - o

œ œ Œ œ

tri - bu - la - ti - o - nis

Œ œ œ œjœj œ œ œ œ

& b Œ œ œ œj œj œ œ œ œ in

in me - di - o

& b Œ n œ œ œJ b œJ œ œ œ œ in

Œ œ œ œœ œ œ œ œ JJ

bis

œ œ œ œ

vi - vi - fi - ca - bis

œ œ œ œ

vi - vi - fi - ca

Œ œ

œ œ œ œ

vi - vi - fi - ca -

#œ œ œ œ

œ ˙

œ œ œ œ

œ bis

œ œ œ . Jœ -

- bis 6/4

œ œ œ . œJ

99 S

&b Ó

j Œ œ œ œ œ œ ‰ œ œ œ œ Jœ œJ œ œ JJ et

&b Ó

su- per i - ram

su - per i - ram

&b ˙

et su - per

&b ˙ &b ˙

i - ram

& b œ œJ Jœ œ œ j j &b œ œ œ œ œ

˙.

Vb ?

dex

dex - te - ra

˙.

sal - vum me fe - cit

dex

œ œ

œ œ ˙

te - ra

œ œ œ œ

sal - vum me fe - cit

dex - te - ra,

dex - te - ra

œ œ b œ œ œ

œ œ œ œ

˙ œ œœ tu

tu -

- a.

#˙

œ œ œ œ

w -

Œ œ

tu - am,

Œ œ

œ œ tu - am,

Œ œ

œ œ tu - am,

et 6

œ œ

œ. œ œ œ œ J pro

œ . œj œ œ œ

∑

pro

Do - mi-nus re - trí - bu - et

œ œ œ œ

œ . œj œ œ

œ œ ˙ -

œ œ œ œ

Œ œ

Do - mi-nus re - trí - bu - et

œ œ œ œ

œ. œ œ œ J

œ œ œ œ

œ œ

te - ra

œ œ œ œ

ex - ten - dis - ti ma-num

tu -

œ œ ˙

œ œ œ œ

œ œ

œ œ œ œ

ex - ten - dis - ti ma-num

œ œ ˙

106

œ œ œ œ œ J J

tu -

w ˙

dex

œ œ

ex - ten - dis - ti ma-num

te - ra

œ œ œ œ

tu - am,

œ œ

ex - ten - dis - ti ma-num

œ œ ˙

te - ra

œ œ

Œ œ œ œ

œ œ œ œ œ J J

sal-vum me fe -

œ œ œ bœ œ œ œ œ

sal - vum me fe - cit

tu - am,

i - ni - mi - co-rum me - o-rum

dex

sal - vum me fe - cit

ex-ten - dis - ti ma-num

j ‰ œjœ œ b œ Jœ œJ œ œ J

œ œ œ œ œ œ œ

cit

j j œ œ œ œ bœ

i - ni - mi - co-rum me - o-rum

Œ œ œ œ œ œ

cit

œ œ Œ œ

i - ni - mi - co-rum me - o-rum

i - ram

106 S

œ œ Nœ œ œ œ

‰œœ œ œ œ œ œ œ JJ J J J

et su - per

sal-vum me fe -

Œ œ œ œ œ œ

me, 99

i - ni - mi - co-rum me - o-rum

i - ram

et su - per

tu - am,

j j ‰ œjœj œj bœ œ œ œ œ

me,

ex-ten - dis - ti ma-num

‰ œ œ œj œ œj œj œ œ JJ

i - ram

et su - per

Vb œ œ Ó

œ œ œ ˙ J J

œ œ œ œ œ

me,

i - ni-mi-co - rum me - o - rum

Œ œ œ œ œ œ

me,

i - ni-mi-co - rum me - o - rum

j Œ œ œ œ œ œ ‰ œjœj œ œ œ œ œ œ J J et

œ œ Œ œ

œ œ œ œ

œ œ

a. 4 #3

œ . œJ œ œ

˙.

113 S

&b ˙

∑

me.

j & b œ. œ œ œ œ œ œ œ

me.

Do - mi-nus re - tri 113

œ. œ œ œ ˙. b J

j œ. œ œ œ

Do-mi-nus re

w -

Do-mi-nus re

me.

œ. œ œ œ w J

bu -

˙.

Ó œ . œj œ œ œ œ œ œj œj œ œj œj

Do - mi - ne, mi - se - ri - cor-di - a tu- a in

- et

∑

trí - bu- et pro me.

j œ. œ œ œ

˙ ˙

trí - bu- et pro

me.

pro

œ w

∑

trí - bu- et pro me.

j j œ. œ œ œ œ œ. œ œ œ

œ. œ œ œ œ ˙ V b N œ . Jœ œ œ J

Do - mi - ne, mi - se - ri - cor-di - a tu- a in

œ. œ œ œ J

Do-mi-nus re

Ó œ . œ œ œ œ œ œ œ œ œ œj œ JJ J J

me.

j œ. œ œ œ

me.

Do - mi-nus re - trí - bu-et pro

me.

j j & b œ. œ œ œ œ. œ œ œ œ ˙

Do - mi-nus re - trí-bu - et pro

Do - mi-nus re - trí - bu - et pro

Do - mi-nus re - trí - bu-et pro

j j œ. œ œ œ œ. œ œ œ œ ˙

∑

&b ˙

j œ . œ œ œ œ . œJ # œ œ

me. 6

œ œ œ œ œ œ

œœ

121 S

& b œ œ œ . Jœ n ˙ sæ

∑

œ œ œ œ. œ œ œ ˙ JJ J R J J -

rum

œ œ des

w -

jj j r j j œ œ œ œ .œ œ œ œ œ ˙

∑

nœ œ œ œ. œ œ œ ˙. JJ J R J J ó - pe-ra mà-nu-um tu - a -

- rum

œ œ œ œ. œ œ œ œ œ JJ J R J J

ó - pe-ra mà-nu-um tu - a-rum

pí

˙ -

b œ œ ˙

des

œ œœ œ

œ œ

˙ 13

∑

pí

as!

˙ -

Ó Ó

ci - as!

˙ -

˙ n˙

w -

des - pí

˙.

œ œ nœ œ œ ˙

des

121

∑

cu - lum,

ó - pe -ra mà - nu -um tu - a - rum ne

œ œ œ œ. œ œ œ JJ J R J J

∑

ó - pe-ra mà-nu-um tu-

ó - pe-ra mà-nu-um tu - a

∑

cu - lum,

& b œ ˙ #œ sæ

∑

as!

˙ -

Ó Ó

as!

˙.

Aœ

128 S

b˙

&b œ œ a- rum

des

˙. -

pí -

r ˙ & b œ œj œj œj . œ œj œj œ œ

∑

des

∑

as,

˙.

des - pí -

pí - ci - as,

œ -

des

œ œ œ œ. œ œ œ JJ J R J J œ œ

˙.

pe - ra

mà

œ -

∑

nu - um

w -

as!

j œ. œ ˙

pí - ci - as!

b˙

ó - pe-ra mà-nu-um tu - a - rum

œ -

œ. œ J ˙

∑

ó - pe - ra mà - nu- um tu - a - rum ne

- ci

˙ des -

tu -

- à

˙ rum

j j j r j j œ œ œ œ.œ œ œ œ œ ˙

∑

ó - pe - ra mà - nu - um tu - a - rum

128

∑

4 6

œ œ œ œ. œ œ œ œ œ JJ J R J J

ó - pe-ra mà-nu-um tu - a - rum

b w

∑

˙ -

des

˙. -

as,

des

b w

134

pí

. œ œ œ œ ˙

des - pí

∑

&b w Vb ˙

∑

&b œ œ ˙ pí

∑

pí

ci -

˙.

# œ œ œ œJ . œ œ œ œ œ Ó R J J J J

œ œ ˙

ó - pe - ra mà - nu -um tu - a - rum

ne des - pí

j j j r j j œ œ œ œ .œ œ œ œ œ Ó

j œ œ œ. œ w

ó - pe - ra mà - nu -um tu - a - rum

ne des - pí - ci - as!

œ n˙

ci - as,

des - pí

œ #˙

ci - as,

œ Nœ œ œ

ci - as,

œ Nœ œ œ

˙.

˙ des

œ œ œ Nœ ˙

134 S

˙.

des - pí

w -

#˙

œ -

˙. ˙. ˙.

∑ ∑

∑

ci - as!

œ -

ci - as!

œ -

∑

ci - as!

des - pí

˙.

des - pí

œ œ #˙

∑

ci - as!

4 #3

∑

142

œ & b œ J œJ œ œ œ ˙ Glo- ri- a Pa

tri,

Glo - ri- a Pa

j & b œ œJ œ œ œ œ ˙ Glo- ri- a Pa

tri,

Glo - ri- a Pa

Glo- ri - a Pa

jj œ œœ œ œ

∑

Glo- ri - a Pa

Glo- ri - a Pa 142

œ œ

?b ˙

∑

œ œ œ œj œj ˙

∑ ∑

∑

Ó Ó

∑

œ & b Nœ

Œ n œ œ œJ . œ b œ R J J

e - rat

in prin - ci - pi - o,

j j & b Œ #œ œ œ nœ

si - cut e - rat

œ œ

œ œ œ œ

j j j r œ œ œ . œ bœ

œ bœ œ nœ œ nunc et sem -

in prin-ci - pi - o,

∑

œ œœ

∑

œ œ ˙

∑

œ bœ

et nunc

∑

149

bœ 15

to,

#œ to,

œ œ œœ ˙ -

to,

Œ œj œj œ . œ ˙ J Œ # œj œj œ . œj # ˙

Œ Jœ Jœ œ . œ ˙ J

œœ˙

et in sæ - cu - la

∑

sæ - cu - la

Œ œj j œ . œj # ˙ œ

Œ j œj œ

sæ - cu - la

Œ œ œ œ œœ ˙ JJ

sæ-cu-

∑

sæ - cu - la

Œ œj œj b œ . œ ˙ J et in

? ˙ b

Sanc

œ œ

Sanc

to,

et in sæ - cu - la

et in

sem - per,

∑

- per,

et in

et Spi - rí - tu - i

et in

œ œ œ œœ JJ

∑

tri,

Sanc

149

œ œ œ œ œ œœ œœ œ œ œ œ JJ

∑

et Spi - rí - tu - i

˙ -

Sanc

et Spi - rí - tu - i

tri,

∑

œ œ œ œj œj ˙

tri,

œ œ

si-cut

et Spi - rí - tu - i

Œ # œ Jœ J

∑

tri, et Fi - li - o,

tri,

œ œœ œ œ JJ

∑

tri, et Fi - li - o,

œ œ œ œ œœ ˙ JJ

∑

j j œ œœ œ œœ œ œ J œ. œ ˙

j œ œ œ œ œœ ˙ J

∑

œ œ œ œ œ œ œ œ œ. nœ ˙ JJ J

∑

sæ - cu - la

œ œ œ b œ . Jœ œ œ

j œ. œ ˙

155 S

∑

Œ œJ Jœ œ . œ J

∑

et in

∑

et in

œ œ œ œœ ˙

& b Œ œJ Jœ œ œ sæ-cu-lo-rum,

& b #œ œ nœ bœ lo-rum, A

jj Vb Œ œœœ œ ?

men,

œ œ

œ #œ

Œ bœ œ bœ œ ˙ JJ

b Ó

155

?b œ bœ œœœ

162 S

∑

œ &b œ lo-rum,

&b œ œ -

œ œ A

men,

œ œ

˙.

cu - lo-rum,

j j Vb Œ œ œ œ œ sæ-cu- lo-rum,

? Œ œ œ œ œ b J J sæ-cu- lo-rum, 162

? œ œ b

œ œ

sæ - cu - lo - rum,

˙.

men,

sæ

A - men,

sæ - cu - lo -

œ œ œ œ

˙.

œ œ œ œ

- men,

˙.

∑

˙ 16

men,

˙ -

men.

#˙

w -

men.

W -

men.

A -

w -

œ nœ #œ œ w W

#œ nœ w

˙ A

- rum,

A - men,

- men,

cu - lo - rum,

œ œ ˙

sæ

œ œ œ œ ˙ .

A -

œ -

rum, A

∑

œ œ ˙

A -

œ œ ˙ œ œ

˙.

cu - lo-rum,

sæ - cu - lo

6 4 #3 6 j œ œ œ œ œ œ œ œ œœœœ œ ˙ œ. œ œ

Nœ œ

œ œ œ œ

sæ

j Œ œœ J

et in sæ - cu - la

A - men,

sæ-cu-

Œ œJ Jœ œ . œj ˙

4 #3

bœ œ ˙

men,

et in sæ - cu - la

men,

∑

sæ-cu - lo-rum, A - men,

jj Œ œ œ œ. œ ˙ J

sæ-cu - lo-rum, A

et in sæ - cu - la

men,

Œ j œj œ œ œ œ œ

Œ œj œj œ . œj ˙

A - men,

A -

œ #œ ˙

et in sæ - cu - la

Œ œ œ œ . Jœ ˙ JJ

œ œ œ œ

sæ-cu-lo-rum,

sæ - cu - la

- men,

œ ˙

sæ-cu-lo-rum,

A -

b˙. -

sæ - cu - la

Œ j j N œ . œj N ˙ œœ

∑

Œ œj œ œ œ J

men.

- men.

Altres obres per/amb cor MG016 Narcís Bonet (1933): Missa in Epiphania Domine. MG016 Llorenç Balsach (1953): Cara cosa, Olis d'olímpia, Tres palíndroms per a cor. MG040 Josep Lluís Guzmán (1954): Dos poemes de Miguel Hernández. MG066 Joan Carles Martínez (1959): Quatre poemes per a orquestra per a soprano, bariton, cor i orquestra. MG076 Ricard Lamote de Grignon (1899-1962): Paisatges llunyans per a veus blanques. MG080 Ricard Lamote de Grignon (1899-1962): Tres cançons de bon humor per a veus blanques. MG109 Josep Vila (1966): Sanctus-Benedictus. MG113 Josep Vila (1966): Cançó a cau d'orella. MG114 Josep Vila (1966): Un sonet per tu. MG115 Josep Vila (1966): Les dotze van tocant. El dimoni escuat. MG116 Josep Vila (1966): El temps recollirà / M'enpaiten, això si. MG117 Josep Vila (1966): Cançó de finestra per a cor femení. MG118 Josep Vila (1966): Vós sou la meva prendeta. MG119 Josep Vila (1966): Psalmus 56. MG123 Josep Baucells (1958): Paraules a Laura, per a cor, arpa i clarinet MG126 Enric ferrer (1958): Cant del temps primer, per a cor, soprano solista, arpa i quartet de corda. MG138 Cristòful Taltabull (1888-1964): Quatre petites cançons, per a cor i piano. MG155 Joaquim Homs (1906-2003): Set responsoris. MG171 Antoni Tolmos (1970): Tres peces per a cor infantil i piano. MG172 Antoni Tolmos (1970): Tres peces per a cor infantil a dues veus, piano i corda. MG216 David Esterri (1970): Tríptic infantil per a cor infantil a una veu, piano i corda. MG225 Antoni Tolmos (1970): La nit bruixa, per a 4 veus, flauta, violoncel i piano. MG226 Antoni Tolmos (1970): La nostra música, per a cor i piano. MG248 Agustí Borgunyó (1894-1967): Bon missatge, per a cor mixt a sis veus. MG251 Josep Baucells (1958): De puig en puig, per a cor mixt. MG254 Domènec Cols (1928): Cançó de pluja, per a cor femení. MG260 Francesc Valls (ca. 1671-1747): Lauda, Jerusalem. per a dos tibles, cor mixt i baix continu. MG261 Francesc Valls (ca. 1671-1747): Laetatus sum. per a altus, tenor, cor mixt i baix continu. (disc LMG2074)

catàleg complet a: la mà de guido www.lamadeguido.com

MG 268