Il·lustració Ana Lía Alonso

L’ENFANT TERRIBLE

Masturbeu-vos. Encara esteu a temps. Masturbeu-vos molt. De manera intensa i freqüent. És l’últim racó de la intimitat en l’era digital. És l’espai de resistència dels Willson Smith posteriors a 1984. El soma de 2020. La conjunció de totes les distopies en un onanisme utòpic, disruptiu i quasi revolucionari.

Masturbeu-vos perquè sempre tindreu el consentiment de la víctima de l’acte abusiu, cisheteropatriarcal, privilegiat i opressor. Podeu dibuixar la fantasia sexual que vulgueu al vostre cap sense sentir-vos culpables. Sense ser linxats per la generació de vidre.

La masturbació és un acte revolucionari i de consum tan potent que les empreses van crear la navegació en incògnit només per a donarli suport. Però mirar una pantalla durant la masturbació és ja un altre problema. Masturbeuvos en solitari; tancant els ulls. Millor en la foscor. Les càmeres només són reflectors de llum. Sense llum només hi ha secret.

Feu-vos palles mentre encara podeu ser lliures en la vostra imaginació. No tardaran a entrar i instal·lar algún software de culpabilitat, com sempre han fet els puritans, ara disfressats de millenials neodigitals moralitzadors.

Penseu en allò que ocultament desitgeu i ningú no sap. Deixeu còrrer la vostra fantasia eròtica més profunda. Somnieu amb ser dominats i humiliats o amb follar d’una manera urgent i caòtica. Feu fantasia de la falta d’empatia d’arribar al orgasme prescindint dels desitjos de l’altra persona. Imagineu la sensació d’entrar per orificis imprevistos quan encara és legal.

Encara no poden entrar. Però ho faran. Ja tenen càmeres per totes bandes. Molt prompte podran entrar. Ja saben on estàs, per on vas, què t’agrada, què et fa mal. També saben els teus secrets. Saben que t’agraden majors, o més grosses o més primes o més joves. Saben que t’agradaria tindre

un encontre fugaç i inexistent amb la monitora del gimnàs,amb la companya d’oficina, amb la filla del teu amic.. Zuckemberg ho sap. Google ho sap. Encara et guarden el secret de la navegació d’incògnit. Però no tardaran a entrar.

No poden posar normes al teu cap. No poden denunciar-te per imaginar. Encara no. Però no tardaran a entrar. Encara pots imaginar l’anonimat d’un glory hole amb la sensació de descontrol i ignorància de qui està a l’altra costat de la paret. Pots imaginar el canvi d’olor i sabor immediat i sense costos en el sexe líquid del segle XXI.

Sempre han hagut secrets. La gestió dels secrets ha sigut fonamental per a totes les religions i totes les ideologies. Però el concepte de secret canvia. Defendre el secret com a institució d’higiene mental i convivència pacífica és fonamental en un món de vidre on ningú vol conviure amb la foscor. La foscor de no saber allò que passa quan es tanquen els ulls i la insatisfacció es pot convertir en denúncia, la decepció es pot convertir en revenja i la intimitat pot vindre regulada per un reial decret.

No els deixeu entrar. Tanqueu els ulls. Agafeu el vostre membre. I sigueu lliures.