0034
ELOGI DE LA MASTURBACIÓ L’ E N FA N T T E R R I B L E
M asturbeu-vos. Encara esteu a temps.
Masturbeu-vos molt. De manera intensa i
freqüent. És l’últim racó de la intimitat en l’era digital. És l’espai de resistència dels Willson Smith posteriors a 1984. El soma de 2020. La conjunció de totes les distopies en un onanisme utòpic, disruptiu i quasi revolucionari. Masturbeu-vos perquè sempre tindreu el consentiment de la víctima de l’acte abusiu, cisheteropatriarcal, privilegiat i opressor. Podeu dibuixar la fantasia sexual que vulgueu al vostre cap sense sentir-vos culpables. Sense ser linxats per la generació de vidre. La masturbació és un acte revolucionari i de consum tan potent que les empreses van crear la navegació en incògnit només per a donarli suport. Però mirar una pantalla durant la masturbació és ja un altre problema. Masturbeuvos en solitari; tancant els ulls. Millor en la foscor. Les càmeres només són reflectors de llum. Sense llum només hi ha secret. Feu-vos palles mentre encara podeu ser lliures en la vostra imaginació. No tardaran a entrar i instal·lar algún software de culpabilitat, com sempre han fet els puritans, ara disfressats de millenials neodigitals moralitzadors. Penseu en allò que ocultament desitgeu i ningú no sap. Deixeu còrrer la vostra fantasia eròtica més profunda. Somnieu amb ser dominats i humiliats o amb follar d’una manera urgent i caòtica. Feu fantasia de la falta d’empatia d’arribar al orgasme prescindint dels desitjos de l’altra persona. Imagineu la sensació d’entrar per orificis imprevistos quan encara és legal. Encara no poden entrar. Però ho faran. Ja tenen càmeres per totes bandes. Molt prompte podran entrar. Ja saben on estàs, per on vas, què t’agrada, què et fa mal. També saben els teus secrets. Saben que t’agraden majors, o més grosses o més primes o més joves. Saben que t’agradaria tindre
