Judith Sanz Micó

HECATOMBE ELECTORAL I DIMISSIÓ DE RIVERA : “ESPANYA SE’M BAIXA, INÉS”

Text ARNAU ALCAIDE Il·lustració ANA LÍA ALONSO

Albert Rivera, el líder de la formació liberalconservadora, a falta d’un terme millor que definisca l’amalgama volàtil de propostes d’allò més populistes que llançava als mitjans sense consensuar amb el seu partit, travessa els seus moments menys durs en quedar-se-li mollet el sabre del 155: “Sóc un català que mai es podrà follar Catalunya”, ha gemegat.

Al seu adéu públic, ha traslladat la seua hereva, Inés Arrimadas, la “responsabilitat” de seguir “bufant” per “mantindre l’erecció” del seu “partit”, una tasca per a la qual hi deposita en ella tota la “confiança”, ja que, “com a dona”, no se li pot “baixar més”. Decisió “estratègica” que -revelà amb la veu trencada- prengué quan s’adonà que “ni la música” de la seua “parella” podia fer “tornar a créixer el tronc tallat per la imatge dels espanyols donant-li l’esquena”, l’“excitació del clamor d’una Grande y Libre, però Sensata, dirigint-s’hi”.

“La meua identificació amb el partit és absoluta i, si com a formació no seguim creixent, l’Apolo XIII del meu ego n’està compromés”. En la seua extensa presentació de la nova secretària general i candidata de la formació, va fer al·lusió als seus inicis junts, i ambdós no van poder evitar les llàgrimes: “Ja no enlairen coets d’aquesta estació com quan començàrem. La teua fam inquisitorial, desproveïda del coreig de milions de votants, no m’és suficient per fer funcionar la llançadora que ha de propulsar aquest partit dins del progrés”.

va centrar el tema en si baix dels pantalons hi havia calçotets: “Tornaré al meu treball anterior de fa que ni me’n recorde, perquè jo sí que tinc un treball i una professió, ¡eh, eh!, pijets d’altres formacions que dueu el doble de temps cobrant de PapIbex”, va interpelar directament alguns dels seus excontrincants polítics abans de retirar-se desconsolat.