0030
HECATOMBE ELECTORAL I DIMISSIÓ DE RIVERA : “ESPANYA SE’M BAIXA, INÉS” Text A R N A U A L C A I D E Il·lustració A N A L Í A A L O N S O
A lbert Rivera, el líder de la formació liberal-
conservadora, a falta d’un terme millor que
definisca l’amalgama volàtil de propostes d’allò més populistes que llançava als mitjans sense consensuar amb el seu partit, travessa els seus moments menys durs en quedar-se-li mollet el sabre del 155: “Sóc un català que mai es podrà follar Catalunya”, ha gemegat. Al seu adéu públic, ha traslladat la seua hereva, Inés Arrimadas, la “responsabilitat” de seguir “bufant” per “mantindre l’erecció” del seu “partit”, una tasca per a la qual hi deposita en ella tota la “confiança”, ja que, “com a dona”, no se li pot “baixar més”. Decisió “estratègica” que -revelà amb la veu trencada- prengué quan s’adonà que “ni la música” de la seua “parella” podia fer “tornar a créixer el tronc tallat per la imatge dels espanyols donant-li l’esquena”, l’“excitació del clamor d’una Grande y Libre, però Sensata, dirigint-s’hi”. “La meua identificació amb el partit és absoluta i, si com a formació no seguim creixent, l’Apolo XIII del meu ego n’està compromés”. En la seua extensa presentació de la nova secretària general i candidata de la formació, va fer al·lusió als seus inicis junts, i ambdós no van poder evitar les llàgrimes: “Ja no enlairen coets d’aquesta estació com quan començàrem. La teua fam inquisitorial, desproveïda del coreig de milions de votants, no m’és suficient per fer funcionar la llançadora que ha de propulsar aquest partit dins del progrés”. Renunciant a l’acta de diputat i a tots els càrrecs dins la formació, l’absència de paquet
