La comunicació genital g

LA COMUNICACIÓ GENITAL

CINDY VOLTAS NOVELO Fisioterapeuta del sòl pelvià

¿Recordeu aquell/a adolescent que vam ser una vegada, que ens posàvem vermells/elles al parlar sobre sexe? ¿I aquell riure nerviós al parlar sobre els nostres genitals o pronunciar paraules com “vagina”, “vulva” o “penis”?

Doncs bé, aquestes reaccions són el resultat de com entenem la sexualitat, i com podeu veure, no ens ho prenem com qualsevol altre activitat com poden ser rentar els plats o dormir.

Des del moment del nostre naixement comença un aprenentatge amb el nostre cos. Aprenem a reconèixer les nostres mans, com moure-les, ens toquem la cara…, i això mica a mica va creant al cervell un esquema de les parts del cos. I els genitals, de la mateixa forma que un peu o una orella, formen part de nosaltres.

Des de petits ens ensenyen una vessant de la sexualitat i dels genitals molt limitada. Com a nens i nenes, el que hem vist és que hi havia quelcom ocult, fins i tot a alguns/es de nosaltres ens han castigat o renyat per tocar-nos els nostres propis genitals. És aquí on comencen les primeres barreres amb el nostre propi cos. Aquestes petites censures generen que no integrem de la mateixa manera els genitals en aquest esquema corporal.

El bloqueig de la total integració dels genitals al nostre esquema pot aparèrixer fruit d’una vivència o un acte traumàtic, però aquests són els casos més puntuals. Generalment aquest bloqueig apareix progressivament generat pel nostre entorn familiar i cultural. Aquestes barreres en el nostre cos a la llarga juguen en la nostra contra, facilitant l’aparició de patologies i disfuncions del sòl pelvià. Evitant educar, no parlant de la sexualitat i amagant-nos-en, acabem veient la sexualitat com a una idea oculta, quan en realitat, el que hauríem de fer és parlar-ne de manera oberta i cada cop més transparent.

Ja que hem vist que aquesta relació cervellgenitals es veu afectada pels tabús que se’ns imposen des de petits, hem d’entendre que el nostre dia a dia no ens facilita la tasca de millorar aquesta connexió. A quants de nosaltres no ens ha passat que, distrets pel que estàvem fent, no ens n’hem adonat o hem posposat anar al lavabo fins que hem hagut de córrer? Quants no hem ignorat les ganes de fer caca perquè no erem a prop del lavabo de casa?

Així doncs, en aquest entorn en què vivim, on és tan complicat escoltar el que ens demana el cos, ens preguntem per què tenim tants problemes entorn a la sexualitat. El primer pas és reconèixer que ningú té una sexualitat perfecta, però sí que hem de trobar un balanç en el qual ens sentim còmodes amb nosaltres mateixos/es.

Cadasú hem d’esbrinar quina és la nostra fórmula perfecta de sexualitat, la qual englobarà la frequència, les pràctiques sexuals, i altres variables, però tenint en compte que totes les fòrmules són vàlides sempre i quan tinguem el consentiment de les altres persones que hi puguin estar implicades. Som éssers que evolucionem física, mental i emocionalment, per tant, amb el pas del temps o diferents etapes de la vida, aquesta pròpia fòrmula anirà canviat i es posarà a prova la nostra capacitat de mantenir l’equilibri.

Quan no gestionem correctament la part física, mental i/o emocional és quan poden aparèixer complicacions, i que la nostra sexualitat quedi alterada. En aquest punt és clau l’autoconeixement i l’autoexploració, de manera que si disposem d’un bon coneixement dels genitals i de la nostra resposta sexual podrem detectar abans quan hi hagi una alteració o fer-ne més fàcil la recuperació.

És important entendre que el millor és acudir a un professional quan ens trobem amb una alteració de la sexualitat, ja que no sempre tenim els coneixements suficients per resoldre per nosaltres mateixos/es el que ens passa.

És cert que cada vegada hi ha més coneixement de la professió del sexòleg/oga i fisiosexòleg/ oga, però sembla que encara ens costa fer el pas d’anar-hi. La feina d’aquests dos professionals és fonamental per mantenir una sana relació amb el nostre sexe. Si anem periòdicament al dentista per revisar que a la mandíbula tot està correcte, per què no revisar que el nostre sòl pelvià està en forma? Seria com passar una ITV del sòl pelvià.

TESTIMONI: ANOMENA-HO “X”

STUCKS

Història d’amor...del meu nap, vaig oblidar que només els pardals tenien ales, i no tot són flors, unicorns, soledat, tristesa, amistats, bo això es creu, que venen i van trobades fortuïtes i buscades, sexe, sexe i més sexe.

Quan eres xicotet et diuen que els amics del col·legi són imposats com a família, i que no són amics reals, igual que els del barri. Després creixes i pots buscar nous amics que siguen afins als teus gustos, esports, nivell cultural, nivell econòmic, raça, identitat sexual, orientació sexual, etc., i penses que duraran per sempre. Ja que aquests últims els has triat tu, però he de dir-vos que no és així.

Aqueixos amics poden anar-se’n a altres llocs a viure, pots discutir amb ells per aspectes que no teniu en comú, o el més normal, que es tiren parella, vos ha passat?, segur que coneixeu a més d’un d’aquells amics que es van tirar parella i van desaparèixer.

Quan et cries en un poble en els anys 70-80, et crien amb unes pautes molt heterosexualitzades, molt, seguint un model de vida que tu saps que no et pertany, però ací estàs intentant-ho, ser eixe model de fill per a la teua família.

Mentre vas creixent, cada vegada es desperten en tu coses que no saps com poder explicar per no decebre. Curiositats que al teu voltant no tens a l’abast, o almenys això creus en eixe moment.

Un dia entres en el videoclub del teu poble i entres en la secció X, mirant al teu voltant perquè ningú et puga veure, on la por a què diran si et veuen ací dins i quan creus que estàs sol, agafes la teua primera pel·lícula pornogràfica gai, i comença una nova experiència visual que pensaves que mai podria arribar. Fins que un dia, veus en el periòdic pàgines de contacte de xic busca a xic, els teus ulls no donen crèdit al que

Quedes, parles, prens quelcom i a follar, pareix fred, però així és, trobades buscades que no arriben a més, a simplement sexe per sexe.

T’independitzes ben jove, però en un pis compartit, ací comences a sentir-te cada vegada més tu, això si allunyat dels teus, on al poc de temps el teu cap vol mes soledat per no haver de donar explicacions a ningú, a ningú li agrada donar explicacions del que fa i el que no fa, i menys quan eres jove.

La música, eixides, discoteques i drogues comencen a mesclar-se en la teua vida i ací va ser quan vaig descobrir que tenia cor, per que me’l van trencar. Internet arribà a la meua vida a finals dels anys 90, comences a conèixer gent igual que tu, xats, fòrums, quedades i moltes, moltes relacions que s’entrecreuen unes amb altres, on la llibertat i el llibertinatge sexual està ací, que bonica joventut, un dia amb un, un dia amb un altre, avises a un amic per a dir-li on follaràs, comencen a succeir successos foscos en eixe tipus de trobades, on la por sempre està latent pel que et puga arribar a passar o pugues trobar, tota una dècada de trobades sexuals sense més, on comencen a veure cada vegada mes casos de sida, i on utilitzar el cap és mes important que el nap i on tindre una parella no està en les meues metes.

Surts de l’armari davant dels teus amics i família, els amics sempre no són, en aquella època, mes comprensibles que les família, la qual no s’ho pren molt bé, suposes què per la por de la societat en què es vivia, el rebuig i l’exclusió social d’este país en aquells anys, però amb el temps es van normalitzant les coses. Encara que es va normalitzant ens queden moltes coses per fer. I aleshores... coneixes un xic, que creus que és afí a tu i comences una relació, monògama i amb moltes banyes pel mig. Cosa que decideixes que per a estar així, millor estar sol, almenys això pensava per culpa d’esta societat, tornes a ballar.

Llavors t’ofereixen un trio i, com diràs q no? Endavant, inexperiència, no saps que fer, a qui besar, a qui menjar-li la polla, a qui follar o qui

et folla. Tots són dubtes. Comencen èpoques de cruising, el meu primer orgull no donava crèdit al que es podia sentir en un sol dia. I de sobte per l’any 2000 coneixes la persona que creus que serà la persona que ocuparà la teua vida i que visquen els nuvis!. Arriba la llei del matrimoni entre persones del mateix sexe i perquè no aprofitarla. Uns anys després d’eixir ho aprofite i no va ser el que esperava. I ací després d’eixe matrimoni, d’una separació i un divorci tornes a ballar-la, i si més no t’ho esperes una altra vegada estàs amb algú, però esta vegada saps que serà diferent, on descobreixo que l’amor no està renyit amb el sexe, els temps canvien i les relacions també, portem més de 8 anys junts compartint, sumant amor i vivint junts, si no ho haguérem intentat mai sabríem el que es sent estimant.

Fer un trio, tindre parella oberta, fer cruising, diferents parafílies, millor aparentar que tot està bé i posar-se les banyes per darrere (falsa honestedat).

Sempre he sigut dels que he pensat que cal provar-ho tot en esta vida, t’abelleix fer un trio amb la teua parella, fes-ho, t’abelleix obrir la teua relació de parella, parleu-ho (si no arribeu a un punt en comú, potser no és la persona que estàs buscant), et donaria morbo tindre sexe en el carrer, fes-ho, no passa res, ací no estem per a jutjar, l’important és no fer mal a ningú.

Quan tenia 18 anys pensava que era madur, amb 22 també, amb 30 em deien que era molt madur per a l’edat que tenia, simplement crec que sóc una persona amb les idees clares i això solen interpretar-ho com madur. Però jo no actualment no eixiria amb cap dels meus jo del passat.

No em vaig a dir que em veig com una persona madura, per a això estan altres. Però si se’l que vull i com ho vull i lluitaré per això.

Amb els anys aprens i espere continuar aprenent del meu mateix.