LA COMUNICACIÓ GENITAL C I N D Y V O LT A S N O V E L O Fisioterapeuta del sòl pelvià
¿ Recordeu aquell/a adolescent que vam ser
una vegada, que ens posàvem vermells/elles
al parlar sobre sexe? ¿I aquell riure nerviós al parlar sobre els nostres genitals o pronunciar paraules com “vagina”, “vulva” o “penis”? Doncs bé, aquestes reaccions són el resultat de com entenem la sexualitat, i com podeu veure, no ens ho prenem com qualsevol altre activitat com poden ser rentar els plats o dormir. Des del moment del nostre naixement comença un aprenentatge amb el nostre cos. Aprenem a reconèixer les nostres mans, com moure-les, ens toquem la cara…, i això mica a mica va creant al cervell un esquema de les parts del cos. I els genitals, de la mateixa forma que un peu o una orella, formen part de nosaltres. Des de petits ens ensenyen una vessant de la sexualitat i dels genitals molt limitada. Com a nens i nenes, el que hem vist és que hi havia quelcom ocult, fins i tot a alguns/es de nosaltres ens han castigat o renyat per tocar-nos els nostres propis genitals. És aquí on comencen les primeres barreres amb el nostre propi cos. Aquestes petites censures generen que no integrem de la mateixa manera els genitals en aquest esquema corporal. El bloqueig de la total integració dels genitals al nostre esquema pot aparèrixer fruit d’una vivència o un acte traumàtic, però aquests són els casos més puntuals. Generalment aquest bloqueig apareix progressivament generat pel nostre entorn familiar i cultural. Aquestes barreres en el nostre cos a la llarga juguen en la nostra contra, facilitant l’aparició de patologies i disfuncions del sòl pelvià. Evitant educar, no parlant de la sexualitat i amagant-nos-en, acabem veient la sexualitat com a una idea oculta, quan en realitat, el que hauríem de fer és parlar-ne de manera oberta i cada cop més transparent. 0055
