Temps d’ereccions - Llibret Falla Eduardo Merello 2020

CRÈDITS Si ens vols buscar comença per ací E D I TA A.C. Falla Edcuardo Merello JUSTIFICACIÓ DE LA TIRADA 650 llibrets per animar la festa DEPÒSIT LEGAL V-217-2016 MENTS PERTORBADES QUE COORDINEN EL LLIBRET Francesc Arnau / Maria Andrés / Yolanda Benito / Carla Sánchez / Jorge M. Sánchez C O L· L A B O R A D O R S I C O L· L A B O R A D O R E S Arnau Alcaide / Ana Lía Alonso / Rosalía Àngel (il·lustració) / Francesc Arnau Navarro / Laia Arnau Navarro (portada + il·lustracions) / Lara Avargues / Enric Cuenca Teruel / Toni de l’Hostal / Antonio Laguna Platero /Albert Llueca / Luxúria / Lluis Llapissera (fotografies) / Francesc A. Martínez Gallego / Pèeim (Marc Vidal) / Laila Pilgren / Miquel Rubio Domínguez / Judith Sanz Micó / Strucks / L’Enfant Terrible / Cindy Voltes D I S S E N Y I M A Q U E TA C I Ó Yogur de Fresa P R E S E R VAT I U S , A N T I C O N C E P T I U S , V I B R A D O R S I A LT R E S C O S E S NECESSÀRIES PER FER POSSIBLE A Q U E S TA B A C A N A L

Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.

El llibre participa en la convocatòria dels premis de la Generalitat per la promoció de l’ús del valencià.

D I F U S I Ó I L· L I M I TA D A I E N VA L E N C I À issuu.com/lamerello 0001

0002

TRO D’AVÍS A cabàrem les passades falles amb una missió

molt important com a ciutadans i ciutadanes,

votar a les eleccions locals, autonòmiques, europees, generals, … i encara ens regalaren unes més a final del 2019. Amb aquesta sobredosi d’eleccions el síndrome d’abstinència electoral aquest 2020 potser terrible.

El 2019 tots i totes anàrem a votar, votar i votar, però se’ns oblidà la part més important d’aquest fet, la màgia de la democràcia no te sentit sense la INTRODUCCIÓ de la papereta electoral, no te gràcia sense el secretisme del vot prohibit dins de la caseta del col·legi electoral, si parlaren aquelles cortinetes que deixen veure de genolls per a baix…, el compromís amb el partit de tota la vida i les “banyes” un dia de festa, les grans promeses dels partits, i com diu el refrany castellà mal traduït: “prometré, i et prometrem fins que al catre acabarem”…i clar un cop al govern del promès ni se’n recordem.

Tant d’introduir, penetrar, prohibicions, genolls, “banyes”, . . . açò sembla mes que unes eleccions, unes ERECCIONS! Amb aquesta inconfessable combinació de política, sexe, erotisme, sàtira, … tot ben barrejat i amb un toc de serietat teniu a les vostres mans una, cada cop, més explosiva combinació d’opinions, vinyetes, paraules, disposades a esclatar a les vostres mans i fer-vos dubtar de tantes i tantes coses, que qui sap, igual millorem la teua educació sexual.

Has fullejat el llibret abans de llegir açò, tal vegada la portada t’ha espantat del que veuràs a l’interior, o encara més, hauràs decidit que el teu fill o la teua filla no deurien veure el llibret... blasfèmia! Ataca a la moral! La meua filla no se masturba! (dirà algun pare innocent). Inclús els mes agosarats ho etiquetaran de pornografia!

Però fem una pausa. Mentre les expressions sexuals o sexualitzades de la societat, l’anatomia, el sexe individual, grupal o compartit, no formen part de la nostra educació sana, tolerant, afectiva, respectuosa, continuarem escoltant les barbaritats que avui encara escoltem. Pares, mares, futures mares i futurs pares, els que esteu creixent i teniu dubtes, els que ja som majors i no sabem respectar a la nostra parella, … tots i cadascun dels que heu llegit o llegireu el llibret, o simplement tots aquells que mai no l’obrireu però si el criticareu, hem d’aprendre el que ningú ens va ensenyar, hem d’ensenyar el que mai hem aprés, i fer que el sexe no siga un tabú, que les nostres filles i fills no es fiquen colorats quan a classe de biologia veuen un penis o una vagina (això es sentir vergonya d’un mateix), la pornografia no ensenya a gaudir del sexe, el sexe és divertit o es que a tu, si tu, el que estàs llegint…

T’agrada el sexe, veritat?

Com sempre recordar, l’A.C. Falla Eduardo Merello no es fa responsable de la opinió dels seus col·laboradors estiguem o no d’acord amb ells i elles, i molts menys de com la interpretes.

Des de la coordinació d’aquest intent de llibret de falla, us demanem respecte, tolerància, afectivitat… però sobretot que folleu ostres! Folleu, folleu que el món s’acaba!

0003

0004

ÍNDEX 0001

g Crèdits

0002

g Editorial / Tro d’avís

0006

g Salutació de la presidència

0008

g Salutació foguera agermanada

0009

g Part 1 / Erotisme + sàtira

0011

g La siñora moral Francesc A. Martínez Gallego Antonio Laguna Platero

0025

g La Troballa Text Toni de l’Hostal Imatges Lluís Llapissera

0028

g Luxúria

0030

g Hecatombe electoral i dimissió de Rivera:

Judith Sanz Micó

“Espanya se’m baixa, Inés” Text Arnau Alcaide Il·lustració Ana Lía Alonso 0034

g Elogi de la masturbació

0037

g Temps d’ereccions (eleccions)

0040

g Les ereccions

0044

g Les fa-aaaa-a...lles!

0046

g Cementiri civil

0049

g Part 2 / Eduquem-nos

0051

g Masturbació femenina: coneix-te,

L’Enfant Terrible Albert Llueca Pèeim (Marc Vidal) LaiaAN

estima’t, gaudeix-te Text Lara Avargues Il·lustració Rosalía Ángel 0055

g La comunicació genital

0059

g Testimoni: anomena-ho “X”

0063

g No tan genital, per favor

0067

g Afect-sex

Cindy Voltas Novelo Stucks Laila Pilgren Miquel Rubio Domínguez 0071

g Part 3 / Cens electoral i altres

0072

g Executiva

0073

g Cens erectoral

0077

g Bombetes de sal

0079

g Socis i sòcies

0082

g Sòcies i socis d’honor

0083

g Bunyolaes

0088

g Part 4 / Merello 2020

0089

g Salutació fallera major

0090

g Salutació fallera major infantil

0091

g Salutació president infantil

0092

g Monument gran

0096

g Monument infantil

0100

g Fallera major

0102

g Fallera major infantil

0104

g Calendari faller

0005

0006

SALUTACIÓ DE LA PRESIDÈNCIA ADRIÁN LUNA GARCÍA

E stimats amics i amigues.

Per tercer any, tinc l’immens honor de ser jo, qui escriu aquestes paraules, de ser jo qui continua al front d´aquesta falla, d´aquesta família, que cada dia lluita per a que les falles tinguen el seu lloc al nostre barri.

Les falles són un motor per al nostre poble, som cultura, som festa, som tradició i som patrimoni de la humanitat. Poques festes mantenen tan viva la nostra cultura i forma de ser dels valencians.

Arriben els dies de festa, d´engalanar la nostra avinguda, de plantar la falla i fer soroll amb els coets i la xaranga, de perfumar els carrers del nostre barri amb l´aroma de les flors de l´ofrena i de bunyols i xocolata, eixos dies són únics i màgics, són dies per a gaudir tots en convivència.

Des d’aquestes paraules, vull agrair als nostres socis, socis d´honor, anunciants, col·laboradors, i a totes eixes persones que de manera desinteressada, fan possible que EDUARDO MERELLO, continue mantenint viva la flama de la nostra tradició.

Cal destacar, que una peça fonamental de la nostra falla, són els fallers i falleres, que es deixen l´ànima i la pell, en fer que el nostre estàndard camine any rere any, vull aprofitar estes paraules, que animar a eixa gent a que continue, a que no abandone, a que mai deixen de lluitar per Merello, per que sense elles del dia 14 no plantarien falla. Els joves són el que tenim que agafar el relleu i convide a tots ells, a donar eixe recolzament necessari per a continuar endavant.

M´agradaria aprofitar, per a donar les gràcies a la meua executiva, a totes les delegacions que fan possible que aquesta maquinària es pose en marxa, sou l’equip perfecte, gràcies per estar sempre al meu costat. En especial, i com a President, voldria fer una menció especial, a Fabri, Rafi i Rubén, per els moments durs que han passat, i donar-los obertament les gràcies, per estar fins en eixos moments lluitant per la nostra falla.

Tan sols en queda dir, que les nostres volgudes falles ja toquen a la porta, el 2020 ja està ací, i des d’aquesta humil Presidència, vos convide a tots a gaudir junt a les nostres Falleres Majors, Marta i Ana i el nostre President Infantil, Héctor, de la millor festa del món. Les portes del nostre casal, sempre estan obertes, vos esperem.

Vos desitge unes grans festes, en convivència, respecte i igualtat, sense violència, i respectant les nostres tradicions.

Bones falles 2020!!

0007

0008

SALUTACIÓ FOGUERA AGERMANADA ALBERTO MORANT PARDO President de la F. Nou Alipark

E stimats amics i amigues de la Falla Eduardo Merello:

Per a mi, com a President de la Foguera Nou Alipark, es un honor poder dirigir-me a vosaltres.

Durant tot aquest any, el primer del nostre agermanament, ha sigut un plaer poder compartir cada moment amb la vostra Falla, amb la vostra gent i amb una comissió què com nosaltres treballa dia a dia per fer gran la festa del foc.

Tenim un objectiu comú, què és continuar creixent i gaudint dia a dia, per què les Fogueres i les Falles no son tan diferents.

Gràcies al vostre president Adrián Luna i a tots els membres de la vostra comissió per fer que ens trobem com a casa en cada acte que hem compartit amb vosaltres. Em sent molt orgullós de poder dir que Nou Alipark té com a germans de foc a aquesta gran falla, estimada i admirada.

Estic convençut que ens queden moltíssims anys per a gaudir junts.

Des de la nostra comissió us desitgem unes magnífiques Falles 2020, i com no potser d’altra forma, us esperem el proper mes de Juny per gaudir de les Fogueres de Sant Joan.

PART 1 EROTISME + SÀTIRA

0009

0010

LA SIÑORA MORAL FRANCESC A. MARTÍNEZ GALLEGO Catedràtic de Periodisme de la Universitat de València

A N TO N I O L A G U N A P L AT E R O Professor de Periodisme de la Universitat de València

“A la llarga serie de denunsies, querelles, procesos, chuins de faltes y altres menudénsies per l’estil, que sobre nosotros pesen, tenim qu’añadir el prosés últimament dictat a instansies del Ministéri Fiscal. ¿La causa? Por atacar a la siñora Moral” (La Traca, 28/02/1914) 1. LA CREUADA

S egons pareix, la gènesis es el Gènesis i

bona

part del què va succeir amb el sexe està

mediatitzat per aqueix moment en què una dona nua, Eva, incita a l’home, Adam, a incomplir la norma vigent. Segles de propaganda religiosa després, la imatge de la dona com a font d’incitació al pecat s’havia consolidat, front al model pur, ideal i representatiu que la religió catòlica catapultà fins a l’últim racó dels seus dominis, el de la dona mare i verge, “sense pecat concebuda”. Procrear sí, però sense gaudir, i sempre sota el placet sacramental impartit por l’autoritat eclesiàstica, única amb capacitat de discernir entre vici i deure conjugal.

Més d’un antropòleg escrigué que darrere d’aquesta moral s’amaga una necessitat imperiosa de les famílies camperoles de tenir abundants proles que garantiren, no sols la supervivència dels progenitors, sinó molt especialment el pagament de les prestacions feudals als senyors. Açò és, que les qüestions de moral i sexe, des dels seus inicio, mai foren alienes ni a les relacions socials que las emmarcava ni a la ideologia dominant què les justificava. Però això sí, des del segle V i pràcticament fins als nostres dies en el cas d’España, la institució rectora del què s’entén per una moral correcta ha sigut i és, una Església què diu parlar en nom de Déu, però que ho fa especialment en nom d’un sector minoritari dels homes, els poderosos.

0011

0012

Com assenyalem, la interpretació religiosa del sexe no sols fou dominant durant els segles de domini feudal. Traspassà amb facilitat les tanques del canvi revolucionari que significà el naixement de la societat liberal burgesa a partir de 1812.

I s’implantà com a ideologia dominant a l’hora de formar els valores dels nous espanyols a les escoles o regular las possibilitats d’expressió als diaris. Si deixem de banda les lleis d’educació, bona part de les lleis que firmaren diferents ministres del partit Moderat entre 1844 i 1868 contemplaran diversos articles dedicats a preservar la moral. Així, la Ley de Prensa de 1847 assenyalava al seu article 6é que “Delinquen contra la moral pública los escritos contrarios a la decencia y a las buenas costumbres”, pel què, segons el seu art. 21é “Los delitos contra la moral pública lo serán con la prisión de uno a seis meses, y la multa de mil a cinco mil reales”. Les Lleis de 1852 o 1865 incloïen, entre els delictes tipificats com a punibles per l’ús de la impremta, els comesos contra la moral, el què donava als jutges i fiscals un amplio marge d’interpretació. La moral, d’aquesta forma, passava a ser un element d’ordre i control del comportament social, ja que regulava la conducta privada, però també el comportament públic.

A més de llei, també tenien la seua particular interpretació els ciutadans “de orden” -burgesos o capitalistes- què, amb la mateixa devoció què assistien a missa, practicaven la caritat o s’apuntaven a lligues contra la immoralitat, cuidaven de les seues amants per a que no els faltés res. I quin millor exemple d’aquesta butlla en matèria sexual que l’oferta per les testes coronades. Nostres egregis monarques, des de María Cristina de Borbó (1806-1878) al nostre Rei emèrit actual, ens ofereixen tot un mostrari de com, entre les seues diversions i passar l’estona, el sexe ocupa un lloc preeminent. Així, María Cristina fou qualificada pel setmanari satíric, El Guirigay, com “Ilustre prostituta”. La seua filla, Isabel II, la col·lecció d’amants dificulta saber la paternitat d’Alfons XII, fou caricaturitzada por Valeriano Bequer practicant còpules que ni el Kama Sutra.

A Alfons XIII li caben, entre altre mèrits, el haver fomentat la creació del primer cine pornogràfic amb encàrrecs exclusius. I Joan Carles I… Als inicis del s. XX, la moral oficial, baix la interpretació de l’Església, continuava sent

taxativa: el sexe sols podia tenir una funció reproductiva i, per descomptat, dintre del matrimoni. I la dona, considerada com a la causant d’alterar aquest principi al provocar la naturalesa animal de l’home, devia ser reprimida sense contemplacions. Sobretot, pel que a mostrar la seua anatomia es refereix. Veure el cos de la dona mig nu fou considerat pels dictadors de la moral com a pecat, i no sols de la carn, sinó també del precepte d’obediència als pares de l’Església, el què equivalia a subvertir les normes, l’ordre, les sanes costums i, en definitiva, caure en el vici i el llibertinatge. La lluita contra l’exhibició del cos de la dona i les imatges de sexe serà catalogada com una nova creuada per a lliurar a la humanitat del pecat. Açò explica que aquests salvadors i creuats per la causa de la moral passaren a anomenar-se “miembros de la buena sociedad”, mentre els què tenien que ser objecte de salvació, els obrers, pobres i “gent sense cultura, educació i principis”, simplement “massa”.

I per si faltava alguna cosa, la medicina oficial fou un estupend aval d’aquestes tesis religioses al considerar l’abús del sexe, ja fora en solitari o en companyia, font del progressiu deteriorament físic de la persona. Des del segle XVIII fins fa ben poc, nombrosos metges certificaven morts de molt diversa índole en funció de si havien practicat el vici d’Onam, el de Venus o, simplement, el de somniar allò prohibit. En tots els casos -afirmaven-, la pèrdua accelerada de semen debilitava el cos, alterava el cervell i la medul·la i provocava el debilitament fins al desenllaç fatal.

Així doncs, amb aquesta coartada “científica”, combatre el sexe i els seus mitjans de realització, no sols era una qüestió moral, sinó quasi de salut pública. Tal i com proclamava el setmanari, La Unión Católica, de 27 de Gener de 1894, es tractava d’impedir que arribaren… “a manos de inocentes seres, láminas y libros que son veneno que lentamente se esparce por todo el cuerpo, hasta que origina una de las muertes más crueles y una de las existencias más funestas para la criatura y sus descendientes”.

La creuada per la moral s’activà a la mesura que irromperen las primeres publicacions que acusaven a l’Església d’hipocresia social, las anomenades publicacions anticlericals; es va aplicar a perseguir les primeres imatges de dones mig nues en un mercat clandestí tan perillós com 0013

0014

rentable; i, de pas, s’afanà en intentar que obrers i camperols feren oïdes sordes a tots aquells que els parlessin de república, socialisme i revolució.

El catolicisme social, com després el nacionalisme patri, es converteix en el primer populisme que ofereix idees simples, identifica enemics extrems i promet quimeres irracionals. Un còctel perfecte per a que el sistema polític emanat de la Constitució de 1876 no es qüestionés, al menys per la majoria.

La creuada consistirà en la creació d’organitzacions parapolicials. Si la policia no vigilava suficient, si fiscals i jutges no resultaven suficientment contundents en les seues sentencies, ací estaven els pares de família cristiana per a tirar un cop de mà organitzantse baix el principi de la moral. Al Gener de 1893 naixia a Madrid la Asociación de Padres de Familia contra la Inmoralidad, presidida per l’arquebisbe i integrada per marquesos, comtes i polítics de renom conservador. La seua primera actuació, poc més d’un mes de constituïda, fou denunciar l’obra de teatre, Le Parfum, per atemptar a “la moral y las buenas costumbres”. Així, de pas que veien l’obra de teatre, realitzaven una posada en comú del text per a traduir-ho en termes de denuncia. Una activitat que, a la vegada que els proporcionava distracció, sens dubte els devia omplir de satisfacció pel deure complit.

Quan tan digna associació exposà el balanç de les actuacions realitzades al seu primer any de vida, el resultat era ja eloqüent: havien recollit i entregat al convent de les Oblatas a 30 dones del carrer; s’havien confiscat 12.000 libres que qualificaven de pornogràfics; havien incoat 8 causes criminals contra mitjans de comunicació, especialment contra Los Dominicales del Libre Pensamiento i El Motín, setmanaris crítics amb l’Església; i havien boicotejat 21 actes públics que consideraren contraris a la moral. Què més es podia demanar a aquests piquets urbans de la moral. Doncs sí, que el seu exemple s’expandirà, tal i com va succeir amb les sucursals que abans de 1894 s’obriren, entre d’altres ciutats, a València, la ciutat en la que Blasco Ibáñez i els republicans han fet de l’Església i la Monarquia els seus objectius bàsics de lluita.

El creixement de l’Associació fou espectacular.

En el segon balanç de la seua existència, les xifres què oferia s’havien multiplicat de forma

exponencial: sols a Madrid i Barcelona havien recollit dels carrers a 424 joves, de les què 219 ingressaren en convents per a la seua rehabilitació; recolliren 25.000 llibres pornogràfics i 50.000 qualificats com impius; interposaren 64 denúncies per ofenses a la moral i escarni al dogma catòlic; 41 denúncies a venedors de quioscos per traficar amb làmines pornogràfiques; 4 contra teatres; aconseguiren que es multés a 46 persones per blasfemar; boicotejaren 98 actes que atacaven a la religió, a més de la moral.

D’acord amb aquestes xifres, no estranya que El Motín qualificar a aquesta associació com el Sant Ofici rediviu, o que Los Dominicales del Libre Pensamiento demanessin al Governador Civil de Madrid la seua dissolució per haver suplantat el paper de l’Estat, a més de “haber llenado los juzgados de olor a incienso y beaterio”.

L’evolució d’aquests guardians del comportament humà fou desigual, en la mesura que la guerra de Cuba o la de Àfrica els obligaren a canviar el vestit obscur de beats, pel bicolor de patriòtics.

Però la seua creuada no es detindrà. Sobretot, perquè a més dels seus objectius tradicionals, on destaquen els quioscos, llibreries, teatres i barracons de fira, als inicis del s. XX se’ls sumava el cine i les revistes gràfiques dedicades a les fotografies “artístiques”. Un no viure què obligà a incrementar les organitzacions i les accions de denuncia, a més de reclamar a governants, jutges i policies que actuessin com bons catòlics. I com a més no els faltaren “enemics de la religió” als què combatre, en la mesura que republicans, socialistes i anarquistes reclamaven drets i llibertats, el teatre es feia sicalíptic amb les revistes i les publicacions periòdiques descobrien l’erotisme, la creuada per la moral seguirà tenint una notable presencia a tots els racons del país.

2. LA VÍCTIMA Entre la llarga llista de persecucions que la creuada per la moral dugué a terme, un setmanari satíric valencià ocupa un lloc destacat. Es tracta de La Traca, publicació creada i dirigida por Vicent Miguel Carceller des de 1909 amb l’objectiu múltiple de reivindicar el republicanisme què té a Vicente Blasco Ibáñez com a líder, el dret a riure i gaudir del poble i recuperar i potenciar la cultura i idioma propis. La Traca, com la major part de publicacions satíriques del moment, 0015

0016

feia de la imatge, bé deforme -caricatura- o realista -dibuix- el seu llenguatge de referencia.

No sols era un motiu més d’atraure l’atenció dels compradors, sinó que la imatge facilitava la participació de qualsevol, malgrat no saber llegir. D’aquesta forma complia la seua finalitat de connectar amb un públic extens i identificat com popular, al mateix temps que es consolidava la identitat del periòdic, amb imatges que es movien entre l’erotisme, amb dones exuberants com a protagonistes, e l’anticlericalisme, amb representants del clero no menys exuberants.

La Traca fou denunciada insistentment durant la seua existència, no tant per la sàtira política que pogués efectuar, o pels textos que pogués incloure, sinó pels dibuixos i el contingut sexual que aquests poguessin suggerir. Al 1913 li comptabilitzem 3 denúncies interposades pel fiscal pels seus dibuixos “pecaminosos”, que comportaven una sanció econòmica de entre 25 i 125 pessetes, a més del segrest de la tirada, inclosos els clixés. Però, intuïm que la relació de denúncies és molt superior. El 28 de Febrer de

La Traca 19/06/1915 (fons BV) Vinyetes que provocaren la denúncia per atemptar contra la moral.

1914, amb motiu d’una nova denúncia, publica un breu informant que: “No pasa semana qu’ el Chusgat no visite nostre pórche, y pratique rechistres, indagasions y atres menudensies per l’estil”. El fiscal, en aquesta ocasió, proposa que la vinyeta siga considerada com a delicte, el què implicava el processament de Carceller. El propi setmanari informava una setmana després de la detenció del seu director i l’apertura d’un nou procés què feia el número 27 des de l’aparició de La Traca. No estranya, por tant, que reconeguen...”Aixó d’anar als tribunals mos resulta tan inosent com anar de caragolá a ca La Felipa. En los jusgats entrem com en nóstra própia casa. Ya tots mos coneixen y s’han familiarisat en mosatros hasta el extrem que un dia que deixen d’anar, al sendemá mos pregunten extrañats si es que ham estas mals”.

La Lliga en defensa de la moral i les bones costums es va convertir en un dels seus principals perseguidors, amb denúncies, tant judicials (com les de Juliol i Setembre de 1914) com davant la opinió pública a través de la premsa catòlica com La Voz Valenciana o el Diario de Valencia. Sota l’acusació de fomentar la pornografia i atemptar a la moral, Carceller passaria a ser una espècie de reencarnació del maligne a la terra valenciana.

Una cosa que el propi Carceller no deixà passar de llarg, creant una secció específica al setmanari sota el títol de “Conferensia en l’infern” en la que un valencià abillat amb el vestit de llaurador i identificat com el redactor “Coyete”, conversava telefònicament amb el dimoni per a comentar la situació política.

Un dels problemes a l’hora de previndre l’acció repressiva era l’arbitrarietat amb la que la fiscalia actuava. En Juny de 1915, els números del 19 i 26 seran denunciats per considerar les seues vinyetes ofensives a la moral. Però, ni les formes del dibuix ni la possible procacitat del text diferia d’allò publicat en altres ocasions. Un any després, el cúmul de denúncies posa en risc la llibertat de Carceller. Al Almanac realitzat per al nou any de 1916 havia sigut denunciat i, el què és més greu, amb la intervenció preventiva de la policia s’havia evitat la distribució del número als seus respectius destinataris. En Febrer, el fiscal demana una fiança de 5.000 pessewtes per a evitar la presó. Entre Març i Maig serà jutjat per dos causes diferents, però amb un mateix 0017

0018

delicte: el d’escàndol públic. I abans de complir condemna de presó, perquè l’apel·lació al Suprem resultà fallida, fuig a França. Carceller estigué exiliat des d’Octubre fins a finals de Desembre de 1916, data aquesta última en què una amnistia concedida pel Govern per als delictes d’impremtar li permeté tornar a València.

Entre Abril i Agost de 1917 La Traca tingué una mitjana d’una denúncia per mes, quasi sempre por considerar els seus dibuixos ofensius per a “la moral”. Cada cop que es produïa la notificació de la denúncia, els policies del Jutjat de Guardia es personaven a la redacció amb la intenció de recollir la tirada. En el cas de què els exemplars ja haguérem sortit de la redacció, en aquest moment s’iniciava una persecució dels mateixos a través de quioscos, venedors ambulants i altres punts de distribució què no sempre obtenia resultat. Com a resum, el major perjudici de la denúncia era la confiscació de la tirada abans de donar-li sortida.

La Traca, 30/04/1921 (fons BV) Exemplar comentant les denúncies per atemptar contra la moral. Els redactores de La Traca qualificats com a “porcs”.

Durant els següents anys, la sort no varià i la dinàmica de denúncies per considerar obscens els seus dibuixos i acudits, continuà marcant la vida editorial i econòmica del setmanari. Sobretot, quan -com va ocórrer amb la denúncia de 23 d’Abril de 1921- la mateixa anava acompanyada de la sanció màxima de 500 pessetes i el perill de que el director acabés en “el hotel de Mislata”, tal i com en sentit figurat anomenaven a la presó.

Finalment, amb l’arribada de la dictadura de Primo de Rivera i l’ enduriment de las condiciones legals per a la premsa, La Traca seria suspesa a partir del 3 de Maig de 1924 i per tot el temps que tardarà en arribar l’anhelada república.

3. EL SEXE La Traca serà un setmanari per a veure i imaginar el plaer a través de les seues vinyetes, dedicades en la seua pràctica totalitat a suggerir pràctiques amoroses. Però això sí, mai ho farà de forma explícita. Tot discorre en un joc de metàfores, d’al·lusions indirectes, de mirades suggerents o de cossos a meitat vestir, en una paraula, all que s’identificà com a erotisme a mesura que el cine ho fou descobrint. Però, La Traca serà condemnada pels catòlics a través de la seua “Buena Prensa” com a una publicació pornogràfica, el què de nou provocarà un doble efecte: el repressiu, ja que Carceller serà denunciat en reiterades ocasiones com hem vist, però també el propagandístic, ja que el desig per allò prohibit -investigat en aquells moments por Freud- provocava un efecte multiplicador de l’interès públic. És a dir, no sols hi havia demanda por necessitat de consumir sensacions, sinó pel morbo de descobrir allò prohibit. Per Eros i per elles, sense dubte, Carceller multiplicà el seu erari particular, malgrat tots els riscos.

L’exemple tal vegada més significatiu d’aquesta forma d’entendre la comunicació del sexe es materialitzà en el projecte de El Chorizo Japonés, una revista catalogada com a “eminentemente festiva, altamente calentita y colosalmente chismosa”, que pretenia publicar cada setmana “las intimidades íntimas de los artistas” i fer-ho, com a novetat, en castellà, el què indica sense dubte la cerca d’un mercat nacional. A la campanya de promoció, iniciada a finals de 1917, el joc amb doble sentit de les paraules de la seua capçalera resulta més que evident, al temps que provocador: 0019

0020

El Chorizo Japonés, 17/03/1915 (Fons BV)

“los hombres de todas las clases sociales nos leerán el chorizo, y si quieren ganarse la simpatía de las mujeres, deberán ir a toda hora por todos los sitios con el chorizo en la mano, siempre a punto de dejárselo a la chica que se lo pida”. No estranya, amb aquest tipus de publicitat, que la expectació anés progressivament creixent. El nou setmanari pretenia sortir tots els dimecres, amb 16 pàgines a dos colors en paper setinat blanc i un mínim de 25 gravats cada setmana, açò és, a més d’una imatge per pàgina, realitzats pels dibuixants habituals de La Traca, Pertegás, Galván, K-Hito i Morellá. El preu de venda, malgrat de tots aquests luxes editorials molt superiors als utilitzats en La Traca, seria també de una “aguileta”, és a dir, 5 cèntims. Per fi, el tant esperat i anunciat Chorizo sortí el 10 de Març de 1915 al carrer, lluint una tant cridanera com provocadora portada: una “jamona montada sobre un enorme chorizo”. El Chorizo solament aguantà quatre números, ja que tots ells foren denunciats i els tres últims segrestats.

Un altre dels projectes “sicalíptics” més atrevits de Carceller serà El Piropo, anunciat a finals de Juny de 1921 com un “periòdic galant”, que es redactarà en castellà amb una curada qualitat

La Traca 15/07/1922. Vinyeta de Muro

Bésame, nº2 (sense data) Fons BV. 0021

0022

Almanaque Fi Fi per a 1923 (fons BV).

El Piropo, 14/05/1931 (fons BV).

formal i de continguts, doncs, junt a les 20 pàgines de paper cuixé editades en 6 colores, es compaginaran els dibuixos dels artistes més reconeguts amb les col·laboracions literàries de les millors firmes del moment, i tot açò al preu de 15 cèntims. El projecte, però, no quallarà fins l’arribada de la II República i la llibertat d’expressió.

Fins a la suspensió de 1924 per la Dictadura de Primo de Rivera, La Traca continuà mantenint una important càrrega eròtica. A tots els números, amb més o menys intenció i amb més o menys explicitació, apareixen dibuixos de dones en to i actitud servicial amb intencions què suggereixen als peus de text què els acompanyen. I com a demostració de que el tema venia, l’almanac per a 1923 de La Traca es complementà amb una altra versió en castellà, titulada Bésame, “plé de historietes picants, cuentos color de rosa, chistes verts, dibuixos rochos y unes lámines del desnudo que serán el acabose” i què es va vendre amb gran èxit a 30 cèntims, el preu més car de tots els productes Carceller. Després del gran èxit de Bésame, en Febrer de 1923 va traure una altra publicació idèntica, sols que ara s’anomenà Almanaque Fi-Fi, però igualment es vendria a 30 cèntims plens de “nus artístics”.

El punt d’inflexió en el recurs al sexe com a afluent editorial arribà amb una nova denúncia a finals d’Abril de 1923. El recurs de l’erotisme era tan atractiu com atrevit, i Carceller ho sabia a aquestes altures d’experiència editorial.

El 8 de Setembre de 1923, la portada de La Traca es componia de tres dibuixos de Sade que provocaran de nou l’actuació judicial i la corresponent multa. Finalment, el 3 de Maig de 1924, al considerar el seu contingut eròtic immoral, La Traca serà silenciada por espai de 6 anys, just fins la proclamació de la II República.

Però aquesta és una altra història.

4. EL DESENLLAÇ “En la plaza de Valencia, a 10 de junio de 1940.

Reunido el Consejo de Guerra Permanente nº 2 para ver y fallar la causa número 7470-V, que por el procedimiento sumarísimo de urgencia se ha seguido contra los procesados: Vicente Miguel Carceller, José María Carnicero Hernández y Carlos Gómez Carreras(…)

0023

0024

RESULTANDO: Que Vicente Miguel Carceller, de 50 años, al iniciarse el Glorioso Alzamiento Nacional era propietario del semanario LA TRACA… RESULTANDO: Que el citado semanario se dedicaba de la manera más baja, soez y grosera a insultar a las más altas personalidades representativas de la España Nacional, de la dignidad de la Iglesia y los principios informantes del Glorioso Movimiento salvador de nuestra Patria, aprovechando la popularidad adquirida en años anteriores, en beneficio de la subversión marxista…

FALLAMOS: Que debemos condenar y condenamos a la PENA DE MUERTE a los procesados Vicente Miguel Carceller y Carlos Gómez Carreras como autores del calificado delito de adhesión a la rebelión militar”.

Empresonat i executat l’autor de La Traca i el seu principal dibuixant, “cautivo y desarmado el ejército rojo”, la creuada de la “Siñora Moral”, en nom de Déu totpoderosos i de El Caudillo Generalísimo de Todos los Ejércitos, ha triomfat.

LA TROBALLA Text T O N I D E L ’ H O S T A L Imatges L L U Í S L L A P I S S E R A

L ’adreç d’argent que vares heretar de ta tia la

matxutxa, d’un valor sentimental incalculable,

s’havia fet lleig de no traure’l en anys: les dents de la pinta encara tenien els cabells de l’antiga usufructuària. O més aïna d’un postís, perquè eren d’un color ambre, produït pel pas del temps.

La joia tenia perles autèntiques i una llaçada de ras, arnada pel mig i cremada a les puntes.

L’agulla i les arracades tenien restes de sang quallada, possiblement la mateixa que tacava el mocador de cotó en què havia sigut alçat tot.

Però el present més curiós de tot l’aixovar era el mànec de marbre polit amb forma de godomací, clavillat i apedaçat amb un tros budell, com si fóra una llonganissa.

0025

0026

0027

0028

LUXÚRIA JUDITH SANZ MICÓ En memòria de Cèsar Porta i Garcia

D es de Luxúria proposem l’expressió fer

una valenciana com a sinònim de fer un

cunnilingus. Ací n’expliquen les raons: https://youtu.be/mZYqSLMXSN8 T R O B A A L A VA L E N C I A N A Vinguen a mi les ueletes, vinguen a mi patidores, vinguen arrebatadores, novençanes, senyoretes, cridaneres o discretes: Acosteu-vos-hi, senyores!

Afegiu-vos al meu rogle, que és moment de confessar que en qüestions del bon menjar la dona té feina doble: Trobar algú que ens acoble i que se’ns vulga acoblar. És pilar vertebrador el penis de nostra cultura, i tractant la verga dura hi ha un fum ensopidor, una tromba i grilladura -tot i ser un pixador-.

No és així amb el gallonet més tendre que ens acompanya, aquell que íntimament ens apanya ja siga una nit de fred o al sol quan la vida tanya atorgant el bell calfred. És cosa el penis que tothom evoca -segons certs intel·lectuals-, és mot que com un ritual va pertot de boca en boca, i és sal que tot guisat toca fins que arriba a fer-nos mal.

No és així amb la font de vida i cova de l’esperança, la xona, la corba, la figa, el conill, el gallonet, la pansa, la rosa de més bella dansa per més menyspreu que se’n diga. És silenci que estremeix i per força ha afectat a que es menge amb escreix -i s’anomene el fet, per tantmolt més a sovint la carn del que es paladeja el peix.

Alcem armes luxurioses, despertem revolucions, prou de ser ignominioses, impugnem els abandons i per primer cop en eons tornen a florir les roses!

0029

0030

HECATOMBE ELECTORAL I DIMISSIÓ DE RIVERA : “ESPANYA SE’M BAIXA, INÉS” Text A R N A U A L C A I D E Il·lustració A N A L Í A A L O N S O

A lbert Rivera, el líder de la formació liberal-

conservadora, a falta d’un terme millor que

definisca l’amalgama volàtil de propostes d’allò més populistes que llançava als mitjans sense consensuar amb el seu partit, travessa els seus moments menys durs en quedar-se-li mollet el sabre del 155: “Sóc un català que mai es podrà follar Catalunya”, ha gemegat.

Al seu adéu públic, ha traslladat la seua hereva, Inés Arrimadas, la “responsabilitat” de seguir “bufant” per “mantindre l’erecció” del seu “partit”, una tasca per a la qual hi deposita en ella tota la “confiança”, ja que, “com a dona”, no se li pot “baixar més”. Decisió “estratègica” que -revelà amb la veu trencada- prengué quan s’adonà que “ni la música” de la seua “parella” podia fer “tornar a créixer el tronc tallat per la imatge dels espanyols donant-li l’esquena”, l’“excitació del clamor d’una Grande y Libre, però Sensata, dirigint-s’hi”.

“La meua identificació amb el partit és absoluta i, si com a formació no seguim creixent, l’Apolo XIII del meu ego n’està compromés”. En la seua extensa presentació de la nova secretària general i candidata de la formació, va fer al·lusió als seus inicis junts, i ambdós no van poder evitar les llàgrimes: “Ja no enlairen coets d’aquesta estació com quan començàrem. La teua fam inquisitorial, desproveïda del coreig de milions de votants, no m’és suficient per fer funcionar la llançadora que ha de propulsar aquest partit dins del progrés”.

Renunciant a l’acta de diputat i a tots els càrrecs dins la formació, l’absència de paquet

va centrar el tema en si baix dels pantalons hi havia calçotets: “Tornaré al meu treball anterior de fa que ni me’n recorde, perquè jo sí que tinc un treball i una professió, ¡eh, eh!, pijets d’altres formacions que dueu el doble de temps cobrant de PapIbex”, va interpelar directament alguns dels seus excontrincants polítics abans de retirar-se desconsolat.

0031

0032

0033

0034

ELOGI DE LA MASTURBACIÓ L’ E N FA N T T E R R I B L E

M asturbeu-vos. Encara esteu a temps.

Masturbeu-vos molt. De manera intensa i

freqüent. És l’últim racó de la intimitat en l’era digital. És l’espai de resistència dels Willson Smith posteriors a 1984. El soma de 2020. La conjunció de totes les distopies en un onanisme utòpic, disruptiu i quasi revolucionari.

Masturbeu-vos perquè sempre tindreu el consentiment de la víctima de l’acte abusiu, cisheteropatriarcal, privilegiat i opressor. Podeu dibuixar la fantasia sexual que vulgueu al vostre cap sense sentir-vos culpables. Sense ser linxats per la generació de vidre.

La masturbació és un acte revolucionari i de consum tan potent que les empreses van crear la navegació en incògnit només per a donarli suport. Però mirar una pantalla durant la masturbació és ja un altre problema. Masturbeuvos en solitari; tancant els ulls. Millor en la foscor.

Les càmeres només són reflectors de llum. Sense llum només hi ha secret.

Feu-vos palles mentre encara podeu ser lliures en la vostra imaginació. No tardaran a entrar i instal·lar algún software de culpabilitat, com sempre han fet els puritans, ara disfressats de millenials neodigitals moralitzadors.

Penseu en allò que ocultament desitgeu i ningú no sap. Deixeu còrrer la vostra fantasia eròtica més profunda. Somnieu amb ser dominats i humiliats o amb follar d’una manera urgent i caòtica. Feu fantasia de la falta d’empatia d’arribar al orgasme prescindint dels desitjos de l’altra persona. Imagineu la sensació d’entrar per orificis imprevistos quan encara és legal.

Encara no poden entrar. Però ho faran. Ja tenen càmeres per totes bandes. Molt prompte podran entrar. Ja saben on estàs, per on vas, què t’agrada, què et fa mal. També saben els teus secrets.

Saben que t’agraden majors, o més grosses o més primes o més joves. Saben que t’agradaria tindre

un encontre fugaç i inexistent amb la monitora del gimnàs,amb la companya d’oficina, amb la filla del teu amic.. Zuckemberg ho sap. Google ho sap. Encara et guarden el secret de la navegació d’incògnit. Però no tardaran a entrar.

No poden posar normes al teu cap. No poden denunciar-te per imaginar. Encara no. Però no tardaran a entrar. Encara pots imaginar l’anonimat d’un glory hole amb la sensació de descontrol i ignorància de qui està a l’altra costat de la paret.

Pots imaginar el canvi d’olor i sabor immediat i sense costos en el sexe líquid del segle XXI. Sempre han hagut secrets. La gestió dels secrets ha sigut fonamental per a totes les religions i totes les ideologies. Però el concepte de secret canvia.

Defendre el secret com a institució d’higiene mental i convivència pacífica és fonamental en un món de vidre on ningú vol conviure amb la foscor.

La foscor de no saber allò que passa quan es tanquen els ulls i la insatisfacció es pot convertir en denúncia, la decepció es pot convertir en revenja i la intimitat pot vindre regulada per un reial decret.

No els deixeu entrar. Tanqueu els ulls. Agafeu el vostre membre. I sigueu lliures.

0035

0036

TEMPS D’ERECCIONS (ELECCIONS) ALBERT LLUECA

A i! Mare quin empastre! Hui toca parlar

d’ereccions d’eixes que tenen alguns mirant

una bandera, un exercit o un escut. Ereccions que fan brollar la flama no sabem si del cap, del cor o del punt de la fava.

L’eròtica del poder, diuen alguns, és com si la vida fora un simple sainet. El sexe, o el seu complement, l’amor, han influït poderosament en la història de la Humanitat. Sostenen els pensadors marxistes, i no seré jo qui els porti la contrària, que en tot esdeveniment històric subjuguen sempre motivacions econòmiques. Potser convindria matisar que també les motivacions sexuals són, sovint, responsables de certes bandades de la Història, la qual cosa ve a corroborar la famosa dita de Juan Ruiz, l’arxipreste de Hita: “Como dijo Aristóteles, cosa es verdadera, que el hombre por dos cosas trabaja, la primera por haber mantenencia, la otra cosa era por haber juntamiento con fembra placentera.” És a dir, dit més planament, que les dues metes de la Humanitat són alimentar-se i copular. Això explica que el sexe, i l’amor, puguin a vegades alterar el rumb de la Història. A les proves em remet.

Però no sols és un tema actual dels nostres polítics.

Des de la remota prehistòria, el sexe ha prestigiat al poder. El principal privilegi del mascle alfa dominant en el ramat primitiu consistia a fecundar a quantes femelles pogués. Elles se sotmetien obedients, no sols a l’autoritat sinó a l’instint que sempre tendeix a millorar l’espècie amb els gens del qual es decanta com a exemplar superior del ramat. Aquesta tendència va perdurar en època històrica: els faraons tenien dotzenes d’esposes, moltes d’elles garants d’acords internacionals, perquè eren princeses dels estats aliats.

0037

0038

Però la implicació de política i sexe no sols ocorria en l’alcova del monarca. En l’estadi més primitiu de la Humanitat, l’intercanvi de dones entre tribus veïnes era una peça essencial en les relacions internacionals, a més d’evitar la perniciosa endogàmia que degenera al poble o família que la practica, com ha ocorregut amb certes cases reials europees. Aquest higiènic intercanvi genètic és el que subjeu en el mite llatí del “rapte de les savines”.

El sexe o la passió amorosa van desencadenar la guerra de Troia quan Paris, el petit príncep picaflor troià, va seduir a Helena, l’esposa del rei grec Menelao, i es va escapolir amb ella. Ens ho certifica Homer per més que els prosaics historiadors dedueixin que les arrels del conflicte van ser més aviat econòmiques: la rivalitat comercial entre grecs i troians. El mateix cal dir de la invasió islàmica d’Espanya en 711 que, segons la llegenda, es va desencadenar per una venjança del comte don Julián, governador de Ceuta, perquè el rei got Rodrigo li havia violat o seduït a una filla, Florinda o la Cava, en la cort de Toledo.

La seducció barrejada amb la política condiciona el futur dels imperis. Què em diuen de Cleopatra? És més, el sexe ha estat la forma de fer patent l’explotació. A l’antiga Roma, l’home era educat en la bisexualitat perquè el seu domini anés més enllà de la dona. Els romans sodomitzaven els esclaus i els enemics derrotats «no per plaer, sinó per poder», explica la historiadora Eva Cantarella.

A l’edat mitjana el senyor feudal tenia el dret de cuixa sobre les dones dels seus vassalls. També les dones poderoses han emprat el sexe per avisar qui mana. Astorat es va quedar Lluís XIV, el rei Sol, en veure que la reina Maria Teresa d’Àustria havia tingut una filla de pell negra. El gest del duc de Beaufort de regalar a la sobirana un esclau pigmeu, batejat amb el nom de Nabo, no va ser una bona idea. O sí. A la cort van fer córrer que, durant l’embaràs, la reina havia menjat moltes olives negres. El pigmeu, callat.

“El poder és el major afrodisíac”, deia Henry Kissinger, sabedor de la fila d’amants que han conegut les parets de la Casa Blanca al llarg de la seva història. La condició de president de la major potència del món ha aixecat les faldilles més cobejades, començant per la de Marilyn Monroe, que va caure en braços de John F. Kennedy fins a convertir els seus amors en un assumpte d’Estat.

Probablement qui millor va entendre a Marilyn va ser la pròpia esposa traïda, Jackie Kennedy: a ella també li enamorava el poder. La cobejada vídua va caure després rendida davant Aristòtil Onassis, un home amb un físic més que opinable que també va embogir d’amor a una altra de les dives del moment, Maria Callas.

L’eròtica del poder, per tant, existeix i està ben localitzada per als especialistes en el comportament humà: el que enamora és una idea, una projecció, unes expectatives que un genera sobre l’altre, un món que atreu perquè des d’ell jo també puc ser fort. “Si estic amb ell, jo també sóc poderosa”, és la raó d’elles.

I aquí votar en este moment. Que idea sedueix més o no. Eixa és la qüestió. I ara hi ha dos versions, no sabem si dreta o esquerra, els que opinen “que l’amor és una baba que naix al cap i ix per la punta la fava” o els que pensen com Dante que “cal cardar-se a les ments (votants)” Ereccions, si, però no sols polítiques.

0039

0040

LES ERECCIONS Il·lustracions P È E I M ( M A R C V I D A L )

E l proper 19 de Març de 2020 es celebraran

arreu del territori valencià, incloent Alacant i

Castelló, les ereccions més importants a les que mai ha estat convocat el cens. Tot el món parlava del I Congrés Faller Universal, però ara toca votar a les Ereccions Falleres Generals, on es decidirà el veritable futur de les falles, progrés o decadència, aquesta és la dicotomia.

Aquestes són les ereccions més igualades que mai, com sempre l’objectiu de tots aquests esdeveniments erectorals passa per veure qui la te més grossa, qui la sap dir més bruta, no valen preliminars, ni besos a la boca, ací cal rodolar per terra amb un vell huracà que ens tomba, ens empeny, i tot això i tot allò, i podem ignorar a Bécquer i a Baldoví, però o follem i després votem o açò s’acabat!

Les falles de cartró, res de modernillos, ni falles experimentals, ací les de tota la vida, res de 3D, tot en 2D, arcade del de sempre! #antimillennial

Si guanyem les ereccions Maria Abradelo tornarà a Canal Blau, la veu de Rita Barberà i el caloret seran veu oficial en cada Crida #terrazaplanismeJA

España nació hace 3000 años de la unión dinástica entre Vicente de la Cueva Santa y Bisonta II de Altamira, que no te engañen #ambientadorPINox 0041

0042

Les falles seran sempre nostres! Els pirotècnics no passaran fam i la ministra de cultura serà Fallera Major! Per la república fallera #comboifaller

No tornarem a permetre cap altre cop d’estat als casals fallers. Els de tota la vida primer, els joves esperaran la seua oportunitat #cuidancianos

0043

0044

LES FA-AAAA-A...

LLES! LAIAAN

F alles, plantà, despertà, crida… la mascletà. Tantes i tantes paraules que ens porten al clímax de

la setmana més esperada de l’any per tots els valencians i valencianes de bé, però tots fem el bé amb les mateixes paraules? Canvia el rumb de la teua ment, improvisa i gaudeix de cada segon d’aquesta gran festa. Alguns et diran que les falles són cultura, altres tradició, art, gastronomia, … però tots acaben dient soroll, escàndol, i foc, molt de foc, des del primer segon fins a l’últim!

Gaudeix d’aquesta setmana sol o amb companyia!

0045

0046

CEMENTIRI CIVIL

Homo sapiens penetrensis Ací descansen les despulles despullades de l’espècie que un dia fou el membre més cabut i més erecte de la Creació. Dedicat en cos i ànima a penetrar i penetrar fins quedar tot lletat.

No hi havia poeta, historiador o naturista que no el mentara als seus treballs, però d’ara endavant es cosa de paleontòlegs, li ha arribat l’extinció total.

La nova espècie dominant, el Vibratoris satisfaiensis ho fa millor, més ràpid, no es cansa mai, és més net i no demana conversa al acabar.

01.01.0000 – 19.03.2020

N O T I C I A D ’ Ú LT I M A H O R A S’han trobat restes d’Homo sapiens penetrensis adaptats a conviure amb el Vibratoris satisfaiensis, tal vegada estem davant l’aparició d’una espècie.

Els biòlegs diuen que aquesta combinació està generant un plaer a tots el membres de les interaccions, sorprenentment aquesta convivència no ha mancat de poders d’erecció a l’H. penentrensis.

Els testimonis que s’han pogut aconseguir asseguren que encara queda algun Homo sapiens penetrensis que no s’adapta, però ja ho va dir Darwin “sols sobreviuran aquells que s’adapten”

AUTORITAT PORTUÀRIA DE VALÈNCIA “Als molls ja tens bon enemic, t’odien més que a Compromís amb els portencs ja l’has cagat perque t’has carregat el Pantalà”

SERGIO MORENO “Si Podemos anava de pujada tu li has ensenyat la baixada, tu et veies ben trempat i has fet misto inesperat”

CONSELLERIA DE CULTURA “Per molt que desitgem no podem rebre el Conseller, el centre de visitants a mig fer per on entrem al Castell?”

SALVADOR MONTESINOS “Ciudadanos vol oblidar Franco, però les maneres del general de bona gana les has aplicat per al teu colp d’estat”

AP-7 “Ningú et volia viva, 40 anys de pura agonia ni un peatge has regalat, queda’t a gust al forat”

0047

0048

PART 2 EDUQUEM-NOS

0049

0050

MASTURBACIÓ FEMENINA: CONEIX-TE, ESTIMA’T, GAUDEIX-TE Text L A R A A V A R G U E S Il·lustració R O S A L Í A Á N G E L

Amb

la masturbació s’exerceix l’autodeterminació i l’apoderament, una lliure elecció i un dret a decidir únic.

Buscar

una eròtica del passeig, un procés que ens convida a despertar els nostres cinc sentits, a sentir tot el nostre cos, un passeig que enriqueix independentment de la meta final.

El 70% de les dones no arriben a l’orgasme mitjançant la penetració.

El clítoris es l’òrgan sexual que té una única funció: donar plaer.

Cap

relació sexual ha d’anar acompanyada de dolor. Tota relació sexual satisfactòria ha d’estar fomentada en el desig mutu, el respecte i la comunicació empàtica.

L’himen

és una tela tan fina que pot trencar-se abans, una dona pot nàixer sense aquest o hi ha diferents hímens (himen elàstics, hímens perforats). El que sòl ocórrer, quan ix sang amb la penetració, és per la falta de lubricació de la vagina. Esta falta de lubricació pot ser deguda a què la xica esta nerviosa, a que la relació sexual s’ha centrat únicament en el coit, o a la diferencia en la resposta sexual humana entre xics i xiques.

La sexualitat es un viatge que necessita un procés de descobriment personal, on cada persona segueix el seu ritme i un temps determinats que la portaran a experimentar diferents practiques eròtiques des del desig i la cura, fomentant així una sexualitat més sana i rica.

0051

0052

La menstruació és un procés natural de la dona que ens permet connectar-nos amb el nostre cos i les nostres emocions, a més de oferir-nos la capacitat de reproducció.

Tenir

relacions sexuals amb la menstruació ofereix molts avantatges a nivell psicofísic i sexual, ja que ens permet gaudir sense dolors, estimula el nostre desig i les nostres sensacions, produint un gran benestar emocional i físic.

La vagina compta amb pocs receptors sensorials; només té uns quants en el seu últim terç exterior, ja que si tot el canal estigués revestit de nervis, les mares sentirien molt de dolor en el moment de el part. És a dir, és el clítoris l’encarregat de desencadenar la resposta orgàsmica, per la seua funció tan important en el plaer.

No existeix l’orgasme vaginal ni l’orgasme clitoridià. Només n’hi ha un i aquest es sent gràcies a el cervell que tradueix tots els nostres

estímuls en sensacions plaents. El que sí existeix, són diferents canals que ens ajuden a aconseguir-lo (estimulació clitoriana, dels mugrons, mitjançant fantasies...).

Hi ha moltes formes d’arribar al clímax i cap és millor que una altra, l’important és gaudir.

L’òrgan

sexual més gran que tenim és la pell.

Tenim 2m 2 de pell que ens poden suscitar sensacions eròtiques. Tot el nostre cos és sensible de provocar excitació sexual. És molt important destacar la diversitat de vulves existent, és a dir, cada persona té una vulva diferent, una pròpia empremta vulvar, convertint-la en un òrgan sexual únic i preciós.

El punt G és una zona erèctil d’entre 2 i 5 centímetres, situada a la paret anterior de canal vaginal, prop de la seua obertura. Totes les dones comptem amb ella, tot i que per localitzar-la necessitem estar excitades, ja que augmenta la seua grandària al rebre aquesta estimulació. Aquesta zona augmenta de mida perquè s’omple d’un líquid produït per les glàndules Skene, líquid associat amb l’ejaculació femenina.

La majoria de dones es masturba amb l’estimulació clitoriana.

Cadascú

es responsable del seu propi plaer i de la riquesa o pobresa de l’experiència sexual.

Tenim

dret a rebre una educació sexual i afectiva de qualitat que promoga conductes sexuals saludables, sensibilitze davant la diversitat sexual i desmitifique l’amor romàntic i el rol de gènere.

Una

educació sexual que ens permeta desenvolupar una identitat sexual lliure.

L’ideal

de bellesa femení ens allunya del nostre cos, impossibilitant que estiguem satisfetes amb nosaltres mateixa, dificultant així una experiència sexual satisfactòria.

Tots

els cossos són bonics.

Qualsevol

practica masturbatòria és valida.

0053

0054

El clímax s’aconsegueix de moltes formes i no hi ha unes millor que altres, allò important és gaudir. Tots els orgasmes valen!

La teua vida sexual és important i mereix la teua total atenció.

La idea es provar i jugar segons el dia i les preferències de cada persona. Si t’agrada ho adaptes al teu repertori sexual i sinó, ho descartes.

Tenim

dret a gaudir dels nostres cossos, experimentar i posar en pràctica els nostres desitjos i rebre una educació que ens ajude a viure lliurement la nostra sexualitat.

Responsabilitzar-nos

del nostre plaer coneixent els nostres cossos i pensar com ens agradaria que foren les nostres relacions sexuals i comunicar-li-ho al nostre company/a.

Coneix-te,

estima’t i gaudeix del teu cos.

LA COMUNICACIÓ GENITAL C I N D Y V O LT A S N O V E L O Fisioterapeuta del sòl pelvià

¿ Recordeu aquell/a adolescent que vam ser

una vegada, que ens posàvem vermells/elles

al parlar sobre sexe? ¿I aquell riure nerviós al parlar sobre els nostres genitals o pronunciar paraules com “vagina”, “vulva” o “penis”?

Doncs bé, aquestes reaccions són el resultat de com entenem la sexualitat, i com podeu veure, no ens ho prenem com qualsevol altre activitat com poden ser rentar els plats o dormir.

Des del moment del nostre naixement comença un aprenentatge amb el nostre cos. Aprenem a reconèixer les nostres mans, com moure-les, ens toquem la cara…, i això mica a mica va creant al cervell un esquema de les parts del cos. I els genitals, de la mateixa forma que un peu o una orella, formen part de nosaltres.

Des de petits ens ensenyen una vessant de la sexualitat i dels genitals molt limitada. Com a nens i nenes, el que hem vist és que hi havia quelcom ocult, fins i tot a alguns/es de nosaltres ens han castigat o renyat per tocar-nos els nostres propis genitals. És aquí on comencen les primeres barreres amb el nostre propi cos. Aquestes petites censures generen que no integrem de la mateixa manera els genitals en aquest esquema corporal.

El bloqueig de la total integració dels genitals al nostre esquema pot aparèrixer fruit d’una vivència o un acte traumàtic, però aquests són els casos més puntuals. Generalment aquest bloqueig apareix progressivament generat pel nostre entorn familiar i cultural. Aquestes barreres en el nostre cos a la llarga juguen en la nostra contra, facilitant l’aparició de patologies i disfuncions del sòl pelvià. Evitant educar, no parlant de la sexualitat i amagant-nos-en, acabem veient la sexualitat com a una idea oculta, quan en realitat, el que hauríem de fer és parlar-ne de manera oberta i cada cop més transparent.

0055

0056

Ja que hem vist que aquesta relació cervellgenitals es veu afectada pels tabús que se’ns imposen des de petits, hem d’entendre que el nostre dia a dia no ens facilita la tasca de millorar aquesta connexió. A quants de nosaltres no ens ha passat que, distrets pel que estàvem fent, no ens n’hem adonat o hem posposat anar al lavabo fins que hem hagut de córrer? Quants no hem ignorat les ganes de fer caca perquè no erem a prop del lavabo de casa?

Així doncs, en aquest entorn en què vivim, on és tan complicat escoltar el que ens demana el cos, ens preguntem per què tenim tants problemes entorn a la sexualitat. El primer pas és reconèixer que ningú té una sexualitat perfecta, però sí que hem de trobar un balanç en el qual ens sentim còmodes amb nosaltres mateixos/es.

Cadasú hem d’esbrinar quina és la nostra fórmula perfecta de sexualitat, la qual englobarà la frequència, les pràctiques sexuals, i altres variables, però tenint en compte que totes les fòrmules són vàlides sempre i quan tinguem el consentiment de les altres persones que hi puguin estar implicades. Som éssers que evolucionem física, mental i emocionalment, per tant, amb el pas del temps o diferents etapes de la vida, aquesta pròpia fòrmula anirà canviat i es posarà a prova la nostra capacitat de mantenir l’equilibri.

Quan no gestionem correctament la part física, mental i/o emocional és quan poden aparèixer complicacions, i que la nostra sexualitat quedi alterada. En aquest punt és clau l’autoconeixement i l’autoexploració, de manera que si disposem d’un bon coneixement dels genitals i de la nostra resposta sexual podrem detectar abans quan hi hagi una alteració o fer-ne més fàcil la recuperació. És important entendre que el millor és acudir a un professional quan ens trobem amb una alteració de la sexualitat, ja que no sempre tenim els coneixements suficients per resoldre per nosaltres mateixos/es el que ens passa. És cert que cada vegada hi ha més coneixement de la professió del sexòleg/oga i fisiosexòleg/ oga, però sembla que encara ens costa fer el pas d’anar-hi. La feina d’aquests dos professionals és fonamental per mantenir una sana relació amb el nostre sexe. Si anem periòdicament al dentista per revisar que a la mandíbula tot està correcte, per què no revisar que el nostre sòl pelvià està en forma? Seria com passar una ITV del sòl pelvià.

0057

0058

TESTIMONI: ANOMENA-HO “X” STUCKS

H istòria d’amor...del meu nap, vaig oblidar que només els pardals tenien ales, i no tot són

flors, unicorns, soledat, tristesa, amistats, bo això es creu, que venen i van trobades fortuïtes i buscades, sexe, sexe i més sexe.

Quan eres xicotet et diuen que els amics del col·legi són imposats com a família, i que no són amics reals, igual que els del barri. Després creixes i pots buscar nous amics que siguen afins als teus gustos, esports, nivell cultural, nivell econòmic, raça, identitat sexual, orientació sexual, etc., i penses que duraran per sempre. Ja que aquests últims els has triat tu, però he de dir-vos que no és així.

Aqueixos amics poden anar-se’n a altres llocs a viure, pots discutir amb ells per aspectes que no teniu en comú, o el més normal, que es tiren parella, vos ha passat?, segur que coneixeu a més d’un d’aquells amics que es van tirar parella i van desaparèixer.

Quan et cries en un poble en els anys 70-80, et crien amb unes pautes molt heterosexualitzades, molt, seguint un model de vida que tu saps que no et pertany, però ací estàs intentant-ho, ser eixe model de fill per a la teua família.

Mentre vas creixent, cada vegada es desperten en tu coses que no saps com poder explicar per no decebre. Curiositats que al teu voltant no tens a l’abast, o almenys això creus en eixe moment.

Un dia entres en el videoclub del teu poble i entres en la secció X, mirant al teu voltant perquè ningú et puga veure, on la por a què diran si et veuen ací dins i quan creus que estàs sol, agafes la teua primera pel·lícula pornogràfica gai, i comença una nova experiència visual que pensaves que mai podria arribar. Fins que un dia, veus en el periòdic pàgines de contacte de xic busca a xic, els teus ulls no donen crèdit al que 0059

0060

estan veient, arriben noves tecnologies i amb això un nou món per a tu, on veus més clara la teua llibertat sexual, amb timidesa, nervis i por, prens la decisió d’embarcar-te en una nova aventura.

Quedes, parles, prens quelcom i a follar, pareix fred, però així és, trobades buscades que no arriben a més, a simplement sexe per sexe.

T’independitzes ben jove, però en un pis compartit, ací comences a sentir-te cada vegada més tu, això si allunyat dels teus, on al poc de temps el teu cap vol mes soledat per no haver de donar explicacions a ningú, a ningú li agrada donar explicacions del que fa i el que no fa, i menys quan eres jove.

La música, eixides, discoteques i drogues comencen a mesclar-se en la teua vida i ací va ser quan vaig descobrir que tenia cor, per que me’l van trencar. Internet arribà a la meua vida a finals dels anys 90, comences a conèixer gent igual que tu, xats, fòrums, quedades i moltes, moltes relacions que s’entrecreuen unes amb altres, on la llibertat i el llibertinatge sexual està ací, que bonica joventut, un dia amb un, un dia amb un altre, avises a un amic per a dir-li on follaràs, comencen a succeir successos foscos en eixe tipus de trobades, on la por sempre està latent pel que et puga arribar a passar o pugues trobar, tota una dècada de trobades sexuals sense més, on comencen a veure cada vegada mes casos de sida, i on utilitzar el cap és mes important que el nap i on tindre una parella no està en les meues metes.

Surts de l’armari davant dels teus amics i família, els amics sempre no són, en aquella època, mes comprensibles que les família, la qual no s’ho pren molt bé, suposes què per la por de la societat en què es vivia, el rebuig i l’exclusió social d’este país en aquells anys, però amb el temps es van normalitzant les coses. Encara que es va normalitzant ens queden moltes coses per fer. I aleshores... coneixes un xic, que creus que és afí a tu i comences una relació, monògama i amb moltes banyes pel mig. Cosa que decideixes que per a estar així, millor estar sol, almenys això pensava per culpa d’esta societat, tornes a ballar.

Llavors t’ofereixen un trio i, com diràs q no?

Endavant, inexperiència, no saps que fer, a qui besar, a qui menjar-li la polla, a qui follar o qui

et folla. Tots són dubtes. Comencen èpoques de cruising, el meu primer orgull no donava crèdit al que es podia sentir en un sol dia. I de sobte per l’any 2000 coneixes la persona que creus que serà la persona que ocuparà la teua vida i que visquen els nuvis!. Arriba la llei del matrimoni entre persones del mateix sexe i perquè no aprofitarla. Uns anys després d’eixir ho aprofite i no va ser el que esperava. I ací després d’eixe matrimoni, d’una separació i un divorci tornes a ballar-la, i si més no t’ho esperes una altra vegada estàs amb algú, però esta vegada saps que serà diferent, on descobreixo que l’amor no està renyit amb el sexe, els temps canvien i les relacions també, portem més de 8 anys junts compartint, sumant amor i vivint junts, si no ho haguérem intentat mai sabríem el que es sent estimant.

Fer un trio, tindre parella oberta, fer cruising, diferents parafílies, millor aparentar que tot està bé i posar-se les banyes per darrere (falsa honestedat).

Sempre he sigut dels que he pensat que cal provar-ho tot en esta vida, t’abelleix fer un trio amb la teua parella, fes-ho, t’abelleix obrir la teua relació de parella, parleu-ho (si no arribeu a un punt en comú, potser no és la persona que estàs buscant), et donaria morbo tindre sexe en el carrer, fes-ho, no passa res, ací no estem per a jutjar, l’important és no fer mal a ningú.

Quan tenia 18 anys pensava que era madur, amb 22 també, amb 30 em deien que era molt madur per a l’edat que tenia, simplement crec que sóc una persona amb les idees clares i això solen interpretar-ho com madur. Però jo no actualment no eixiria amb cap dels meus jo del passat.

No em vaig a dir que em veig com una persona madura, per a això estan altres. Però si se’l que vull i com ho vull i lluitaré per això.

Amb els anys aprens i espere continuar aprenent del meu mateix.

0061

0062

NO TAN GENITAL, PER FAVOR LAILA PILGREN fundadora i directora de Sex Academy www.sexacademybarcelona.com

H as tingut alguna vegada un orgasme sense

penetració? Doncs enhorabona. Pareixeria que

el sexe consisteix en ficar el penis en una vagina i molt de moviment brusc avant i arrere, com si l’objectiu de la fricció fos provocar un foc, tal cavernícoles fregant pals i pedres.

T’han acariciat alguna vegada fins arribar al clímax? Felicitats. La nostra pell, eixa gran oblidada a les nostres trobades sexuals, és l’òrgan més gran que tenim per a utilitzar-lo en el nostre gaudi sensorial, i per tant, sexual. Per que, què és el sexe sinó una gran experiència dels nostres sentits.

Sí, tots els nostres sentits, el tacte, l’olfacte, la vista, la oïda i el gust. Creus que estàs aprofitantlos tots?

Quan aprenem alguna cosa, ho convertim en automàtic, i això és molt útil en molts casos. Per exemple, aprens a ficar les marxes del cotxe sense pensar, el que et permet poder centrarte en el trànsit. En el sexe passa el mateix...però a la inversa! Ens acostumem a que les nostres trobades sexuals siguen: ficar primera, segona y tercera. Però, al contrari del que ocorre amb el cotxe, què vas accelerant quantes més marxes vas ficant; en el sexe ens passa que anem reduint si sempre repetim clavar, clavar i clavar. Per què, no ens convé, per al desig, que convertim eixa gran experiència que comentava abans, en un acte rutinari.

La sexualitat té, o pot tenir, tantes variants com minuts té un dia. Per començar, surt de “la genialitat”. Oblida’t dels clixés que has vist en el porno i a les pel·lícules de Hollywood... primer besos, segon un poc de sexe orla i tercer, penis dintre de la vagina...aquí tens les tres marxes! Hi ha més, i menys, o, al menys, diferent.

0063

0064

Si la manca de desig sexual és un dels temes més recurrents a les nostres consultes terapèutiques, és justament per eixe automatisme. En moltes ocasions, limitem la nostra sexualitat als genitals, y a un procés ja aprés (“açò em funciona, així que, segueixo sempre així”). Focalitzem els nostres moments íntims en arribar a l’orgasme, la ejaculació i quasi sempre mitjançant la penetració. Açò fica molta pressió justament als nostres genitals, tant als femenins, com als masculins.

A les dones se’ns imagina sempre amb ganes de ser penetrades fortament, perquè eixos són els estereotips que es mostren a les pel·lícules. Mai veus escenes on a una dona se li acaricia per tot el cos durant una hora fins que s’estremeix tant que arriba a tindre orgasmes múltiples. Es quasi impensable que hi haja plaer sense penetració, i inclús les dones s’ho han arribat a creure.

Però, no ens estalviaríem molt de dolor, i complicacions com el vaginisme, si li explicàrem a les nostres filles que poden gaudir del sexe sense que necessàriament hi haja una penetració? Que

no és un fi en sí, sinó que l’objectiu és gaudir del nostres cossos i trobades sexuals de la forma que cadascú imagine. Si donem una imatge estereotipada y genitalitzada del sexe, no estem permetent que cadascú puga descobrir la seua pròpia sexualitat; el què li estimula, el què desitja Amb la imatge anacrònica dels genitals com a protagonistes centrals de la sexualitat, tampoc s’ajuda als homes. La seua masculinitat, resulta que es mesura per la duresa del seu membre!

Com sinó tingués altres atributs. No et sembla simplista limitar la sexualitat d’un home a un penis erecte? I el dia que no té una erecció, o se li baixa? A la consulta que se’n va també, perquè es troba en entredit la seua capacitat per satisfer a la seua companya.

Senyors, més imaginació i menys genitalitat!

I no es tracta d’acariciar-nos durant interminables hores, que pot semblar avorrit – a priori sinó de buscar, indagar, aprendre coses noves que ni sabies que et podrien agradar. Una bona sessió d’spanking (assots) pot també ser una alternativa.

No tot consisteix en ciris, encens i música romàntica de fons. Per què no animar-te a fer un striptease? I açò v a també per als homes, que a les dones també se’ns pot conquerir visualment.

O, tal vegada una trobada morbosa amb joguets nous, o anar a comprar llenceria, assistir a un taller sobre squirt, o uns missatges pujats de to? I deixem d’anomenar-ho preliminars al que ja és part d’una trobada sexual . Activar la nostra imaginació, és portar l’erotisme a les nostres ments que és l’òrgan sexual més poderós que tenim.

Estimulen els nostres clatells, els nostres peus (hola fetitxistes!), els nostres glutis, muscles, i totes les demés corbes que ens queden per descobrir en el recorregut dels nostres cossos no genitals.

I, quan et topes amb una zona erògena nova, comunica-li-ho a la teua parella sexual amb gemecs i gestos, però també amb paraules. Obri el ventall de possibilitats i comença a jugar més enllà del teu penis o la teua vagina. Afegeix massatges, olis, novel·les eròtiques, cursos de sexualitat, festes, i preparat per a gaudir en un sentit (o molts sentits) més ampli el regal de la sexualitat.

Bones falles!

0065

0066

AFECT-SEX MIQUEL RUBIO DOMÍNGUEZ Educador social / @miqrubio

H a estat tota una sorpresa iniciar aquestes

línies, en realitat, va estar tota una sorpresa

aquest encàrrec. Ja fa uns anys que no visc a Sagunt, i mai he estat una persona activa del món faller. Però, aquí estem, confiant que aquestes línies ajuden a la vostra línia de divulgació de l’atenció en la sexualitat, i especialment, en l’afectivitat.

Actualment, visc a Barcelona, i treballe a Serveis Socials de l’Ajuntament barceloní. Des d’allà, tinc la gran sort de poder dur a terme diversos tallers i atenció a la ciutadania. Entre aquests tallers, hi ha un en concret, del qual vos vull parlar: es tracta dels tallers d’Afect-Sex adreçat a joves de 3r de l’ESO d’un Institut Públic, al districte de Sant Andreu.

L’equip d’educadores socials de Serveis Socials, vam considerar fonamental treballar i parlar obertament amb els joves sobre temes tan importants com l’afectivitat i la sexualitat. La nostra intenció implicava fugir de les xerrades “obsoletes” amb power points sobre la sexualitat i mètodes anticonceptius, malgrat que també en parlaríem d’açò, Observem atònits com la majoria de pares i mares no saben com parlar de sexualitat amb els seus fills i filles i molts ho converteixen en un tema tabú, alguna cosa que a la llarga pot perjudicar la confiança i l’aprenentatge dels adolescents. La clau està a tractar el tema amb naturalitat i llibertat.

Quan les paraules adolescència i sexe van juntes, la majoria d’adults només pensa en riscos com a embarassos no desitjats o malalties de transmissió sexual. Es tracta d’un pensament instaurat en la societat actual, a vegades marcat per unes idees sobre la sexualitat que no són reals i que porten a confondre conceptes.

Per exemple, la majoria de gent relaciona la sexualitat directament amb el coit, quan no té per què ser així.

0067

0068

La sexualitat va molt més enllà i existeix en tots els éssers humans des d’una edat molt primerenca. El problema principal és que els adults no acaben d’acceptar l’enfocament dels joves respecte a la seua sexualitat.

Amb l’arribada de la pubertat, la sexualitat creix en l’individu, i els canvis físics se sumen a un interés creixent pel sexe i a les relacions que construeixen fora del vincle familiar. Tot això forma la nova identitat del jove.

La majoria d’adolescents, quan parlem amb elles als instituts, ens diuen trobar informació sobre sexe en els mitjans de comunicació i en Internet, així com amb el seu grup d’iguals i generacions escassament anteriors. Prohibir-los l’accés o afirmar que encara no són prou majors per al sexe és un error. La sexualitat adolescent existeix, i la maduració i responsabilitat que els joves adquirisquen en aquest sentit dependrà, en gran part, del suport dels adults.

Tractar el tema amb total llibertat i naturalitat i parlar-ho amb els seus infants des de petits.

Açò és una responsabilitat de tothom. A casa, als centres educatius,... Això provocarà que els infants tinguen suficient confiança per a, més endavant, preguntar qualsevol dubte que puguen tenir i no se senten coartats. Així, adquiriran coneixements i habilitats que els serviran per a viure les seues pròpies experiències i prendre les seues pròpies decisions. Els adults haurem d’abordar les situacions i emocions que vagen sorgint sense fer judicis de valor ni basar-nos en prejudicis.

Per tot això, el Projecte Afectsex té com a finalitat promoure l’educació afectiva i sexual entre la població adolescent, des d’una perspectiva de prevenció i promoció d’unes relacions afectives i sexuals més igualitàries i constructives, basantse en l’educació emocional, oferint espais on reflexionar, respondre dubtes i aprendre sobre la sexualitat i les relacions afectives, les emocions, l’autoestima,... Es concreta en tallers d’educació afectiva i sexual per a adolescents amb programacions específiques i complementàries.

El projecte busca construir la noció de drets sexuals i reproductius, tot prenent com a base els drets humans, universalment reconeguts, i anant més enllà de l’ideal reproductiu i hetero-sexista.

Aquesta pràctica pretén acostar els serveis públics al jovent a partir de l’acompanyament i el suport.

Per aquest motiu, ens marquem els següents objectius: Desmitificar

i incrementar coneixements en relació amb la sexualitat.

Fomentar

la reflexió i la vivència de conceptes, valors i models de relacions afectives i sexuals empàtiques, respectuoses i obertes.

Facilitar

la comunicació de sentiments, emocions, fantasies, ansietats i conflictes en un espai de confiança.

Potenciar

l’autoconeixement i una relació cap el propi cos més saludable i responsable.

Contribuir

a la millora del sentiment d’autoestima de l’adolescent.

Promoure

habilitats de presa de decisions i assumpció de responsabilitats.

Oferir

un espai on puguen fer consultes i formular les seues preguntes.

Promoure

sexualitat i afectivitat sana i saludable.

Reduir

situacions de risc o danys.

Donar

a conéixer les Educadores Socials dels Serveis Socials.

Facilitar

possibles intervencions grupals posteriors.

En definitiva, i com en la gran majoria de situacions, transparència, tolerància, autoestima, respecte i llibertat… Si no eduquem en això, què esperem del demà? I si ens dóna per reflexionar un poc més, si no ens eduquem a nosaltres com adults, com podrem educar als nostres infants?

0069

0070

PART 3 CENS ELECTORAL I ALTRES

0071

0072

EXECUTIVA Presidència Adrián Luan García Vice-Presidència 1a Enric Cuenca Teruel Vice-Presidència 2a Enrique José Soriano Vice-Presidència 3a Carla Sánchez Cosín Vice-Presidència 4a Fabri Córdoba Fernández Vice-Presidència 5a Ismael Jabani Cortes Vice-Presidència 6a Nuria Prieto Sepúlveda Vice-Presidència 7a Francisco Bonaque Valderas Secretaria Juan José Landete Vázquez Vice-Secretaria Sergio Landete Expósito Vice-Secretaria Cristina Rodríguez Díaz Vice-Secretaria Laura Martínez Bronchú Bibliotecaria-Archivera Merdedes Ferri Benito Vice-Bibl.-Archivera Miguel Ángel Navarro Delegació d’incidències Begoña Expósito Martínez Comptador Antonio Esteban Valero Tesoreria Loles Zaballos García Delegació de loteries Rafa Benito Calabuig

Antonio Mateo Argente Delegació de cultura Francesc Arnau Navarro

Jorge Sánchez Cosín

María Andrés Martínez

Yolanda Benito Biosca Delegació d’esports Sonia Córdoba Arranz

Rafa Benito Alcázar Delegació defestejos Irene Blasco López

Laura Campoy Ordiñaga Del. d’activitats diverses Rafi Arranz García

Francisca Gascó Felipe

Gregorio Sabirón Martin Delegació de casal Inés López Ortega

Carlos Moyano Hernández

Jorge Rodríguez Tapia

Roberto Espinosa Ruiz

Juan Manuel Mateo Torrente Delegació d’infantils Mara Cosín Munuera Lola Cosín Munuera Yolanda Alcaide Arnau María José Castany Sanmartín Delegació de Play-Back Esther Mantecón Román Giovanna García Sáez Alicia Felipe Domingo Ana Sabirón Gascó Del. de Play-Back infantil Violeta Serrano Garrido

Ana García Vizcaino Delegació de publicitat Beatriz Badal Artero Laura Escánez Esteban Del. de manteniment Amadeo Blasco de Fez

Giuseppe Mariani Marini

Pedro De Andrés Mico

Tomás Olivert Ávila

Álvaro Andrés Martínez Del. de xarxes socials David Gimeno Ferrandis

Yurena Rodríguez Montserrat Delegació de plantà Alberto Valera Casero Rut Landete Martínez Rafi Arenas Chica Delegació de trànsit Andrés Alemany Ortiz

CENS ERECTORAL ANTERIORMENT ELS TRONS DE BAC O D I T D ’ U N A A LT R A M A N E R A …

LA COMISSIÓ Celia Abril Valero / Esteban Acebrón Hernández / David Adoves Pardo / Gema Agustín Aucejo / Yolanda Alcaide Arnau / Bienvenida Alcázar Sánchez / Andrés Alemany Ortiz / Alba Álvaro Pérez / Álvaro Andrés Martínez / María Andrés Martínez / Patricia Andreu Gómez / Rafaela Arenas Chica / Francisco Arévalo Lérida / Francesc Arnau Navarro / Marta Arnau Rodríguez / Aurora Arranz García / Rafaela Arranz García / Shascha Arroyo Luna / Consuelo Ávila Bayarri / Beatriz Badal Artero / María José Badía Aleixandre / Ruth Ballesteros Luna / Jennifer Béjar Gómez / Aida Beltrán Prieto / Carlos Benito Alcázar / Rafael Benito Alcázar / Adrián Benito Biosca / Yolanda Benito Biosca / Rafael Benito Calabuig / Begoña Biosca Mínguez / Carolina Blanco Rovira / Amadeo Blasco de Fez / Oscar Blasco de Fez / Marta Blasco Gea / Noelia Blasco Llora / Irene Blasco López / Mario A. Blasco Rebull / Andrea Blasco Sánchez / Helena Blasco Sánchez / Adriana Blesa Mazón / Samuel Bonaque Arranz / Patricia Bonaque López / Zaira Bonaque López / Francisco Bonaque Valderas / José Vicente Bosque Moliner / Esther Bosque Uviedo / José Vicente Bosque Uviedo / Valle Briones Falla / Beatriz Bruno Alonso / Cristian Calcerrada García / Silvia Cambil Aspas / Laura Campoy Ordiñaga / Sergio Cano Badía / Miguel Ángel Cano Manrique / Ylenia Cañizares García / Vicente Casañ Frejo / Mª José Castañy Sanmartín / Myryam Isabel Cayuela Torres / Sonia Cayuela Torres / Alejandro Cegarra Giménez / Laura Clemente del Molino / Iván Codina Solsona / Aitor Condes Angulo / Rubén Córdoba Arranz / Sonia Córdoba Arranz / Fabri Córdoba Fernández / Mara Cosín Munera / Dolores Cosín Munera / Jesús Javier Cristóbal Rubio / Enric Cuenca Teruel / Picó Jordán Daniel Miguel / Pedro de Andrés Micó / Alba De la Calle Gil / María Carmen Díaz Hermoso / Antonio Díaz Noverques / Andrea Díaz-Alejo León / Paula Drungilaite / Laura Escánez Esteban / Alejandro Escolano Hernández / Robert Espinosa Ruiz / Francisca Esquer Orellana / Antonio Esteban 0073

0074

Valero / Begoña Expósito Martínez / Alicia Felipe Domingo / Ainoa Fernández Jerez / Mercedes Ferri Benito / Sonia Ferri Cuenca / Ana García Gosp / Elena María García Martín / Iris García Martínez / Laura García Martínez / Giovanna García Sáez / Sandra García Sáez / Laura García Santos / Alba García Villar / Paola García Villar / Ana García Vizcaino / Pedro Gargallo Ibáñez / Francisca Gascó Felipe / Núria Genovés Carbonell / Laura Giménez Andreu / Verónica Giménez Barberán / David Gimeno Ferrandis / Astrid Gómez Andrés / Sarai Gómez Andrés / Enara Gómez Martín / Ángel Gómez Mezquita / Claudia González Montes / Alicia González Ponce / Armando González Ponce / Bernardo Jaime Gramaje Revert / Omar Granell Martí / Gregorio Guijarro Collado / Francisco José Hermosilla Romero / Elsa I. Hermoso Díaz / Saray Hernández Quesada / Mª Jesús Iserte Sánchez / Carmen Izquierdo Ortín / Miguel Ángel Izquierdo Pérez / Ismael Jabani Cortés / José Jerez Sánchez / Sandra Jiménez Carrera / Sandra Jurado Cintas / José Javier Jurado Gassó / David Landete Expósito / Sergio Landete Expósito / Ruth Landete Martínez / Julio Landete Serrano / Juan José Landete Vázquez / Alain Langa Prieto / Lucía Llorens Bronchú / Mariano López Camarasa / Hugo López Flor / José Manuel López García / Regula López González / José Antonio López Nistal / María Inés López Ortega / Iván López Villagrasa / Pablo Lorenzo Benito / Estefanía Luna Castelló / Esther Mantecón Román / Juan Francisco Marco escudero / Giuseppe Mariani Marini / Elba Martín Cosín / Mara Martín Cosín / Raquel Martín Genovés / César Martín Uviedo / María Eugenia Martínez Andrés / Lucía Martínez Asunción / Andrea Martínez Bronchú / Laura Martínez Bronchú / Juana Martínez García / Hilario Martínez Gómez / Santiago Martínez Gómez / Andrea Martínez Madrid / Mª Luz Martínez Martínez / Javier Martínez Muniesa / José María Martínez Salinas / Ana María Martínez Sánchez / Noelia Marzo Ruiz / Antonio José Mateo Argente / Juan Manuel Mateo Torrente / María Mena Arranz / Luis Ramón Méndez Castany / Marta Mérida Morillas / Paula Mérida Morillas / Roberto Miralles Esparza / Deogracias Molina Labrador / Carlos Moyano Hernández / Ainhoa María Mula Roig / Candela Muniesa Sancho / Carlos Muñoz Torrent / Miguel Ángel Navarro Rodríguez / Antonio Ochando Tuset / Tomás Vicente Olivert Ávila / Tomás Olivert Folch /

Victoriano Ortega Heredia / Sheila Ortiz Calvo / Miguel Ángel Pallarés Camarasa / Cristina Palmero Molina / Francisco Javier Pans Castillo / Mª Amparo Pastor Cordón / Sheila Pastor Hernández / Daniel Pastor Pérez / Janire Pérez Belmonte / Abraham Pérez González / Victoria Pérez Juan / Nuria Prieto Sepúlveda / Marta Puentes Garrido / Elena Ramiro Rovira / Ana María Rebull Rebull / Filomena Rebull Rubio / Carlos Riera Peiró / Juanita Rivera Oliva / Alberto Roda Borrás / Cristina Rodríguez Díaz / Lidia Rodríguez Martorán / Yurena Rodríguez Montserrat / Jorge Rodríguez Tapia / Andrés Rodríguez Valle / Ángel Rosario Martín / Laura Roselló Baena / José Daniel Rosua Escánez / Rubén Rovira García / Estefanía Rubio Cruz / Eva Ruiz Ortiz / Mireya Ruiz Ruiz / Sara Saavedra Carrasco / Celia Saavedra Gil / Ana Sabirón Gascó / Gregorio Sabirón Martín / Azahara Sáez Porras / Irianna Sáez Porras / Cristina Sahuquillo Gándara / Juan Salcedo García / Irene Salcedo Ruiz / María Salcedo Ruiz / Luis Salvador Mateos / José Luis Sánchez Carrillo / Carla Sánchez Cosín / Jorge Sánchez Cosín / Juan Manuel Sánchez Mateo / Mariano Sánchez Sánchez / Paula Sánchez Saz / Rubén Sánchez Villaescusa / Carolina Sancho Castillo / Lorena Sancho Navarro / Adriana Santarén Sáez / Edith Santibañez Muñoz / Aroa Sanz Hernández / Ainoa Segovia Sesé / Silvia Serrano Garrido / Violeta Serrano Garrido / Daniela Soler Alacreu / Yolanda Solsona Perelló / Natalia Soria Briones / Enrique José Soriano Martínez / Jordi Soriano Martínez / Belén Soriano Mérida / Ana Belén Tabarés González / Patricia Torres Gómez / Marta Torres Ramírez / Julián Uviedo Ferrer / Ana Isabel Uviedo Molina / Mª Amor Uviedo Molina / Alberto Valera Casero / Soraya Vaquer Santos / Conchi Villaescusa Gómez / Francisco Javier Viñas Arranz / José Ángel Viñas Arranz / Mª Dolores Zaballos García / María Luz Zacarías Debón

0075

0076

BOMBETES DE SAL Soraya Acebrón Sancho / Blanca Arévalo Torres / Marcos Arévalo Torres / Bianca María Barsán Rodríguez / Vera Benito Sancho / Laia Blasco Blasco / Vega Blasco Blasco / Adrián Blasco Rebull / Alberto Blasco Rebull / Ian Catalán García / Diego Condes García / Adriana Cristóbal Blesa / Marina Cuenca Rodríguez / Aitana Del Rio Pastor / Mia Espinosa Castañy / Mar Ferri Benito / Raquel Gargallo Alcaide / Blanca Giménez Rosua / José Daniel Giménez Rosua / Elsa Gómez Munera / Aitana González Ruiz / César González Ruiz / Olaia Granell Soria / Adrián Hermosilla Marzo / Carlos Hermosilla Marzo / Mario Izquierdo García / Xavi Izquierdo García / Unai Izquierdo Palmero / Kyhara Jurado Pastor / Carla Landete Campos / Mario López Escánez / Sara López Hermoso / Víctor López Hermoso / Iker López Pastor / Anéliz Marco Ribera / Bianca Marco Ribera / Hugo Mateo Sanz / Laia Miralles Sánchez / Carla Moreno Candelo / Alma Morte Martínez / Marc Muñoz Clemente / Lucas Olivares Salcedo / Yashira Ortiz Calvo / Sara Pascual García / Einar Riera Mérida / Alex Rodríguez Serrano / Paula Rovira Cayuela / Yago Sales Gómez / Cristina Salvador Uviedo / Carles Soriano Serrano / Manel Soriano Serrano / Andrea Viñas Sáez

0077

0078

SOCIS I SÒCIES Abraham Pérez González / Adrián Luna García / Aida Beltrán Prieto / Aida Navarro Redón / Ainhoa Fernández Jerez / Aitor Condes Angulo / Alba De La Calle Gil / Alba García Villar / Alberto Rodríguez / Alberto Valera Casero / Alejandro Cegarra / Alicia Felipe Domingo / Alicia González Ponce / Amadeo Blasco De Fez / Amparo Martínez / Amparo Rubio Rubio / Ana García Gosp / Ana García Vizcaíno / Ana Isabel Uviedo Molina / Ana Mª Sancho Gaspar / Ana Teruel / Andrea Blasco Sanchez / Andrea Díaz Aucejo / Andrea Ponferrada / Andrés Alemany Ortiz / Andrés Heredia Tovar / Ángel J. Blasco López / Ángel Landete Serrano / Ángel López Mariana / Ángel Montalbán / Ángel Rosario Martín / Antonia Amorós / Antonia Morcillo / Antonia Rico Reche / Antonio Díaz Noverques / Antonio Escobar Valverde / Antonio García Marín / Antonio Lozano Cebrián / Antonio Martín Valencia / Antonio Ochando Tuset / Antonio Pérez Martínez / Araceli Cintas Sesé / Araceli Uviedo Molina / Argimiro Pérez Martínez / Arrocería Cá Merche / Ascensión Felipe Pérez / Ascensión Gascó Felipe / Astrid Gómez Andrés / Asunción Balaguer Del Campo / Aurora Arranz García / Azahara Saez Porras / Beatriz Badal Artero / Beatriz Bruno Alonso / Begoña Biosca Minguez / Begoña Expósito Martínez / Belén Soriano Mérida / Bernardo Gramage Revert / Bienvenida Alcázar Sánchez / Carla Moreno Candelo / Carlor Riera Peiró / Carlos Muñoz Torrente / Carmen Devesa / Carmen Esteve Martorell / Carmen Gómez Miguel / Carmen Izquierdo Ortín / Carolina Sancho / Celia Saavedra Gil / Celia Saavedra Gil / Concepción Ortiz Hervás / Conchín Moral Giménez / Consuelo Andreu Lledó / Consuelo Palacios / Consuelo Pérez Martín / Cristian Calcerrada Garcia / Cristina Palmero Molina / Daniela Benito Muñoz / Daniela Soler Alacreu / David Adobes Pardo / David Landete Alcázar / Diego Torres Revert / Dimas Molina Labrador / Dolores Cosin Munera / Dolores García Blasco / Dolores Rodríguez / Edith Santibáñez Muñoz / Elena Garcia Marti / Elena Ramiro Rovira / Elsa Hermoso Díaz / Emilia Gassó Gassó / Encarna Alacreu / Encarnación De Las Peñas / Encarnación Palmero González / Enric Cuenca Teruel / Enrique Herrero López / Enrique Soriano Torres / Esteban Mérida Biosca / Estefanía Luna 0079

0080

Castelló / Esther De Haro / Esther Mantecón Román / Eugenia Martínez Andrés / Eugenio Ortín Lorente / Eusebio Sanz Clemente / Eva Ruiz Ortiz / Felipe Noguera Mejías / Félix Sanz Piedra / Francesc Arnau Navarro / Francisco Bonaque Valderas / Francisco Conesa Vivanco / Francisco González Simón / Francisco Hermosilla Romero / Francisco Iniesta / Francisco López Méndez / Francisco Moyano Giménez / Francisco Ortiz Gallart / Gerardo Alós Bono / Giovanna García Sáez / Gregorio Esteban Valero / Gregorio Sabirón Martínez / Guseppe Mariani Marini / Hilario Martínez Gómez / Horno Trigo Y Miel / Inés Gómez Juan / Inmaculada Garcerá López / Irene Blasco López / Irene Salcedo Ruiz / Iriana Sáez Porras / Isabel Bixquert / Isabel Navarro Bixquert / Ismael Jabani Cortés / Iván Moya Ballesteros / Janire Pérez Belmonte / Javier Pans Castillo / Jennifer Béjar Gómez / Jesus Javier Cristobal Rubio / Jesús Manrique López / Jesús Segovia Beltrán / Jesús Vaquer Sebastiá / Jordi Soriano Martínez / Jorge Rodríguez Tapia / José A. Olmos García / José Alcaide López / José Bosque Moliner / Jose Cambil Sanchez / José Felipe Pérez / José Javier Jurado Gassó / José López Benavent / José Luis Calero Martí / José Mª Martínez Salinas / José Manuel López García / José Moreno Villaescusa / José Viecente Bosque Uviedo / Josefina García Prior / Juan García Molinero / Juan M. Lacomba Benito / Juan Manuel Benedí Andreu / Juan Manuel Mateo Torrente / Juan Manuel Sánchez Mateo / Juan Ruiz Gázquez / Juan Salcedo García / Juan Salcedo Ruiz / Juana A. Caro Tristán / Juanita Rivera Oliva / Julia Valero Muñoz / Julián Moliner Azcona / Julián Uviedo Ferrer / Julio Farinós Castillo / Julio Landete Serrano / Laura Campoy Ordiñaga / Laura Clemente Del Molino / Laura Escanez Esteban / Laura Garcia Santos / Laura Martínez Bronchú / Laura Roselló Baena / Lidia Rodríguez / Lola García Lezcano / Lola Hernández Pérez / Lola López Romera / Lucas Casas López / Lucía Gabaldón / Lucía Llorens Bronchú / Lucia Martinez Asuncion / Lucía Sebastián Latorre / M Carmen Diaz Hermoso / Mª Amparo Lacomba Benito / Mª Angeles Montes Perea / Mª Angeles Pallarés Camarasa / Mª Angeles Soriano Péris / Mª Carmen Andrés Urquiza / Mª Carmen Avila / Mª Carmen Briones Martínez / Mª Carmen Llamas / Mª Dolores Sampedro Soler / Mª Dolores Villalba / Mª Dolores Zaballos García / Mª Jesús Iserte Sánchez

/ Mª Luz Barriopedro / Mª Luz Zacarías Debón / Mª Teresa Martín Gutiérrez / Manuel López Burgos / Manuela Felipe Pérez / Mara Cosin Munera / María Dolores Tuset / Maria Felipe Pérez / María García Nieto / María Sesé Galindo / Mariano Sánchez Sánchez / Marta Puentes Garrido / Marta Torres Ramírez / Maruja Huguet / Mercedes Castillo Valeriano / Mercedes Ferri Benito / Mercedes Hernández Ruiz / Merche Ortiz / Miguel Ángel Cano Manrique / Miguel Ángel Navarro Rodríguez / Miguel Estal Tortosa / Milagros Bureda Villalba / Mireya Ruiz Ruiz / Mirian Cayuela Torres / Nuria Genovés Carbonell / Nuria Prieto Sepúlveda / Omar Granell Martí / Omar Madrid Joli / Oscar Blasco De Fez / Paquita Esquer Orellana / Paquita García / Paquita Sánchez / Patricia Torres Gómez / Paula Drungilate / Paula Pérez Simón / Pedro De Andrés Micó / Pedro Plazas Sánchez / Peluquería Belinda / Pepita Sanz Calza / Pilar Madrid Hernández / Pilar Pérez Benedí / Pilar Rodríguez / Pilar Tristán Ruiz / Primo Berzosa López / Provi Morillas García / Rafaela Arenas Chica / Rafi Arranz García / Raúl Benito Díaz / Régula López González / Roberto Espinosa / Roberto González Asensi / Roberto Miralles Esparza / Rosa Tello / Rosario Briones / Rosario Jara Hernández / Rosario Lorenzo Fernández / Rosita Alepuz / Rubén Rovira García / Ruth Ballesteros Luna / Samuel Bonaque Arranz / Sandra García Sáez / Sandra Giménez Carrera / Sandra Valero Santos / Sarai Gómez Andrés / Saray Hernández Quesada / Sauce / Sheila Ortiz Calvo / Sheila Pastor Hernández / Silvia Serrano Garrido / Sonia Ferri Cuenca / Susana Benito Manzanares / Tomás Olivert Folch / Trinidad García Miñana / Urbano López García / Verónica Giménez Barberán / Vicente Borrás Noguera / Vicente Casañ Freijo / Vicente Cuenca Valiente / Vicente Gómez Tineo / Vicente Lara Brox / Vicente Moya / Victoria Muniesa Franco / Victoria Perez Juan / Violeta Serrano Garrido / Yolanda Alcaide Arnau / Yolanda Benito Biosca / Yolanda Solsona Perelló / Yurena Rodríguez Montserrat

0081

0082

SÒCIES I SOCIS D’HONOR Antonio Larrea López Antonio Mateo Bar Cervera Carmen Devesa Herrero Carmen Rubio Gestoría Gramage José Luis Peláez Ruiz José Luis Rovira Moránt José María Luna Amores Mª Teresa Calderón Pérez Óptica Diseño Restaurante El Faro Vicente Santibañez Arrés

BUNYOLAES R E C O M P E N S E S D E F E D E R A C I Ó J U N TA FA L L E R A D E S A G U N T M A S C L E T I N FA N T I L D E B R I L L A N T S Adrián Blasco Rebull / Aitana González Ruiz / Alberto Blasco Rebull / Carlos Hermosilla Marzo M A S C L E T I N FA N T I L D ’ O R Blanca Arévalo Torres / Manel Soriano Serrano / Mario Izquierdo García M A S C L E T I N FA N T I L D ’A R G E N T Alex Rodríguez Serrano / Carla Moreno Candelo / Ian Catalán García / Iker López Pastor / Lucas Olivares Salcedo / Marcos Arévalo Torres / Unai Izquierdo Palmero / Vera Benito Sancho M A S C L E T I N FA N T I L D E C O U R E Anéliz Marco Ribera / Carles Soriano Serrano / Diego Condes García / Einar Riera Mérida / Laia Miralles Sánchez / Mar Ferri Benito / Mario López Escánez / Olaia Granell Soria / Xavi Izquierdo García R E C O M P E N S E S I N FA N T I L S D E J U N TA C E N T R A L FA L L E R A D E VA L È N C I A DISTINTIU D’OR Candela Muniesa Sancho D I S T I N T I U D ’A R G E N T Aitor Gimeno Granell / Alma Morte Martínez / César González Ruiz / Vega Blasco Blasco / Vicente Pastor Muñoz DISTINTIU DE COURE Carles Soriano Serrano / Diego Condes García / Mario López Escánez / Olaia Granell Soria

0083

0084

R E C O M P E N S E S D E F E D E R A C I Ó J U N TA FA L L E R A D E S A G U N T M A S C L E T A LT A D I S T I N C I Ó A L M È R I T FA L L E R Dolores Cosín Munera MASCLET DE BRILLANTS Francisco José Hermosilla Romero / Noelia Marzo Ruiz MASCLET DE FULLES María Salcedo Ruiz / Paula Mérida Morillas / Pedro Gargallo Ibáñez / Raquel Martín Genovés / Yolanda Solsona Perelló / Yurena Rodríguez Montserrat MASCLET D’OR Ainoa Segovia Sesé / Antonio José Mateo Argente / Beatriz Badal Artero / Luis Salvador Mateos / Mª Concepción Villaescusa Gómez / María Luz Zacarías Debón / Mariano Sánchez Sánchez / Pedro Gargallo Ibáñez / Rubén Sánchez Villaescusa M A S C L E T D ’A R G E N T Antonio José Mateo Argente / Carlos Muñoz Torrent / Elena María García Martín / Helena Blasco Sánchez / José María Martínez Salinas / Laura Clemente del Molino / Laura Roselló Baena / Luis Salvador Mateos / Miguel Ángel Izquierdo Pérez / Paula Drungilaite / Paula Sánchez Saz / Pedro Gargallo Ibáñez / Raquel Martín Genovés / Sara Saavedra Carrasco / Silvia Cambil Aspas / Yolanda Solsona Perelló MASCLET DE COURE Antonio José Mateo Argente / Adriana Blesa Mazón / Alba Álvaro Pérez / Ana García Gosp / Ana María Martínez Sánchez / Andrea Martínez Madrid / Ángel Rosario Martín / Celia Saavedra Gil / David Adoves Pardo / Iván López Villagrasa / Javier Castro Guillén / Jordi Soriano Martínez / Juan Francisco Marco escudero / Juanita Rivera Oliva / Lorena Sancho Navarro / Luis Salvador Mateos / María Salcedo Ruiz / Marta Torres Ramírez / Pablo Herrero Oliva / Pablo Lorenzo Benito / Paula Mérida Morillas / Paula Pérez Simón / Pedro Gargallo Ibáñez / Picó Jordán Daniel Miguel / Raquel Martín Genovés / Roberto Miralles Esparza / Sandra Jurado Cintas / Saray Hernández Quesada / Valle Briones Falla / Yurena Rodríguez Montserrat

R E C O M P E N S E S D E J U N TA C E N T R A L FA L L E R A D E VA L È N C I A B U N YO L D E F U L L ES Laura García Santos / Mara Cosín Munera / Núria Genovés Carbonell B U N YO L D ’O R Alicia González Ponce / Ana Sabirón Gascó / Andrea Blasco Sánchez / Andrés Rodríguez Valle / Bernardo Jaime Gramaje Revert / Carlos Moyano Hernández / Cristina Rodríguez Díaz / Hugo López Flor / Janire Pérez Belmonte / Jesús Javier Cristóbal Rubio / José Jerez Sánchez / Mario A. Blasco Rebull B U N YO L D ’A R G E N T Abraham Pérez González / Alba De la Calle Gil / Alba García Villar / Antonio José Mateo Argente / David Landete Expósito / Giovanna García Sáez / Noelia Urrea Montolio / Nuria Prieto Sepúlveda / Samuel Bonaque Arranz B U N YO L D E CO U R E Adriana Blesa Mazón / Aitor Condes Angulo / Begoña Biosca Mínguez / Candela Muniesa Sancho / Celia Abril Valero / Daniela Soler Alacreu / David Gimeno Ferrandis / Estefanía Rubio Cruz / Javier Castro Guillén / Juan Francisco Marco escudero / Juanita Rivera Oliva / Mª Amparo Pastor Cordón / Miguel Ángel Pallarés Camarasa / Roberto Miralles Esparza / Sandra Jiménez Carrera / Saray Hernández Quesada / Victoria Pérez Juan

0085

0086

I N S I G N I E S D E L A FA L L A 2 0 1 9 / 2 0 2 0 INSIGNIA DE FULLES (30 ANYS) Esther Bosque Uviedo / Lucía Martínez Asunción / María Salcedo Ruiz INSIGNIA D’OR (20 ANYS) Álvaro Andrés Martínez / Azahara Sáez Porras / Laura García Martínez / Laura García Santos / Mara Martín Cosín / Núria Genovés Carbonell / Patricia Andreu Gómez INSIGNIA D’ARGENT INFANTIL (10 ANYS) Héctor Mateo Sanz INSIGNIA D’ARGENT MAJORS (10 ANYS) Carlos Moyano Hernández / Cristina Rodríguez Díaz / Hugo López Flor / Janire Pérez Belmonte / Sergio Cano Badía INSIGNIA DE LA FALLA INFANTILS (1r ANY) Blanca Giménez Rosua / Carles Soriano Serrano / Diego Condes García / José Daniel Giménez Rosua / Laia Blasco Blasco / Marina Cuenca Rodríguez / Mario López Escánez / Olaia Granell Soria INSIGNIA DE LA FALLA MAJORS (1r ANY) Ana García Gosp / Ana María Martínez Sánchez / Ángel Rosario Martín / Celia Saavedra Gil / David Adoves Pardo / Javier Martínez Muniesa / Jordi Soriano Martínez / José Jerez Sánchez / José Daniel Rosua Escánez / Lorena Sancho Navarro / Marta Torres Ramírez / Paula Pérez Simón / Daniel Miguel Picó Jordán / Valle Briones Falla / Verónica Giménez Barberán

0087

0088

PART 4 MERELLO 2020

SALUTACIÓ FALLERA MAJOR M A R TA M A R T Í N E Z M U N I E S A

E stimats amics i amigues, es per a mi tot

un plaer poder dirigir-me a vosaltres des

d’aquestes línies.

Les falles són una festa que es poden gaudir pels cinc sentits, l’olor a pólvora, els sons de la música i els coets, admirar la bellesa dels monuments, sentir el tacte de la roba valenciana i assaborir uns bons bunyols amb xocolata.

Fa anys que les falles, per a mi, es van convertir en una forma de vida, els merelleros en família i el casal en la meua segona casa.

Volia aprofitar i dirigir-me a tots els fallers que treballen any rere any per a que tot estiga perfecte, gràcies, el vostre treball i esforç fa gran la nostra festa.

Ja arriba la recta final, l’olor a pólvora, preparar els nostres millors vestits, engalanar els nostres carrers, trobar-nos a la nostra avinguda i rematar la falla per a que puga començar un any més la festa de les falles.

Aquest any és molt especial per a mi, estic molt il·lusionada per poder viure en 2020 les falles com a representant de la falla Eduardo Merello, per això vull convidar-vos a tot el veïnat i amics i amigues per a que pugueu gaudir de les falles junt a nosaltres.

Vos desitge a tots que passeu unes bones falles 2020.

0089

0090

SALUTACIÓ FALLERA MAJOR INFANTIL ANA GARGALLO ALCAIDE

H ola, sóc Ana. En primer lloc dir-vos que per a mi es tot un plaer dirigir-me a tots vostès

com la Fallera Major Infantil de la falla Eduardo Merello.

Aquest any estic vivint molts moments bonics que sempre els guardaré en el meu record. Moments que sempre compartisc amb Marta, Héctor i Adrián amb els qui m’ho passe molt bé.

Per últim dir-vos que les falles es troben a la volta del cantó, així que ja sabeu: fallers, falleres, socis, sòcies i veïnat, vingueu a visitar-nos i poder gaudir de la nostra festa.

Només en resta desitjar-vos unes bones festes josefines a tots i totes.

SALUTACIÓ PRESIDENT INFANTIL H É C TO R M AT E O S A N Z

H ola de nou. Sóc Héctor Mateo Sanz i ací estic un altre any com a representant infantil de la

que es la meua volguda família, Merello, seguint el mateix camí que mon pare.

Com ja sabeu tots, repetesc en el càrrec, i molt orgullós, per tres raons. Perquè duc sang blava merellera, perquè vaig donar la paraula al meu president Adrián i perquè açò que estic vivint es un gran somni del que no vull despertar mai.

Per això, vull convidar-vos a tots un any més a gaudir d’aquesta gran festa valenciana plena d’alegria i emoció al nostre Casal.

I com no, un any mes vull donar les gracies a totes les falleres i fallers d’aquesta comissió perquè sou tots especials, vos estime molt i sense el vostre suport açò no seria el mateix.

Visca les falles i visca EDUARDO MERELLO!!!

0091

0092

MONUMENT GRAN Artista P A L A C I O I S E R R A Lema M A L È F I C S Crítica E N R I C C U E N C A T E R U E L

R E M AT I C I M Vivim en temps moderns on mana allò banal, i on tots els sers de l’infern han vingut a fer el mal.

Governants i oposició, esquerra, dreta i centre, tots junts fan coalició per donar-nos mal de ventre.

LA JUSTÍCIA DORMENT En estos temps de malícia l’han drogada i dormit: ella és la Justícia, dominada pels partits.

LA FILOSA ANTIGA Un progrés mal entés està buidant tot l’interior: és un dimoni que va a més i que escampa molta tristor.

ELS TROLLS Odi, Fake News i Ignorància, són els trolls d’estos temps, on impera l’arrogància i on val més escampar fem.

Campen dalt de la llibertat, xafen fort la democràcia, no creuen en la pluralitat i molt menys en la tolerància.

Són homòfobs i masclistes, són incults i barroers, negaran que són feixistes però ho demostren amb fets.

ELS REIS DELS SOMNIS Ella, la Reina Portuària, ell, el Rei dels Diners, la seua vida diària: és dormir i no fer res.

Tant de temps adormits i cobrant bons jornals, que al remat ha succeït i hem perdut el Pantalà.

Ells, continuen dormint i res els desvetla la son, mentre s’està derruint el patrimoni del Port.

Com en la Gerència o en l’Economato… caldrà tindre paciència perquè tenim per a “rato”.

FRANCOEINSTEIN El sempre revolt ajuntament compta amb un nou veí, han ressucitat a Francoeinstein que pensàvem estingit.

D’idees velles i verdoset ha entrat en les institucions, i s’ha posat ben rapidet a imitar a un Cromanyó.

A les Corts i al Congrés, Ajuntaments o Senat, han passat de ser res a escampar l’odi i el mal.

PEPERA DE VIL Amb tant de monstre verdoset els ha minvat la família, i a la caça del vot dretoset va estorada la Davinia.

YA FA R M O R E N O De tonto no té ni un pèl encara que és paracaigudista, el poder li ha caigut del cel al nou alcalde socialista.

0093

0094

P I R AT E S D E PA P E R Si cal passar a insultar començarem pels jutjadors, que semblen caps de bestiar més que savis informadors.

Al jurat de crítica local, filibusters de la informació, vos volem ací destacar per la vostra satisfacció.

Amb carinyo i amb estima fent-vos una reverència, vos dediquem esta rima amb soroll de flatulència.

DR. JECKILL Amb la seua remuntada han sorprés a tot el món, els “indepes” de la contornada de Manolo “Portdemont”.

CHUCKY Canvia de jaqueta de seguida, té una habilitat molt especial, partit que va, partit que liquida i encara li’n falten un grapat.

Monty, el polític endiablat, senyor de la jaqueteria s’ha fet l’amo de Ciutadans sense tindre la majoria.

JOCKER Ha sigut un poc manter i per no voler fer faena, quasi deixa el Barri Obrer sense pintura i amb pena.

I aprofitant el moment i també la desmemòria, han atacat l’ajuntament qui ha solventat la història.

Una cosa vos direm: que totes les associacions tota la paperassa la fem sense tindre distincions.

LA BRUIXA Promeses, dolces promeses com pometes ensucrades, que quan passen eleccions sempre queden oblidades.

Els carrers abandonats, la neteja insuficient, i nomĂŠs saben pujar els impostos a la gent.

I amb tant de contenidor, ÂżalgĂş en sabria dir on van els assessors i els alliberats dels partits?

0095

0096

MONUMENT INFANTIL Artista D A N I B A R E A Lema I P E R Q U É N O ?

Crítica E N R I C C U E N C A T E R U E L

VOL DE GLOBUS Vol superar les barreres i les mentalitats antigues, per acabar amb burreres de triar amics d’amigues.

Molt parlar d’igualat però ací tots els partits, en les llistes han posat a encapçalar tot els xics.

Molt parleu de paritat i del poder de les dones, però quan es tracta de manar sempre predominen homes.

Als partits d’esta ciutat hui ací els avaluem: un suspens en general perquè de les dones passeu.

LA BOMBERA Cal acabar amb barreres i caduques mentalitats, puix també poden ser bomberes i les millors en el rescat.

L A P R E S I D E N TA Empresària o consellera, jutgessa o algutzil, ¿per què no presidenta fallera de falla gran o infantil?

Dones i xiquetes valentes que mantenen la tradició, elles són les presidentes que mereixen admiració.

A S T R O N AU TA De superació donen mostres i també juguen amb estels, perquè superen tots els sostres i sobrepassen el blau cel.

Treballen per a la ciència i el progrés de la Humanitat, només val la intel·ligència: ni el sexe o nacionalitat.

Cal valorar el saber i també la capacitat, el sexe mai ha de ser element per discriminar.

0097

0098

MODISTE Per cosir i per tallar, per mesurar o embastir, idea i bon ull és el que cal i no si eres xica o xic.

Dissenyadors i dissenyadores no tenen cap diferència, perquè al món de les modes el que importa és la tendència.

El saber mai ocupa i s’ha de fer el que t’agrada, i el que diguen no preocupa si eres persona formada.

M AT R O N A Ací volem homenatjar amb alegria i emoció, a qui vol treballar portant a la gent al món.

Elles i ells són les matrones, grandíssims professionals on hi ha majoria de dones i homes que ho fan fenomenal.

Ells treballen amb orgull i amn molta delicadesa, són els primers en vore’ns els ulls ajudant-nos amb tendresa.

0099

0100

FALLERA MAJOR M A R TA M A R T Í N E Z M U N I E S A Arribes al llit un dia qualsevol Et costa dormir, però vols somniar Vols somniar, vols aquell moment.

De moments que no tornen enyores Enyores però arriba la son suau.

Suau, lleugerament tornes allí Tornes al moment amb ells Pepe, Tachi, son qui t’obriren el camí Eixe camí que avui et fa brillar.

Et fa brillar i somriure com a la foto.

Una foto del primer pentinat Un pentinat amb un primer vestit Un vestit a casa d’uns amics Amics que volies conèixer al casal Al casal que tenies clar, no valia altre.

Continua dins d’aquest somni un poc mes Altres opcions la mare et va oferir Ofertes i ofertes, ja havies pres la decisió Decidida entrares a la nova casa Un casa a la que entregares el cor Eixe gran cor de bondat que t’acompanya Acompanyada d’històries i records Milers de records que et tornen al casal Un casal que es fa gegant de vivències Cent-una vivències amb amics i amigues ... desperta! Que els somnis acaben.

Un somni acaba i tornes a la realitat Una realitat que avui comença a caminar Camines entre mirades d’alegria L’alegria de les nostres històries Històries teues, de falla, de Merello.

Merello i tu, heu escrit una història d’amor Amor que sentim per tu, amor d’amics Amics que has fet germans i germanes, Avis i àvies, pares i mares de casal Marta, Martita i també Tuchi.

Trencare els versos I trencare el ritme Marcare la veu Escriure una nova pàgina Marta, no hi ha mes orgull per a mi Estar al teu costat, fer un nou pas juntes I amb la solemnitat necessària diré Ja eres la meua, la nostra, Fallera Major F R A N C E S C A R N AU N AVA R R O

0101

0102

FALLERA MAJOR INFANTIL ANA GARAGALLO ALCAIDE Ana, No hi ha llum més grandiosa si mirem en la nit fallera, que els ulls d’una reina gojosa de nostra festa marcera.

Plens d’il·lusions i d’anhels que donen als somnis eixida, són els teus ulls dos estels que omplin la festa de vida.

No hi ha ulls com els teus, Ana, espill de les més dolces rialles, els ulls d’una reina valenciana que és tot amor per les falles.

Amb el teu cor bategant, amb la mirada il·luminada les falles van avançant, tenint-te a tu coronada.

El far de la nostra xicalla és el teu sincer somriure, que il·lumina d’amor la falla i exalta el goig de viure.

Tens per família un tresor, d’arrels profundes merelleres, que fan vibrar el teu cor per les grans tradicions falleres.

Eres nina plena d’encant, eres un raig de pura energia, i de blau Merello tens la sang que naix de la valenciania.

Eres xiqueta del nostre casal, eres campiona dels passacarrers, has seguit sempre el nostre estendart plena d’orgull i d’honor mereller.

I hui tens la recompensa a la teua entregada vida fallera, hui tens la glòria més extensa per ser reineta merellera.

Merello hui t’ho retorna, per tu s’està desvivint perquè portes la corona del nou any dos-mil vint.

Per això cridem a l’aire i que s’escampe a l’infinit, que Ana Gargallo i Alcaide és Fallera Major Infantil!!!

ENRIC CUENCA I TERUEL

0103

0104

CALENDARI g 7 de Febrer / Nit d’albaes Al casal de la Falla E. Merello.

Obrirem les portes del casal per gaudir del tabal, la dolçaina i un bon cant, i de segur se’ns farà tard. g 15 de Febrer: Crida Falles 2020 Diuen que les falles comencen aquest dia, així que segons la dita, comença l’abstinència fallera. g 20 de Febrer: Presentació del llibret Els coordinadors del llibret defensaran el projecte d’enguany, però de segur que a tot no agradarà. g 23 de Febrer: Repartida per a sòcies i socis El veïnat despertarem per dir que ja estan les falles, i clar, si has pagat la quota et portaran un bon regal. g 29 de Febrer: Cavalcada de l’humor faller Port de Sagunt Toca la festa de les festes, el carrer es nostre, les vergonyes s’amaguen i que visca Carnestoltes. g 8 de Març: Berenar dels socis sòcies A partir de les 19:00 rebrem a tots i totes els que gustosament han pagat la quota de soci, i els que no, es colaran per veure que poden picar, però també sou convidats. g 11 de Març: Transport de la falla Uns pocs treballaran, molts miraran, altres començaran a criticar mentre el president es desespera a crit de: “Tots a una!” g 12 de Març: Remat de la falla Ja s’ha avisat al servei de cardiologia, al traumatologia i al de digestiu. Aquest últim per a l’empatx de mala llet que algú es fotrà. g 13 de Març: Preparatius Descans i agafa forces, o be dedicat a preparar la decoració de carrer. g 14 de Març: Plantà de la falla Arriba el moment de la crítica de veritat, ja ho tenim tot enllestit per a pelar a l’artista, al president i algun condecorat que no ha alçat un gram. g 15 de Març: Faura i Gilet Amb la il·lusió del treball acabat anem als pobles veïns a fer-los una visiteta, reiurem, beurem i... si arribem al sopar i la orquestra serà un èxit g 16 de Març: Premis i visita a Sagunt Els matiners arribaran a la despertà dels nostres Infantils a les 7 del matí, la resta directes a l’autobús. És el moment de patir, de buscar el culpable si va malament, i si va bé... un fort agraïment. g 17 de Març: Visita al Port de Sagunt Tornem a matinar amb la despertà dels Majors a les 7:00, les forces cauran amb força, però s’ha de complir.

Toca la marató fallera, sols els millors la podran acabar.

Després d’una sessió de massatges i estiraments a casa tornem al casal a per l’entrepà i orquestra. g 18 de Març: Dia dels infants Avui no escoltaràs moltes xarangues, ni la matinera despertà, tot serà més calmat, però... els nens envairan els carrers del barri amb jocs, per tothom que desitge passar una bona vesprada amb nosaltres.

Per la nit la tradicional convidà dels representats, soparem ben sopats, però no deixarem de fer alguna crítica constructiva. g 19 de Març: Ofrena de flors; Mascletà; Cremà L’acte més bonic de tots, la Gepereduta espera a beatos i beates, pecadors i pecadores, ateus i atees, agnòstics i agnòstiques, ... però tots dd ben fallerets i falleretes i valencianets i valencianetes a partir de les 11 del matí.

Després mascletà a l’avinguda, dinar de gala, sesta de bandera i tots cap a la cremà a acomiadar un any amb unes grans bones intencions per al proper.