FULTSAG: Futur, Cultura, Sagunt - Llibret 2023

Edita

A.C. Falla Edcuardo Merello

Justificació de la tirada 450 llibrets per animar la festa

Depòsit legal

V-217-2016

Coordinació

Maria Andrés, Francesc Arnau, Laura Campoy i Ignacio Pérez

#FULTSAG: Futur, Cultura, Sagunt - Anàlisi

Pere Ortín, Elena Uriel, Sento Llobell, Elías Taño, Nuria Bueno, Inmaculada Martín, Nora i Torvald Helmer, Miquel Platero, Ricard Balanzà, Falla Arrancapins, Francisco Carsí i Grup fotogràfic ARSE

Disseny i maquetació

Yogur de Fresa

04

Introducció

#FULTSAG – FUtur, cULTura, SAGunt

Este llibret participa en el Premi de les Lletres Falleres

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2023

Difusió il·limitada i en valencià

https://issuu.com/lamerello

06 10 16 22 24

Pere Ortín

Pronunciar la paraula ‘nosaltres’

Periodista i director de documentals

Ricard Balanzà

Enigmes, idees i veus

Artista faller Nora i Torvald Helmer

XXI festival no és estiu i estic en actiu

Uns grans actors

Els seus fallers

Falla Arrancapins

Elías Taño

El mur és un drap

Dissenyador i muralista

#FULTSAG – FUtur, cULTura, SAGunt Enguany

El projecte FULTSAG es centra en les inquietuds i necessitats artístiques observades els darrers anys, on a les pàgines del nostre llibret hem anat veient com diferents artistes locals, de diferents disciplines han anat omplint les pàgines dels nostres llibrets, de pàgines de periòdics, entrades de televisió, xarxes socials,... amb més o menys repercussió en el dia a dia de la seua ciutat. Molts noms dels que veuràs tal vegada et sonen, alguns potser fins i tot, tens el gust de conèixer-los, d’altres no hauràs escoltat mai, però tots aquestos noms són de persones de la nostra ciutat o fortament vinculades a la nostra ciutat, per l’obra, per treballs significatius o simplement, perquè un dia decidiren formar part del nostre veïnat.

En aquest primer any, em volgut marcar un punt de partida, un treball que considerem clau si aquest projecte ha

de tenir futur. A continuació diferents artistes, amb treballs consolidats a nivell nacional i internacional, com hem dit, tots ells i elles vinculats d’alguna manera a Sagunt, faran una reflexió sobre la seua disciplina a la ciutat de Sagunt o sobre com i què aporta la nostra ciutat a l’art o com pot aprofitar el seu potencial amb els recursos actual o amb nous recursos. També tractarem de la importància de la lliberta creativa, que permeta als artistes desenvolupar la seua obra sense coaccions, atenent simplement a la necessitat de mostrar una visió diferent de la realitat que ens envolta.

Altres ens parlaran de com, des de les falles em de cuidar aquestes disciplines o bé com enfortir-les per fer de les falles una veritable obra d’art. Les falles no poden créixer a esquenes d’esculptors i esculptores, arquitectes, pintors i pintores, il·lustradores, dissenyadores que poden fer de la festa de les falles una festa més enriquidora.

Ens han quedat moltes idees a la recambra, així que aquest anàlisi de segur que no deixarà de créixer cada any, amb nous i noves artistes i noves disciplines, disposades a que Sagunt desenvolupe el potencial artístic que té, ja no sols per la pròpia història i els seus espais, si no per la gent que viu i desenvolupa la seua disciplina a la nostra ciutat.

comencem un projecte il·lusionant amb el que pretenem fer un continu repàs pel potencial artístic, cultural i social de la nostra ciutat, amb una visió optimista i de futur.

Pronunciar la paraula ‘nosaltres’

Pere Ortín

Periodista i director de documentals El fàcil és a dir jo. El difícil és pronunciar la paraula ‘nosaltres’

A Sagunt, com en qualsevol altre lloc, necessitem perfilar, dibuixar i definir les noves maneres de pensar en què ens estem convertint i què som capaces d’esdevenir en un marc diferent. Hem de ser valents i discutir conjuntament, de manera democràtica oberta i crítica, a partir de nous valors, amb noves idees,

noves representacions i noves maneres de comprendre el món i el nostre lloc en ell, en aquest segle XXI i sense els lligams que representen les concepcions del segle XX.

El problema és molt complex i és evident que travessem una era política molt complicada. Les grans transformacions tecnològiques, socials i econòmiques que vivim han provocat molta infelicitat i descontent; una era de populismes amb ires diverses, violències polítiques i polarització ideològica. Enfront d’això hem de desenvolupar una nova cultura del respecte pel coneixement, en la teoria i en la pràctica. Enfront de l’individualisme d’uns altres temps, també requerim alguna cosa així com una nova ètica practica i afirmativa que es recolze en la necessària interconnexió mútuament dependent amb els/les altres, inclosos els no humans, la natura.

Necessitem, per exemple, obrir totes les finestres possibles del sentit i del concepte de «identitat» cap a noves relacions amb una gran elasticitat amb els/les altres, els/les que ja van arribar, els/les que venen i els/les que vindran. No m’interessa, és disfuncional i inútil, aquella vella idea d’identitat opositiva Sagunt-Port construïda com una cosa tancada, estàtic i que fa olor de ranci. Totes som sempre subjectes en construcció i sempre estem convertint-nos en una cosa nova cada dia. No podem seguir perduts en aquell trist paisatge de repeticions sense diferències que s’observa quan ú mire a la mar des d’aqueixa talaia privilegiada que és la fortalesa de Sagunt. En aquell sentit, també estic contra la tendència nostàlgica que domina la política actual. Cal, segons entenc, adequar les teories als canvis pràctics en curs, sense enyorances, i adaptant les oportunitats que naixen en aquest hui en què hi ha…

Nous actors. Noves teories. Noves pràctiques socials.

En temps d’incertesa sempre guanya la por. Però les èpoques problemàtiques també són moments d’oportunitat per a repensar els paràmetres del que som si som capaços d’evitar els efectes paralitzants d’aqueixa por descoratjadora.

Noves economies.

Noves polítiques pràctiques.

Noves comunicacions.

Noves identitats en construcció.

Nous canals.

Noves formes.

Noves xarxes.

I per tot això hem de pensar en moviment i a contra corrent:

Què suposa viure junts des d’un ‘nosaltres’ complex edificat sobre la base compartida d’una història amb passat i un futur amb present en l’exigència bàsica d’una dignitat vital comuna?

Es tracta, en el fons i en la superfície, de construir Sagunt com una comunitat que tinga sentit per a aquells que les habiten i que tinga sentit també per a tot aquell que necessite rebre la seua hospitalitat assumida com un dret, primer de tot, a no ser tractat com un enemic.

Es tracta, en el fons i en la superfície, de construir Sagunt com una nova política en clau relacional en direcció a un projecte de Sagunt amb futur i en sintonia amb els moviments sociopolítics que assenyalen les llums que s’oposen a aquelles foscors que tornen.

Es tracta, en el fons i en la superfície, de construir Sagunt amb nous mapes políticament informats en un eix de relacions que podria (dones)garbellares així: Fonamentar/Detectar/ Valorar/Inscriure/ Cartografiar.

Això sí, l’elaboració d’aquestes noves cartografies de qualsevol lloc que es creen en una època de transició requereix d’una certa visió de futur i una gran força experimental, així com unes dosis considerables de resistència perquè es tracta, en el fons i en la superfície, del gran desafiament intel·lectual, teòric i pràctica, de pensar i construir Sagunt de manera afirmativa i amb un somriure bell fruit del pensament creatiu pràctic.

És un repte majúscul que demanda canvis dràstics en el conjunt dels nostres valors pre- establits; que ens obliga a inventar noves pràctiques per a posar-nos a prova en aquest salt

cap a la complexitat i les paradoxes dels nostres dies, ací i ara, hui.

Estarem disposats a encarar aqueix gran desafiament i ser dignes del nostre temps per a…?

Reflexionar sobre les nostres contradiccions històriques, sobre els nostres problemes reals, però no com a càrregues molestes, ni tampoc amb un optimisme estúpid típic del qual ja està satisfet amb el que hi ha sinó…

A fi de…

Viure una transició històrica, rica i paradoxal, contradictòria i complexa, que pot ser una gran oportunitat per a tirar avant millor i…

Obligats a…

Anar més enllà d’aquella visió nihilista i negativa, que sempre llig el futur com una amenaça; anar contra aquella desesperança política repleta de paraules del passat, tan belles com inofensives, i que fa temps que ja no li diuen quasi res a quasi ningú…

Amb idea de…

Crear un nou nosaltres compartit que ens permeta explorar nous plantejaments existencials i vitals amb valors adequats a la complexitat dels nostres temps amb tots els colors de l’arc de Sant Martí (feminismes, LGTBIQ+ i sexodisidencies), amb els molts matisos possibles del verd (ecologismes) i la gran varietat de tons marrons (antiracismes) d’un futur que està, literalment, ací mateix, en present per a…

Ser dignes del nostre temps…

No hi ha molt a dir, (quasi) tot està per fer.

No és cap utopia. És pura necessitat.

El fàcil és a dir jo.

El difícil és pronunciar la paraula ‘*nosaltres’.

Pronunciar la paraula ‘nosaltres’ / Pere Ortín

Pronunciar la paraula ‘nosaltres’ / Pere Ortín

Enigmes, idees i veus

Ricard Balanzà

Artista faller «Açò que anomenem vida moderna, sobretot a les ciutats, ens ha fet oblidar aquella imatge dels pobles, amb els carrers totalment enfangats després d’uns dies de pluja, i els xiquets jugant entre el fang i amb el fang. No fa tants anys encara podíem contemplar estes escenes, que, sens dubte, s’han vingut repetint al llarg dels segles […], els quals demostren que la manipulació del fang no és nova, i per descomptat no crec que estiga aca-

bada […] perquè la paleta del creador està composta per una infinitat de tècniques en les quals l’artista busseja i segons el moment tria aquelles que puguen resultar més adequades, més suggestives o més noves. En el meu treball es pot observar la fascinació per la manipulació de materials com el fang, el vidre, l’escaiola, el marbre, que vaig triant segons el meu albir. […] el fang ha sigut emprat durant segles per artistes i artesans. El seu procés d’assecament requereix un temps i un control. En este procés influïx també la seua

Carmen Calvo. El fang, 1999. Eixe enigma, màgic i real, del qual ens parla l’artista valenciana Carmen Calvo, que segueix un procés complex i intricat en la creació, i que mai es pot controlar totalment, subjau en tota obra d’art, siga de la disciplina que siga o bé estiga per determinar. L’enigma és fonamental, essencial. Aquest fascina a tothom; a qui crea, a qui viu, a qui destrueix. És la vibració de l’esperit que s’eleva i la seua tramesa en els de la resta, que persegueix allò que li és irresoluble, innascible, imperfecte. L’artista, a través de les seues obres va tractant de discernir-ho, de materialitzar-ho i definir-ho, i és alguna cosa que al llarg de la història s’ha anat repetint i anomenant sempre,

però de diferent forma: bondat, bellesa i veritat. La beutat sempre s’està cercant, però mai es donarà, perquè en l’art no es pot trobar una resposta única i concreta, taxativa. L’art és esquiu, sempre defuig de la simplicitat i de qualsevol actitud autoritària i propagandística, utilitària, i ens fa més humans, tal volta perquè ens fa preguntar més sobre l’existència, interpel·lar, bategar.

A cada societat, dins del seu desenvolupament històric, cal qüestionar-li la concordança dels seus fets artístics, i sota quin sentit aquests ocorren i es fonamenten, amb tota l’evolució que s’esdevinga des de l’origen, per tal d’arribar a entendre-la, o si menys no, acostar-nos al seu tarannà, a la seua visió del món. Discernir –en–quina cultura es viu, de quin tipus és aquesta, on ens situem i des d’on volem ser i estar és del que es tracta al cap i a la fi. Pel que fa a la nostra societat contemporània occidental, és triaxial, s’estableix en la coordenada de tres eixos: consumisme, tecnificació i massificació. Llavors, tot allò que s’estableix al marge o diametralment s’opose no té cabuda, ja que són les ideologies dels grups hegemònics quines dominen els factors estructurals i funcionals. No cal aprofundir-ne

textura i sempre ens dóna un color diferent del de la fase prèvia de realització. Este és un dels reptes més atractius. En coure`l, ix a la llum amb tot el seu enigma màgic, que em continua seduint; per això, en els meus últims treballs de fotografia collage he incorporat novament el meu fang, que esperava adormit des dels temps primitius, però mai oblidat.».

massa per a saber quins són aquests a les falles, i de quina manera empobreixen, vulgaritzen i fossilitzen la festa, i ho continuen fent dissortadament, tal volta amb més insistència o menys justificació després de les crisis econòmiques i sanitàries que ens han capgirat darrerament. Aquests factors són tots aquells que, bàsicament, no són higiènics i breguen per no assolir una societat culta i humanista, amb consciència. Igual que Calvo, en les meues obres, efímeres o perennes, m’agrada treballar diferents materials –cartó, fusta, poliestiré, filferro, tela, guix, fang, ceràmica, pedra, tints, policromies d’or, argent i coure, deixalles, etc.–, cada matèria i tècnica té un registre i unes qüestions particulars que interessen segons l’obra i la peça, i és al mateix temps una transformació en la plàstica, que dins d’un llenguatge propi –una veu– es va definint en el camí. Enmig de la xerramenta ensordidora peculiar de les falles, poques veus desiguals s’escolten, però trobe que cal lluitar perquè així siga, i dir altres coses i fer-ho alhora amb novetat i suggeriment. Nous relats per abastir realment l’art i assenyalar que a les falles sí que es pot fer. Al llarg dels meus anys dins la disciplina fallera, i amb vora 30 obres ja plantades i cremades, he anat formulant –dient–una sèrie d’idees, les quals s’activen o es desactiven en la conquesta de la llibertat creativa, que s’apropen o s’allunyen segons l’estat racional i emocional en el qual em situe, però que només són una proposta personal.

Aquestes, que breument assenyale són: reflexionar sobre les bases del medi social de la comissió i l’emplaçament de la falla per a treballar sobre la dissolució de la falla en l’entorn, per a establir un vertader diàleg i joc de freqüències amb la gent i l’espai; qüestionar el perquè d’ambdues falles, infantil i gran, i colonitzar una unicitat íntegra, en considerar que el binomi actual no aporta qualitativament, i és alienant; evolucionar de la falla el seu element més representatiu, el ninot, per a cercar la no-figuració, ja que nous temps comporten noves figures; apuntar la possibilitat de l’abstracció com a varietat plàstica en les falles; i, mostrar els mínims elements de lectura, tant d’escriptura com conceptuals i plàstics, perquè cada persona, infant o adult, completen l’obra i facen una lectura lliure.

Idees que s’imbriquen i es determinen a la cremà i la plantà. Aquest últim és, tal volta, el moment més important, perquè suposa seduir, i perquè significa aparéixer i aportar la nostra veu al món, la de l’artista que ha rumiat durant un any sencer. Precisament, hi ha un collage de Calvo que porta per títol “La plantà”, el qual compositivament recorda una falla, perquè s’acumulen imatges i elements que podem relacionar amb les falles i les Belles Arts: una portada del Pensat i Fet, una paella, un rellotge, un fotograma de la pel·lícula El gos andalús, etc., i números, que ens condueixen per una seqüència, i unes misterioses taques de color, que semblen originades al pressionar un tub de pintura –com les obres que fa l’artista amb els seus xurrets de fang tan característics. Aquestes taques del collage podrien ser flames o espurnes de colors primaris: roig, blau i groc, però també fan pensar, pel seu caràcter abstracte, aeri i dinàmic, en matèries i idees vigoroses, revolucionaries. I representen allò primigeni, innascible, l’enigma que necessitem.

Enigmes, idees i veus / Ricard Balanzà Enigmes, idees i veus / Ricard Balanzà

XXI festival no és estiu i estic en actiu

Nora i Torvald Helmer

Uns grans actors

Amb este xicotet article, que hui publiquem, volem agrair profundament el tremend esforç que la ciutat ha realitzat durant els últims temps. Ha sigut complicadíssim, titànic, un vertader desafiament arribar

a bon port.

Després de la primera pandèmia, de la segona, de la quasi guerra que ens va tindre resant a tots els déus coneguts (jo ho vaig fer encara sent agnòstic), i després de la caiguda, literal, de tots els satèl·lits haguts i per haver en este univers que ens acull, l’hem aconseguit. Així que si estàs llegint això, a la teua casa, prenent-te un café en la Glorieta, l’Alameda, en la Gerència, en el Pantalà, en la Pujà o en Les Penyetes, és perquè que vivim esta nova realitat. Tants canvis en el camí… veritat? Escolta, quin plaer açò de tindre un paper reciclat, entre les mans. Sense oblidar que la llibertat va començar quan va caure internet. Qui ens ho anava a dir. Per fi hem pogut alçar el cap i superar la perillosa

experiència d’allò que, en el seu moment, es va dir mòbil, la gran virtut de la qual era immobilitzar-nos, alienar-nos i desproveir-nos de la nostra sana voluntat. Bé, perquè una vegada solucionats uns quants avatars que ens han anat assenyalant el bon camí o, almenys, un camí cert, passem a informar-vos de les activitats del XXI Festival “No és Estiu i estic en Actiu”. Ja sabeu, el nostre festival que dura tot un any, gràcies a la bona voluntat de les persones i entitats col·laboradores. I a vosaltres que li doneu el vertader sentit. Així que no us queixeu, que ho vau triar.

En la nostra In-Gerència, com sabeu, tenim sis espais vius per a créixer i interactuar.

CASONA ONA, la del gremi de persones pescadores i vigilants del Mediterrani i Marjals.

CASONA MAJOR, la de les persones sàvies.

CASONA BALLADORA, la de balle que no pare.

CASONA SER O SER, la de les persones amants del teatre

CASONA RODRIGO, la dels diversament supercapacitats/ades.

CASONA DEL MIG, la mediadora de conflictes.

En la ONA, l’alumnat dels col·legis que participa en les seues activitats està molt cabrejat perquè els plàstics continuen arribant a la mar. Enguany els xiquets i xiquetes proposen vigilància exhaustiva en totes les empreses del macro polígon amb acampades, castellets i ball de plaça. Sembla ser que cobraran la seua primera paga com a inspectors i inspectores de qualitat mediambiental atorgat per l’O.V.N,I. (Organització de Vigilància Niunplàsticmés, Inconscient).

En la MAJOR, com no paren, diuen que també es van amb els estudiants al polígon i que cedeixen durant tot un any el seu espai a les persones que continuen sol·licitant asil i proposen prendre la Nau dels Arts per a crear cinc-cents habitatges per a les famílies que continuen arribant. Tot això sense desistir de l’obstinació de canviar el món amb les seues tertúlies metafísiques i el seu intercanvi d’experiències, en la reunió quinzenal de l’Assemblea “Una bombeta s’encén”.

La BALLADORA continuarà oferint els seus tallers. Hi haurà un altre lloc en el món on es balle tant i tan be?

La veritat és que de dijous a diumenge es peten els jardins de gent diversa. Diversa ment, diversos cossos, diver-tits i diver-tides.

Els de SER o SER estan últimament més pel teatre poètic, narrat, visual però amb la paraula descarnada. Ja sabeu que són molt intensos/as. Diuen que en el següent muntatge es pengen del Forn Alt i que es dirà King Douglas. Què voldran dir-nos?

En la RODRIGO segueixen amb l’estudi “A veure si t’assabentes”, ja sabeu, això de de tapar els ulls als quals no veuen el que tenen davant, i tapant les oïdes als que tendeixen a girar el cap per a un altre costat davant les injustícies. Escolteu, que va molt bé! Les seues sessions amb polítics estan donant molt bons resultats.

En la del MIG, amb el teatre de l’Oprimit de Boal, amb musicoteràpia i amb l’elenc de terapeutes van expandint el ventall de possibilitats abans del tortazo, punyada en la taula o porta en els nassos. Ja sabem que costa, però tot és insistir. Després ixen molt relajaditos/itas i ballen i tot als jardins. Tot un èxit per a la nostra societat.

En la nostra plataforma Soci-Cultural Castell de Sagunt, després que ens deslliuràrem de la inversió de Joc de Trons, per a convertir-ho en una fira medieval perenne, continuen oferint activitats els seus tres museus. La casa ibera, la casa romana, la casa àrab, la casa jueva i la casa cristiana, a més de ser testimoniatge de la seua època continuen amb l’estudi de les músiques i gastronomia que tants especialistes i visitants atrau cada any. Els tallers d’arqueologia i el de meditació, estirament, ioga i taixí sobre muralla

estan a punt d’omplir-se, així que no us adormiu sobre els llorers. Ah, els de música electrònica, que investiguen en les cisternes i masmorres, diuen que la seua rave volen que enguany isca dels murs i pretenen arribar fins a la platja. Bona idea.

Als xicotets restaurants de Penyetes, Pujà i Plaça Major els han donat el premi a la iniciativa literària de l’any a nivell europeu. Era d’esperar, després de l’enorme participació ciutadana que va comportar la seua presentació de llibres, la, ja clàssica, lectura dels premis literaris de la ciutat i el reeixit tast de vins comarcals només podia donar bons i clamorosos resultats. Hui dia resideixen als apartaments culturals de la Pujà al Castell quatre premis Novell, tres Pulitzer, dos Planeta i sis Nadal. Així som.

En l’Espai Delta de Fotografia i Arts Plàstiques situat en el delta del Palància, estan preparant les seues accions i intervencions per tota la ciutat. Les instal·lacions artístiques que l’any passat van omplir les façanes de Santa María i Begoña ens va deixar amb la boca oberta. I enguany esperem grans assoliments dels i les noves participants. Sense oblidar el monogràfic “Jo estic en el món per a opinar”. Que centra la seua atenció en la mirada particular de la tercera edat.

Al Triángulo Umbral ja no cap una agulla als matins, amb la seua acció d’intervenció física i social Ment sana in Corpore sano. I el que més us agrada, el Café de Comerç Just, Café Morvedre i Cacau Morvedre amenitzant cada sessió de treball. Boníssim tot. La zona Pantalà, amb els seus restaurants de quilòmetre zero i l’Estudi de Cinema Casablanca acolliran enguany el seu particular festival de cinema Mar d’Amors. Ja sabeu, podeu proposar arguments, idees, guions, ser actrius i actors, dirigir... això sí, només es demana un final feliç, si pot ser.

En el Raval i Bajo Vías, així com en Baladre els últims dissabtes de cada mes hi ha visita a cases particulars per a viure

el flamenc, la música Al-andalus i la Doina. També s’ompli en cadascuna de les seues edicions i possiblement acabeu al carrer seguint el festeig de la interculturalitat.

El nostre Grau Vell serà, en esta ocasió, seu del Festival: “Vida contemplativa” que congregarà tant a autors consagrats de la literatura nacional i internacional, com a joves promeses del món literari que han fet del vers un mecanisme de canvi i reivindicació a partir dels beneficis que aporta la pròpia naturalesa.

En fi. Això és sol el que des del festival, i des d’aquest humil servidor i servidora, tenim coneixement. Perquè clar, amb tanta iniciativa cultural, segur que se’m passa alguna cosa. Però és el que ens ha entrat abans de publicar l’article. Gràcies per llegir, veure, tocar, sentir, assaborir, intuir, i reflexionar la ciutat que et mereixes.

Besets!

Falla Arrancapins

Els seus fallers Com ja sabreu la nostra comissió realitza completament el cadafal faller des de 1986. En eixos 37 anys, per a un grapat de gent sense cap coneixement artístic, ni de fusteria ni d’enginyeria, ha estat un repte constant investigar en formes, textures, colors i tècniques per tal d’enllestir un cadafal que ens omple d’orgull i que denunciés tot allò que considerem manifestament millorable quan no absolutament rebutjable. No entenem una falla sense

Tampoc entenem que s’utilitzen per a la construcció del cadafal materials que sabem tòxics o molt contaminants. Les formes i els fons han d’estar ben acurats en la línia de la crítica i de la sostenibilitat.

Un altre aspecte que considerem importantíssim és la participació. Des del principi, però sobre tot els darrers anys, hem procurat enriquir el teixit social i de barri amb col·laboracions de persones o col·lectius que lluiten per una societat més justa, igualitària i sostenible. Hem tingut la sort de poder comptar amb la col·laboració del GAM-València, un grup de suport als malalts mentals, també d’un col·lectiu de lluita antifeixista com ara Falles Antifeixistes, del refugi Sant Joan de déu per a gent sense sostre o el Grup de consum El Cabasset d’Arrancapins entre d’altres. Tots i cadascun d’aquests grups han aportat el seu contingut en idees i també les han materialitzat martellada a martellada i pinzellada a pinzellada.

Som, sense dubte, més rics, més solidaris, més tolerants i més sostenibles amb aquesta manera d’entendre la nostra festa.

Salut.

un plantejament crític, amb sàtira però amb tota la contundència possible.

El mur és un drap

Elías Taño

Dissenyador i muralista Ocupar amb el dibuix un espai públic és una de les primeres qüestions que abordem els qui pintem al carrer. Quin sentit té fer-ho? per què ho fem? I encara més important per a qui? Plantejar obres en espais aliens al mercat de l’art suposa un repte no sols per a l’artista, sinó per a la comunitat sencera.

És a dir, que allò que es plasma en l’espai públic no està lliure de l’escrutini i la validació de les persones a les quals interpel·la. Però és molt difícil saber a qui els parlem a través d’una pintura mural. Idealment, en un terreny purament polític, és al poble. A la massa heterogènia d’éssers humans que habiten els entorns urbans.

Però en la realitat hi ha una sèrie d’implicacions que van més enllà del subjecte observador. Són realitats

que apunten al propi entorn, a la política institucional, a les bases pròpies del sistema capitalista, a la necessitat o no d’un art monumental, a la cerca del consens, etc etc.

Ara bé, és per això que hem de deixar d’apropiar-nos de l’espai públic?

Quan vaig ser convidat a participar en el festival Més Que Murs de Sagunt, em va il·lusionar molt la possibilitat d’ocupar amb un dibuix ben extens un dels espais més cèntrics de la ciutat. El fet de proposar-me les parets exteriors del mercat encara em va agradar més. El mercat i el seu entorn és un espai popular, on es dona la vida, on la gent gaudeix i s’enfronta, els xiquets juguen a la pilota i els adults passegen entre les casetes del mercat ambulant. La càlida llum mediterrània convida allí a escampar la imaginació sorgida de tots aquests estímuls. En la meua ment d’artista mediocre van apareixent subterfugis als quals sempre recórrec per a enfrontarme a la paret en blanc. En el cas del mercat de Sagunt era bastant fàcil per l’anteriorment descrit: el popular, la bullícia, la vida. A qui si no podria dirigir la vitalitat colorista dels meus pinzells? A aqueixes persones, a tot el bell de la vida que travessa el col·lectiu: en menjar, en riure, a la música i el teatre, a la pintura, a les sobretaules i a les xafarderies familiars que es compten agafats del braç. Els primers amors, els que se sostenen al pas del temps sobre un banc de formigó, asseguts a aqueixes hores en les quals el sol ja no crema. El poble. A aqueix subjecte històric tan abandonat per l’art contemporani, qui s’escuda en la individualitat i el geni il·lustrat per a allunyar, quan no menysprear, a aqueix subjecte: el poble. És més, els pobles. La vida humana que recorre aquest lloc de l’univers. Contrari com sóc a les teories del “càncer humà”, del “mereixem extingir-nos” i altres estupideses que els grans il·luminats del postmodernisme reaccionari abanderen, promulgue la mort intel·lectual del progre que culpa a l’espècie humana de tots els mals del capitalisme.

El mur és un drap / Elías Taño El mur és un drap / Elías Taño

En aquesta lluita incessant per contrariar i desemmascarar als farsants que culpabilitzen a la humanitat del desastre ecològic, social, econòmic i humà del capitalisme.

I en aqueixes em trobe quan comence a treballar sobre el mur. El popular, el bell de viure en societat. Les grans alberedes, possibles vies que s’obrin a la convivència, a la vida plena. La meua metodologia és molt senzilla, i com a bon artista també soc un bon lladre. Lladre refinat per descomptat. Així que vaig copiar el mètode del mural de la Brigada Ramona Parra, de les Joventuts Comunista de Xile. En la seua forma de conducta, l’intel·lectual orgànic feia partícip a la població en el procés de creació de l’obra mural. El ‘Mono González’ (que així és com es diu aquest artista) s’organitzava amb un grup de pobladors, proletaris i llauradors del Xile dels anys 50, i després d’ell dibuixar a carbonet tot l’esquelet del dibuix, cadascuna d’aquestes persones agarrava un pot i un pinzell i emplenaven les formes buides per a inundar la paret de vius colors. Fet amb urgència, amb nocturnitat i, durant la dictadura, amb greu perill per a les seues vides, aquests artistes del poble emplenaven amb sorprenent rapidesa tots els buits que la paret els oferia. La teoria gramsciana donava en aquesta pràctica amb la seua formalització pragmàtica, generant el que per a mi ha sigut una praxi marxista del fenomen artístic. Un espai en el qual l’obra ja no és només la peça que queda al carrer, sinó que l’obra d’art és aqueixa mateixa cooperació, aqueixa convivència entre veïnes, amics, militants, estudiants... i és aqueixa vitalitat conjunta la que dota de sentit i rigor al polític, perquè posa en el centre als éssers humans que habiten aqueixa realitat social.

Entre les condicions, austeres sent honestos a la veritat, que vaig posar a l’organització de l’esdeveniment, va ser la de comptar amb diferents col·lectius socials,

d’estudiants, sindicats i associacions de Sagunt perquè participàrem tots junts d’aquest mètode que tan sàviament la Ramona Parra havia anat arrelant en els imaginaris polítics des de Llatinoamèrica fins ací. I així va esdevindre. Els grups es van formar, i va ser jurament dels qui ho integrem, que des d’aquell mateix moment no cessaríem, fins a la realització total de l’obra mural. Fins al triomf total de la classe treballadora.

Complim el nostre objectiu. Les nostres brotxades van ser més determinats, les nostres idees més enèrgiques que les dels nostres enemics. I va ser així com van discórrer les setmanes de treball al voltant d’aquella peça que per altres raons va passar a la història, no sols de la meua atzarosa carrera professional, sinó m’atrevisc a dir del que és i va significar per a la pròpia ciutat de Sagunt.

Abans d’exposar els diferents esdeveniments que van donar lloc després de la finalització de la peça, m’agradaria comptar algunes qüestions que poc o res es parlen del procés artístic mural. Llegint al mestre Siqueiros, en el seu llibre ‘Com es pinta un mural’ un troba algunes

pistes interessants sobre aquest procés. Qüestions tècniques però també polítiques que em són de gran utilitat quan impartisc classes amb els meus alumnes. No obstant això, hi ha una experiència que és comuna, en les meues moltes converses amb camarades artistes del mural que no són menors, molt al contrari, i que tenen a veure amb allò que comentava al principi sobre el ser/estar en l’espai públic: la gent. El poble. La classe treballadora. El lumpen proletari i el desclassat. Les forces coercitives de l’estat. La burgesia. Si m’apuren, un extracte bastant eloqüent i real del motor de la història: la lluita de classes. Bé, és comú entre els meus col·legues d’ofici el gaudir com a xiquets quan els éssers humans passegen prop d’on caminem pintant i es desfan en elogis, en vives a l’art i a la creativitat, en afalacs a la condició de l’artista. Quines mans té! quina imaginació! I tot això està molt bé, sobretot si eres un artista amb necessitat d’alimentar el teu ego. Però això és la superfície, encara que siga el més habitual. Després hi ha un altre tipus d’interaccions pel camí. Són personatges de la comunitat

que directament et fan saber que això és una merda, que pa’ què. Que quina necessitat de pintar-ho si abans ja estava bé. I per descomptat no faltaran les incisives acusacions del tipus: i això qui ho paga? I en això es gasten el nostre diners. I és que els polítics són tot una colla de pocavergonyes. I amb les voreres com estan i es gasten els diners en això. És que cal veure. En fi, res nou. Gens estrany d’altra banda, encara que majorment aquestes paraules isquen de boques proletàries, d’avis amb pensions de misèria i de joves sense futur possible. Encara que hi ha excepcions, és estrany que el tipus del Mercedes suv última generació et preste la més mínima atenció. Cosa a agrair, perquè al final parla millor de nosaltres, dels pobres, dels quals no tenim res, perquè encara sent pobres de dretes encara ens batega alguna cosa dins del cor i no estem morts per dins. Bruts capitalistes, així es podrisquen en els seus silencis. Però ja veurem a continuació que tals silencis no ho són tant quan la seua quota de credibilitat s’ensorra.

Em van cridar l’atenció dues vegades per estar pintant. La primera persona va ser un tipus qualsevol, un ésser humà amb aspecte de politoxicòman dels quals abunden en els centres de qualsevol ciutat. Normalment gent sense recursos, i en estat d’abandó total per part de les institucions i del sistema. Gens dolent, gens perillós ni sobre el que tindre cap mena de prejudici. El cas és que aquest ésser humà em “va convidar” insistentment a pintar la bandera d’Espanya. Primer li vaig dir que no pinte banderes en la meua obra (mentida! Sí que ho faig si són de la Unió Soviètica o de Palestina), després li vaig dir que no volia pintar la bandera espanyola. La seua fúria va augmentar proporcionalment a la seua percepció que estava dialogant amb un rojeras de molta cura (sempre pinte amb la meua dessuadora de Carlos Marx, la qual cosa ja no fa difícil la identificació ideològica). Davant

El mur és un drap / Elías Taño

El mur és un drap / Elías Taño

el seu nerviosisme i insistència li vaig haver de dir que no anava a pintar el seu capritx nacional perquè evidentment jo deteste a aquest estat monàrquic i postfeixista, i algunes opinions més que vaig abocar sobre la rojigualda i la unitat d’Espanya molt en la línia del meu admirat Pepe Rubianes. Entre improperis i insults es va anar allunyant per on havia vingut. Fins ací l’anècdota és d’allò més usual, sempre és procedent la dialèctica en l’exercici de pintar un mur. He de dir que gaudisc amb això, i a més en no poques ocasions propícia vertaderes batalles verbals entre fatxes, progres i pollosos esquerrans com jo. El divertit va arribar després. A les hores es va aparéixer per allí una parella (no em pregunten si eren Guàrdies Civils, Locals o Nacionals —crec que eren aquests últims). Bona vesprada, cavaller. Bona vesprada. Té els permisos per a pintar ací? Perquè mire vosté, no sé, porte una setmana venint ací, porte mig mercat pintat, i per descomptat no ha sigut un capritx meu. En tot cas, cride vosté als seus col·legues de la Policia

Local que són els que cada matí em donen les maleïdes claus del mercat, on guarde les escales i la resta de materials què creu?. Evidentment, no vaig actuar amb aquesta fatxenderia que gaudisc tant escrivint. Però crec que vaig ser cortès. Sempre en la meua manera de fer-me el ximple davant de les autoritats, perquè el seu malparat ego d’autoritat es veja reconegut i lloat per aqueixos moments i a mi em deixen en pau al més prompte possible. De quin país ve vosté?

És la següent pregunta que subratlla la seua natural propensió al racisme com a institució ideal. No, mire, per desgràcia jo vinc del mateix país que el de vosté, perquè les meues illes són una colònia europea des de fa més de 600 anys. Una altra vegada coses que pense i no dic. Bé, diu el que va de poli bueno, ens han dit que a vosté no li agrada aquest país. No m’agrada la seua bandera, li corregisc. Perquè és la seua bandera. I?

El mur és un drap / Elías Taño

El mur és un drap / Elías Taño

I és la la bandera que apareix en el seu document nacional d’identitat, diu mentre joguineja entre les seues mans infames amb el meu DNI. Bé, però a mi no m’agrada és això un delicte? No, no, no, per favor. Ací estem en un país democràtic, això no és Veneçuela. Perquè si està tot bé jo seguisc a pintar el meu. I abans que em done compte, comença el monòleg del poli malo, amb veu temperada i gest rígid: sap quina bandera tinc jo penjada al meu balcó? És la bandera de tots nosaltres, la que ens representa, la que ens fa sentir-nos orgullosos de nosaltres mateixos. És la bandera meua i la seua. Per què no estima vosté a la seua bandera? Què li ha fet de malament a vosté aquesta bandera? (Uffff, per on començar...) Vosté es creu millor que els altres perquè no li agrada aquesta bandera, creu que aquesta bandera li oprimeix? Perquè segons jo veig ací vosté està pintant lliurement, en un mercat municipal i pot dir el que vol. I tota aqueixa llibertat sap gràcies a què la té? En efecte: a aquesta bandera. (Silenci incòmode). Jo estime a aquesta bandera. I vosté hauria de fer el mateix. Vosté ha de saber de la importància que té ser fidel als principis d’aquesta bandera. Els mateixos que fan que vosté puga estar ací hui. Pintant. Sense que jo m’ho porte detingut —després d’aquesta última frase em sosté durament la mirada. Alça la seua mà dreta i m’ensenya tot tipus de polseres de plàstic ronyoses i altres de teixits hippies amb la insígnia pàtria. Vosté ha d’estimar a la bandera si vol viure en aquest país. I ací acaba el seu discurs. Bona vesprada, bona vesprada. I cadascun a la seua.

Tot va seguir segons els esdeveniments, com abans he comptat amb els diferents col·lectius, amb els afalacs i els insults quotidians. Però quan tot va acabar, paradoxalment tot va començar. Sembla ser que aqueixa bandera que jo havia d’estimar no m’estimava a mi prou. Ni molt menys a les meues idees (que repetisc, no són meues, són robades). I aqueixa bandera sembla que no estimava una

llengua ancestral i bella com és el basc. Però tampoc estimava la presumpció d’innocència de deu joves navarresos que han passat anys en la presó perquè, aquesta vegada sí, algú que estimava molt, però molt a la bandera, va decidir que les quatre hòsties que li van donar i les quatre espentes que va rebre va ser un atac terrorista de la plana major abertzale de l’ETA. Això és l’amor a la bandera. L’amor que immediatament va demanar dimissions en el ple municipal contra el meu camarada Guillermo i altres polítics d’esquerres del Camp de Morvedre. Aqueix amor que no sols va entorpir un cantonet de l’obra mural en la qual s’atemptava contra el sentit patri de la bandera, i que resava simplement Altsasukoak Aske! (Llibertat per als de Altsasu!), sinó que la fúria venjadora d’aqueixa bandera, d’aqueix tros de tela, es va acarnissar amb tot un mural preciós. I no dic preciós amb vanitat artística, sinó preciós perquè com vaig dir al principi, la pròpia obra d’art va ser la creació en col·lectiu de la peça mural. Aqueix atac dels qui estimen a la bandera no va ser contra mi, ni contra els xics de la Sakana. Van ser esprais

i poals de pintura, i brotxades indolents contra tota la comunitat que ho va pintar. Perquè imagine que per als amants de draps bruts, amb olor de dictadura, per a ells també són els seus enemics (els enemics del drap) aquells que s’ajunten, que col·laboren, que creen junts i que fan que aquest món valga una miqueta la pena. Som els enemics acèrrims d’aqueix drap vell, aquells que encara creiem en la possibilitat, encara que siga ínfima, de deixar un món millor del que ens trobem. I pel seu lloc, nosaltres tenim el nostre dret a odiar a aqueix drap. I tenim dret a dir que no volem un altre drap (excepte si és el de les Repúbliques Socialistes Soviètiques), o podem dir que volem tintar-lo de morat perquè els que ens van imposar aqueix tros de merda de drap encara tenen a milers de persones sota terra, en la major fossa d’Europa. Aqueixos genocides del drapet, escolteu-me. Tenim alguna cosa que dir-los: continuarem pintant, i continuarem fent-ho en els centres de treball, en els centres d’estudis (gràcies IES Clot del Moro), en les places, en els barris... continuarem pintant junts, perquè així és com el seu drap ser farà cada vegada més i més xicotet. I com deia el savi citat anteriorment, quan siga prou xicotet se’l poden vostés ficar pel cul.

El mur és un drap / Elías Taño

El mur és un drap / Elías Taño

Edita

A.C. Falla Edcuardo Merello

Justificació de la tirada 450 llibrets per animar la festa

Depòsit legal

V-217-2016

Coordinació

Maria Andrés, Francesc Arnau, Laura Campoy i Ignacio Pérez

#FULTSAG: Futur, Cultura, Sagunt - Anàlisi

Pere Ortín, Elena Uriel, Sento Llobell, Elías Taño, Nuria Bueno, Inmaculada Martín, Nora i Torvald Helmer, Miquel Platero, Ricard Balanzà, Falla Arrancapins, Francisco Carsí i Grup fotogràfic ARSE

Disseny i maquetació

Yogur de Fresa

Este llibret participa en el Premi de les Lletres Falleres

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2023

Difusió il·limitada i en valencià https://issuu.com/lamerello

40 42 48 60 66 70

Elena Uriel i Sento Llobell

Pintar i dibuixar còmic al Camp de Morvedre Pintora i vinyetista

Inmaculada Martín

Sagunt ha de fer un pas mes Ceramista; Educadora. Professora a l’Escola Superior d’Art i Disseny de Castelló.

Representant ADN Ceràmic en Port de Sagunt

Begoña Cosín Moya

Grup Fotogràfic ARSE: Història en Imatges Secretaria Grup Fotogràfic ARSE

Núria Bueno

Dansa a Sagunt

Ballarina

Francisco Carsí

Falles, Arquitectura i Urbanisme

Dissenyador i arquitecte

Miquel Platero

Canva és una caca

Digueu-li a sa mare que és pianista en un bordell, no li digueu mai que és dissenyador

Pintar i dibuixar còmic al Camp de Morvedre

Elena Uriel i Sento Llobell

Pintora i vinyetista Per rocambolescos

i afortunats atzars de la vida, fa més de trenta anys, recalem a Sagunt. Ací vam poder llogar un pis molt més gran, amable, lluminós i assequible, que el que hauríem pogut tindre a València i en el qual, els dos, vam poder tindre espais per a treballar.

Ací la vida és menys estressant i estem molt prop de la capital, amb bon transport públic. Tenim també, molt fàcil, l’accés a trens, avions i vaixells, per a anar a la resta del món, si volem.

Sí, la veritat és que per a nosaltres, ha sigut un bon lloc on viure i… crear.

Hi ha de quasi tot; molta història, platja, muntanya, marenys, comerços, estació de ferrocarril, poliesportius i bones escoles i instituts públic i un bon hospital, també públic,

i si a això li afegim una oferta cultural “de proximitat” generalment interessant, de qualitat i variada, sales d’exposicions, biblioteques, museus… Sagunt es converteix en un d’aqueixos bons llocs per a viure, amb totes les seues conseqüències, avantatges i alguns inconvenients.

A vegades l’excés de possibilitats, d’ofertes, produeix paràlisis. Quan vivíem a París, era desesperant no poder acudir a tots els esdeveniments i exposicions interessants que s’anunciaven cada dia. Les distàncies eren enormes, els desplaçaments interminables, el cansament majúscul. Tot requeria molt de temps, diners i un esforç tan gran que, al final, moltes vegades ens quedàvem a casa, amb el remordiment i la frustració que això produeix.

Perquè, no ens enganyem, no es pot estar en missa i repicant: fa falta dedicar-li temps a les coses importants.

Si ens pregunten què trobem a faltar ací, o què se’ns ocorre que poguera servir per a incentivar i ajudar als joves creadors, que els permetera desenvolupar les seues idees, millorar, i créixer… diríem que es podria actuar en diversos fronts alhora. D’una banda, es podria començar per anar millorant i adaptant als nous temps el que ja tenim i funciona, i alhora, facilitar la tasca dels centres d’ensenyament, dels casals i dels docents, amb suport i recursos humans i/o materials, de veritat pràctics i àgils, perquè continuen despertant, afavorint i estimulant la curiositat en els seus alumnes.

Paral·lelament a això, ens sembla fonamental que s’incentiven i difonguen, entre els joves, esdeveniments com, per exemple, els inspiradors i fantàstics Splash! i “Més que murs”, alhora que es faciliten beques i viatges d’estudi que amplien els seus horitzons i que els permeten intuir que el món és gran, interessant i assolible per a ells.

Sagunt ha de fer un pas més Inmaculada Martín

Ceramista; Educadora. Professora a l’Escola Superior d’Art i Disseny de Castelló. Representant ADN Ceràmic en Port de Sagunt Com a Valenciana que soc, tinc les falles instal·lades en la meua memòria des de la mes tendra infància. Saguntina del Port i orgullosa, havent viscut molts anys, en la Avinguda Camp de Morvedre, la Falla Merello és la falla del meu barri; la dels meus anhels quan encara no podia (per edat) baixar a la seua revetla i la de les meues primeres arribades a casa després de la mitjanit. Em sent emocionada

Des del meu punt de vista i sense desmeréixer altres iniciatives que també han tingut una important aportació a l’art de la nostra ciutat; la meua experiència, va estar molts anys lligada a la coneguda com a Universitat Popular de Sagunt. Hui dia i no per ser una de les persones que inici, junts amb uns altres, aquell projecte, considere que el paper divulgatiu d’aquesta institució, ha sigut fonamental.

Aquests tallers, han ajudat a iniciar-se en activitats artesanes i artístiques a milers de Saguntins i han portat la inquietud per aquestes activitats fins dins de les llars dels nostres conciutadans. Hui dia, després de mes de vint anys d’existència i oferint una gran varietat d’activitats, són molts els ciutadans que es queden sense plaça i omplin les llistes d’espera. És impossible dubtar que aquesta institució ha aconseguit un dels seus principals objectius: ser popular.

que m’hagueu triat per a formar part d’aquest projecte, que considere preciós.

Hui dia i havent passat anys des que vaig anar professora allí; em pregunte si Sagunt ha de fer un pas mes. No tinc dubte sobre el seu poder divulgatiu, ni sobre la seua labor socialitzadora, la seua capacitat per a integrar a persones de totes les edats i condicions al voltant d’una afició comuna. El que em pregunte és si com en la música, hem de saltar d’una escola de música a un conservatori.

Dins de les persones que es formen en la Universitat Popular, hi ha moltes que només necessiten una activitat per a passar el seu temps lliure; alguna cosa que els motive, però que sobretot, els entretinga.

Però de tant en tant, hi ha persones que se senten impulsades a anar mes allà. En aquests casos, és clar que la Universitat Popular es queda tala. Podem per descomptat pensar, que cadascun es realitze com puga, però és clar, que la cultura sense el patrocini institucional, pateix molt i les seues iniciatives es queden no poques vegades, sense desenvolupar, per falta de capacitat econòmica. No és fàcil per als joves, iniciar una activitat en el camp de l’art o l’artesania. Així que jo i aprofitant aquesta tribuna; senzillament em pregunte; podria assumir Sagunt la creació d’un espai de desenvolupament, d’aquells artesans o artistes que desitgen indagar, aprofundir en projectes mes avançats? Un espai on compartir activitats creatives, realitzar creacions conjuntes, ser un espai de convivència i divulgació artística? Pot Sagunt permetre’s un campus artesanal; per posar un exemple; a les cases de la Gerència?

Pot ser que només siga un somni, potser per a l’Ajuntament un mal somni, però tambn podria ser que fora una aportació identitària més a la nostra ciutat, industrial, romana, turística i... Perquè no? Ciutat artesanal?

Sagunt ha de fer un pas mes / Inmaculada Martín

Sagunt ha de fer un pas mes / Inmaculada Martín

Grup Fotogràfic ARSE: Història en Imatges

Begoña Cosín Moya

Secretaria Grup Fotogràfic ARSE

El grup fotogràfic ARSE

L’agrupació està compromesa amb la societat de la qual forma part, és per això que col·labora activament amb altres agrupacions i associacions culturals del nostre municipi. Conscients que la fotografia és un art que està a l’abast de tots, sobretot des de l’arribada dels mòbils a les nostres vides, sempre estem oberts a admetre nous socis, a compartir les nostres experiències i coneixements realitzant nombroses xarrades obertes al públic en general. Tenim la gran sort de continuar creixent en una ciutat en la qual hi ha una àmplia oferta cultural de la qual en moltes ocasions formem part i que ens permet mostrar els nostres treballs en els diferents espais expositius amb els quals comptem.

és una associació ja veterana a la nostra ciutat, a punt de complir quaranta anys, continua fresca i amb ganes de continuar treballant, aprenent, innovant, compartint...

Realitzem diferents exposicions de fotografia amb les quals solem col·laborar durant l’any i en les quals els nostres socis poden expressar les seues inquietuds artístiques, a vegades de manera completament lliure, i altres sota una temàtica amb la qual complir i que sempre suposa un repte motivador.

Ens enorgullim especialment de ser una agrupació que treballa per la igualtat de gènere i que ha aconseguit ser una associació amb un gran nombre de dones en les seues files, fet que es manifesta en la seua pròpia Junta Directiva, actualment encapçalada per dones. Pretenem ser una associació en la qual es reflectisca l’evolució de la societat en què prevalga la tolerància i el respecte. Com a municipi disposem d’una riquesa paisatgística, històrica, monumental i industrial, que ens ofereix múltiples excuses per a fotografiar i per a satisfer tots els gustos fotogràfics: naturalesa, fotografia urbana, arquitectura…

Dins dels motius fotogràfics que captiven als amants d’aquesta disciplina: són les activitats relacionades amb les diferents celebracions: Setmana Santa, Patronals i especialment cal destacar la celebració de les falles, declarades festes d’interés Turístic Nacional, riques en color, enginy i llum, la que ens faciliten la cerca de la bellesa.

En definitiva, convidem a tot aquell que s’apassione per la imatge al fet que mire tranquil·lament al seu voltant a la seua ciutat i redescobrisca aqueixos espais coneguts que, per ser a prop, no els apreciem degudament i que ens ofereixen una infinitat de possibilitats per a ser captats, ja siga per la seua bellesa, pel seu interés o per la important petjada documental que suposarà en un futur.

Grup Fotogràfic ARSE: Història en imatges / Begoña Cosín Moya

Grup Fotogràfic ARSE: Història en imatges / Begoña Cosín Moya

Dansa a Sagunt

Núria Bueno

Ballarina

Al llarg de totes les èpoques, la dansa ha sigut un aspecte important de totes les cultures. Sempre ha sigut un art que l’ésser humà ha utilitzat per a la transmissió d’emocions; una eina important que a través del moviment corporal ens permet expressar, comunicar, connectar i relacionar-nos en una dimensió humana i divina. La seua pràctica permet, a més, coordinar destresa física, activitat intel·lectual i expressió d’emocions i sentiments.

La dansa ha sigut considerada per molts historiadors com les més antiga de les arts, ja que les arrels de la dansa es troben en l’home primitiu per a qui el ball va ser una de les formes principals d’expressió social, i amb freqüència formaven part dels rituals religiosos. Els homes i les dones ballaven per a guanyar-se els favors dels déus, els qui proporcionaven l’aliment, el refugi, la salut i la seguretat. Ballaven per a expressar la seua alegria en els naixements, la seua felicitat en l’amor, el seu valor en la guerra i la seua tristesa enfront de la mort. Ballar formava part de la vida i consegüentment era present en cerimònies, conjurs i ritus, produint efectes sobre els fenòmens naturals, és a dir tenien un caràcter màgic-religiós i ritual. Només segles més tard van aparéixer els estudis, classificacions i codificacions de les postures i passos de la dansa i es van establir els seus vertaders fonaments. Però abans de pujar la dansa a un escenari per a convertir-la en dansa artística de caràcter teatral, el moviment ballat va ser, primer, desbordament emotiu, manifestació desenfrenada dels temors, afectes, ires i rebutjos, sense una altra organització que la imposada per la pròpia estructura del cos i sense una altra particularitat, que una apassionada atracció pel ritme. Després, va passar a ser successivament, conjur màgic, ritu, cerimònia, celebració popular i per fi, simple diversió.

En el present, si preguntàrem els motius pels quals una persona balla, veuríem que existeixen infinitat de raons…tantes com ballarins. Però tots coincidirien a afirmar que la sensació d’alegria i de plaer que ens genera el ball està relacionada amb la infinitat de connexions ment-cos que establim amb nosaltres mateixos i amb l’entorn. Al principi és un repte, després es torna una activitat infinitament agradable i després es converteix en passió, en una necessitat de l’ànima.

Des d’aquest espai privilegiat que és el llibret d’una falla, vull agrair a la comissió de la falla Eduardo Merello

Dansa a Sagunt / Núria Bueno

Dansa a Sagunt / Núria Bueno

l’oportunitat que em brinda, des d’aquestes pàgines, de parlar d’una de les meues passions com és la dansa, i reivindicar la que per a mi és ja una necessitat. En l’actualitat en un municipi com Sagunt, capital de la comarca del Camp de Morvedre i amb un cens de població de 66.140 habitants (2019) hi ha censades diverses escoles de ball, totes elles d’iniciativa privada. I si bé és cert que podem trobar una gran varietat d’oferta quant a estils que van des del ballet clàssic al flamenc, passant per claqué, hip hop, dansa contemporània, balls llatins i quasi tots els estils del món del ball; també és cert que com a professional del món de la dansa i com a docent d’educació primària trobe a faltar l’existència d’una escola municipal des d’on poder difondre la cultura de la dansa i facilitar l’accés, a l’àmplia població del municipi i de la comarca, a una formació reglada i una titulació oficial, que a més contribuiria a complir els somnis de molts joves ballarins i ballarines. És una llàstima que no existisca en el nostre municipi aqueixa escola oficial que democratitze, popularitze i difonga el món del ballet i de la dansa en general que tantíssims beneficis aporta, una escola que contribuïsca, dins del marc de les opcions culturals i educatives de la política cultural i educativa del nostre ajuntament al fet que nous ballarins i ballarines descobrisquen aquesta passió i enriquisquen la seua vida ja que “quan balles pots gaudir el luxe de ser tu mateix” (Paulo Coelho).

Dansa a Sagunt / Núria Bueno

Dansa a Sagunt / Núria Bueno

Falles, Arquitectura i Urbanisme

Francisco Carsí

Dissenyador i arquitecte Les Falles, l’Arquitectura i l’Urbanisme van unides irremeiablement. La imatge visual i espacial dels monu· ments està influenciada, més aviat condicionada, per l’emplaçament on es planten. A l’hora de col· locar una falla, els artis· tes, com si d’una anàlisi del lloc es tractara, han d’estudiar les caracterís· tiques de l’emplaçament i obtindre pistes de com escometre la composició del monument.

Si en Arquitectura aquesta anàlisi del lloc ens poden portar a la forma final dels edificis, en les Falles el camí és molt similar. Són representatives, per exemple, les composicions triangulars que ens ofereix la peculiar

geometria de la Plaça del Pilar, la punta de fletxa de la Plaça del Portal Nou (Na Jordana) o la cerca de la visió 360é de l’encreuament de Convent Jerusalem i Matemàtic Marzal. Igual que un edifici no seria el mateix en un lloc que en un altre, les Falles tampoc es podrien plantar de la mateixa manera en un emplaçament o un altre (o almenys no deurien).

Al seu torn l’entorn, i els edificis representatius que jalonen una demarcació fallera, poden afegir més ‘caché’ a un monument, com en el seu moment van ser les falles plantades en Barques-Pascual i Genís, amb el Teatre Principal i el Banc de València com a teló de fons; la posterior de la Llotja en la Plaça del Dr. Collado o el Mercat Central i la pròpia Llotja en la falla del Mercat.

El traçat urbanístic, l’estretor dels carrers, la sinuositat d’aquestes, en el barri antic de la ciutat, permeten al vianant sentir la sorpresa i espectacularitat que es produeix en entrar en la Plaça del Pilar, Plaza de la Mercè, o en el seu moment la Plaça del Collado i el carrer Na Jordana.

Però no tot són aspectes positius. Canvis imprevistos de demarcació han ocasionat problemes, com la caiguda, a causa de l’exposició del vent, de la rematada de la Falla Na Jordana, a càrrec de Manolo Martín en 1983, després del trasllat de l’emplaçament a la Plaça del Portal Nou. A més, l’aparició de noves comissions en els nous barris de la ciutat ha fet que la màgia de l’emplaçament es perda i la percepció dels monuments no siga tan agradable. Pocs favors els fan als monuments llocs com el batejat ‘aeroport’ de L’Antiga de Campanar o el macro-solar de Nou Campanar.

Amb això ens adonem de la importància de l’entorn on es planten els monuments, la influència en la seua composició, la seua percepció i el seu record històric.

Falles i entorn urbà

Una vegada, un Professor de l’Escola d’Arquitectura va comentar a l’alumnat la impossibilitat de remodelar adequadament els espais urbans de València, davant l’evidència que allí havia de plantar-se una Falla. Aquell discurs convida a l’anàlisi. L’anàlisi contrària al que realitzem en l’apartat anterior. Si en ell, véiem com l’arquitectura i l’urbanisme influenciava a les falles, aquesta vegada recorrerem el camí oposat per a veure en quina mesura la festa condiciona l’entorn urbà. Són dos condicionants els que té l’urbanisme enfront del monument: El volum de les falles, que necessita d’espais oberts per a poder ser plantades, i la cremá, que obliga a plantejar-se el mobiliari i els materials de l’entorn immediat a l’emplaçament dels monuments. El primer d’ells ens porta, irremeiablement, a places diàfanes, exemptes de mobiliari urbà, arbratge i altres elements que donen vida a la ciutat. Places com la del Pilar, Collado o Mercè són exemples de llocs desocupats, solitaris i buits de contingut una vegada passada la setmana fallera. Bol·lards, bancs perimetrals,

i potser xicotetes espècies arbòries (sempre fàcilment transportables, com en la Plaça del Pilar) són els únics objectes que adornen aquests espais urbans.

D’altra banda, el foc provoca en els edificis unes certes restriccions en els materials de les façanes, que els Arquitectes han de tindre en compte, i que no sempre es pren amb bona gana. No es pot exposar determinats materials a les flames de la cremá. Malgrat això algunes comissions fan esforços per a minimitzar el seu impacte, amb la col·locació de tendals i altres sistemes hídrics. Fins i tot, això, s’han convertit en un espectacle, com en la Plaça del Pilar o en la Plaça de la Mercè. Mentrestant, en Russafa, la reclamació per danys en les façanes i persianes s’ha convertit en una cosa habitual.

De la mateixa forma, el paviment també pateix les ires del foc. Durant tot l’any podem veure creus de carrers amb les petjades de la cremá: l’asfalt deteriorat per les altes temperatures del dia de San José.

Tornant al punt inicial, els vertaders tècnics critiquen les restriccions que provoquen les falles, però no s’atreveixen a adaptar-se a elles i proposar solucions.

Tant Arquitectes, Urbanistes, com l’administració, haurien de posar-se les piles i promoure concursos d’idees, treballs de recerca i altres tasques, de manera que donen solució als problemes que implica la festa.

Idees n’hi ha (així ho demostren els projectes de places flexibles a Holanda) i Tecnologia també, els avanços estan a l’ordre del dia. Tan sols és Voler.

Falles, Arquitectura i Urbanisme / Francisco Carsí

Falles, Arquitectura i Urbanisme / Francisco Carsí

Canva és una caca

Miquel Platero

Digueu-li a sa mare que és pianista en un bordell, no li digueu mai que és dissenyador Ho he dit moltes vegades abans, però no em cansaré de repetir-ho. La veritat s’ha de contar.

Tothom és dissenyador gràfic. En el moment de l’enllumenament et tallen el cordó umbilical i et senyen com a dissenyador. Automàtic. Fa poc vaig ser pare i done fe del que parle, ho vaig veure en directe. Verídic.

Dona el mateix si has anat a la universitat, tens un màster, no sé quants cursos de tota mena i quasi vint anys d’experiència. Tot el punyeter món sap sempre més que tu. Poc temps arrere un client em va exigir posar la tipografia a 12 punts perquè quan feia un Word el posava sempre a 12. Literal. Aclarisc als pocs dos o tres que no controlen aquests temes que 10 sol ser ja grandet si parlem

de paper, encara que depén de la tipografia, clar.

Per descomptat va voler també justificar el text, a més d’un cabàs de manies sense sentit a quina més sorprenent que va imposar òbviament amb el seu criteri sobre el meu. Li la vaig posar a 11 i li vaig dir que era 12, però que quede entre nosaltres. El resultat va ser un autèntic xurro, evidentment, però estava satisfet i la mar de content. He vist (i fet) castanyes que no creuríeu. Dissenys que farien vomitar a una cabra i el client feliç. Però què és més important, un bon disseny o la felicitat de qui el paga? Òbric debat.

Altre client em va sorprendre dient que per darrere del text posara imatges en marca d’aigua. Com tots sabem això pot trencar l’ordinador o fer que explote de manera espontània perquè afecta directament el rendiment de la CPU i als processos de la memòria RAM. O almenys aquesta és l’excusa que li vaig posar mig en broma per a intentar evitar-ho. Almenys aquesta vegada va colar.

Top va ser una regidora que la conclusió que va traure després d’una reunió de treball era que no havíem anat ben vestits. El que vam parlar i el nostre treball donava igual.

Encara que els càrrecs electes són d’una pasta especial. Capaços de menysprear una bona feina o d’abandonar un projecte molt interessant i deixar-lo morir només per ser encàrrec del partit polític de davant. O de duplicar un treball perquè quede fet (amb publicació en premsa per descomptat) pel mantell del seu mandat.

Això de posar el logotip més gran m’hauria fet milionari si haguera cobrat un euro cada vegada que l’he escoltat. I si entrem en qüestions un poc tècniques, fan venir ganes de tirar-se al piso i plorar. Quantes vegades cal explicar que un color en pantalla no té res a veure amb el resultat en paper?

Els clients són el millor. Sempre et respecten i et valoren. Et donen caramelets i besets a les nits. Mai et donen la puntada al cul encara que faça anys que t’ho estàs currant un ou, en vacances, caps de setmana i salvant-los el cul més d’una vegada. Al més babau que vinga tres euros més barat, els balle un poc i els diga sempre el que volen sentir li van donar el teu treball. O al fill del primer perruquer del nebot de la núvia cambrera del cunyat de torn. No importa que siguen uns cagabandurries de merda amb software pirata que no fan la o amb un canut i que no saben el que és la grid ni distingir entre paper offset i couché. Alguna excepció hi ha, gràcies al cel, que va a mort amb tu encara que la cagues de vegades o li digues que vas fer un llibre gegant de 50x70 centímetres (tancat!). O a ficar-li el seu producte en una bossa de congelats (picada d’ullet).

A aquestos fan venir ganes d’abraçar-los i abrigallar-los quan es posen al llit.

Aquestes històries sé que no sols em passen a mi sinó també a moltes companyes i companys. És el disseny gràfic una professió respectada? La meua pròpia mare, encara hui, li diu a la gent que soc publicista, no dissenyador. Cosa que no acabe d’entendre perquè no tinc cap relació amb això ni amb una certa substància (recomane llegir el llibre 13,99 de Frédéric Beigbeder per a fer-se una

idea de com les gasten en aquesta professió). Quasi fa vergonya dir que et dediques al disseny, perquè és una cosa que es veu que tothom pot fer. No té mèrit ni absolutament cap glamur. Per més que poses totes les marques de tall, registre, cassació, gamma de color, rosetes i altres accessoris absurds no et converteix en algú cookie. Per cert, deixeu de posar-les per per l’amor Déu, que no serveixen per a res. Els dissenyadors no tenen Tinder perquè quedes com el cul si poses en la bio en què treballes i així no s’aconsegueixen els match (es diu així?). Ja pots ser Claudia Schiffer o Brad Pitt. Com poses que el teu és el InDesign o Illustrator no et menges res de res.

Això contrasta molt amb l’altra visió general (i equivocada) que es té del disseny. Genis en fotos en blanc i negre o sépia, mirada perduda en l’horitzó passejant per la platja i amb els peus descalços. Possiblement amb coll alt i pèl esvalotat alhora que controlat estratègicament. Modernor màxima. Una llibreteta per a fer gargots és imprescindible. Donen punts si fumes en pipa i uses mocador o bufanda, encara que siga agost i estigues a quaranta graus. Cal mantenir una pose. Això i fer servir moltes paraules estranyes en anglés. Totes les que pugues colar són poques, fica més que quedes com un rei. I vinga a donar conferències. Quan treballa aquesta gent?

En resum. O eres un artista o eres un pringat. I no ens enganyarem, servidor pinta més al segon o a una cosa pitjor. I malgrat això continuem guanyant-nos la vida honradament. Però a un dissenyador no se li vol, se li necessita. I un dia, estàs tan tranquil prenent-te una cervesa, arriba Canvas o succedanis similars i a tots aquestos dissenyadors en potència que portem dins els dona per autoexorcitzar-se i ixen a la llum emparats per un software de pacotilla que promet molt i no val per a res. És com aquests predicadors de la tele, però que en mans equivocades es converteix en una bomba

de rellotgeria. Canva i altres són un arma de destrucció massiva amb una ona expansiva de caspa radioactiva que arremet contra tots els principis que un té. I la culpa no és seua, sinó de les persones que creuen que poden dissenyar a partir d’ell. L’home és un llop per a l’home. Però els dissenyadors no som ni molt menys herois, artistes ni germanetes de la caritat. Gent normal tirant a regular. Alguns amb greus problemes mentals i molt friquisme insà. A cabassos d’això últim. Ni entre nosaltres ens respectem. De vegades es tiren un poc a faltar unes poques manyagues fraternals. Un associacionisme real i efectiu que siga afectuós amb tots. No es val muntar una associació de dissenyadors (o empresaris de la comarca) a molts euros la quota o directament ignorar l’alié al star system per a llevar-te la morralla que destorba o la capitalitat del disseny per uns pocs col·legues perquè hi ha cert onanisme endogàmic en això que està bastant lleig. Un altre dia si això ja parlem de diners i dels tres xalets, el vaixell i l’helicòpter que m’he comprat des que treballe en disseny. De com es perd el respecte pel teu treball a l’hora de pagar-lo amb frases del tipus “això et costa cinc minuts”, “m’ho fa el meu nebot igual”, “és molt car” o “ho necessite per a ahir”. I si toquem el fallerio i la seua política del “vull baratet”, però de màxima qualitat (quan no gratis) arranca a córrer. I sé que per raons òbvies no

soc objectiu, però el disseny mai és un luxe ni té per què ser car. Està per a sumar. Parlem del que transmetrà la teua marca o el teu producte. I en el cas d’un llibre de la imatge que dona abans de posar-te a llegir. El que fa de primeres que siga interessant o avorrit. No pot ser més important. No ho menysprees el teu disseny amb un Canva chustero d’anar per casa perquè es mereix una cosa millor. Quan de mal ha fet a la societat el triumvirat Canvas, Comic Sans i fons arc de Sant Martí. Més que la droga, la guerra i el reguetón.

I encara així, i malgrat tota aquesta flegma, ahí estàs tot el sant dia davant de l’ordinador. Perquè aquest ofici es pateix i s’estima a parts iguals. Amb la mà dreta en el ratolí (o el llapis òptic si vas de listillo com jo) i amb l’esquerra per a les dreceres de teclat. I quan no estàs en l’ordinador estàs veient l’Instagram o el Pinterest de dissenyadors top, llegint sobre ortotipografia, a Enric Jardí (ídol i imprescindible) o fixant-te en el disseny de qualsevol merda. Un dissenyador mai deixa de pensar en disseny. Sempre alerta, perquè el disseny està a tot arreu. Recorde que fa anys va faltar el meu pare, i a la meitat de tota la moguda es presenta el senyor de la funerària amb un catàleg de taüts horrible i jo només podia pensar, segurament ajudat pel bloqueig mental del moment, en aquella enquadernació en cuquet i en el rematadament horrible que era el disseny. Impossible fer una cosa més lletja. Perquè en el fons la teua professió t’agrada i l’estimes. I perquè segurament en una altra cosa no tingues traça. Eres així d’inútil.

Fa massa temps que estàs en aquest embroll, però encara ho passes en gran. Quan pots fas un poc el que et dona la gana i això sempre és un punt a favor.

L’estabilitat és per a covards. Mamà, no tothom vol ser funcionari. Visquem in love amb el disseny i respectem la professió o acabareu a la meua llista.

Introducció

04 06

Edita

A.C. Falla Edcuardo Merello

Justificació de la tirada 450 llibrets per animar la festa

Depòsit legal V-217-2016

Coordinació

Maria Andrés, Francesc Arnau, Laura Campoy i Ignacio Pérez

#FULTSAG: Futur, Cultura, Sagunt - Producció artística

Clara Salinas, Diana Paz, Laia Arnau, Víctor García, Eric Campoy, Laia Martín, Ian Pérez, David Gimeno, Sergi Nagant, Aitana Llueca, Héctor Mateo i Laia Collado

Disseny i maquetació Yogur de Fresa

Este llibret participa en el Premi de les Lletres Falleres

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2023.

Difusió il·limitada i en valencià https://issuu.com/lamerello

#FULTSAG – FUtur, cULTura, SAGunt

Víctor García

i Eric Campoy

Identitat visual

Estudiant de Belles Arts

i Estudiant de Disseny Gràfic

Laia Arnau

Proposta projecte cartells Falles de Sagunt Il·lustradora

Laia Martín

Disciplina, amor i esforç Ballarina

Clara Salinas

La llegenda

Artista multidisciplinar

David Gimeno

Passió i tradició

Fotògraf

Diana Paz

Patrimoni - Església de Begonya

Il·lustradora Ian Pérez

Un problema evitable

#FULTSAG – FUtur, cULTura, SAGunt

L’art s’ha de mostrar, hem de ser partícips d’ell i no deixar d’admirar-ho o criticar-ho, no estem obligats a que tot ens agrade. En el que si hem d’estar obligats és en transmetre a les noves generacions la necessitat de crear, pel simple fet de somiar, de millorar el que ens envolta, de dibuixar quimeres que esdevindran en utopies i més prompte o més tard, qui sap, en realitat.

FULTSAG pretén recollir avui, en un espai de paper les inquietuds d’alguns artistes que ens han brindat el seu temps i la seua obra per a començar el primer any d’aquest projecte. Durant les següents pàgines descobriràs els interessos i les inquietuds artístiques d’algunes de les teues veïnes i veïns. Molts d’ells i elles comparteixen el seu temps de creació amb estudis, treball o tenen la gran sort de poder dedicar-se en exclusiva a la seua disciplina artística.

En aquest primer envit de FULTSAG, hem creat la nostra pròpia imatge, un logotip que

acompanyarà els propers projectes i accions junt al de la nostra falla, em convidat a molt joves a escriure les seues primeres línies en un llibret de falla, tenim fotògrafs, dissenyadores, artistes multidisciplinars, ballarines, músics,... que com em dit han decidit ajudar-nos a començar aquesta quimera.

Com no podia ser d’altra manera, també tenim un espai dedicat a les falles, amb la intenció d’enriquir-les i enfortir-les de contingut, i sobretot de començar a creure’ns això que alguna vegada va ser, “les falles són art”, i han de ser-ho en tots els sentits de la festa, l’art, el bon gust, el saber fer de dissenyadores, esculptores, arquitectes, ... pot i ha de donar un pas avant en la festa.

Avui ens trobes al paper, amb la intenció que gaudisques de les creacions dels i les més joves, tots ells i elles saguntins i saguntines, alguns d’ells amb un impacte local, alguns ja han fet el salt al nacional i fins hi tot es reconeix el seu treball a nivell internacional.

Sagunt té molt de potencial, i ací ho podràs veure. No estan tots i totes, però de segur que poc a poc els coneixerem.

Identitat visual

Víctor García

Estudiant Belles Arts

Eric Campoy

Estudiant de Disseny Gràfic Per tal de poder dur a terme aquesta identitat visual i les seus variables hem optat per la creació d’un imagotip, és a dir, la conjunció d’una icona i en aquest cas dues paraules per tal de produir una imatge gràfica capaç de representar aquesta fusió de modalitats artístiques.

Aquesta fusió queda todavía més intensificada amb la super- posiciò de les dues paraules, produint una contraforma en el color invers on es junten.

Així mateix, també hem establert una sèrie de variables per tal de poder ser aplicades sobre distintes plataformes amb mesures canviants.

En aquest cas, són 4 les categories escollides per aparéixer integrades sota aquesta representació gràfica de la jove escena artística de la comarca, per aquesta mateixa raó decidirem utilitzar 4 circumferències d’una amplària considerable per a concentrar en cada una d’elles la potència d’aquesta modalitat. Seguint de prop el principi de mo- des de color i l’espectre del color visible, com ara poden ser l’RGB i el CMYK, determinaríem la importància d’adjudicar un codi visual de colors per a cada categoria artística. A més

Doppelganger

A B C D E F G H I J K L MN Ñ O P Q R S T U V W X Y Z a b c d e f g h i j k l m nñ o p q rs t u v w x y z

KT Projekt

A B C D E F G H I J K L MN Ñ O P Q R S T U V W X Y Z a b c d e f g h i j k l m nñ o p q rs t u v w x y z

IBM Plex Mono (Light)

A B C D E F G H I J K L MN Ñ O P Q R S T U V W X Y Z a b c d e f g h i j k l m nñ o p q rs t u v w x y z

a més, a cada una de les variables per color, hem introduït la paraula que deter- mina cada una de les modalitats.

Les dues tipografies triades per al logo són la “Doppelganger” y la “KT Projekt”, aquesta decisió és pressa, ja que volíem transmetre una relació entre la tradició i l’actualitat, es per això que escollim la “Do- ppelganger” com tipografia que transmet la tradició fallera amb remats amb serifa (que recorda a una tipografia més antiga a pesar de ser molt contemporània) i ondulacions molt orgàniques que recorden al foc. Com a segona tipografia utilitzem una Grotesca molt neutra i que pretén transmetre aquesta modernitat (a més es una tipografia molt en tendència).

Per al taggline que defineix cada unade les categories artístiques, vam deci- dir utilitzar la font “IBM Plex Mono (Light)”, que es una monoespaiada que transmet tecnologia i actualitat, a més no entra en conflicte amb el logo, funcionant de for- ma correcta.

Proposta projecte cartells Falles de Sagunt

Laia Arnau

Il·lustradora La següent proposta pretén ser un punt de partida cap a un canvi de la imatge de les Falles de Sagunt, apostant per projectes globals que engloben tot un any faller, no sols des del punt de vista festiu, si no de la propia imatge de les falles, aportant contingut, tractant que l’ens de la festa no es quede en un sol gestor, si no en un estimulador més de la festa i de les inquietuds de totes les persones que la componen.

Com a primera proposta es pretén destacar els espais comuns que ocupen la festa, aquells que totes les falleres i fallers de la comarca s’apropen cada any. Per ordre cronològic:

 L’exaltació vista desde fora, amb gent, fallers i xarangues fent festa... tot allò que les falleres majors no veuen durant un dels seus actes més importants. Tots els actes tenen diferents moments i visions, i al cartell es pretén tant destacar l’aspecte protocolari de l’acte, com el purament festiu.

 La crida, centrada en els fallers i falleres gaudint de l’acte que dona inici a la festa i en com aquestes viuen eixe dia on les falleres majors anuncien l’inici de la festa. Novament la dualitat de l’acte.

 I el cartell anunciador, que reflexa el moment esperat per tots i totes els que formen part de la festa, els premis. Un acte carregat d’emoció.

Tots els cartells tenen en comú la posició centrada de les Falleres Majors de Federació, en tots els moments de la festa, deixant patent la seua importància i presència durant tot l’any faller.

Disciplina, amor i esforç

Laia Martín Ballarina

Del ball vaig aprendre la disciplina, l’amor per la constància i l’esforç. El sacrifici. La bellesa d’eixir a un escenari i sentir els focus sobre el teu cap, el silenci i la foscor que acompanyen a aqueix moment. La ficció i les mirades de milers d’espectadors.

Vaig aprendre el treball en grup, i el treball en solitari. Vaig presenciar la creació d’un micro univers que s’obria dins de mi i que permetia una via de fuita a les meues emocions, un refugi on el cos cura totes les ferides.

Vaig aprendre el dolç sabor del treball ben fet, l’alegria condensada en les llàgrimes i aplaudiments del públic, el dolor físic com recompensa de l’èxit i el suport incondicional d’aquells que veritablement creuen en tu.

Però el més bell és saber que és una cosa que tots portem dins, de manera innata, i ens caracteritza com a humans que som.

Escèniques / Disciplina, amor i esforç / Laia Martín

Escèniques

La llegenda

Clara Salinas

Artista multidisciplinar

Passió i tradició

David Gimeno Ferrandis

Fotògraf

Quan faig fotos de falles vull transmetre el que veig a través de la meua càmera i després veure aqueixes fotos mes vesprada i tornar a recordar aqueix moment. El meu tipus de fotografia no sol ser d’aquest tipus jo el que vull unir és la meua passió que és el paisatge amb aquesta tradició valenciana, fer un mix de les dues i això és el que vull transmetre en la fotos que faig jo.

PatrimoniEsglésia de Begonya

Diana Paz

Il·lustradora

Un problema evitable

Ian Pérez

Fotògraf

Aquest projecte

Conscienciar a la població de la necessitat de tractar de manera correcta l’aiguamoll més important que tenim a Espanya i un dels mes importants d’Europa. Com que aquest s’ha convertit en un dels majors abocadors, on es tira i es rebutja indistintament qualsevol tipus de fem, com a mobles o electrodomèstics usats i inservibles.

Reivindicar que no existeix cap mena de control, ni per part d’administracions, ni de l’autoritat. El que resulta bastant impactant.

Dins de la sessió fotogràfica, es van realitzar dues sessions diferents per a donar visibilitat a aquest problema. En una les models estaven distants entre elles, sense tocar- se, sense mirar a cambra, per a reflectir que no ens agrada a la societat del consumisme veure aquest tipus de coses. I una altra sessió, on les models estan còmodes en el fem, abraçades, mirant a cambra per a reflectir, d’altra banda, l’acostumats que estem a aquesta situació, a la contaminació.

En la sessió intente transmetre com a fotògraf, l’aclaparament que sentia en visualitzar i fotografiar fem.

intenta visibilitzar un dels problemes, potser un dels problemes no més important, però si el més evitable.

Plàstiques / Un problema evitable / Ian Pérez

Plàstiques / Un problema evitable / Ian Pérez

Edita A.C. Falla Edcuardo Merello

Justificació de la tirada 450 llibrets per animar la festa

Depòsit legal V-217-2016

Coordinació

Maria Andrés, Francesc Arnau, Laura Campoy i Ignacio Pérez

#FULTSAG: Futur, Cultura, Sagunt - Producció artística

Clara Salinas, Diana Paz, Laia Arnau, Victor Garcia, Eric Campoy, Laia Martín, Ian Pérez, David Gimeno, Sergi Nagant, Aitana Llueca, Héctor Mateo i Laia Collado

Disseny i maquetació Yogur de Fresa

Este llibret participa en el Premi de les Lletres Falleres

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2023.

Difusió il·limitada i en valencià https://issuu.com/lamerello

32 38 40

Alberto Rey García

Fases del booktrailer Trilogia

Steamfield

Escriptor i creador audiovisual

Laia Collado

Diari d’una fallera

Estudiant de 5é de primària

Sergi Nagant

Trànsit d’escombraries

Músic

42 48

Hèctor Mateo

Diari d’un jove faller

Estudiant de 6é de primària

Aitana Llueca

Ser fallera

Estudiant de 6é de primària

Fases del booktrailer Trilogia

Steamfield

Alberto Rey García

Escriptor i creador audiovisual

Per a poder entendre les fases realitzades en aquest booktrailer, cal saber primer què és. Un booktrailer és una peça audiovisual de pocs minuts de duració, que pretén generar en l’espectador intriga, interés per la novel·la o en el millor dels casos, el desig de llegirla, de voler saber, conéixer la història. Com molts lectors haureu deduït, és el que un trailer a una pel·lícula.

Tots els booktrailers no es realitzen de la mateixa manera, no s’utilitzen les mateixes tècniques. Cadascun té les seues necessitats que van lligades a l’autor i per descomptat a la novel·la. Els he realitzats en ficció per a poemaris,

en stop-*motion tant per a una novel·la juvenil com per a un cas real i, per a la meua primera novel·la, Els crims de Steamfield, primer llibre de la Trilogia STEAMFIELD, vaig decidir fer-ho en animació digital. Per què? Bé, per diverses motius. El gènere literari en el qual està escrita la saga és novel·la negra juvenil. Com a creador audiovisual, em sent més a gust fent animació, és fantàstica. I finalment, no menys important, era obligatori utilitzar el material gràfic de les magnífiques portades dels meus llibres, fetes per Arch Apolar (l’il·lustrador asiàtic de Harry Potter).

Fases

La IDEA. Quina és la intenció d’aquest booktrailer? Quina imatge vols donar a conéixer dels llibres? El *booktrailer Els crims de Steamfield suma solament en YouTube més de 40K de visites i segurament gràcies a ell, haja pogut arribar a països llatinoamericans o fins i tot a obtindre diversos nº1 de vendes en AMAZON. Per tant hi ha ja una gran massa que coneix els llibres i la intenció és que sàpien que la trilogia es tanca. Per a això idee combinar les tres portades perquè hi haja un nexe d’unió, un record. Una manera de generar expectació. Però a més, vull que l’espectador veja el canvi que hi ha hagut en els personatges, la maduresa d’aquests i per descomptat l’atmosfera de novel·la negra, d’intriga, de misteri. Que important ha sigut la música del meu amic Kike Soriano per a aconseguir-lo! Una vegada la idea és clara en la meua ment, cal dur-la a terme.

COMPOSICIÓ de les imatges i de la música. Per qüestions de temps (al costat dels diners, són els dos que manen), s’inicia un treball en paral·lel. D’una banda parle amb Sergio Artal perquè s’encarregue de l’animació digital i per un altre amb Kike, el compositor de la música original. A tots dos els trasllade mitjançant esbossos i referències, què és el que hem d’aconseguir. Així que mentre Sergio comença a treballar amb les capes digitals dels esbossos i escenaris il·lustrats per Apolar, Kike comença a compondre la melodia. Una vegada tots dos han finalitzat el seu treball, ho parlem, fem les correccions pertinents i continuem.

ANIMACIÓ. Amb la música acabada i amb la composició de les imatges feta, és el moment de l’animació. Al no haver-hi text, diàlegs

o lypsinc, cal sincronitzar els colps de la música en l’audiovisual perquè siga més harmònic i bell a ulls de l’espectador. Aquesta faena que sembla simple i és breu d’explicar, és molt laboriosa i poc valorada, i és la fase en la qual hem estat treballant més temps. Això també es deu al fet que el muntatge s’incorpora en aquesta fase, gràcies al bon fer en el punt 2. EDICIÓ. Pràcticament el booktrailer està llest. Però per a donar-li un aspecte més retro, més de finals del segle XIX, després de provar una sèrie d’efectes, em decante pel que es pot veure, que és de rodet de pel·lícula antiga, amb les seues vetes i el seu gra, que atorguen aqueix look que estàvem buscant, per descomptat validat i recolzat tant per la música, com per l’animació.

I aquests, a grosso modo, són els passos emprats que m’han servit per a produir i dirigir el booktrailer de la trilogia. Espere que us haja resultat interessant.

Breu descripció

Alberto Rey García (Port de Sagunt, València, 1991), és un autor i creador audiovisual que compta amb més de 100 seleccions i una vintena de premis a nivell nacional i internacional pels seus curtmetratges. Graduat en Història de l’Art per la Universitat de València, va ampliar la seua formació acadèmica amb diversos postgraus en animació cinematogràfica i guió fantàstic en la UPV i la UOC respectivament. En l’actualitat treballa en l’àrea de Joventut de l’Ajuntament de Sagunt impartint classes d’escriptura creativa i liderant el club de lectura Liber Jove, entre altres funcions, sense descurar la seua productora audiovisual, Alberto Rey Studio. Va fer el salt a la literatura conquistant a milers de lectors amb la seua primera novel·la Els crims de Steamfield. Un any després continu la saga gràcies a la Rebel·lió dels Bigots. Aquest tercer títol, Els secrets de l’inspector, posa punt i final a aquesta trilogia de novel·la negra juvenil.

Veure el booktrailer

Diari d’una fallera

Laia Collado

Estudiant de 5é de primària

Per a mi les falles són la meua passió, ja que jo soc fallera des que vaig nàixer, perquè els meus pares fa molts anys que són fallers i estan molt involucrats dins de la nostra comissió. Per a mi el casal és com la meua segona casa, perquè m’agrada anar tot l’any, ja que tinc la sort de viure molt a prop del mateix i allò fa que sempre que veig llum al casal els dic als meus pares d’anar a la falla, doncs m’agrada anar ací a jugar, perquè sempre hi ha xiquets amb qui poder gaudir o hi ha qualsevol acte o sopar on sempre intentem anar.

Com he dit m’he criat envoltada de la gent de la Falla Rodrigo i he crescut amb els xiquets i xiquetes de la comissió infantil, i per la qual cosa a molts d’ells ja els considere els meus amics i amigues. Ja he esmentat que visc les falles tot l’any i fora de la setmana fallera, un dia que m’agrada molt és el dia de la cavalcada, perquè m’agrada disfressar-me i anar tirant caramels i fent feliç als xiquets.

Però és clar que quan més gaudisc és durant la setmana fallera, en la qual el que més m’agrada és estar amb les meues amigues i tirar petards. Tots els actes m’agraden, però uns dels quals visc més intensament són les cercaviles, perquè m’agrada vestir-me de fallera perquè des de ben xicoteta, he viscut aquesta festa, i ficar-me el vestit de valenciana és una cosa que visc amb molta il·lusió, encara que he de reconéixer que el moment de fer-me els monyos és un moment que no porte massa bé, puix em molesta una miqueta quan em pentinen, però com es diu normalment, per a presumir s’ha de sofrir.

Si haguera de destacar un dia de totes les falles, em quedaria amb el dia de Sant Josep, perquè eixe dia a les falles del Port és un dia prou intens amb l’ofrena que és la cercavila que més m’agrada i després del dinar continuem tirant petards fins que arriba el moment de la cremà.

De la meua falla el que m’agrada com he dit és estar rodejada de les meues amigues tirant coets i estar en l’orquestra, ja que ens agrada a totes les amigues estar ballant en primera fila just al costat de l’escenari i li demanen a les orquestres que ens dediquen cançons. La veritat que totes les nits gaudim molt de les orquestres a la nostra plaça.

A la meua comissió plantem falles molt boniques i molt grans i de la falla m’agraden molt els seus ninots i els cartells de la crítica i gaudisc molt el dia de la plantà, perquè els xiquets des de fora veiem com la gent ajuda a alçar el monument i veiem com a poc a poc va creixent i ajudem a allò que ens deixen fer els majors, ficar gespa, pedra...

Pense que les falles del futur han de canviar, perquè el suro contamina prou i m’agradaria que foren d’altres materials que no fora suro, m’agradaria que es feren amb altres materials menys contaminants.

Trànsit d’escombraries

Sergi Nagant

Músic

La pandèmia ens va tancar

Sols volíem aire fresc, carícies del vent de Llevant. Fer vida lluny de l’asfalt. Del sofà? Ni parlar. Començàrem a apreciar el color blau del cel i el verd d’una muntanya que tornava a ser dels animals.

Vam exigir el nostre dret, oblidant les responsabilitats, la terra que renaixia va deixar de respirar. L’ofegàrem amb petjades de sabates comercials i amb un mantell de plàstics l’acabàrem de matar.

La treva amb la naturalesa no fou més que un miratge, viatge de retorn a l’antiga normalitat. L’educació, que brilla per l’absència, va fer dels camps de València un autèntic abocador.

La Covid, per moments, ens tornà insignificants, una mota de pols enmig d’un camp de fang.

I amb la nostra llibertat tornàrem a la realitat. Qui són els humans i qui som els animals?

a l’urbs durant mesos. Quan ens lliuràrem fórem peixosapreciant per primer cop el mar. Una estampida de persones culminà a la natura, ocupant les pedres del Garbí o les aigües d’Almardà.

Diari d’un jove faller

Hèctor Mateo

Estudiant de 6é de primària

PRIMER DIA DE FALLES Hui és un dia especial per a tots, és el dia en què plantem les nostres falles.

- “Papà, papà! Afanya’t que hem d’anar a donar vida a la nostra falla”. - Així és com a desperte després d’una nit esperant aquest moment. Estic molt nerviós i il·lusionat.

Ens vestim, ens posem la brusa tota la família anem al nostre casal faller. Hui és un dia llarg. Allí molts fallers i falleres no paren, és un anar i vindre entre el nostre Casal i el recinte. No parem de portar ninots, ajudant tots els xiquets com podem.

De sobte, aqueixa olor inconfusible. Estan fent unes paelles a llenya al carrer per a menjar. Com de costum, fem unes grans paelles per a convidar a amics i veïns. La paella està boníssima.

Havent dinat, quasi sense descansar, comencem a decorar d’una manera molt bonica el carrer del nostre Casal. Els veïns ens miren molt il·lusionats. Entre anar i vindre no parem de tirar petards. Com no, som xiquets i ens encanten. Sent una veu per darrere de mi: “Hola! Una pregunta, em pots dir què és això que fa soroll? Quan em gire veig a un xiquet amb els seus pares que han vingut de vacances a veure la nostra festa, eren estrangers. No coneixien els petards. “Jajajaja” De seguida els explique una mica d’aqueixes “coses que fan llum i soroll” i sense pensar-m’ho, “presa, et regale aquestes caixes de petards que no són perillosos”. Com m’agradaria que tots pogueren veure i gaudir la nostra festa.

Estan muntant una gran fira al costat de la nostra falla, moltes atraccions i una gran xurreria. Que emoció cada vegada estic més il·lusionat.

Les nostres falles estan quasi plantades, però és moment de carregar energia. Arriba una olor molt bona de la cuina del nostre Casal. Han preparat uns deliciosos entrepans per a sopar. Eixim de nou al carrer, ja de nit, on ja anem ultimant els xicotets detalls.

Per fi se sent el soroll de la traca que ens diu a tots que les falles gran i infantil estan plantades. Ja és molt tard, i que millor que abans d’anar a ficar-se al llit i del dia que hem tingut, que prendre’s una deliciosa tassa de xocolata amb xurros abans d’anar a dormir.

“Bona nit Papà, Mamà, que descanseu. Això acaba de començar”.

SEGON DIA DE FALLES

Hui he dormit una miqueta més, ahir va ser un dia molt intens. Al matí, no podia faltar, només li demane als meus pares que em porten a comprar petards, la meua sang corre com la pólvora.

De seguida a casa a preparar-nos. Ens vestim per primera vegada de faller. Que nervis! Visitarem les falles dels nostres pobles veïns. Ens fa molta il·lusió. Allí veig molts amics i amigues que pertanyen a aqueixes falles. Intercanviem regals, flors, insígnies…… Veiem les seues falles, que són molt boniques. Després de fer la cercavila pel poble tornem al nostre Casal. En el camí ens el passem pipa amb la xaranga que va tocant aqueixes cançons que fan que no deixes cantar. El camí es fa molt curt.

Arribem al Casal i corrent a casa. Cal canviar-se de roba i posar-se la dessuadora de la nostra falla per a anar a sopar amb els amics. Havent sopat ens espera aqueixa grandíssima orquestra que ens anima la nit, música moguda. Quins balls ens peguem! Després em vaig amb els meus amics a la fira que està plena de gent. Els ulls comencen a tancar-se sense jo voler, estic molt cansat. És hora de tornar a casa.

TERCER DIA DE FALLES

Hui és un dels dies més especials. Hui sabrem quina és la falla guanyadora, es reparteixen els premis. Al matí, em vaig amb les meues amigues i amics fallers a desdejunar a la xurreria que està en el nostre recinte faller, hem de reposar energia. Fan uns xurros amb xocolate que estan per a xuplar-se els dits.

A la vesprada, arribem a l’esperat lliurament de premis. Que nervis! Segur que guanyem…!

Els carrers estan plens de gent, les xarangues no paren de tocar, els estendards alçant-se, fallers, boniquíssimes falleres…. És igual qui guanye, només amb veure les cares de diversió i alegria de fallers i falleres ja és una gran victòria per a tots.

Una vegada realitzada el lliurament de premis, fem la nostra visita en cercaviles al nostre poble veí. Els meus pares sempre m’acompanyen, fent-me boniques fotos que després veig a casa.

A la nit, el meu cos està cansat, però puc aguantar. Els meus pares volen portar-me a casa perquè descanse, havent sopat. Però no, encara no han acabat les falles. Isc corrent al costat del meu germà i els meus amics al recinte faller. No parem de tirar petards i a fer els nostres “invents pirotècnics”. De fons contínua l’orquestra….

QUART DIA DE FALLES.

Hui és el nostre gran dia xics. -Papà, Mamà, hem d’anar al Casal, hui és el dia dels xiquets!!!!

Hui tenim atraccions durant tot el dia, em juntament amb els meus amics i ens pugem a totes les atraccions de la fira. Hui són gratis per a nosaltres, Que guay! A més, ens regalen petards. -Pam, Pam, Pam! No deixa d’escoltarse. Han vingut pallassos, mags, personatges de dibuixos animats que ens regalen llepolies. Que divertit tot!

Fem hui també unes boníssimes paelles a llenya per a menjar. Es posen unes llargues taules al carrer on ens asseiem tots i on la nostra falla s’alça davant nosaltres. Aqueixa bella figura alta que sobrepassa els edificis i on reflecteix el sol. És espectacular.

Arriba la nit i tenim una gran sorpresa. Es dispara un gran i acolorit castell de focs artificials. Papi -això mai acaba-, li dic al meu pare. Però tampoc vull que acabe, m’encanta la pólvora. Hui si, quan acabe el castell em vaig prompte a casa. Demà és el dia més important i especial de tots.

CINQUÉ I ÚLTIM DIA DE FALLES

19 de Març. Hui és el dia de Sant Josep, el dia que mai sé si vull que arribe o no. Perquè és el dia més especial, més bonic i sobretot més emotiu, però alhora és alguna cosa trista i indica que s’acaben les falles.

Al matí, ens vestim tota la meua família i jo de fallers amb els nostres millors vestits. -Mamà, estàs molt bonica- El seu vestit és preciós, el seu maquillatge, les seues joies, la seua mantilla.

Papà, tete, vosaltres també. Ofrenarem a la nostra Verge, la Mare de Deu dels Desamparats. Fem la desfilada al costat de la nostra comissió i totes les altres. Hi ha centenars de fallers i falleres desfilant per una gran avinguda que ens porta a la Verge. El sol sembla que sàpia que hui ha de brillar més que mai. Totes les falleres porten el seu ram de precioses flors. La meua fallera és molt bonica, em sent molt orgullós d’ofrenar al costat d’ella. Papà, mamà i el meu germà ofrenen junts.

Quan veiem a la Verge em pose molt nerviós i em cauen les llàgrimes d’emoció. És preciosa. Sempre li demane un desig i li tire un bes en passar al costat d’ella.

Entreguem les nostres flors amb les quals van formant el seu aromàtic mantell floral.

Quan acaba l’ofrena, ens dirigim al nostre recinte on ràpid donarà principi una gran mascletá. Centenars de masclets de colors penjant esperant que el foc arribe a ells i poder explotar. De sobte, aqueixes detonacions, només es veu un núvol de fum i aqueixa olor de pólvora inconfusible. Sembla que el sòl tremola- els dic als meus amics. El final és el millor.

Després de la mascletá, ens anem tota la comissió a menjar junts, quasi no queden forces ja.

A la vesprada, quasi sense descansar, tornem al nostre Casal. Ens queda la faena més “dura”. Hem de preparar la “Cremà” de les nostres falles. Encara ens queden que cremar els nostres últims petards.

Arriba l’hora, la nostra falla infantil està llesta per a rendir-se a les flames. -No vull que es cremen, tete- li dic al meu germà. Però si, la falla ha de cremar per a poder començar un nou any. De sobte, el soroll característic de la traca que es dirigeix a la falla. No hi ha marxa enrere. Les flames comencen a embolicar la falla i una columna de fum s’eleva al cel. Les llàgrimes corren per la cara de tots els fallers i falleres mentre escoltem de fons l’himne regional. D’igual forma, unes hores més tard, la nostra falla gran té el mateix final.

M’adone que les falles han de cremar per a poder començar un nou any faller i una nova estació: LA PRIMAVERA.

Com veureu, aquesta ha sigut la meua setmana fallera i la de molts més fallers i falleres. Una setmana curta però intensa, en la qual no falta música, pólvora, color, alegria i il·lusió! Una forta abraçada.

Ser fallera Aitana

Llueca

Estudiant de 6é de primària L’altre dia en Valors varem parlar de la il·lusió i vam tindre que buscar per internet el que significava, a mi me va agradar molt com esta, la il·lusió connecta amb els sentiments positius de l’ésser humà i és contagiosa, i el mes important: ens fa tindre fe en nosaltres mateixos, alimenta el nostre sentiment de ser capaços i per tant, està unit a la nostra autoestima, per això és tan important cuidar-la.

La il·lusió de ser fallera per a una xiqueta és més gran de com la descriuen. Tot l’any son falles, el casal està viu i hi ha xiquets per els carrers i per les places, en el meu cas en la plaça de Santa Maria. S’escolten petards, masclets i femelles, s’escolta a la xicalla.

S’escolta una batucada que va pels carrers. Uns tacons que ressonen per tot el poble. El clàxon d’un cotxe al vore que no passa per una plaça tallada, i gira per un altre carrer i veu un altre carrer tallat. I torna a tocar el clàxon i així és com és el dia a dia de la ciutat en falles.

Les cares de la gent al vore passar a una fallera. Eixa és la verdadera il·lusió, vore a la gent mirant,

observant...com s’està plantant la falla i com la cremem. Eixe sentiment és inexplicable per a una fallera imaginat per a una fallera major.

Jo no vull ser fallera major, ho tinc clar. No vull tindre eixes responsabilitats. Jo vull ser fallera del a meua falla. Fallera de casal i gaudir del dia a dia amb els meus.

Però que entenc que per a moltes siga important i quin seria el moment més important d’una fallera major... eixa nit que no oblidaràs on vares gaudir al teu casal de la teua nit d’albaes, aquell moment en la teua segona família dins d’un casal que es com si fora casa. Estar plorant, per que toca, i gaudir dels actes, els teus actes de les falles: l’ofrena, la plantà, la nit d’albades, el passa carrer de Faura i Gilet i tots aquells moments en que et fiques el vestit de valenciana i desfiles en el nom de la teua falla.

Embotida però amb il·lusió (això és així i com diu el papa ací hem vingut a patir), embotida però amb les joies, embotida però amb tacons, embotida però amb ganes.

Anar vestida amb un vestit meravellós que t’ha fet la teua mare i que desitjaves estrenar des dels cinc anys. Anar desfilant de la mà de la teua amiga de tota la vida mentres puges a donar-li les flors a la verge.

Plorar, sentir escalfrets, emocionar-se, gaudir, riure i tornar a plorar.

Això és formar part des les falles però també es olorar la pólvora, escoltar el soroll, ballar la música, gaudir de la teua ciutat...

Des de la perspectiva d’una xiqueta pot ser el que és veu és foc, llum, soroll, pols, vestits, plors, música, ninots de suro, estàndards, premis i mil coses més. Les falles són... la falla és.... un món per conèixer, un món per el que viure. Un món ple de màgia. Un món...

Un món que has de conèixer i ara vos explicaré diferents tòpics per a poder entendre tot allò que hi ha al voltant d’este sentiment faller.

El primer i més principal a l’hivern quan ix un bon dia dius “fa dia de falles”. Això que un dia de falles és el típic que no saps si plou o no plou, o si t’han de ficar parka o blusó. O eixe dia que t’has vestit de fallera per a un passa carrer o l’ofrena i la gent pel carrer et diu lo guapa que estàs o et fan una foto.

O no saps el que és el sofriment fins que et fas monyos de fallera. I saps que la vida per ací és divideix en dos: estar en falles i preparar-ho tot

per a falles! I no sols la falla si no els vestits de fallera, les disfresses de la cavalcada, els playbacks...

Saps que en qualsevol altra part d’Espanya eixirien corrent, però tu, quan escoltes traca o un petard, sempre penses que s’està celebrant unes “noces, bateig o comunió” si no és que són Falles i sempre traus el cap (la curiositat et pot). Quan arriba Falles, t’ha entrat la vena pirotècnia i estàs desitjant comprar petards o com fa mon pare que se compra bombetes per assustar a les “agüeles”.

Saps que si les falles estan plantades les escoles estan tancades! I que si el 19 de març cau diumenge igual el dia 20 te peles les classes!

Saps que com no ploga abans de falles, en falles plou segur, a més de que ja pots traure la cometa en els dies de la “Plantà” o abans de la “Cremà”. I si ens agrada l’olor de pólvora perquè pel teu cos no sols corre sang, també tens orxata i pólvora en les venes. Per alguna estranya raó totes les cançons sonen millor si les toca una xaranga.

Saps que en la teua vida seràs Fallera Major de València, però alguna vegada en una Mascletàhas cridat: “SENYOR PIROTÈCNIC, POT COMENÇAR LA MASCLETÀ”.

Saps que la ciutat es teua i pots tallar molts carrers!! I pots anar caminant per el mig dels carrers sense cap problema!

Això és ser fallera! El teu món, la teua falla, el teu casal, sóc fallera des de fa poc però és com si fora tota la vida.

Mon pare sempre diu, ho ha copiat d’un peli, que cal acabar sempre en una cita, si es teu bé però si no te la pots copiar d‘un altre... i m’ha ensenyat esta de Rita Barberà, “Vos anime a que ‘dejeim’ (deixeu) passar el fred del ‘verano’ (estiu), el fred de l’hivern i busquem (busqueu) el caloret, el caloret faller, ‘sin duda’ (sense dubte) el caloret del foc i la flama”

Que visquen les falles!!!

Edita

A.C. Falla Edcuardo Merello

Justificació de la tirada 450 llibrets per animar la festa

Depòsit legal V-217-2016

Coordinació

Maria Andrés, Francesc Arnau, Laura Campoy i Ignacio Pérez

Eduardo Merello 2023

Enric Cuenca - Crítica i Poesia

Adrián Luna - Poesia

Luís Espinosa - Falla gran

David Ojeda - Falla infantil

Disseny i maquetació

Yogur de Fresa

Este llibret participa en el Premi de les Lletres Falleres

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2023

Difusió il·limitada i en valencià https://issuu.com/lamerello

04 06 08 09 10 18

Salutació de la presidència

Francisco Bonaque Valderas

A la Fallera Major

Patricia Bonaque López

Enric Cuenca

Salutació de la Fallera Major

Patricia Bonaque López

Salutació Foguera

Nou Alipark

María Jesús González Blasco

Monument gran

Lema: F(Arts)

Artista: Luis Espinosa

Versos: Enric Cuenca i Adrián Luna

Salutació de la presidència

Francisco Bonaque Valderas

És per a mi un honor ser qui

dirigisca

Com a President de Eduardo Merello, vull aprofitar aquestes línies, per a agrair enormement la tasca de cadascun dels fallers i falleres d’aquesta comissió, ja que, sense ells i elles, la festa fallera en la nostra avinguda, no seria una realitat.

Després de dos anys sense plantar monument, sense escoltar una xaranga o sense fer olor de pólvora al carrer, tornem a celebrar una setmana fallera, sense restriccions ni mascareta. Han sigut anys difícils i vull aprofitar aquest espai que em brindeu per a agrair a l’anterior executiva el seu esforç en enfrontar-se a aquella situació tan difícil que ens va tocar travessar. Hui, com la nit de la cremà, ressorgim amb més força encara si cap i tornem per a celebrar la millor festa del món, com coneixem, sense cap limitació i com la tradició marca.

Una falla no es manté sense els seus pilars bàsics, i un d’ells i que és fonamental, són els nostres socis, sòcies, socis d’honor, col·laboradors, anunciants i veïnat del barri, només puc expressarvos en nom de tota la comissió, el meu més etern agraïment per no haver-nos deixat mai sols, el vostre suport fa que Merello continue plantant any rere any.

Vull fer un esment especial, a la nostra Foguera germana d’Alacant, Nou Alipark, als qui esperem amb il·lusió aquests dies i als qui desitgem que visquen un any d’il·lusió al costat de nosaltres.

Finalment, i des de l’orgull que m’ompli ostentar la presidència durant aquest exercici, us convide que celebreu la setmana fallera al costat de nosaltres, en el meu nom i en de la les Falleres Majors, Patricia

i Aitana i el del President Infantil, Héctor, us animem que participeu dels nostres actes i activitats per als més xicotets i per als adults, les portes del nostre casal estan obertes per a tots i totes vosaltres. Us desitge de cor que visquem unes festes des de la igualtat, amb zero violència, sostenibles i inclusives. Per una grandíssima setmana fallera!

enguany es

a tots vosaltres, com a President de la meua benvolguda falla. Sóc conscient que m’enfronte a un repte difícil, carregat d’experiències úniques i moments de treball i esforç, però que són més suportables amb el recolzament de tots vosaltres.

A la Fallera Major

Patricia Bonaque López

Enric Cuenca

Les flors, amb il·lusió i força tornen a sorgir, s’omplin els tallers de soroll i la dolçaina es torna a sentir.

La primavera es pregona de la millor forma possible, i la reina de les flors pren forma amb una bellesa increïble.

Els portals pels carrers es transformen en barraca, i el tro de pólvora guerrer ara és harmonia de la traca.

La nostra estimada festa torna i anhelem amb il·lusió, dur-li les flors a la patrona amb alegria i devoció.

I per tot això i molt més fan falta falles als carrers, juntant nit i dia amb un bes i pregonant fort nostres volers.

La nostra festa divina necessita d’una capitana, tindre al capdavant una regina i exemple de dona valenciana.

No hi ha un exemple més clar ni una reina més digníssima, que la que tenim ací dalt, a tu, fallera guapíssima.

Llum de la festa marcera, llum d’alegria al casal, pura energia merellera que hui t’estem exaltant.

Un cicle vital culmines començat fa molts anys, quan destacares entres les nines sent la reina dels infants.

I enguany, Patri estimada ha arribat el teu moment, de ser la reina coronada del braç del teu president.

La primavera es pregona de la millor forma possible, I Merello hui et corona com a reina invencible.

Com a guia i Senyera, com clarins de la victòria, a tu, la més dolça merellera que torna ací a fer història.

Les carcasses fort retronen i el soroll sona com bes, i als quatre vents pregonen la nostra reina del 23.

Patricia, la dolça xiqueta hui ja és reina de l’amor, i Merello hui et presenta com a gran Fallera Major.

S’alça forta la llum de Llevant mentre la nit de l’hivern s’apaga, al cel la música es va escoltant i de tarongina dolça l’aire embriaga.

A la Fallera Major / Patricia Bonaque López

A la Fallera Major / Patricia Bonaque López

Salutació de la Fallera Major

Patricia Bonaque López

Hola a tots i totes. El meu nom

és Patricia Bonaque López.

Fallera major de l’Associació

cultural falla Eduardo Merello de l’exercici 2023.

Perquè conegueu una mica més del meu, enguany és molt especial, ja que compartisc aquest somni al costat d’una persona amb la mateixa il·lusió, amb el meu pare. Sent el president de la falla.

Aquest somni també està compartit amb els meus dos infantils que fan que siga més amé i divertit.

M’agradaria donar les gràcies a tota la comissió pel gran esforç que fan per aquesta falla.

També agrair a tots els amics, amigues, veïnat, socis i sòcies, col·laboradors, col·laboradores i patrocinadors i patrocinadores que també estan acompanyant a aquesta gran comissió en tot moment.

Per això m’agradaria convidar-vos a tots i a totes als actes que fem en la falla i en la setmana fallera.

El nostre casal és la vostra casa i m’agradaria que gaudíreu de cada acte i la setmana fallera com la gaudim nosaltres.

Ací us esperem encantats.

Moltes gràcies a tots.

Salutació Foguera Nou Alipark

María

Diuen que la felicitat només

Servisquen aquestes línies per a fer una xicoteta presentació; Soc María Jesús, amant de les nostres festes i tradicions. Una alacantina d’adopció a la qual la vida li porte a conèixer, formar part i admirar i estimar si cap, aquesta manera de viure.

Perquè si en alguna cosa estem d’acord és que, pertànyer a aquest món, és una ¨manera de viure´´ I bon compte d’això ens podem donar en aquests anys d’agermanament, on hem sigut testimonis en primera persona que compartim alguna cosa més que les desfilades, música, amor als nostres monuments i al foc. Adrián vull agrair-te aquests anys de lliurament i compromís. Gràcies per aquesta unió que vas fer possible juntament amb Alberto, i per obrirnos les portes de la teua casa, la teua Falla Eduardo Merello. Per fer possible que aquest eix Falla-Foguera siga una unitat i per ser un perfecte amfitrió.

Les nostres festes són una evolució constant, un continuar avançant, mirant sempre al futur i més quan ve carregat de persones que arriben per a quedar-se.

Volgut Paco, aquest és el punt en l’ens trobem, tant el teu com jo, iniciant una marxa que, amb el suport de tots els nostres comissionats, hem d’engrandir si cap la nostra Festa, amb la vista posada en l’horitzó i sense perdre de vista el viscut.

Estic desitjant que arriben aquesta Falles i poder gaudir, juntament amb els meus Càrrecs d’Honor i amb la meua Comissió, d’aquests dies de la vostra companyia i d’aqueixes vivències de pólvora i foc que tant estimem i enyorem.

Molta força, i una abraçada molt gran per a tots i que aquestes Falles 2023, siguen les millors.

Jesús González Blasco

és real quan es comparteix, i en nostra foguera solem repetir alguna cosa com si d’un mantra es tractara “compartit sempre és millor”.

Monument gran

Lema

F(Arts)

Artista

Luis Espinosa

Versos

Enric Cuenca i Adrián Luna

REMAT: EL TEATRE

Hi ha qui això de les eleccions és un tema que li la “trufa”, i hi ha qui li posa molta atenció perquè siga una òpera buffa.

Tantes promeses malèfiques ens han fet la pell molt dura, ací, on les Arts Escèniques eren les reines de la legislatura…

El mes de maig és el moment i les urnes tornaran a traure, vorem cartells de la mateixa gent i alguns que altres que van a caure.

Una guerra total pel poder que esperem que siga noble, on eixa classe dirigent no acabe fotent al poble.

CONTRA REMAT: L´ARQUITECTURA

Una història que s’oblida que per desgràcia s’ha enfonsat, és el nostre ferit de mort Pantalà que els polítics no volen salvar.

És un símbol del nostre Port que ja està al fons de la mar, i venen en projectes nous que ja mai es compliran.

Volen fer una millora una gran renovació, arreglar la part de fora i la de la mar… oblidar-la millor.

Com seguisca així la cosa al nostre museu industrial, haurem d’anar amb “manguitos” perquè estarà al fons del mar.

Dalt del Pantalà es barallen dos guerrers sense descans, per vore si la Gigafactoria per fi al poble arribarà.

El nostre Ajuntament fa força el govern central no volia pagar, I per fi pegaren cabotà per la pasta amollar.

El guerrer amb saviesa explica a tots amb devoció, Sagunt donara fins les bragues, si per fi es fa ací la inversió.

No vos baralleu més, que Mr. Marshall ja arribat, feu gran festa i soroll, perquè ¿tots anem a treballar?

Mentre al cel versos s’enlairen escrits en dolç valencià, serà perquè València té falles i les falles a Vicent Vayà.

Mentre quede en peu un sol faller i a l’aire s’escolte una albà, a la plaça o creu dels carrers sempre tindrem a Vicent Vayà.

Poeta inigualable fent l’exaltació els versos seus tenim a la memòria, Vicent ens ha fet plorar d’emoció i de les falles ja és insigne història.

Fill adoptiu de la ciutat, per a les falles és predilecte, llarga vida a Vicent Vayà el nostre Mantenidor per sempre!

Al basar xinés del barri les ofertes ja han posat, podeu triar el monument més lleig per en una rotonda clavar.

El Port és nomenat, circuit de rotondes d’envejar, coronades amb ferralla i fem, que fan mal fins al mirar.

El xinet que es molt espavilat el Black Friday vol aprofitar, per a veure si l’Ajuntament altra castanya vol comprar.

Entre les que estan abandonades o la de la “barca” que en venda està, hi ha una gran escampada d’art que entre totes ni una fan.

PRIMERA ESCENA: LA POESIA

SEGONA ESCENA: L’ESCULTURA

TERCERA ESCENA: LA PINTURA

Com si d’un Velázquez es tractara són les parets de la nostra ciutat, plena de pinzellades i colors que costen molt de netejar.

És una vergonya immensa l’amfiteatre del Triangle Umbral, que cada vegada que fan un acte, ens donen ganes de bossar.

¿I què penseu de les bodes i de les pancartes que van colocant? la ciutat pareix un grup de WhatsApp, amb llençol i esprai de pintar.

La gent ja no té civisme Ii li dóna igual parets tacar, participeu enel “Més que Murs”, I deixeu per fi de molestar.

QUARTA ESCENA: EL CIRC

El gran circ municipal ja no és de blaus ni rojos, i ara en any electoral tornen a eixir els Pinotxos.

Ara tot són grans promeses i projectes sense igual, i ara tots tenen preses pel poder municipal.

Continua Manolo Puigdelport com líder independentista, de la candidatura del Port i la gent segregacionista.

Esperant que toque la pedrea uns trànsfuga de Ciudadanos, diu que ha tingut una IDEA però és d’un tal Pere Valenciano…

Esquerra Unida només té el nom perquè dins estan tots vinga a la brega, arreant-se bones varades al llom per vore al remat qui de cap es queda.

Molta faena en tindrà Pepet sense tindre a Sunsioneta, per a portar de nou al poder als de la cara i somriseta.

Li agrada molt figurar i exhibir-se en tots els llocs, però li tocarà molt currar a Darío per pescar més vots.

Volen recuperar molts vots i l’hegemonia popular, a base de selfies i posts els peperos de la ciutat.

Els de Vox no es manifesten per la llista que tindran, les seues sigles pudentes només porten odi i mal.

Este espai estava dedicat per al partir de l’Arrimadas, però “ponga aquí su publicidad, apague y la puerta tancada”.

CINQUENA ESCENA: LA DANSA (Canteu amb la musiqueta del Resistiré del confinament…)

Desde el calorsitos d’Abu Dabi, con orgullo y con satisfacsión, perquè sense ser un rei molt savi m’he omplit les butxaques a muntó.

La corona poco me interesa i molt menos el saber estar… soy más de bragas marca “Princesa” y de circular a todo gas.

Resistiré! Pagando un poco Hasienda visitaré a mi hijo cuando venga a navegar por mucho que Corinna me lleve a la trena siempre me escapo de la cárcel porque tengo inmunidad.

Resistiré! De pie o hasiendo la croqueta, o accidentado por el suelo porque me he ido a cazar, porque el pueblo es más tonto que una m… perquè un Borbó si te l’ha feta te la tornarà a clavar…

SISENA ESCENA: EL CINEMA

“A media luz los dos”, deia el gran Julio Iglesias al cantar, i això ens va passar a Gilet quan les paelles vàrem cuinar.

Va ser tot un rebombori i la Junta les mans es va rentar, deien que no volien saber res i sense llum les paelles vàrem tastar.

Com si d’una pel·lícula fóra vam vore molts accidentats, una paella sola i xafada, que alguns es varen sopar.

Va ser una vergonya molt gran i de tot passa la nostra Federació, varen ser uns impresentables que no donaren ni una explicació.

SETENA ESCENA: LA MÚSICA

Amb la música ben forta i els carrers embrutats, així són els festivals, que preparen en la ciutat.

Les mosques estan de festa genen un gran soparot, se’n van a posar fines, amb les restes del Festardor.

La culpa no és sempre dels mateixos perquè vaja merder va deixar, el gran Richi en la Plaça Major en la festa de la nit de cap d´any.

Les nits d´orquestra a les falles, i també les festes patronals, deixen al matí merda i brutícia, com en un femer municipal.

HUITENA ESCENA: L’ART DE LA GUERRA (POLÍTICA)

La política és molt dura i per molt que pujes alt, més dura és la caiguda i ni Déu et salva del bac.

Quan les coses no es fan bé et poden créixer els bonsais, el dret es torna del revés i ja no té solució mai.

Quan passa la teua hora els teus seran els primers, en enviar-te a la capoladora i eliminar-te sense més.

No seràs santa ni sant, ni tindràs dia al calendari, ni els teus et pagaran ni una esquela al diari.

Comissió Executiva

Presidència Francisco Bonaque Valderas

Secretaria General Adrián Luna García

Vicesecretaria General Marta Martínez Muniesa

Vicesecretaria General Sergio Landete Expósito

Vicesecretaria General Cristina Rodríguez Díaz

i pirotècnia

Secretaria d’actes Laura Martínez Bronchú

Bibliotecari – Arxiver Juan José Landete Vázquez

Vicepresidència 1r Enric Cuenca Teruel

Vicepresidència 2n Enrique Soriano Martinez

Vicepresidència 3r Carla Sánchez Cosín

Vicepresidència 4t Fabri Córdoba Fernández

Vicepresidència 5é Ismael Jabani Cortes

Vicepresidència 6é Álvaro Andrés Martínez

Vicepresidència 7é Rafael Benito Alcázar

Comptador Antonio Esteban Valero

Vicecomptadora Begoña Expósito Martinez

Vicecomptadora Nuria Genovés Carbonell

Tresorera Loles Zaballos Garcia

Delegació de socis i loteria Rafael Benito Calabuig

Delegació de cultura Raquel Martín Genovés

Patricia Bonaque López

Laura Escanez Esteban

Delegació d’esports Sonia Córdoba Arranz

José Jerez Sanchez

Zaira Bonaque López

Delegació de festejos Sandra Ojeda Candelas

Sandra Jimenez Carrera

Ana Garcia Gosp

Alicia Felipe Domingo

Delegació d’activitats Rafi Arranz Garcia

diverses Francisca Gascó Felipe

Gregorio Sabirón Martin

Ana Sabirón Gasco

David Landete Exposito

Marta Torres Ramirez

Yolanda Solsona Perello

Delegació de llibret Francesc Arnau Navarro

María Andrés Martínez

Laura Campoy Ordiñaga

Ignacio Perez Juan

Delegació de casal Inés López Ortega

Carlos Moyano Hernández

Jorge Rodríguez Tapia

Robert Espinosa Ruiz

Juan Manuel Mateo Torrente

Aroa Sanz Hernandez

Juan Manuel Sánchez Mateo

Antonio Mateo Argente

Delegació infantils Mara Cosín Munera

Lola Cosín Munera

Yolanda Alcaide Arnau

María José Castany Sanmartin

Delegació de playback Esther Mantecón Román

i comparsa Giovanna García Sáez

Delegació de playback Violeta Serrano Garrido infantil Ana García Vizcaíno

Delegació de publicitat, Marta Puentes Garrido anunciants i xarxes socials David Adoves Pardo

Andrea Martínez Bronchú

Delegació de manteniment Amadeo Blasco de Fez

Guiseppe Mariani Marini

Pedro Andrés Micó

Tomás Olivert Ávila

Pedro Gargallo Ibañez

Delegació de trànsit Andres Alemany Ortiz

i transport

Delegació de plantà Alberto Valera Casero

Ruth Landete Alcazar

Rafi Arenas Chica

Fallers i falleres

Abraham Pérez González

Abraham Artés Castelló

Adrián Blasco Rebull

Adrián Luna García

Adriana Blesa Mazón

Adriana Santarén Sáez

Aida Beltrán Prieto

Ainara Muñoz García

Ainhoa María Mula Roig

Ainoa Fernández Jerez

Aitor Condes Angulo

Alba Gilabert García

Alba De la Calle Gil

Alberto Valera Casero

Alberto Rodríguez Badal

Alberto Blasco Rebull

Alberto Roda Borrás

Alejandro Cegarra Giménez

Alejandro Escolano Hernández

Alejandro Sánchez Sánchez

Alicia González Ponce

Alicia Felipe Domingo

Álvaro Andrés Martínez

Amadeo Blasco de Fez

Ana García Gosp

Ana García Vizcaino

Ana Sabirón Gascó

Ana Isabel Algarra del Val

Ana Maria Aranda Garcia

Ana Maria Martinez Lopez

Ana María Martínez Sánchez

Ana María Rebull Rebull

Andrea Blasco Sánchez

Andrea Diaz- Alejo Leon

Andrea Martínez Bronchú

Andrés Alemany Ortiz

Andrés Rodríguez Valle

Ángel Gómez Mezquita

Ángel Rosario Martín

Antonio Esteban Valero

Antonio Ochando Tuset

Antonio Díaz Noverques

Antonio José Mateo Argente

Armando González Ponce

Aroa Sanz Hernández

Astrid Gómez Andrés

Aurora Arranz García

Azahara Sáez Porras

Barbara Marin Jakab

Begoña Expósito Martínez

Begoña Biosca Minguez

Belén Soriano Mérida

Bernardo Jaime Gramaje Revert

Bianca Marco Ribera

Bienvenida Alcázar Sánchez

Blanca López Olmos

Borja Canós Asensio

Brian Rodrigo Coso

Carla Sánchez Cosin

Carla Landete Campos

Carlos Riera Peiró

Carlos Benito Alcázar

Carlos Moyano Hernández

Carolina Sancho Castillo

Christian Arriero Martin

Claudia González Montes

Cristina Rodríguez Díaz

Cristina Palmero Molina

Cristina Salvador Uviedo

Daniel Miguel Picó Jordán

Daniela Soler Alacreu

David Muñoz Mañas

David Adoves Pardo

David Codina Segura

David Gimeno Ferrandis

David Landete Expósito

Deogracias Molina Labrador

Dolores Cosín Munera

Edith Santibañez Muñoz

Elba Martín Cosín

Elena Cortés Suny

Elena Ramiro Rovira

Elena María García Martín

Elsa I. Hermoso Díaz

Emília Arranz García

Enara Gómez Martín

Enric Cuenca Teruel

Enrique José Soriano Martínez

Esteban Acebrón Hernández

Estefanía Rubio Cruz

Esther Mantecón Roman

Esther Bosque Uviedo

Eva Ruiz Ortiz

Fabri Córdoba Fernández

Filomena Rebull Rubio

Francesc Arnau Navarro

Francisca Díaz Amorós

Francisca Gascó Felipe

Francisca Esquer Orellana

Francisco Izquierdo Sarrion

Francisco Arévalo Lérida

Francisco Bonaque Valderas

Francisco Javier Viñas Arranz

Francisco José Hermosilla Romero

Gema Agustín Aucejo

Giovanna García Sáez

Giuseppe Mariani Marini

Gregorio Sabirón Martín

Hugo López Flor

Ignacio Pérez Juan

Inma Pastor Hernandez

Irene Blasco López

Irene Salcedo Ruiz

Irianna Sáez Porras

Iris García Martínez

Isis Gil Mellado

Ismael Jabani Cortés

Iván Codina Solsona

Janire Pérez Belmonte

Javier Martínez Muniesa

Jesús Javier Cristóbal Rubio

Joaquin Badal Samper

Jordi Soriano Martínez

Jorge Rodríguez Tapia

Jorge Junquero Chacon

Jorge Alexander Santana Peña

José Jerez Sánchez

José Angel Viñas Arranz

José Antonio Hernández Rodríguez

José Antonio López Nistal

José Javier Jurado Gasso

José Luis Díaz Aranda

José Luis Pérez Aranguren

José Luis Sánchez Carrillo

José Manuel López García

José Vicente Bosque Moliner

Juan Salcedo García

Juan Francisco Marco Escudero

Juan José Bronchú Gandía

Juan José Landete Vázquez

Juan Manuel Mateo Torrente

Juan Manuel Sánchez Mateo

Juana Martínez García

Juanita Ribera Oliva

Julián Uviedo Ferrer

Julio Landete Serrano

Laura Campoy Ordiñaga

Laura Martínez Bronchú

Laura Escánez Esteban

Laura Roselló Baena

Laura García Martínez

Laura Rodríguez Díaz

Lorena Sancho Navarro

Lucía Martínez Asunción

Luis Ramón Méndez Castany

Mª Amor Uviedo Molina

Mª Amparo Pastor Cordon

Mª Dolores Zaballos García

Mª Jesús Iserte Sánchez

Mª José Castañy Sanmartín

Mª Luz Martínez Martínez

Manuel Bonaque Valderas

Mara Cosín Munera

Maria Alcantud Fernández

María Mena Arranz

María Salcedo Ruiz

María Andrés Martínez

María Alcantud Fernández-Yañez

María Carmen Díaz Hermoso

María Inés López Ortega

María José Badía Aleixandre

Mariano López Camarasa

Marta Blasco Gea

Marta Rodriguez Villalba

Marta Puentes Garrido

Marta Martínez Muniesa

Marta Torres Ramírez

Marta Mérida Morillas

Marta Arnau Rodríguez

Marta Moyano Hernandez

Mercedes Ferri Benito

Miguel Angel Cano Manrique

Miguel Ángel Pallarés Camarasa

Miguel Ángel Izquierdo Pérez

Miguel Ángel Navarro Rodríguez

Mireya Sánchez Navarro

Mireya Ruiz Ruiz

Natalia Soria Briones

Noelia Marzo Ruiz

Noelia Blasco Llora

Núria Genovés Carbonell

Omar Granell Martí

Oscar Blasco de Fez

Paola García Villar

Patricia Andreu Gómez

Patricia Bonaque López

Patricia Torres Gómez

Patricia García Sánchez

Paula Mérida Morillas

Paula Gilabert García

Pedro Andrés Micó

Pedro Gargallo Ibañez

Rafael Benito Alcázar

Rafael Benito Calabuig

Rafael Sanchez Izquierdo

Rafaela Arenas Chica

Rafaela Arranz García

Raquel Martín Genovés

Regula López González

Ricardo Vicente Barcenas

Robert Espinosa Ruiz

Roberto Miralles Esparza

Rosa Garcia Fernandez

Rubén Rovira García

Rubén Córdoba Arranz

Ruth Ballesteros Luna

Ruth Landete Martínez

Sandra Ojeda Candelas

Sandra Jiménez Carrera

Santiago Martínez Gómez

Sara López Hermoso

Sara Moreno Baeza

Sarai Gómez Andrés

Saray Hernández Quesada

Sergio Landete Expósito

Sheila Lopez del Rio

Sheila Pastor Hernández

Sheila Ortiz Calvo

Silvia Serrano Garrido

Silvia Cambil Aspas

Sonia Ferri Cuenca

Sonia Cayuela Torres

Sonia Córdoba Arranz

Teresa Esteban Forcén

Tomás Vicente Olivert Ávila

Toñi Fernandez Escriba

Valle Briones Falla

Victoria Pérez Juan

Victoriano Ortega Heredia

Violeta Serrano Garrido

Yolanda Benito Biosca

Yolanda Solsona Perelló

Yolanda Alcaide Arnau

Yurena Rodríguez Montserrat

Zaira Bonaque López

Zaraida Mellado Muñoz

Edita

A.C. Falla Edcuardo Merello

Justificació de la tirada 450 llibrets per animar la festa

Depòsit legal V-217-2016

Coordinació

Maria Andrés, Francesc Arnau, Laura Campoy i Ignacio Pérez

Eduardo Merello 2023

Enric Cuenca - Crítica i Poesia

Adrián Luna - Poesia

Luís Espinosa - Falla gran

David Ojeda - Falla infantil

Disseny i maquetació

Yogur de Fresa

Este llibret participa en el Premi de les Lletres Falleres

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2023

Difusió il·limitada i en valencià https://issuu.com/lamerello

Recompenses

RECOMPENSES FEDERACIÓ

JUNTA

FALLERA DE SAGUNT

RECOMPENSES DE JUNTA

CENTRAL FALLERA DE VALENCIAMAJORS

BUNYOL DE BRILLANTS

Mercedes Ferri Benito

Juana Martínez García

Eva Ruiz Ortiz

BUNYOL DE FULLES

Bienvenida Alcázar Sánchez

Irianna Sáez Porras

Carla Sánchez Cosín

Alberto Valera Casero

BUNYOL D’OR

Alba de la Calle Gil

Giovanna García Sáez

David Landete Expósito

Yurena Rodríguez Montserrat

Azahara Sáez Porras

BUNYOL D’ARGENT

Esteban Acebron Sánchez

Alejandro Cegarra Giménez

Iván Codina Solsona

Robert Espinosa Ruiz

Isis Gil Mellado

María Mena Arranz

Filomena Rebull Rubio

Alberto Roda Borras

Belén Soriano Mérida

BUNYOL DE COURE

Elena Cortes Suay

José Antonio Hernández Rodríguez

Juan José Bronchu Gandia

Blanca López Olmos

Alejandro Sánchez Sánchez

José Luis Pérez Aranguren

Sara Moreno Baeza

Toñi Fernández Escriba

Marta Rodríguez Villalba

Bárbara Marín Jakab

Francisco Izquierdo Sarrion

Brian Rodrigo Coso

Marta Moyano Hernández

Ricardo Vicente Bárcenas

Ana María Aranda García

David Muñoz Mañas

Christian Arriero Martin

Sheila López Del Rio

Jorge Alexander Santana Peña

Inma Pastor Hernández

Rafael Sánchez Izquerdo

Jorge Junquero Chacón

Ana maría Martínez López

Joaquín Badal Samper

Ana Isabel Algarra del Val

MASCLET D’OR I DIAMANTS

AMB FULLES DE PLATÍ

Ángel Gómez Mezquita

Juan José Landete Vázquez

MASCLET D’OR I DIAMANTS

AMB FULLES DE LLORER

Emília Arranz García

Irene Salcedo Ruiz

MASCLET D’OR AMB FULLES DE LLORER

Marta Mérida Morillas

Sonia Cayuela Torres

MASCLET D’OR

Elena María García Martín

Laura Roselló Baena

Miguel Ángel Izquierdo Pérez

Natalia Soria Briones

Omar Granell Martí

Silvia Cambil Aspas

MASCLET D’ARGENT

Andrea Martínez Bronchú

Elba Martín Cosín

Elena Ramiro Rovira

Esteban Acebrón Hernández

Mª José Castañy Sanmartín

María Carmen Díaz Hermoso

Marta Puentes Garrido

Paola García Villar

Victoriano Ortega Heredia

Ylenia Cañizares García

Zaira Bonaque López

MASCLET DE COURE

Ainara Muñoz García

Alba Gilabert García

Borja Canós Asensio

Francisca Díaz Amorós

José Luis Díaz Aranda

Mireya Sánchez Navarro

Paula Gilabert García

Alejandro Sánchez Sánchez

Blanca López Olmos

Elena Cortés Suay

José Antonio Hernández Rodríguez

José Luis Pérez Aranguren

Juan José Bronchú Gandía

Sara Moreno Baeza

Antonia Fernández Escribá

Marta Rodríguez Villalba

Bárbara Marín Jakab

Francisco Izquierdo Sarrión

Brian Rodrigo Coso

Marta Moyano Hernández

Ricardo Vicente Bárcenas

Ana María Aranda García

David Garcia Muñoz

Christian Arriero Martín

Sheila López del Rio

Jorge Alexander Santana Peña

Inma Pastor Hernández

INSÍGNIES DE LA FALLA

INSÍGNIA DE LA FALLA DE FULLES (30 ANYS)

Ruth Landete Martínez

Eva Ruiz Ortiz

INSÍGNIA DE LA FALLA D’OR (20 ANYS)

Armando Gonzalez Ponce

Alberto Valera Casero

Zaira Bonaque Lopez

Ivan Codina Solsona

Patricia Bonaque Lopez

INSÍGNIA DE LA FALLA D’ARGENT (10 ANYS)

INFANTIL

Manel Soriano Serrano

Blanca Arévalo Torres

Mario Izquierdo Garcia

MAJORS

Ainoha Mula Roig

Ainoha Fernández Jerez

Alba de la Calle Gil

Giovanna Garcia Saiz

Abraham Gonzalez Pérez

INSÍGNIA DE LA FALLA (1r ANY)

INFANTIL

Alejo Lopez Escanez

Dylan Pérez Moreno

Marta Bronchud Lopez

Hugo Arriero Lopez

Daniella Arriero Lopez

Airan Santana Pastor

Nayeli Moreno Pastor

Aitana Pinedo Moreno

Veselka Plamenova Parvanova

Valeria Balaguer Lopez

Llum Riera Mérida

Emma Vicente Arnau

Vicent Cuenca Rodríguez

Dario Junquero Martínez

Ariadna Junquero Martínez

Anais Badal Algarra

Cèsar Badal Algarra

Eidan Sola Pérez

Pol Sánchez Arnau

MAJORS

Elena Cortes Suay

Jose Antonio Hernández Rodríguez

Juan Jose Bronchu Gandia

Blanca Lopez Olmos

Alejandro Sánchez Sánchez

Jose Luis Pérez Aranguren

Sara Moreno Baeza

Toñi Fernàndez Escriba

Marta Rodríguez Villalba

Barbara Marin Jakab

Francisco Izquierdo Sarrion

Brian Rodrigo Coso

Marta Moyano Hernández

Ricardo Vicente Barcenas

Ana Maria Aranda Garcia

David Muñoz Mañas

Christian Arriero Martin

Sheila Lopez Del Rio

Jorge Alexander Santana Peña

Inma Pastor Hernández

Rafael Sánchez Izquerdo

Jorge Junquero Chacón

Ana Maria Martínez Lopez

Joaquin Badal Samper

Ana Isabel Algarra del Val

Sòcies i socis

Abraham Pérez González

Adrián Luna García

Aida Beltrán Prieto

Aida Navarro Redón

Ainhoa Fernández Jerez

Ainhoa Mula Roig

Aitana Pineda Moreno

Aitor Condes Angulo

Alba De La Calle Gil

Alberto Rajadell

Alberto Rodríguez

Alberto Valera Casero

Alejandro Cegarra

Alejandro Sánchez Sánchez

Alicia Felipe Domingo

Alicia González Ponce

Amadeo Blasco De Fez

Amparo Martínez

Amparo Rubio Rubio

Ana García Gosp

Ana García Vizcaíno

Ana Isabel Algarra Del Val

Ana Isabel Uviedo Molina

Ana Mª Sancho Gaspar

Ana Teruel

Andrea Blasco Sánchez

Andrea Díaz Aucejo

Andrea Ponferrada

Andrés Alemany Ortiz

Andrés Heredia Tovar

Ángel J. Blasco López

Ángel Gómez Mezquita

Ángel Montalbán

Ángel Rosario Martín

Antonia Morcillo

Antonio Díaz Noverques

Antonio Esteban Valero

Antonio Escobar Valverde

Antonio García Marín

Antonio Jose Mateo Argente

Antonio Martín Valencia

Antonio Ochando Tuset

Araceli Uviedo Molina

Argimiro Pérez Martínez

Arrocería Cá Merche

Ascensión Felipe Pérez

Ascensión Gascó Felipe

Astrid Gómez Andrés

Asunción Balaguer Del Campo

Aurora Arranz García

Azahara Sáez Porras

Bárbara Marín

Begoña Biosca Mínguez

Begoña Expósito Martínez

Belén Soriano Mérida

Bernardo Gramage Revert

Bienvenida Alcázar Sánchez

Blanca López Olmos

Borja Canos Asensio

Carla Moreno Candelo

Carlos Riera Peiró

Carlos Muñoz Torrente

Carmen Esteve Martorell

Carmen Gómez Miguel

Carmen Izquierdo Ortín

Carolina Sancho

Concepción Ortiz Hervás

Conchín Moral Giménez

Consuelo Andreu Lledó

Consuelo Palacios

Consuelo Pérez Martín

Cristian Calcerrada García

Cristina Palmero Molina

Daniela Benito Muñoz

Daniela Soler Alacreu

David Adobes Pardo

Diego Torres Revert

Dimas Molina Labrador

Dolores Cosín Munera

Dolores García Blasco

Edith Santibáñez Muñoz

Elena Cortes Suay

Elena García Martí

Elena Ramiro Rovira

Elsa Hermoso Díaz

Emilia Gassó Gassó

Encarna Alacreu

Encarnación De Las Peñas

Encarna Muñoz Antonino

Encarnación Palmero González

Enric Cuenca Teruel

Enrique Herrero López

Enrique Soriano Martínez

Enrique Soriano Torres

Esteban Acebron Hernandez

Esteban Mérida Biosca

Estefanía Luna Castelló

Esther Bosque Uviedo

Esther De Haro

Esther Mantecón Román

Eva Ruiz Ortiz

Farmacia Morvedre

Felipe Noguera Mejías

Félix Sanz Piedra

Francisca Ramírez Jarque

Francisco Bonaque Valderas

Francisco Conesa Vivanco

Francisco González Simón

Francisco Hermosilla Romero

Francisco Moyano Giménez

Francisco Ortiz Gallart

Gerardo Alós Bono

Giovanna García Sáez

Gregorio Esteban Valero

Gregorio Sabirón Martínez

Giuseppe Mariani Marini

Horno Trigo Y Miel

Ignacio Pérez Juan

Irene Blasco López

Irene Salcedo Ruiz

Iriana Sáez Porras

Isabel Bixquert

Isabel Navarro Bixquert

Ismael Jabani Cortés

Iván Moya Ballesteros

Janire Pérez Belmonte

Javier Martínez Muniesa

Jesús Javier Cristóbal Rubio

Jesús Manrique López

Jesús Segovia Beltrán

Jordi Soriano Martínez

Jorge Rodríguez Tapia

José Antonio Hernández Rodríguez

José A. Olmos García

José Alcaide López

José Bosque Moliner

José Bruno

José Cambil Sánchez

José Felipe Pérez

José Ferri Zurita

José Javier Jurado Gassó

José López Benavent

José Luis Calero Martí

José Luis Díaz Arnada

José Manuel Moreno Moreno

José Manuel López García

José Viecente Bosque Uviedo

Jorge Junquero Chacón

Josefina García Prior

Juan García Molinero

Juan M. Lacomba Benito

Juan Manuel Benedí Andreu

Juan Manuel Mateo Torrente

Juan Manuel Sánchez Mateo

Juan Ruiz Gázquez

Juan Salcedo García

Juan Salcedo Ruiz

Juana A. Caro Tristán

Juanita Rivera Oliva

Julia Valero Muñoz

Julián Moliner Azcona

Julián Uviedo Ferrer

Julio Farinós Castillo

Julio Landete Serrano

Laura Campoy Ordiñaga

Laura Clemente Del Molino

Laura Escánez Esteban

Laura Martínez Bronchú

Laura Rodríguez Díaz

Laura Roselló Baena

Lidia Rodríguez

Lola García Lezcano

Lola Hernández Pérez

Lola López Romera

Lucas Casas López

Lucía Llorens Bronchú

Lucia Martínez Asunción

M Carmen Díaz Hermoso

Mª Amparo Lacomba Benito

Mª Ángeles Montes Perea

Mª Ángeles Pallarés Camarasa

Mª Ángeles Soriano Peris

Mª Carmen Andrés Urquiza

Mª Carmen Briones Martínez

Mª Carmen Llamas

Mª Dolores Villalba

Mª Dolores Zaballos García

Mª Jesús Iserte Sánchez

Mª Luz Barriopedro

Mª Luz Martínez Martínez

Mª Luz Zacarías Debón

Mª Pilar Bronchu Gandia

Mª Teresa Martín Gutiérrez

Manolita Valderas

Manuel Bonaque Valderas

Manuel López Burgos

Manuela Felipe Pérez

Mara Cosín Munera

Marcial Gómez Chaparro

María Alcantud Fernández

María Dolores Tuset

María Felipe Pérez

María García Nieto

María Salcedo Ruiz

María Sesé Galindo

María Rubí Gual

Mariano López Camarasa

Mariano Sánchez Sánchez

Marisa Sanz

Marta Arnau Rodríguez

Marta Moyano Hernández

Marta Puentes Garrido

Marta Rodríguez Villalba

Marta Torres Ramírez

Maruja Huguet

Mercedes Castillo Valeriano

Mercedes Ferri Benito

Merche Ortiz

Miguel Ángel Cano Manrique

Miguel Ángel Navarro Rodríguez

Miguel Ángel Pallares Camarasa

Miguel Estal Tortosa

Milagros Bureda Villalba

Mireya Ruiz Ruiz

Mirian Cayuela Torres

Nuria Genovés Carbonell

Omar Granell Martí

Omar Madrid Joli

Oscar Blasco De Fez

Paquita Esquer Orellana

Paquita García

Socis d’Honor

Paquita Sánchez

Patricia García Sánchez

Patricia Torres Gómez

Paula Gilabert García

Paula Pérez Simón

Pedro De Andrés Micó

Pepita Sanz Calza

Pilar Madrid Hernández

Pilar Pérez Benedí

Pilar Rodríguez

Pilar Tristán Ruiz

Primo Berzosa López

Provi Morillas García

Rafael Benito Calabuig

Rafael Sánchez Izquierdo

Rafaela Arenas Chica

Rafi Arranz García

Raquel Martin Genovés

Raúl Benito Díaz

Régula López González

Reme Ortiz Hervas

Roberto Espinosa

Roberto Miralles Esparza

Rosario Briones

Rosario Lorenzo Fernández

Rosa García Fernández

Rosita Alepuz

Rubén Rovira García

Ruth Ballesteros Luna

Sandra García Sáez

Sandra Jiménez Carrera

Santiago Martínez Gómez

Sara Moreno Baeza

Sarai Gómez Andrés

Sheila Lope Del Rio

Saray Hernández Quesada

Sauce

Sheila Ortiz Calvo

Sheila Pastor Hernández

Silvia Serrano Garrido

Sonia Ferri Cuenca

Teresa Esteban Forcen

Tomas Olivert Ávila

Tomás Olivert Folch

Toñi Fernández Escriba

Trinidad García Miñana

Urbano López García

Valeria Balaguer López

Veselka Plamenova

Vicente Borrás Noguera

Vicente Cuenca Valiente

Vicente Gómez Tineo

Vicente Lara Brox

Vicente Moya

Victoria Muniesa Franco

Victoria Pérez Juan

Violeta Serrano Garrido

Yolanda Alcaide Arnau

Yolanda Benito Biosca

Yolanda Solsona Perelló

Yurena Rodríguez Montserrat

Zaraida Mellado Muñoz

D. Antonio Larrea López

Dª Carmen Devesa Herrero

D. Vicente Santibañez Arrés

Bar Cervera

Gestoría Gramage

Óptica Diseño

Restaurante El Faro

Edita

A.C. Falla Edcuardo Merello

Justificació de la tirada 450 llibrets per animar la festa

Depòsit legal

V-217-2016

Coordinació

Maria Andrés, Francesc Arnau, Laura Campoy i Ignacio Pérez

Eduardo Merello 2023

Enric Cuenca - Crítica i Poesia

Adrián Luna - Poesia

Luís Espinosa - Falla gran

David Ojeda - Falla infantil

Disseny i maquetació

Yogur de Fresa

Este llibret participa en el Premi de les Lletres Falleres

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2023

Difusió il·limitada i en valencià https://issuu.com/lamerello

60 62 64 68 69 70

Salutació de la presidència

Héctor Mateo Sanz A la

Fallera Major

Aitana López Pastor

Enric Cuenca Monument infantil

Lema: Il·lusió

Artista: David Ojeda

Versos: Enric Cuenca i Adrián Luna

Salutació de la Fallera Major

Aitana López Pastor

Falleretes i fallerets

Salutació de la presidència

Héctor Mateo Sanz

Hola, sóc Héctor Mateo Sanz, president infantil d’Eduardo Merello.

Com veureu, ja tinc experiència com a president infantil i he continuat perquè em sent molt a gust en el meu càrrec i gràcies al suport i esforç d’aquesta comissió, de la meua família i de l’afecte dels veïns i veïnes del nostre barri.

Com cada any, vull convidar a la nostra setmana fallera a tots els fallers, família, socis i veïns a passar pel nostre Casal per a poder gaudir les falles, ja en condicions normals, després del passat aquests anys anteriors.

Espere que enguany amb el suport de tots es puga gaudir de la nostra festa més esperada com cal. Tindrem xarangues, orquestres, bonics monuments, olor pólvora i flors... Que ens faran sentir les falles com realment són.

Finalment, vull donar un especial agraïment a tots els fallers i falleres d’Eduardo *Merello per haver fet que els meus anys com a president siguen i seran, per sempre, inoblidables per a mi.

Gràcies a tots i totes de cor.

Visca València.

Visquen les falles.

Visca la Falla Eduardo Merello.

Un altre any més seguisc al capdavant de la meua comissió infantil com a representant. Enguany contínua el meu somni amb nous companys de viatge: Paco, Patri i Aitana.

A la Fallera Major

Aitana López Pastor

Enric Cuenca

I hui, de sobte,sona el despertador i despertes d’un llarg somni d’anys i anys esperant, de moltes hores anhelant ser tu la reina fallera i sultana dels infants.

I ara, hui i ací, sona el despertador... i te n’adones de la realitat i veus esta sala plena i comences a assimilar que tot ja és veritat.

Ja has despertat, del somni de l’espera, somni fet ja realitat, Aitana, eres reina fallera de Merello i els seus infants.

Eres la joia de ta casa, orgull de tota la família, que veu a la seua xiqueta vivint un somni d’alegria.

Desperta, ja estàs exaltada i 2023 ja és tot teu, desperta, ja estàs coronada i Merello amb tu és una veu.

Una veu plena d’esperança, per les falles que ja venen, una veu que mai descansa llevant-nos del cor les penes.

Aitana, dolça fallera, hui és el teu despertar de la que és reineta merellera que per fi sap què és regnar.

Hui, alegre i victoriosa eres l’orgull dels teus fallers, dels qui et sentiràs ben honrosa al rebre tot el seu voler.

Tens nom de serra mare de la terra valenciana, al dir-lo, s’ompli l’aire del dolç frescor d’Aitana.

Dóna’ns alegria i frescor i serà el nostre amor infinit, a tu, Aitana López Pastor, la nostra reina infantil.

A la Fallera Major infantil / Aitana López Pastor

A la Fallera Major infantil / Aitana López Pastor

Monument infantil

Lema

Il·lusió

Artista

David Ojeda

Versos

Enric Cuenca i Adrián Luna

COS CENTRAL I REMAT

Les falles són festa, les falles són amor, les falles son cultura, les falles són tradició.

Una fallera del cap als peus és la centre de la falla, és el perquè de la festa quan el seu cor esclata. La nostra regina i sobirana, la bonica Fallera Major, representa de la festa el més pur amor.

Però l’amor té un límit i a juliol no cal fer l´exaltació, quina marevallosa idea va tindre la Federació.

Quaranta graus a l’ombra i moltíssimes insolacions, eixe seria el resum, de l’esperada Presentació.

Corona la falleta dos bons valencians, que engalen els carrers per la festa que ha arribat.

Ell posa les banderetes que sembla destorben al veïnat, i el nostre Ajuntament ens diu que el dia 20 les tenim que llevar.

Una miqueta més d’empatia que sembla que tot molesta, recordeu que som patrimoni I no a soles la festa.

La fallera amb alegria prepara al carrer l’ornamentació, que com siga com l´any passat espai amb les equivocacions.

I és que la nostra volguda Asun va confondre l’hora d’acabar, no sabia si era de nit o a l’hora de despertar.

A tots els agraden les falles, fins a gossets i també a gatets, però a les escoles treballen i no tenen festa els xiquets.

És la festa més potent que tenim al municipi, i la que mou a més gent des del final fins al principi.

És la festa més criticada, tant de nit com de dia, però és la més arrelada i la que ens porta l’alegria.

És un esperit immortal que crema totes les penes, i continua treballant malgrat tots els problemes.

Vulguen ajudar o no, les falles plantarem perquè som una tradició que en peu resistirem.

I després de la cremà el somni continua creixent, perquè el poble valencià és poble de renaixement.

El dia gran tenim l’ofrena i a ella anem amb il·lusió, però en arribar ens dóna pena amb un tapís de decepció.

Uns “vestidors” que han pagat haurien de fer la faena, i al final, el resultat és un tapís que fa pena.

PRIMERA ESCENA

SEGONA ESCENA

TERCERA ESCENA

Salutació de la Fallera Major

Aitana López Pastor

Hola, sóc Aitana la fallera mayor infantil de la falla Eduardo Merello per a l’exercici 2022 -2023.

Vull dirigir-me a totes les persones que li agraden les falles, als membres de la meua comissió d’aquesta gran familia que formen, als nostres amics de la Foguera Nou Alipark, als socis i sòcies fallers i a la nostra federació Junta Fallera de Sagunt.

Per fi ha arribat la meua il·lusió de ser fallera major infantil de la meua falla, l’any més desitjat per a mi. En la mà en el cor, tinc moltes ganes que arribe la setmana fallera, veure la meua falla plantada disfrutar amb tota la meua comissió i els meus infantils d’auesta festa fallera, de les traques, les xarangues i tots els passacarrers i així poder gaudir del meu somni.

M’agradaria donar les gràcies als meus pares, als meus tios i a la meua familia en general sobretot, al meu germa Iker per estar al meu costat sempre amb la misma il·lusió que tinc jo.

Per finalitzar vull dirigirme als meus representants: Paco, Patri i Héctor gràcies per formar part del meu any 2023, vos estime molt.

Des d’ací vos convide a tota la comissió i al barri de gaudir de la nostra Festa al Carrer como ho estic fent jo en representació dels infantils de Eduardo Merello.

Falleretes i fallerets

Adrián Hermosilla Marzo

Adriana Cristóbal Blesa

África Rodríguez Serrano

Airan Santana Pastor

Aitana González Ruiz

Aitana Pineda Moreno

Aitana Del Rio Pastor

Alejo López Escánez

Alex Rodríguez Serrano

Alma Morte Martínez

Ana Viñas Sáez

Ana Gargallo Alcaide

Anais Badal Algarra

Ander Benito Sancho

Andrea Viñas Sáez

Aneliz Marco Ribera

Ariadna Junquero Martinez

Blanca Arévalo Torres

Carles Soriano Serrano

Cesar Badal Algarra

César González Ruiz

Daniella Arriero Lopez

Dario Junquero Martinez

Diego Condes García

Dylan Pérez Moreno

Eidan Sola Perez

Einar Riera Mérida

Emma Vicente Arnau

Enzo Condes García

Héctor Mateo Sanz

Hugo Mateo Sanz

Hugo Arriero Lopez

Ian Catalán García

Iker López Pastor

Izan García Iserte

Kyhara Jurado Pastor

Laia Miralles Sánchez

Laia Blasco Blasco

Leire Artés Sáez

Leo Mariani Marini Agustín

Llum Riera Mérida

Lucas Olivares Salcedo

Manel Soriano Serrano

Manuel Girona Salcedo

Mar Ferri Benito

Marcos Arévalo Torres

María Torrecillas Fernández

Marina Cuenca Rodríguez

Mario Izquierdo García

Mario López Escánez

Marta Bronchú López

Mia Espinosa Castañy

Naia Izquierdo Palmero

Nayeli Moreno Pastor

Neset Gil Mellado

Olaia Granell Soria

Pablo Murciano Rodriguez

Paula Rovira Cayuela

Pol Sánchez Arnau

Raquel Gargallo Alcaide

Roberto Miralles Sánchez

Sergio Acebrón Sancho

Soraya Acebrón Sancho

Unai Izquierdo Palmero

Valeria Balaguer Lopez

Vega Blasco Blasco

Vera Benito Sancho

Veselka Plamenova Parvanova

Vicent Cuenca Rodriguez

Victor López Hermoso

Xavi Izquierdo García

Yago Sales Gómez

Yashira Ortiz Calvo

Recompenses

RECOMPENSES DE JUNTA CENTRAL FALLERA DE VALENCIAINFANTILS

DISTINTIU D’OR

Blanca Arevalo Torres

Mario Izquierdo Garcia

Manel Soriano Serrano

DISTINTIU D’ARGENT

Adriana Cristobal Blesa

Mar Ferri Benito

Xavi Izquierdo Garcia

Aneliz Marco Ribera

Laia Miralles Sanchez

Einar Riera Merida

DISTINTIU DE COURE

Alejo Lopez Escanez

Dylan Perez Moreno

Marta Bronchud Lopez

Hugo Arriero Lopez

Daniella Arriero Lopez

Airan Santana Pastor

Nayeli Moreno Pastor

Aitana Pinedo Moreno

Veselka Plamenova Parvanova

Valeria Balaguer Lopez

RECOMPENSES FEDERACIÓ JUNTA FALLERA DE SAGUNT

MASCLET INFANTIL D’OR

I DIAMANTS AMB FULLES DE PLATI

Ana Gargallo Alcaide

MASCLET INFANTIL D’OR

AMB FULLES DE LLORER

Blanca Arevalo Torres

Manel Soriano Serrano

Mario Izquierdo García

MASCLET INFANTIL D’OR

Ian Catalán García

Iker López Pastor

Lucas Olivares Salcedo

Marcos Arévalo Torres

Unai Izquierdo Palmero

Vera Benito Sancho

Yashira Ortiz Calvo

Alex Rodriguez Serrano

MASCLET INFANTIL D’ARGENT

Carles Soriano Serrano

Diego Condes García

Kyhara Jurado Pastor

Laia Blasco Blasco

Marina Cuenca Rodríguez

Olaia Granell Soria

MASCLET INFANTIL DE COURE

Enzo Condes García

Izan García Iserte

Roberto Miralles Sánchez

Sergio Acebrón Sancho

Alejo López Escánez

Dylan Pérez Moreno

Marta Bronchú López

Hugo Arriero López

Daniella Arriero López

Airan Santana Pastor

Nayeli Moreno Pastor

Aitana Pineda Moreno

Veselka Plamenova Parvanova

Valeria Balaguer López

Llum Riera Merida

Passatemps

Troba algunes de les paraules que pots llegir en l’explicació del nostre monument infantil:

Festa, amor, cultura, tradició, presentació, ornamentació, gatets, ofrena i tapís

Ajuda a la delegació de llibret a trobar el camí per a lliurar a temps el material al maquetador.