1 minute read

Trànsit d’escombraries

Sergi Nagant

Músic

Advertisement

La pandèmia ens va tancar

Sols volíem aire fresc, carícies del vent de Llevant. Fer vida lluny de l’asfalt. Del sofà? Ni parlar. Començàrem a apreciar el color blau del cel i el verd d’una muntanya que tornava a ser dels animals.

Vam exigir el nostre dret, oblidant les responsabilitats, la terra que renaixia va deixar de respirar. L’ofegàrem amb petjades de sabates comercials i amb un mantell de plàstics l’acabàrem de matar.

La treva amb la naturalesa no fou més que un miratge, viatge de retorn a l’antiga normalitat. L’educació, que brilla per l’absència, va fer dels camps de València un autèntic abocador.

La Covid, per moments, ens tornà insignificants, una mota de pols enmig d’un camp de fang.

I amb la nostra llibertat tornàrem a la realitat. Qui són els humans i qui som els animals?

This article is from: