Monument infantil

Lema

Il·lusió

Artista

David Ojeda

Versos

Enric Cuenca i Adrián Luna

Cos Central I Remat

Les falles són festa, les falles són amor, les falles son cultura, les falles són tradició.

Una fallera del cap als peus és la centre de la falla, és el perquè de la festa quan el seu cor esclata. La nostra regina i sobirana, la bonica Fallera Major, representa de la festa el més pur amor.

Però l’amor té un límit i a juliol no cal fer l´exaltació, quina marevallosa idea va tindre la Federació.

Quaranta graus a l’ombra i moltíssimes insolacions, eixe seria el resum, de l’esperada Presentació.

Corona la falleta dos bons valencians, que engalen els carrers per la festa que ha arribat.

Ell posa les banderetes que sembla destorben al veïnat, i el nostre Ajuntament ens diu que el dia 20 les tenim que llevar.

Una miqueta més d’empatia que sembla que tot molesta, recordeu que som patrimoni I no a soles la festa.

La fallera amb alegria prepara al carrer l’ornamentació, que com siga com l´any passat espai amb les equivocacions.

I és que la nostra volguda Asun va confondre l’hora d’acabar, no sabia si era de nit o a l’hora de despertar.

A tots els agraden les falles, fins a gossets i també a gatets, però a les escoles treballen i no tenen festa els xiquets.

És la festa més potent que tenim al municipi, i la que mou a més gent des del final fins al principi.

És la festa més criticada, tant de nit com de dia, però és la més arrelada i la que ens porta l’alegria.

És un esperit immortal que crema totes les penes, i continua treballant malgrat tots els problemes.

Vulguen ajudar o no, les falles plantarem perquè som una tradició que en peu resistirem.

I després de la cremà el somni continua creixent, perquè el poble valencià és poble de renaixement.

El dia gran tenim l’ofrena i a ella anem amb il·lusió, però en arribar ens dóna pena amb un tapís de decepció.

Uns “vestidors” que han pagat haurien de fer la faena, i al final, el resultat és un tapís que fa pena.