Monument gran

Lema

F(Arts)

Artista

Luis Espinosa

Versos

Enric Cuenca i Adrián Luna

REMAT: EL TEATRE

Hi ha qui això de les eleccions és un tema que li la “trufa”, i hi ha qui li posa molta atenció perquè siga una òpera buffa.

Tantes promeses malèfiques ens han fet la pell molt dura, ací, on les Arts Escèniques eren les reines de la legislatura…

El mes de maig és el moment i les urnes tornaran a traure, vorem cartells de la mateixa gent i alguns que altres que van a caure.

Una guerra total pel poder que esperem que siga noble, on eixa classe dirigent no acabe fotent al poble.

CONTRA REMAT: L´ARQUITECTURA

Una història que s’oblida que per desgràcia s’ha enfonsat, és el nostre ferit de mort Pantalà que els polítics no volen salvar.

És un símbol del nostre Port que ja està al fons de la mar, i venen en projectes nous que ja mai es compliran.

Volen fer una millora una gran renovació, arreglar la part de fora i la de la mar… oblidar-la millor.

Com seguisca així la cosa al nostre museu industrial, haurem d’anar amb “manguitos” perquè estarà al fons del mar.

Dalt del Pantalà es barallen dos guerrers sense descans, per vore si la Gigafactoria per fi al poble arribarà.

El nostre Ajuntament fa força el govern central no volia pagar, I per fi pegaren cabotà per la pasta amollar.

El guerrer amb saviesa explica a tots amb devoció, Sagunt donara fins les bragues, si per fi es fa ací la inversió.

No vos baralleu més, que Mr. Marshall ja arribat, feu gran festa i soroll, perquè ¿tots anem a treballar?

Mentre al cel versos s’enlairen escrits en dolç valencià, serà perquè València té falles i les falles a Vicent Vayà.

Mentre quede en peu un sol faller i a l’aire s’escolte una albà, a la plaça o creu dels carrers sempre tindrem a Vicent Vayà.

Poeta inigualable fent l’exaltació els versos seus tenim a la memòria, Vicent ens ha fet plorar d’emoció i de les falles ja és insigne història.

Fill adoptiu de la ciutat, per a les falles és predilecte, llarga vida a Vicent Vayà el nostre Mantenidor per sempre!

Al basar xinés del barri les ofertes ja han posat, podeu triar el monument més lleig per en una rotonda clavar.

El Port és nomenat, circuit de rotondes d’envejar, coronades amb ferralla i fem, que fan mal fins al mirar.

El xinet que es molt espavilat el Black Friday vol aprofitar, per a veure si l’Ajuntament altra castanya vol comprar.

Entre les que estan abandonades o la de la “barca” que en venda està, hi ha una gran escampada d’art que entre totes ni una fan.

TERCERA ESCENA: LA PINTURA

Com si d’un Velázquez es tractara són les parets de la nostra ciutat, plena de pinzellades i colors que costen molt de netejar.

És una vergonya immensa l’amfiteatre del Triangle Umbral, que cada vegada que fan un acte, ens donen ganes de bossar.

¿I què penseu de les bodes i de les pancartes que van colocant? la ciutat pareix un grup de WhatsApp, amb llençol i esprai de pintar.

La gent ja no té civisme Ii li dóna igual parets tacar, participeu enel “Més que Murs”, I deixeu per fi de molestar.

QUARTA ESCENA: EL CIRC

El gran circ municipal ja no és de blaus ni rojos, i ara en any electoral tornen a eixir els Pinotxos.

Ara tot són grans promeses i projectes sense igual, i ara tots tenen preses pel poder municipal.

Continua Manolo Puigdelport com líder independentista, de la candidatura del Port i la gent segregacionista.

Esperant que toque la pedrea uns trànsfuga de Ciudadanos, diu que ha tingut una IDEA però és d’un tal Pere Valenciano…

Esquerra Unida només té el nom perquè dins estan tots vinga a la brega, arreant-se bones varades al llom per vore al remat qui de cap es queda.

Molta faena en tindrà Pepet sense tindre a Sunsioneta, per a portar de nou al poder als de la cara i somriseta.

Li agrada molt figurar i exhibir-se en tots els llocs, però li tocarà molt currar a Darío per pescar més vots.

Volen recuperar molts vots i l’hegemonia popular, a base de selfies i posts els peperos de la ciutat.

Els de Vox no es manifesten per la llista que tindran, les seues sigles pudentes només porten odi i mal.

Este espai estava dedicat per al partir de l’Arrimadas, però “ponga aquí su publicidad, apague y la puerta tancada”.

CINQUENA ESCENA: LA DANSA (Canteu amb la musiqueta del Resistiré del confinament…)

Desde el calorsitos d’Abu Dabi, con orgullo y con satisfacsión, perquè sense ser un rei molt savi m’he omplit les butxaques a muntó.

La corona poco me interesa i molt menos el saber estar… soy más de bragas marca “Princesa” y de circular a todo gas.

Resistiré! Pagando un poco Hasienda visitaré a mi hijo cuando venga a navegar por mucho que Corinna me lleve a la trena siempre me escapo de la cárcel porque tengo inmunidad.

Resistiré! De pie o hasiendo la croqueta, o accidentado por el suelo porque me he ido a cazar, porque el pueblo es más tonto que una m… perquè un Borbó si te l’ha feta te la tornarà a clavar…

SISENA ESCENA: EL CINEMA

“A media luz los dos”, deia el gran Julio Iglesias al cantar, i això ens va passar a Gilet quan les paelles vàrem cuinar.

Va ser tot un rebombori i la Junta les mans es va rentar, deien que no volien saber res i sense llum les paelles vàrem tastar.

Com si d’una pel·lícula fóra vam vore molts accidentats, una paella sola i xafada, que alguns es varen sopar.

Va ser una vergonya molt gran i de tot passa la nostra Federació, varen ser uns impresentables que no donaren ni una explicació.

SETENA ESCENA: LA MÚSICA

Amb la música ben forta i els carrers embrutats, així són els festivals, que preparen en la ciutat.

Les mosques estan de festa genen un gran soparot, se’n van a posar fines, amb les restes del Festardor.

La culpa no és sempre dels mateixos perquè vaja merder va deixar, el gran Richi en la Plaça Major en la festa de la nit de cap d´any.

Les nits d´orquestra a les falles, i també les festes patronals, deixen al matí merda i brutícia, com en un femer municipal.

HUITENA ESCENA: L’ART DE LA GUERRA (POLÍTICA)

La política és molt dura i per molt que pujes alt, més dura és la caiguda i ni Déu et salva del bac.

Quan les coses no es fan bé et poden créixer els bonsais, el dret es torna del revés i ja no té solució mai.

Quan passa la teua hora els teus seran els primers, en enviar-te a la capoladora i eliminar-te sense més.

No seràs santa ni sant, ni tindràs dia al calendari, ni els teus et pagaran ni una esquela al diari.