XXI festival no és estiu i estic en actiu

Nora i Torvald Helmer

Uns grans actors

Amb este xicotet article, que hui publiquem, volem agrair profundament el tremend esforç que la ciutat ha realitzat durant els últims temps. Ha sigut complicadíssim, titànic, un vertader desafiament arribar

a bon port.

Després de la primera pandèmia, de la segona, de la quasi guerra que ens va tindre resant a tots els déus coneguts (jo ho vaig fer encara sent agnòstic), i després de la caiguda, literal, de tots els satèl·lits haguts i per haver en este univers que ens acull, l’hem aconseguit. Així que si estàs llegint això, a la teua casa, prenent-te un café en la Glorieta, l’Alameda, en la Gerència, en el Pantalà, en la Pujà o en Les Penyetes, és perquè que vivim esta nova realitat. Tants canvis en el camí… veritat? Escolta, quin plaer açò de tindre un paper reciclat, entre les mans. Sense oblidar que la llibertat va començar quan va caure internet. Qui ens ho anava a dir. Per fi hem pogut alçar el cap i superar la perillosa experiència d’allò que, en el seu moment, es va dir mòbil, la gran virtut de la qual era immobilitzar-nos, alienar-nos i desproveir-nos de la nostra sana voluntat. Bé, perquè una vegada solucionats uns quants avatars que ens han anat assenyalant el bon camí o, almenys, un camí cert, passem a informar-vos de les activitats del XXI Festival “No és Estiu i estic en Actiu”. Ja sabeu, el nostre festival que dura tot un any, gràcies a la bona voluntat de les persones i entitats col·laboradores. I a vosaltres que li doneu el vertader sentit. Així que no us queixeu, que ho vau triar.

En la nostra In-Gerència, com sabeu, tenim sis espais vius per a créixer i interactuar.

CASONA ONA, la del gremi de persones pescadores i vigilants del Mediterrani i Marjals.

CASONA MAJOR, la de les persones sàvies.

CASONA BALLADORA, la de balle que no pare.

CASONA SER O SER, la de les persones amants del teatre

CASONA RODRIGO, la dels diversament supercapacitats/ades.

CASONA DEL MIG, la mediadora de conflictes.

En la ONA, l’alumnat dels col·legis que participa en les seues activitats està molt cabrejat perquè els plàstics continuen arribant a la mar. Enguany els xiquets i xiquetes proposen vigilància exhaustiva en totes les empreses del macro polígon amb acampades, castellets i ball de plaça. Sembla ser que cobraran la seua primera paga com a inspectors i inspectores de qualitat mediambiental atorgat per l’O.V.N,I. (Organització de Vigilància Niunplàsticmés, Inconscient).

En la MAJOR, com no paren, diuen que també es van amb els estudiants al polígon i que cedeixen durant tot un any el seu espai a les persones que continuen sol·licitant asil i proposen prendre la Nau dels Arts per a crear cinc-cents habitatges per a les famílies que continuen arribant. Tot això sense desistir de l’obstinació de canviar el món amb les seues tertúlies metafísiques i el seu intercanvi d’experiències, en la reunió quinzenal de l’Assemblea “Una bombeta s’encén”.

La BALLADORA continuarà oferint els seus tallers. Hi haurà un altre lloc en el món on es balle tant i tan be?

La veritat és que de dijous a diumenge es peten els jardins de gent diversa. Diversa ment, diversos cossos, diver-tits i diver-tides.

Els de SER o SER estan últimament més pel teatre poètic, narrat, visual però amb la paraula descarnada. Ja sabeu que són molt intensos/as. Diuen que en el següent muntatge es pengen del Forn Alt i que es dirà King Douglas. Què voldran dir-nos?

En la RODRIGO segueixen amb l’estudi “A veure si t’assabentes”, ja sabeu, això de de tapar els ulls als quals no veuen el que tenen davant, i tapant les oïdes als que tendeixen a girar el cap per a un altre costat davant les injustícies. Escolteu, que va molt bé! Les seues sessions amb polítics estan donant molt bons resultats.

En la del MIG, amb el teatre de l’Oprimit de Boal, amb musicoteràpia i amb l’elenc de terapeutes van expandint el ventall de possibilitats abans del tortazo, punyada en la taula o porta en els nassos. Ja sabem que costa, però tot és insistir. Després ixen molt relajaditos/itas i ballen i tot als jardins. Tot un èxit per a la nostra societat.

En la nostra plataforma Soci-Cultural Castell de Sagunt, després que ens deslliuràrem de la inversió de Joc de Trons, per a convertir-ho en una fira medieval perenne, continuen oferint activitats els seus tres museus. La casa ibera, la casa romana, la casa àrab, la casa jueva i la casa cristiana, a més de ser testimoniatge de la seua època continuen amb l’estudi de les músiques i gastronomia que tants especialistes i visitants atrau cada any. Els tallers d’arqueologia i el de meditació, estirament, ioga i taixí sobre muralla estan a punt d’omplir-se, així que no us adormiu sobre els llorers. Ah, els de música electrònica, que investiguen en les cisternes i masmorres, diuen que la seua rave volen que enguany isca dels murs i pretenen arribar fins a la platja. Bona idea.

Als xicotets restaurants de Penyetes, Pujà i Plaça Major els han donat el premi a la iniciativa literària de l’any a nivell europeu. Era d’esperar, després de l’enorme participació ciutadana que va comportar la seua presentació de llibres, la, ja clàssica, lectura dels premis literaris de la ciutat i el reeixit tast de vins comarcals només podia donar bons i clamorosos resultats. Hui dia resideixen als apartaments culturals de la Pujà al Castell quatre premis Novell, tres Pulitzer, dos Planeta i sis Nadal. Així som.

En l’Espai Delta de Fotografia i Arts Plàstiques situat en el delta del Palància, estan preparant les seues accions i intervencions per tota la ciutat. Les instal·lacions artístiques que l’any passat van omplir les façanes de Santa María i Begoña ens va deixar amb la boca oberta. I enguany esperem grans assoliments dels i les noves participants. Sense oblidar el monogràfic “Jo estic en el món per a opinar”. Que centra la seua atenció en la mirada particular de la tercera edat.

Al Triángulo Umbral ja no cap una agulla als matins, amb la seua acció d’intervenció física i social Ment sana in Corpore sano. I el que més us agrada, el Café de Comerç Just, Café Morvedre i Cacau Morvedre amenitzant cada sessió de treball. Boníssim tot. La zona Pantalà, amb els seus restaurants de quilòmetre zero i l’Estudi de Cinema Casablanca acolliran enguany el seu particular festival de cinema Mar d’Amors. Ja sabeu, podeu proposar arguments, idees, guions, ser actrius i actors, dirigir... això sí, només es demana un final feliç, si pot ser.

En el Raval i Bajo Vías, així com en Baladre els últims dissabtes de cada mes hi ha visita a cases particulars per a viure el flamenc, la música Al-andalus i la Doina. També s’ompli en cadascuna de les seues edicions i possiblement acabeu al carrer seguint el festeig de la interculturalitat.

El nostre Grau Vell serà, en esta ocasió, seu del Festival: “Vida contemplativa” que congregarà tant a autors consagrats de la literatura nacional i internacional, com a joves promeses del món literari que han fet del vers un mecanisme de canvi i reivindicació a partir dels beneficis que aporta la pròpia naturalesa.

En fi. Això és sol el que des del festival, i des d’aquest humil servidor i servidora, tenim coneixement. Perquè clar, amb tanta iniciativa cultural, segur que se’m passa alguna cosa. Però és el que ens ha entrat abans de publicar l’article. Gràcies per llegir, veure, tocar, sentir, assaborir, intuir, i reflexionar la ciutat que et mereixes.

Besets!