Sagunt ha de fer un pas més Inmaculada Martín

Ceramista; Educadora. Professora a l’Escola Superior d’Art i Disseny de Castelló. Representant ADN Ceràmic en Port de Sagunt Com a Valenciana que soc, tinc les falles instal·lades en la meua memòria des de la mes tendra infància. Saguntina del Port i orgullosa, havent viscut molts anys, en la Avinguda Camp de Morvedre, la Falla Merello és la falla del meu barri; la dels meus anhels quan encara no podia (per edat) baixar a la seua revetla i la de les meues primeres arribades a casa després de la mitjanit. Em sent emocionada

Des del meu punt de vista i sense desmeréixer altres iniciatives que també han tingut una important aportació a l’art de la nostra ciutat; la meua experiència, va estar molts anys lligada a la coneguda com a Universitat Popular de Sagunt. Hui dia i no per ser una de les persones que inici, junts amb uns altres, aquell projecte, considere que el paper divulgatiu d’aquesta institució, ha sigut fonamental.

Aquests tallers, han ajudat a iniciar-se en activitats artesanes i artístiques a milers de Saguntins i han portat la inquietud per aquestes activitats fins dins de les llars dels nostres conciutadans. Hui dia, després de mes de vint anys d’existència i oferint una gran varietat d’activitats, són molts els ciutadans que es queden sense plaça i omplin les llistes d’espera. És impossible dubtar que aquesta institució ha aconseguit un dels seus principals objectius: ser popular.

Hui dia i havent passat anys des que vaig anar professora allí; em pregunte si Sagunt ha de fer un pas mes. No tinc dubte sobre el seu poder divulgatiu, ni sobre la seua labor socialitzadora, la seua capacitat per a integrar a persones de totes les edats i condicions al voltant d’una afició comuna. El que em pregunte és si com en la música, hem de saltar d’una escola de música a un conservatori.

Dins de les persones que es formen en la Universitat Popular, hi ha moltes que només necessiten una activitat per a passar el seu temps lliure; alguna cosa que els motive, però que sobretot, els entretinga.

Però de tant en tant, hi ha persones que se senten impulsades a anar mes allà. En aquests casos, és clar que la Universitat Popular es queda tala. Podem per descomptat pensar, que cadascun es realitze com puga, però és clar, que la cultura sense el patrocini institucional, pateix molt i les seues iniciatives es queden no poques vegades, sense desenvolupar, per falta de capacitat econòmica. No és fàcil per als joves, iniciar una activitat en el camp de l’art o l’artesania. Així que jo i aprofitant aquesta tribuna; senzillament em pregunte; podria assumir Sagunt la creació d’un espai de desenvolupament, d’aquells artesans o artistes que desitgen indagar, aprofundir en projectes mes avançats? Un espai on compartir activitats creatives, realitzar creacions conjuntes, ser un espai de convivència i divulgació artística? Pot Sagunt permetre’s un campus artesanal; per posar un exemple; a les cases de la Gerència?

Pot ser que només siga un somni, potser per a l’Ajuntament un mal somni, però tambn podria ser que fora una aportació identitària més a la nostra ciutat, industrial, romana, turística i... Perquè no? Ciutat artesanal?