Diari d’un jove faller

Hèctor Mateo

Estudiant de 6é de primària

PRIMER DIA DE FALLES Hui és un dia especial per a tots, és el dia en què plantem les nostres falles.

- “Papà, papà! Afanya’t que hem d’anar a donar vida a la nostra falla”. - Així és com a desperte després d’una nit esperant aquest moment. Estic molt nerviós i il·lusionat.

Ens vestim, ens posem la brusa tota la família anem al nostre casal faller. Hui és un dia llarg. Allí molts fallers i falleres no paren, és un anar i vindre entre el nostre Casal i el recinte. No parem de portar ninots, ajudant tots els xiquets com podem.

De sobte, aqueixa olor inconfusible. Estan fent unes paelles a llenya al carrer per a menjar. Com de costum, fem unes grans paelles per a convidar a amics i veïns. La paella està boníssima.

Havent dinat, quasi sense descansar, comencem a decorar d’una manera molt bonica el carrer del nostre Casal. Els veïns ens miren molt il·lusionats. Entre anar i vindre no parem de tirar petards. Com no, som xiquets i ens encanten. Sent una veu per darrere de mi: “Hola! Una pregunta, em pots dir què és això que fa soroll? Quan em gire veig a un xiquet amb els seus pares que han vingut de vacances a veure la nostra festa, eren estrangers. No coneixien els petards. “Jajajaja” De seguida els explique una mica d’aqueixes “coses que fan llum i soroll” i sense pensar-m’ho, “presa, et regale aquestes caixes de petards que no són perillosos”. Com m’agradaria que tots pogueren veure i gaudir la nostra festa.

Estan muntant una gran fira al costat de la nostra falla, moltes atraccions i una gran xurreria. Que emoció cada vegada estic més il·lusionat.

Les nostres falles estan quasi plantades, però és moment de carregar energia. Arriba una olor molt bona de la cuina del nostre Casal. Han preparat uns deliciosos entrepans per a sopar. Eixim de nou al carrer, ja de nit, on ja anem ultimant els xicotets detalls.

Per fi se sent el soroll de la traca que ens diu a tots que les falles gran i infantil estan plantades. Ja és molt tard, i que millor que abans d’anar a ficar-se al llit i del dia que hem tingut, que prendre’s una deliciosa tassa de xocolata amb xurros abans d’anar a dormir.

“Bona nit Papà, Mamà, que descanseu. Això acaba de començar”.

Segon Dia De Falles

Hui he dormit una miqueta més, ahir va ser un dia molt intens. Al matí, no podia faltar, només li demane als meus pares que em porten a comprar petards, la meua sang corre com la pólvora.

De seguida a casa a preparar-nos. Ens vestim per primera vegada de faller. Que nervis! Visitarem les falles dels nostres pobles veïns. Ens fa molta il·lusió. Allí veig molts amics i amigues que pertanyen a aqueixes falles. Intercanviem regals, flors, insígnies…… Veiem les seues falles, que són molt boniques. Després de fer la cercavila pel poble tornem al nostre Casal. En el camí ens el passem pipa amb la xaranga que va tocant aqueixes cançons que fan que no deixes cantar. El camí es fa molt curt.

Arribem al Casal i corrent a casa. Cal canviar-se de roba i posar-se la dessuadora de la nostra falla per a anar a sopar amb els amics. Havent sopat ens espera aqueixa grandíssima orquestra que ens anima la nit, música moguda. Quins balls ens peguem! Després em vaig amb els meus amics a la fira que està plena de gent. Els ulls comencen a tancar-se sense jo voler, estic molt cansat. És hora de tornar a casa.

Tercer Dia De Falles

Hui és un dels dies més especials. Hui sabrem quina és la falla guanyadora, es reparteixen els premis. Al matí, em vaig amb les meues amigues i amics fallers a desdejunar a la xurreria que està en el nostre recinte faller, hem de reposar energia. Fan uns xurros amb xocolate que estan per a xuplar-se els dits.

A la vesprada, arribem a l’esperat lliurament de premis. Que nervis! Segur que guanyem…!

Els carrers estan plens de gent, les xarangues no paren de tocar, els estendards alçant-se, fallers, boniquíssimes falleres…. És igual qui guanye, només amb veure les cares de diversió i alegria de fallers i falleres ja és una gran victòria per a tots.

Una vegada realitzada el lliurament de premis, fem la nostra visita en cercaviles al nostre poble veí. Els meus pares sempre m’acompanyen, fent-me boniques fotos que després veig a casa.

A la nit, el meu cos està cansat, però puc aguantar. Els meus pares volen portar-me a casa perquè descanse, havent sopat. Però no, encara no han acabat les falles. Isc corrent al costat del meu germà i els meus amics al recinte faller. No parem de tirar petards i a fer els nostres “invents pirotècnics”. De fons contínua l’orquestra….

QUART DIA DE FALLES.

Hui és el nostre gran dia xics. -Papà, Mamà, hem d’anar al Casal, hui és el dia dels xiquets!!!!

Hui tenim atraccions durant tot el dia, em juntament amb els meus amics i ens pugem a totes les atraccions de la fira. Hui són gratis per a nosaltres, Que guay! A més, ens regalen petards. -Pam, Pam, Pam! No deixa d’escoltarse. Han vingut pallassos, mags, personatges de dibuixos animats que ens regalen llepolies. Que divertit tot!

Fem hui també unes boníssimes paelles a llenya per a menjar. Es posen unes llargues taules al carrer on ens asseiem tots i on la nostra falla s’alça davant nosaltres. Aqueixa bella figura alta que sobrepassa els edificis i on reflecteix el sol. És espectacular.

Arriba la nit i tenim una gran sorpresa. Es dispara un gran i acolorit castell de focs artificials. Papi -això mai acaba-, li dic al meu pare. Però tampoc vull que acabe, m’encanta la pólvora. Hui si, quan acabe el castell em vaig prompte a casa. Demà és el dia més important i especial de tots.

Cinqu I Ltim Dia De Falles

19 de Març. Hui és el dia de Sant Josep, el dia que mai sé si vull que arribe o no. Perquè és el dia més especial, més bonic i sobretot més emotiu, però alhora és alguna cosa trista i indica que s’acaben les falles.

Al matí, ens vestim tota la meua família i jo de fallers amb els nostres millors vestits. -Mamà, estàs molt bonica- El seu vestit és preciós, el seu maquillatge, les seues joies, la seua mantilla.

Papà, tete, vosaltres també. Ofrenarem a la nostra Verge, la Mare de Deu dels Desamparats. Fem la desfilada al costat de la nostra comissió i totes les altres. Hi ha centenars de fallers i falleres desfilant per una gran avinguda que ens porta a la Verge. El sol sembla que sàpia que hui ha de brillar més que mai. Totes les falleres porten el seu ram de precioses flors. La meua fallera és molt bonica, em sent molt orgullós d’ofrenar al costat d’ella. Papà, mamà i el meu germà ofrenen junts.

Quan veiem a la Verge em pose molt nerviós i em cauen les llàgrimes d’emoció. És preciosa. Sempre li demane un desig i li tire un bes en passar al costat d’ella.

Entreguem les nostres flors amb les quals van formant el seu aromàtic mantell floral.

Quan acaba l’ofrena, ens dirigim al nostre recinte on ràpid donarà principi una gran mascletá. Centenars de masclets de colors penjant esperant que el foc arribe a ells i poder explotar. De sobte, aqueixes detonacions, només es veu un núvol de fum i aqueixa olor de pólvora inconfusible. Sembla que el sòl tremola- els dic als meus amics. El final és el millor.

Després de la mascletá, ens anem tota la comissió a menjar junts, quasi no queden forces ja.

A la vesprada, quasi sense descansar, tornem al nostre Casal. Ens queda la faena més “dura”. Hem de preparar la “Cremà” de les nostres falles. Encara ens queden que cremar els nostres últims petards.

Arriba l’hora, la nostra falla infantil està llesta per a rendir-se a les flames. -No vull que es cremen, tete- li dic al meu germà. Però si, la falla ha de cremar per a poder començar un nou any. De sobte, el soroll característic de la traca que es dirigeix a la falla. No hi ha marxa enrere. Les flames comencen a embolicar la falla i una columna de fum s’eleva al cel. Les llàgrimes corren per la cara de tots els fallers i falleres mentre escoltem de fons l’himne regional. D’igual forma, unes hores més tard, la nostra falla gran té el mateix final.

M’adone que les falles han de cremar per a poder començar un nou any faller i una nova estació: LA PRIMAVERA.

Com veureu, aquesta ha sigut la meua setmana fallera i la de molts més fallers i falleres. Una setmana curta però intensa, en la qual no falta música, pólvora, color, alegria i il·lusió! Una forta abraçada.