Pintar i dibuixar còmic al Camp de Morvedre

Elena Uriel i Sento Llobell

Pintora i vinyetista Per rocambolescos i afortunats atzars de la vida, fa més de trenta anys, recalem a Sagunt. Ací vam poder llogar un pis molt més gran, amable, lluminós i assequible, que el que hauríem pogut tindre a València i en el qual, els dos, vam poder tindre espais per a treballar.

Ací la vida és menys estressant i estem molt prop de la capital, amb bon transport públic. Tenim també, molt fàcil, l’accés a trens, avions i vaixells, per a anar a la resta del món, si volem.

Sí, la veritat és que per a nosaltres, ha sigut un bon lloc on viure i… crear.

Hi ha de quasi tot; molta història, platja, muntanya, marenys, comerços, estació de ferrocarril, poliesportius i bones escoles i instituts públic i un bon hospital, també públic, i si a això li afegim una oferta cultural “de proximitat” generalment interessant, de qualitat i variada, sales d’exposicions, biblioteques, museus… Sagunt es converteix en un d’aqueixos bons llocs per a viure, amb totes les seues conseqüències, avantatges i alguns inconvenients.

A vegades l’excés de possibilitats, d’ofertes, produeix paràlisis. Quan vivíem a París, era desesperant no poder acudir a tots els esdeveniments i exposicions interessants que s’anunciaven cada dia. Les distàncies eren enormes, els desplaçaments interminables, el cansament majúscul. Tot requeria molt de temps, diners i un esforç tan gran que, al final, moltes vegades ens quedàvem a casa, amb el remordiment i la frustració que això produeix.

Perquè, no ens enganyem, no es pot estar en missa i repicant: fa falta dedicar-li temps a les coses importants.

Si ens pregunten què trobem a faltar ací, o què se’ns ocorre que poguera servir per a incentivar i ajudar als joves creadors, que els permetera desenvolupar les seues idees, millorar, i créixer… diríem que es podria actuar en diversos fronts alhora. D’una banda, es podria començar per anar millorant i adaptant als nous temps el que ja tenim i funciona, i alhora, facilitar la tasca dels centres d’ensenyament, dels casals i dels docents, amb suport i recursos humans i/o materials, de veritat pràctics i àgils, perquè continuen despertant, afavorint i estimulant la curiositat en els seus alumnes.

Paral·lelament a això, ens sembla fonamental que s’incentiven i difonguen, entre els joves, esdeveniments com, per exemple, els inspiradors i fantàstics Splash! i “Més que murs”, alhora que es faciliten beques i viatges d’estudi que amplien els seus horitzons i que els permeten intuir que el món és gran, interessant i assolible per a ells.