Pronunciar la paraula ‘nosaltres’

Pere Ortín

Periodista i director de documentals El fàcil és a dir jo. El difícil és pronunciar la paraula ‘nosaltres’

A Sagunt, com en qualsevol altre lloc, necessitem perfilar, dibuixar i definir les noves maneres de pensar en què ens estem convertint i què som capaces d’esdevenir en un marc diferent. Hem de ser valents i discutir conjuntament, de manera democràtica oberta i crítica, a partir de nous valors, amb noves idees, noves representacions i noves maneres de comprendre el món i el nostre lloc en ell, en aquest segle XXI i sense els lligams que representen les concepcions del segle XX.

El problema és molt complex i és evident que travessem una era política molt complicada. Les grans transformacions tecnològiques, socials i econòmiques que vivim han provocat molta infelicitat i descontent; una era de populismes amb ires diverses, violències polítiques i polarització ideològica. Enfront d’això hem de desenvolupar una nova cultura del respecte pel coneixement, en la teoria i en la pràctica. Enfront de l’individualisme d’uns altres temps, també requerim alguna cosa així com una nova ètica practica i afirmativa que es recolze en la necessària interconnexió mútuament dependent amb els/les altres, inclosos els no humans, la natura.

Necessitem, per exemple, obrir totes les finestres possibles del sentit i del concepte de «identitat» cap a noves relacions amb una gran elasticitat amb els/les altres, els/les que ja van arribar, els/les que venen i els/les que vindran. No m’interessa, és disfuncional i inútil, aquella vella idea d’identitat opositiva Sagunt-Port construïda com una cosa tancada, estàtic i que fa olor de ranci. Totes som sempre subjectes en construcció i sempre estem convertint-nos en una cosa nova cada dia. No podem seguir perduts en aquell trist paisatge de repeticions sense diferències que s’observa quan ú mire a la mar des d’aqueixa talaia privilegiada que és la fortalesa de Sagunt. En aquell sentit, també estic contra la tendència nostàlgica que domina la política actual. Cal, segons entenc, adequar les teories als canvis pràctics en curs, sense enyorances, i adaptant les oportunitats que naixen en aquest hui en què hi ha…

Nous actors. Noves teories. Noves pràctiques socials.

Noves economies.

Noves polítiques pràctiques.

Noves comunicacions.

Noves identitats en construcció.

Nous canals.

Noves formes.

Noves xarxes.

I per tot això hem de pensar en moviment i a contra corrent:

Què suposa viure junts des d’un ‘nosaltres’ complex edificat sobre la base compartida d’una història amb passat i un futur amb present en l’exigència bàsica d’una dignitat vital comuna?

Es tracta, en el fons i en la superfície, de construir Sagunt com una comunitat que tinga sentit per a aquells que les habiten i que tinga sentit també per a tot aquell que necessite rebre la seua hospitalitat assumida com un dret, primer de tot, a no ser tractat com un enemic.

Es tracta, en el fons i en la superfície, de construir Sagunt com una nova política en clau relacional en direcció a un projecte de Sagunt amb futur i en sintonia amb els moviments sociopolítics que assenyalen les llums que s’oposen a aquelles foscors que tornen.

Es tracta, en el fons i en la superfície, de construir Sagunt amb nous mapes políticament informats en un eix de relacions que podria (dones)garbellares així: Fonamentar/Detectar/ Valorar/Inscriure/ Cartografiar.

Això sí, l’elaboració d’aquestes noves cartografies de qualsevol lloc que es creen en una època de transició requereix d’una certa visió de futur i una gran força experimental, així com unes dosis considerables de resistència perquè es tracta, en el fons i en la superfície, del gran desafiament intel·lectual, teòric i pràctica, de pensar i construir Sagunt de manera afirmativa i amb un somriure bell fruit del pensament creatiu pràctic.

És un repte majúscul que demanda canvis dràstics en el conjunt dels nostres valors pre- establits; que ens obliga a inventar noves pràctiques per a posar-nos a prova en aquest salt cap a la complexitat i les paradoxes dels nostres dies, ací i ara, hui.

Estarem disposats a encarar aqueix gran desafiament i ser dignes del nostre temps per a…?

Reflexionar sobre les nostres contradiccions històriques, sobre els nostres problemes reals, però no com a càrregues molestes, ni tampoc amb un optimisme estúpid típic del qual ja està satisfet amb el que hi ha sinó…

A fi de…

Viure una transició històrica, rica i paradoxal, contradictòria i complexa, que pot ser una gran oportunitat per a tirar avant millor i…

Obligats a…

Anar més enllà d’aquella visió nihilista i negativa, que sempre llig el futur com una amenaça; anar contra aquella desesperança política repleta de paraules del passat, tan belles com inofensives, i que fa temps que ja no li diuen quasi res a quasi ningú…

Amb idea de…

Crear un nou nosaltres compartit que ens permeta explorar nous plantejaments existencials i vitals amb valors adequats a la complexitat dels nostres temps amb tots els colors de l’arc de Sant Martí (feminismes, LGTBIQ+ i sexodisidencies), amb els molts matisos possibles del verd (ecologismes) i la gran varietat de tons marrons (antiracismes) d’un futur que està, literalment, ací mateix, en present per a…

Ser dignes del nostre temps…

No hi ha molt a dir, (quasi) tot està per fer.

No és cap utopia. És pura necessitat.

El fàcil és a dir jo.

El difícil és pronunciar la paraula ‘*nosaltres’.