Falles, Arquitectura i Urbanisme

Francisco Carsí

Dissenyador i arquitecte Les Falles, l’Arquitectura i l’Urbanisme van unides irremeiablement. La imatge visual i espacial dels monu· ments està influenciada, més aviat condicionada, per l’emplaçament on es planten. A l’hora de col· locar una falla, els artis· tes, com si d’una anàlisi del lloc es tractara, han d’estudiar les caracterís· tiques de l’emplaçament i obtindre pistes de com escometre la composició del monument.

Si en Arquitectura aquesta anàlisi del lloc ens poden portar a la forma final dels edificis, en les Falles el camí és molt similar. Són representatives, per exemple, les composicions triangulars que ens ofereix la peculiar geometria de la Plaça del Pilar, la punta de fletxa de la Plaça del Portal Nou (Na Jordana) o la cerca de la visió 360é de l’encreuament de Convent Jerusalem i Matemàtic Marzal. Igual que un edifici no seria el mateix en un lloc que en un altre, les Falles tampoc es podrien plantar de la mateixa manera en un emplaçament o un altre (o almenys no deurien).

Al seu torn l’entorn, i els edificis representatius que jalonen una demarcació fallera, poden afegir més ‘caché’ a un monument, com en el seu moment van ser les falles plantades en Barques-Pascual i Genís, amb el Teatre Principal i el Banc de València com a teló de fons; la posterior de la Llotja en la Plaça del Dr. Collado o el Mercat Central i la pròpia Llotja en la falla del Mercat.

El traçat urbanístic, l’estretor dels carrers, la sinuositat d’aquestes, en el barri antic de la ciutat, permeten al vianant sentir la sorpresa i espectacularitat que es produeix en entrar en la Plaça del Pilar, Plaza de la Mercè, o en el seu moment la Plaça del Collado i el carrer Na Jordana.

Però no tot són aspectes positius. Canvis imprevistos de demarcació han ocasionat problemes, com la caiguda, a causa de l’exposició del vent, de la rematada de la Falla Na Jordana, a càrrec de Manolo Martín en 1983, després del trasllat de l’emplaçament a la Plaça del Portal Nou. A més, l’aparició de noves comissions en els nous barris de la ciutat ha fet que la màgia de l’emplaçament es perda i la percepció dels monuments no siga tan agradable. Pocs favors els fan als monuments llocs com el batejat ‘aeroport’ de L’Antiga de Campanar o el macro-solar de Nou Campanar.

Amb això ens adonem de la importància de l’entorn on es planten els monuments, la influència en la seua composició, la seua percepció i el seu record històric.

Falles i entorn urbà

Una vegada, un Professor de l’Escola d’Arquitectura va comentar a l’alumnat la impossibilitat de remodelar adequadament els espais urbans de València, davant l’evidència que allí havia de plantar-se una Falla. Aquell discurs convida a l’anàlisi. L’anàlisi contrària al que realitzem en l’apartat anterior. Si en ell, véiem com l’arquitectura i l’urbanisme influenciava a les falles, aquesta vegada recorrerem el camí oposat per a veure en quina mesura la festa condiciona l’entorn urbà. Són dos condicionants els que té l’urbanisme enfront del monument: El volum de les falles, que necessita d’espais oberts per a poder ser plantades, i la cremá, que obliga a plantejar-se el mobiliari i els materials de l’entorn immediat a l’emplaçament dels monuments. El primer d’ells ens porta, irremeiablement, a places diàfanes, exemptes de mobiliari urbà, arbratge i altres elements que donen vida a la ciutat. Places com la del Pilar, Collado o Mercè són exemples de llocs desocupats, solitaris i buits de contingut una vegada passada la setmana fallera. Bol·lards, bancs perimetrals, i potser xicotetes espècies arbòries (sempre fàcilment transportables, com en la Plaça del Pilar) són els únics objectes que adornen aquests espais urbans.

D’altra banda, el foc provoca en els edificis unes certes restriccions en els materials de les façanes, que els Arquitectes han de tindre en compte, i que no sempre es pren amb bona gana. No es pot exposar determinats materials a les flames de la cremá. Malgrat això algunes comissions fan esforços per a minimitzar el seu impacte, amb la col·locació de tendals i altres sistemes hídrics. Fins i tot, això, s’han convertit en un espectacle, com en la Plaça del Pilar o en la Plaça de la Mercè. Mentrestant, en Russafa, la reclamació per danys en les façanes i persianes s’ha convertit en una cosa habitual.

De la mateixa forma, el paviment també pateix les ires del foc. Durant tot l’any podem veure creus de carrers amb les petjades de la cremá: l’asfalt deteriorat per les altes temperatures del dia de San José.

Tornant al punt inicial, els vertaders tècnics critiquen les restriccions que provoquen les falles, però no s’atreveixen a adaptar-se a elles i proposar solucions.

Tant Arquitectes, Urbanistes, com l’administració, haurien de posar-se les piles i promoure concursos d’idees, treballs de recerca i altres tasques, de manera que donen solució als problemes que implica la festa.

Idees n’hi ha (així ho demostren els projectes de places flexibles a Holanda) i Tecnologia també, els avanços estan a l’ordre del dia. Tan sols és Voler.