Dansa a Sagunt

Núria Bueno

Ballarina

Al llarg de totes les èpoques, la dansa ha sigut un aspecte important de totes les cultures. Sempre ha sigut un art que l’ésser humà ha utilitzat per a la transmissió d’emocions; una eina important que a través del moviment corporal ens permet expressar, comunicar, connectar i relacionar-nos en una dimensió humana i divina. La seua pràctica permet, a més, coordinar destresa física, activitat intel·lectual i expressió d’emocions i sentiments.

La dansa ha sigut considerada per molts historiadors com les més antiga de les arts, ja que les arrels de la dansa es troben en l’home primitiu per a qui el ball va ser una de les formes principals d’expressió social, i amb freqüència formaven part dels rituals religiosos. Els homes i les dones ballaven per a guanyar-se els favors dels déus, els qui proporcionaven l’aliment, el refugi, la salut i la seguretat. Ballaven per a expressar la seua alegria en els naixements, la seua felicitat en l’amor, el seu valor en la guerra i la seua tristesa enfront de la mort. Ballar formava part de la vida i consegüentment era present en cerimònies, conjurs i ritus, produint efectes sobre els fenòmens naturals, és a dir tenien un caràcter màgic-religiós i ritual. Només segles més tard van aparéixer els estudis, classificacions i codificacions de les postures i passos de la dansa i es van establir els seus vertaders fonaments. Però abans de pujar la dansa a un escenari per a convertir-la en dansa artística de caràcter teatral, el moviment ballat va ser, primer, desbordament emotiu, manifestació desenfrenada dels temors, afectes, ires i rebutjos, sense una altra organització que la imposada per la pròpia estructura del cos i sense una altra particularitat, que una apassionada atracció pel ritme. Després, va passar a ser successivament, conjur màgic, ritu, cerimònia, celebració popular i per fi, simple diversió.

En el present, si preguntàrem els motius pels quals una persona balla, veuríem que existeixen infinitat de raons…tantes com ballarins. Però tots coincidirien a afirmar que la sensació d’alegria i de plaer que ens genera el ball està relacionada amb la infinitat de connexions ment-cos que establim amb nosaltres mateixos i amb l’entorn. Al principi és un repte, després es torna una activitat infinitament agradable i després es converteix en passió, en una necessitat de l’ànima.

Des d’aquest espai privilegiat que és el llibret d’una falla, vull agrair a la comissió de la falla Eduardo Merello l’oportunitat que em brinda, des d’aquestes pàgines, de parlar d’una de les meues passions com és la dansa, i reivindicar la que per a mi és ja una necessitat. En l’actualitat en un municipi com Sagunt, capital de la comarca del Camp de Morvedre i amb un cens de població de 66.140 habitants (2019) hi ha censades diverses escoles de ball, totes elles d’iniciativa privada. I si bé és cert que podem trobar una gran varietat d’oferta quant a estils que van des del ballet clàssic al flamenc, passant per claqué, hip hop, dansa contemporània, balls llatins i quasi tots els estils del món del ball; també és cert que com a professional del món de la dansa i com a docent d’educació primària trobe a faltar l’existència d’una escola municipal des d’on poder difondre la cultura de la dansa i facilitar l’accés, a l’àmplia població del municipi i de la comarca, a una formació reglada i una titulació oficial, que a més contribuiria a complir els somnis de molts joves ballarins i ballarines. És una llàstima que no existisca en el nostre municipi aqueixa escola oficial que democratitze, popularitze i difonga el món del ballet i de la dansa en general que tantíssims beneficis aporta, una escola que contribuïsca, dins del marc de les opcions culturals i educatives de la política cultural i educativa del nostre ajuntament al fet que nous ballarins i ballarines descobrisquen aquesta passió i enriquisquen la seua vida ja que “quan balles pots gaudir el luxe de ser tu mateix” (Paulo Coelho).