378-EDICIÓN JULIO 2022 by La Opinion de Torrent

R. Gómez (Sumant) “Hem d’estar units per arribar a les institucions” P12

SUPLEMENT FESTES Depòsit Legal V-2914-2001

Any XXI · Juliol de 2022 · Número 378

Directora: Mamen Casabán

www.laopiniondetorrent.es · periodico@laopiniondetorrent.es · 627 604 169 · Avd Al Vedat 25-3ºA · 7.025 ejemplars gratuïts

Torrent viu altra intensa ona de calor a uns díes de les festes La capital de l’Horta Sud està vivint dies de màximes de 38 graus i mínimes de 23

Les previsions apunten a que les altes temperatures es quedaran fins final de mes

Anna i Lorena, doblet de La Plaça en l’elecció Les dos candidates de la falla més antiga de la ciutat van ser triades per el jurat per a representar a totes les falles de Torrent en l’exercici 2022-23

El deute municipal baixa un 9% fins als 28,2 milions d’euros La xifra suposa un 37% del pressupost de l’Ajuntament LA OPINIŌN, Redacción.

seu pressupost per a 2021, una xifra molt llunyana del 110% que tenia la ciutat, i que va obligar a formalitzar un Pla d’Ajust durant diversos anys. Des de l’exercici 2015, any en què el deute va aconseguir els 60 milions d’euros, el consistori ha reduït

l’endeutament en un 53%, fins a situar-se en 28 milions d’euros. L’endeutament públic de l’Ajuntament de Torrent es va situar en 28.234.426 € a data de 31 de desembre de 2021, dada que suposa una reducció de 3.001.181 € respecte a l’any 2020. (PÀG 6)

L’ OPINIŌ DE TORRENT

JULIOL DE 2022 · NÚMERO 378

OPINIÓ i participació A

mb temperatures com les que estem vivint, ja no han d’haver-hi dubtes. El canvi climàtic ja no és una possibilitat, sinó que és una realitat. La situació que estem vivint des de fa uns anys, amb fenòmens extrems cada vegada més freqüents no ha de deixar-nos inactius. La situació de la pandèmia i la invasió de Putin no pot despistar-nos de la greu situació que estem ja vivint. Torrent, en estar en l’arc mediterrani, és una de les zones on aquests efectes mediambientals adversos es notaran més. Tant a des d’Europa, com a nivell nacional, i des de la Comunitat s’estan fent ja polítiques mediambientals. Des de Torrent també s’estan fent xicotets avanços, però sembla que serà necessari fer canvis molt més ràpids, des de totes les administracions. Es fa necessari canvis en els pressupostos, i polítiques mediambientals més decidides, especialment en el tema energètic i de reciclatge. La Guerra de Putin i la pandèmia han sigut d’una banda negatives, però són també un al·licient per a prendre decisions dràstiques entorn de les energies i la nostra manera de viure en el planeta, si és que volem continuar vivint en ell.

es dades de deute municipal coneguts aquesta setmana deixen un bon sabor de boca, especialment per al govern socialista i el regidor d’Hisenda. Després de molts anys d’ajust, la situació financera és tan positiva, que si res canvia, l’any pròxim es consignaran 5,5 milions en

LA FRASE

“La democràcia mor en la foscor” The Washington Post

Calor, Deute, Crisis, pero tornem a la festa EDITORIAL inversions. Serà la primera vegada des de 2015 que el deute torne a pujar lleugerament. Serà un respir per a escometre grans projectes, entre ells el Pla Ficus en el qual el govern socialista té grans esperances. Les males dades d’inflació i previsions econòmiques faran que després de molts anys el superàvit pressupostari desaparega quasi per complet. L’augment dels costos de l’energia, així com el de les contractes i serveis suposarà un canvi en la gestió. No obstant això, la situació financera és bona, i en cas de crisi, l’Ajuntament té suficient liquiditat com per a afrontar-la amb garanties. La temuda crisi energètica, provocada per la guerra d’Ucraïna, ens té a tots en suspens. L’arribada d’una altra crisi, després de la pandèmia, és una dura prova per a moltes empreses i famílies, que desitjoses d’eixir del Covid, han estat gastant més del que devien. Encara és prompte per a saber com serà de dura la crisi, però el que sembla segur és que caldrà preparar-se novament per al pitjor, llevat que es resolga el conflicte en els pròxims mesos, alguna cosa que sembla difícil que succeïsca.

ncara que les temperatures estan arribant als 37 graus quasi tots els dies, i no baixen de 22 a la nit. Encara que la inflació ho està posant cada vegada més difícil i siga a prop una crisi. Encara que la pandèmia sembla que no acaba d’anar-se, les ganes de tirar avant i l’esperança d’un futur millor o igual al qual teníem continua sent més fort que tots els indicadors macroeconòmics i mals presagis de tota mena. Les ganes d’eixir, de tirar cap avant, i tornar a gaudir es nota en l’ambient, i també en les festes patronals, que enguany tornen després de quasi tres anys d’espera. Les festes de les comparses i filás no paren de succeir-se i fins coincideixen amb actes tots els caps de setmana. En aqueixos dos anys hi ha hagut temps per a tot, fins de fabricar una muralla per a la Torre, un element que al costat del canvi de trajecte per a embolicar el nostre inigualable monument medieval. El creixement que està donant aquesta festa en el món dels Moros i Cristians ha sigut espectacular. La seua Gran entrada és la tercera en la qual més festers desfilen

segons la UNDEF, una dada que hauria de ser suficient com per a elevar la seua consideració com a Festa d’Interés autonòmic, una cosa en la qual hem de treballar tots els torrentinos. Ara que ens hem quedat fora del selecte grup de poblacions amb festes d’interés turístic, ens hem adonat que no sols val viure les festes sinó també defensar-les. El següent pas que s’ha de donar, és començar per reivindicar un patrimoni cultural únic com el del Ball de Torrent. Aquest objectiu ha d’anar seguit per altres festes tan importants com Sant Blai, o l’Entrà de la Flor. La nostra ciutat és veritat té moltes festes, i molt importants com la Setmana Santa o les Falles, però ha d’adonar-se que deu també projectarles tant interna com externament. Fins fa molt poc això no es considerava important. Ara que veiem l’important que és per a recuperar les nostres societats d’experiències tan dures com la Covid, hauríem de tindre-ho en compte, sempre que no estrenya molt la pandèmia i per fi es tanque el cicle de celebrar totes les festes de nou amb normalitat, al més prompte possible. Però ara, toca gaudir, i esperem que ho facen al juliol i en tot el mes d’agost. Les festes de les urbanitzacions arriben també amb moltes ganes, i per si no fos prou, després de l’elecció de les falleres majors, les falles al setembre tenen ganes de donar-ho tot a setembre . Com se sol dir en estos casos, agafen forces perque de segur que les necessitarem. Bon estiu.

L’ OPINIŌ DE TORRENT

NÚMERO 378· JULIOL DE 2022

OPINIÓ EMPRESA EDITORA: TORRENT MEDIA S.L · DIRECTORA: Mamen Casabán· REDACCIÓ: Aitor Sánchez, Arantxa Carceller, Joan Carles Pastor, Jaime Perlado, TELÈFONS: 96 105 57 76 - Móbil: 627 604 169 · E-MAIL: periodico@laopiniondetorrent.es · Direcció: Avd Al Vedat 25-3A · COLABORADORS: Ezequiel Castellano, Miguel Ángel Gascón, Carles Puig, · PUBLICITAT I DISTRIBUCIÓ: Telèfons: 627 604 169 - Móvil: 627 604 169 · 687 284 697: E-Mail: periodico@laopiniondetorrent.es - IMPRENTA: Impresa Norte - Amb col·laboració de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports. Generalitat Valenciana.

“Les homilies de Mossén Ros” M.A. Gascón Escritor LA COLUMNA Entre els milacres i fets sobreeixits de Sant Vicent Ferrer, destaca, sens cap dubte, que anara per bona part d’Europa predicant en llengua valenciana i els seus interlocutors l’entengueren perfectament. A banda d’usar el nostre idioma, la seua fama com a predicador va ser tan considerable que, encara modernament, es publiquen els seus sermons, com a mostra de devoció i de reconeiximent. Diu la tradició que Sant Vicent va fer brollar l’aigua de la font que du el seu nom en el Mas del Juge i això em fa pensar que, potser, eixes aigues han marcat caràcter en algunes persones del poble, otorgant-los el carisma de la paraula. Així trobem el cas d’Arturo Boix que fa més d’una dècada afirmava que havia segut el mantenidor en més de 6.100 presentacions falleres. Encara que, hui en dia, en Torrent, contem en un predicador que és el romer de totes les paelles. Si no sant, sí omnipresent en cada acte, presentació, celebració, nomenament, clavaria o lliurament d’insígnees. Dit predicador és, efectivament, el nostre alcalde. En el cas de Jesús Ros, i encara que en la qüestió del parloteig es trobe en clara competència en Boix, si no és que l’ha sobrepassat, el seu estil més que faller és més paregut al d’un mossén o flare com el nostre sant universal. De la mateixa manera que a Sant Vicent el reconeguem pel seu hàbit dominic, el dit alçat al cel, les homilies de mossén Ros també contenen eixes perífrasis per a l’eternitat: “En este marc incomparable” (El lloc o espai no importa, sempre és incomparable), “Torrent, eixe poble plé de torrentins” (El rajonisme molt abans del mateix M. Rajoy), “La nostra Senyera, la nostra llengua i la nostra Mare de Deu” (No hi ha crida, presentació, exaltació o ví d’honor faller en que no aparega esta afirmació dels seus llavis, ara sí, al més pur estil d’Arturo Boix), o “Com no podia ser d’una atra manera” (Efectivament, pareix que no pot ser d’una atra manera i la seua presència és indefugible.) Partint d’esta última frase del nostre mossén, em pregunte en veu alta per si servix a la reflexió colectiva ¿És precís que l’alcalde, i ara no parle només de Jesús Ros sinó de qualsevol persona que siga la màxima autoritat local, parle a tota hora i en tots els llocs? ¿És necessària la fotografia en tots els actes siguen o no municipals? ¿Ha de dedicar-nos unes paraules en qualsevol inauguració d’exposició, en la Crida fallera o en el concurs de “migas ruleras” de l’Associació El Quijote? A mi em pareix una sobreexposició excessiva i, en moltes ocasions, gens interessant, pero clar, la meua percepció de la democràcia dista molt de la que mostren els partits polítics que ens representen. Ells són més de “Timeteadversarium et da mihi gloriam” que, si el traductor no m’ha fallat significaria: “Tingau por de l’opositor i doneu-me glòria” o, si voleu, en llatí vulgar i arromançat: “Totes les fotografies i homilies són per major glòria meua”. Amén.

Sempre ens recordem d’aquesta santa patrona de les tronades, quan plou i, la veritat és que mai no ho he sabut; però resulta curiós. Ara que s’albira el remat de legislatura, ara que el mes de maig de l’any 2023 es troba més prop, tot són preses i corregudes i, els qui ara manen i dirigeixen el present de la ciutat, han començat a encomanar-se al primer sant al que li tenen devoció perquè ens deslliure d’un futur polític ocupat per persones de radical posició ultraconservadora.

ist amb perspectiva, tan sols durant el remat dels anys huitanta i principi dels noranta, es va veure un creixement de les polítiques progressistes i, en acabant, tot ha estat deixar fer i procurar adoptar un perfil baix perquè (segons diuen els politòlegs més prestigiosos del poble) “convenia recollir vots a dreta i esquerra”. Convenia fer a “tort i adret” i, efectivament, així s’ha fet: més a tort que no a dret.

ue ve el llop!”, han començat a proclamar als quatre vents...però la ciutadania es troba endormiscada entre la pandèmia, les concentracions, els aniversaris d’aquesta o d’aquella altra confraria que, a primeries de juliol, passejava una imatge d’un home que semblava despistat, reclinat sobre un marge en què hi havia un gall, i ho feien pel carrer de l’Ermita avall, acompanyats de tambors i cornetes.

iuen que ve el llop, però durant els 40 anys del que s’ha convingut a dir “democràcia” no s’ha fet res per pegar passos allunyats del credo dominant i, clar, és en aquest indret on recalen els vots conservadors (històricament parlant) i des d’on podria venir el llop.

AUDITAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ: 7.025 EXEMPLARS DISTRIBUITS

ven feixistes, s’hagueren posat noms més educatius a les escoles, s’hagueren significat domicilis de persones de reconegut prestigi nascuts i viscuts al nostre poble, s’haguera trabucat el qualificatiu de “Festes Patronals” per “Festes majors” o “Festes d’estiu” i ni això s’ha fet.

ra diuen “que ve el llop”, però no s’adonen que s’ha caminat poca cosa en favor de la cultura popular, de les

“Santa Bàrbara per quan plou” Ezequiel Castellano VORA SÉQUIA

i cada any del temps transcorregut s’haguera avançat un metre, en arribar a aquest 2022, ja hauríem tingut guanyats 40 metres cap a les posicions d’esquerra. Però com que no s’ha fet així, doncs ara ens diuen que “ve el llop” i es queden més amples que el guerra.

i cada any haguérem recorregut un metre, ara, a més d’haver canviat els noms del carrers en què se subratlla-

“Quan érem menys joves” Carles Puig Periodista EL XOCOLATER Ens tiràrem de cap. Sense pensar-ho. Teníem denou anys i ens varen punxar per a fundar una filà de moros i cristians. No sabíem molt bé de què anava la festa, on ens clavàvem, però, xico, per què no. Érem joves. Ja veuríem com. Foren els anys de l’explosió, del creixement, com es titula el (molt recomanable) llibre de Vicent Palacios, quan ho teníem tot per fer. El moment on es crearen les dos capitanies, les ambaixades teatralitzades, la diana, la visita a València als bous, el partit de futbol. Anys molt nocturns. Massa. S’apuntàvem a tot. Primer tímids, després impetuosos. Sense por a res. A fer tractorades, disfressar-se, banyar-se, inventar-se festes. A crear el Barrejat.

tradicions més nostrades (allunyades de folklores i de falles folles fetes foc) o de la recuperació del territori, de la mobilitat urbana, de la participació ciutadana, de les associacions de veïns...”que ve el llop” i si no li posem remei des de las ciutadania a l’hora de dipositar el vot, acabarà venint i ens l’haurem d’empassar (al menys) durant quatre anys.

Quan érem menys joves caiem en gràcia. Sinó, no s’explica que mai ens multaren per alguna trastada. Un migdia arribava a l’antiga caserna del carrer Santa Ana quan em vaig topar amb el regidor d’urbanisme tirant foc. “Sé que està ahí dins, dos hores teniu per a que torne al seu lloc”. No sabia de què parlava, però m’ho imaginava: una de les palmeres de la Torre, abans de ser plantada, decorava temporalment el nostre corral. Al poc, fou substituïda per un contenidor d’obra. Ja teníem piscina. Dissimulem. Fem com que no. Però la distància amb eixa època es va notant. Fa poc, algú de la festa, no sé si a mala baba, va llançar un “en lo que vosaltres heu sigut”. S’equivoca. Som. L’essència no ha canviat. Les panxes tampoc. Continuem saludantnos un a un quan arribem. Mantenim intacte el sentit de l’humor. Seguim pensant que com a la caserna en cap lloc. Que no hi ha cançó millor que Insurrección. No ho negarem, hi ha matisos, diferències. Som ara d’horaris diürns, de molts xiquets en l’entradeta, de menús selectes i de costosa recuperació. Hem canviat l’alcohol per l’omeprazol. @carlesxpf

L’ OPINIŌ DE TORRENT

JULIOL DE 2022 · NÚMERO 378

POLÍTICA i Successos

Roberto Gómez, Sumant per Torrent-Decidix

El portaveu del partit parla de l’actualitat política torrentina i del futur del partit de cara a les eleccions locals de 2023

MEDI AMBIENT

Torrent viu una segona onada de calor de 10 dies amb temperatures elevades

Encara que la part més intensa s’ha viscut a l’oest i Sud d’Espanya, la conselleria de Sanitat ha decretat l’alerta sanitària alta i extrema en la majoria de comarques de la Comunitat

LA OPINIŌN, Redacción

Sens dubte està sent un estiu de temperatures de rècord. Abans de finalitzar l’estiu la capital de l’Horta Sud va viure la primera onada de calor de l’any i la més primerenca des que es tenen registres i aquesta segona no s’està quedant enrere convertint-se en l’onada de calor més intensa i llarga de tota la història segons l’AEMET. El culpable és un anticicló situat a les Illes Britàniques que afavoreix l’estabilitat atmosfèrica i l’entrada d’una massa d’aire càlid africà que està provocant l’onada de calor més intensa des que es tenen registres i està deixant temperatures de rècord a l’oest i Sud del país amb províncies en avis roig extrem per altes temperatures. Encara que en la Comunitat no estem patint valors tan elevats si estem patint temperatures inusualment altes molts dies seguits, el que provoca el calfament extrem de l’atmosfera deixant els termòmetres per damunt dels 34 graus amb pics de 38 graus com va passar el dimecres 13 de juliol. I de moment els meteoròlegs no veuen una baixada notable dels termòmetres a la Comunitat Valenciana. De moment, segons les previsions, s’esperen màximes d’entre 34 i 36 graus fins al 21 de juliol amb mínimes que no baixaran dels 21 i 22 graus. Degut a l’onada de calor la conselleria de Sanitat ha activitat l’alerta alta i extrema en la majoria de comarques de la Comunitat per temperatures que poden fregar els 40 graus en algunes localitats com ara Torrent que ha arribat a 38 graus.

Imatge de un dels termómetres de la ciutat de Torrent

EN PROFUNDITAT

La forta calor dispara l’ús dels aires acondicionats i la factura de la llum Amb mínimes que no baixen dels 23 graus es fa complicat dormir si no es tira mà dels aires acondicionats disparant el preu de la llum i les seues factures Cada vegada es fa més imprescindible l’aire acondicionat per poder resistir les altes temperatures que este patitn en aquesta segona onada de calor de l’estiu i la primera de juliol. Els experts ja han avisat que és la de major intensitat i durada des que es tenen registres i això fa que es tire d’aire acondicionat a més alerten de que estar diversos dies seguits amb temperatures molt elevades genera una gran vulnerabilitat a la

salut humana. Amb els termòmetres disparats no queda altra opció que encendre els aires aocndicionats i els ventiladors el que provoca una pujada del preu de l’electricitat cada vegada més. Els alts preus s’expliquen, en part, per l’onada de calor que afecta a tot el país, a causa del consum d’aire condicionat en les llars. La combinació d’una major demanda i una menor aportació de les fonts renovables

(eòlica i fotovoltaica) és una de les causes de l’augment dels costos en la tarifa de la llum. L’onada de calor també ha disparat més d’un 20% la demanda de ventiladors i aparells d’aire condicionats per poder sofocar les altes temepratures que no donen tregua en la localitat. A les portes de la canícula estival, la capital de l’Horta Sud viu dia rere dia amb temepratures cada vegada més elevades.

L’ OPINIŌ DE TORRENT

NÚMERO 378· JULIOL DE 2022

12 Roberto Gómez, portaveu de Sumant per Torrent-Decidix

El perill d’incendi es dispara per altes temperatures Els canyons d’aigua de El Vedat no deixen de funcionar al llarg del dia LA OPINIŌN, Redacció

Els termòmetres no donen treva i això ha disparat les alertes per possibles incendis en la capital de l’Horta Sud. Ja fa unes setmanes es varen produir dos conats d’incendis en la zona de Safranar i en la part del barranc sense més conseqüències que la intervenció dels bombers que varen sufocar el foc en pocs minuts. Amb l’augment de les temperatures l’Ajuntament de Torrent ha activitat els 24 canyons d’aigua instal·lats en la zona de El Vedat que cobreixen el 95% d’eixa zona boscosa de Torrent. Fa dos anys l’Ajuntament de Torrent va instal·lar 9 canyons més que s’uniren als 15 ja en marxa amb una inversió de més de 400.000 euros.

Aquesta infraestructura protegeix a més de 10.000 persones que gaudixen de l’estiu en aquesta zona verda de la capital de l’Horta Sud. Aquestes torres, que consten d’un monitor d’impulsió hidràulica sobre una estructura metàl·lica ancorada al sòl, llancen 1.500 litres d’aigua per minut amb un radi d’actuació de 54 metres quadrats, per la qual cosa cadascuna d’elles protegeix prop de 9.000 metres quadrats. El sistema automatitzat per una xarxa de sensors permet que es posen en marxa depenent del nivell d’alerta per risc d’incendi per a refrescar el terreny a manera de prevenció. Una eina que evita incendis més importants i més greus en la zona en Torrent.

La compra de ventiladors i aires acondicionats s’ha disparat

POLÍTICA

L’ OPINIŌ DE TORRENT

JULIOL DE 2022 · NÚMERO 378

POLITICA POLÍTICA Record pel 25 aniversari de l’assassinat de Miguel Angel Blanco

LA OPINIŌN, Redacción

El deute municipal s’ha situat a tancament de 2021 en 28,2 milions d’euros, segons ha informat l’Ajuntament de Torrent. La xifra, que no coincideix amb les dades oferides per la web del ministeri, suposaria que que la ciutat té un 37% d’endeutament del seu pressupost per a 2021, una xifra molt llunyana del 110% que tenia la ciutat, i que va obligar a formalitzar un Pla d’Ajust durant diversos anys. Des de l’exercici 2015, any en què el deute va aconseguir els 60 milions d’euros, el consistori ha reduït l’endeutament en un 53%, fins a situar-se en 28 milions d’euros. L’endeutament públic de l’Ajuntament de Torrent es va situar en 28.234.426 € a data de 31 de desembre de 2021, dada que suposa una reducció de 3.001.181 € respecte a l’any 2020 i marca un descens de més d’un 9% en comparació a l’anterior xifra de deute municipal. Així, des de l’exercici 2015, any en què el deute va aconseguir els 60 milions d’euros, la gestió del consistori ha reduït l’endeutament fins als 28 milions, aconseguint així un descens de més del 50% de l’endeutament municipal. En este aspecte, cadascun d’aquests exercicis sempre ha suposat una disminució en la comparativa anual, consolidant així una tendència en la disminució del deute del municipi fins a situarla en 324.000 euros per mil habitants, una xifra molt per davall del deute públic per mil habitants de altres poblacions de la comarca com per eixemple València amb 951, o Alaquas amb 806,.

LA OPINIŌN, M.C

tindre límit, però és que, en qüestió de personal, la situació és indignant. Personal becari o de jardineria, com a últims exemples, són les víctimes d’aquesta conducta que no cap en un ajuntament com el de Torrent” ha afirmat la líder popular. Fonts de la formació local han confirmat que han tornat a demanar responsabilitats a l’equip de govern de Jesús Ros, a més d’expressar la necessitat de dimissions de manera immediata, a causa de la cadena d’enrogiments judicials a aquesta administració esta vivint.

El deute viu municipal baixa un 9% fins als 28 milions d’euros en 2021 Segons fonts municipals, suposa l’endeutament és del 37%, enfront del 110% en el qual es trobava Torrent en 2015 BAIX NIVELL D’ENDEUTAMENT Gràcies a aquesta política d’ajust, la ciutat es troba en una situació favorable en cas de crisi econòmica. De fet, el regidor d’Hisenda ha avançat que en 2023 augmentarà l’endeutament amb prop de 3 milions llaura escometre inversions del pla Edusi, NewGeneration i Pla local

Per a 2022-23 hi ha una previsió d’inversions de 5,5 milions Ficus, per un import total de 5,5 milions d’euros. Malgrat això, l’endeutament en fina-

litzar 2023 no superarà el 40%. “La gestió dels últims exercicis permetrà a l’equip de govern afrontar noves operacions, com les incloses en el Pla FICUS, que repercutiran en beneficis i millores directes per a la ciutadania”, explica el regidor de Gestió de Recursos, Andrés Campos. Respecte a l’augment de

El TSJ de la Comunitat condemna a l’Ajuntament pel “Cas Becaris” La portaveu popular, Amparo Folgado, ha lamentat que “una altra vegada més, tots els torrentins hem de pagar per la terrible gestió” LA OPINIŌN, M.C

paro Folgado, ha lamentat que “una altra vegada més, tots els torrentins i torrentines hem de pagar per la terrible gestió de recursos humans portada pel PSOE a la casa de tots”. Els populars denuncien que, per desgràcia, les condemnes judicials i administratives en matèria de personal a l’Ajuntament de Torrent estan convertint-se en una constant durant els últims anys, “alguna cosa que no està a l’altura d’una gran ciutat com Torrent”. “Suma i sigue, els errors i despropòsits de Ros i el seu govern que no semblen

Imagen de la sede del Ayuntamiento de Torrent

TRIBUNALS

El Grup Popular ha informat que el consistori ha sigut condemnat en ferm, pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en l’anomenat “cas becaris”.

la inflació i tipus d’interés, Campos s’ha mostrat caut per l’augment de costos d’electricitat i contractes, que han fet que el superàvit pressupostari s’haja reduït al mínim, però malgrat això afirma que l’Ajuntament tindria capacitat d’endeutar-se fins a 17 milions d’euros sense necessitat d’autorització del ministeri.

Tots els membres de la corporació municipal, a excepció dels dos edils de VOX, han guardat cinc minuts de silencia a les portes de lAjuntament de Torrent pel 25 aniversari de l’assassinat de Miguel Ángel Blanco pel gruop terrorista ETA. Cinc minuts que reconeixen a totes les víctimes del terorisme, com a mostra de solidaritat amb elles i en repulsa de qualsevol acte terrorista. Cal recordar que, fa 25 anys, els terroristes d’ETA, de manera covarda com és habitual en ells, van segrestar a Miguel Ángel Blanco demanant l’eixida de tots els presos etarres al carrer a canvi del seu alliberament. Eixe dia, els carrers es van omplir per a demanar la seua llibertat i no cedir al xantatge dels assassins, fent seu el dolor de la família Blanco Garrido, encara que finalment ETA va fer cas omís a aquest clam, assassinant-lo dies després. El PP que ha participat en l’acte organitzat pel consistori de Torrent també a homenajat Miguel Ángel Blanco a nom del partit. L’acte, en el qual també s’ha celebrat un minut de silenci i una ofrena floral en l’escultura en record a les víctimes del terrorisme, ha comptat amb la lectura d’un manifest en record a totes les víctimes d’ETA, i especialment de Miguel Ángel Blanco, així com de condemna al terrorisme.

Encara que l’Ajuntament va recórrer la sentència del Jutjat social, que li condemnava a pagar en concepte de reclamació de salaris a dues becàries que havien denunciat a aquest, el TSJ de la

Comunitat Valenciana ha confirmat aquesta sentència i obliga finalment al consistori a pagar aquests salaris deguts. La Presidenta i Portaveu del PP a Torrent, Am-

El PP ha demanat dimissions de manera immediata

L’ OPINIŌ DE TORRENT

NÚMERO 378· JULIOL DE 2022

POLÍTICA SANITAT

Les nostres Festes

L’anàlisi de les aigües residuals apunten a una pujada de contagis

Andrés Campos Portaveu municipal socialista

La capital de l’Horta Sud s’enfronta a una setena ona que no aconseguirà el pic fins dins de tres setmanes LA OPINIŌN, M.C

L’anàlisi de les aigües residuals apunten a una pujada de contagis per Covid a Torrent. La capital de l’Horta Sud s’enfronta a una setena ona que no aconseguirà el pic, segons els experts, fins dins de 3 setmanes. En paraules de Jesús Ros, “en les anàlisis que cada setmana ens passen des d’Aigües de l’Horta estem veient un augment dels contagis, però gens preocupant ni alarmant ni que ens faça sospitar un repunt tan elevat com temps arrere”. Però, el màxim edil va comentar el que comencen a recomanar els experts davant d’aquesta setena ona, “els experts continuen recomanant la utilització de màscara en interiors i cal ser prudents”.

Aquest augment s’està produint poques setmanes abans de la celebració de les Festes Patronals, després de dos anys suspeses. En aqueix sentit també s’ha manifestat el delegat de festes Pascual Martínez que ha aclarit que, “com sempre el primer és la salut i si hem de prendre mesures d’aforament les prendrem, però cal reivindicar les festes com una cosa necessària per a poder reinicialitzar-se de tot el que hem passat i estem passant”. A nivell autonòmic també preocupen els contagis. La conselleria de Sanitat ha notificat 4.479 nous casos de coronavirus dels quals més de la meitat són majors de 60 anys. Els hospitals valencians tenen,

Imatge d’arxiu

“Més de la meitat dels casos són majors de 60 anys”

actualment 905 persones ingressades, 35 d’elles en l’UCI. Experts i sanitaris insisteixen que estem davant una setena ona de la pandèmia a causa de l’avanç de les subvariants d’Òmicron. El desavantatge és que són molt més contagioses.

URBANISME

El consistori presenta a la ciutadania el ‘Catàleg de Proteccions de Torrent’ Aquest document té com a objectiu contribuir a la preservació d’aquells elements d’interés del municipi en l’àmbit natural, paisatgístic i cultural LA OPINIŌN, A. Sánchez

L’Ajuntament de Torrent va organitzar ahir, en la sala d’actes de l’edifici consistorial, la segona sessió explicativa per a presentar a la ciutadania la versió inicial del ‘Catàleg de Proteccions de Torrent’, l’objectiu de les quals és contribuir a la preservació d’aquells elements d’interés del municipi en l’àmbit natural, paisatgístic i cultural, d’acord amb la Llei del Patrimoni Cultural Valencià i la normativa urbanística. “Aquest document permetrà una tramitació més

àgil de les llicències en l’àmbit patrimonial de la ciutat, sense la necessitat de dependre d’informe previ d’altres administracions, a més permetrà als propietaris comptar amb un instrument que determina i defineix aquells elements que puguen requerir d’un règim de conservació més específic, un avanç significatiu en la revitalització del barri antic”, explica la regidora d’Urbanisme, Inma Amat. Amb aquest propòsit, l’Ajuntament de Torrent ha habilitat en el portal web municipal com eina de consulta.

Els torrentins i torrentines, el poble valencià som gent de celebrar, tenim un caràcter mediterrani que ens fa eixir al carrer per a compartir amb el nostre veïnat els dies calorosos d’estiu i les seus nits especials. La nostra forma de ser, la d’eixir a la fresca ens defineix, és la d’un poble treballador que espera tot un any per a retrobar-se, al poble o al secà, en les desenes de celebracions que s’escampen pels barris i urbanitzacions. Des de l’equip de govern tenim dos prioritats en l’àmbit festiu i cultural, d’una banda que arribe a tot el món, a tots els barris, als menuts i als majors, a diferents estils i formes d’entendre la festa, des de la música i el ball, als comediants i les activitats infantils. D’altra banda ens marquem com a objectiu donar suport a les entitats festives, culturals i associatives que li donen vida al nostre poble, començant per la Federació de Moros i Cristians -enhorabona a Xavi i al seu equip pel treball i l’esforç que estan fent-, fins a les cases regionals i les diferents associacions. Les festes són, a la seua manera un motor de canvi, d’intercanvi social, són la extraordinària oportunitat de compartir el nostre temps amb la gent que ens envolta, conéixer a l’altre i viure en societat. La història de la nostra ciutat ens ho demostrat en alguna ocasió, quan el ball s’ha convertit en un element revolucionari, en una demostració de que les festes són sinònim de llibertat i això a alguns no els agrada. Les festes són sinònim de llibertat perquè són un espai on l’humor, la sàtira, la diversió, permiteixen separar les barreres que massa voltes construïm al nostre voltant. Un bon amic i mestre d’esta ciutat, parla sempre de la nostra condició de codependents, de la certesa que no som res si no ho som amb l’altre, juntament amb els demés. Les millores coses que tenim són sempre compartides amb la resta, i per això vull aprofitar estes línies per a desitjar-vos a tots i totes un bon estiu, compartit amb la gent que estimeu, fent festa i fent poble.

L’ OPINIŌ DE TORRENT

JULIOL DE 2022 · NÚMERO 378

POLITICA POLÍTICA “Festes agredolces” Folgado ”Amparo Portaveu del Partit Popular Encara que portem ja algun temps en el qual sembla que els efectes de la pandèmia han deixat de ser un condicionant per al normal desenvolupament del nostre dia a dia, alguns costums i tradicions encara no han vist la seua tornada a la normalitat, ja siga per les limitacions de la situació o perquè per època de l’any no ha arribat el moment de la seua celebració, com són les nostres festes patronals en honor a Sant Abdó i Senent. Però, després de tres anys, l’última setmana de juliol tornarà a ser assenyalada en el calendari festiu de la nostra ciutat. Els carrers de Torrent tornaran a omplir-se d’alegria i vitalitat, d’entre molts altres, en els esdeveniments que els Moros i Cristians organitzen any rere any. Les trabucaes, els parlaments, l’entraeta infantil, la gran entrada del dia 29 o l’ofrena als Sants de la Pedra tindran de nou un espai destacat en estos dies de festa a Torrent. Després de dos anys de paró, per fi podem recuperar en total normalitat les nostres festes patronals, com ja hem fet en altres tradicions al llarg de l’any i, com és habitual, es viuran en una especial energia i en sensacions trobades, a més d’en una il·lusió renovada. Però, lamentablement, aquest retorn a la celebració de les festes de Sant Abdó i Senent ve lligat a una realitat que està patint la ciutat en este govern local, com és la falta de seguretat i la deficient neteja dels nostres carrers. En estos dies festius, on és necessari un reforç tant en la Policia Local com en els serveis de neteja, s’evidenciarà que, en la gestió d.estos dos sectors, la nota del govern local socialista és el suspens. Si en el dia a dia els problemes en estos dos àmbits són permanents, preparem-nos per al caos que pot suposar la celebració d’unes festes patronals. Em consta que els agents que formen el cos de Policia Local de Torrent i el personal de neteja rendixen més del 100% diàriament, per prestar un servei digne a tots els ciutadans, però quan el govern local practica la política de la deixadea, l’esforç del personal cau en sac trencat. Torrent, torna a celebrar les seues festes en honor als Sants de la Pedra, en total devoció i satisfacció, però en este ajuntament, en Ros al capdavant, veurem que succeix. Lamentablement, abandó i desampar.

SANITAT LA OPINIŌN, Redacción

La situació de les Urgències de l’Hospital General de València és de col·lapse. Des del Comité d’Empresa denuncien que la saturació és una constant des de setembre de 2021, accentuada en aquestes dues últimes setmanes per l’augment de contagis per COVID. A més denuncien que en els últims 15 dies s’han arribat a produir jornades en les quals hi havia més de 60 pacients pendents d’ingrés a l’espera d’un llit. Una espera que s’ha allargat fins a 48 hores. El mateix comité d’empresa del centre hospitalari va demanar aquest dilluns a través d’un comunicat la dimissió de la gerent, Inmaculada Renart, per la situació arrossegada dels últims mesos i per no haver-los rebut per a trobar solucions. Des de l’Hospital General han assegurat que al març d’enguany va finalitzar la primera fase de la reforma integral del Servei d’Urgències, que va duplicar la capacitat d’aquest servei i ara compta amb 64 llits que són ateses igual que en sala. Afirmen a més que als pacients d’Urgències se’ls proporciona la mateixa medicació i se’ls realitza les mateixes proves diagnòstiques que si estigueren en sala.

Imatge de l’hospital General

El col·lapse de les urgències de l’Hospital General s’accentua

Des del Comité d’Empresa del centre sanitari denuncien que la saturació és una constant des de setembre de 2021 L’Hospital General és el centre sanitari amb més SIP assignats segons dades de la conselleria de Sanitat. En aquest sentit, el Comité d’Empresa ha enviat una proposició no de llei perquè els diputats “empatitzen

amb la situació injusta dels usuaris del departament i facen pròpies les condicions laborals dels seus treballadors”. El moment pel qual passen el centres de salut tampoc són molt positives, junt

URBANISME

L’empresa pública Nous Espais renova les seues instal·lacions L’objectiu d’aquesta intervenció és adequar l’accessibilitat a la normativa vigent i millorar l’eficiència energètica

amb l’esgotament del seu personal s’uneix la violència que cada vegada han de patir per part d’alguns pacients. La qual cosa des del sindicat demanen més personal i més inversions per donar solució al problema.

L’Ajuntament de Torrent ha renovat les instal·lacions de l’empresa pública Nous Espais, situada en el núm. 31 del Carrer Major, amb l’objectiu d’adequar l’accessibilitat a la normativa vigent i millorar l’eficiència energètica. Amb aquest propòsit, s’han dut a terme diverses actuacions, entre les quals destaquen la instal·lació d’un ascensor per a accedir a les diverses plantes, l’habilitació de ventilació forçada en tot l’edifici, l’adequació del bany a la normativa d’accessibilitat. A més de l’adaptació de l’última planta per a fins administratius i la instal·lació de plaques fotovoltaiques per a reduir la despesa energètica i efectuar un consum més sostenible, una obra que encara està desenvolupant-se i que finalitzarà en uns dies. Durant le temps que han durat les obres els trebalaldors han donat servei en les oficines del Consell Agrari, situades al Convent.

L’ OPINIŌ DE TORRENT

NÚMERO 378· JULIOL DE 2022

POLÍTICA POLÍTICA LA OPINIŌN, Redacción

Al voltant de 50 treballadors i treballadors d’FCC es van manifestar ahir a les portes del consistori reclamant una pujada de salari. Amb xiulets i tambors van voler mostrar el seu malestar davant els baixos salaris que perceben de l’empresa concessionària. Aquesta mateixa companyia va rebre a principis de juny més de 400.000 euros més gràcies a una modificació de crèdit a provada en el ple de juny, tal com va denunciar Compromís en una nota de premsa. Acompanyant als treballadors i treballadores va estar el seu portaveu, Pau Alabajos, per a donar suport a les seues reivindicacions. Els ecovalencianistes valoren molt negativament la gestió de la direcció de FCC a Torrent, amb salaris molt baixos referits a les treballadores i els treballadors de les categories salarials amb menor remuneració, així com una pèssima gestió de la neteja urbana, de l’arreplegada dels residus i de l’estat general de conservació i salubritat dels contenidors a Torrent. També va estar la portaveu popular, Amparo Folgado, que en xarxes socials reclama “més neteja, més mitjans, més treballadors i salaris dignes com en altres poblacions veïnes”. “Dret a manifestar-se” Fonts de l’Ajuntament de Torrent han volgut recordar que les reivindicacions

Treballadors de FCC demanen un augment de salaris a les portes de l’Ajuntament Fonts de l’equip de govern aclareixen que s’han mantingut “abans i ara” converses amb l’empresa adjudicatària

Imatge de la manifestació de treballador de la contrata muncipal

d’aquests treballadors i treballadores “és enfront de l’empresa i tenen tot el dret a manifestarse”. També han volgut aclarir que se segueixen en contacte “abans i ara amb l’empresa conce-

“Totes dues parts continuen amb les negociacions en aquest moment”

sionària”. A més han informat, aqueixes mateixes fonts que “totes dues parts continuen amb les negociacions”. De moment encara no es sap res del resultat de les negociaons entre treballadors i FCC.

POLÍTICA

El consistori renúncia a 186.000 euros de fons europeus El Partit Popular acusa el govern socialista de Jesús Ros de “falta de previsió i la falta de projecte de l’equip de govern” LA OPINIŌN, M.C

L’Ajuntament s’ha vist obligat a renunciar a 186.000 euros dels fons europeus destinats a la creació d’un marketplace local. El consistori ha emés un decret per a retornar aqueixa quantitat, que va ser entregada el 29 de maig, i que es pretenia destinar a iniciatives com l’”Amazon” local, el repartiment a domicili dels mercats municipals o la digi-

talització de les zones de càrrega i descàrrega. El motiu?, la inexistència d’estudis previs i d’idoneïtat sobre aquests projectes.i aniran a passar només el dia. Segons el portaveu dels socialistes, Andrés Campos, es tracta d’”un document de caràcter intern i de tràmit en un procés de negociació amb la Comissió Europea per a

aconseguir que augmentara el termini d’execució del projecte”. Segons el seu comunicat, “aquesta negociació ha sigut reeixida i s’ha aconseguit que puga ampliar-se el projecte durant un any més”. ls socialistes han volgut respondre als populars afirmant que Folgado està “ancorada en una manera autoritària”.

Els socialistes han aprofitat també l’ocasió per a qualificar de “teatral” la presentació de la seua campanya per a recuperar la Policia de Barri, “amb dos policies de cartó, intentant introduir dubtes sobre el procés de selecció de 15 agents de Policia Local que es troba en marxa i pròxim a resoldre’s”. El PP recorda que, en els últims mesos, no és la primera vegada que Torrent perd fons d’altres administracions per “la immobilitat del govern del PSOE; fa escassament un mes, es va renunciar a una subvenció de la Diputació per a la instal·lació de plaques solars” ha assegurat Folgado.

“Next Generation i energia local” Pau Alabajos Portaveu Compromís

La crisi que es troba a les portes d’Europa, i que previsiblement afectarà especialment a països amb un fort pes del sector turístic, com és el cas de l’Estat Espanyol, té un fort component energètic, que afecta no sols al comerç i a les famílies, sinó també a autònoms, empreses i administracions públiques. Des de la Conselleria d’Agricultura, Emergència Climàtica i Transició Ecològica s’han posat els fonaments per crear una important xarxa d’instal·lacions d’energia fotovoltaica que ja s’ha plasmat en 19 projectes d’inversió, als quals se sumaran altres 19 en el pròximes setmanes, més els xicotets 441 projectes presentats davant aquesta Conselleria, amb l’objectiu total d’aportar 6.154 megawatts a la xarxa elèctrica valenciana. El objectiu, no obstant, també ha de ser d’interés per als ajuntaments, que haurien de fomentar aquest tipus de programes d’impuls d’instal·lacions renovables per a la generació i l’autoconsum col·lectiu d’energia elèctrica en règim de comunitats energètiques. Actualment existeixen diferents actuacions susceptibles de suport per a la generació i autoconsum col·lectiu d’energia elèctrica en règim de comunitats d’energies renovables, que es troben regulades en qualsevol de les modalitats previstes en l’article 9 de la Llei 24/2013, del Sector Elèctric, i més en concret les previstes en l’article 4 del Reial decret 244/2019, pel qual es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de les modalitats de subministrament d’energia elèctrica amb autoconsum i de producció amb autoconsum. Dins d’aquest marc legal i institucional els fons next generation subvencionen a fons perdut fins el 45% del cost del projecte. No obstant això, les ajudes poden incrementar-se fins a 10 punts percentuals en les ajudes a les mitjanes empreses i fins a 20 punts percentuals per a les ajudes a les xicotetes empreses, ajuntaments i institucions sense ànim de lucre, establint-se un màxim d’ajuda de 200.000 euros per projecte. Arribats a aquest punt, la ciutadania necessita d’ajuda tècnica i de l’assessorament necessari per a resoldre aquelles qüestions administratives o simplement de consulta prèvia amb l’objectiu de poder constituir-se com a comunitat energètica local, o, simplement, instal·lar-se plaques fotovoltaiques en la seua llar. Des de Compromís entenem que aquesta funció d’assessorament i ajuda local ha de partir del propi Ajuntament de Torrent, un servei que, a hores d’ara, no figura dins de les prioritats de l’actual govern municipal, més preocupat en gastar els recursos municipals en obres “a la vista de carrer” que de procurar invertir una part dels mateixos en la transició ecològica, creant un clima favorable per a la independència energètica de famílies, empreses i particulars. El futur immediat així ho demanda.

L’ OPINIŌ DE TORRENT

JULIOL DE 2022 · NÚMERO 378

POLÍTICA “Festes Patronals completes” Antonio Martínez Regidor de VOX

Des del grup municipal VOX TORRENT i com a portaveu, donada la proximitat de la celebració de les festes patronals, centraré el meu comentari en aquestes. Unes festes que, pels motius àmpliament coneguts, no s’han pogut gaudir en tota la seua magnitud i que, després de dos anys de pandèmia, podrem celebrar, si bé amb la màxima precaució pel recent repunt del Coronavirus. Si haguera d’assenyalar algun acte significatiu d’aquestes festes patronals, caldria destacar els actes relacionats de Moros i Cristians, especialment la Gran Entrada Mora. La Ciutat de Torrent és una població tradicionalment festera; perquè el nostre municipi celebra de manera grandiosa les Falles, la Setmana Santa amb les desfilades processionals plenes de fervor i respecte, i les Festes dels Sants Patrons Abdón i Senén, als quals s’acull la ciutat per ser els benefactors dels agricultors, tan necessitats de la seua ajuda per la quantitat de problemes que pateixen actualment: plagues, baixos preus dels productes, importació de països tercers, etc. Des del meu grup, VOX, al qual represente, he de dir que trobem a faltar els festejos taurins, atés que existeixen penyes taurines a les quals no se’ls té en compte. També algun esdeveniment esportiu com, per exemple, un torneig triangular de futbol com es feia antany i que guarde gratament en la meua memòria. Recorde alguna carrera ciclista d’aficionats i que podria ser un empenyiment a la nostra escola de ciclisme i a les de les localitats pròximes. Com a portaveu del grup municipal VOX TORRENT, desig a tots els torrentins que gaudisquen plenament de la nostra festa gran, des de la responsabilitat i el respecte. Visca Torrent! Visca València! Visca Espanya!

Roberto Gómez, portaveu de Sumant per Torrent-Decidix

“Cal estar units per a poder arribar a les institucions i hem començat el camí” Gómez ha anunciat que vol repetir com a candidat en les pròximes eleccions, però primer cal ficar la maquinària del partit en marxa amb el seu projecte LA OPINIŌN, M.Casabán

Sumant per Torrent torna a l’actualitat després d’unir-se a una federació de partits locals i municipalistes. D’estes qüestions i de l’actualitat local parlem amb el seu portaveu el torrentí Roberto Gómez. Un home molt implicat en les tradicions i cultura valencianes a la localitat. Sumant per Torrent s’ha adherit a “Decidix” una federació de partits polítics, què significa aquest pas pel futur del seu partit? Som tots partits en l’àmbit municipal, som al voltant de 20 els partits que estem adherits inclús alguns amb representació municipal en el cas d’Albal, Benifaió o Carcaixent. L’objectiu és unirnos per poder tindre un diputat provincial en les pròximes eleccions. Sumant per Torrent va ser dels primers partits que varen promoure açò i a partir d’ara ens anomenem Sumant per Torrent-Decidix. Imagine que la maquinària electoral del partit ja estarà començant a rodar, vosté vol tornar a repetir com a candidat en maig de 2023? Serà cap a final d’any quan convoquem una assemblea general amb unes primàries i sinó no passa res vull presentar-me com a candidat. Però primer que arribe eixe moment des de Decidix hem de convocar una assemblea general després d’estiu i en novembre un congrés per seure les bases dels partits, encara que cada partit té els seus temps i la seua independència. Espera Sumant per Torrent millorar els resultats de fa quatre anys? Nosaltres volem que es valore el treball que hem realitzat aquests darrers anys. Sumant per Torrent no vol entrar en discussions, volem aportar solucions i treballar per la nostra ciutat. Encara que sense representació Sumant per Torrent no ha deixat de demanar millores com

Roberto Gómez en els estudis de Tele Torrent

“No volem entrar en discussions, volem aportar solucions a la nostra ciutat” ara la reforma del bany adaptat de l’institut de la Serra Perenxisa. Des de l’Ajuntament ens varen comunicar que no era competència d’ells i quan varen parlar amb la conselleria d’Educació ens digueren que solucionarien el problema, tres mesos després encara no s’ha fet res i vàrem anar al Síndic de greuges el que ens ha comunicat fa uns dies que l’obra es posarà en marxa per a tindre un bany adaptat per a setembre. De la

qual cosa estem orgullosos i contents. Una altra qüestió que Sumant per Torrent ha criticat és l’estat en el qual estan els fanals en la part alta de Fray Luís Amigó. Només s’han dedicat a reforçar-les malament i realment és un perill, ja que, fa uns mesos va caure una per Nicolau Andreu i justament ací passen moltes persones i és un perill que no es pot solucionar malament com han fet. Tampoc demanem que les canvien si no només en reforçar-les com s’ha fet en altres casos. La seguretat és altre problema que han denunciat els grups de l’oposició. I he de dir que jo soc un dels afectats, en agost de 2020 entraren a ma casa i cada volta escoltes més casos

com el meu. En gener de 2022 des de Sumant per Torrent vàrem demanar augmentar el nombre d’efectius de la Policia Local justament quan començaven el procés selectiu per a les noves incorporacions. Es tracta d’un procés molt llarg en el temps, a més després han d’estar uns mesos de formació i retarda molt les incorporacions i junt amb les jubilacions tenim una plantilla escassa que repercuteix en més robatoris en casos de violència de gènere, no es pot aplicar les sancions. A més nosaltres demanàrem fa dos anys adquirir un dron per a la Policia Local que ja compta amb un i és altra de les propostes que hem aconseguit. Les aigües residuals reflecteixen un augment dels contagis per Covid a Torrent, com analitza les dades Sumant per Torrent? Aquestes dades són un indicatiu de la realitat per això fa dos anys nosaltres ja demanàrem aquest anàlisi. Cal anar en precaució, però fent vida el més normal possible sempre respectant les normes sanitàries en cada moment. Les dades de l’atur en Torrent ja estan en xifres d’abans de la pandèmia Sempre cal millorar les xifres com per exemple amb borses de treball per a la neteja per exemple, ara que la gent tant està denunciant la falta d’ella o també en la recollida de mobles. Una altra qüestió és atraure empreses nacionals i internacionals a la ciutat com a forma de crear també treball en la ciutat. Les Festes Patronals tornen a celebrar-se després de dos anys suspeses per la pandèmia. Hem de recordar que els fallers ja vàrem donar una lliçó de com s’havia de celebrar una festa com va ser el setembre de passat. I també vull recordar que fa tres anys el nostre partit va demanar que les Festes de Moros i Cristians foren declarades Festa d’Interés Turístic esperem que així siga l’any que ve.

L’ OPINIŌ DE TORRENT

NÚMERO 378· JULIOL DE 2022

POLÍTICA “Carta oberta als veïns de Torrent”

MEDI AMBIENT

Grup Municipal Ciudadans

Imatge de l’acte a l’Hort de Trènor

Soterranya lliura la bici número 1000 del projecte “Bicis per a totes” L’acte, celebrat en l’Hort de Trénor, va comptar amb un passeig amb bici pels carrers de la ciutat i l’actuació del grup de percussió d’ADISTO entre altres

LA OPINIŌN, Redacción

Dissabte 4 de juliol el Col·lectiu Soterranya va fer lliurament de la bicicleta número 1.000 del projecte Bicis per a Totes en l’Hort de Trénor, on es van donar cita els veïns i veïnes de Torrent, representants del moviment associatiu, l’alcalde Jesús Ros i membres de la Corporació Municipal per a celebrar la consecució d’aquesta fita històrica, que és el fruit de l’intens treball realitzat du-

rant huit anys per a dotar als col·lectius o persones en risc d’exclusió social d’un mitjà de transport sostenible. El regidor de Mobilitat, Raúl Claramonte, destaca “el compromís, la implica-

El projecte ix endavant gràcies els seus voluntaris i voluntaries

ció i la solidaritat de Soterranya per a transformar la societat amb la bicicleta com a eix central”. En aquest aspecte, l’edil també remarca que “continuem animant i fent costat a les associacions i col·lectius torrentins amb projectes de mobilitat sostenible que contribueixen a fer un municipi més solidari, més amable i accessible. En definitiva, un Torrent millor”. Així, l’acte va comptar amb un passeig amb bici

SUCESSOS

Desmantellat un punt de venda de drogues en el Xenillet Juntament amb Torrent també s’ha actuat a València i Alzira i s’han intervingut marihuana, heroïna i cocaïna La Policia Nacional ha desmantellat un punt de venda de drogues en el Xenillet, a València capital i Alzira. En total, s’han detingut a cinc persones com a presumptes autores d’un delicte contra la salut pública i s’han intervingut més de 200 grams de marihuana; uns 92 grams de, pel que sembla, heroïna; prop de 173 grams del que sembla ser cocaïna, i 190 euros.

pels carrers de la ciutat, l’actuació del grup de percussió d’ADISTO, un taller d’humor i expressió impartit per María Grau, un aperitiu i sopar de germanor i un concert de l’artista Joan Fus. Aquest projecte ha sigut molt premiat dins i fora de Torrent i ha portat bicicletes fins a Àfrica, concretament al campament de refugiats del Sàhara on els més menuts ja poden gaudir d’una bicicleta per desplaçar-se i jugar i ser feliços.

Els investigadors de la Comissaria de districte de Marítim i la de la Comissaria Local de Torrent (València) han realitzat operacions policials en la zona de les Casetes Roses de València i en el barri torrentí del Xenillet. En tots dos casos, els agents van tindre coneixement que podria estar venent-se substància estupefaent des de diversos domicilis. En l’operació policial desenvolupada en el barri del Xenillet de Torrent, els agents van esbrinar que des d’un habitatge de la zona podria estar subministrant-se marihuana. Les investigacions dels policies van culminar amb un registre del domicili, la intervenció de més de 200 grams d’aquesta substància estupefaent, així com la detenció de dues persones.

El pròxim 30 de juliol, Abdon i Senén, patrons de Torrent, tornaran a processionar pel nostre municipi. Serà a la vesprada i posarà el punt final a les nostres festes patronals. Unes festes que, per fi, els torrentins i les torrentines podrem viure, sentir i gaudir al carrer com abans. Una festivitat plena d’olor, color i germanor on la pólvora, la festa, els parlaments, el pregó i la gran baixada de les tropes Mores i Cristianes pel carrer del Convent (Luis Amigó) fins a la plaça Major seran una realitat. Vicent (capità moro), portes molt de temps, més del que hagueres volgut, esperant desfilar amb la teua comparsa Alfaquies, escortat pel teu alferes Eduardo, de la comparsa Almoràvits, i la resta de comparses mores de Torrent. Això és, esperant per a gaudir i fer partícips als veïns, no sols del nostre municipi sinó de la resta de la comarca i de la província de València, que s’acosten fins a la capital de l’Horta Sud per a gaudir de l’espectacle de música i alegria que ofereixen les comparses de Torrent. Nico, oh capità, el meu capità, encapçalarà la baixada de totes les filaes cristianes. Disfrutaràs del teu gran dia, tan merescut i pacient, els Contrabandistes. A més, el teu alferes Ramón, de la filà Guardians, i la resta de filaes cristianes, t’acompanyaran i gaudiran amb tu d’aquests dies tan especials que estàvem desitjant que tornaren a celebrar-se després d’aquests anys de restriccions per pandemia. I a tu Xavi, benvolgut president i a tota la teua junta directiva de la Federació de Moros i Cristians de Torrent (FMCT), del primer a l’últim, gràcies per la vostra dedicació, la tenacitat, la generositat, el saber estar i haver fet possible que tornem a recuperar amb força i entusiasme les nostres festes de Moros i Cristians a Torrent. Veïns de Torrent, amb la vostra exemplaritat, com heu actuat des del primer dia, passeuho en gran. Gaudiu no sols de les festes dels Moros i Cristians, sinó de tots els actes, la música, els jocs, la diversió que reviurem aquests dies al nostre municipi. Finalment, només em queda demanar als nostres Sants que ens cuiden i ens donen forces per a gaudir d’aquestes festes en el seu honor. Sincerament, vull agrair a tots la vostra actitud perquè per fi siguen les festes, les de la nostra ciutat de Torrent, del retorn a la tan desitjada normalitat.

12 12

JULIOL DE 2022 · NÚMERO 378

PUBLICITAT

L’ OPINIŌ DE TORRENT

NÚMERO 378· JULIOL DE 2022

Especial Festes

Festes 2022 SUPLEMENT ESPECIAL

L’ OPINIŌ DE TORRENT

JULIOL DE 2022 · NÚMERO 378

festes 2022

Parlem amb la capità moro, Vicent Soler, i amb el capità cristià, Nico Magán.

Suplement Especial

LA OPINIŌN, A. Sánchez

Després de tres anys hi ha ganes de Pregó. La pandèmia i les seues restriccions sanitàries varen obligar a suspendre les festes de Moros i Cristians en 2020 i 2021. Enguany és l’any de la tornada i els Moros i Cristians ho faran amb un nou castell als peus de la Torre que serà junt amb el pregoner d’enguany, Arturo García, regidor del PP i col·laborador actiu de la festa. Però la primera vesprada de la setmana gran comença amb l’Ofrena als Sants Patrons en l’església de l’Assumpció amb la presència dels càrrecs i la resta de festers i festeres. Després de l’acte religiós les 12 fiales i les 12 comparses es traslladaran als peus de la Torre per a viure l’acte del Pregó que enguany comptarà amb un nou protagonista, un nou castell

El Pregó de festes torna a l’asil Santa Elena després de tres anys Des de la Federació de Moros i Cristinas aclaren que els festers i festeres desfilaran dins del centre segons la situació sanitària

que hauria d’haver-se estrenat en el Mig Any del passat 26 de març, però que la pluja va impedir. L’encarregat de dirigir-se als festers i festeres serà el regidor popular, Arturo García, que encara no sent fester col·labora molt activament escrivint els parlaments de les Ambaixades a Torrent. Després del discurs serà el moment de la desfilada de

ENTRADETA

25 Dilluns 19:00

Entrevista capitans dels anys 2020-22

les esquadres cristianes i mores de la plaça Major, passant pel carrer Sagra i fins a arribar al centre de majors de Santa Elena. De moment, des de Federació no saben si es va poder entrar a desfilar, “tot dependrà de la situació sanitària d’eixe moment”, han informat fons de la federació. Cal recordar que en 2019 només

CONQUESTA

26 Dimarts 19:00

desfilaren en l’asil els càrrecs festers i la resta d’esquadres va arribar a la Font de les Granotes per tornar baixant per l’Avinguda fent el recorregut invers. Arturo García serà el tercer pregoner de les festes, el primer va ser el ex regidor socialista, Aldres Costa, després la exalcaldessa i festera, Mª José Català, que va donar el seu discurs en els actes

que la FMYCT va organitzar amb motiu del 9 d’Octubre en l’àgora de Parc Central. El Pregó és el tret d’eixida de les festes dels Moros i Cristians i és un dels actes que més públic congrega i on els festers i festeres desfilant en esquadres anuncien els torrentins i torrentines l’inici de les festes a Torrent. La música serà la protagonista de la vesprada i

SOPAR GERMANOR

Dimecres 21:00

acompanyarà a la desfilada. Primer seran els cristians seguint l’ordre oficial de desfilada acompanyats dels seus càrrecs, l’alferes Guardià, Ramón Almerich i del seu capità contrabandista, Nico Magan. Després desfilarà el bàndol moro amb el seu alferes almoràvit, Eduardo García i el seu capità alfaquie, Vicent Soler.

RECONQUESTA

28 Dijous 19:00

GRAN E

Divendres 20:00

L’ OPINIŌ DE TORRENT

NÚMERO 378· JULIOL DE 2022

Especial Festes

Entrevista al president de la FMCT, Xavi Santamaria Parlem amb ell de la tornada i canvis en la festa.

Després del Pregó els festers i festeres desfilaran per l’Avinguda

El nou castell s’estrena amb el Pregó de Festes Una de les novetats que voran la llum en l’acte del Pregó és el nou castell que lluirà als peus de la Torre des del 24 fins al 30 de juliol. Una estructura que hauria d’haver-se estrenat en el passat Mig Any celebrat ajornat el 26 de març, però que la pluja i el mal oratge va impedir ferho. Ara, després de 3 anys d’espera lluirà en la plaça Major en els actes del Pregó i de les dues Ambaixades. Des de la Federació de Moros i Cristians, el seu president, Xavi Santamaria, també ha destacat el gran

ENTRADA

pas que donaran les festes de Moros i Cristians de Torrent amb aquest adorn sobre la torre. “Tenim un Torre musulmana única, i ara tenim una muralla també única, un recorregut espectacular, i sens dubte unes festes que són cada vegada més d’interés turístic per a més i més gent que ens visita”, ha assenyalat. Una estructura que donarà més vistositat a tots els actes en la plaça Major que es convertirà en el nou emblema de les Festes de Moros i Cristians de la capital de l’Horta Sud al llarg de molts anys.

PROCESSÓ

Dissabte 20:00

L’ OPINIŌ DE TORRENT

JULIOL DE 2022 · NÚMERO 378

Especial Festes

Filaes

Cristianes Hospitalaris FUNDACIÓ ANY 1993 CASERNA PLAÇA SANT ROC MEMBRES: 66

Hospitalaris és la filà cristiana més veteranes de les festes de Moros i Cristians. Va ser fundada a principis dels 90 i són de les poques associacions festeres que compten amb la seua pròpia caserna. Integrada solament per homes ha ostentant la capitania en diverses ocasions.Ostentaren la capitanía cristiana amb Vicent Francés en 2019.

Cides

FUNDACIÓ ANY 2003 CASERNA C/ CERVANTES MIEMBROS: 24

Cides és de les la filaes més jove que va arribar a la federació, concretament en 2003. En 2009, Francisco Machado, va ser l’alferes cristià. Són una filà activa i organitzen la festa del pernil el 24 per la nit. Alejandro Andreu va tindre l’honor de ser el capità cristià en 2015 sent la primera capitania de la història de la filà.

Ballesteres

FUNDACIÓ ANY 1997 CASERNA PLAÇA SANT ROC MEMBRES: 35

La filà dels Ballesteres es va fundar en 1997 i està composta única i exclusivament per dones. Van tenir l’honor de tindre la capitania cristiana de 2011 amb Lola Mesado al capdavant. A poc a poc està fila ha evolucionat i ha anat incorporant nous membres. En 2017 Concha Gallardo va ser l’alferes cristiana.

Forquers

FUNDACIÓ ANY 1996 CASERNA PLAÇA DE LES FONTS MEMBRES 29

La filà de Forquers va nàixer a mitjan dècada dels 90 allà pel 1996. En els seus inicis la filà estava integrada solament per homes però amb el pas del temps les dones s’han integrat perfectament dins de la filà. Van ostentar en 2012 la alferecía cristiana amb Montesión Silla i l’any passat varen see capitania amb Quique Vázquez.

Guardians FUNDACIÓ AÑO 1998 CASERNA PLAÇA COLÓN MEMBRES 35

Fundada en 1998 està filà de Els Guardians està integrada exclusivament per homes. Va ser la primera filà cristiana a començar a tenir l’honor del càrrec de la alferecía cristiana. En 2014 varen ostentar la capitania cristiana amb Juajo Navarro com a máxim representant. Cada primer cap de setmana de festes celebren el tradicional chupinazo fester el primer dia de festes.

Conqueridors FUNDACIÓ ANY 1997 CASERNA SANT ROC MIEMBROS: 35

La filà de Conqueridors es va fundar a la fi dels anys 90, concretament en 1997. En 2010 van tindre la capitania cristiana amb José Llácer. Actualment està composta per 17 membres, tots ells homes i sempre han sabut gaudir de cada acte fester al màxim. Fa dos anys varen ser alferecia amb Raúl Mil com a abanderat de les ordes cristianes.

Comilitons

FUNDACIÓ ANY 1998 CASERNA C/ MAESTRO GINER MEMBRES: 55

Comilitons va ser fundada en 1998 i està integrada única i exclusivament per homes. Van tindre l’honor de tindre recentment la alferecía cristiana en 2011 amb Paco Martí. És una de les filaes més nombroses coneguda pel seu sentit de l’humor i el seu amor per la festa. En el 2017 ostentaren la capitania cristiana amb Vicent Burguera com a màxim representant.

Na Violant

FUNDACIÓ ANY 1998 CASERNA SANT CRISTÒFOL MEMBRES 42

Na Violant va ser fundada en 1998 i està integrada únicament per dones. Des dels seus inicis ha anat evolucionant i comptant amb nous membres que han augmentat el seu cens. Ja van tenir l’honor de tenir la capitania cristiana en dues ocasions. En 2013 va ser Rosa Ortí la capitana del bàndol cristià i l’última representant de la filà en ostentar el máxim càrrec fester.

Almogavers

FUNDACIÓ ANY 2000 CASERNA C/ VIRGEN DEL OLIVAR MEMBRES: 42

La filà d’Almogàvers es va fundar l’any 2000 i des dels seus inicis ha estat una filà mixta integrada per homes i dones. Van ostentar la capitania en 2009 amb Isabel Olmos. Es caracteritzen per comptar amb la seua pròpia banda de percussió que acompanya en l’acte de la Gran Entrada Mora i Cristiana a les seues esquadres durant tot el recorregut.

Templaris

FUNDACIÓ ANY 1998 CASERNA C/ SAN JOAQUÍN MEMBRES: 46

Templaris es va fundar en 1998 per un grup d’amics que ha anat creixent en nombre fins al punt d’integrar a les dones en la seua associació. Cada any són els encarregats d’obrir el calendari festiu no oficial amb una discomóvil que reuneix a un gran nombre de festers. Varen ostentar la capitania cristiana en 2016 amb el desaparegut Jose María Martínez com a màxim representant.

Montesa

FUNDACIÓ ANY 2001 CASERNA CARRER SANTO TOMÁS MEMBRES: 34

La filà de l’Ordre de Montesa va tenir l’honor d’ostentar el càrrec de la Capitania cristiana de la mà de Javier Aracil fa 7 anys. Són una filà familiar que es manté estable per un grup d’amics i aficionats a les festes de Moros i Cristians. L’any passat ostente l’alferesía cristiana del 2018 de la mà del torrentí Javier Peris.

Contrabandistes FUNDACIÓ ANY 2000 CASERNA ARCIPRESTE NAVARRO MEMBRES: 41

La filà dels Contrabandistes es va fundar l’any 2000. Des dels seus inicis està formada solament per homes. Tenen la seua caserna en la calle Pare Méndez on cada any celebren la seua tradicional festa del vi a la qual acudeixen gran quantitat de festers. Després de dos anys esperant per fi poden celebrar la seua capitania cristiana amb Nico Magan.

L’ OPINIŌ DE TORRENT

NÚMERO 378· JULIOL DE 2022

Especial Festes

Comparses

Mores Muladins

FUNDACIÓ ANY 1996 KÀBILA C/ CERVANTES MEMBRES 32

Aquesta comparsa mixta va nàixer a la fi dels anys 90. Muladins han viscut d’a prop l’evolució dels Moros i Cristians que van tenir la seua dècada d’expansió en la dècada dels 90. Es caracteritzen pel seu enginy en els seus vestits i espectacle en la baixada. Tenen l’honor d’haver gaudit d’una capitania mora i ostentaren la alferecía en 2013 i la capitania amb Encarna Puig.

Benimerines FUNDACIÓ ANY 1997 KÁBILA C/ CERVANTES MEMBRES 36

Benimerins és l’única comparsa mora integrada solament per dones. Fundada en 1997 ha tingut l’honor d’ostentar la alferecía al costat de Cides. Aquesta comparsa ha evolucionat i crescut al llarg dels anys i formen part activa de la festa. Són una comparsa molt integrada i de les més veteranes de la festa. En 2015 varen ostentar la capitania mora amb Amparo Martínez.

Beduins

FUNDACIÓ ANY 2002 KÀBILA C/ PADRE MÉNDEZ MIEMBROS 23

En al comparsa Beduins conviuen diverses generacions i han sabut traure-li partit. Van ostentar la capitania mora en 2011 amb Paco Montaner. Aquesta comparsa mixta organitza cada any un esmorzar després del partit de futbol de moros contra cristians. Fa 3 anys varen ser l’alferesia mora amb Patricia López com a càrrec oficial.

Buadinss

FUNDACIÓ ANY 1987 KÀBILA PLAÇA OBISPO BENLLOCH MEMBRES: 99

Buadins són al comparsa més antiga de la festa de Moros i Cristians i celebrar el seu 25 aniversari en 2013. Buadins també és la comparsa més nombrosa amb més de cent persones entre home, dones, joves i xiquets. En 2012 van ser la alferecía mora de la mà d’Agustín Simó. Han tingut l’honor de ser capitania mora de la mà de la jove torrentina Laura Simó.

Almoravits FUNDACIÓ ANY 1998 KÀBILA C/ SAN MARCOS MEMBRES 39

La comparsa de Almoravits ha sabut integrar la joventut amb l’experiència i ha integrat a joves tant homes com a dones a la seua comparses. La joventut ha renovat totalment la seua visió de la festa i han sabut adaptar-se i conviure experiència i joventut a la perfecció. Gràcies a açò superen ja la quarentena. Enguany són alferesia amb Eduardo García.

Abassies

FUNDACIÓ ANY 1997 KÀBILA C/ CERVANTES MEMBRES 29

Abbasies va ser fundada en 1997. Ha ostentat en dues ocasions la capitania mora, primer en 2001 amb Carles Guimerà i en 2010 amb Michel Ánchel. Cada 29 de juliol participen en la baixada amb uns dels vestits més espectaculars dels quals es gaudeixen. Varen ser la alferecia mora amb José Garrigues en l’any 2016.

Sumayl’s FUNDACIÓ ANY 1998 KÀBILA C/ TOLEDO MEMBRES 33

Sumayl’s va nàixer en 1998 gràcies a la il·lusió d’un grup de persones. És una comparsa mixta que va ostentar la alferecía en 2011. Com totes les filàs i comparses han sabut remuntar la crisi amb imaginació gràcies a la generació de moros que tenen entre les seues files que vénen trepitjant fort. En 2017 amb Vicente Simó varen ser la capitania mora.

Omeyas

FUNDACIÓ AÑO 2002 KABILA C CERVANTES MEMBRES 23

Fa 5 anys varen ser protagonistes de la baixada, en la qual eixiren com a capitania per primera vegada en la seua història amb Sergio Martí. És una comparsa jove composta per homes i dones que han convivit amistosament en la plaçeta de Sant Roc presa pel bàndol cristià i que ara s’han traslladat al carrer Cervantes on els moros són majoria en el carrer.

Almohades

FUNDACIÓ AÑO 2000 KÀBILA C/ SANTOS PATRONOS MEMBRES 40

La comparsa d’Almohades va nàixer l’any 2000. Des dels seus inicis ha sigut una comparsa mixta, molt familiar en la qual conviuen diverses generacions gràcies al naixement de nous membres. Ja han pogut gaudir de la seua primera capitania mora de la mà de Julio Silla. Són una comparsa oberta i hospitalària.

Califats Sarrains FUNDACIÓ AÑO 2005 KÁBILA C/ VIRGEN DEL OLIVAR MEMBRES 51

És una de les comparses més joves de la Federació que han aportat vitalitat i il·lusió a la festa. Fundada en 2005, la més jove de les 24 comparses amb sols 13 anys de vida, sent intensament la festa i participen activament tant en les trabucàs com en la gran entrada del 29 de juliol. Varen tindre l’honor d’ostentar la capitania mora amb José Serer com máxim representant en 2016.

Berberiscos FUNDACIÓ: AÑO 1998 KÁBILA: CERVANTES MIEMBROS: 18

Berberíscos, qui no coneix als temuts pirates que van crear aquesta comparsa mora a la fi dels 90. Formada solament per homes, tenen l’honor d’ostentar la capitania cristiana de 2012 amb Toni Garcés com a capità. Ja en 2002 van ser capitania amb Francisco José Arnau.L’any passat varen ser l’alferesia mora amb Eduardo Hidalgo.

Alfaquies

FUNDACIÓ ANY 1991 KÀBILA C MASSANASSA MEMBRES 39

Són dels festers més veterans dels Moros i Cristians. La comparsa Alfaquíes va nàixer en 1991, va ser la segona mora. Van celebrar fa poc els seus 20 anys d’història dins de les festes torrentinas. Han tingut l’honor de tenir entre les seues files a diversos capitans moros. Enguany ostenten la capitania mora de la mà de Vicent Soler.

L’ OPINIŌ DE TORRENT

JULIOL DE 2022 · NÚMERO 378

Especial festes LA OPINIŌN, REDACCIÓN

Els alardos, els parlaments, l’ambaixades, són una part fonamental de la festa morocristiana. És un dels moments més especials per la seua vistositat i perquè els capitans, ambaixadors i resta de càrrecs intervenen davant el públic en una interpretació que mescla la representació històrica i el teatre satíric amb notes d’humor polític i social sobre la pròpia ciutat. La pandèmia que ens ha trastocat la vida a tots ens ha deixat sense viure aquest acte que cada vegada arreplega més públic i més festers i festeres disparant. Engunay prop de 8.000 trets dels trabucs dels 110 persones que disparan gastaran vora 140 quilos de pólvora en les dos embaixades d’aquest any de la tornada. El bàndol cristià perdrà la torre davant del contraatac de les tropes mores el 26 de juliol. La capitania dels Alfaquies pujaran a la torre, acompanyats del alferes d’Almoravits, qui de segur ens sorprenen amb el seu discurs. El 28 de juliol, a les 19 serà la segona trabucà i parlament, on el bàndol cristià es farà amb el control de la Torre. Els Contrabandistes recuperaran el control de l’emblema de la ciutat amb Nico Magán al capdavant amb l’alferes de Guardians. En 2018 Forquers van pujar a la Torre en una mena grua motoritzada revestida amb la forma de la Torre. Entre les notes diferents, hem vist senyeres ondejant com les de Buadins, un exèrcit complet amb llances com les de les Comilions, l’arribada a cavall de les Ballesteres, o escuts senyorials com els des Cides. Tots els bàndols tracten d’innovar com per eixemple quan Berberiscos va lluitar amb espases amb el seu rival baix de la Torre abans de pujar a per la victòria de la

Conquesta i Reconquesta infinita Prop de 8.000 trets eixiran dels trabucs dels 110 trabucaires que gastaran prop de 140 quilos de pólvora en les dos trabucaes Torre per només uns dies. La novetat també ha consistit en alguna ocasió en un guió molt ben elaborat o grans oradors. Tots recorden algun acudit o es fa referencia al alcalde o alcaldesa, a la política local, a les festes i tradicions o per eixemple a la propia intrahistoria de la festa, la que viuen els festers durant tot l’any. Una part del parlament que ha cambiat també ha sigut la seua eixida, que inicialmente es feia des de l’Ermita i Montesió i que ara es fa des de Trinitaries i Montesió. També s’han incorporat les Atalayes desde fa uns anys, i també un teatret anterior al propi parlament. La novetat

MOROS I CRISTIANS

Els festers més menuts tornen amb la seua Entraeta Des de 2019 no es viu a Torrent un dels actes que més públic congrega des de Mont-Sió fins a la Torre en la plaça Major El pròxim 25 de juliol és el torn dels més menuts de la festa dels Moros i Cristians. Des de 2019 no es viu a Torrent un dels actes que més públic congrega des de Mont-Sió fins a la Torre en la plaça Major. L’Entraeta infantil no té res d’envejar a la Gran Entrada del 29 de juliol, ja que,

compta amb la mateixa vistositat que la dels majors. Xiquets i xiquetes de totes les edats desfilaran en esquadres seguint l’ordre de la Gran Entrada. No faltaran els espectacles, la música i els balls en una vesprada en la qual els que són el futur de la festa dels Moros i Cristians de

la capital de l’Horta Sud són els protagonistes absoluts. Amb les seues espases i els seus escuts els més menuts desfilaran en esquadres, primer el bàndol cristià i després el bàndol moro. Ambdós acompanyats de l’alferes cristià, Ramón Almerich i del seu capità Nico

Magán que tancarà la desfilada cristiana. Més tard serà el torn del bàndol moro amb el seu alferes, Eduardo García tancant la desfilada el capità moro, Vicent Soler. Pocs dies abans de començar la setmana gran de les festes els xiquets i xiquetes de les 12 filaes i les 12 comparses ja preparen les seues casaques i les seues xilabes per a desfilar en el seu dia gran. Alguns amb la seua indumentària de faena i altres amb vestits llogats, però tots amb la mateixa il·lusió dels majors després de dos anys sense poder desfilar davant del públic que es congrega cada any en el recorregut de l’Entraeta en el nucli antic de Torrent.

és enguany el nou castell que s’estrenarà a les festes de 2022. La data era wn març de 2022 amb el Mig Any fester, pero la pluja va impedir que es poguera traure al carrer i es va decidir esperar a la setmana gran de les Festes dels Moros i Cristians. ORITGE DE LA FESTA La data de començament d’aquestes festes no se sap

Enguany van a trabucar 50 persones més que en 2019

amb exactitud. Hi ha dades documentades que demostren l’antiguitat d’aquestes, arribant a celebrar-se fins i tot abans de la total Reconquesta de la península ibèrica (en 1426 a Múrcia i en 1463 a Jaén). Encara que a l’origen les festes no tenien el mateix format que hui dia, sí que solien guardar certes similituds, quant a la commemoració militar i religiosa de la victòria sobre els moros, amb escenificacions de batalles, ús de pólvora en les celebracions, etc. Les celebracions continuaran propagant-se, bé de manera excepcional o d’una manera més continuada i amb una estructura bàsica associant-se als actes de la Soldadesca. Al llarg dels segles XVI i XVII es documenten les primeres celebracions: en 1496 en Valverde de Xúquer, en 1579 a Oriola, en 1586 a València, però va anar a Alcoi on es va recuperar en la meitat del segle XIX amb l’esplendor que hui es coneix.

L’ OPINIŌ DE TORRENT

NÚMERO 378· JULIOL DE 2022

PUBLICITAT

L’ OPINIŌ DE TORRENT

JULIOL DE 2022 · NÚMERO 378

Especial Festes TERRITORI DE GUERRA

Casernes i kàbiles obrin les seues portes a la germanor festera El carrer Cervantes concentra la major part de la festa amb 6 comparses i 1 filà cristiana, i Sant Roc altres 3 filaes LA OPINIŌN, M.C

La lluita per la Torre està cada vegada més a prop, i les 12 comparses mores i 12 filás cristianes ja tenen preses posicions amb els seus exèrcits per a viure dies intensos de germanor. En la conquesta de la Torre, el bàndol moro continua mantenint el poder del castell, que segueix envoltat per la gran majoria de les kábilas mores, mentre que l’exèrcit cristià concentra gran part del seu exèrcit en Sant Roc però també ataca per l’est de Torrent. Enguany els cristians aguaiten el control de la Torre més que altres anys. Forquers i Montesa seran els dos exèrcits més pròxims a la Torre. A solo

uns metres, el carrer de Cervantes reuneix la gran majoria de l’exèrcit moro, amb Benimerins, Abassies, Califats, Barbarescos, Omeies i Muladis. Entre ells, conviuen els Cavalleros i Dames del Cid, acostumats a guerrejar i viure en germanor amb ells. Per l’oest, Buadinss, dones del desert de la Plaça Bisbe Benlloch, Almoravits en Sant Marco i Beduins manté segur aqueix flanc,

només amenatzat per les Dames de Na Violant, que segur que s’acostaran per a alguna visita, juntament amb Almogàvers i Templaris. En el sud, els Sumayls tenen assegurat el control entre els estrets carrers de la plaça Sant Pasqual. I en el centre, la rereguarda de la Torre segueix protegida pels moros. Els Alfaquies, reforçats i ostentant la capitania, tenen l’ajuda dels Almohades, per a protegir la Torre pel Sud.

Els 24 entitats festeres tindrán un espai per a les festes

EL NORD CRISTIÀ Des del nord de Torrent, els cristians segueixen reforçats al castell Hospitalari de Sant Roc. La plaça forta del bàndol cristià compta amb

un significatiu exèrcit que viu en pau i alegria. Hospitalaris, Conqueridors, Ballesteres, i una avançada de Comilitons situats en la Plaça Maestro Giner formen aquest flanc. Al costat de la plaça de l’Església es troben els Guardians, que enguany ostenten la Alferecía i porten la bandera de la creu, i molt pròxims a ells els contrabandistes, que des del carrer Baviera ataquen i es refugien oferint els majors danys al bàndol moro. Al costat d’ells, des de la seua caserna general, el capitan Nico Magán reuneix els seus bandits per a robar les joies del regne moro a Torrent i gunayar la batalla els infidels.

TOP 10 EXTRAOFICIAL 22

Opening Party La festa de la Cervesa de Contrabando Califats per calfar motors

Torna de nou el Pernilfest

Festa Berberisca

Festa XXV Muladins

La filà contrabandista organitza el divendres 22 de juliol una discomòbil en Arciprestre Navarro Nogueroles que començarà a les 20:00 hores.

La filà Cides torna amb el seu Pernilfest a les portes de la seua caserna en el carrer Cervantes. Bona música i rifes de pernil per poder gaudir de la primera nit festera.

Una de les festes més selectes des de fa uns anys es la dels Berberiscos. Els festers top es reuneixen en el solaret, on la música en directe es la protagonista.

El dilluns 25 de juliol en la kàbila de Muladins podrem celebrar en el carrer Cervantes el seu XXV aniversari més uno amb una discomòbil nocturna des de les 23:30.

Califats torna amb la seua festa de la cervesa a les portes de la seua kàbila del carrer Cervantes. La festa començarà a migdia de dissabte fins la vesprada. Una de les festes més concurrides i cita obligada dels festers des de fa anys. Després de dos anys la bona música i el bon ambient tornen al costat de la Torre per agafar forces de cara a la setmana gran.

L’ OPINIŌ DE TORRENT

NÚMERO 378· JULIOL DE 2022

Especial Festes FÚTBOL

El derby fester entre bàndols es traslladarà a Villa-Carmen

La Clotxinà i la festa Templaris calfen la setmana festera Després de quasi tres anys de pandèmia, els festers han plenat d’actes els caps de setmana abans de festes LA OPINIŌN, M.C

Les filaes i comparses ja compten les hores per a gaudir de la seua setmana gran. Des del 13 fins al 30 de juliol el nucli antic de la localitat es plena de vida amb les casernes i càbiles que envolten La Torre. Les seus festeres obrin les seues portes a festers i no festers. Omeyes encetà la pre-campanya festera amb la seua “clotxinà” el dissabte 9 de juliol. El següent cap de setmana va començar fort amb la festa de Templaris el divendres 15 de juliol. Una

cita que plena el carrer sant Joaquim de festers i no festers amb ganes de diversió i a pocs dies de la Setmana Gran dels Moros i Cristians. El dissabte 16 és el torn de la filà crisitana de Ballesteres amb el seu Quinto y tapa a les portes de la seua kaserna en la plaça de Sant Roc amb música en directe,

Les Ballesteres plenen Sant Roc de música i molta cervessa

entrepans a preus populars i molta diversió. Les setmanes prèvies també s’ha cel.lebrat més actes com la festa de la alferecia Almoràvits, el padel party de Comilitons o la festa de Beduïns. Amb la setmana festera sense començar els festers ja tenen l’agenda plena d’actes. Però la setmana gran no es queda darrere i al llarg de la setmana les xarangues, la música en directe, els sopars de germanor i les festes infantils ompliran de gom a gom el nucli antic de la capital de l’Horta Sud.

Si hi ha una cosa que “enfronte” més als dos bàndols festers és el partit de futbol que juguen moros contra cristians. Enguany l’enfrontament tindrà lloc en el poliesportiu d’Anabel Medina . Ambdós equips estaran capitanejats per Vicent Soler, capità d’Alfaquies i Nico Magan, Capità Contrabandista amb l’ajuda de l’alferes moro, Eduardo García i l’alferes cristià Ramón Almerich d’Almoravits i Guardians respectivament.

Esmorzar i poalà per a completar la matinada festera Aquesta cita ha canviat d’ubicació al llarg dels anys. Primer es va començar a celebrar-se en el camp de futbol de Sant Gregori per a després anar a la Torre per a continuar la festa amb una poalà i un esmorzar organitzat per la comparsa de Beduins. Després l’acte es va traslladar al camp de futbol de Parc Central on es jugarà el partit de futbol i tindrà lloc l’esmorzar.

Na violant en directe

Capitania Alfaquies

“Quinto y tortilla”

Discomòbil comilitona

Buadin’ss celebren la seua festa jove en la seua kàbila

El dimarts 26 de juliol la filà Na Violant celebra una festa amb música en directe en les portes de la seua caserna en el carrer San Cristòfol a partir de les 21:00.

La comparsa que enguany ostenta la capitania mora organitza un quinto y tapa a les portes de la seua kàbila en el carrer Massanassa a partir de migdia i fins meitat vesprada. Bona música, preus po-

Els Comilitons tornen a la càrrega esta vegada amb un quinto y tortilla a les portes de la seua caserna en la plaça Maestro Giner. La cita a partir de migdia.

La filà cristiana de Comilitons organitzen una discomòbil a les portes de la seua caserna en Maestro Giner, no és la festa del Barrejat, però de ben segur que no té res que envejar-li.

La comparsa més nombrosa de les festes de Moros i Cristians de Torrent organitza la nit del 28 de juliol la seua Festa Jove a partir de les 12 de la nit. Aquesta mateixa setmana també celebren la seua Torraeta del Desert per pegar un mosset a migdia i agafar forces per a poder gaudir de tota la setmana festera que queda per davant.

L’ OPINIŌ DE TORRENT

JULIOL DE 2022 · NÚMERO 378

Especial Festes

Imatge dels càrrecs festers de 2022

El món fester exalta a Vicent Soler i Nico Magán, capitans del bàndol moro i cristià

Acompanyats de l’alferes moro, Eduardo García, i l’alferes cristià, Ramón Almerich, van LA OPINIŌN, M.C

El sopar d’exaltació de càrrecs (abans sopar de capitania i després de nomenament de càrrecs) es va celebrar en l’àgora de Parc Central després de dos anys de pandèmia. Un acte que va reunir més de 400 representants de les diferents filás i comparses de la ciutat, donant, així, el tret d’eixida a les festes de Moros i Cristians de Torrent, després de quasi tres anys de parada per la pandèmia de coronavirus. Així, el capità moro de la comparsa Alfaquies, Vicent Soler Quilis, i el capità cristià de la filá Contrabandistes, Nicko Magán Oliva, acompanyats de l’alferes moro de la comparsa Almoravits, Eduardo García Moral, i l’alferes cristià de la filà Guardians, Ramón Almerich González, van ser homenajats per tots els festers com els màxims representants de la FMCT per a les pròximes festes. Per primera vegada, l’acte va tindre lloc despré i

no abans del sopar i amb els discursos de cadascun dels càrrecs que han esperat vora dos anys per a poder gaudir del seu any. Elegits en 2019 fins el 2022 no han pogut gaudir amb les seues filaes i comparses de la festa com a màxims representants dels Moros i Cristians de Torrent. Però, finalment el se moment ha arribat. En cadascun del seus discursos aquest dos anys de restriccions sanitàries varen estar molt presents i també un record molt emotiu a tots els festers i festeres que han faltat al llarg d’aquest temps. Un grup de ball d’Alcoi va donar el toc de color a l’acte oficial amb un sabor molt alfaquíe i molt contrabandista. L’alcalde Jesús Ros, també va tindre paraules per els càrrecs de 2022, “sens dubte gaudireu d’aquestes festes intensament, són dos anys esperant el vostre somni que per fi es fa realitat”. El president de la Federació de Moros i Cristians, Xavi San-

ser nomenats com a màxims representants de les festes de Moros i Cristians de Torrent

EL DETALL

tamaria també va fer balanç dels dos anys de pandèmia, “han sigut dos anys complicats i difícils on tots els festers i festeres hem sabut esperar, respectar les decisions i valents per enfrontar les dificultats”. Santamaria va animar els festers i festeres a “gaudir d’unes festes que ja han arribat, que les viurem amb normalitat i amb orgull de ser una de les festes de moros i cristians més grans”. La nit va finalitzar amb un xicotet castell de focs d’artifici per a donar pas a la revetlla fins les 4 de la matinada. Aquest acte és el tret d’eixida per a les festes de moros i cristians que després de dos anys poden tornar a celebrar-se amb normalitat. Dos anys en el que les fesseu nomenament de manera oficial fins juliol ters i festeres no han pogut 2022, quasi tres anys després. I serà per fi celebrar actes ni festes en les en aquest mes de juliol quan les Festes Pa- seues casernes ni kàbiles ni tronals també ajornadades en 2020 i 2021 tampo desfilar durant la seua puguen celebrar-se amb normalitat i amb els setmana gran. A pocs dies de actes de Moros i Cristians com eix central. ls dies importants els moros i Per davant dies de festa, música i ganes de crisitans ja calfen motors de celebrar cadascun dels actes programats cara a la tornada de les seues durant la setmana gran. festes.

Els festers i festeres tornen a encontrar-se dos anys després Dos anys han passat des que els festers i festeres de Torrent es reunien en el sopar de càrrecs després de la pandèmia. Encara que la Federació de Moros i Cristians ha organitzat un parell de cites i va ajornar el Mig Any a finals de març, la cita de principis de juliol no havia pogut celebrar-se fins enguany. Els càrrecs que varen ser designats a finals de 2019 no havien pogut celebrar el

L’ OPINIŌ DE TORRENT

NÚMERO 378· JULIOL DE 2022

PUBLICITAT

24 L’ OPINIŌ DE TORRENT

JULIOL DE 2022 · NÚMERO 378

Especial Festes

Entrevista a Capitans Moro i Cristià 2022

La Torre es nostra Vicent Soler Nico Magán

És un històric de la festa que per fi ha pogut complir el seu somni de ser capità moro LA OPINIŌN, A. Sánchez

Els Alfaquies és una de les comparses més antigues de Torrent. Han tingut que passar tres anys per a que Vicent puga encapçalar el bàndol moro. Ara sí va de bo. Com esteu vivint en la vostra comparsa la conversió de la capitania en tres anys? Ara que ja es pot celebrar tot… tenim moltes ganes de compartir amb la resta de festers este temps de nostàlgia. La sensació inicial era incertesa, però ara sí va de bo. Quins sentiments tens ara que s’aproximen les festes de juliol? Un sentiment d’alegria total, després d’estos tres anys d’espera, per fi podem tocar la festa amb la punta dels dits, amb moltes ganes de saborejar cada acte. Com està siguent la relació amb el vostre rival capità a la batalla? Si de normal la relació entre Alfaquies i Contrabandistes ja era bona (cal recordar que molts fills de Alfaquies es van passar

al bàndol infidel dels contrabandistes) ara és molt millor, estos tres anys han servit encara per unir-nos més, davant l’adversitat. Fem dinars, on es conviden mútuament, com per exemple el dinar de porc senglar que van fer els contrabandistes el mes de juny. I nosaltres els tornem eixos dinars per fer encara molta més germanor. Els Alfaquies ja teniu experiència en fer capitania però la de 2020-21-22 serà recordada per sempre... teniu pensat alguns

“Cada capitania és única i els capitans busquen deixar la seua emprenta” “Després de tres anys ja toquem la festa amb la punta dels dits”

cosa especial? Cada capitanía ès única i diferent, els capitans normalment busquen deixar la seua empremta personal; Preparar una setmana tan important com la setmana de festes és una tasca que porta molt de temps, dedicació i esforç. Encara que no es la nostra primera capitanía, sí és la primera en aquestes condicions tan úniques. Encara que el temps passa i sembla que són tres anys. No podem comptar amb aquest any 2020, que d’alguna forma és per a oblidar. En lo que respecta al boato ja teníem una idea construïda i a mí, personalment, em farà molta i lussió que isca al carrer. Per fi estrenarem el castell als peus de la Torre. Crec que li va adonar molta vistositat. No va poderse fer en el Mig Any de març, però ara ha arribat el moment. Crec que millorarà les Ambaixades. Ha costat molt de temps i treball i també la pandèmia ens ha afectat, però ja no queda res per a vore-lo al carrer.

Després de dos anys esperant ha arribat el moment de poder baixar com a capità cristià

LA OPINIŌN,A. Sánchez

Enguany són els Contrabandistes els qui tenen l’honor de capitanetjar el bàndol cristià. Nico Magan ha estat esperant aquest moment des de que va ser nomenant per la seua filà en 2019. Com esperes l’arribada per fi de les festes després de tres anys d’espera? S’ha fer molt llarg, molt llarg … al final ha costat agafar el ritme una una altra vegada, però ja ho hem agarrat i ja estem muntant tot… tenia moltes ganes. Com esteu vivint les festes prèvies a la setmana Gran? Són dies de molta concentració Festera. La veritat és que cada filà i comparsa té la seus festa… són moltes, però és normal, perquè després del parèntesi la gent té moltíssimes ganes de fer una altra vegada Clotxinà, la festa Ballesteres, etc… i altra vegada tornar a ajuntar-nos al carrer i compartir… queden pocs caps de setmana i els tenim tots ocupats. Com esteu plantejant

els parlaments? Tindrem batalla física entre els bàndols? Estem assajant ja diverses setmanes. La gent té molta gana de fer-ho bé, de fer una festa gran per a Torrent i una festa gran passa per unes en baixar grans. Com es plantegen les trabucaes? És un sector que ha patit molt. Les empreses de pòlvora i pirotècnia porten mesos sense feina, a punt de desaparèixer… i ara s’ha recuperat la festa de colp, tota la feina d’un any en mesos. Espe-

“S’ha augmentat un 50 per cent la participació dels trabucaires” “Tots tenim present al nostre caporal Toni que va faltar fa poc”

rem que arriben a tots. A Torrent ha augmentat la participació un 50%, almenys en quant a la quantitat de pólvora que es va disparar. En anys bons Torrent disparava més de 300 quilos de pólvora, però abans de la pandèmia pels problemes burocràtics i tema de llicències va baixar fins als 92. Enguany estem en 150 quilos. Estem recuperant. Per fi estrenarem el castell de Torrent… també s’ha fet d’esperar… A vore si es de veres… tenim moltes ganes… l’anavem a estrenar en el Migany, però ens ba ploure… i es va cancel·lar… en estos tres anys ens ha passst de tot. Durant este temps els contrabandistes heu perdut el vostre caporal Toni… de segur que el tindreu en ment Sí. Fa poc més d’un mes va faltar el meu caporal i m’agradaria que tots el tinguem present. En el moment de la baixada tots pensarem en ell. Li dedicarem els grans moments, perquè jo vull ser capità de tots, que ningú es quede pel camí.

L’ OPINIŌ DE TORRENT

NÚMERO 378· JULIOL DE 2022

Especial Festes

Xavi Santamaría, president FMCT

“El col·lectiu fester són el motor de la festa i han sabut esperar”

Parlem amb el president de la Federació de Moros i Cristians que enguany estrena castell als peus de la Torre el próxim 24 de juliol amb l’acte del Pregó LA OPINIŌN, A. Sánchez

A les portes de les Festes de Moros i Cristians de la capital de l’Horta Sud el president de la Federació de Moros i Cristians de Torrent parla dels dos anys tan complicats pels quals ha passat la festa per culpa de les restriccions sanitàries durant la part més duda de la pandèmia. Després de les últimes festes de 2019... ja s’acosta la normalitat... Quins sentiments tens ara que s’aproximen? Els sentiments són molts, però principalment, el de respon-

sabilitat i emoció per la quantitat d’actes que ens esperen. Alegria desbordada i satisfacció pel deure complit. Quin balanç fas des de la federació d’estos anys d’espera? El balanç encara que agredolç, podria ser molt positiu pel paciència tinguda i les ganes contingudes en pro de la salut. Però sobretot un balanç que es decanta a les ganes de festa ben feta i responsable. Un dels moments més esperats serà l’estrena del castell de la Torre. Quin dia serà? El dia elegit serà el 24 de juliol.

Concretament el dia del pregó, encara que ja romandrà als peus de la torre des de el dia 22 de juliol. Quina sensació trobes entre el món fester després d’este temps d’espera? Hi Han hagut baixes? La gent ha sigut pacient? Molt poques baixes. Generalment els festers

“Enguany trabuquen 50 persones més que en 2019”

han entès que el primer era la salut, per tant continuem pràcticament amb el mateix número. A això també ha ajudat que en moltes filaes i comparses s’ha deixat de pagar quota. Com es plantegen les trabucades? Amb molta força i meció, ja que portem quasi tres anys parats. Trabuquen 50 més que l’últim any. Quin missatge vols transmetre a la comunitat festera? Agrair a tots i totes elles, han sigut peces increïbles en aquesta espera. Han sabut estar i aguantar i això és d’admirar. Ho han posat fàcil i han cregut i confiat sempre en el treball de la Federació. Són el motor i l’ànima de la festa i amb ells arribarem on mai ningú havia pensat. Per últim, convida a la gent a participar de la festa... Convide a tota la gent a disfrutar de les nostres festes, dels actes al carrer, de les nostres trabucades i parlaments, així com de les nits de ball a la Torre, però sobretot, us esperem a tots el 29 de juliol.

Xavi Santamaria, president de la FMCT

L’ OPINIŌ DE TORRENT

JULIOL DE 2022 · NÚMERO 378

Especial Festes REPORTATGE

Torrent fabrica una muralla de 5.000 quilos per a la Torre Un contenidor revestit de 171 peces de fibra de policarbonat decorarà el nostre castell medieval LA OPINIŌN, Redacción

Els Moros i Cristians de Torrent tindran una muralla prefabricada per a adornar la seua Torre Mora del segle XI. Quasi tres dècades després que nasquera la idea d’adornar el monumental castell defensiu de Torrent, el projecte presentat per l’enginyer torrentino Mariano Burguera veurà la llum en aquestes festes de 2022, les de la volta a la “normalitat” després de quasi tres anys de pandèmia. La Torre, símbol de la ciutat de Torrent i també de les festes de Moros i Cristians, formava part d’un Castell emmurallat i amb un fossat que encara queda reflectit amb grans lloses de formigó en la plaça. La idea de fabricar un castell porta al cap de Mariano Burguera des de fa quasi tres dècades, “però per falta de diners sempre s’havia desestimat”. L’arribada de la pandèmia, i la impossibilitat de celebrar les festes ha permés que aqueix somni d’alguns festers torrentinos es faça realitat per fi. Des de fa molts anys, les festes patronals de Torrent se celebren entorn de la Torre, i a una bastida amb lones impreses que assemblaven una muralla. 35 anys després de la primera baixada, el castell estrenarà una muralla definitiva, dissenyada per a ser emblema de les festes com en altres grans poblacions festeres

com Alcoi o poblacions alacantines en la qual la festa es viu amb molta intensitat des de fa segles. UNA MURALLA DESMUNTABLE La idea original d’aquesta muralla és que funciona com una obra desmuntable, i transportable dins d’un contenidor. “El que sí que tenia clar és que volia que fora una obra que no tinguera un cost important de muntatge i desmuntatge”, comenta Burguera, que ja en 2018 va presentar un primer esbós. No seria fins a gener de 2021 quan es va fer el pas definitiu, i provocat en una certa forma per la no celebració de les festes per la pandèmia. Part del romanent d’aqueix any es destinaria a iniciar el projecte, que seria aprovat pel president de la Federació de Moros i Cristians, Xavi Santamaría, i el regidor de Festes, Pasqual Martínez. El pressupost d’aquesta obra de ingenieria festera és d’uns 60.000 euros, que han tingut un sobrecost d’última hora per l’augment del preu dels contenidors del port per la crisi logística de la pandèmia. Els càlculs que es tenen, és que es puga amortitzar en uns 15 anys o abans si es lloga a altres poblacions veïnes. El contenidor té 2,5 metres d’ample i 12,2 d’ample, cobrint quasi la totalitat de la cara aquest de la Torre.

ENGINYER AUTOR DEL PROJECTE

Burguera:”És un gran honor com a torrentí i fester” Mariano estarà en el primer muntatge de la nova muralla la setmana prèvia de festes amb l’ajuda d’un grup de festers Després de quasi dos anys de treball, la muralla es muntarà per primera la setmana prèvia de festes. “Vull que estiga muntada almenys tres dies abans per si és necessari algun ajust”, comenta Burguera, que diu no sentir-se nerviós, però sí que ocupat pels treballs finals. “Sempre és un orgull, com torrentí, i com a fester poder veure un treball teu, i més després de tant de temps”, comenta Mariano, que espera que aquest any de tornar a la normalitat siga més especial encara si cap per a tots per estrenar-ho. Una altra cosa de la qual està orgullós Mariano és l’est sistema és la seguretat que ofereix, ja que no es quedaran oberts accessos per a pujar a la muralla, en tancar-se amb una clau la porta principal. A més, el contenidor té 4 gats hidràulics que permet anivellar-lo perquè l’estabilitat sobre la plataforma siga màxima. Des de la Federació de Moros i Cristians, el seu president, Xavi Santamaria, també ha destacat el gran pas que donaran les festes de Moros i Cristians de Torrent amb aquest adorn sobre la torre. “Tenim un Torre musulmana única, i ara tenim una muralla també única, un recorregut espectacular, i sens dubte unes festes que són cada vegada més d’interés turístic per a més i més gent que ens visita”, ha assenyalat Xavi Santamaría, president de la FMYCT.

Des d’aqueix lateral s’obri una porta per la qual es pot pujar amb escales a la part superior. Envoltant el contenidor s’alça un mur que l’eleva a 3,5 metres d’alt, i una rematada o torrassa que arriba als 5,5 metres, on se situarà la bandera mora o cristiana, depenent de qui posseïsca la Torre. 171 peces de fibra de policarbonat pintades amb pintura d’exterior en color marró clar, com la Torre revisten el contenidor. La idea és que el muntatge puga fer-se pels propis festers per a estalviar en costos i que el contenidor puga ser llogat a altres festes de la zona, ja que pot ser transportat. “El millor de tot, és que totes les peces es poden guardar dins del contenidor, i que no necessita ser transportat si no ix de la ciutat per carreteres principals”, comenta Mariano Burguera.

L’ OPINIŌ DE TORRENT

NÚMERO 378· JULIOL DE 2022

Especial Festes

Una bandera rematarà la torreta de la muralla Des de l’inici de les festes i especialment durant els parlaments, la torreta de la muralla lluirà la bandera del bàndol cristià o moro, depenent del dia de la conquesta o reconquesta. La Torreta és una zona no xafable que s’eleva 3 metres, i sota la qual se situarà l’escala d’accés des de la part inferior o planta baixa de la muralla.

Federació ajustarà la volta a la Torre L’entrada dels Moros i Cristians o “Baixà”va canviar de recorregut en 2019 amb esta modificació

Un contenidor on ficar dins les 171 peces de la muralla El disseny del projecte és original perquè permet guardar totes les peces d’aqueix Exin Castillo, com l’anomena Mariano, que assenyala que la muralla pot muntar-se per un baix cost entre diversos festers sense necessitat d’haver de fer grans inversions cada vegada que s’executa.

Una porta d’accés frontal que es tanca una vegada utilitzat A diferència de la bastida llogada amb lones impresa, la nova muralla té una escala d’accés frontal que pot tancar-se, amb el que això implica, en millorar-se la seguretat una vegada utilitzat i tancat. Fins ara, la muralla quedava protegida per una tanca que podia ser saltada fàcilment, a més de lones que en alguna ocasió s’han deteriorat.

LA OPINIŌN, Redacción

La volta a la Torre ajustarà el seu recorregut per a fer-ho més estret, després de la primera experiència en 2019 d’envoltar la Torre. La valoració dels festers va ser molt bona a pesar de les incógnites que presentava i en la reunió després de Festes de 2019 la Junta Directiva va ratificar el canvi, encara que es va dir que era necesari ajustar l’amplaria per a sentir més a prop a la gent en el pass per la Torre. Eixa modificació i també el de la tribuna, que va quedar desplaçada, i ara es deixarà a les portes del nou mercat, com es va presentar per Cides en la proposta original. El primer recorregut de la Gran Entrada Mora es va donar fa molts anys. A Torrent cal trobar l’orige d’esta particularitat en el germen de la pròpia festa. Quan els clavaris del Sants de la Pedra de 1988 van decidir fer una entraeta, assessorats per amics de Benigànim (companys de Mestalla). En la primera entrada només desfilaren un centenars de persones, dels quals 15 eren de Torrent (calvaris i amics) i 70 persones de Benigànim, entre

esquadres, ballarines i els Cristians, que venien de Paterna. Els clavaris trobaren la subvenció de 200.000 pessetes de l’Ajuntament que va proposar que la desfilada es fera per l’avinguda, però els clavaris es van negar i van decidir el recorregut tradicional. De fet, en els inicis, l’entrada s’iniciava en Mont-Sió i només arribava fins al carrer de l’església. Donada la bona acollida de la festa i l’ampliació de festeres el recorregut es va estirar fins al Raval i posteriorment es va allargar fins a Trinitàries. I es que el recorregut de Torrent es dels més breus.

Amb el nou trajecte s’ha augmentat les cadires Ara la baixà ha sumat 100 metres mes de recorregut

L’entrada d’Alcoi té un recorregut aproximat d’1,1 km (des del Partidor, al carrer sant Nicolau, fins la av. País Valencià), mentre que a Ontinyent l’entrada té una distància semblant d’1 km (des de l’av. Almaig fins la plaça de la Concepció). A Torrent la primera entrada arribaba del Convent fins a la Torre. Anys després es va allargar fins al carrer de l’esglesia, i finalment fins a Trinitaries, un recorregut tradicional d’uns 800 metres i que ara amb la volta a la torre arribarà als 900 metres de recorregut, quasi un quilòmetre. Les propostes de canvi han sigut variades al llarg dels anys. En 2012 la comparsa Beduïns va proposar que l’entrada en arribar al carrer Sagra girara i acabara a l’Ermita, però es va desestimar perquè les carrosses no podien girar. En 2017 la Federació va aprovar l’ampliació del recorregut fins El Molí però tampoc va cuallar per la falta d’espectadors en eixa part del recorregut. En 2019 va el canvi d’envoltar la Torre, un cavi que pareix arribar per a quedar-se i donar tot el protagonisme a la Torre, el principal element diferenciador de la nostra festa.

L’ OPINIŌ DE TORRENT

JULIOL DE 2022 · NÚMERO 378

VEÏNAT i societat

FALLES

Anna Mora i Lorena Gonzàlez, noves Falleres Majors per a 2023 Ambdues candidates pertanyen a la comissió fallera de la Plaça que aconsegueix un doblet per primera vegada en la seua història LA OPINIŌN, Redacción

Les falles de Torrent ja tenen noves representants. Passada la mitjanit es van conéixer el nom de les màximes representants de les festes falleres de la capital de l’Horta Sud per al pròxim exercici. Va ser l’alcalde de Torrent, Jesús Ros, l’encarregat de nomenar, en primer lloc, a Lorena González com a Fallera Major Infantil de Torrent. Després d’ella va ser Anna Mora la triada com a Fallera Major de Torrent de 2023. Ambdues pertanyen a la falla de la Plaça, la falla més antiga de la ciutat que -per primera vegada- en la seua història té a les seues dos representants com a Falleres Majors de Torrent. Cal remuntar-se a 2010 per a veure una fallera major de la ciutat d’aquesta comissió, quan María Fernández va ser triada com a Fallera Major Infantil de Torrent, fa ja 12 anys. L’anterior ocasió en tindré fallera Major de la ciutat, va ser Laura Ubeda, el 2004. Anna Mora (la fallera Major que fa 52 en la història de la ciutat) i Lorena González (la número 45 de Torrent) ja formen part

de la història de les Falles de Torrent i tenen un any ple d’actes i esdeveniments fallers que sens dubte recordaran tota la seua vida. També la seua comissió, la falla de la Plaça que aconsegueix el seu primer doblet, fet que de moment tan sols havia aconseguit la comissió de l’Avinguda. Així, la Cort d’Honor de la Fallera Major de Torrent 2023, Anna Mora Miquel, està conformada per: Mª Consuelo Haba Fernández de la falla Carrer Toledo; Cristina Barreda Villafranca de la falla Sants Patrons; Ana Ortiz Bono de la falla Plaça *Sant Roc-Gómez Ferrer; Noelia

Anna Mora és la fallera major número 52 de la història Lorena González és la fallera infantil número 45 de Torrent

Herrero Fargallo de la falla Pare Méndez; Eva María Montero Carretero de la falla Barri Sant Gregori; Olaya Laorden Perea de la falla Zaragoza Parc Central; Noelia González Talavera de la falla Segon Tram Avinguda; i Esther Muñoz Giménez de lla falla Lope de Rueda i Verge del Puig. Per part seua, la Cort d’Honor que acompanyarà a la Fallera Major Infantil 2022, Lorena González Andreu, està formada per Claudia Gascón López de la falla Avinguda; Neus Pallardó García de la falla Sedaví; Lucía Martínez Caballer de la falla Carrer Toledo; Mª del Loreto Coronado Furió de la falla Ramón y Cajal; Sofía Iglesia Martínez de la falla Sants Patrons; Lucía Lillo Santamatilde de la falla Nicolau Andreu; Sarah Moraga Ortiz de la falla Segon Tram Avinguda; i Valeria Cabrera Ovalle de la falla Lope de Rueda i Verge del Puig. Un nit d’emocions i de rècords d’audiència en Tele Torrent amb 901 telespectadors en el minut d’or del directe quan l’alcalde; Jesús Ros obria els sobres amb els noms elegits.

EN PROFUNDITAT

Sara i Paula diuen adéu al seu regnat

Abans de l’elecció les Falleres Majors de Torrent de 2022 es varen acomiadar

El acomiadament de les Falleres Majors de Torrent de 2022, Sara Garrigues i Paula Alapont, es va fer entre llàgrimes i emoció. Després dels seus discursos van poder rebre l’aplaudiment i l’afecte de les més de 400 persones que van omplir l’Àgora de Parc Central. La tristesa de dir adéu a un any de regnat va arribar l’emoció per conéixer a les representants de 2023. Una

per una, tant les 9 candidates infantils com les 9 candidates majors van desfilar davant un públic expectant per saber el nom de les triades. Només saber el nom de les afortunades, Sara i Paula varen ser les primeres en felicitar a les noves màximes representants de les festes per próxim exercici faller que ja ha començat a rodar i que gaudiran Anna i Lorena junt amb les seues Corts d’Honor durant tot el 2023.

L’ OPINIŌ DE TORRENT

NÚMERO 378· JULIOL DE 2022

VEÏNAT

30 La Fúmiga i Revólver en el Rockejat 2022

A punt de complir vint anys torna de nou el festival musical

31 L’Hort de Trènor s’ompli del millor jazz

L’Auditori torna a elegir aquest espai verd pel seu festival

EN DIRECTE

Més de 900 persones varen viure l’acte en els seus dispositius LA OPINIŌN, A. Sánchez

901 persones varen viure en directe el moment en el que l’alcalde Jesús Ros obria els sobres amb el nom de les noves Falleres Majors de Torrent de 2023. Gràcies el patrocini de l’Ajuntament de Torrent i ACST, Tele Torrent va poder portar a les cases dels torrentins i torrentines un dels actes més esperats de les falles de la capital de l’Horta Sud. Amb una mitjana de 350 persones al llarg de les quasi tres hores de directe el moment d’or va produïrse al voltant de la mitjanit quan l’alcalde obria el sobre amb el nom de les elegides. L’audiència del directe va doblar pràcticament en tot moment el nombre d’espectadors que omplien l’Àgora de Parc Central en una de les nits més emocionats del calendari faller torrentí. Tele Torrent ja s’ha convertitt en referent per informarse i viure les falles i la resta de festes que es celebren en la localitat.

Sara va donar l’ultima salutació com a fallera major

Rècord d’audiència en un acte faller amb Tele Torrent L’acte d’elecció de les Falleres Majors de Torrent de 2023 s’ha convertit en el directe faller de més audiència de la història de Tele Torrent des que va començar a emetre en 2016. El moment en el qual l’alcalde de la ciutat, Jesús Ros, obria els noms amb les triades més de 900 persones estaven connectades als seus dispositius mòbils per a viure aqueix moment en directe. L’emissió va estar conduïda pel periodista expert en falles Aitor Sánchez que va comptar amb dues convidades de luxe, dues dones que saben el que és ser Falleres Majors de Torrent, Ana Royo i Alicia Pallardó. Amb el nostre company gaudiren de la nit.

L’ OPINIŌ DE TORRENT

JULIOL DE 2022 · NÚMERO 378

CULTURA i oci

REVO

El Rockejat torna amb més força

El grup valencià presentarà en Torrent el seu darrer últim treball “Fotosíntesi” LA OPINIŌN, M.C

Després de dos anys de paró per culpa de la pandèmia torna a l’Àgora de Parc Central el festival Rockejat en la seua XIX edició. Els encarregat d’obrir el festival d’enguany és el grup La Fúmiga, un dels grups valencians que més acollida ha tingut entre el públic intergeneracional gràcies a la seua formació ben arrelada al fenomen bandístic valencià i a unes lletres i melodies que fan brollar l’optimisme i l’entusiasme del públic. Els valencians arriben a Torrent per a presentar el seu darrer treball “Fotosíntesi” on trobem la cara més madura de la banda, sense deixar de costat les melodies festives de la seua potent secció de vents. Unes lletres que parlen d’estimar i estimar-se, d’acceptar i acceptar-se, tot a ritme d’un pop festiu i mediterrani amb l’essència de sempre, que deriven en un directe potent, segell de la banda, que no deixa indiferent a cap espectador.

Acompanayaran a La Fúmiga Jazz Woman i LFK i la cita serà el próxim 21 de juliol. Al dis següent és el torn de Revolver, el me´s veterà del cartell que visitarà Torrent amb la seua gira “Apolo Tour”. Revolver com és conegut Carlos Goñi. Serà la nit del 22 de juliol i acompanyaran a Re-

El festival és debades i està enfocat a tot tipus de públic volver Jamas i Foragidos i Malaestrella. El 24 de juny és el torn de Skone i Chuty, Invert i Dj Hazhe i els DJ’s locals PMK. Música per a tots els gustos i per a tots els públics amb grups locals que junt a els grups i músics de renom ompliran l’Àgora de Parc Central de música després de dos anys sense el festival degut a la pandèmia i les restriccions sanitàries.

Festes

A G I M Ú F A L El grup de rock toca en Torrent per primera vegada

ANIMACIÓ INFANTIL

JAM

SARSUELA

MUSICA

2022

Des del dimarts 24 de juliol i fins al 30, els torrentins tenen una agenda atapeïda en la qual poder triar tot tipus d’actes i actuacions. Recordar que les actuacions es reparteixen per totes les places de la ciutat.

26 Dimarts 20:00

26 Dimarts 22:30

Dimecres 22:30

L’ OPINIŌ DE TORRENT

NÚMERO 378· JULIOL DE 2022

Especial Festes

32 Antonio Carmona

34 Gala de l’Esport en

torna a Torrent

l’Hort de Trénor

L’Ajuntament de Torrent va entregar els premis als millors esportistes

L’artista ofererirà un concert debades i tancarà les festes el 30 de juliol

OLVER

LA OPINIŌN, Redacción

L’Auditori de Torrent organitza una nova edició del festival Jazz Panorama, que reprén la seua ubicació habitual dels Jardins de l’Hort de Trénor. Del 22 al 24 de juliol, a partir de les 22 h, les nits d’estiu s’ompliran de la millor música gràcies a un cartell que reuneix grans figures del jazz de diversos estils i procedències. La inauguració del festival és a càrrec de Ki Big Band, un nou projecte en forma d’orquestra de jazz nascut a València i creat per i per a la producció de música brasilera, bolero i altres ritmes llatins. Una formació musical de gran qualitat professional en l’àmbit jazzístic actual que, encara que de

Jazz Panorama ompli L’Hort de Trènor El festival reunirà els artistes nacionals i internacionals més destacats durant les tres jornades musicals

Els concerts són gratuïts i no es necessita tindre entrada Un any més tots els concerts i espectacles musicals tornen a ser debades. Tant el tribut a Joaquin Sabina com el concert de Raúl Ogalla es podran gaudir sense abonar cap entrada. Des de l’Ajuntament han anunciat que enguany s’ha millorat les infraestructures tècniques en tots els espectacles per a poder gaudir encara millor de les cites musicals durant tota la setmana de Festes Patronals del 24 al 30 de juliol tant en la plaça de la llibertat com en l’església.

MÁS

TRIBUT A SABINA

28 Dijous 22:30

MONOLOGUISTES

26 Dimarts 22:30

recent creació, està integrada per solistes de reconegut prestigi en el panorama jazzístic. La nit del dissabte podrem gaudir de Modern Standards Supergroup, una formació de luxe el repertori del qual està integrat per standards de jazz de grans èxits del pop actual. El projecte va ser iniciat per Niels Lan Doky (pianista, compositor i productor d’origen danés). El concert de clausura arribarà de la mà de Kiko

Berenguer, un dels més brillants i expressius saxofonistes de la seua generació. Posseïdor d’un estil propi, forjat a partir dels seus orígens i riques vivències musicals, el seu saxofon s’alça com una de les veus més originals, innovadores i internacionals del panorama musical. El projecte Kiko Berenguer Freedom Experience reuneix la música, en format simfònic, dels seus dos últims treballs. Per a això, compta amb

LA VOZ DE NINO

Dimecres 22:30

la valuosa col·laboració de la Unió Musical de Torrent, que enguany celebra el seu 50 aniversari, i d’un sextet de músics, tots ells sota la direcció de Jesús Santandreu. unts oferiran un programa en el qual es donen la mà el jazz i el flamenc creant un univers de so embolicat d’emoció i caràcter, amb uns arranjaments simfònics brillants, atrevits i carregats de sensibilitat. El concert serà el diumenge 24 de juliol. Tot un luxe musical.

ANTONIO CARMONA

Dissabte 22:30

L’ OPINIŌ DE TORRENT

JULIOL DE 2022 · NÚMERO 378

Especial Festes MÚSICA

FESTES

Antonio Carmona i Família tancaran els Festes Patronals 2022 als Jutgats

Una masclatà nocturna ficarà el punt final a les Festes Patronals

L’espectacle que porta el dissabte 30 de juliol a Torrent conjuga tots dos universos en dues generacions LA OPINIŌN, Redacció

Antonio Carmona tancarà les Festes Patronals el pròxim 30 de juliol amb un concert en la plaça de la Llibertat dels Jutgats. El líder de Ketama arriba a Torrent dues dècades després acompanyat ara de la seua família. Un espectacle dinàmic, una festa en l’escenari que cada dia és diferent, perquè naix de les emocions que es generen cada nit quan comença a sonar la música. L’artista gadità repasarà els seus èxits musicals amb

una família d’artistes que promet sorprendre i emocionar a parts iguals i que commou amb la seua força, la seua energia i les seues cançons de hui i de sempre. Després de més de vint anys de treball conjunt amb Ketama i més d’un milió de discos venuts, els germans Juan i Antonio Carmona i el seu cosí Josemi van decidir donar-se una treva després d’una carrera en la qual han quedat onze discos originals i dos recopilatoris més el directe de “Akí a Ketama”

Imatge d’arxiu d’Antonio Carmona

El concert serà debades en la plaça de la Llibertat

(Mercury, 1995). “Vengo venenoso” en 2006 és el primer disc en solitari d’Antonio Carmona que va comptar amb les col·laboracions de la Mala Rodríguez, Juanes o Alejandro Sanz i que va presentar

MÚSICA

La música més tradicional es dóna cita en la plaça de l’Església Aquesta plaça del nucli antic acollirà concerts i events musicals per a tots els públics sempre debades amb tributs a Frank Sinatra i a Nino Bravo LA OPINIŌN, A. Sánchez

L’escenari de la placeta de l’Església es reserva pels cocnerts més clàssics de la setmana de festes. El dissabte 23 de juliol serà el torn del concert de Torrent a dos bandes amb la participació de les agrupacions musicals de la capital de l’Horta Sud. La Unió Musical de Torrent i el cercle catòlic tornen al nucli antic per oferir un concert ambdues bandes. El dissabte 24 es reserva per al grup d’albaes Els Llauradors de Torrent del Cercle Catòlic per gaudir de la música tradicional valenciana. El 26 de juliol Pascual i Sarai junt als artistes Belén Roig i Daniel Asín oferiran un concert amb la sarsuela

en gira durant 2007, amb la col·laboració de convidats especials en algun dels seus concerts com Miguel Poveda, la Mala Rodríguez o els seus antics companys de Ketama: Juan i Josemi Carmona.

com a protagonista. Al dia següent tornarem a gaudir dels éxits de Nino Bravo amb un tribut a l’artista de la mà de Manu Rodriguez, considerat considerat per a molts el millor imitador de Nino Bravo tant a Espanya com a l’estranger a més de finalista en el programa de televisió “Tu cara no me suena todavía”. La música melòdica vindrà de la mà de Javier Botella amb un tribut al cantant Frank Sinatra. My Way: El llegat de Sinatra és un espectacle musical mai abans vist a Espanya que presenta el gran llegat de Frank Sinatra a través de les cançons que van fer d’ell un mite. El xou destaca per una posada en escena musical, amb una banda de músics en l’escenari i la projecció d’imatges sobre la vida i obra de Frank Sinatra, així com d’altres protagonistes de l’època. Cal recordar que els concerts són debades i a les 22:30 de la nit cada dia. Un lloc ideal per gaudir de la música de sempre en un entorn incomparable envoltats d’història i del bon ambient del barri.

Al voltant de la 1 del matí una mascletà nocturna posarà el punt final a les Festes Patronals de 2022. Serà al voltant de l’1 del matí front a la plaça Unió Musical i després del concert en la plaça de la Llibertat. Després de dos anys la pòlvora torna a la nit del 30 de juliol per despedir les festes d’estiu en honor als Sants Patrons de la localitat Abdó i Senent. Serà l’empresa de Germans Caballer de recuperar aquesta tradició que posa punt final a 7 dies d’actes per a tots els públics en totes les places de Torrent. Després de dos anys de paró per culpa de la pandèmia la gent eixirà al carrer per gaudir del bon oratge i dels events de l’agenda festiva que ha preparat l’Ajuntament i que es tanca mab la mascletà.

TEATRE

L’Ajuntament oferirà un circuit infantil en les places de la localitat Els més menuts podran gaudir d’espectacles de màgia i teatre repartits en diferents racons de Torrent. El 26 de juliol el torn és en l’Avinguda Olímpica amb l’espectacle “Este verano tiene...Magia” i en la plaça Antonio Miró amb “Bruixa la Maga” a les 20:00 hores. El 27 de juliol la cita es trasllada a Fra Antonio Panes amb l’espectacle “Concedeclown” i “Cuentos risas y Rock and Roll”, en la part de El Vedat es podrà viure “Este verano tiene... Magia”. El 28 de juliol és l’última cita en el parking del carrer benemérita amb “Antenita y Olivian” i Màgic Jordi en la plaça Dominical. I com tots els esdeveniments de les Festes els espectacles són totalment debades i sense aforament limitat.

L’ OPINIŌ DE TORRENT

NÚMERO 378· JULIOL DE 2022

PUBLICITAT

L’ OPINIŌ DE TORRENT

JULIOL DE 2022 · NÚMERO 378

ESPORTS i oci

ESPORT

Ferrer: “Torrent és una ciutat que viu l’esport i cal redordar-ho”

Torrent viu la Gala de l’Esport

La ciutat reconeix l’esforç i la dedicació dels seus esportistes LA OPINIŌN, Redacción

La ciutat de Torrent va celebrar divendres passat en l’emblemàtic Hort de Trénor la XXXVI edició de la Gala de l’Esport, l’esdeveniment que reconeix cada any l’esforç, la dedicació i els mèrits dels i les esportistes i clubs, premiant als més destacats. En la gala es van premiar als i les millors esportives de cada categoria, al millor entrenador i al millor club espor-

tiu, així com al millor esportista de la Mini-Olimpíada Escolar, els i les esportistes amb major projecció i els i les més destacades de cada club esportiu. Després del lliurament d’aquests trofeus i els esments especials, es va realitzar el lliurament del trofeu estrela de la vetlada: el guardó a Millor Esportista de l’Any 2021/22. Celia Rodríguez, del Club de Gimnàstica Rítmica Almara Burjassot, va

Els esportistes varen rebre els seus premis Es van premiar els millors esportistes

ser l’esportista premiada amb aquest reconeixement pel seu fulgurant i reeixida trajectòria, que compta en el seu haver amb diverses medalles d’or en el Campionat d’Espanya i nombrosos guardons i assoliments a nivell autonòmic, els quals li han valgut per a ser convocada amb la selecció de la Real Federació Espanyola. El moment més emotiu va arribar amb el lliurament

GIMNÀSTICA

Celia Rodríguez, deportista de l’any La jove torrentina va rebre el reconeiximent pel seu fulgurant i reeixida trajectòria que compta amb diverses medalles d’or en els nacionals LA OPINIŌN, A. Sánchez

Celia Rodríguez, del Club de Gimnàstica Rítmica Almara Burjassot, va ser lnomenada Deportista de l’any. L’esportista torrentina va ser premiada amb aquest reconeixement pel seu fulgurant i reeixida trajectòria, que compta en el seu haver amb diverses medalles d’or en el Campionat

d’Espanya i nombrosos guardons i assoliments a nivell autonòmic, els quals li han valgut per a ser convocada amb la selecció de la Real Federació Espanyola. El passat mes de març va ser seleccionada per a participar en les jornades de tecnificaciópreselecció per a gimnastes de la categoria

júnior organitzades per la Real Federació Espanyola de Gimnàstica. Els objectius de l’activitat, preseleccionar a les gimnastes per a futurs programes de tecnificació-preselecció i tecnificació-selecció, treballar la tècnica corporal i d’aparell segons el programa internacional júnior de conjunts (corda

i pilota), així com seleccionar aquelles dificultats corporals i d’aparell de cara a introduir-les en el pròxim conjunt júnior i fomentar la convivència entre les futures components d’aquest conjunt. Un premi molt merescut després de tots els èxits aconseguits en la seua fulminant carrera que acaba de començar.

dels premis honorífics Esport Sense Barreres, Tota una Vida i Llegendes de l’Esport de Torrent. El primer va ser entregat a Lydia Ramos, per part seua, Federico Esteve va rebre el premi Tota una Vida, en reconeixement del seu paper actiu en la fundació del Club Esportiu MontSió i el pilotari Manolo Silla, un dels noms propis més destacats de la història de l’esport.

La regidora d’Esports, Susi Ferrer, va voler dedicar unes paraules als i les esportistes que van assistir a la gala, felicitant-los per “l’increïble acompliment que heu mostrat durant tot l’any, exhibint un lliurament i sacrifici admirables, que evidencien l’amor i el respecte que sentiu per la vostra passió: l’esport”. L’edil també va voler remarcar que “el treball que dueu a terme tots vosaltres, esportistes de base o d’elit, esportistes individuals o d’equip, juntament amb els vostres entrenadors i familiars, fa que puguem dir orgullosos que Torrent és una ciutat que viu l’esport”. També l’alcalde, Jesús Ros, va voler reconéixer la importància de l’esport per al desenvolupament de totes les persones: “Fer esport és créixer en valors, companyonia, diàleg i sacrifici i estem orgullosos de tots els torrentins i torrentines esportistes”.

L’ OPINIŌ DE TORRENT

NÚMERO 378· JULIOL DE 2022

ESPORTS POLIESPORTIU

La Llegua Urbana Torrent reuniex a més de 400 corredors a l’Avinguda

Natalia María Mocholi i Jero Esterlich van obtindre el primer lloc en una cita en la qual es van aconseguir recaptarv al voltant de 870kg d’aliments no peribles LA OPINIŌN, Redacción

La ciutat de Torrent va celebrar el divendres 1 de juliol la XXVIII edició de la Llegua Urbana, la carrera solidària impulsada per la Fundació Esportiva Municipal que va congregar enguany a 435 participants, aconseguint recaptar al voltant de 870 kg d’aliments no peribles per al punt d’aliments. El tret d’eixida es va produir en la plaça de les Corts Valencianes, des d’on els corredors i corredores van iniciar el tradicional recorregut de cinc quilòmetres pels carrers de la ciutat, sent els primers llocs de la classificació per a Natalia María Mocholi, Lucia María Mocholi i Ana María Gimeno, en la categoria femenina; i Jero Esterlich, José Antonio Teller i Alejandro Sanvalero, en l’apartat masculí. “La

Imatge de l’arribada de Jero Esterlich a la meta

POLIESPORTIU Llegua Urbana és una cita imprescindible dins del calendari esportiu de la ciutat, ja que a més de promocionar l’esport i un model de vida saludable, també és fomenta valors com la solidaritat i el compromís social”, destaca la regidora d’Esport, Susi Ferrer. A més va recordar “el caràcter solidari de la carrera que, a més de contribuir a promocionar l’esport i un model de vida saludable, també demostra el compromís i la solidaritat de la ciutadania de Torrent”. Per a participar en la prova els corredors hagueren d’aportar un 1 kg d’aliments de llarga duració en el moment de recollir el dorsal, que seran destinats al punt d’aliments. Cal destacar que en l’edició de 2019, l’última celebrada de manera presencial, van participar al voltant de 700 persones, aconseguint recaptar fins a 1.000 kg d’aliments. Engunay el nombre de participant ha sigut inferior, però no ha restat d’emoció la cursa que cada any es consolida en el calendari d’estiu de la capital de l’Horta Sud i que es celebra a la nit per poder gaudir de l’esport.

En marxa una nova edició dels Campus Esportius per a xiquets de 5 a 16 anys Amb les vancances de l’estiu ja han començat una nova edició dels Campus Esportius que organitza l’Ajuntament de Torrent a través de la Fundació Esportiva Municipal (FDM), i que oferirà jornades d’activitats per a xiquets i xiquetes d’entre 5 i 16 anys fins al pròxim 22 de juliol. La programació d’enguany es divideix en huit campus repartits en un total de sis ubicacions diferents. L’oferta d’activitats per als més xicotets inclou gimnàstica, tennis, voleibol, bàsquet, natació o jocs tradicionals, però també anglés o informàtica, entre altres alternatives. En aquesta edició, les instal·lacions esportives de Parc Central, el Pavelló El Vedat, el complex esportiu Anabel Medina, la piscina Parc Vedat, el CEIP Verge del Rosari i el CEIP Federico Maicas, són la ubicacions en les quals desenvoluparà el programa d’aquests campus.

L’ OPINIŌ DE TORRENT

JULIOL DE 2022 · NÚMERO 378

ESPORTS Campionat d’Espanya d’Atletisme Sub-20 en Torrent

de juliol i es podrà gaudir fins el 31 d’agost en torns de matí i vesprada, en horari de 10h a 14.30h i de 15.30h a 20h, exceptuant una hora a mig dia en la qual es duran a terme les labors de neteja i desinfecció pertinents. els usuaris hauran de reservar prèviament les seues entrades de manera telemàtica a través del portal web de la Fundació Esportiva Municipal o de manera presencial a la piscina.

L’esport de primer nivell torna a la ciutat de Torrent, els dies 16 i 17 de juliol, amb la celebració del Campionat d’Espanya d’Atletisme Sub20 en les instal·lacions del complex esportiu de Parc Central, on es congregaran al voltant de 600 atletes provinents de tot el territori nacional, dels quals 70 són de la Comunitat Valenciana, i fins a 200 clubs d’atletisme. En aquest aspecte, Torrent estarà representada per quatre membres del Club Atletisme Torrent: Claudia Rubio, en salt de longitud i triple salt; Niklas Morales, en 110 metres barra; Hugo Leveque, en salt de perxa; i Sara Carbó, en 100 metres barres. A més, s’instal·larà una pantalla gegant en els voltants de la pista, de manera que les més de 1.500 persones que es preveu que completen l’aforament disponible, puguen visualitzar les repeticions dels moments més destacats, els resultats i la classificació. Així mateix, la competició serà retransmesa per streaming, perquè les persones que no puguen desplaçar-se fins a Torrent gaudisquen en directe d’aquest campionat, del qual eixirà la selecció d’atletes que representarà a Espanya en Cali.

nem a situar a Torrent com un lloc de referència dels escacs a nivell mundial, atraient a jugadors internacionals de renom i fomentant el creixement de la disciplina en el nostre territori”, destaca la regidora d’Esport,

Susi Ferrer. Per part seua, el director esportiu i de comunicació de la Federació d’Escacs de la Comunitat Valenciana, Luis Barona, remarca que “és un honor tornar a celebrar aquest torneig a la ciutat de Torrent”. Cal destacar que, a diferència de l’any passat, aquesta edició està oberta al públic i compta amb un aforament d’entre 40 i 50 persones. Igualment, els taulers electrònics permetran al públic seguir la competició a través d’internet, per a aquelles persones interessades que no puguen acudir presencialment. Una gran cita que reuneix els millors jugadors i jugadores del moment que viuran en Torrent un campionat ple de jugades mestres i ganes de mostrar com es juga a aquest esport amb molts aficionats.

Imatge d’arxiu

LA OPINIŌN, Redacción

El passat 10 de juliol es va celebrar una nova edició del Trofeu Cadet de Ciclisme ‘Ciutat de Torrent’, la prova organitzada per la Penya Ciclista de Torrent que va discórrer per un circuit urbà d’al voltant de 60 quilòmetres disposat als carrers de la capital de L’Horta Sud, davant l’atenta mirada dels torrentinos i torrentinas. Així, Oleg Melinkov, del Grup Llopis, i Enma Arenas, de Beat International Cycling, es van imposar en les categories masculina i femenina, respectivament; mentre que Esetec Pikolinos es va alçar amb la primera posició en la classificació d’equips.

Melinkov i Enma Arenas, guanyen la cadete ciclista de Torrent

La cursa va discòrrer per un circuit urbà d’al voltant 60 quilòmetres disposat als carrers de la capital de l’Horta Sud davant el públic assistents a la carrera

PISCINA OBERTA La piscina de El Vedat va obrir les seues portes el passat 1 de

ESCACS

‘València, Bressol dels Escacs’ arriba a Torrent en la seua 3ª edició Al voltant de 160 participants ompliran la Sala Cívica de l’Antic Mercat durant una setmana LA OPINIŌN, Redacción

Un any més, la ciutat de Torrent és l’escenari de l’III Torneig Internacional ‘València, Bressol dels Escacs’, la competició impulsada per la Federació d’Escacs de la Comunitat Valenciana en col·laboració

amb l’Ajuntament de Torrent, que tindrà lloc de l’11 al 17 de juliol a la Sala Cívica de l’Antic Mercat. Allí es donen cita al voltant de 160 participants, incloent-hi mitja dotzena de grans mestres (el rang més elevat d’aquesta disciplina) i

competidors locals, que tindran l’oportunitat de mesurarse amb grans referents del panorama internacional i optar als 10.000 euros dels diferents premis. “Amb la celebració d’aquest esdeveniment tor-

Les dones també estan molt presents en la cita esportiva

L’ OPINIŌ DE TORRENT

NÚMERO 378· JULIOL DE 2022

PUBLICITAT

L’ OPINIŌ DE TORRENT

JULIOL DE 2022 · NÚMERO 378

ECONOMIA i comerç La compravenda d’habitatges augmenta un 27% anual en el primer trimestre Segons les dades publicades pel ministeri d’habitatge, es van registrar 336 transaccions en el primer trimestre, un 27% més que fa un any LA OPINIŌN, Redacción

El primer trimestre de l’any, pocs dies abans de la invasió d’Ucraïna per Putin, no havien notat els efectes de la guerra ni la inflació iniciada a l’octubre de l’any passat després de l’obertura sanitària va acabar amb les restriccions en l’economia. Segons les dades del 1r Trimestre del 2022 publicats pel Ministeri d’Habitatge, el nombre de transaccions immobiliàries en el municipi de Torrent ascendeix a un total de 336, el 27.27% mes que en el primer trimestre de 2021,de les quals 57 són transaccions d’habitatges nous i 279 de segona mà. La xifra és relativament menor a la registrada en l’últim trimestre de l’any. 2021 va acabar amb prop de 500 habitatges més, enfront de les 300 que va acabar l’any anterior. L’augment significatiu s’ha mantingut almenys en el primer trimestre de l’any. Encara és prompte per a saber com afectarà la

Un habitatge en construcció a Torrent

construcció la inflaccón i també l’augment dels tipus d’interés pel banc central europeu. L’any 2021 es van realitzar prop de 1.600 transaccions d’habitatges, de les quals quasi 1.400 fur

d’habitatge de segona mà i menys de 200 habitatges d’obra nova. MÉS ACTIVITAT La venda de cases va créixer un 34,6% en 2021, l’any amb major activitat des de

El preu de l’habitatge puja un 8% en l’ultime trimestre de l’any Segons el ministeri de Foment, Torrent va aconseguir un preu mitjà de 1.055 euros/m² després d’una nova escalada en els preus L’habitatge no deixa de créixer i ha aconseguit els 1.055 euros/m², un preu que no es recordava des del primer trimestre de l’any 2013. Segons les dades fetes públiques pel Ministeri de Foment, per als municipis de mes de 25.000 habitants, el preu de l’habitatge a Torrent durant el 4t trimestre de 2021 , va anar de 1.055 €/m², un 8,0% més que en el trimestre anterior . Malgrat això, el preu continua sent un 43,7% menor al màxim aconseguit en el 4t trimestre de 2007 (1.875 €/m²).

L’ascens del preu de l’habitatge va començar en 2018 després de 8 anys de caiguda i altres tres anys més d’estancament. Malgrat la pandèmia, el preu de l’habitatge ha anat augmentant, especialment en la compravenda d’habitatges fora de les ciutats. Encara no hi ha dades locals de com està afectant la inflació i la primera pujada de tipus d’interés en molts anys realitzada pel Banc Central Europeu, que ha fet pujar per primera vegada el tipus EURIBOR pel qual es referencies les hipoteques variables.

la bambolla immobiliària L’INE registra 565.523 compravendes entre gener i desembre de l’any passat la xifra més alta en 14 anys. Després d’un any pla per la pandèmia, el mercat s’havia deslligat amb uns nivells d’activitat que no es veien des de 2007, l’últim any abans que esclatara la bambolla immobiliària de principis de segle. Segons ha revelat aquest dimarts l’Institut Nacional d’Estadística (INE), en 2021 es van vendre a Espanya 565.523 cases. Suposa un 34,6% més d’operacions que en 2020, un increment lògic al cap d’un any en el qual les compravendes es van contraure, com tota l’activitat econòmica. La clau, doncs, era veure fins a quines cotes portaria al mercat aqueixa demanda embassada que no havia pogut comprar habitatge en el primer any de la pandèmia, o que havia preferit esperar una mica.

“¿Hemos digitalizado nuestro negocio?” Pascual Cervera Gómez Gerente - Grupo Gomez Avanza Miembro Grupo ACE pascual@gomezavanza.es

Un espacio para la PYME Que gran termino este de “Digitalización”, un término para abarcar tantas cosas en el mundo de los negocios, donde después de sufrir una pandemia, una crisis de materiales, una guerra en Europa y un sinfín de acontecimientos hemos entendido que el trabajo lo podemos realizar telemáticamente.Que podemos recibir las llamadas de la centralita de la oficina en nuestro móvil, que además podemos escanear un ticket de gastos con ese mismo móvil sin tener que contabilizarlo después, un sinfín de novedades que poco a poco van calando en nuestro día a día como empresarios. Pero ya van 10 años del cambio normativo sobre la eliminación de los denominados “tickets” los cuales pasaron a llamarse “factura simplificada” con una serie de requisitos de los que ya hemos hablado en otras ocasiones, y todavía vamos a tiendas donde nos cobran al vuelo sin ningún justificante, vamos a la peluquería y sucede exactamente lo mismo tomamos un café o una cerveza y esta dinámica se repite.¿Estamos realmente digitalizando nuestros negocios? ¿Todo este dinero que viene de Europa lo estamos canalizando correctamente o estamos dejando de lado las premisas básicas de la digitalización de procesos? Disponer de un sistema de facturación o solo nos ayuda a cumplir con la normativa, detrás de esta decisión necesaria de cambio de un boli y un papel o incluso de una factura en Excel a una herramienta digital está el verdadero espíritu de digitalización. Como empresario en este cambio si estoy bien asesorado aprovechare al máximo esta herramienta, empezare a revisar informes de ventas mensuales, el ticket medio que tengo en mi negocio, en que horarios estoy vendiendo más, controlaré el stock que tengo actualmente y revisaré a qué proveedores les consumo más y menos. Toda esta información me ayudará a crecer como empresario, me pondrá en disposición de tomar decisiones estratégicas las cuales antes necesitaba muchas horas para al día para calcular. La pelota está en nuestro tejado, somos los empresarios los que tenemos que coger las riendas de nuestros negocios y ser valientes para empezar el camino de la digitalización, no es ni el Gobierno, ni Europa ni ninguna ayuda ni subvención las que van a cambiar por nosotros. ¡Animo, estamos dispuestos a acompañarte en esta aventura!

L’ OPINIŌ DE TORRENT

NÚMERO 378· JULIOL DE 2022

ECONOMIA EMPRESA

COMERÇ

És un programa formatiu i de consultoria, de caràcter gratuït, per a ajudar les empreses a adaptar-se a les noves necessitats dels clients i del mercat

L’Associació de Comerciants de Torrent convoca tutories digitals per a comerços

Nova edició del Pla de Consolidació d’Empresarial de Cambra València

La IX Trobada d’Escoles d’Emprenedors Sostenibles va reunir 10 projectes sostenibles

L’ OPINIŌN, Publireportaje

L’Escola de Negocis de Cambra València, amb les seues més de 30 d’anys d’història, ha anat adaptantse a les necessitats del teixit empresarial i dels seus professionals. Els eixos són l’impacte directe en els resultats dels nostres alumnes, metodologies actives i innovadores, experiències de valor afegit i l’acostament de les empreses a l’aula. El Pla de Consolidació Empresarial és un programa formatiu i de consultoria, de caràcter gratuït, per a ajudar les empreses a millorar els coneixements i eines clau en la presa de decisions empresarials i implementar els canvis necessaris en la gestió, amb la finalitat d’aconseguir la seua adaptació a les noves necessitats dels clients i del mercat. El programa Pla de Consolidació Empresarial de Cambra València consisteix en un itinerari formatiu on es treballaran les diferents

Un dels curs d’IDEAT

També es disposa de tutories personalitzades

El preu de les vivendes està entre els 114.000 i els 116.000 euros

àrees funcionals d’un negoci: anàlisi i diagnòstic del model de negoci, organització, finances, màrqueting, sostenibilitat, transformació digital i definició de l’estratègia. Paral·lelament, l’assistent disposa de tutories personalitza-

des adaptades a la realitat del seu negoci, la qual cosa aporta una visió de cadascuna de les àrees del negoci i orienta la presa de decisions de manera que millora la seua efectivitat i l’impacte positiu en el negoci i l’empresa.

Coincidint amb el llançament de noves ajudes del Govern d’Espanya (#KitDigital) i la Generalitat Valenciana (#AvalemComerç) moltes de les quals van destinades al procés de “digitalització” dels comerços, des de la confederació valenciana de comerç (Confecomerç) es posen en marxa noves sessions de “tutories digitals” totalment gratuïtes. Es tracta d’un programa de mentorización i acompanyament al comerç per a ajudar les pimes i autònoms participants a desenvolupar i posar en marxa un pla estratègic en línia. Al llarg de “3 sessions de 2 hores” amb un expert en comunicació en línia i comerç electrònic, analitzarem tant les eines com les accions de màrqueting actuals per a traure el màxim rendiment a la captació i fidelització dels clients, i proposarem millores

per a aconseguir una major eficiència i rendibilitat en el teu negoci. L’objectiu és que el teu comerç millore aspectes com el “posicionament en cercadors, xarxes socials, gestió de clients mitjançant CRM, publicitat en Internet, etc.” CURS FOTOGRAFIA DE PRODUCTE El dissabte 16 de Juliol de 2022 es va realitzar a Torrent un taller titulat “Fotografia de producte” organitzat pels nostres associats Taller “Amb les teues mans”. Aquest taller està enfocat per a empreses i comerços ja que és de gran importància la imatge que el seu negoci, i els seus productes, presenten en xarxes socials., perquè “Una imatge val més que mil paraules”. Una oportunitat de donar una nova vida al teu negoci amb imatges fresques.

JULIOL DE 2022 · NÚMERO 378

PUBLICITAT

L’ OPINIŌ DE TORRENT