LA PIRINENCA Butlletí contrainformatiu del Pallars i Ribagorça
ENº2 Primavera de 2014
EL SINDICAT AGRARI JARC S’HAURIA FINANÇAT IL·LEGALMENT A TRAVÉS DE SUBHASTES DE PASTURES AL PALLARS
PASTURES COMUNALS DEL PALLARS
Cobren el triple als seus afiliats per subhastes públiques per justificar els ajuts de muntanya Un membre de la Junta de JARC és expulsat de l’organització en descobrir la comptabilitat B resultant de la intermediació en subhastes de pastures al Pallars. La Pirinenca
Un ex-membre del Secretariat Nacional del indicat grari Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, que demana conservar el seu anonimat, en declaracions a la Pirinenca assegura que va ser destituït del seu càrrec el passat 2013 per demanar explicacions sobre les irregularitats comptables detectades arrel d’un certificat de pastures emès per l’Ajuntament de Lladorre (Pallars Sobirà) en que el ramader adjudicatari de la subhasta de pastures havia pagat fins a tres vegades l’import que realment havia cobrat l’Ajuntament. D’aquesta manera, es va descobrir que el sindicat JARC compra a través d’un gestor intermediari paquets de pastures públiques que arriben a les 15.000 hectàrees al Pallars,
per als seus afiliats d’arreu del tures (de les compres que han principat de Catalunya. fet per subhasta) facilitant els tramits als ramaders i generEn concret, els ajuntaments ant un ingrés net (subvenció pallaresos treuen cada any a menys subhasta de pastura) subhasta les pastures sobreres per a les explotacions que ni de les seves muntanyes comu- tan sols necessiten portar els nals, a un preu que ronda entre ramats a la muntanya. El que els sis i els deu euros l’hectàrea, no saben els seus afiliats és per al període estival. Els ges- que d’aquesta gestió el sinditors intermediaris de JARC cat genera uin ingrés en negre compren diferents lots en nom a costa dels seus afiliats, ja que dels seus afiliats al preu de el preu que cobra a les explosortida de la subhasta, i inscri- tacions com a subhasta de uen les pastures a nom de les pastura és molt més alt que el explotacions ramaderes. que realment paga l’explotació JARC realitza la gestió de les a l’ajuntament que fa la subsubvencions per als seus afili- hasta. ats, de manera que, sol·licita Es calcula que el sindicat els ajuts de muntanya per a JARC estaria estafant als seus les explotacions semiexten- afiliats entre 90.000 i 150.000 sives de comarques gironines euros anuals amb aquest i barcelonines i en realitza la mecanisme, amb l’agreujant justificació mitjançant la pre- que l’operació no apareix en sentació de certificats de pas- la comptabilitat del sindicat.
Comunitats de veïns propietaris també haurien estat víctimes de les revendes de pastures
SUBVENCIONS RAMADERES. Les ajudes ramaderes de muntanya (AM) s’atorguen a explotacions extensives que fan la transhumància i porten els animals a la muntanya, per tal de reduir les despeses derivades del fet de desplaçar els animals a terrenys de pastura lluny de l’explotació, per garantir el manteniment de la ramaderia extensiva i l’activitat transhumant. Per tal d’optar a aquests ajuts i rebre la quantitat fixa per explotació (al voltant de sis mil euros anuals), cal acreditar la propietat de terrenys de pastura suficients o haver comprat drets de pastura. Els ajuntaments del Pirineu són els principals propietaris de les pastures d’alta muntanya del nostre país i cada any treuen a la venda els drets de pastura (sinó cobreixen tota la superficie amb les explotacions locals)mitjançant subhasta pública, amb el programa “COMUNALS” regulat pel Departament d’Agricultura , Ramaderia, Pesca, Alimentació i Acció Rural. COMPRES EPECULATIVES. El fet és que l’administració no comprova que les explotacions ramaderes portin, efectivament, els ramats a les pastures que han comprat. La pràctica generalitzada és comprar les hectàrees requerides per l’explotació (en funció dels caps de bestiar) per cobrar l’ajut, ja que la despesa és sempre menor a l’ajut rebut; és una manera de cobrar sis mil euros gastanten mil aproximadament. GESTORS INTERMEDIARIS Les explotacions ja no es preocupen ni d’anar a buscar terres per poder justificar la subvenció. A través del sindicat agrari o de gestors compren les hectàrees necessàries sense saber, en molts casos, ni on es troben aquestes pastures. Donant-se casos com per exemple que ramaders del Pla de l’Estany portin suposadament els ramats als Ports de Beseït, i ramaders de Reus els “portin” a la Val d’Aran. El que no saben,però, és que el preu al qual compren les hectàrees arriba a triplicar el preu al que les “ven” l’ajuntament en qüestió.
El comú de veïns d’Aramunt (Conca de Dalt), propietari de pastures a la zona de Boumort, hauria contractat un gestor per vendre les pastures a explotacions extensives. Durant anys el comú hauria ingressat una quantitat fixa al voltant dels 8 euros per hectàrea, fins que es va descobrir que les explotacions que compraven els drets de pastura (i que no portaven els ramats a Aramunt) haurien pagat al voltant de 15 euros per hectàrea, quedant-se el gestor intermediari pràcticament el mateix que el comú de veïns propietari de la muntanya.
2 BLA BLA BLA Exero 01, 5555
EDITORIAL ....eleccions europees Aquesta primavera ens han convocat a les ciutadanes i ciutadans a elegir per primera vegada un president de la Comissió europea, en aplicació del tractat de Lisboa de 2009. Fins ara les eleccions europees elegien els diputats del Parlament europeu, que representen als diferents electors de cada circumscripció. L’Estat espanyol és una única circumscripció, no com a França o al regne Unit en què hi ha diverses circumscripcions i se suposa una certa representativitat territorial dels parlamentaris. Deixant de banda els detalls del funcionament de la UE i dels comicis actuals, el que és cert és que la participació a les eleccions europees no supera el 35% del cens, fet que afavoreix als grans partits estatals , que arrepleguen vots de tot arreu, i les opcions amb representació territorial hagin de fer coalicions de diversos partits per poder tenir representació al Parlament europeu. La classe política , però, també la catalana, s’entesta en dibuixar un panorama europeu on s’ha de dirimir , reconèixer i tutelar el procés “sobiranista” que estem vivint en una part del nostre esquarterat país. Els quatre o cinc diputats de partits catalans i catalanistes (que es presenten juntament amb altres grups com el PNV, Coalició Canària...) representaran la diàspora catalana a Europa i explicaran les bondats del nostre poble que vol votar lliurement, i ens encomanaran a la Comissió europea i al Parlament on es troben els representants dels Estats més democràtics i avançats del món. Per boca dels nostres representants polítics i dels intel·lectuals en hores baixes passats a tertulians de magazine sentim dia rere dia afirmacions de l’estil que Europa és la garantia per a Catalunya de poder votar, perquè a Europa són demòcrates , o que Europa respectarà les aspiracions de Catalunya perquè són aspiracions pacífiques, democràtiques i majoritàries, i un llarg etcètera de frases, afirmacions, salms i cants de sirena de tota classe sobre la bondat i comprensió de la UE amb la democràcia i les aspiracions ciutadanes. La realitat, però, per llàstima, no és pas tant bucòlica. Ni la Unió Europea és una institució democràtica, ni es respectuosa amb els pobles, ni amb la ciutadania. I alguns diran; ah no? Però si Europa té una gran tradició democràtica, alguns països com el Regne Unit fins i tot pacten referèndums amb les nacions que els conformen... Sí, això és el missatge que volen que rebem i el que ens transmeten des de fa molts anys de forma més que calculada, però si la mires de cara la Unió Europea és un llop amb pell de corder (molt prima per cert). La Unió Europea és el paradigma del control dels mercats sobre la ciutadania, s’ha anat conformant durant els anys i a partir de la creació de l’Euro el projecte ha augmentat l’abasts i la velocitat fins al punt que sense adonar-nos-en ha estès els seus nodes i tentacles en tots els àmbits de la nostra societat. Com un camell que regala heroïna al seu futur yonki, l’Europa del capital ha subsidiat durant molts anys els estats del sud d’Europa (ara ho fa amb l’europa de l’est) amb l’’excusa de la modernització i el progrés, transformant profundament el nostre model territorial i productiu (agrícola, industrial i turístic) fent-nos totalment dependents com a país i com a societat. L’Europa dels Estats és l’Europa dels mercats. Els Estats estan supeditats al mercat del deute i a l’especulació financera.
En plena crisi financera, el 2008 els pricipals països europeus es van reunir a París on van anunciar que “Refundarien el Capitalisme”, que els mercats havien estat fent coses que no eren lícites i que calia controlar-los. El resultat ha estat que la ciutadania hem rescatat amb els nostres diners la banca que ens va portar a la crisi. La refundació del capitalisme ha consistit, doncs, en un grau més de control i despossessió sobre la ciutadania i no pas sobre els mercats. Aquests, per voca de la Merkel i per mà del PP i del PSOE, van escriure amb nocturnitat, alevosia i estivalitat, a la Constitució espanyola, que primer de tot, els ciutadans pagarem el deute amb els mercats. Aquest és el paradigma polític i de representació democràtica de la Unió Europea. Aquesta Unió Europea respectuosa amb la democràcia i les decisions de la ciutadania, el 2012 va substituir el govern de Grècia perquè volien ficar a referèndum el pagament del deute i el va substituir per un govern tecnocràtic. El mateix va passar després a Itàlia. Així respecta la Unió Europea les decisions polítiques divergents. Una Unío Europea amb una llarga tradició democràtica haurà de reconeixer la voluntat dels catalans d’esdevenir un Estat. Salvant les distàncies, aquests dies tenim, llastimosament, el clar exemple del que pensa la Unió Europea dels referèndums de secessió. A Ucraïna la Comissió europea dóna ple suport al govern colpista d’extrema dreta sorgit després de les protestes del passat hivern, i deslegitimitza els referèndums populars convocats a les autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i Lugansk. La Unió Europea només reconeix i respecta la democràcia quan li convé i no posa en perill cap dels interessos de la classe dominant i l’oligarquia financera internacional. La garantia de democràcia, la garantia de llibertat, la independència no la tenim a la Unió Europea, sinó a les nostres mans. La independència de Catalunya només serà si és d’arrel popular, fora de la Unió Europea, en el nostre àmbit polític i cultural, els Països Catalans i la Mediterrània. La independència de pa sucat amb oli per la que lluiten ERC i CIU, a l’empara del que ens deixi ser la Unió Europea i els mercats, no permetrà cap tipus de qüestionament de l’ordre establert, de qui governa i qui són els governats, de qui paga el deute i de qui el contreu, de qui explota i de qui és explotat. Si gosem ni sisquere plantejar-ho, immediatament la Troika intervindrà el govern del nostre país “sobirà” i farà el que més li convingui. Nosaltres volem la independència precisament per qüestionar aquest ordre de prioritats, volem la independència per canviarho tot, i només ho aconseguirem amb un procés popular, democràtic, constituent, actiu i viu, i no de la mà de la classe política de sempre. Previsiblement, l’extrema dreta tindrà un auge molt important en aquestes eleccions europees. L’Europa on manen els mercats estarà representada pel feixisme i el racisme a les seves institucions, mai han sigut les nostres i mai ens representaran. Hem d’aprendre de la història, per entendre el present i poder entreveure el futur, els Estats europeus sempre han abandonat al poble català en els moments decisius, el nostre futur no és pas la Unió Europea, sinó els Països Catalans, el nostre futur no és pas l’Europa dels Estats, sinó els pobles de la Mediterrània, no és pas l’Europa dels mercats, sinó el món de les persones.
Exero 01, 5555 BLA BLA BLA 3
La crisi com a pretext per accelerar el procés de privatització de la Sanitat Pública.
No marxis sense hora!
Externalitzacions, concessions, consorcis, clausura de serveis... Les retallades en el context de la crisi econòmica són el mitjà ideal per vendre a preu de saldo els últims actius de la sanitat pública. Gestió i beneficis privats amb mitjans públics
Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública
A Catalunya les inversions en repagament, és a dir, pagar proves diagnòstiques, acoSanitat pública estan per sota quelcom que ja hem pagat miadaments) i si la qualitat de la mitjana de l’Estat espan- amb els nostres impostos; i no dels serveis s’ha mantingut en yol i per sota de la mitjana de copagament com tendencio- bona mesura ha estat gràcies la Unió Europea. sament ens diuen, que seria al sobresforç dels i les profesQuan la classe política defen- pagar una cosa entre dues o sionals de la Sanitat, situació sa, justifica i promou les retal- més persones (entre l’usuari i que es troba avui en dia al límit. lades en Sanitat, sovint empra l’estat, voldrien dir). A tot això, l’argument de la situació mentre el negoci de la sanitat NOU “ENS” DE GESTIÓ financera i de la crisi econòmi- privada en plena crisi no ha fet ca i que en l’època Fa poc més de dos de l’expansió mesos el Conseller de econòmica vam Salut de la Generalitat invertir massa en de Catalunya, Boi Ruiz, sanitat i ara toca va anunciar un flamant estrènyer el cinpla pilot a les terres turó, cosa que és de Ponent i Pirineus totalment falsa, amb el que va anomja que a principis enar un “nou ens” de dels 2000, en ple gestió que agruparia boom econòmic, tots els caps i hospiaquí s’invertia en tals de la província de sanitat la meitat Lleida (excepte la Val que la mitjana de d’Aran). El “nou ens” la Unió Europea no és més que un con(per sota del 3% Taula informativa al CAP de Tremp, del Grup de treball en defensa de la Sanitat Pública sorci de gestió privada del PIB), el que dels pocs centres que vol dir que els queden públics al país beneficis de l’especulació i la més que créixer, gràcies a la (hospitals de l’ICS i CAPS), en el bombolla immobiliària no es promoció de la classe política que és una prova pilot a Cataluvan invertir en serveis socials. en un fenomen escandalós de nya de privatització encoberta portes giratòries (vegeu el cas de l’Hospital Arnau de Vilanova L’argument del sobredimens- Innova a tall d’exemple), ens de Lleida. Amb els arguments ionament de la sanitat pública diuen que no hi ha diners per d’eficiència i gestió coordiés també fals, ja que el nombre a la Sanitat Pública. nada, el qui és ara gestor de de treballadors és molt inferior No hi ha diners per a serveis l’Hospital de Santa Maria (hosa la mitjana de la UE i l’extensió pital públic de gestió privada), hospitalària, en nombre de “La competència interna Josep Pifarré, passarà a gesllits per habitant, és gairebé la tionar conjuntament tots els meitat que a l’Estat francès, per pels recursos justifica el Hospitals i CAPs de Ponent i el exemple. Pirineu de Lleida. Paradoxalment, en plena crisi tancament de serveis i i retallades en sanitat pública El conseller Boi Ruiz, ha preun sector que ha vist multiplila gestió privada d’allò sentat el projecte com una car els seus clients i les seves simple millora administriva. primes milionàries ha estat el públic en pro d’una Després de la Sentència del de les assegurances privades Tribunal Superior de Justícia de suposada eficiència” de salut, que ja supera els 2000 Madrid hagi aturat la privatitmilions d’euros anuals de zació dels hospitals de la Comunegoci a Catalunya, on un 25% socials? Als Països Catalans ja nidad de Madrid, l’estratègia de la població ja ha contractat hem pagat des de l’inici de la de la classe dirigent catalana una pòlissa privada de salut. crisi 15.000 milions d’euros en (que és la mateixa) opta per Darrera l’austeritat i les retal- interessos bancaris de deute, moviments tàctics més hàbils, lades s’hi amaga un procés on cada any es defrauden desmantellant i trossejant paude privatització de la Sanitat 25.000 milions d’euros (el latinament l’ICS sota figures Pública a gran escala, que va 75% les grans fortunes i grans com Consorcis o Ens de Gestió començar abans de la crisi, corporacions) en concepte per facilitar l’entrada del capii que ha aprofitat la situació d’evasió d’impostos i amb un tal privat i seguidament acabar per incrementar el seu ritme. El dèficit fiscal anual del 8% del de privatitzar definitivament model de privatització encobe- PIB (32.000 milions d’euros la Sanitat Pública. On acabarà rta és un model a l’anglesa, és als Països Catalans). Tot i així treballant després el senyor a dir, gestió privada i beneficis segueixen dient que no hi ha Boi Ruiz? privats sobre patrimoni i mit- diners per a la Sanitat Pública. Aznar va privatitzar ENDESA A les Illes ja han retirat la tar- el 2004, deu anys després n’és “Gestió privada i beneficis geta sanitària a 20.000 per- assessor pel que cobra més de sones sense papers, on ja hi 200.000 euros anuals. privats sobre patrimoni i ha hagut un mort (reconegut) per desatenció, en un mitjans públics” model d’apartheid sanitari que es vol aplicar al Princijans públics, mitjançant exter- pat de Catalunya. Les llistes nalitzacions de serveis, conces- d’espera han pujat un 60% sions, contractes de gestió, res- des de 2007 i els períodes cats privats amb diners públics d’espera s’han allargat, però (consorcis)... Tot això recolzat s’amaguen les dades perquè amb una estratègia de pau- no donen hora fins als cap perització dels serveis públics d’uns mesos del diagnòstic. (per motivar la contractació Al Pallars hem assistit a una de serveis privats) i de repaga- reducció dràstica dels serveis ment (menjar, llençols, aigua, sanitaris (hores d’atenció llit de l’acompanyant...). Diem primària, especialistes, Boi Ruiz
Hi tens tot el dret
La Generalitat de Catalunya publica dades oficials dient que les llistes d’espera als hospitals s’estan escurçant i es troben al voltant dels 4 i 6 mesos, però la realitat demostra que aquestes llistes cada cop són més llargues. Des que el senyor Boi Ruiz és Conseller de Sanitat, les llistes d’espera han augmentat un 51%, provocant que: Els 8 hospitals de l’ICS acumulaven 55.400 persones en llista d’espera a principis d’estiu (16.682, segons la Generalitat...). S’incompleix el temps màxim d’espera que la població té garantit per a les 14 operacions més comunes i per a intervencions no urgents, l’espera és d’uns dos anys. En alguns hospitals hi ha 1000 persones que han acumulat 5 anys d’espera. Si els/les pacients paguen via sanitat privada poden saltarse les llistes d’espera, tot i que s’utilitzen les instal•lacions públiques. A banda del maquillatge de les dades estadístiques, la diferència entre les “dades oficials” i les dades reals, es deu a que l’Administració no comptabilitza el període transcorregut entre el diagnòstic i la inclusió administrativa del/la pacient a la Llista d’Espera. A més, s’utilitzen estratègies per a retardar el màxim la inclusió en aquestes Llistes d’Espera, com retardar la visita amb l’especialista. És per tots aquests motius que per tal de mostrar la realitat dels efectes de les retallades en relació a les LLISTES D’ESPERA, tingues en compte que: Tenim el dret a ser atesos en un temps adequat i a estar informats sobre les llistes d’espera, tal i com es recull en els drets dels usuaris publicat pel Departament de Salut. Si marxes sense hora entres a formar part de la llista per a accedir a la Llista d’espera de tal manera que no es comptabilitza, això facilita que els nostres polítics puguin enganyar-nos en el temps real d’espera. Si no et volen donar hora demana un justificant on es comprometin a donar-te hora en un termini d’una setmana. Si no et donen aquest justificant pots presentar una reclamació al servei d’atenció a l’usuari. Al Pallars hi ha casos de gent que porta més d’un any esperant per operacions, quan la llei estableix un màxim de sis mesos en llista d’espera. A través de la desobediència i la reclamació dels drets, aquests casos es poden evitar.
4 BLA BLA BLA Exero 01, 5555
VAL D’ARAN. EL GOVERN FA UNA LLEI A MIDA DEL CONSELH GENERAU Una delegació de diputats es desplaça a la Val d’Aran per escenificar un procès “participatiu” i després se’n van a esquiar a Baqueira Beret
L’Aran i la qüestió nacional
pròpies, i es troba administrativament a Catalunya des de l’any 1313 per decisió dels aranesos, que en més de set segles no han perdut la seva identitat nacional (si es pot, més maltractada que la catalana) i la seva llengua, l’Occità, en la seva varietat dialectal Gascona, i que es coneix a l’Aran com Aranès. Una llei a mida del Conselh Generau d’Aran, amb nul•la
Fa unes setmanes es va reunir a l’Aran una comissió de Diputats del Parlament de Catalunya per tancar la ponència conjunta de la proposició de llei del Règim especial de l’Aran, llei que suposarà un seguit de transferències de competències al Conselh Generau d’Aran, i un reconeixement institucional de la singularitat de l’Aran dins de Catalunya. Fou un acte insòlit, per fer-se fora de Barcelona, i per fer-se en cap de setmana. Els diputats i diputades es van reunir amb els alcades d’Aran, amb els representants institucionals del Conselh Generau i amb associacions culturals i esportives de la Vall (a excepció de la CUP-AE, que no va participar en els actes institucionals i es va reunir amb associacions occitanistes i treballadors en lluita de l’Aran). Tota aquesta posada en escena no Isabel Vallet reunida amb alguns col·lectius en lluita d’Aran és casual, sinó que està carregada de simbolisme, una perfecta escenifi- implicació social, malgrat cació de com les institucions l’escenificació d’aquest cap de catalanes es preocupen per la setmana i sense cap mesura singularitat aranesa i es des- de control democràtic i parplacen al territori per conèixer ticipació ciutadana, fomenta les seves reivindicacions, i de només el localisme i pretén passada, passar un diumenge augmentar i perpetuar els en família esquiant a Baqueira. Parlar de l’Aran com una “sin- “Una Acadèmia Aranesa gularitat” en el context actual de demanda de reconeixedera Lengua al més pur ment de la realitat nacional de Catalunya és obviar i menysestil blavero i caspós de tenir per complet la realitat nacional de l’Aran. A aquestes l’Acadèmia Valenciana alçades de la pel·lícula, reconeixer només una singularitat de la Llengua” territorial a l’Aran, sense fer cap menció ni esment que la Val d’Aran forma part d’una privilegis dels prohoms d’Aran, nació sense estat anomenada atorgant-los via lliure per Occitània és pur paternalisme acabar de transformar la Val folklòric i una gran incoherèn- d’Aran en una còpia catalanocia amb les rehivindicacions occitana d’Andorra. nacionals de Catalunya. Un exemple d’aquest localLa Val d’Aran és una Comuni- isme és la creació de l’Acadèmia tat nacional amb llengua, cul- Aranesa de la Llengua, la qual tura, institucions i tradicions aprofitant l’estatus que ha
donat l’Estatut de Catalunya a l’occità (únic territori on es reconeix institucionalment la llengua occitana), pretén normalitzar l’occità des de la Val d’Aran, després que el Conselh Generau d’Aran es desvinculés del Consell Permanent de la Llengua Occitana, institució internacional que pretenia la normalització de l’occità amb la participació de les institucions de referència, acadèmics i lingüistes occitans de l’estat francès i italià. La pròpia realitat catalana ens ha de fer sensibles i solidaris amb els pobles i nacions sense estat. Aquesta sensibilitat l’hem de transformar en lleis efectives que ofereixin un paraigües a la nació i la llengua occitanes, però amb humilitat i respecte, i no promoure institucions blaveristes que acabin determinant com a estàndard una varietat dialectal localista per tot l’àmbit lingüístic de l’occità. Cal un reconeixement explícit i decidit de la realitat nacional i lingüística de l’Aran i tota la resta d’Occitània, promoure l’Institut d’Estudis Aranesos, que ja existeix, i estudia, la variant occitana de l’Aran, però les bases de l’Acadèmia de la Llengua Occitana les hauria de fixar, liderar i governar una comissió internacional amb participació d’acadèmics de tot l’àmbit lingüístic occità i no només de la Val d’Aran. La llei del Règim especial de l’Aran podria oferir el marc legal per a fer-la realitat, però amb la participació d’occitans dels dos costats de la frontera.
« El teu marit també pot venir a esquiar el diumenge.... El Parlament convida si volia hi podien anar els seus fills i marit (en el cas que en tina diputats i familia a gués) i que “ens ho passarem molt bé” va afegir per acabar esquiar a Baqueira de persuadir a l’ sabel. ISABEL VALLET, diputada de la CUP AE i membre de la ponència de la Llei d’Aran va rebre una trucada a l’Oficina Tècnica Parlamentària (despatx de treball dels diputats i asssessors de la CUP al Parlament) en què li demanaven si es quedaria a esquiar el diumenge després dels actes institucionals del primer cap de setmana d’abril a la Val d’Aran. La Diputada va declinar l’oferiment i la lletrada en qüestió li va fer saber que
Vallet s’hi va negar per segona vegada, així com va comunicar que no aniria als actes institucionals sinó que es reuniria amb col·lectius en lluita de l’Aran. Els diputats de la CUP expliquen que no van a cap dinar de treball, habituals entre membres del Parlament, ni a actes com els de la Val d’Aran, amb desplaçaments, hotel, àpats i lleure pagats pel Parlament, amb la conseqüent incomprensió dels altres grups polítics.
Un ERO deixarà al carrer a 34 persones a Les Caviar Nacarï, Neoelectra i Carboneco
Un conglomerat d’empreses filials de la multinacional ArcLight Capital Partners, situades a Les (Bais Aran) van anunciar un concurs de creditors al març arrel de la supressió de les primes per cogeneració. Una empresa hidroelèctrica, Neoelectra, una de producció de gas carbònic, CarbonEco, i una de producció de caviar, Caviar Nacariï, van presentar un expedient de regulació d’ocupació que afecta a 34 persones del poble de Les. En presentar-se l’ERO els treballadors no estaven sindicats, ni tan sols tenien c o m i t è d’empresa, pel que no hi ha hagut negociacions col·lectives. Els treballadors no s’han organitzat fins a l’últim moment en què han vist perillar definitivament els seus llocs de treball, malgrat això han mantingut contactes amb alguns sindicats i gestors laborals per mirar de preservar els seus drets, encara que es perdin els últims llocs de treball al sector industrial de la comarca. La Val d’Aran és un territori, com altres llocs de muntanya, amb poca tradició de lluita sindical i organització col·lectiva. Aquesta situació l’han aprofitat durant molts anys les empreses del sector industrial per deslocalitzar la producció a la mínima o fins i tot per tancar amb les indústries a ple rendiment i donant beneficis. Aquest fenomen es va donar en l’anomenada reconversió industrial dels anys seixanta i setanta, on al nostre país, la indústria tèxtil i la indústria pesada es va reconventir en indústria manufacturera i de l’automòbil. Al Pirineu, en canvi, no hi va haver reconversió industrial.La indústria minera i forestal va tancar per no haver de fer inversions en modernització, la indústria cimentera i gisera va tancar, i la hidroelèctrica va prejuvilar a mig Pirineu destruint milers de llocs de treball sense crear-n’hi de nous. El resultat ha estat el despoblament, la precarització i l’estacionalització del treball i la transformació dels Pirineus en un desert industrial.
Exero 01, 5555 BLA BLA BLA 5
MULTIREFERÈNDUM Un dels mecanismes suposadament participatius deque disposael nostresistema democràtic són les Iniciatives Legislatives Populars ILPs. Quan la ciutadania les ha volgut impulsar s’ha posat de manifest que són un instrument més de legitimació del sistema polític i que hi ha coses que la classe governant no està disposada a deixarnos decidir. És per això que naix Multireferèndum.
Què és?
25 DE MAIG
VOTA MULTIREFERENDUM PONT DE SUERT, TREMP, POBLA, LA TORRE DE CAPDELLA , SORT
a reforç i complementàriament, hi haurà un període de vot electrònic i també un de vot anticipat en seus i espais públics. La ubicació de les meses serà ublicada a la mateixa pàgina web. https://www.multireferendum.cat #25Maig Meses a les proximitats dels col·legis electorals. Com es podrà votar? Caldrà acreditar la identitat i el facilitar el lloc de residència. Al Pallars es podrà votar de forma anticipada a Tremp, el dilluns 19 de maig, a Sort el dimarts 20 i a Pobla el dimecres 21, a les immediacions del mercat.
MULTIREFERÈNDUM és una convocatòria per decidir sobre diferents qüestions d’interès públic que es multiplicarà a Catalunya des del 23 d’abril fins al 25 de maig, dia de les eleccions europees. On es podrà votar? Els col·lectius promotors volem que s’expressi la voluntat popular de forma directa i determinant sobre problemàtiques aturades a les institucions o sobre les quals no es deixa decidir la població. S’hi combinarà el vot electrònic i el presencial, tot garantint l’accés a informació contrastada i a diverses formes de debat i deliberació. El procediment i la xarxa que en resultin estaran al servei de properes edicions, per anar construint una eina de referèndum obert, en els camins d’una democràcia d’arrel, creixent i directa.
Al Pallars i Ribagorça, podran votar únicament els empardonats als municipis de Pont de Suert, Tremp, La Pobla de Segur, La Torre de Capdella i Sort, a les immediciacions dels col·legis electorals d’aquestes poblacions. Si vols votar al teu municipi pots muntar una mesa donantte d’alta a la web de multireferèndum.
LES PREGUNTES
La convocatòria consta de quatre preguntes d’àmbit general i una cinquena de caràcter local que només es votarà en determinats territoris. Totes són promogudes i avalades per col·lectius directament implicats en la problemàtica en qüestió. Queden excloses de la convocatòria aquelles És una idea inicial de Som lo temàtiques que contradiuen que Sembrem i la Plataforma els principis de justícia social i Aturem el Fracking sorgida l’1 ambiental. de Juny de 2013. Són promotors d’aquesta primera convo- 1. Som Lo Que Sembrem catòria les entitats que hi pro- Quin tipus d’agricultura voleu posen preguntes i l’assemblea que hi hagi a Catalunya? de Multireferèndum: a) Amb transgènics b) Sense transgènics # Som lo que Sembrem # Xarxa per la sobirania 2. CUP i Plataforma per energètica l’Auditoria Ciutadana del Deute # Candidatura d’Unitat Popular Voleu que el Govern de la Gen# Plataforma Aturem Barcelona eralitat de Catalunya deixi de World pagar el deute i els interes# Assemblea en Defensa dels sos que la ciutadania declari Serveis públics de Lleida il·legítims? # Plataforma No a la MAT a) Sí b) No # Multireferèndum 3. Xarxa per la Sobirania Energètica Voleu que la ciutadania de Catalunya estableixi un conQui podrà votar? trol democràtic directe sobre el sector energètic? Hi podran participar les per- a) Sí b) No sones majors de 16 anys i residents a la comunitat autònoma 4. Comissions Promotores de Catalunya. Caldrà acreditar d’ILPs Rebutjades la identitat i facilitar el lloc de Voleu que el grup promotor residència. d’una Iniciativa Legislativa Popular pugui sotmetre la seva La jornada central serà el 25 de proposta a referèndum vincumaig mitjançant el vot pres- lant? encial a peu de carrer. Com a) Sí b) No
Qui el promou?
Com es vota?
6 BLA BLA BLA Exero 01, 5555
LA REFORMA DEL MÓN LOCAL Una privatització encoberta Amb el pretext de la crisi econòmica i com a estratègia de gestió d’aquesta, les reformes en el món local són a l’ordre del dia i en els darrers mesos tant el govern espanyol com el govern del Principat de Catalunya han mogut fitxa en aquest aspecte. El govern espanyol va aprovar al desembre la Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local (LRSAL) i el govern de la Generalitat de Catalunya està tramitant al Parlament el projecte de Llei de Governs Locals de Catalunya. . Totes dues reformes van en la mateixa línia i responen a les mateixes directrius polítiques emanades de la UE i la Troika: tendir a l’eliminació de les administracions públiques més properes al ciutadà, per tant, les més descentralitzades i menys controlables políticament i fomentar l’externalització de serveis fonamentals per posarlos en mans d’empreses que en puguin treure un benefici econòmic. És molt necessari
legislar el camp dels governs locals catalans, ja que la legislació que tenim és molt antiga, però fent una aposta seriosa, construïda amb el territori i els municipis petits, consensuant l’articulat amb els diferents actors i fent un procés de participació directa i deliberació dels municipis i comarques. La llei espanyola és una peça més del ‘conjunt d’ofensives’ per allunyar la democràcia de les persones i privatitzar sectors estratègics de l’economia. Amb la llei de Reforma del món local que està preparant Govern de la Generalitat, amb el suport d’ERC, es pretèn mostrar una cara més amable, però té els mateixos objectius de privatització i retallades socials. Externalització de serveis Aquestes lleis fan que serveis que actualment rebem els ciutadans siguin atribuïts a una administració superior, sovint molt allunyada del municipi. Els ajuntaments de menys de 5.000 habitants (un total de 715 a Catalunya i la majoria dels de l’Alt Pirineu) tindran com a únic servei obligatori encar-
regar-se del funcionament del cementiri municipal. El fet que la Diputació de Lleida acabés gestionant els serveis públics dels ajuntaments menors de 20.000 hab, tots els dels Pirineus, suposaria una pèrdua d’autonomia local, un a pèrdua de serveis ciutadans i l’entrada a la privatització total dels serveis públics amb la corrupció i amiguismes associats, concessions de gestió a empreses grans.
fusions de municipis, per donar interès i rebombori a la llei. La realitat és que els alcaldes d’Alt Àneu, Esterri, Espot i la Guingueta es van passar uns quants dies desmentint que volguessin fusionar els seus municipis, fet que només afavoriria el més poblat, Esterri d’Àneu, ja que la resta, alguns amb més de deu pobles i nuclis agregats, veurien disminuïts els seus serveis i recursos en favor dels més grans i ben comunicats.
Ortega utilitza els alcaldes de les Valls d’Àneu Els municipis de les Valls d’Àneu ja gestionen alguns serveis de forma mancomunada des de fa uns anys. Quan el govern català va presentar la proposició de llei de reforma del món local que, entre altres coses, preveu la fusió de municipis, els alcaldes de les Valls d’Âneu es van interessar pel redactat de la llei, que podria regular alguns aspectes de la gestió mancomunada de serveis. La senyora Joana Ortega, vicepresidenta de la Generalitat, va aprofitar la visita als alcades de les Valls d’Àneu per anunciar l’inici de
Ortega amb l’alcalde d’Esterri d’Àneu
« Denúncia ciutadana lapirirnenca@gmail.com
L’Ajuntament de Farrera tenia la llum punxada!
panyia elèctrica va tallar el subministrament a un abonat per no pagar la factura de la llum, i li va restituir immediatament amb una única trucada! El fet és que un veí del poble va rebre una factura en base a lectura de la companyia en que se li demanava un import de 3.000 euros pels mesos de desembre i gener. El veí, indignat, va posar una reclamació i Denúncia ciutadana va ordenar al seu banc que no A FARRERA, Pallars Sobirà, pagués el rebut, pel qual no el passat mes de feber es va tenia pas fons. Immediatament produir un fet insòlit; la com- la companyia li va tallar la llum
i l’ajuntament es va quedar també sense subministrament. Casualment, aquest veí viu en un pis de protecció oficial sobre de l’ajuntament de Farrera i l’ajuntament li tenia la llum punxada. Al dia següent l’ajuntament havia recuperat el subministrament elèctric i se suposa que se li acceptarà la reclamació al veí afectat. Val a dir, que el fet que els ajuntaments punxin la llum, després de les ridícules compensacions que reben els ajuntaments del
Pirineu per l’explotació dels seus recursos naturals per part de les elèctriques, és totalemnt compresible i és el mínim que caldria fer, no obstant és a la companyia directament a qui han de punxar la llum i no al veí de demont. Si vols fer una denúncia ciutadana a través de la nostra publicació, envia un correu electrònic a l’adreça; lapirirnenca@gmail.com
VOLS REBRE LA PIRINENCA? Per rebre la Pirinenca directament al teu correu electrònic només cal que ens enviïs un correu-e a l’adreça lapirinenca@gmail. com especificant en quina adreça electrònica la vols rebre. La Pirinenca és de difusió gratuïta i acceptem col·laboracions, tant d’articles com econòmiques, enviant les peticions o els oferiments d’ajuda a la mateixa adreça electrònica.
IMPRIMEIX I DIFON LA PIRINENCA!