LA PIRINENCA Butlletí contrainformatiu del Pallars i Rigagorça
ENº1 hivern de 2014
EL TANCAMENT DE COPIRINEO SA, CRÒNICA D’UNA MORT ANUNCIADA DE LA COOPERATIVA A LA SOCIETAT ANÒNIMA. UNA HISTÒRIA amb 52 anys de recorregut acaba de manera trista i lamentable. Des de la seva fundació, Copirineo, ha passat per diferents moments crítics, molt sovint amb opinions de que la cosa no anava bé, però gairebé sempre s’arreglava, quan l’assumpte esdevenia difícil, amb alguna dotació a fons perdut des del govern de la Generalitat i d’altres instàncies polítiques... era l’època del clientelisme polític, del pujolisme. Per tant, malgrat convertir-se en Societat Anònima, tot i conservar un cert vestigi del model cooperatiu inicial, es tracta d’una empresa que ha rebut injeccions de capital públic durant molts anys.
LA FÀBRICA DE FORMATGES COPIRINEO La Pobla de Segur
ELS TREBALLADORS ACCEPTEN L’ACOMIADAMENT AMB LA INDEMNITZACIÓ MÍNIMA Un ERO que afectava a 7 persones de la plantilla es converteix en un any i mig en un tancament amb 43 persones al carrer La Pobla de Segur AL GENER del 2012 Copirineo SA anunciava un expedient de regulació d’ocupació que afectava a set treballadors de l’empresa. Aquest ERO es va ampliar a l’octubre de 2012 a 26 persones de la plantilla deixantles el 70% de la jornada laboral a l’atur. Finalment, el passat més d’octubre la firma presenta un concurs de creditors i un ERO d’extinció del a plantilla, que passa per la venda de l’empresa, i anuncia l’acomiadament de 43 dels 44 treballadors. En aquest moment, s’encen l’alarma, ja que Copirineo representa el 5% del PIB del Pallars Jussà i és l’empresa més potent de la Pobla de Segur. El patètic espectacle protegonitzat pels representants del Departament d’Agricultura, el President del Consell Comarcal, l’Alcalde de la Pobla de Segur i la direcció de l’empresa, amb acusacions d’un a part de mala gestió i de l’altra de desampara de l’Administració no han aportat cap solució d’emergència per evitar el tancament de l’empresa ni l’acomiadament de la plantilla. EL passat 18 de novembre
els 43 treballadors firmar l’acord d’extinció dels seus contractes, amb la indemnització mínima que contempla la reforma laboral , 20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mesos (es a dir màxim 20 anys d’antiguitat), el que vol dir un màxim de 18.000 euros d’indemnització per persones que portaven una mitjana de 35 anys a l’empresa. La indemnització a més la pagarem entre tots els contribuents, ja que els treballadors l’hauran de sol·licitar al Fons de Garanties Salarials (FOGASA). DE COOPERATIVA A SA Es parla de Copirineo com a Cooperativa, el model però no és un model cooperatiu de socis treballadors, sinó de socis productiors de llet que vénen a una empresa, societat anònima. Copirineo SA amb uns actius de 8,5 milions d’euros, i uns deutes de 7,2 milions d’euros, es vendrà presumiblement a una empresa del sector làctic que la sanejarà, renegociarà el deute i intentarà obtenir -ne beneficis en el millor dels casos, no obstant , hi ha la possibilitat que en vengui els actius (per sanejar el deute i treure’n
beneficis) la clausuri i ocupi el seu nínxol de mercat, amb la condemna implicita a les 8 explotacions lleteres que fins ara hi venien la llet. La llei ho permet així, una empresa presenta un concurs de creditors, fa fora els treballadors i els hem d’indemnitzar entre tots, i qui compra l’empresa la pot desmnatellar i obtenir-n’hi beneficis. Amb una aposta real pel model cooperatiu, els treballadors podrien haver lluitat per una indemnització superior, legítima i més justa. Suposem que haguéssin demanat 42 dies per any treballat, amb una mitjana de 35 anys d’antiguitat, la indemnització que pertocaria als treballadors ascendiria a gairebé tres milions d’euros, el que seria un terç dels actius de l’empresa. Tenint en compte que gran part dels deutes als creditors corresponen als productors làctics de la comarca, els treballadors amb uin terç dels actius i els productors amb una part important del deute podrien reclamar la propietat de l’empresa, negociar el deu restant amb els creditors restants i inicar l’activitat d’una cooperativa real i viable.
LA POBLA DE SEGUR, UN GERIÀTRIC AMB CARRERS Coopirineo tanca al 2013, 43 persones al carrer sense massa perspectives de futur a la comarca, el que ha sortit a la premsa, va des de que s’ha enganyat, a que, segons els sindicats, hi hagut desviament de diners, que si manca de crèdit, manca de liquiditat etc. Els motius del tancament, segur, són multicausals, i posen punt i final al passat industrial i productiu de la Pobla de Segur, una cila que quan es va fundar Copirineo, comptava amb cinc serradores on hi havia hagut dues fàbriques de licors, una fàbrica de xocolata, una cimentera, i dues centrals hidroelèctiques que empleaven a centenars de persones. Ara, mentres alguns polítics encara somien amb un model turístic que revifi el poble i la comarca, la industria més potent de la Pobla de Segur és ja la geiràtrica. Aquest és el futur volem? Una comarca de serveis i un geriètric amb carrers?
Als anys 70 es va tenir una entrevista amb el gerent director de la cooperativa de Guissona, (una altra cooperativa reconvertida, per llei, en SA) per tal d’engegar una planta de pinso a Tremp. El Senyor Alsina de Guissona ja els va dir que els números no els sortirien mai, tenint en compte la producció prevista de pinso i la quantitat d’operaris de la planta. En aquella entrevista es va comprometre a posar el pinso a peu d’explotació , al mateix preu que els cooperativistes de Guissona, si Copirineu es comprometia a potenciar la secció de vacum. La resta ja es coneguda, als anys 90 peta la secció pinso de Tremp i enganxa a nombrosos pagesos i ramaders de la comarca, a alguns se’ls hi van evaporar els estalvis d’una vida, des d’aleshores la dinàmica ha estat de treure el cap just per no ofegar-se. En els últims anys es practica la maquila, compren formatge de batalla a d’altres fabricants i l’etiquetem, o sigui que gairebé es converteix en una comercialitzadora. Cada cop té menys pes el sector productiu. Resumint, era una cooperativa ramadera, centrada en el sector làctic que transformava aquest producte, sense cap mena de dubte una iniciativa d’aquest tipus on gairebé no hi producció de llet, i ja es fabrica poc formatge, té els dies comptats, Una mort anunciada, des que persones de moltes cases de pagès del Pirineu nostre, van canviar el treball de ramaders de la seva explotació pel d’assalariat a la fàbrica Copirineu, una cooperativa en essècia ha de ser propietat dels treballadors, que s’haurien encarregat de diferenciar producte de qualitat que ajudés a referenciar la marca Copirineu. Una gestió gerencial d’una cooperativa model SA, amb una aposta per competir en el sector baix del formatge (formatge de barra...) juntament amb l’envelliment de la població, el tancament de moltes explotacions ramaderes, amb la conseqüent necessitat d’abastament extern de llet, han portat Copirineo a l’asfixa econòmica.