Biblioteques de Mataró
“Per què hem d’acceptar-ho tot tal com és?” Manuel de Pedrolo Successimultani Edicions Pleniluni, 1991
Premi de Narrativa de Ciència-Ficció Manuel de Pedrolo, Ciutat de Mataró
Plaça d’Occitània, s/n tel. 937 412 920 fax 937 412 922 b.mataro.pf@diba.cat 08302 MATARÓ
HORARI de dilluns a divendres de 9.30 a 14 h i de 15.30 a 20.30 h dissabtes de 10.30 a 14 h i de 15.30 a 19.30 h culturamataro.cat bibliotecavirtual.diba.cat Biblioteques de Mataró @bibliosmataro bibliosmataró Biblioteques
687 200 100 Edita: Ajuntament de Mataró
Col·labora:: CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGUÍSTICA DEL MARESME
BIBLIOTECA ANTONI COMAS
Manuel de Pedrolo va néixer el primer d’abril de 1918 al llogaret
C. d’Enric Prat de la Riba, 110 (antic escorxador) tel. 937 022 813 b.mataro.ac@diba.cat 08301 MATARÓ HORARI dilluns, dimarts i dijous de 15.30 a 20.30 h dimecres i divendres de 9.30 a 20.30 h dissabtes de 10 a 14 h
disseny: jordi cuyàs / DL: B 14814-2015
Els orígens del Premi de Narrativa de Ciència-Ficció Manuel de Pedrolo, Ciutat de Mataró els hem d’anar a buscar cap a mitjans de la dècada dels 90, quan es va organitzar una exposició sobre les 100 novel·les més conegudes d’aquest gènere. L’exposició va anar molt bé i a partir d’aquest fet es van fer a Mataró algunes jornades de ciènciaficció. L’any 1997 va tenir lloc a Mataró l’HispaCon (Congreso Nacional de Fantasía y Ciencia Ficción) i els convidats d’honor van ser Orson Scott Card, Carlos Giménez i Alfonso Font, amb gran èxit de públic. La idea de fer un concurs literari va sorgir pels volts d’aquesta data, i el nom de Manuel de Pedrolo es va pensar en honor a l’autor català que havia conreat el gènere en diverses novel·les. Anys després es va convidar la filla d’aquest autor al lliurament del premi. El premi el convocava el llavors Patronat Municipal de Cultura de Mataró i era un concurs de contes breus amb dues categories: una d’estudiants de secundària i batxillerat de Mataró, i l’altra de tots els escriptors. En aquest format va haver-hi set convocatòries. Aquesta etapa es tancà l’any 2005 i a continuació se n’obrí una de nova. A partir d’aquesta data, i a proposta d’Antoni Munné-Jordà (de Pagès editors), va passar a ser un concurs de novel·la curta. El treball premiat s’editaria a la col·lecció de ciència-ficció d’aquesta editorial i es convocaria cada dos anys. En aquest format, fins ara, s’han fet 6 convocatòries. Al jurat del premi hi intervenen membres de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia i membres del grup organitzador de les Trobades de Ciència-Ficció a Mataró. La propera convocatòria del concurs tindrà lloc a finals del mes de setembre de 2015, i se’n podrà consultar les bases a http://culturamataro.cat/ca/lletres-i-biblioteques/premis-literaris.
BIBLIOTECA POMPEU FABRA
de l’Aranyó, a la Segarra. Va ser un dels escriptors catalans més importants del segle XX. Va ser molt llegit i, tot i que va destacar com a novel·lista, va cultivar tots els gèneres: poesia, narrativa, teatre, periodisme, assaig... Tots li interessaven, tots li servien per explicar el seu pensament i per recrear nous mons que o bé retrataven una societat complexa i reprimida —políticament, sexualment, socialment— o n’imaginaven una de nova, amb unes altres possibilitats, sobretot d’alliberament personal o col·lectiu. Pedrolo, orfe de mare, va ser criat pel seu pare i la seva tia i va passar la infantesa i la joventut a Tàrrega, a l’Urgell. El seu pare pertanyia a la petita noblesa rural i malgrat que havia cursat la carrera d’advocat, no la va exercir. Era un home il·lustrat i catalanista. La vida li havia anat prenent tots els afectes i Manuel era tot el que tenia. Va ser alhora un admirador i un mecenes del seu fill —li va pagar l’edició del seu primer llibre de poemes: Ésser en el món— i un repressor. Gastava un caràcter fort, rampellut i geniüt i tenia idees pròpies sobre com volia que fos el seu fill. La tardor de 1935 Manuel va anar a Barcelona a acabar unes assignatures de batxillerat i a seguir la carrera de metge: volia ser psiquiatre. Aquesta temporada a Barcelona li va servir per descobrir la llibertat. Es trobava a gust en aquest món nou i no estudiava. Amb la guerra és mobilitzat. Havia fet un curset de practicant i anirà al front de sanitari. Diverses vegades li proposen de ser oficial. Sempre s’hi nega. A la guerra perdrà el germà i quedarà molt afectat. Quan acaba la contesa ha de fer el servei a Valladolid. Des d’allí, escriu profusament a la seva promesa, Josefina Fabregat. Josefina és una noia obrera. La família d’ell s’ha negat rotundament a acceptar-la.
Manuel de Pedrolo (1918-1990) 25è aniversari de la mort
Guia de recursos Núm. 34 / juny 2015