Biblioteques de Mataró
“Per què hem d’acceptar-ho tot tal com és?” Manuel de Pedrolo Successimultani Edicions Pleniluni, 1991
Premi de Narrativa de Ciència-Ficció Manuel de Pedrolo, Ciutat de Mataró
Plaça d’Occitània, s/n tel. 937 412 920 fax 937 412 922 b.mataro.pf@diba.cat 08302 MATARÓ
HORARI de dilluns a divendres de 9.30 a 14 h i de 15.30 a 20.30 h dissabtes de 10.30 a 14 h i de 15.30 a 19.30 h culturamataro.cat bibliotecavirtual.diba.cat Biblioteques de Mataró @bibliosmataro bibliosmataró Biblioteques
687 200 100 Edita: Ajuntament de Mataró
Col·labora:: CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGUÍSTICA DEL MARESME
BIBLIOTECA ANTONI COMAS
Manuel de Pedrolo va néixer el primer d’abril de 1918 al llogaret
C. d’Enric Prat de la Riba, 110 (antic escorxador) tel. 937 022 813 b.mataro.ac@diba.cat 08301 MATARÓ HORARI dilluns, dimarts i dijous de 15.30 a 20.30 h dimecres i divendres de 9.30 a 20.30 h dissabtes de 10 a 14 h
disseny: jordi cuyàs / DL: B 14814-2015
Els orígens del Premi de Narrativa de Ciència-Ficció Manuel de Pedrolo, Ciutat de Mataró els hem d’anar a buscar cap a mitjans de la dècada dels 90, quan es va organitzar una exposició sobre les 100 novel·les més conegudes d’aquest gènere. L’exposició va anar molt bé i a partir d’aquest fet es van fer a Mataró algunes jornades de ciènciaficció. L’any 1997 va tenir lloc a Mataró l’HispaCon (Congreso Nacional de Fantasía y Ciencia Ficción) i els convidats d’honor van ser Orson Scott Card, Carlos Giménez i Alfonso Font, amb gran èxit de públic. La idea de fer un concurs literari va sorgir pels volts d’aquesta data, i el nom de Manuel de Pedrolo es va pensar en honor a l’autor català que havia conreat el gènere en diverses novel·les. Anys després es va convidar la filla d’aquest autor al lliurament del premi. El premi el convocava el llavors Patronat Municipal de Cultura de Mataró i era un concurs de contes breus amb dues categories: una d’estudiants de secundària i batxillerat de Mataró, i l’altra de tots els escriptors. En aquest format va haver-hi set convocatòries. Aquesta etapa es tancà l’any 2005 i a continuació se n’obrí una de nova. A partir d’aquesta data, i a proposta d’Antoni Munné-Jordà (de Pagès editors), va passar a ser un concurs de novel·la curta. El treball premiat s’editaria a la col·lecció de ciència-ficció d’aquesta editorial i es convocaria cada dos anys. En aquest format, fins ara, s’han fet 6 convocatòries. Al jurat del premi hi intervenen membres de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia i membres del grup organitzador de les Trobades de Ciència-Ficció a Mataró. La propera convocatòria del concurs tindrà lloc a finals del mes de setembre de 2015, i se’n podrà consultar les bases a http://culturamataro.cat/ca/lletres-i-biblioteques/premis-literaris.
BIBLIOTECA POMPEU FABRA
de l’Aranyó, a la Segarra. Va ser un dels escriptors catalans més importants del segle XX. Va ser molt llegit i, tot i que va destacar com a novel·lista, va cultivar tots els gèneres: poesia, narrativa, teatre, periodisme, assaig... Tots li interessaven, tots li servien per explicar el seu pensament i per recrear nous mons que o bé retrataven una societat complexa i reprimida —políticament, sexualment, socialment— o n’imaginaven una de nova, amb unes altres possibilitats, sobretot d’alliberament personal o col·lectiu. Pedrolo, orfe de mare, va ser criat pel seu pare i la seva tia i va passar la infantesa i la joventut a Tàrrega, a l’Urgell. El seu pare pertanyia a la petita noblesa rural i malgrat que havia cursat la carrera d’advocat, no la va exercir. Era un home il·lustrat i catalanista. La vida li havia anat prenent tots els afectes i Manuel era tot el que tenia. Va ser alhora un admirador i un mecenes del seu fill —li va pagar l’edició del seu primer llibre de poemes: Ésser en el món— i un repressor. Gastava un caràcter fort, rampellut i geniüt i tenia idees pròpies sobre com volia que fos el seu fill. La tardor de 1935 Manuel va anar a Barcelona a acabar unes assignatures de batxillerat i a seguir la carrera de metge: volia ser psiquiatre. Aquesta temporada a Barcelona li va servir per descobrir la llibertat. Es trobava a gust en aquest món nou i no estudiava. Amb la guerra és mobilitzat. Havia fet un curset de practicant i anirà al front de sanitari. Diverses vegades li proposen de ser oficial. Sempre s’hi nega. A la guerra perdrà el germà i quedarà molt afectat. Quan acaba la contesa ha de fer el servei a Valladolid. Des d’allí, escriu profusament a la seva promesa, Josefina Fabregat. Josefina és una noia obrera. La família d’ell s’ha negat rotundament a acceptar-la.
Manuel de Pedrolo (1918-1990) 25è aniversari de la mort
Guia de recursos Núm. 34 / juny 2015
Manuel no cedirà, però tampoc no plantarà cara. Acabada la guerra s’instal·larà a Tàrrega, víctima d’una gran depressió. El pare el vol col·locar en un despatx, però ell no ho accepta. Es deixa “mantenir” amb l’herència de la seva mare. Llegeix moltíssim i escriu, i baixa sovint a Barcelona a veure la promesa. Al cap de set anys de festeig el pare cedirà i li muntarà un piset a la mateixa casa de Tàrrega on viuen ell i la tia. Manuel i la seva dona s’hi estan uns quants anys, fins que decideixen instal·lar-se a Barcelona. Hi farà mil feines i hi tindrà una filla: Adelais. Més tard, treballarà a l’editorial Albor, de Ferran Canyameres, on farà de tot, sobretot de “negre” literari: traduccions no firmades i textos d’encàrrec escrits amb pseudònim. I també farà de detectiu privat.
NOVEL·LES 7 relats d’intriga i ficció. Barcelona: L’Atzar, 1985 Acte de violència. Barcelona: Edicions 62, 1984 Algú que no hi havia de ser. Barcelona: Proa, 1974 Un amor fora ciutat. Barcelona: Deriva, 1996 Apòcrif quatre: Tilly. Barcelona: Edicions 62, 1987 Balanç fins a la matinada. Barcelona: Proa, 1999 Un camí amb Eva. Barcelona: Edicions 62, 2002
Pols nova runes velles. Barcelona: Edicions 62, 1992 El premi literari i més coses. Alzina: Bromera, 1994
Quatre webs imprescindibles per acostar-se a l’obra de Pedrolo.
S’alcen veus del soterrani. Barcelona: Edicions 62, 1991
http://www.fundaciopedrolo.cat/ Web de la Fundació Manuel de Pedrolo
Si són roses, floriran. Barcelona: Edicions 62, 1995 Sòlids en suspensió. Barcelona: Edicions 62, 1983 Solució de continuïtat. Palma de Mallorca: Moll, 1968 Successimultani. Alella: Pleniluni, 1991 Tants interlocutors a Bassera. Barcelona: Edicions 62, 1992 Tocats pel foc. Barcelona: Edicions 62, 1994
Anirà escrivint i guanyant premis, amb una recepció de públic i crítica molt bona, i iniciarà la seva faceta de traductor que li permetrà endinsar-se en els autors que l’apassionen i donar-los a conèixer al públic català en unes versions magnífiques. Pedrolo pensa que la literatura catalana ha pecat de pairalista. Li interessen molt els novel·listes americans i francesos del moment, i l’influeixen. El trasbalsa i l’impressiona l’existencialisme. Dels novel·listes americans n’apreciarà la voluntat d’objectivisme i la manca de sentimentalisme, que no de sensibilitat.
Caus a cada cantonada. Barcelona: Edicions 62, 1985
Lector informador d’Edicions 62, passarà a dirigir-hi La Cua de Palla, la primera col·lecció de novel·la negra en llengua catalana. A part de triar-ne els títols, en traduirà diversos i hi aportarà obra pròpia.
Disset contes i una excepció. Barcelona: Edicions 62, 1990
Cal protestar fins i tot quan no serveix de res. Lleida: Edicions del Jonc, 2000
Doble o res. Barcelona: Edicions 62, 1997
Diari 1986. Barcelona: Edicions 62, 1998
Elena de segona mà. Barcelona: Edicions 62, 1985
Diari 1987. Barcelona: Edicions 62, 1999
Després d’haver cultivat la poesia —és Mestre en Gai Saber—, el teatre i la narració curta, amb obres de molt bona qualitat, es dedicarà primordialment a la novel·la i a l’assaig periodístic. Només cal dir que Pedrolo va tenir una acollida de públic excel·lent. Junt amb Josep Pla és l’autor en llengua catalana més llegit. Hi ha dos temes importantíssims al seu pensament que van tenir la traducció adient als seus escrits: l’alliberament de la dona i l’independentisme d’esquerres dels Països Catalans. Amb el pas del temps deixarà d’escriure novel·les i redactarà un Diari on continuarà exposant les seves idees. Hi inserirà petits contes o poemes i ens farà testimonis de la seva malaltia que durarà més d’un any i acabarà sent definitiva. Morirà el 26 de juny de 1990, als setanta-dos anys. El seu llegat literari, ètic, polític i humà continua entre nosaltres.
Es vessa una sang fàcil. Barcelona: La Magrana, 1991
Darrers diaris inèdits: blocs 1988-1990. Barcelona: Edicions 62, 1991
Fundació Manuel de Pedrolo
Cendra per Martina. Barcelona: Proa, 1995 Contes i narracions. Barcelona: Edicions 62, 1997 La creació de la realitat, punt i seguit. Barcelona: Edicions 62, 1987 Crucifeminació. Barcelona: Edicions 62, 1986 Des d’uns ulls de dona. Barcelona: Edicions 62, 1994 Detall d’una acció rutinària. Barcelona: Galba, 1975
Falgueres informa. Barcelona: Edicions 62, 1974
Tot o nul. Barcelona: Edicions 62, 1988 Totes les bèsties de càrrega. Barcelona: Edicions 62, 2000
Vint-i-vuit contes. Barcelona: Edicions 62, 2009 NO FICCIÓ
Els elefants són contagiosos: articles, 1926-1974. Barcelona: Edicions 62, 1980
Hem posat mans a la crònica. Barcelona: Edicions 62, 1977
Teatre. Barcelona: Edicions 62, 1999
L’inspector fa tard. Barcelona: La Magrana, 1992
M’enterro en els fonaments. Barcelona: Proa, 2001 Mecanoscrit del segon origen. Barcelona: Edicions 62, 1986 Mossegar-se la cua. Barcelona: Edicions 62, 1986 Múltiples notícies de l’Edèn. Barcelona: Edicions 62, 1985 Obres púbiques. Barcelona: Edicions 62, 1992
http://www.espaipedrolo.cat/wp/ Web de l’Espai Pedrolo
Trajecte final. Barcelona: Barcanova, 1995
Gairebé ningú i altres contes. Barcelona: Edicions 62, 1990
Joc brut. Barcelona: Edicions 62, 2006
MANUEL DE PEDROLO A LA XARXA
SOBRE MANUEL DE PEDROLO ARBONÈS, Jordi... [et al.]. Rellegir Pedrolo. Barcelona: Edicions 62, 1992 Manuel de Pedrolo [enregistrament vídeo]: amb el temps obert. Barcelona: Fundació Videoteca dels Països Catalans, 1997 PEDROLO, Manuel de; COCA, Jordi. Pedrolo perillós?: converses amb Manuel de Pedrolo. Barcelona: La Magrana, 1991
http://www.escriptors.cat/autors/pedrolomde/obra.php Web de l’Associació d’escriptors en llengua catalana
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/manuel-de-pedrolo Web Lletra de la Universitat Oberta de Catalunya