Guia de lectura de Josep Puig i Cadafalch

Biblioteques de Mataró

Josep Puig i Cadafalch

Mataró, 1867–Barcelona, 1956

Casa Parera. Carrer Nou, 20

Casa Coll i Regàs. Carrer d’Argentona, 55 Josep Puig i Cadafalch, retratat per Ramon Casas Imatge cortesia del Museu Nacional d’Art de Catalunya

Guia de recursos Núm. 36 / gener 2017

Les aportacions i influències de Josep Puig i Cadafalch com a historiador de l’art medieval i arqueòleg Joaquim Graupera Graupera

doctor en Història de l’Art (UB) Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut d’Estudis Catalans

La figura de Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 – Barcelona, 1956) és una figura polifacètica ja que excel·lí en la majoria de camps que cultivà.

En el terreny de la política, va exercir com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona (1901–1903), diputat a les Corts Espanyoles (1907–1910), diputat provincial (1913–1924), i com a president de la Mancomunitat de Catalunya (1917–1924). Com a arquitecte va formar part de la nòmina de constructors que han situat el modernisme català com un dels estils més valorats a nivell internacional juntament amb Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner. Entre les seves obres més conegudes figuren la Casa Amatller (1898–1900) i la Casa de les Punxes (1903–1905). Fou especialista en art romànic de fama internacional amb múltiples obres publicades sobre aquesta matèria i promotor de les excavacions d’Empúries a partir del 1908. En reconeixement a la seva trajectòria professional, diverses universitats li concediren el títol de Doctor honoris causa.1 De fet aquesta última faceta potser no és la més coneguda pel públic general i és l’aspecte que voldríem ressaltar en aquest estudi.

Una de les influències més desconegudes de Puig fora de l’àmbit local va ser la que en els seus anys d’estudiant va tenir de part de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa, de la qual era membre. En aquesta entitat va rebre la influència d’altres integrants de gran pes intel·lectual com Josep M. Pellicer i Terenci Thos i Codina, entre altres. Amb l’AssociLa Beneficència. Carrer de Sant Josep, 9

ació va viure directament les obres de restauració de Ripoll i va participar en el disseny de diferents testimonis de les festes de la consagració del nou temple al juliol del 1893: la làpida de la Unió Catalanista i l’estendard de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa. L’interès per Ripoll es centrava en la recuperació dels símbols nacionals de Catalunya a tots nivells, com a forma de reconstruir de nou el país. Aquesta visió el porta a la recerca d’un art nacional català, que detectarà en el romànic i elaborarà amb el Modernisme. Elies Rogent, que també era professor seu a la Universitat de Barcelona, i que l’influencià en aquestes idees igual que Domènech i Montaner, Pifarré i altres, li va introduir la concepció que l’estudi científic de les obres artístiques no solament s’havia de fer a nivell formal i descriptiu sinó també a nivell documental.

Els estudis d’arquitectura a la universitat també el van posar en contacte amb les novetats que venien de França pel que fa a la restauració d’obres medievals. Els treballs d’Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc (1814–1879) i els coneixements publicats per Arcisse de Caumont (1801–1873) a Normandia li van arribar a la facultat per mitjà d’Elies Rogent. Caumont havia publicat un manual per aprendre a estudiar els monuments medievals amb el títol de Curs d’antiguitats monumentals (Caen, 1830–41). En aquest volum mostrava com de l’observació dels monuments medievals se’n podrien treure els coneixements per tal d’oferir models d’interpretació als estudiosos. Aquest fet es va popularitzar a Catalunya amb la publicació de manuals d’arqueologia monumental, com per exemple els de Josep de Manjarrés, Nociones de arqueología cristiana (1867) i la posterior de Josep Gudiol, Nocions d’arqueologia sagrada catalana (1902). Dins l’obra de Puig i Cadafalch, també podem veure la influència de l’École de Chartres, de la qual Puig va agafar com a models els estudis de Jean-Auguste Brutails (1859−1926) sobre l’art del Rosselló. Aquests van ser publicats entre el 1892 i el 1893 i en català el 1901.

A part de les influències dels diferents corrents historiogràfics catalans i francesos contemporanis, també podem rastrejar dins les seves obres una influència de les diferents entitats en què ell va participar.

En el seu mètode de treball hi podem observar la influència de les associacions excursionistes i la necessitat de visitar in situ els monuments.

En aquest aspecte cal citar la participació de Puig en aquest tipus d’associacions. Va ser membre del Cercle Escolar Catalanista, del qual va ser president entre el 1888 i el 1889 i va fer diferents col·laboracions amb l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques. Per altra banda, s’hi pot veure la necessitat de catalogar el corpus artístic, idea que el va portar a col·laborar i participar en la creació de diferents museus. A Mataró va influir en la creació del primer museu en catalogació de les restes arqueològiques de la vella Iluro romana.2 A partir del 1892 va esdevenir arquitecte municipal de Mataró, en successió d’Emili Cabanyes. Un cop va ser elegit regidor de Barcelona, va intervenir en la creació de la Junta de Museus de Barcelona i en l’obertura del Museu Arqueològic al Parc de la Ciutadella. També és molt coneguda l’expedició arqueològica que va sortir el 30 d’agost de 1907. Encapçalada per Puig i Cadafalch, acompanyat dels també membres de l’IEC Guillem M. de Brocà, responsable

El Rengle. Plaça Gran.

de la part jurídica; mossèn Josep Gudiol, conservador del Museu Episcopal de Vic (MEV); l’arquitecte Josep M. Goday i el fotògraf Adolf Mas, va recórrer diversos pobles del Pirineu. En aquest viatge van fotografiar i documentar amb detall una gran part del patrimoni conservat en aquelles parròquies. Dos anys després, l’IEC publicava el primer volum de L’arquitectura romànica a Catalunya, una obra que donava a conèixer un patrimoni fins aleshores desconegut i que va significar la internacionalització del romànic català dins l’europeu. Aquella publicació va suscitar l’interès científic pel romànic, però també va provocar un interès molt especial per part dels col·leccionistes.

Una lectura de l’obra historiogràfica de Puig i Cadafalch en clau política ens dona una sèrie de pautes per entendre la seva visió ideològica, i com l’estudi de l’art esdevé una forma de crear una consciència de país i una contribució per sortir de l’aïllacionisme regionalista en el qual la política de finals del segle XIX pretenia submergir Catalunya. En primer lloc, l’estudi de l’art català és entès com una forma d’entendre l’esperit del poble de Catalunya i buscar les seves arrels nacionals. Però a diferència d’Elies Rogent i els seus antecessors, l’art català ha d’estar inserit dins un context europeu i no aïllat. Per a ell, la visió de la cerca sobre l’art medieval a Catalunya podria ajudar la investigació de l’art romànic europeu.

De l’obra de Puig se’n deriva la idea de retard respecte a Europa, quant a investigació i conservació del patrimoni. Aquesta visió el va portar a difondre l’art romànic català dins l’àmbit científic europeu i a participar en el Congrés Arqueològic de França, a Perpinyà i Carcassona el 1906, en la creació de la Junta de Museus, dels Estudis Universitaris Catalans i de l’Institut d’Estudis Catalans, entre d’altres, per tal de suplir aquesta mancança.

Puig i Cadafalch va ser protagonista també de les restauracions de diferents edificis com a arquitecte. Entre ells podem destacar les del monestir de Montserrat, Cuixà, Sant Joan de les Abadesses, Sant Benet de Bages i Sant Jaume de Vilanova, al Bages. Aquestes restauracions també van proporcionar a Puig idees sobre l’art medieval que influïren en la seva obra historiogràfica. Per a ell, les restauracions han de portar a restituir l’edifici en la seva fisonomia antiga.

Malgrat que se’l considera un historiador de l’art medieval, Puig i Cadafalch va tenir també una preocupació permanent per l’estudi de les restes ibèriques, gregues i romanes. Dins l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa va participar en el seguiment de les obres de clavegueram de Mataró i en la recollida de les restes arqueològiques de

la Iluro romana.3 El 1888 va fer un Estudi d’arqueologia arquitectònica sobre el sepulcre romà de Fabara, que va obtenir el premi de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques en els Jocs Florals de Barcelona i va ser publicat el 1902. També dedicà quasi tot el primer volum de L’Arquitectura Romànica a Catalunya a l’art romà, a banda de molts articles de l’Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans. Dins aquest capítol cal dedicar una part a explicar les seves recerques a la ciutat grega d’Empúries, amb les excavacions de la ciutat romana i grega i amb la fita de la descoberta de l’estàtua d’Asclepi.

L’interès bàsic de Puig per l’art antic rau en l’establiment dels lligams entre l’art romà i l’art romànic. En aquest aspecte, Puig creu, en primer lloc, en la continuïtat total de l’art romà amb el romànic. Així doncs, és normal per a ell començar l’estudi de l’art romànic a Catalunya fent esment a l’art romà.

Les connexions de l’art català i l’àmbit hispà les va cercar en l’art mossàrab, i va difondre les obres de Gómez Moreno a l’Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans.4 Va dedicar també una sèrie de conferències a l’origen de l’art asturià a la Sorbona, gràcies a la Fundació Cambó, durant els anys 1938 i 1939. En la seva etapa final, en què es va exiliar després de la Guerra Civil a París, va aprofundir en l’anàlisi dels precedents de l’art romànic a la península Ibèrica realitzant diverses visites l’any 1941 a monuments asturians i portuguesos. Aquestes conclusions es van concretar en un llibre escrit el 1944, però publicat l’any 1961 de forma pòstuma, que porta el títol de L’art wisigothique et ses survivances. Recherches sur les origines et le développement de l’art en France et en Espagne du IVe au VIIe siècle.

L’estudi de l’art romànic és dins l’obra de Puig l’aportació més important, Botiga La Confianza. Carrer de Sant Cristòfor, 10

sobretot en la creació de la teoria del primer art romànic. Entre els anys 1909 i 1918, Puig va publicar, amb la col·laboració d’Antoni de Falguera i del mataroní Josep Goday, la gran obra L’arquitectura romànica a Catalunya, entès com a manual, estudi de primera mà i compendi de l’art català des de l’època romana fins al segle XIII.

Saló de Sessions de l’Ajuntament de Mataró Casa Sisternes. Carrer de Sant Simó, 18

En el pensament de Puig, el romànic a Occident és un estil que té un origen oriental i, dins aquest context, Catalunya hi té un paper important, ja que la seva situació de frontera del món islàmic i d’unió entre la Provença i el nord d’Itàlia juga un paper important per a la formació de l’arquitectura romànica. Per Puig, el romànic es divideix en dos períodes: en el primer, que comprèn els segles X-XI, que ell denomina període comtal, es configuren les formes que defineixen l’estil, la introducció de l’estil llombard en la decoració i l’aparició de la volta de canó de pedra; en el segon període, durant els segles XII-XIII, el període reial, apareix l’escultura monumental en els edificis, sobretot en els claustres i les portades. Aquest segon període s’anomena “internacional” donades les múltiples influències estilístiques sobretot franceses. En el segle XIII, Puig hi veu una evolució de l’art romànic vers camins diferents degut a tres causes: l’arribada d’elements gòtics, els canvis en els centres d’influència artístics i culturals i la vinguda de nous ordes religiosos. Aquestes idees de Puig no quedaren fixades dins l’àmbit historiogràfic català sinó que van tenir una projecció internacional, sobretot, a banda de la participació en congressos, amb la publicació l’any 1928 del llibre Le premier art roman. L’architecture en Catalogne et dans l’Occident méditerranéen aux Xe et XIe siècles. En aquest llibre, utilitzant un mètode comparatiu, estableix que l’origen de l’art romànic es troba en la zona que va des del nord d’Itàlia fins a Catalunya (arc meridional) i des d’aquí es desplega per Europa, seguint el model de la volta de pedra, les decoracions llombardes i l’aparell característic de carreuons. Aquesta teoria es va anar perfeccionant en el llibre La geografia i els orígens del

primer art romànic (Barcelona, 1930, amb la traducció francesa a París, 1935) i va portar a l’acceptació definitiva, no tan sols en el cercles científics europeus sinó també americans.

L’obra de Puig i Cadafalch no es va limitar a l’estudi de l’art romànic sinó que va abraçar també l’estudi de l’art gòtic. Dins aquest estil va estudiar l’arquitectura franciscana en un article publicat a la revista Franciscalia (1928) o les idees teòriques de l’urbanisme segons Eiximenis (Estudis Universitaris Catalans, 1936). L’aportació més important en aquest camp la podem trobar en l’article “El problema de la transformació de la catedral del nord importada a Catalunya. Contribució a l’estudi de l’arquitectura gòtica meridional” dins de la Miscel·lània Prat de la Riba (1921).

En aquest text defineix dos tipus de plantes en l’arquitectura gòtica catalana: l’un amb tres naus i girola i l’altre amb una nau, absis poligonal i capelles en els contraforts. Aquesta arquitectura és per a Puig el tipus de catedral del nord que es transforma per l’ambient meridional de Catalunya. Aquesta adaptació de models del nord en l’ambient meridional es pot rastrejar en les catedrals de Clermont-Ferrand, Llemotges i Narbona i apareix a la catedral de Girona.

Per acabar, Puig i Cadafalch va publicar una gran quantitat de monografies d’edificis medievals importants. Cal destacar les seves aportacions a l’estudi de Ripoll, especialment la seva portada, Sant Miquel de Cuixà i les esglésies de Terrassa. D’aquestes darreres, va publicar diferents estudis monogràfics entre el 1889 i el 1948. La qüestió principal va ser la datació de les capçaleres antigues de Santa Maria i Sant Pere i la construcció de l’edifici de Sant Miquel. Un altre centre d’interès del conjunt de Terrassa va ser la datació de les pintures murals dels altars. En aquests edificis, l’estudi de Puig no es limità a una tasca documental i formal sinó que en alguns casos va aprofundir-hi amb una campanya arqueològica. Durant el juliol del 1906, a l’interior de la planta de l’església de Sant Miquel, va organitzar una campanya d’excavacions.

Pel que fa a la portada de Ripoll, Puig ja hi va dedicar un bon espai a l’obra La Catalunya Romànica, i la seva aportació principal és la descripció de la seva densa iconografia, dividida en tres parts principals.

A tall de conclusions, podem qualificar la tasca historiogràfica de Puig i Cadafalch com a senyera per a l’estudi de l’art català medieval. Els seus estudis, especialment els dedicats a l’art romànic, encara ara serveixen com a model i com a paràmetre dels estudis d’aquest estil a Catalunya.

A banda d’això, Puig reflecteix el sentir d’una època que va utilitzar la recerca del passat com una forma de contribuir a la recuperació nacional i a la recerca de la normalització d’aquest nostre petit país que és Catalunya.

1.- BARRAL, Xavier. Josep Puig i Cadafalch, historiador de l’art medieval. Josep Puig i Cadafalch. L’arquitectura entre la casa i la ciutat. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions, 1989, p. 65-89 [Catàleg de l’exposició]. També Historiografia i bibliografía del romànic català. Catalunya Romànica, vol. 1. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994.

2.- GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim. Col·leccionisme privat i patrimoni local. La fundació del Museu de Mataró (1894). Lambard. Estudis d’art medieval, vol. XXII (2010-2011), p. 115-134; TIÓ I CASAS, Pere. Josep Vinardell i Rovira (1851-1918).

Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 2016, núm. 114, p. 28-29.

3.- GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim. Les activitats de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa. Mataronins en la restauració de Ripoll (1893-1993).

Centenari de la consagració de la basílica. Mataró: Grup d’Història del Casal, 1995, p. 24-43.

4.- PUIG I CADAFALCH, Josep. Bibliografia. Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, 1923, vol. VI (1915-1920), p. 824-826. Hi fa la recensió de l’obra: GÓMEZ MORENO, M. Iglesias mozárabes. Arte español de los siglos IX al XI. Madrid: Centro de Estudios Históricos, 1919.

BIBLIOGRAFIA SOBRE JOSEP PUIG I CADAFALCH

La bibliografia que us presentem és una petita mostra de tot el que ha escrit i s’ha escrit sobre Josep Puig i Cadafalch. Si volguéssim ser exhaustius necessitaríem fer un llibre. La consulta al Catàleg Col· lectiu de les Universitats de Catalunya ens dona com a resultat 235 entrades amb Puig i Cadafalch com a autor i 283 com a matèria. El dipòsit digital RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert) conté 1.700 articles que en parlen. Això ens dona una idea sobre la importància del personatge. Els documents que podeu veure en aquesta guia són els que es troben dipositats a la Xarxa de Biblioteques Municipals, i els que estan marcats amb un asterisc, els que es poden consultar directament a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Hem ordenat la bibliografia, començant primer pels documents que donen una visió general de la persona i, a continuació, hem mirat de classificar els continguts segons els interessos i disciplines a què es dedicà.

L’HOME FLORENSA I FERRER, Adolf. Puig i Cadafalch: arquitecto, historiador del arte y arqueólogo. Cuadernos de arquitectura, 1967, nº 69-69, p. 75-78* INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Jornades Científiques. Puig i Cadafalch i la Catalunya contemporània. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003 JARDÍ, Enric. Puig i Cadafalch, arquitecte, polític i historiador de l’art.

Barcelona: Ariel, 1975* Josep Puig i Cadafalch [dossier de premsa]. Mataró: Biblioteca Pompeu Fabra, 2002* Josep Puig i Cadafalch: un mataroní universal [enregistrament sonor].

[S.l: s.n.], 2009* PUIG I CADAFALCH, Josep. Memòries. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2003* PUIG I CADAFALCH, Josep; Xavier BARRAL ALTET (ed.). Escrits d’arquitectura, art i política. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003* SALA GRAU, Joan. Argentona: els Puig i Cadafalch. En Arran del Camí Ral: de Barcelona a Arenys de Mar (1880-1920). Barcelona: Viena, 2016, p. 283-303* L’ARQUITECTE ALCOLEA, Santiago; Ramon MANENT (fotografies). Puig i Cadafalch.

Barcelona: Lunwerg, cop. 2006* BANÚS TORT, Joan; Marc BOSCH de Dòria; Pilar VERA SANROMÀ. Ruta Puig i Cadafalch Mataró-Argentona. Mataró: l’Ajuntament; Argentona: l’Ajuntament, cop. 2001* BASSEGODA I NONELL, Joan. Puig i Cadafalch. Barcelona: Nou Art Thor, DL 1985. Gent nostra; 42*

BASSEGODA I NONELL, Joan; Antoni PLADEVALL FONT; Carme PUYOL TORRES. L’arquitecte Josep Puig i Cadafalch a Osona: el casal de Sobrevia 100 anys. [Barcelona]: LL. T. S., DL 2001* CIRICI PELLICER, Alexandre. La arquitectura de Josep Puig i Cadafalch.

Cuadernos de arquitectura, 1966, núm. 63, p. 49-52* Josep Puig i Cadafalch: la arquitectura entre la casa y la ciudad = Architecture between the house and the city. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 1990 [catàleg de l’exposició]* Modernisme al Maresme: el llegat de Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch = Catalan Art Nouveau at Maresme: the legacy of Domènech i Montaner and Puig i Cadafalch. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2002* PERMANYER, Lluís; Lluís CASALS (fotografies). Josep Puig i Cadafalch.

Barcelona: Polígrafa, 2001 PERAIRE SERRA, Mariona. Procés de restitució de les quatre columnes de Puig i Cadafalch: MMX. Barcelona: José Peraire, 2011 +1 DVD PUIG I CADAFALCH, Josep; J. MIRET I SANS. El palau de la Diputació General de Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1911 PUIG I CADAFALCH, Josep. La plaça de Catalunya. Barcelona: Catalonia, 1927. 3v.

Puig i Cadafalch i la restauració de monuments. [S.l.: s.n., 2002]* El Rengle: 120: tres edificis, una ciutat. [Mataró: s.n.], 2013* Ruta del modernisme: Puig i Cadafalch. Barcelona: Agència del Paisatge Urbà: l’Ajuntament: Mediterrània, 2001 SUBINYÀ, Enric. Can Puig i Cadafalch. Fonts, 2007, núm. 30, p. 14-17* PUIG I CADAFALCH I MATARÓ BANÚS I TORT, Joan; Marc BOSCH DE DÒRIA; Martí GRAU I SEGÚ; Pilar VERA SANROMÀ. Josep Puig i Cadafalch: el llegat d’un renaixentista contemporani a Mataró i Argentona. Mataró: l’Ajuntamet; Argentona: l’Ajuntament, cop. 2002* BANÚS I TORT, Joan. Josep Puig i Cadafalch i l’arqueologia mataronina.

Laietània, 2002, núm. 13, p. 195-204* CASTANYER, Francesc. Un passeig amb Puig i Cadafalch. Mataró Report, 2001, núm. 55, p. 38-49* COSTA, Francesc. El misteri de l’obra d’en Puig i Cadafalch que no va fer en Puig i Cadafalch i que va fer en Puig i Cadafalch. Mataróescrit, 1992, núm.

73, p. 43* FLORENSA I PARÉS, Josep. Puig i Cadafalch, un alumne agraït a l’Escola Pia. Sessió d’Estudis Mataronins, 2001, 18a, p. 157-162* GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim. Col·leccionisme privat i patrimoni local: la fundació del Museu de Mataró (1890). [S.l: s.n.], 2011*

ACTIVITATS FAMILIARS I PEDAGÒGIQUES La ciutat de Puig i Cadafalch. Quadern mini Guia interactiva que proposa un recorregut per la ciutat pensat per al públic familiar.

Data presentació i posada en marxa: abril Organitza: M|A|C - Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró.

Col·labora: Institut Puig i Cadafalch VISITES I RUTES El Modernisme a Mataró Dates: durant tot l’any Organitza: Ajuntament de Mataró

GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim. Josep Puig i Cadafalch i l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa. Mataró: Grup d’Història del Casal, 2001* SALICRÚ I PUIG, Manel. Notícia d’unes intervencions de Josep Puig i Cadafalch a Santa Maria i a les Caputxines. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 2001, núm. 71, p. 37-43* SUBIÑÀ I COLL, Enric. Puig i Cadafalch: arquitecte municipal i cap de bombers de Mataró (1892-1896). Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 2007, núm. 89, p. 7-13* XAPELLÍ PALÀ, Joan. El clavegueram de Mataró: del projecte de Josep Puig i Cadafalch a l’actualitat. Mataró: l’Ajuntament: Aigües de Mataró, DL 2001* EL POLÍTIC

L’art romànic al Pirineu. Barcelona: [s.n.], 1937 Noves descobertes a la catedral d’Egara: la catedral primitiva, la catedral visigòtica, les pintures de la segona catedral. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1948 L’escultura romànica a Catalunya. Barcelona: Alpha, [1949-1954].

Monumenta Cataloniae; 5-7* Amb col·laboració i altres BARRAL I ALTET, Xavier. Puig i Cadafalch: “El camí erudit d’una construcció historiogràfica”. Mataró: Caixa Laietana, DL. 2004* CAMPS I SORIA, Jordi; Montserrat PAGÈS; Gemma YLLA-CATALÀ. Puig i Cadafalch i la col·lecció de pintura romànica del MNAC. Barcelona: MNAC, DL 2001*

AMAT I TEIXIDÓ, Jordi. Josep Puig i Cadafalch: polític: 1902-1024.

Mataró: Grup d’Història del Casal, 2001*

Historia general del arte: escrita e ilustrada en vista de los monumentos y de las mejores obras publicadas hasta el día. Barcelona: Montaner y Simon, 1886-1901. 8 v.*

BALCELLS, Albert. Puig i Cadafalch, president de Catalunya, i la seva època. Barcelona: Rafael Dalmau, 2013*

LLADÓ I FONT, Jaume. Puig i Cadafalch i Cuixà. Fonts, 2010, núm. 42, p.

11-12

BALCELLS, Albert. L’activitat civicopolítica de Josep Puig i Cadafalch.

Fonts, 2011, núm. 48, p. 31-26*

PUIG I CADAFALCH, Josep; Antoni de FALGUERA; Josep GODAY CASALS. L’arquitectura romànica a Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2001. 3 v. [edició facsímil, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1909-1018]

CAMBÓ, Francesc. Davant dels problemes actuals. Josep PUIG I CADAFALCH. Una tasca de civilització per la Mancomunitat de Catalunya: dues conferències. Barcelona: Catalana, [19--?]

VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume. Josep Puig i Cadafalch i els Jocs Florals.

Mataró: Grup d’Història del Casal, 2001* L’HISTORIADOR DE L’ART I ARQUEÒLEG Autor Notes arquitectòniques sobre les esglésies de Sant Pere de Terrassa. Barcelona: Imp. “La Renaixensa”, 1889 L’oeuvre de J. Puig Cadafalch architecte: 1896-1904: architecturedecoration-mobilier. Barcelona: Parera, 1904 L’arquitectura romànica a Catalunya. Barcelona: Duran i Alsina, 1920* La geografia i els orígens del primer art romànic. Barcelona: [s.n.], 1930 Lleis històriques de la vida dels estils arquitectònics: discurs.

Barcelona: [s.n.], 1935 Els banys de Girona: guia descriptiva. Barcelona: Casa de la Caritat, 1936* La seu visigòtica d’Egara. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1936* La Basílica de Tarragona: períodes paleocristià i visigòtic. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1936

PUIG I CADAFALCH, Josep; Pere PUJOL. Santa Maria de la Seu d’Urgell.

Barcelona: Henrich, 1918 PUIG I CADAFALCH, Josep; Cassimir BRUGUÉS I ESCUDER. Estudi de [sic] arqueologia arquitectònica sobre’l [sic] sepulcre romà de Fabara anomenat “La casa dels moros”. Barcelona: Imp. de Henrich y Compa., 1892 SOLER I RASPALL, Enric. Pantocràtor: seguint les passes de Puig i Cadafalch i la “Missió arqueològica de 1907”. [S.n.]: Tushita, 2015* Puig i Cadafalch a la Xarxa DOCUMENTS A LA XARXA Amics de Josep Puig i Cadafalch: Associació Cultural http://www.amicspuigicadafalch.cat Casa de les Punxes o Casa Terrades http://www.casadelespunxes.com/ca Cases singulars http://www.casessingulars.com/ Fundació Amatller http://www.amatller.org/

Casa Parera. Carrer Nou, 20

ACTES A MATARÓ ACTES CENTRALS Exposició sobre Puig i Cadafalch Projecte comissariat per Lucila Mallart Inauguració: dimarts 17 d’octubre a les 19 h Dates: octubre - desembre Lloc: Can Serra. Museu de Mataró Organitza: Museu de Mataró - Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró Congrés Puig i Cadafalch, Arquitecte de Catalunya Dates: 19-21 octubre (provisionals) Lloc: Barcelona i Mataró Organitza: Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró, Generalitat de Catalunya, Universitat de Barcelona i Institut d’Estudis Catalans Espectacle teatral Puig i Cadafalch, l’home inacabat Dirigit per Pere Anglas Data estrena: setembre Lloc: Can Gassol. Centre de Creació d’Arts Escèniques Organitza: Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró CONFERÈNCIES I ACTIVITATS DIVULGATIVES 7a edició 48 Hores Open Puig i Cadafalch, 2017.

“Puig i Cadafalch, 150 anys. Mataró: inici i final del trajecte” Itineraris i conferències Dates: 21 i 22 octubre (provisionals) Lloc: A diversos indrets Organitza: Servei d’Urbanisme, Patrimoni i Habitatge de l’Ajuntament de Mataró PREMIS Convocatòria 14a edició dels Premis Puig i Cadafalch – Concurs d’idees: “Recuperem la Muralla d’en Titus” 2a edició del Premi Puig i Cadafalch del Maresme 5a Mostra d’Arquitectura del Maresme Data: 21 octubre. Exposició i lliurament dels premis (data provisional) Organitza: Servei d’Urbanisme, Patrimoni i Habitatge de l’Ajuntament de Mataró amb la col·laboració del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

El Triangle Modernista al Maresme: Puig i Cadafalch, Gaudí i Domènech i Montaner. El Modernisme de Mataró i Canet de Mar Dates: durant tot l’any per a grups concertats Organitza: Ajuntament de Mataró i Ajuntament de Canet de Mar Ruta Puig i Cadafalch Dates: abril-desembre Organitza: Ajuntament de Mataró i Ajuntament d’Argentona Visites teatralitzades al Modernisme de Puig i Cadafalch Dates: juliol, agost i octubre Organitza: Ajuntament de Mataró L’Ajuntament de Mataró, amb la col·laboració de les diverses entitats i institucions culturals de la ciutat, així com dels ajuntaments d’Argentona, Canet de Mar i Òrrius, municipis vinculats a la figura de Puig i Cadafalch, promou l’organització d’un programa d’actes de caràcter cultural, cívic i participatiu. La commemoració inclou exposicions, conferències, rutes i visites guiades, espectacles i activitats familiars i educatives, entre moltes altres activitats destinades a tots els públics que es podran gaudir al llarg de l’any.

Per a més informació sobre el programa d’actes: culturamataro.cat / anypuigicadafalch.cat

BIBLIOTEQUES DE MATARÓ Hora del conte especial Sant Jordi: Puig i Cadafalch un viatge en el temps Durant la Setmana de Sant Jordi Lloc: A la plaça Santa Anna A càrrec de Cia Patawa Organitza: Biblioteques de Mataró – Ajuntament de Mataró activitat familiar Servei de lots a les escoles Lot sobre Puig i Cadafalch Adreçat a totes les escoles de primària De gener a juny i de setembre a desembre de 2017 Organitza: Biblioteques de Mataró – Ajuntament de Mataró

BIBLIOTECA POMPEU FABRA Mostra bibliogràfica: Puig i Cadafalch i la seva obra De l’1 al 28 de febrer La Biblioteca Pompeu Fabra té algunes de les obres més rellevants escrites o dirigides per Puig i Cadafalch. Un llegat que cal conèixer i que es podrà veure tot el mes al vestíbul de la biblioteca.

Organitza: Biblioteques de Mataró – Ajuntament de Mataró Hora del conte especial: Josep Puig i Cadafalch Dimarts, 28 de febrer / 18 h A càrrec de l’Anna Obiols, amb il·lustracions d’en Subi Organitza: Biblioteques de Mataró – Ajuntament de Mataró activitat familiar

Tallers a la biblio: Vitralls modernistes Divendres 6 d’octubre / 18 h A càrrec de Gemma Artigas Taller familiar gratuït per a nens i nenes de 7 a 10 anys. Els infants han d’anar acompanyats d’un adult.

Places limitades. Amb inscripció prèvia a la biblioteca.

Organitza: Biblioteques de Mataró – Ajuntament de Mataró activitat familiar Hora del conte especial: Josep Puig i Cadafalch Dimecres 29 de novembre / 18 h A càrrec d’Anna Obiols, amb il·lustracions d’en Subi.

Organitza: Biblioteques de Mataró – Ajuntament de Mataró activitat familiar

Dibuix: Subi

Espai creatiu: Pinta la rajola de Puig i Cadafalch De dissabte 8 a divendres 13 d’abril / Tot el dia Activitat de lleure per als nens i nenes que venen a la biblioteca durant les vacances escolars.

Organitza: Biblioteques de Mataró – Ajuntament de Mataró

Hora del conte especial: Puig i Cadafalch un viatge en el temps Dimarts, 5 de setembre / 18 h Empedrat de Contes Estiu 2017 A càrrec de Cia Patawa Organitza: Biblioteques de Mataró – Ajuntament de Mataró activitat familiar BIBLIOTECA ANTONI COMAS Espai creatiu: Pinta la rajola de Puig i Cadafalch De dissabte 8 a divendres 13 d’abril / Tot el dia Activitat de lleure per als nens i nenes que venen a la biblioteca durant les vacances escolars.

Organitza: Biblioteques de Mataró – Ajuntament de Mataró activitat familiar Hora del conte especial: Puig i Cadfalch un viatge en el temps Dimecres, 14 de juny / 18 h A càrrec de la Cia Patawa Organitza: Biblioteques de Mataró – Ajuntament de Mataró activitat familiar

BIBLIOTECA POMPEU FABRA

BIBLIOTECA ANTONI COMAS

Plaça d’Occitània, s/n tel. 937 412 920 b.mataro.pf@diba.cat 08302 MATARÓ

C. d’Enric Prat de la Riba, 110 (antic escorxador) tel. 937 022 813 b.mataro.ac@diba.cat 08301 MATARÓ

HORARI de dilluns a divendres de 9.30 a 14 h i de 15.30 a 20.30 h

HORARI dilluns, dimarts i dijous de 15.30 a 20.30 h

dissabtes de 10.30 a 14 h i de 15.30 a 19.30 h culturamataro.cat bibliotecavirtual.diba.cat Biblioteques de Mataró @bibliosmataro bibliosmataró Biblioteques

687 200 100

Edita: Ajuntament de Mataró

Col·labora::

dimecres i divendres de 9.30 a 20.30 h dissabtes de 10 a 14 h

disseny: jordi cuyàs / fotos: marga cruz / B 26346-2016

Tallers a la biblio: Vitralls modernistes Divendres 26 de maig / 18 h A càrrec de Montse Constans (personal de la Biblioteca) Taller familiar gratuït per a nens i nenes de 7 a 10 anys. Els infants han d’anar acompanyats d’un adult.

Places limitades. Amb inscripció prèvia a la biblioteca Organitza: Biblioteques de Mataró – Ajuntament de Mataró activitat familiar

Dibuix: Subi