Tres edificis, una ciutat. Mataró 2013

Biblioteques de Mataró Tres edificis, una ciutat Mataró 2013 El Rengle 120 anys

La Nau Gaudí 130 anys La Presó 150 anys

Guia de recursos Núm. 31 / juny 2013

120è ANIVERSARI DEL MERCAT DEL RENGLE (Josep Puig i Cadafalch, arquitecte, 1893)

L’arribada a Mataró del ferrocarril l’any 1848 suposa

per a la ciutat l’inici d’un període de creixement econòmic i demogràfic que marcarà la segona meitat del segle XIX, i que anirà acompanyat d’un incipient procés d’industrialització.

El Rengle

Serà una època d’importants transformacions urbanes, de projectes de reforma i de millora del centre, on cada cop més, els arquitectes hi tindran un paper predominant.

En aquest context i en un període de 30 anys, conflueixen a Mataró tres arquitectes que, amb el temps, han esdevingut personatges claus en la història de l’arquitectura del nostre país i mereixedors de reconeixement internacional: Josep Puig i Cadafalch, Antoni Gaudí i Elies Rogent.

Aquests tres arquitectes deixen petja a Mataró amb obres joves, portadores d’idees innovadores. Exploren la relació entre geometria i funció (l’edifici de la Presó d’Elies Rogent, el primer edifici carcerari de planta panòptica d’Espanya), entre geometria i estructura (els arcs parabòlics de la Nau de blanqueig d’Antoni Gaudí com la mínima expressió per configurar un gran espai) i estableixen la connexió de Mataró amb el modernisme, el primer estil internacional modern, entre el cosmopolitisme i la tradició local (consciència i integració dels oficis i les arts decoratives del mercat del Rengle de Josep Puig i Cadafalch).

Els principis arquitectònics definidors d’aquests tres edificis: la Presó, la Nau de blanqueig de l’antiga Sociedad Cooperativa la Obrera Mataronense i el mercat del Rengle, seran després utilitzats i desenvolupats pels mateixos arquitectes al llarg de la seva trajectòria professional, inspirant també altres arquitectures de l’època.

Aquest any 2013 la ciutat celebra l’aniversari rodó dels tres edificis amb un seguit d’actes i activitats per acostar i donar a conèixer aquests ric patrimoni.

La Nau Gaudí

La Presó

Emili Cabañes, arquitecte municipal, projectà el 1891 la construcció d’un edifici d’estil modernista, exempt i modulat, a la plaça Gran (llavors de la Constitució) on s’instal·larien de manera permanent les 30 parades de vendre carn, quinze per banda, amb accés per un passadís central. En la construcció s’utilitzà el marbre, l’obra vista, el ferro colat (columnes) i es bastí una coberta central metàl·lica a dues aigües. Les obres van començar el gener del 1892, i el mercat entrà en funcionament el 5 de juny d’aquell mateix any.

Mesos més tard, l’Ajuntament encarregà a Josep Puig i Cadafalch, nou arquitecte municipal, la reforma de la coberta original que havia patit desperfectes. Puig en projectà una de nova, semicilíndrica amb volta de canó atirantada, detalls d’obra vista, revestiment de ceràmica vidriada i ornaments de ferro forjat. El nou mercat de Mataró quedà completat definitivament el mes de febrer de 1893.

Amb el temps i l’ús, l’edifici acabà presentant importants problemes estructurals, d’estanqueïtat, higiènics i de confort. El primer Ajuntament democràtic de Mataró convocà un concurs per reformar-lo que fou adjudicat el gener de 1980 als arquitectes Isidre Molsosa i Montserrat de Torres, i que va consistir en l’eliminació del passadís central mantenint l’estructura de cos central i recuperant la il·luminació i ventil·lació de la volta de la coberta.

Externament es proposà l’accés a les parades pel seu frontal mantenint el modelatge inicial. El projecte incorporà també un nou sistema de tancament de les parades, cambres frigorífiques i noves instal·lacions. Les obres de reforma del mercat i de l’entorn de la plaça començaren el juny de 1982, i el mercat s’inaugurà el 31 de desembre de 1982.

Edifici declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) el 4 de maig de 1983.

JOSEP PUIG I CADAFALCH (Mataró, 1867- Barcelona, 1956) Arquitecte, polític i historiador ha estat un dels ciutadans amb més projecció internacional que ha donat la ciutat de Mataró. La trajectòria professional i l’activitat social i cultural que va desenvolupar al llarg de la seva vida van ser tan variades i complexes com coherents amb els seus ideals.

Estudià a l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona i obtin-

gué el títol d’arquitecte el 1891. Simultàniament estudià Ciències Exactes a la Universitat de Barcelona i algunes assignatures de Belles Arts a la Llotja.

S’inicià professionalment com a arquitecte municipal de Mataró (1892-1896) endegant projectes de millora de les infraestructures urbanes i sociosanitàries de la ciutat entre d’altres obres de reforma i obres públiques. En paral·lel inicià també la seva etapa professional més activa com a arquitecte, destacant les següents obres: •Casa Martí (Barcelona, 1895) •Casa Coll i Regàs (Mataró, 1897) •Casa Garí (Argentona, 1898) •Casa Amatller (Barcelona, 1900) •Casa de les Punxes (Barcelona, 1905) •Casa Pic i Pon (Barcelona, 1919) •Casa Casarramona (Barcelona, 1923) Com a arquitecte, Puig evoluciona esdevenint el pont entre el modernisme i el noucentisme en obres com la Casa Pic i Pon (Barcelona, 1919) o la Casa Casarramona (Barcelona, 1923).

Militant de tendències catalanistes i conservadores, assolí el cim de la seva carrera política amb la Presidència de la Mancomunitat de Catalunya (1917-1923).

Durant la Guerra Civil s’exilia a França. En tornar el 1942, els entrebancs de les autoritats franquistes l’obligaren a recloure’s i a dedicar-se, gairebé de forma exclusiva, a l’estudi i als actes acadèmics.

130è ANIVERSARI DE LA NAU GAUDÍ (Antoni Gaudí, arquitecte, 1883)

És el primer edifici que va construir Antoni Gaudí i l’únic que no va ser promogut ni per la burgesia ni per l’Església, sinó per una de les primeres cooperatives obreres del tèxtil. Quilòmetre zero de l’obra gaudiniana, es tracta de la nau de blanqueig de cotó de l’antiga Sociedad Cooperativa la Obrera Mataronense amb la qual Gaudí col·laborava des del 1872, quan encara era estudiant d’arquitectura. De tot el projecte que va idear se’n va construir la nau de blanqueig i les latrines adjacents, ambdues conservades, i una de les casetes per als treballadors, actualment desapareguda.

Es tracta d’una obra que en el seu plantejament és clau, perquè va obrir el camí de la creació gaudiniana més genuïna: el desenvolupament dels arcs com a elements sustentants. Si no hagués existit la cooperativa de Mataró, Gaudí no hauria desenvolupat les fórmules que posteriorment utilitzà per projectar les golfes de la Torre Bellesguard, de la Casa Batlló o de la Pedrera, la famosa maqueta estereofunicular de l’església de la Colònia Güell i, evidentment, els arcs i les voltes de la Sagrada Família.

Abandonada durant molt anys, el 2002 l’Ajuntament de Mataró va decidir, en el marc del denominat Any Internacional Gaudí, restaurar-la i rehabilitar-la per donar-hi un ús públic, i va confiar el projecte a l’arquitecte mataroní Manuel Brullet i Tenas que, tot i respectant les pautes gaudinianes, ha aconseguit un edifici modern i un espai versàtil i ambivalent, actual seu de la Col·lecció Bassat.

Edifici declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) el 24 de juliol de 1969.

Antoni Gaudí (Reus o Riudoms, 1852 – Barcelona, 1926) Antoni Gaudí va ser el geni del modernisme català i és l’arquitecte més important que ha tingut Catalunya al llarg de la seva història.

Gaudí es graduà a l’Escola Tècnica Superior de Barcelona l’any 1878, moment en què Elies Rogent, que n’era el director, pronuncià la famosa frase: “Hem donat el títol a un boig o a un geni, el temps ho dirà”. Fou un arquitecte amb un sentit innat de la geometria i el volum, amb una gran capacitat imaginativa que li permetia projectar mentalment les seves obres abans fins i tot de passar-les als plànols. Concebia els seus edificis globalment, tant pel que fa a les solucions estructurals com les funcionals o decoratives.

Gaudí és modern pel que té de radicalment diferent, però no acaba d’encaixar en l’esquema que ens puguem fabricar del modernisme. Artísticament parlant és un revolucionari, però té les seves

150è ANIVERSARI DE LA PRESÓ DE MATARÓ (Elies Rogent, arquitecte, 1863)

L’immoble és compon d’un cos rectangular, on es situaven les dependència administratives, i d’un altre de semicircular, amb el pati i les cel·les en planta baixa i pis.

Situada a la cantonada de La Riera amb la Muralla de la Presó, fou el primer edifici carcerari construït a l’Estat espanyol segons el concepte panòptic ideat per Jeremy Bentham el 1787 (la part interior, sencera, es pot veure i controlar des d’un sol punt), tota una innovació en els edificis penitenciaris.

La façana principal és una interpretació de la masia catalana i de palaus italians del segle XIV, d’acord amb l’ideari neomedievalista d’Elies Rogent. En el cos rectangular, l’arquitecte utilitzà carreus de pedra i projectà la coberta a quatre aigües. En el cos semicircular féu servir la volta de rajola i la paret de pedra, amb els muntants de rajola per delimitar els sectors i marcar el ritme de la façana. Les cobertes de les cel·les són la coronació de l’edifici.

Edifici declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) el 23 d’octubre de 2001.

arrels en la tradició més vella, i això regeix tant en el terreny artístic com en el vital. Gaudí s’inventa una arquitectura pròpia, esclatant, que mai resol els seus problemes constructius o decoratius inspirant-se en models acreditats sinó creant-los ell.

Cronologia dels edificis més rellevants: •Nau de blanqueig de cotó, Mataró, Sociedad Cooperativa la Obrera Mataronense (1883) •Casa Vicens, Barcelona (1883) •Rep l’encàrrec de continuar les obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família, obra que l’ocuparà al llarg de tota la seva vida (1883) •Pavellons Güell, Barcelona (1884) •Palau Güell, Barcelona (1886) •Col·legi de les Teresianes, Barcelona (1888) •Parc Güell, Barcelona (1900) •Remodelació de la Casa Batlló, Barcelona (1904) •Casa Milà, la Pedrera, Barcelona (1906) •Cripta de la Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló (1908)

Elies Rogent i Amat (Barcelona, 1821-1897) Arquitecte, teòric, docent, historiador i restaurador. Format a les escoles de la Llotja de Barcelona i a la d’Arquitectura de Madrid, dirigí des del 1871 l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona.

Admirador dels neomedievals francesos, va transmetre aquesta devoció en l’exercici de la docència; fou professor de Domènech i Montaner i de Gaudí. Fou Membre de l’actual Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Entre les seves principals obres destaquen: •Restauració dels claustres de Sant Cugat (1852) i de Montserrat (1854) i intervencions a Santa Maria del Mar de Barcelona (1865) •Presó de Mataró (1863) •Cases Arnús (1868, passeig de Gràcia) i Almirall (1870, carrer Pelai), a Barcelona •Renovació de la coberta i instal·lacions del Liceu (1872-75) •Universitat de Barcelona (1873) i el Museu de la Cera (1882) •Reconstrucció del Monestir de Ripoll (1886) •Direcció d’obres (1887) del projecte de l’Exposició Universal de 1888 (1887)

GUIA DE RECURSOS DOCUMENTALS SOBRE LA PRESÓ DE MATARÓ, LA NAU GAUDÍ I EL MERCAT DEL RENGLE

MODERNISME AL MARESME

--. Rehabilitación de la Nau Gaudí. ConArquitectura: arquitectura con arcilla cocida, Num. 32 (2009), p. 17-37

CRUZ, Marga (fotografies); Andreu, Pep (text). Modernisme al Maresme: l’arquitectura entre dos segles. [S.l.]: l’autora, 2009

FERRÍN, Ana Maria. Pepeta Moreu : un capítulo imprescindible. En Gaudí de piedra y fuego. [Barcelona]: Jaraquemada, DL 200, p. 95-115

El Modernisme al Baix Maresme [Recurs electrònic]: mostra d’arquitectura modernista. El Masnou: Generalitat de Catalunya, Centre de Recursos Pedagògics del Maresme III, [2002?]

Gaudí i Mataró : rehabilitació de la Cooperativa Obrera Mataronense : programa local d’actes de l’Any Internacional Gaudí. [S.l. :s.n.], 2002 .

MODERNISME A MATARÓ CUYÀS, Emmanuel (text); Manent, Ramon (fotografies). Mataró sota teulada. Barcelona : Lunwerg, cop. 1994

MARTÍN BERBOIS, Josep Lluís. Dos models d’associacionisme popular de finals del segle XIX: l’Obrera Mataronesa i l’Obrera Sabadellense. Sessió d’Estudis Mataronins, 18a (2001), p.133-140 POMÉS I VIVES, Jordi; Rodríguez Calleja, María. L’Obrera Mataronesa: un bell i efímer somni: 1864-1890: el cooperativisme a Mataró al segle XIX. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana, 1997.

LA PRESÓ: ELIES ROGENT Grafies [Enregistrament vídeo]. CAPS.A., 2011, núm. 9 CAPS.A. 11 a la presó [Enregistrament vídeo]. CAPS.A., 2011, núm. 11 SALICRÚ, Manel (textos); Manent, Ramon (fotografies). Recorregut pel modernisme de Mataró [fullet]. Mataró: Institut Municipal de Promoció Econòmica, 1996 NAU GAUDÍ: ANTONI GAUDÍ BRULLET TENAS, Manuel; Luna Colldefors, Alfonso de. Nau Gaudí en Mataró (Barcelona). On diseño, Núm. 311 (2010), p.52-57

BASTARDAS I PORCEL, Albert ; Abelló i Sala, Mariona; Galló i Baratas, Carme. Expedient de declaració BCIN: monument històric: Presó de Mataró (Mataró) el Maresme.

Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei de Patrimoni Arquitectònic, [1999] COSTA I OLLER, Francesc. La Presó fa 125 anys. Mataró escrit, Núm. 24 (1988), p. 51-54 FOCAULT, Michel. Vigilar i castigar: nacimiento de la prisión. Madrid : Siglo XIX, 2000

GARCíA ALGARRA, Javier. La reforma carcelaria en el pensamiento ilustrado y su plasmación en modelos arquitectónicos [PDF] [en línia]. [S.n.]: UNED, 2002. [Consulta 4 de maig 2013]. Disponible a: http://www.scribd.com/ doc/61587624/LA-REFORMA-CARCELARIA-EN-EL-PENSAMIENTO-ILUSTRADO-Y-SU-PLASMACION-EN-MODELOSARQUITECTONICOS HEREU, Pere. L’arquitectura d’Elias Rogent. Barcelona : Col·legi d’arquitectes de Catalunya, 1986 SOTERAS MARCH, Maria del Mar. Proposta d’activació de la Presó de Mataró: projecte final 2009: Màster en la Gestió del Patrimoni Cultural UB [PDF] [en línia]. [S.l.: s.n], 2009. [Consulta 30 d’abril 2013]. Disponible a: http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/9982/1/projecte%20pres%C3%B3%20Matar%C3%B3%20(lectura).pdf

MERCAT EL RENGLE: EMILI CABAÑES RABASSA I JOSEP PUIG I CADAFALCH [BANÚS TORT, Joan; Bosch de Dòria, Marc; Vera Sanromà, Pilar]. El Rengle (1893). En Ruta Puig i Cadafalch MataróArgentona. [S.n.]: Ajuntament de Mataró: Ajuntament d’Argentona, cop. 2001.

CASTANYER, Josep. Un passeig amb Puig i Cadafalch. Mataró report, Núm. 55 (2001), p. 38-49 Josep Puig i Cadafalch: el llegat d’un renaixentista contemporani a Mataró i a Argentona. [S.n.] : Ajuntament de Mataró: Ajuntament d’Argentona, cop. 2002, La Plaça Gran, cent anys d’un mercat. Mataró escrit, Núm.

73 (1992), p.37-62

PROGRAMA D’ACTIVITATS Dimarts 18 de juny A les 19.30 h, Saló de Sessions de l’Ajuntament.

Conferència institucional “Rogent-Gaudí-Puig i Cadafalch, 3 Arquitectes, 3 Trajectòries i Mataró” a càrrec de Jordi Rogent, arquitecte i estudiós del patrimoni arquitectònic.

Del 18 de juny al 31 de desembre Sales d’exposicions de Can Palauet. Sala 1.

Espai de documentació. Sala de consulta amb documentació sobre els tres edificis i els tres arquitectes.

Divendres 21 de juny A les 17.30 h, Biblioteca Antoni Comas.

Decorem amb trencadís Junts, petits i grans, decorarem els passadissos de la biblioteca amb “trencadís” de paper de seda i, de passada, ens introduirem en el Modernisme. Cal inscripció prèvia a la biblioteca.

Organitza: Biblioteca Antoni Comas

L’hora del conte a les Biblioteques de Mataró Dimarts 25 de juny A les 18 h, Biblioteca Pompeu Fabra.

“Trencadís de contes”, a càrrec de Santi Rovira.

Organitza: Biblioteca Pompeu Fabra

Dimecres 26 de juny A les 18 h, Biblioteca Antoni Comas.

“Petits grans artistes: Antoni Gaudí”, de Gisela Benet. A càrrec de Josep Roca.

Organitza: Biblioteca Antoni Comas

Els dijous de la Nau Gaudí Dijous 19 de setembre A les 19.30 h, a la Nau Gaudí. Conferència “Gaudí al detall” a càrrec de Francesc Fontbona, doctor en Filosofia i Lletres i autor, entre d’altres, del llibre “Gaudí al detall. El geni del Modernisme Català”.

Dijous 10 d’octubre A les 19.30 h, a la Nau Gaudí. Conferència “Gaudí i els artesans” a càrrec de Jordi Barbany, artesà i picapedrer, estret col·laborador en la construcció del Temple de la Sagrada Família.

Dijous 14 de novembre A les 19.30 h, a la Nau Gaudí. Conferència “Gaudí i els seus col· laboradors” a càrrec de Daniel Giralt-Miracle, especialista en l’obra d’Antoni Gaudí.

Dijous 12 de desembre A les 19.30 h, a la Nau Gaudí. Conferència “El Gaudí jove” a càrrec d’Agàpit Borràs, arquitecte i urbanista.

Jornades Europees del Patrimoni Divendres 27 de setembre A les 19.30 h, a la Nau Gaudí. Conferència “L’eix Rogent-Gaudí-Puig i Cadafalch” a càrrec d’Agàpit Borràs, arquitecte i urbanista.

Dissabte 28 de setembre A les 19 h, visita teatralitzada a la Nau Gaudí.

A les 20.30 h, visita comentada i performance al mercat del Rengle.

A les 21 h, visita comentada i sonoritzada a la Presó.

Hi col·laboren: Consorci del Museu Contemporani de Mataró i Antequem

Mataró Opportunity Weekend Dissabte 5 d’octubre A les 19 h, visita teatralitzada a la Nau Gaudí.

A les 20.30 h, visita comentada i performance al mercat del Rengle.

A les 21 h, visita comentada i sonoritzada a la Presó.

Hi col·laboren: Consorci del Museu Contemporani de Mataró i Antequem

3ª edició 48 hores Open Puig i Cadafalch. “L’arquitectura del mercat” Divendres 18 d’octubre A les 19.30 h, conferència “Història i evolució de l’arquitectura dels mercats” a càrrec de Manuel Guardia, arquitecte.

Dissabte 19 d’octubre A les 10 h, recorregut per establiments històrics de Mataró. Visita guiada.

Marisol Carrillo i Lluís Gibert, arquitectes del Serveis d’Obres de l’Ajuntament de Mataró, autors del projecte de rehabilitació dels entorns de la Presó.

Moderador: Antoni Bou, arquitecte, vocal del Consell Municipal del Patrimoni en representació del Col·legi d’Arquitectes.

Dissabte, 16 de novembre Sessió dedicada a la Presó de Mataró, edifici carcerari A les 18 h, conferència “Patrimoni incòmode? antigues presons, nous usos”, a càrrec de Mar Soteras, museòloga, màster en Patrimoni.

A les 19 h, conferència “La repressió a la immediata postguerra a Mataró”, a càrrec de Margarida Colomer, historiadora.

A les 20 h, conferència “Testimoniatges des de la Presó de Mataró a la postguerra (cartes des de la Presó de Mataró)”, a càrrec de Jordi Amat, historiador.

Dissabte 16 de novembre A les 11.30 h, al pati de la Presó.

L’hora del conte. “Contes amb M”, a càrrec de Mon Mas. Diumenge, 17 de novembre A les 12 h, al pati de la Presó. Visita comentada i sonoritzada a la Presó.

Altres activitats Ruta “El modernisme a Mataró”. Diumenge 23 de juny, 22 de setembre, 27 d’octubre, 24 de novembre i 22 de desembre a les 11 h. Temporada d’estiu: 21 de juliol i 25 d’agost a les 10 h.

Ruta audioguiada pels tres edificis: la Presó, la Nau Gaudí i el Mercat del Rengle. Visita lliure als tres edificis amb el suport d’un aparell audioguia.

Per a més informació: Oficina de turisme de Mataró.

A les 17.30, l’hora del conte especial a la Plaça Gran. “Cada conte, cada casa, Cadafalch”, a càrrec de Santi Rovira.

A les 19.30 h, conferència “L’experiència de rehabilitar Puig i Cadafalch” a càrrec d’Isidre Molsosa i Montserrat de Torres, arquitectes.

Recorregut per establiments històrics de Mataró. Visita lliure. Matí i tarda en horari d’obertura dels establiments.

Diumenge 20 d’octubre A les 10 h, ruta pels mercats històrics de Mataró. Visita guiada.

L’hora del conte a la Nau Gaudí Diumenge 20 d’octubre A les 11.30 h, a la Nau Gaudí.

“Diferents Gaudís”, a càrrec de Roger Cònsul.

BIBLIOTECA ANTONI COMAS

de dimarts a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 h

dimecres i divendres de 9.30 a 20.30 h

dissabtes de 10 a 14 h i de 16 a 19 h

dissabtes de 10 a 14 h

Plaça d’Occitània, s/n tel. 937 412 920 fax 937 412 922 b.mataro.pf@diba.cat 08302 MATARÓ HORARI dilluns de 16 a 20.30 h

C. d’Enric Prat de la Riba, 110 (antic escorxador) tel. 937 022 813 b.mataro.ac@diba.cat 08301 MATARÓ HORARI dilluns, dimarts i dijous de 15.30 a 20.30 h

Organitza: Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró

Diumenge 17 de novembre A les 11.30 h, a la Nau Gaudí.

“Trencadís de contes”, a càrrec de Santi Rovira.

Organitza: Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró

Diumenge 15 de desembre A les 11.30 h, a la Nau Gaudí.

“La geometria de l’ema”, a càrrec de Mon Mas.

mataro.cat/web/portal/ca/Cultura/lectura/index.html bibliotecavirtual.diba.cat Biblioteques de Mataró Biblioteques de Mataró Edita: Ajuntament de Mataró

Organitza: Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró

La Presó de Mataró, 150 aniversari 15, 16 i 17 de novembre. Sala d’actes de Can Palauet.

Divendres 15 de novembre Sessió dedicada a l’edifici i a la seva història: estat, conservació i projectes de rehabilitació.

A les 19 h, conferència “La Presó de Mataró. L’edifici i la seva història”, a càrrec de Vanessa Muñoz Rufo”, arqueòloga i historiadora.

A les 20 h, taula rodona “La Presó: l’edifici i els projectes de rehabilitació”, a càrrec de: Montserrat de Torres Capell, arquitecta, autora d’un projecte de rehabilitació de la Presó.

Antoni Batlle, geòleg, expert en patologies d’edificis antics.

Col·labora:: CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGUÍSTICA DEL MARESME

disseny i fotografia: jordi cuyàs / DL:B-15835-2013

Vegeu més informació i activitats del 48 hores Open Puig i Cadafalch en el programa específic.

BIBLIOTECA POMPEU FABRA