12 minute read
Una catalana al servei de la Reina Elisabet
Una catalana al servei de la Reina Elisabet II del Regne Unit
Han fet falta set mesos de treball, per finalment ho ha aconseguit. Míriam Escofet, catalana resident al Regne Unit des de fa uns quants anys, va ser triada per retratar la reina Elisabet II. El principal repte, segons Escofet, era “buscar la persona que s’amaga darrera de la monarca”.
Advertisement
Tot virtual
Els temps convulsos que estem vivint, fruit del pas de la Covid-19 a nivell internacional, ha fet que tot s’hagués de dur a terme mitjançant videoconferències. En total se’n van produir dues de mitja hora cadascuna, per la qual cosa, Escofet ha hagut de treballar sobretot mitjanant fotografies.
Total llibertat
Malgrat l’inconvenient de la
pressa de contacte a distància amb la monarca, la pintora catalana ha detallat que ha tingut total llibertat per triar la composició del quadre, el vestit de la protagonista o fins i tot per dibuixar una tassa de te buida, un detall surrealista que va sorprendre a la reina.
Petita però enèrgica
Per aquelles persones que es pregunten com es la reina del Regne Unit, Escofet té la resposta. Segons ha explicat Escofet en una entrevista realitzada per la corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, “malgrat ser una dona de 91 anys i d’estatura petita, té una energia enorme”.
La Torre de Barcelona
Si no saps quin bolet és no l’agafis
Amb l’arribada de les darreres pluges caigudes a l’estiu, i més tard durant la tardor, moltes persones surten a collir els bolets que han sortit als boscos. Aquesta práctica ha esdevingut una activitat molt popular els darrers anys, tant entre la población rural com entre la urbana.
No obstant això, l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) adverteix que té els seus riscos, ja que no tots els bolets són comestibles. De fet, a Catalunya hi ha un centenar d’espècies tòxiques, alguna fins i tot mortal.
En aquest sentit, el desconeixement i la confusió de bolets tòxics amb altres espècies comestibles d’aspecte semblant fan que cada any es produeixin intoxicacions, A l’alta cuina ja no li serveix únicament la creativitat o intuïció dels xefs més aclamats, segons el projecte internacional The Meal Experience. A més, ha de tenir un disseny atractiu. I ena ixò la personalitat dels comensals, i si acudeixen acompanyats a l’experiència gastrònomica, serà crucial en la valoració dels plats i en el record posterior. Es a dir, si un comensal és més complaent, simpàtic, agradable o menja en companyia tendirà a guardar un millor record el restaurant. El projecte té com a objectiu estudiar els factors que determinen la satisfacció i el record dels comensals en una experiència gastronòmica d’alta cuina. Entre els resultats més rellevants trobem que l’alta gastronomia hauria de La majoria d’intoxicacions s’acostumen a produir en l’àmbit familiar per confusió de bolets tòxics amb espècies comestibles
sobretot dins de l’àmbit familiar. Des de l’any 2010 fins al 2016 s’han notificat 30 brots* (dos o més casos considerar tant les característiques del plat com l’actitud del comensal cap a ells i la seva personalitat. Menjar i beure al voltant d’una taula és un acte social on es comparteixen preferències, per això les valoracions entre els que van menjar en una mateixa taula van ser més homogènies. relacionats en temps i/espai) d’intoxicació per bolets als Serveis de Vigilància Epidemiològica de l’ASPCAT, amb Els primers passos de The Meal Experience van ser un test de personalitat i creativitat, seguit de vint sessions de tres hores de duració on es va sol·licitar a les persones de cada taula valorar 23 plats en una escala de l’1 al 10. També es van analitzar les 92 persones afectades, 23 hospitalitzades i 3 defuncions. En aquest mateix període, els hospitals de Catalunya van atendre 235 persones per aquest motiu, de les quals 215 van haver de ser ingressades.
Només bolets coneguts
Per això, i aprofitant que s’aproxima una nova temporada de collita de bolets, l’ASPCAT demana a la ciutadania que es cullin i es mengin només aquells bolets que sàpiguen identificar sense cap mena de dubte i presentin un bon estat de conservació. Si es necessita ajut per fer-ho, l’ASPCAT aconsella consultar la Societat Catalana de Micologia, més que guiar-se a través de fotografies i làmines i, en cas de dubte,
Les bones notes als restaurants depenen de qui ens acompanya a sopar
Segons el projecte internacional The Meal Experience, la personalitat dels comensals és crucial en la valoració dels plats i en el record posterior.
rebutjar sempre collir el bolet. expressions facials durant la degustació del menú per tal d’identificar el tipus d’emoció que es produïa a cada plat. Finalment, realitzaven un questionari per mesurar aspectes com l’interès, l’atenció o la satisfacció.
Vi català, denominació Cameron Díaz
L’estrella de Hollywood Cameron Díaz crea la seva gamma de vins al Penedès.
El vi del Penedès és un dels més valorats d’Espanya, sí, però també del món. Són moltes les caves i cellers famosos que es poden trobar a pocs quilòmetres de la seva capital, Vilafranca, i la importància de les seves vinyes arriba a impregnar tota la cultura popular. Per això no és estrany que la fama dels vins del Penedès hagi arribat molt més enllà de les nostres fronteres.
Si bé la majoria dels que s’apropen a tastar una bona ampolla ho fan pel simple plaer del seu gust, a vegades no n’hi ha prou, i alguns decideixen muntar els seus propis vins.
És el cas de molts famosos que, també al Penedès, s’han deixat seduir pel món del vi i s’acumulen ja en la llarga llista dels que s’han embarcat en l’aventura de l’enologia.
Un vi natural per una alimentació saludable
L’últim d’ells, la famosa actriu de Hollywood Cameron Díaz, es va enamorar dels sabors d’aquesta terra i ara és propietària d’una gamma de vins produïts a aquest racó de Catalunya. Amb molta paciència i dedicació, van poder produir la marca Avaline, basada en una elaboració completament natural.
L’actriu de Hollywood, que el passat mes de desembre es va convertir en mare, va decidir crear un producte fresc i sense additius.
Una decisió que se situa dins un canvi de vida substancial de la de San Diego, ja que des de fa un temps sembla haver modificat les seves perspectives pel que fa a la nutrició. Cada cop hi dedica més atenció, i ha arribat fins i tot a escriure dos llibres sobre alimentació saludable.
I és potser per això que Díaz i la seva amiga Katherine Power van decidit engegar aquesta gamma “neta” i natural de vins fets al cor de Catalunya. Avaline es destaca com a vins “produïts de forma transparent, plens de bondat natural i sense extres innecessaris”, segons es pot llegir a la seva pàgina web. Alhora es vol desmarcar de pesticides en la seva producció, a més d’altres afegits com sucres, colorants i concentrats.
Avaline, un vi vegà i ecològic
El punt de partida d’aquest viatge va començar fa dos anys, al pati de la casa de Power, a Los Ángeles, segons diu l’actriu al seu Instagram.
Es van preguntar, explica, perquè coneixien el contingut de tot el que entra al nostre cos, però no del vi. Per això es van posar mans a l’obra, i van dur a terme una gran quantitat de tasts i van invertir anys en investigació.
El resultat, diuen, són uns vins aptes per a vegans, fets amb raïm ecològic certificat cultivat sense pesticides, amb un resultat pur i clar: vi sense concentrats, sucres o altres afegits; simplement vi pur i natural elaborat al Penedès.
La varietat d’Avaline és, però, encara limitada: un blanc i un rosat que es poden comprar a 24 dòlars l’ampolla, però no es troben a les tendes d’Espanya, ja que només es venen a la seva pàgina web o alguns establiments d’Estats Units.
Tot i això, la simplicitat del seu origen sembla despertar l’interès de molts.
Bolets carnívors, una realitat
Tot i que el títol pugui sembla d’una pel·lícula de terror de sèrie B, la veritat es que no té res de ficció, sinó tot el contrari.
Hi ha bolets que mengen carn i se’n coneixen centenars d’espècies. Sense anar més lluny, el xampinyó ostra, per exemple, immobilitza i mata petits cucs nematodes mitjançant toxines, per després fer créixer els seus filaments i alimentar-se’n. A continuació us expliquem el procés:
Procés
La fabricació d’aquestes toxines suposa una gran despesa d’energia per al fong, per la qual cosa els bolets només les alliberen quan estan realment famolencs i saben que la seva presa és a prop. El xampinyó ostra immobilitza i mata petits cucs nematodes mitjançant toxines, per després fer créixer els seus filaments i alimentar-se’n.
Com no tenen òrgans sensitius, localitzen l’aliment mitjançant senyals químics. Quan els cucs s’arrosseguen cap als filaments que constitueixen la major part de la massa del fong, les hifes, aquest allibera toxines de les puntes de glàndules diminutes amb forma de llumí que paralitzen als cucs. Després, el fong envia hifes digestives per la boca de la víctima. Penetren per tot el cos i digereixen lentament el cuc indefens des de l’interior mentre encara està viu.
Ara per ara no s’ha descobert cap espècie de bolet capaç de menjar-se un humà, per sort.
Ara bé, qui sap, potser enmig de la selva amazònica n’existeix algun. Imagineu-vos per un moment que estrany seria ser devorat per un plat típic català. Per més d’un, si això passes, seria la mostra més clara de que el karma existeix.
La Torre De Barcelona
Barridel teu super El
forn de peix!
Et courem el peix i el marisc que vulguis gratuïtament
Plusfresc Via Augusta, 188
del mar a la taula! Tenim peix fresc de les nostres costes, cada dia anem a la llotja!
Tenim pàrquing!
Plusfresc C/ de Teodora Lamadrid, 21
La nostra prioritat és comprar la fruita i la verdura en
origen. Afavorim la producció local.
Panellets de pinyó RECEPTA DEL MES BY
Els panellets són possiblement un dels dolços més catalans que hi pot haver. Temporals i de sabor irresistible no deixen indiferent a ningú. Tot i això, es diu que l’origen dels panellets és àrab, i els delata un dels seus ingredients principals, l’ametlla.
Ingredients:
400g de farina d’ametlla • 400g de sucre llustre • Una clara d’ou pasteuritzada • 1 ou sencer • 250g de pinyons
Preparació: 1. Primer, agafeu un ou i separeu el rovell de la clara. Reserveu. 2. En un bol a part, poseu la farina d’ametlla, el sucre llustre i hi aneu incorporant la clara d’ou mentre amasseu. 3. Ha de quedar-vos una massa suficientment consistent per poder fer boles. *No s’ha d’amassar com el pa, d’ametlles i tots els altres
només el punt just perquè els ingredients s’uneixi. Si ho treballeu com el pa us farà oli.
4. Deixareu un ou sencer i barregeu-ne una mica amb els pinyons. Agafeu el massapà i feu una botifarra d’uns 2,5cm de gruix i talleu-ne porcions també de 2,5cm. 5. Poseu-les a dins del bol dels pinyons i agafeu-les barrejades amb pinyons 6. Abans d’enfornar els pinteu amb ou. El forn escalfat a 220-230ºC. Coure els panellets de 7 a 10 minuts.
De panellets n’hi ha de molts tipus a part dels clàssics de pinyons, també en trobareu d’ametlla, avellanes, coco, cirera, xocolata... Us atreviu a fer-los? Són molt més senzills del que us penseu!
Per exemple, si els voleu fer de vainilla o de cafè, simplement afegiu a la massa bàsica (farina d’ametlla, sucre llustre i clara d’ou pasteuritzada) una cullereta de cafè d’extracte de vainilla o un sobre de cafè soluble.
Si els voleu fer d’ametlles, en compte de 250g de pinyons, utilitzeu 125g mentre aneu fent bola.
ingredients de la recepta. El procediment és el mateix.
Origen dels panellets
Tot i que no s’ha arribat a aclarir exactament qui va inventar els panellets, podem trobar el seu origen en els antics cultes funeraris, que consistien a portar panets petits com ofrena a l’església o a les tombes dels difunts en aquesta festivitat. Es creu també que l’origen d’aquesta tradició podria venir dels àrabs pel tipus de massa, però les primeres notícies que es tenen daten de finals de segle XVIII.
Inicialment eren elaboracions que es feien a les masies després de la recol·lecció de la fruita seca. Més tard es podien adquirir per Tots Sants i després de celebracions religioses, per la qual cosa eren considerats com un aliment beneït. El seu alt contingut calòric -juntament amb castanyes i moniatos- va fer que fos un producte perfecte per a les llargues i fredes nits del dia de Tots Sants (1 de novembre) i el Dia dels Difunts (2 de novembre), durant les quals es feia vigília. Al començament de segle XIX, la demanda havia augmentat notablement, gràcies a l’acceptació per part dels consumidors. Per això, aquest deliciós dolç es va convertir en un producte imprescindible en qualsevol pastisseria catalana.
La seva culminació com delícia culinària arriba a l’any 2002, quan es converteix en el primer article europeu a aconseguir el segell europeu de qualitat alimentària ETG (Especialitat Tradicional Garantida).
En l’actualitat, la tradició de menjar per Tots Sants es manté molt viva a Catalunya, però temé a Aragó, València i les Balears.
La Torre De Barcelona
Embotits i formatges casolans L´aprenent dels 5 sentits
1 er Premi a la millor llonganissa. Concurs gastronòmic Fira Porc i Cervesa Manlleu 2016.
Vine a tastar el nostres productes en els millors mercats i fires de Catalunya
Si voleu que vinguem contacteu amb nosaltres. Tallers, events, maridatges a col·lectius i particulars, Dona´t un plaer i repetiràs!
