Tibidabo
El Parc d’atraccions del Tibidabo és un parc temàtic situat a la muntanya del Tibidabo, pertanyent a la serra de Collserola, a l’oest del municipi de Barcelona. El parc ocupa una superfície aproximada de 70000 m² i té una situació privilegiada com a mirador de Barcelona. És, a més, el parc d’atraccions més vell dels Països Catalans i de l’estat espanyol, el segon més antic d’Europa i un dels més vells del món. El parc d’atraccions fou construït l’any 1899 pel farmacèutic Salvador Andreu, en aquella època com un parc d’oci privat. Va ser inaugurat el 29 d’octubre de 1901 juntament amb el Tramvia Blau i el Funicular, però les primeres atraccions no començaren a funcionar fins el 1905; foren els miralls, alguns telescopis i binocles per observar la ciutat, els primers autòmats, Gronxadors, Tir Flobert, jocs de bitlles, estació de coloms missatgers. El negoci prosperava i unes dècades després arribaren el Carrousel, l’Avió, el Ferrocarril Aeri, la Talaia, el Catell Encantat i altres atraccions desaparegudes com el Telefèric, les Olles Voladores, el Tren Miniatura (rèplica del primer ferrocarril Barcelona-Mataró), la Casa de les Sorpreses. Durant els anys vinents, el parc va prosperar i va anar creixent fins la crisi del boom del SEAT 600. El poular cotxe va allunyar als barcelonins del parc temàtic, i durants uns anys va perdre afluència de visitants.
Ja entrada la dècada dels 80, més concretament l’any 1988, l’empresari Javier de la Rosa compra el parc d’atraccions i li afegeix un conjunt d’innovacions, entre les quals destaca el nou nom de la companyia gestionant: Grand Tibidabo. Anys després però, el 1994, l’empresa fa fallida i el 2007 és acusat de delictes d’apropiació indeguda continuada i contra la hisenda. Després d’una llarga crisi econòmica i de gestió, l’any 2000, els terrenys del parc van passar a la propietat de l’empresa Chupa Chups en una subhasta, però l’Ajuntament de Barcelona els va adquirir definitivament després d’obtenir-los a través del dret de tempteig per 1091 milions de pessetes (6 milions i mig d’euros) I actualment són gestionats per Parc d’Atraccions Tibidabo S.A. (PATSA), que no va obtenir beneficis nets fins l’exercici del 2006. Des d’aquest fet, el parc ha sofert diversos canvis rellevants, com el reobriment del Camí del Cel,la instal·lació de noves atraccions (el PNDØL, una nova muntanya russa, els nous Miramiralls, l’Edifici Cel...), la creació d’un club de socis, (Tibiclub) millores d’accessibilitat i una renovació de l’entrada principal,entre d’altres.
Nostres atraccions
Avió: Inaugurat el 23 de setembre de 1928, és un avió real, del mateix model que va fer el primer viatge des de Barcelona a Madrid. Fou construït per “Tallers Estrada de Sarrià” i “Suministro de Construcciones Metálicas Hijo de Miquel Mateu”, i s’impulsa mitjançant la seva pròpia hèlix, que desenvolupa 750 revolucions per minut mitjançant un motor elèctric. El desenvolupament de les mesures de seguretat ha fet que amb el temps incorpori elements com un sistema de frens, que no ha alterat el guiament manual i que la desacceleració es dugui a terme invertint el sentit de rotació de l’hèlix. Panoràmic: es una sínia que fou construïda el 1983, substituint la inaugurada el 1962 que, al seu torn, ja havia pres el relleu a la primera, datada del 1953. Té 20 compartiments de colors diferents, que enllaçen al centre formant una estrella de 8 puntes on hi apareix el nom de l’atracció. Ofereix unes vistes excepcionals de Barcelona. Talaia: construida el 1921 per “Mateu i Tibidabo” com l’Avió, la Talaia aconsegueix els 50m d’altura, arribant a una altura sobre el nivell del mar de 551m. Un enorme engranatge fa pujar una cistella amb capacitat d’entre 8 i 10 persones. Originàriament se li van atribuir propietats curatives dient que si els nens amb tos ferina s’estaven uns minuts a aquella alçada, s’arribaven curar, ja que permet tenir una visió que en dies clars pot arribar fins a les Illes Balears. És considerada una de les atraccions més emblemàtiques, i única al món. Carrousel: el primer Carrousel Elèctric fou instal·lat el 1910, però fou substituit per l’actual el 1989; que contribueix a crear un cert ambient d’època a l’entrada del parc. Les Llaunes: aquesta atracció va ser instal·lada l’any 2000[cal citació], i és apte per a tots els públics.
Consisteix en 6 seients circulars en forma de “llauna”. Permet un moviment de rotació sobre sí mateix gràcies a un volant. Río Grande: es tracta d’un trenet que recorre un circuit ambientat en l’oest americà. És apte per a totes les edats. Pony Rodeo: com el Río Grande, el Pony Rodeo és un trenet que realitza un circuit ambientat en l’oest americà. Però a diferència del primer, a aquest només hi pot pujar el públic infantil. Edifici Cel: datat dels anys 20, el Pavelló Cúpula es va reobrir al públic l’any 2008 després d’una llarga rehabilitació amb el nom d’Edifici Cel. És una sala amb un aforament d’unes 60 persones on s’hi projecta el reportatge “Cent anys passen volant”. El documental, d’uns 12 minuts de durada, explica els més de 100 anys de la història del Tibidabo vinculant-la amb la història de Barcelona, la qual és narrada per les pròpies atraccions. Teatre Cel: obert juntament amb l’Edifici Cel, ofereix espectacles i obres de teatre infantils durant les tardes; la més destacada és ‘Tibi, el follet de Collserola’. És totalment gratuït, i està ubicat a la part posterior de l’escultura de Maria Llimona. El Camí del Cel: obert el 2007 i antigament anomenat “Cota 500”, és un passeig de 535 metres que comprèn des de l’entrada principal fins a l’entrada del mirador on es pot observar el Gran Hotel la Florida, i on es troba un racó amb tres arcs, bancs de pedra, un medalló amb l’efígie de Salvador Andreu i una escultura d’una musa esculpits per Maria Llimona. Disposa d’una zona de tobogans, i és un passeig amb abundants alzines i arbustos, on s’hi desenvolupa el projecte “El Jardí de l’Imaginari”, un programa d’activitats a l’aire lliure.
06 Nivel
Museu d’autòmats: va ser inaugurat el 1982, però al Tibidabo hi ha autòmats des del 1901. El museu forma part del catàleg de museus de la ciutat i de la Ruta del Modernisme de Barcelona. El formen una cinquantena de peces d’arreu del món, la més antiga de les quals és “El Pallaso Mandolinista” del 1880. El museu és troba dins un antic teatre de l’any 1909 i és el més important del món en aquesta especialitat, a més de ser un dels pocs on es poden veure funcionar els autòmats contínuament. Entre tots els models, podem trobar ninots que funcionaven amb monedes i que es podien veure a les fires de tot Europa, o alguns jocs i joguines mecànics amb què es distreien els infants en altres èpoques. En els últims anys s’ha duut a terme un intens programa de restauració dels sistemes mecànics originals, d’una extremada complexitat. Una de les últimes peces incorporades és “Els Germans Gaüs” o “l’equilibri del Món”, un autòmat modern que va ser finalista a l’exposició universal d’Aichi al Japó. Magatzem de les Bruixes i els Bruixots És l’atracció més antiga que es conserva. Aquest tren monocarril penjat s’inaugurà el 1915, a partir d’un projecte de l’enginyer en cap del parc Marià Rubió i Bellver. Al principi s’anomenava Ferrocarril Aeri, després passà a dir-se Aeromagic, i finalment, després d’unes reformes durant l’any 2005, se li donà el nom d’El Magatzem de les Bruixes i els Bruixots. El viatge comença sortint al buit i continua amb un recorregut pel sud-oest del parc i per
05 Nivel
dos túnels amb decorats sobre màgia i efectes especials de llum, so i olors. És també molt conegut per “guri-guri”, ja que al final de l’atracció sempre apareix un personatge (follet) pronunciant aquest soroll [cal citació]. Miramiralls: antigament situats sota l’Hotel Krüeger, i després de diferents ubicacions al parc, ara els podem trobar al nivell 05 del parc, i recentment renovats el 2008. Consta d’un seguit d’escenes amb miralls que produeixen efectes especials i deformatoris mitjançant llum làser i lents, entre altres. Marionetàrium (espectacle): la primera construcció d’un teatre de titelles al Tibidabo data del 1907. El 1951 es va construir una instal·lació de teatre de marionetes molt complet, que tot i l’èxit de crítica obtingut, va tancar el 1954. Finalment, el juliol de 1996 es va inaugurar el Marionetàrium, que té doble funció: creativa i de preservació patrimonial. El Marionetàrium consisteix en un teatre i expositori de marionetes on es duen a terme demostracions de manipulació a través d’un espectacle anomenat “Paraules per a Julio” en què es presenta la recuperació d’una tècnica originària: el pont de manipulació.
04 Nivel Crash Cars: pista d’autos de xoc formada per 30 vehicles de colors diferents. Ocupa la major part de l’àrea pública del nivell. Zoo Chock: està situada al costat dels ascensors del nivell. Es tracta de la mateixa atracció que el “Crash Cars”, però en aquest cas dirigida als nens i amb impactes més suaus i vehicles amb forma d’animal. Hotel Krüeger (espectacle): el Krüeger Hotel, és un espectacle de terror per l’interior d’un hotel on els hostes són els personatges més espantosos de les pel·lícul·les de terror. L’espectacle és una referència a nivell internacional per la seva originalitat i efectivitat. Habitualment és fàcil veure llargues cues davant aquesta atracció, ja que és un dels llocs més visitades del parc. S’hi poden veure escenaris de pel·lícules com L’exorcista o les sagues de A Nightmare on Elm Street, o Nivell
Diavolo: les cadires voladores o Diavolo foren fabricades per la companyia alemanya Zierer, que substiutuiren les atraccions d’aquest tipus existents des del 1953 fins al 1967. Combina el moviment de gir amb el de l’elevació de l’eix, fent volar unes 50 cadires a gran velocitat i proporcionant un vertigen considerable a través d’una sensació de vol lliure. L’any 2006 s’hi van incorporar cadires dobles. Alaska: es una petita muntanya russa aquàtica destinada al púlic infantil i ambientada en el pol nord. Es tracta d’un curt recorregut d’aigua amb un desnivell. Dididado: el Dididado és un cinema 4D inaugurat el 5 de juliol del 2007, el primer de Catalunya d’aquestes característiques. El seu nom és un joc de lletres modificant les consonants de Tibidabo per D (referint-se així a les 4 dimensions). Ocupant l’espai dels antics Miralls i situat sota l’Hotel Krüeger, el formen dues sales; la primera de les quals està dotada d’una pantalla de més de 3x2 metres que projecta una introducció de la pel·lícula així com les normes d’ús del cinema. I la sala pròpia de projecció, on es troba la pantalla de més de 8x5 metres, que rep la imatge de 2 projectors que donen una definició digital HDI de 1920x1080 píxels, i que disposa d’un aforament de 72 seients (288 persones per hora). Les 2 pel·lícules que es projecten (La Mina encantada i La Casa Encantada) actualment ofereixen sensacions visuals (velocitat, vertigen) i tàctils (aigua, boira, vent o vibracions), i tenen una durada aproximada d’entre 10 i 15 minuts. La construcció d’aquesta atracció ha comportat una inversió de 800.000.
02 Nivel
Castell Misteriós: es una construcció en forma de castell medieval que compta amb ponts llevadissos, torres i autòmats, així com nombrosos efectes, tant sonors com mecànics. Fou obert el 1955 i anteriorment era anomenat “Castell Encantat”, fins que durant el 1990 va patir una reforma per part de l’empresa alemanya Heimo. Tibidabo Express: es una muntanya russa en forma de tren fabricat per l’empresa Zamperla i oberta el 1990, que fa accelerar ràpidament fins arribar a 45 km/h els 10 vagons amb un parell de fortes sotragades al llarg d’un recorregut que comença i acaba en una estació de l’Oest americà. L’estació, tota de fusta, té una gran zona de restauració, envoltada d’arbres i amb vistes a la ciutat. Globus: els Globus és una atracció formada per unes grans cistelles en forma de globus que realitzen un recorregut circular. Són aptes per a tots els públics, i estan ubicats davant de l’Hurakan, al costat de l’entrada de l’aparcament. Tenen una capacitat de 32 persones per viatge distribuïdes en 8 cistelles, cadascuna dotada de 80 punts de llum. Hurakan: l’Hurakan és una plataforma amb una capacitat de 40 persones que relaitza un seguit de girs de fins a 360º i caigudes en picat amb fortes acceleracions fins a tres vegades superiors a la força de la gravetat, gràcies a un potent [[]]motor elèctric de 160 quilowatts. L’atracció està decorada amb elements de la cultura asteca i ambientada en una zona tropical, i s’hi poden trobar aspersors d’aigua que remullen els visitants durant el viatge. Fou inaugurat el 1992 per l’empresa alemanya Huss, que el comercialitzava amb el nom de Top Spin, i costà 200 milions de pessetes (1.202.024 actuals). Piratta: un gronxador amb aspecte de vaixell pirata i amb un aforament de 42 persones, que s’eleva fins a 12 metres produint un balanceig de gairebé 180º. Fou una de les atraccions estrella al posar-se en marxa al 1989
01 Nivel
Nostres nous espais
Sonar Sónar és el festival de música avançada i art multimèdia que es celebra durant la tercera setmana del mes de juny a Barcelona en diversos espais de la ciutat. Sónar és un festival pioner i únic en el seu format i continguts: un referent internacional de primer ordre gràcies a una cuidada oferta cultural que combina lúdic amb artístic, avantguarda i experimentació amb els artistes i tendències més consolidats de les músiques electròniques i les seves interaccions i hibridacions amb altres gèneres. Sónar es caracteritza a més per ser un punt de trobada per a un públic àvid de novetat i, de forma específica, per a professionals de tot el món de diversos sectors de les indústries creatives, que troben en el marc de SonarPro, el lloc ideal per fer els seus negocis i establir contactes.
Castellers Els castells són les torres humanes que es construeixen tradicionalment, des de fa més de dos-cents anys (se’n troben referències ja al segle XVIII), al Camp de Tarragona, i que després es van estendre cap al Penedès, i durant el segle XX per tot Catalunya, Catalunya del Nord i les Illes Balears, especialment a partir dels anys 80. Un casteller és una persona que forma part d’una colla castellera, on intervenen desenes o centenars de persones amb l’objectiu d’aixecar diferents construccions humanes, sense cap ajuda mecànica, de diversa complexitat i que han arribat a tenir fins a deu pisos d’alçada. Des del 16 de novembre de 2010 els castells són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Els castellers tenen un lema, sorgit d’un vers de l’obra Els Xiquets de Valls d’en Josep Anselm Clavé[20]: “Força, Equilibri, Valor i Seny”. Aquest resumeix les característiques d’un casteller:
Força: Són persones que antigament acostumaven a ser corpulentes. L’origen dels castells rau en una època en que el poble estava acostumat a feines molt dures. En aquells temps els castellers eren persones acostumades a fer grans esforços en el seu dia a dia. Tot i que sempre és aconsellable un bon estat físic, actualment es valora molt més la tècnica que la força. Equilibri: El fet d’estar una persona sobre l’altra i, en la majoria de castells, a més amb altres persones en el mateix pis, implica un sentit de l’equilibri i la confiança en els altres molt fort. De totes maneres el més important és tractar de ser equilibrats en tots els sentits. Valor: Una característica de tots els castellers, especialment dels que pugen al castell, sobretot la canalla, però també dels que aguanten la construcció des del seu peu.
Els antecedents de l’actual Museu d’Art Contemporani de Barcelona es remunten a 1959, quan el crític d’art Alexandre Cirici Pellicer va defensar la necessitat de crear un museu d’art contemporani a Barcelona. Alexandre Cirici i Cesáreo Rodríguez Aguilera van encapçalar un grup de persones que va començar a reunir una collecció amb l’objectiu que servís com a base per al futur museu, que havia de ser una plataforma activa d’irradiació de l’art del seu temps. Alhora que reunia voluntats entorn al nou museu per trobar un emplaçament definitiu, aquest grup va posar en marxa una sèrie d’exposicions “vint-i-tres en total” amb artistes del moment com Moisès Villèlia, Antoni Bonet, Ángel Ferrant, Jean Fautrier, Albert Ràfols-Casamada, Romà Vallès, Jordi Curós, Josep Maria de Sucre i August Puig, entre d’altres. No obstant això, l’exposició L’art i la pau, el febrer de 1963 -d’un clarcompromís polític- va posar en evidència els límits de permissivitat existents, i va contribuir a posar fi a l’aventura de Cirici i Aguilera. Part dels fons que es van quedar al museu van anar a parar al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. El 1985, el llavors conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Rigol, va reprendre la idea del museu d’art contemporani, compartida també pels responsables municipals de l’àrea de cultura, encapçalats pel coordinador de l’àrea, Pep Subirós. El text del Pacte Cultural, promogut per Rigol i consensuat per ambdues administracions en aquell moment, va ratificar la creació d’un consorci constituït per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona per situar un museu a l’antiga Casa de la Caritat. Però el relleu del conseller pocs mesos després va frenar el projecte. El 1986, l’Ajuntament de Barcelona, amb Pasqual Maragall al capdavant, va proposar a l’arquitecte nordamericà Richard Meier que es fes càrrec del projecte del nou museu. L’Àrea de Cultura de l’Ajuntament va encarregar als crítics Francesc Miralles i Rosa Queralt la redacció d’una memòria en la qual quedés definit el futur museu.com a finalitat generar.
Macba
Museu del joguet Un dia de primavera de l’any 1999 un col leccionista apassionant i nascut a Verdú, Manel Mayoral, era a la Plaça Major del seu poble i va pensar que podia fer alguna cosa especial per dinamitzar la vila. Després de parlar-ne amb la seva família, plegats van fer néixer el Museu de Joguets i Autòmats. El seu objectiu era realitzar un equipament lúdic i cultural únic a Europa. Avui, el Museu de Joguets i Autòmats és un dels centres més importants a nivell mundial en la sevà temàtica i ja ha rebut més de 140.000 visitants en sis anys, esdevenint així un motor social i referent turístic al territori.
CaixaForum, el centre social i cultural de l’Obra Social “la Caixa” a Barcelona, està ubicat en un dels edificis modernistes principals de Barcelona. Es tracta d’una fàbrica tèxtil singular, ubicada als peus de la muntanya de Montjuïc, que l’empresari Casimir Casaramona va encarregar a l’arquitecte Puig i Cadafalch, un dels tres arquitectes catalans més representatius del modernisme, contemporani de Domènech i Montaner i d’Antoni Gaudí. L’edifici és una peça única de l’arquitectura modernista industrial catalana de principis del segle XX. Després d’una llarga temporada d’inactivitat, “la Caixa” va adquirir l’edifici l’any 1963, i el 1992 va decidir retornar-lo a Barcelona i a l’Estat en general, atorgant-li una nova funció de caire social, cultural i educatiu i dotant-lo de les infraestructures pròpies d’un equipament cultural modern, sense malmetre en cap moment l’esperit original de l’obra. Així, l’any 2002 neix CaixaForum. En el projecte de restauració i ampliació, hi van col laborar els arquitectes de renom internacional Arata Isozaki, Francisco Javier Asarta, Roberto Luna i Robert Brufau. El centre disposa, actualment, de 12.000 m², distribuïts en tres plantes, i d’aquests, més de 2.500 estan ocupats per les quatre sales d’exposicions.
Caixa forum