TARRAGONA MAGAZINE
ECOTURISME
EL MONTSANT rep el certificat de qualitat acústica i lumínica
PÀGINES 10-11 ECOSOCIETAT
Gairebé 100 voluntaris col·laboren en la neteja del Bosc de Poblet PÀGINES 5-6
SOCIETAT ALIMENTACIÓ INDÚSTIA TURISME
#SinContaminaciónPorPlásticos
ecoTarragona
“Prendre consciència del nostre medi és el primer pas per actuar de forma adequada sobre ell i per resoldre els problemes ambientals presents i futurs” 2 Número 01/2019
ecoTarragona
Index 01/2019 ecosocietat LListat d’entitats ecològiques de Tarragona
3-4
Netaja del Bosc de Poblet
3-4
ecoturisme El Monsant rep el certificat de qualitat acústica i lumínica
3-4
Salou, nou model turístic sostenible amb les Vies Braves
3-4
Pàncton, protecció i conservació del medi marí
3-4
ecoalimentació Un molí d’oli d’Horta de Sant Joan rep el distintiu de Qualitat Ambiental
3-4
L’alimentaciño ecològica, en auge
3-4
Fruta de temporada: Fresas ecológicas, suprema en antioxidantes
3-4
ecoindústria Alcover estalviarà energia amb la calefacció de biomassa
3-4
La Terra Alta diu prou a la massificació eòlica
3-4
Recerca URV: La calefacció solar
3-4
STAFF
Editora: www.edicosta.cat Edicions i Comunicació Costa Daurada S.L. Producció: Rosa Valls Correcció: Iván Alcalá Publicitat: Luis Alberto Mercado Depòsit Legal:
3
S O C I E TAT
2 NĂşmero 01/2019
ecoTarragona
ecoTarragona
S O C I E TAT
ECOsocietat
1-Guia d’assocacions ecològiques de la província de Tarragona 2-Gairebé 100 voluntaris han contribuït en la millora del Bosc de Poblet 3-Agenda d’activitats febrer - març
3
S O C I E TAT
ecoTarragona
A un clic: VOLS SABER QUÈ RESPIRES
Nou entorn web sobre
la qualitat de l’aire Bona
Regular
El mes de gener la Generalitat va posar en marxa un nou entorn web amb una nova imatge gràfica on es pot consultar la qualitat de l’aire en temps real així com descarregar dades de la qualitat de l’aire de diferents dies i períodes. Aquest nou entorn també integra el pronòstic de la qualitat de l'aire a Catalunya del dia en curs i següents dies i s’inclou un apartat amb informació sobre els principals models de pronòstic presents al mercat amb diferent definició pel que fa a l’abast temporal, espacial i paràmetres analitzats.
Pobra
En l’apartat d’avisos es manté informada a la població sobre les activacions dels diferents escenaris de contaminació (avís preventiu, episodi ambiental...). Estan disponibles en obert a través de la plataforma SOCRATA totes les dades històriques de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica fins el dia anterior. Tots aquests canvis tenen l’objectiu de fer arribar la informació sobre la qualitat de l’aire a tot el conjunt de la societat d’una manera més intuïtiva i visual. www.mediambient.gencat.cat
Foto: Raval del mar. Vila-seca
2 Número 01/2019
ecoTarragona
S O C I E TAT
El corriol camanegre declarat ocell de l’any 2019 per la ONG SEO/BirdLife Als aiguamolls, albuferes i en general, a les zones humides dels Països Catalans és possible d'observar-ne petits grups fins i tot a l'hivern.
És comú al delta de l’Ebre i als Salats i Muntanyans de Torredembarra
El corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) és l'Au de l'Any 2019És la primera vegada que aquest reconeixement recau en una espècie limícola -les que habiten al "llim" o fang de les costes i riberes -. Amb aquest reconeixement popular, SEO/BirdLife impulsarà accions per a millorar la conservació i conscienciació d'aquesta espècie durant el 2019. https://www.seo.org/cataluna
3
S O C I E TAT
ecoTarragona
TEIXIT ASSOCIATIU AMBIENTAL Grup d’Amics de Toni Achón – Ecologistes de Tarragona Àmbit De Treball: Aigües continentals, Desenvolupament rural, Educació ambiental, Medi urbà, Mobilitat, Ordenació del territori, Solidaritat i cooperació Municipi: La Nou De Gaià Comarca: Tarragona Grup d’Estudi i Protecció del Ecosistemes Catalans-Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC) Àmbit De Treball: Activitat agrària, Aigües continentals, Biodiversitat i gestió d’espais naturals, Boscos, Canvi climàtic, Contaminació de l’aire, acústica, Custòdia del Territori, Desenvolupament rural, Educació ambiental, Energia, Flora i fauna, Incendis forestals i reforestació, Medi marí i submarí, Medi urbà, Mobilitat, Ordenació del territori, Residus Municipi: Reus Comarca: Baix Camp ASSOCIACIÓ MEDIAMBIENTAL LA SÍNIA Àmbit De Treball: Activitat agrària, Aigües continentals, Biodiversitat i gestió d’espais naturals, Boscos, Contaminació de l’aire, acústica, Custòdia del Territori, Desenvolupament rural, Educació ambiental, Energia, Flora i fauna, Incendis forestals i reforestació, Medi marí i submarí, Ordenació del territori, Residus, Solidaritat i cooperació Municipi: Altafulla Comarca: Tarragonès Associació Ornitològica PICAMPALL de les Terres de l’Ebre Àmbit De Treball: Biodiversitat i gestió d’espais naturals, Canvi climàtic, Contaminació de l’aire, acústica, Custòdia del Territori, Desenvolupament rural, Educació ambiental, Flora i fauna, Ordenació del territori Municipi: Deltebre Comarca: Baix Ebre Renau Natura Àmbit D’actuació: Entitats d’educació ambiental, Entitats ecologistes, de defensa i reivindicació Àmbit De Treball: Desenvolupament rural, Educació ambiental, Flora i fauna, Residus Municipi: Renau Comarca: Tarragona AURORA, Associació de famílies amb malalts mentals de les comarques de Tarragona Àmbit De Treball: Biodiversitat i gestió d’espais naturals, Boscos, Canvi climàtic, Custòdia del Territori, Desenvolupament rural, Educació ambiental, Flora i fauna, Incendis forestals i reforestació, Medi urbà, Residus, Solidaritat i cooperació Municipi: Tarragona Comarca: Tarragonès
2 Número 01/2019
Entitats AMBIENTASLS DE Tarragona
ecoTarragona
S O C I E TAT
Asociación protectora del erizo EriSOS Àmbit De Treball: Activitat agrària, Biodiversitat i gestió d’espais naturals, Boscos, Educació ambiental, Flora i fauna Municipi: Reus Comarca: Baix Camp Grup de Natura Freixe Àmbit De Treball: Activitat agrària, Aigües continentals, Biodiversitat i gestió d’espais naturals, Boscos, Canvi climàtic, Contaminació de l’aire, acústica, Custòdia del Territori, Desenvolupament rural, Educació ambiental, Energia, Flora i fauna, Incendis forestals i reforestació, Medi urbà, Mobilitat, Ordenació del territori, Residus, Solidaritat i cooperació Municipi: Flix Comarca: Ribera d’Ebre Consorci de la Serra de Llaberia Àmbit De Treball: Aigües continentals, Biodiversitat i gestió d’espais naturals, Boscos, Canvi climàtic, Contaminació de l’aire, acústica, Custòdia del Territori, Desenvolupament rural, Educació ambiental, Energia, Flora i fauna, Incendis forestals i reforestació, Medi urbà, Mobilitat, Ordenació del territori, Residus, Solidaritat i cooperació Municipi: La Serra d’Almos Comarca: Ribera d’Ebre Associació per a la Conservació dels Ecosistemes Naturals Àmbit De Treball: Aigües continentals, Biodiversitat i gestió d’espais naturals, Boscos, Custòdia del Territori, Educació ambiental, Flora i fauna, Ordenació del territori Municipi: La Selva del Camp Comarca: Baix Camp La Canonja 3 – Poble, paisatge i sostenibilitat Àmbit De Treball: Activitat agrària, Biodiversitat i gestió d’espais naturals, Boscos, Contaminació de l’aire, acústica, Custòdia del Territori, Desenvolupament rural, Educació ambiental, Energia, Flora i fauna, Medi urbà, Mobilitat, Ordenació del territori, Residus Municipi: la Canonja Comarca: Tarragonès
3
S O C I E TAT
ecoTarragona
COMARCA CONCA DE BARBERÀ fotos: CEDIDA
Revisió de senders, restauració de marges i neteja de pistes forestals
Front comú de voluntaris per millorar el Bosc de Poble El Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí va acollir el passat mes de gener, la presentació de la memòria i una xerrada sobre la primera edició del projecte 'Voluntariat Boscos Mediterranis' que ha tingut lloc aquesta tardor als Boscos de Poblet i que han organitzat conjuntament el Parc Natural d’Interès Nacional de Poblet (PNIN) i el GEPEC-Ecologistes de Catalunya. Un total de 94 voluntaris del projecte repartits en catorze jornades han contribuït en la millora de diferents equipaments i itineraris del Paratge del Bosc de Poblet.
2 Número 01/2019
ecoTarragona
S O C I E TAT
El projecte de ‘Voluntariat Boscos Mediterranis'
E
l programa de ‘Voluntariat Boscos Mediterranis’ és un projecte fruit d’una aliança entre del PNIN de Poblet i el GEPEC-Ecologistes de Catalunya, destinat a engegar una campanya pilot de voluntariat forestal en tot l’àmbit del Paratge Natural de Poblet. El projecte pretén aproximar el bosc de Poblet als ciutadans, participant en la gestió d’un bosc mediterrani d’alt interès ecològic, donant a conèixer
les seves particularitats, la història i la gestió passada, actual i futura, en un moment clau per entendre les repercussions del canvi climàtic i els seus efectes en els boscos mediterranis. Per potenciar els valors que ofereix el bosc, s'ha aconseguit fer manteniment de la xarxa de senders i fonts, millorar les infraestructures gestionades pel PNIN, fer treballs de coneixement del medi, entre d’altres.
Es preveu una segona edició la tardor d’aquest 2019 amb noves propostes S'ha millorat la xarxa de senders com l'Itinerari de les Cent Fonts i el Camí de l'Argentada, s'han restaurat marges de pedra seca a l'àrea de lleure de la casa forestal de Castellfollit, i s'ha netejat la pista forestal de la Pena, entre d'altres. A més, els participants han visitat diferents indrets amb un aprenentatge del funcionament dels boscos mediterranis. Al finalitzar el projecte s’'ha elaborat una memòria sobre els objectius assolits durant aquest any i es documentarà la tasca dels voluntaris per mitjà de fotos i vídeos. L’organització s’ha fet càrrec de l’alimentació dels voluntaris i durant les accions de més d’un dia també s’ha proporcionat l’allotjament, gràcies a la Comunitat del Monestir de Poblet, que ha cedit un espai del recinte.
A més de la feina al bosc, els participants també han pogut conèixer i visitar els voltants del Paratge, com el Monestir de Poblet, les Coves de l’Espluga i el Museu de la Vida Rural. Experiències que han complementat el voluntariat, gràcies a la col·laboració d’aquestes entitats. El projecte ha tingut molt bona resposta i es preveu continuar amb la següent edició la tardor d’aquest 2019 amb noves propostes i moltes activitats.
3
TURISME
ecoTarragona
foto: Port de Cambrils
2 Número 01/2019
ecoTarragona
TURISME
ECOturisme
1-Guia d’assocacions ecològiques de la província de Tarragona 2-Gairebé 100 voluntaris han contribuït en la millora del Bosc de Poblet 3-Agenda d’activitats febrer - març
3
ecoTarragona
EL MONTSANT, certificat de qualitat acústica i lumínica
El Parc Natural de la Serra del Montsant i 12 municipis del Priorat han rebut la doble certificació de zona tranquil·la i de cel nocturn de qualitat
COMARCA EL PRIORAT
Les certificacions contribuiran a aplanar el camí de la candidatura del Priorat de paisatge cultural agrícola Patrimoni Mundial de la Unesco. Els punts de major qualitat de cel nocturn del Montsant donen com a resultat una foscor 40 vegades superior a les àrees urbanes com la de Tarragona que permet veure amb més claredat milers d'estrelles de la Via Làctia a l'estiu. El Departament de Territori i Sostenibilitat té previst obrir una línia d'ajuts per un valor de 350.000 euros que finançaran actuacions fetes aquest 2018 i les previstes per l'any 2019. Es tracta d'un projecte per impulsar l'adequació de l'enllumenat
2 Número 01/2019
públic amb la instal·lació de tecnologia LED, amb una tonalitat ataronjada, que permetrà un estalvi energètic d'entre el 30 i 70%. A més, també es preveu una reducció d'un 80% de la llum emesa cap al cel que donarà com a resultat una zona amb molt poca radiació lumínica i amb molta qualitat. Tot plegat s’ espera que sigui “una atracció de turisme, d’economia i generació d’ocupació”. Pel que fa a la declaració de zona d'especial protecció de qualitat acústica, aquesta comporta que no es pugui sobrepassar el límit d'immissió de 50 decibels entre les vuit del matí i les nou de la nit i en 45 decibels les hores restants.
ecoTarragona
TURISME
els municipis La Bisbal de Falset, Cabacés, Cornudella de Montsant, La Figuera, Gratallops, Margalef, La Morera de Montsant, Pobleda, Torroja del Priorat, Ulldemolins, La Vilella Alta i La Vilella Baixa són els dotze municipis de la comarca del Priorat que han assolit el certificat de qualitat acústica i lumínica.
És la primera vegada que a Catalunya es declara la doble protecció contra la contaminació lumínica i acústica
Camí cap a la candidatura de paisatge cultural agrícola Patrimoni Mundial de la Unesco El projecte és una oportunitat per atraure un turisme sostenible, interessat en l'escolta i la tranquil·litat de la natura. Tot plegat, s'alinea amb l'adhesió de la Carta Europa del Turisme i en la candidatura de paisatge cultural agrícola Patrimoni Mundial de la Unesco. "Estem compromesos amb la candidatura, amb el projecte Prioritat, per poder esdevenir patrimoni de l'Unesco", ha afirmat Calvet.
3
TURISME
ecoTarragona
producte turístic innovador
&
sostenible
COMARCA EL TARRAGONÈS - COSTA DAURADA
Salou posa en marxa una xarxa pública d’itineraris marins Salou ha engegat un nou projecte per aprofitar el potencial de l’ecosistema marí a través de la difusió de les Vies Braves i potenciar l’esport al mar amb l’aposta per crear una xarxa pública d’itineraris marins i d’aigües obertes. El projecte, adjudicat a Vies Braves Swimming SL, pretén millorar la relació de l’home amb el mar a través de la pràctica de la natació en aigües obertes i el busseig amb tub de forma segura, incentivant el contacte íntim com a fórmula de conscienciació. Aquestes activitats compten amb monitors i tenen un caràcter gratuït.
2 Número 01/2019
El projecte vol homologar una xarxa d’itineraris marins senyalitzats i abalisats mitjançant boies i cartells informatius que permetin nedar en espais únics; l’organització d’activitats de caràcter lúdic, esportiu i pedagògic per a tots els públics que permeti apropar les persones al mar des d’una actitud respectuosa, i, finalment, implantar un producte turístic innovador, sostenible i de qualitat que s’adapti al territori i que posi en valor espais únics del seu litoral. També s’organitzaran accions mediambientals com la neteja de fons marins.
El teu anunci aquí consulta preus ecotarragona@gmail.com mida:210 mm x 297 mm Preu 1 pàg. 550 € + iva
3
TURISME
Construir conocimiento y conciencia es una de las metas de la empresa, que participa en varios proyectos de ciencia ciudadana COMARCA BAIX EBRE . REDACCIÓ: IVÁN ALCALÁ
“El medio marino es profundamente complejo y está fuera del alcance de la mayoría de la gente, por lo tanto, es una necesidad y una responsabilidad disminuir el salto que existe entre institutos, universidades y centros de investigación y todos los sectores de la sociedad. Desde Plàncton queremos ser ese puente que mediante el uso de las viejas y de las nuevas tecnologías haga llegar el mensaje”. Así se define Plàncton Divulgació i Serveis Marins, una empresa pionera en la protección, conservación y gestión del medio marino y costero. El proyecto nació hace cinco años de la iniciativa de dos jóvenes, Eli Bonfill y Aurora Requena, que acabaron su máster en Ciencias del Mar y decidieron embarcarse en esta aventura. Poco a poco, Plàncton ha ido creciendo y actualmente cuenta con un equipo de doce personas en verano. Además de centro de buceo, trabajan en la consultoría científica. Pero Plàncton escapa de los centros de buceo al uso y le ha dado a su razón de ser una vertiente mucho más científica. “Hacemos educación ambiental, pero con gafas y un tubo de bucear. Nuestras actividades son divulgativas y pretenden que la gente conozca lo que tiene cerca de casa y aprenda a valorarlo”, señala Eli Bonfill. Además, tratan de inculcar su vocación científica participando en varios proyectos de ciencia ciudadana e impulsando la colaboración de particulares en muestreos.
2 Número 01/2019
ecoTarragona
Plànc
PROTECCIÓN Y C DEL MEDIO MARI
La empresa Plàncton Divulga ofrece inmersiones para obs
ecoTarragona
cton
CONSERVACIÓN INO Y COSTERO
ació i Serveis Marins servar el mar sin dañarlo
C O N T E N I D O PAT R O C I N A D O p o r P l à n c t o n
Snorkel sin aletas para evitar posibles daños en las rocas, algas, o animales enterrados en la arena o incrustados en las rocas.
Además de centro de buceo Plàncton trabaja en la consultoría científica.
Así, antes de cada inmersión, los responsables hacen siempre un briefing de biología marina. “Mostramos qué especies son las más fáciles de ver durante la actividad, aunque intentamos no centrarnos en lo evidente y buscar animales como esponjas o gusanos de mar. Además, rompemos mitos sobre algunas especies, como las algas o los erizos de mar y mostramos qué especies están protegidas, cuáles son invasoras...” La conciencia medioambiental, además, la trasladan también al día a día de su actividad, con un cuidado extremo por la conservación del medio. Así, únicamente hacen salidas desde la costa, no en barco. Además, el snorkel lo hacen siempre sin aletas, de tal forma que a pesar de bucear a poca profundidad evitan posibles daños en las rocas, algas, o animales enterrados en la arena o incrustados en las rocas. “Lo estuvimos valorando y apostamos por la conservación por encima de la comodidad”, afirma Eli. Plàncton está radicada en L’Ametlla de Mar y trabaja en toda la Costa Daurada y Terres de l’Ebre. Se pueden hacer reserves para participar en sus actividades a través de la Estación Náutica de la Costa Daurada.
3
A L I M E N TA C I Ó
2 Número 01/2019
ecoTarragona
ecoTarragona
A L I M E N TA C I Ó
ECOalimentació
1-Un molí d’oli d’Horta de Sant Joan és el primer de Catalunya en rebre el distintiu de Qualitat Ambiental 2-L’alimentació ecològica en auge 3-10 raons per consumir productes ecològics
3
A G R I C U LT U R A
ecoTarragona
El distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental és un sistema d'etiquetatge ecològic que reconeix productes i serveis que superen determinats requeriments de qualitat ambiental més enllà dels establerts com a obligatoris per la normativa vigent, sent així més respectuosos categoria.
El molí prioritza les actuacions que prevenen la generació de residus en tot el procés de producció, envasat i venda
2 Número 01/2019
A G R I C U LT U R A
ecoTarragona
Un molí d'oli d'Horta de Sant Joan és el primer de Catalunya en rebre el distintiu de Qualitat Ambiental El molí ecològic Identitat Extra Virgin Olive Oil, d'Horta de Sant Joan (Terra Alta) és el primer molí d'oli de Catalunya que ha rebut el distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental, del Departament de Territori i Sostenibilitat. Identitat, adherit a la DOP Oli Terra Alta, ha implementat en la seva activitat productiva i turística una sèrie de mesures per reduir el seu impacte ambiental. El molí prioritza aquelles actuacions enfocades a prevenir la generació de residus en el procés d'elaboració, envasat i distribució de l'oli així com en la resta d'activitats no productives relacionades amb l'administració i gestió del funcionament del molí, l'atenció als visitants i la venda directa.
Identitat Extra Virgin Olive Oil també valoritza els residus que genera, gestionant directament la sansa, les aigües del processat de les olives i les restes vegetals com a adob per les pròpies finques. El procés d'extracció de l'oli, el procés de neteja i les mateixes instal·lacions estan projectades per optimitzar el consum d'aigua, reduir la quantitat i càrrega contaminant de les aigües residuals, i per estalviar energia en els serveis i gràcies als elements constructius del molí.
COMARCATERRA ALTA fotos: CEDIDA
3
A G R I C U LT U R A
ecoTarragona
RECERCA UNIVERSITÀRIA UdL
Les formigues
Contribueixen a combatre les males herbes als camps de cereals Un estudi en què participa la Universitat de Lleida, aposta per no llaurar durant l'estiu, després de la collita Deixar de llaurar els camps de cereal de secà al juliol, després de la collita, "pot incrementar la depredació de llavors de males herbes retallant al mateix temps despeses en carburant i millorant la qualitat del sòl i la retenció d'aigua". D'aquesta manera, el fet d'evitar remoure la terra "protegeix la distribució de nius de les formigues" Messor barbarus, una espècie recol·lectora i granívora que "ajuda a reduir les llavors d'aquestes plantes de manera natural". Així ho afirma una recerca realitzada per investigadors de la Universitat de Lleida (UdL) i la Penn State University (Estats Units), publicada aquest mes a la revista Biological Control. Joel Torra, Aritz Roy i Jordi Recasens, investigadors del grup de Malherbologia i ecologia vegetal de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA) de la UdL han
2 Número 01/2019
treballat conjuntament amb una exmembre del grup, Bárbara Baraibar -actualment a Pennsilvània- i amb el professor de la UdL, Carles Comas, del grup de Criptografia i grafs. Els experts han analitzat durant tres estius la xifra, mida i distribució de les colònies de formigues en set finques del Segrià, la Noguera, l'Urgell i el Pla d'Urgell, segons expliquen des de la Universitat de Lleida. Els participants en la recerca han utilitzat la tecnologia GPS per marcar els nius i han analitzat les dades utilitzant eines estadístiques espacials derivades de la teoria dels processos puntuals. Els investigadors destaquen la importància de poder veure la diferència espacial entre les diferents finques. "Hi ha molta variabilitat entre els camps, de manera que poder veure un patró és emocionant", diu Baraibar.
A G R I C U LT U R A
ecoTarragona
Els resultats La llaurada no afecta el nombre de colònies de formigues, però sí la seva mida i la seva distribució. En els terrenys on s'ha remogut el sòl, els nius són més petits i estan repartits de manera aleatòria, reduint així la recol·lecció de llavors de males herbes per part dels insectes, que habitualment busquen aliment en un radi d'uns 30 metres al voltant de la colònia.
Els nius més grans poden recollir, emmagatzemar i finalment consumir grans quantitats de llavors de males herbes, reduint les potencials infestacions dels camps.
En els sòls no s'han llaurat, la distribució dels nius és més uniforme, fet que fomenta la depredació d'aquestes llavors i un millor control de les males herbes de manera natural, segons es desprèn de la recerca.
Les formigues recol·lectores també poden ajudar els agricultors en el maneig d'espècies de males herbes resistents als herbicides, com ara el margall (Lolium rigidum), asseguren els investigadors de la Universitat de Lleida.
Els resultats mostren que disminuir la pertorbació del sòl "pot promoure una distribució
de nius més regular" i "pot ser una estratègia potencialment poderosa per augmentar les poblacions i les taxes de remoció d'un agent de control biològic natiu i eficaç". Mentre que llaurar a la tardor ajuda els agricultors a preparar els seus camps per a la sembra, els investigadors no creuen que fer-ho a l’estiu sigui tan beneficiós. “Agronòmicament, no es pot assegurar si aquesta llaurada té molt sentit”, afirma Baraibar. “Probablement estàs perdent capacitat de retenció d’aigua i estàs enterrant totes les llavors de males herbes, de manera que ja no estan disponibles per a les formigues”, explica.
3
A G R I C U LT U R A
en auge
ecoTarragona
ALIMENTACIÓ ECOLÒGICA Les vendes d'aliments ecològics es multipliquen per 8 en deu anys a Catalunya La superfície de producció augmenta un 21,1% el 2016 i ja arriba a les 170.000 H
Les vendes d'aliments ecològics es van multiplicar per 8 a Catalunya entre el 2005 i el 2015, any en què es van facturar 401 milions d'euros, segons mostra l'informe presentat pel Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) i la conselleria d'Agricultura. Els dos sectors que més van facturar el 2016 van ser el de la comercialització i la distribució i el vitivinícola, amb 96 i 62 milions respectivament. Pel que fa a la destinació de les vendes, la major part dels productes es van quedar a Catalunya (45%), mentre que un 24% dels productes es van destinar a països de la Unió Europea, un 18% a l'Estat i el 13% restant a països de fora la Unió Europea.
Creixement d'operadors i de superfície ecològica
Durant l'any 2016, es va produir un increment del 7,43% d'operadors inscrits respecte a l'any anterior, arribant a 3.200 a Catalunya. Per tipus d'activitat, els operadors que més van créixer van ser els importadors (17,46%), seguit pels comercialitzadors (10%). La demarcació de Tarragona amb el creixement del 8,38% ja compta amb més de 776 operadors. Pel que fa a la superfície de producció ecològica, ha crescut un 21,1% el 2016 en relació a l'any anterior, i ja reuneix més de 170.000 hectàrees inscrites per gairebé 2.000 productors. La demarcació de Lleida és la que té més superfície (86.000 hectàrees) i també és la que més ha crescut en el darrer any (23,21%). D'altra banda, destaca la demarcació de Girona, que amb un creixement del 22,24% se situa com la segona més important amb més de 35.000 hectàrees.
La vinya com a font principal de cultiu a Catalunya
De la superfície destinada als cultius, un 40% es dedica a la vinya, que ha augmentat un 18% la seva producció el 2016 respecte a l'any anterior. Valls ha ressaltat que la vinya ecològica és un "sector motor", ja que representa el 21% de la vinya catalana. El segon sector d'agricultura ecològica més important del país són les oliveres (23%), seguit pels cereals i lleguminoses per a gra (16%).
2 Número 01/2019
A G R I C U LT U R A
ecoTarragona
IDENTITAT
EXTRA VIRGIN OLIVE OIL
Apadrina una olivera Empeltre Ecológic 250 ml 8,00€ inc. IVA
El aceite de Empeltre es dorado y sorprende por el sabor a frutos secos (almendra, nueces,…) y por sus tonalidades suaves, afrutadas y dulces, que lo hacen idóneo para consumir tanto en crudo – pues aporta untuosidad y cremosidad al plato- y realza el gusto del ingrediente principal del plato sin enmascararlo.
34 620 598 182
info@identitatoliveoil.com Passeig Manel Pallarès, 21A 43596 Horta de Sant Joan (Tarragona)
3
A G R I C U LT U R A
ecoTarragona
10 RAONS PER CONSUMIR ALIMENTS ECOLÒGICS Els motius que fan d'aquest tipus d'alimentació la preferència del consumidor no estan impulsats per una qüestió de moda o tendència, ni per un ideal romàntic; aquests motius tenen a veure amb la consciència global de l'individu, i la seva relació amb l'entorn i amb el món que l'envolta.
1
Productes saludables
En haver estat cultivats amb adobs naturals per enriquir i dotar de vida a terra, amb fauna auxiliar per al control de plagues i malalties, i amb les estructures òptimes i necessàries per a control d'humitat i temperatura; obtindrem productes frescos i en el seu punt òptim de maduració.
2
Recuperen sabors i aromes perduts
Els productes conreats en ecològic i conserven el seu sabor a causa que s’han respectat els cicles de creixement que la planta necessita per completar la seva maduresa, aportant al producte qualitat en nutrients i sabor.
3
No han estat modificats ni química ni genèticament
Són 100% naturals, llavors que no s’han modificat en laboratori; guanyat l’ADN no ha estat alterat.
2 Número 01/2019
A G R I C U LT U R A
ecoTarragona
6
Redueixen l’ús d’energia
Per la realització de pràctiques com la rotació de cultius, sembra d’adobs verds, no utilització de fertilitzants de síntesi (pels que en la seva elaboració es fan servir elevats recursos energètics), en la producció ecològica es realitza un ús més eficient de l’energia.
Redueixen excedents
7
Fomenta la qualitat no la quantitat
8
En ser els rendiments inferiors a la producció convencional no es produeixen els excedents que de vegades es produeixen en aquesta i que normalment acaben destruïts al camp.
4
Incrementen la biodiversitat
La producció ecològica no fa mal a altres espècies de flora i fauna que envoltin el cultiu, tot el contrari tota forma de vida que envolta al cultiu es pot considerar un aliat i és introduïda en l’ecosistema del cultiu.
5
Els sistemes de cultiu convencional van començar a estendre amb l’objectiu d’augmentar la producció a un menor cost, s’obtenia més volum però el resultat no podia ser tan bo com el conreat de manera artesanal i sense l’ús de químics.
Contribueixen a la creació d’ocupació
Ajuden a preservar l’entorn
Evitant els fitosanitaris i els productes químics, les hormones i antibiòtics, es redueix la contaminació i l’abocament de residus que genera l’Agricultura no Ecològica.
10
El treball de camp a la bioagricultura és més gran, els esforços que s’han de realitzar per evitar i controlar plagues, control de la flora adventícia en el cultiu, fer un seguiment de la producció, resulta més manual que el de l’agricultura convencional.
Garanteixen un preu just per a l’agricultor
Que un producte sigui sostenible no només engloba el fet que generi menys residus, sinó que també produeixi beneficis al productor d’aquests aliments. I en aquest sentit la producció ecològica pot tenir un marge econòmic més gran per a l’agricultor.
3
9
NUTRICIÓ
ecoTarragona
fruta del mes LA FRESA
ECOLÓGICAS Las fresas ecológicas se cultivan sin pesticidas ni sustancias químicas. Tienen una mayor actividad antioxidante, más cantidad en vitamina C y una concentración de polifenoles un 29% superior a las no ecológicas.
Mayor capacidad antioxidante: Diferentes estudios de la zona mediterránea (Raigón, 2007) han analizado el contenido de sustancias antioxidantes polifenólicas y de antioxidantes totales. Nivel de polifenoles. Las concentraciones varían entre 868,06 mg kg-1 de peso fresco para las no ecológicas y 1231,86 mg kg-1 de peso fresco para las de origen ecológico. Así, la concentración en polifenoles es un 29% superior en las ecológicas.
2 Número 01/2019
Absorción de radicales libres:
Las fresas son las frutas rojas que presentan en conjunto, mayores valores de antioxidantes totales (TAS), oscilando entre valores de 7,57 y 10,43 mmol kg-1, siendo las ecológicas las que mayores niveles TAS aportan. En este sentido, Wang et al. (1996) midieron la capacidad que tienen ciertas frutas para absorber los radicaleslibres (ORAC) y demostraron que la fresa es la que posee mayor ORAC. Así, la capacidad antioxidante de las fresas es 2 veces la capacidad medida en las naranjas, 7 veces en las manzanas y los plátanos, 11 veces en las peras y 16 veces en el melón.
ecoTarragona
El teu anunci aquí consulta preus ecotarragona@gmail.com mida:210 mm x 145 mm Preu 1/2 pàg. 380€ + iva
El teu anunci aquí consulta preus ecotarragona@gmail.com mida:210 mm x 145 mm Preu 1/2 pàg. 380€ + iva
3
A L I M E N TA C I Ó
2 Número 01/2019
ecoTarragona
ecoTarragona
A L I M E N TA C I Ó
La seguretat alimentària de la carn de caça L'objectiu és facilitar la comercialització de carn silvestre regulant la seva recollida, transport i condicionament i establint els circuits i les mesures per garantir al màxim la seguretat alimentària i la sanitat animal.
Elaborat conjuntament pel departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i el departament de Salut, aquest decret dona compliment a la normativa europea en matèria d'higiene dels productes alimentaris
A més de regular la comercialització de la carn de caça, es vol valoritzar el recurs cinegètic per treure'n més rendiment i contribuir a fomentar una activitat econòmica lligada a la gastronomia i al territori.
Té com a objectiu consolidar i organitzar les tasques que ja venien fent els caçadors, de manera que la seva actuació es simplifiqui i sigui més segura per a ells i per als consumidors de la carn de caça.
Es tracta d'ampliar les mesures d'inspecció i control de les peces de caça silvestre per garantir la seguretat dels consumidors i conèixer l'estat sanitari de la fauna salvatge, per les seves implicacions en la salut dels animals domèstics i en l'activitat ramadera.
3
PERIÒDIC - MAGAZINE
2 Número 01/2019
ecoTarragona
ecoTarragona
MARÇ - ABRIL
ECOindústria
1-Alcover aposta per la Biomassa 2-Gairebé 100 voluntaris han contribuït en la millora del Bosc de Poblet 3-Agenda d’activitats febrer - març
3
ENERGIA
ecoTarragona
‘Cremar llenya al quilòmetre zero és millor que anar a buscar el petroli a 10.000 quilòmetres’
Alcover aposta per la biomaSsa S’estalviarà uns 25.000 euros anuals per sumar-se al projecte de la primera xarxa de calor de proximitat feta amb biomassa forestal a la demarcació de Tarragona COMARCA ALT CAMP REDACCIÓ: ACN
Això suposarà un estalvi de gairebé el 70% del cost del combustible fòssil que utilitza per abastir d'aigua calenta els cinc equipaments públics: la piscina, els dos pavellons i els dos edificis de l'escola. A la vegada, també es reduirà en 106 tones l'any l'emissió de CO2. De fet, el projecte, encapçalat per la Diputació de Tarragona, té un pressupost d'uns 2,2 milions d'euros i inclou les poblacions de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, El Montmell, la Sénia, Rasquera, Tivissa, la Fatarella, Gandesa i Horta de Sant Joan. Està previst que s'iniciïn els tràmits per la licitació el proper quinze de gener amb la signatura dels convenis entre l'ens supramunicipal i els ajuntaments.
70%
d’estalvi del cost energètic 2 Número 01/2019
El projecte "Xarxa de calor de proximitat" de la Diputació de Tarragona té com a eix central la creació d’un model propi i de referència al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre. La iniciativa està cofinançada amb el 50% pel Fons de Desenvolupament Regional Europeu (FEDER), el 25% per la diputació i els ajuntaments es fan càrrec del 25% restant. En el cas d'Alcover, el cost de la inversió s'enfila a 353.083,32 euros i el consistori es farà càrrec de 106.225 euros. Per fer realitat el projecte, es construirà un dipòsit, una sitja i una caldera, on es cremarà la llenya, que s'instal·laran en una de les entrades del pavelló municipal per tal d'aprofitar la seva inclinació.
106 tones reducció a l’any de l’emissió de CO2
ENERGIA
ecoTarragona
‘La viabilitat econòmica és total, tenim experiències arreu de Catalunya que demostren que el sistema és fiable’ Xavier Torrell, regidor de Medi Ambient.
PROJECTE
Disminuir el risc d'incendis El projecte, que s'emmarca en la lluita contra el canvi climàtic i l'estalvi energètic, també té l'objectiu de prevenir incendis amb una millor gestió forestal. "Des de fa 50 anys la massa forestal és un polvorí i amb un risc de potencialitat molt alt, que ens fa tremolar a tots plegats", ha assegurat el
regidor. I és que el municipi d'Alcover disposa d’una superfície forestal molt important dominada per finques privades d’extensió petita o mitjana. D'altra banda, des de la Diputació també destaquen que la iniciativa generarà nous llocs de treball en aquestes zones on "és important l'equilibri territorial".
3
ENERGIA
ecoTarragona
La Terra Alta acull actualment 184 aerogeneradors, estesos sobretot a la zona nord
COMARCA TERRA ALTA fotos: CEDIDA
Massificació eòlica al terme de la comarca de la Terra Alta El Govern s'ha compromès a renegociar la ubicació dels tres nous parcs eòlics que s'han de construir a la Terra Alta, davant la ferma oposició dels sectors del vi i del turisme, entre d'altres. La consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, es reunirà "en breu" amb les empreses adjudicatàries, Gas Natural i Alstom Wind, i es proposarà la possibilitat de traslladar les centrals fora de la comarca. Gas Natural i Alstom Wind només necessiten l'aprovació definitiva del Pla Especial Urbanístic per part de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya per construir a Batea, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca,
2 Número 01/2019
tres noves plantes eòliques, de deu aerogeneradors cadascuna. La previsió era executar-les cap al mes de juny però les veus contràries a la massificació eòlica a la comarca s'han fet sentir amb més força que mai, liderats pel Consell Regulador de la DO Terra Alta i el sector turístic. La Terra Alta acull actualment 184 aerogeneradors, estesos sobretot a la zona nord. La comarca que representa el 0,15% de la població del país aporta el 26% de l'energia eòlica. Amb aquesta comparativa s'ha justificat la demanda de reequilibrar aquests projectes i repartir-los arreu del país.
ecoTarragona
BIOMASA AGRICOLA S.L. PRODUCCION ENERGETICA A PARTIR DE PRODUCTOS DERIVADOS DE LA GANADERIA Y DELA AGRICULTURA
AV/ GENERALITART, 102 ENTRESUELO. 43500, SALOU, TARRAGONA
www.biomasaagricola.com
3
ENERGIA
ecoTarragona
Investigadores de la Universidad Rovira i Virgili (URV) han demostrado el potencial económico y medioambiental de las plantas centralizadas de almacenamiento de energía solar térmica en la Unión Europea.
COMARCA TARRAGONÈS fotos: CEDIDA
La calefacción solar
El principio del funcionamiento de las plantas centralizadas de calefacción solar con almacenamiento de energía térmica es sencillo: acumulan el exceso de energía solar térmica del verano para utilizarlo en invierno. De este modo se consiguen dos objetivos: ahorro económico, provocado sobre todo por la reducción del gas natural de las calderas, y ahorro ambiental debido a la reducción de gases de efecto invernadero. La implementación requiere colectores solares, tanques para
2 Número 01/2019
almacenar el agua caliente y una gestión óptima del sistema de calefacción. Estos métodos, que se utilizan en el Canadá y en algunos países del norte y el centro de Europa, no están implantados en la mayoría de países que tienen más horas de sol. Investigadores del grupo SUSCAPE (Sustainable Computer Aided ProcessEngi) de la Universidad Rovira y Virgili. Han hecho simulaciones de plantas por varias zonas climáticas: en el sur de Europa (Atenas y Madrid), en el centro
ecoTarragona
(Berlín) y en el norte (Helsinki). Los investigadores han simulado un conjunto de edificios con un total de mil viviendas en estas ciudades y han optimizado la instalación para garantizar el funcionamiento sin necesidad de utilizar gas natural durante buena parte de los meses de demanda de calefacción. Las placas solares térmicas calientan agua, que se almacena en tanques muy grandes y muy aislados y pueden estar bajo tierra. De este modo el agua caliente se guarda durante meses con pequeñas pérdidas de calor. El calor almacenado se aprovecha hasta febrero o marzo y después se requiere un mínimo apoyo con gas natural. En los sistemas convencionales de energía solar térmica el volumen de agua caliente almacenada por un metro
ENERGIA
cuadrado de placa es de unos 100 litros mientras que con estas plantas de calefacción solar el volumen por metro cuadrado de placa es de unos 7.000 litros de agua del 25% restante.
EL impacto ambiental relacionado con el efecto invernadero puede llegar a disminuir un 70% respecto al sistema clásico de calefacción con gas natural 3