Nodo replicante de la Ciudad Escenario by Left hand rotation

NODE REPLICANT DE LA CIUTAT ESCENARI

SOBRE LA CIUDAD ESCENARIO

Los centros históricos de las ciudades, siendo una parte pequeña de tejido urbano, constituyen un espacio simbólico queCarrer identifica, diferencia y Son Espanyolet marca la personalidad de las ciudades. Son espacios de memoria colectiva de sus habitantes. Sonde Espanyolet A finales los años 50, en plena dictadura de Franco, se implanta en el Estado Español un nuevo modelo de ciudad: la ciudad desarrollista, cuyo principal objetivo es el crecimiento Pueblo Español económico. Este desarrollo económico está principalmente basado en la industria del turismo extranjero, impulsando la promoción de múltiples ciudades del estado como destinos turísticos. Ya en los 60 se orquesta una fuerte propaganda para conseguir atraer al turismo europeo, con campañas tan sonadas como aquel Spain is different . Es en este contexto que surge Poble Espanyol en la ciudad de Palma a finales de los 60. Su objetivo es reunir las principales características de los pueblos de España aglutinando Gabriel Roca atracciones que ahorrenAvda al turista la molestia de tener que desplazarse fuera de la isla. En el período que va de 1959 a 1973 España pasó de recibir 4 millones de turistas a multiplicar esa cifra por ocho y recibir más de 34 millones. Tras más de medio siglo de boom Badia de turístico llegamos a la actualidad.

Hoy el turismo se reafirma como la industria que promueve la instrumentalización del territorio con vistas a la creación de productos consumibles. El territorio es así adulterado por los operadores turísticos para, a partir de sus paisajes, arquitecturas, lugares y monumentos, Carrer de Caroatractivas y fácilmente fabricar imágenes vendibles, desconectadas de los verdaderos usos y costumbres de las poblaciones a las que supuestamente esas imágenes Santa Catalina representan. Y es así como la ciudad desarrollista da paso a la ciudad escenario. En ellas los centros históricos pasan a convertirse Mercat de en museos al aire libre, espacios Santa Catalina inhabitados donde la mono actividad turística provoca la privatización del espacio público, la desaparición del tejido social, del comercio tradicional, y en última instancia de la identidad local, El Jonquet quedando apenas un armazón de interés arquitectónico a modo de Avda escenario Gabriel Roca turístico para la extracción de capital. Dentro de la industria turística, la posibilidad real de conocimiento o descubrimiento del otro , del que habita esos territorios que el turista atraviesa, está mediada por un constante simulacro de autenticidad. Port de Palma

Palma

Vía Roma

Plaça d´Espanya

La Missió Torrent de Sa Riera

Avda de Alexandre Roselló

La Rambla Carrer de la Concepció

Sant Jaume Plaça de la Mare de Déu de la Salut

Avda de Jaume III

Distrito Centro Carrer de la Unió

Parque de la Feixina

Plaça Maior

Sant Nicolau

Plaça de la Drassana

15 Plaça del Mercadal

Passeig del Born

Es Baluard

Avda Adolfo Suárez

Plaça del Mercat

Carrer de Can Vatlori

Carrer de Colom

Carrer del Conquistador

Carrer del Socors

Plaça de Santa Eulalia Carrer de Ramon Llul

Palau de L'Almudaina

Carrer d'En Morey

Sa Llotja Catedral

Museu de Mallorca

Passeig Dalt Murada Parc de La Mar

Travessia d´En Ballester

Monti-Sion

Carrer Mateu Enric Lladó

PASEO CRÍTICO POR EL CENTRO HISTÓRICO

PASSEIG CRÍTIC PEL CENTRE HISTÒRIC

Carrer Son Espanyolet

Son Espanyolet

Carrer de Caro

Pueblo Español

Santa Catalina

Mercat de Santa Catalina

El Jonquet Avda Gabriel Roca

Avda Gabriel Roca

Port de Palma

Badia de Palma

SOBRE LA CIUTAT ESCENARI

Els centres històrics de les ciutats, sent Avui, el turisme es reafirma com la una part petita de teixit urbà, indústria que promou la constitueixen un espai simbòlic que instrumentalització deld´Espanya territori amb vista Vía Roma Plaça identifica, diferència i marca la a la creació de productes consumibles. personalitat dels nuclis urbans. Són El territori és així adulterat pels operadors espais de memòria col·lectiva dels turístics, a partir dels seus paisatges, seus habitants. arquitectures, llocs i monuments, fabricar La Missió A la fi dels anys 50, en plena dictadura imatges atractives i fàcilment Avda devendibles, Alexandre Roselló La Rambla desconnectades dels veritables usos Torrent de Franco, s'implanta a l'Estat espanyol de Sa Riera un nou model dela ciutat: la ciutat i costums de les poblacions a les Carrer de desenvolupista, quals suposadament aquestes Concepció que el principal Sant Jaume objectiu de la qual és el creixement imatges representen. Plaça de la econòmic. Aquest desenvolupament I és així com la Déu ciutat desenvolupista Mare de està principalment basat en la indústria dóna pas de a lalaSalut ciutat escenari. En ella Avda de Jaume III del turisme estranger, impulsant la els centres històrics passen a convertirpromoció de múltiples ciutats de l'EstatDistrito se en Centro museus a l'aire lliure, espais Carrer de com a destinacions turístiques. inhabitats on el monocultiu turístic Can Vatlori Ja en els 60 s'orquestra una forta provoca la privatització de l'espai públic, Carrer de la atraure Unió propaganda per aconseguir la desaparició Plaça Maiordel teixit social, del comerç Plaçael deltan Mercat tradicional, i en última instància de la turisme europeu, amb campanyes Parque sonades com aquell Spain is different. identitat local, quedant amb prou feines de la Feixina Sant Nicolau És en aquest context que sorgeix Poble una armadura d'interès arquitectònic a Plaça del Mercadal Espanyol a laPasseig ciutat de Palma a la fi manera d'escenari turístic per aTravessia del Born de Colom de capital. d´En Ballester dels 60. El seu objectiu és reunir les Carrer l'extracció Es Baluard principals característiques dels pobles Dins de la indústria turística, la possibilitat d'Espanya aglutinant atraccions que real de coneixement o descobriment de estalviïn al turista la molèstia d'haver l altre , del que habita aquests territoris Plaça de la del En el Carrer del Drassana Plaça de de desplaçar-se fora deCarrer l illa. que el turista travessa, està intervinguda Avda Adolfo Suárez Conquistador Socors Santa Eulalia període que va de 1959 a 1973, per un constant simulacre Espanya va passar de rebre 4 milions d'autenticitat. Carrer de Ramon Llul Palau de de turistes a multiplicar aquesta xifra Carrer Mateu L'Almudaina Carrer d'En Morey per vuit i rebren més de 34 milions. Enric Lladó SaDesprés Llotja de més de mig segle de boom turístic, arribem a l'actualitat. Monti-Sion Catedral

Museu de Mallorca

Passeig Dalt Murada Parc de La Mar

PASEO CRÍTICO POR POBLE ESPANYOL

POBLE ESPANYOL COMO CAJA NEGRA Analicemos Poble Espanyol como destino último de los centros históricos, como su necrópolis. Si Poble Espanyol nace como museo al aire libre con reproducciones de los monumentos y edificios más representativos de España , esta representación, paradójicamente, contamina hoy al referente original, volviéndose a su vez los centros históricos y monumentos originales, museos al aire libre, como consecuencia de la explotación turística del espacio urbano. Recorramos Poble Espanyol con la mirada del que atraviesa un campo de experimentación. En este honesto escenario creado para la simulación encontraremos los indicios del proceso de "museificación" que el turismo cultural provoca en la ciudad que se vende como auténtica.

NODO REPLICANTE DE LA CIUDAD ESCENARIO ¿Qué queda cuando la ciudad ya no pertenece a sus habitantes sino a la industria turística? Entrena la mirada en esta realidad simulada. Estos son algunos de los síntomas que te ayudarán a identificar la ciudad escenario:

PASEO CRÍTICO POR EL CENTRO HISTÓRICO

PASSEIG CRÍTIC PEL CENTRE HISTÒRIC

LA RÉPLICA SE REPLICA

LA RÈPLICA ES REPLICA

¿Qué espacios de la ciudad de Palma de Mallorca reproducen las lógicas identificadas en Poble Espanyol?

Quins espais de la ciutat de Palma reprodueixen les lògiques identificades al Poble Espanyol?

Poble Espanyol como réplica se replica, salta las fronteras de su recinto privado y se reproduce, en una infinidad de escalas, en la producción de los espacios contemporáneos del centro histórico de la ciudad de Palma de Mallorca.

Poble Espanyol com a rèplica es replica, salta les fronteres del seu recinte privat i es reprodueix, en una infinitat d'escales, en la producció dels espais contemporanis del centre històric de la ciutat de Palma. La rèplica escapa del seu recinte de contenció i es reprodueix, devorant al seu referent, la ciutat habitada. Proposem identificar, mitjançant un procés col·lectiu, els espais de la ciutat de Palma on Poble Espanyol es reprodueix fora de les seves murades.

La réplica escapa de su recinto de contención y se reproduce, devorando a su referente, la ciudad habitada. Proponemos identificar, mediante un proceso colectivo, los espacios de la ciudad de Palma de Mallorca dónde Poble Espanyol se reproduce fuera de sus murallas.

DESAPARICIÓN DEL ESPACIO PÚBLICO

Por ejemplo mediante la promiscuidad de terrazas que saturan el paisaje urbano, privatizando el espacio público, que pasa de ser un lugar de convivencia a «alquilarse» a bares y restaurantes. En otros casos la ciudad escenario enfrenta serios problemas de congestión, saturación y movilidad urbana. DESAPARICIÓN DE LA VIDA URBANA

El encarecimiento de los comercios y de la oferta inmobiliaria provoca la paulatina expulsión residencial a favor de los alojamientos turísticos. Los centros históricos pierden población residente, rompiéndose el tejido social que los mantiene vivos y convirtiéndolos en espacios inhabitados. DESAPARICIÓN DE LA IDENTIDAD Y MEMORIA BARRIAL

Foto: Gabriel Alomar

En muchas ocasiones, aun permaneciendo en el barrio, el residente puede sentirse desplazado de su propio entorno. El comercio tradicional y de proximidad es sustituido por establecimientos destinados a satisfacer la demanda del visitante, creando espacios monofuncionales dominados por las actividades turísticas, adaptados a un nuevo «estilo de vida» con gran capacidad de consumo. 4

CRÍTIC PER POBLE ESPANYOL \ PASSEIG

PASEO CRÍTICO POR POBLE ESPANYOL

PASSEIG CRÍTIC PER POBLE ESPANYOL

Conoce algunos de los grandes hitos de la ciudad escenario española sin salir de Poble Espanyol. Coneix alguna de les grans fites de la ciutat escenari espanyola sense sortir de Poble Espanyol.

SEVILLA

POBLE ESPANYOL COM A CAIXA NEGRA

Arrabal de Triana: inquilinos acosados y desalojos.

Triana ha sido tradicionalmente un barrio obrero, habitado por alfareros y marineros. En las décadas de los 60 y 70 del pasado siglo fue parcialmente arrasado en pos del desarrollismo y la especulación inmobiliaria depredadora. En el PGOU de 1987 se reseña la necesidad de un Plan Especial de Protección del Casco Antiguo de Sevilla, entendiendo que la protección del patrimonio histórico debe servir para la potenciación turística y comercial. Esta intervención detona los primeros procesos de gentrificación, que impactan especialmente en Triana, con motivo de la exposición universal de 1992. Comienza en el barrio un proceso de expulsión de residentes que se extiende a la actualidad. Hoy los barrios del centro histórico suman mas de la mitad (59,78%) de los casos de acoso a inquilinos denunciados. El 43% de los afectados se correspondían con jubilados, de perfil económico bajo, con contrato de renta antigua y que habita en vivienda colectiva de mas de 50 años. La gran mayoría de afectados llevaban habitando la misma vivienda de alquiler durante mas de dos décadas. Actualmente hay visitas turísticas sobre la Triana Desaparecida, en torno a la pérdida de patrimonio material e inmaterial.

Triana ha estat tradicionalment un barri obrer, habitat per terrissaires i mariners. En les dècades dels 60 i 70 del passat segle va ser parcialment arrasat darrere del desenvolupisme i l'especulació immobiliària depredadora. Al AlPGOU de 1987 es ressenya la necessitat d'un Pla Especial de Protecció del Centre Històric de Sevilla, entenent que la protecció del patrimoni històric ha de servir per a la potenciació turística i comercial. Aquesta intervenció detona els primers processos de gentrificació, que impacten especialment a Triana, amb motiu de l'exposició universal de 1992. Comença al barri un procés d'expulsió de residents que perdura fins a l actualitat. Avui els barris del centre històric sumen més de la meitat (59,78%) dels casos d'assetjament a inquilins denunciats. El 43% dels afectats es corresponien amb jubilats, de perfil econòmic baix, amb contracte de renda antiga i que resideixen en habitatges col·lectius de més de 50 anys. La gran majoria d'afectats duien vivint al mateix habitatge de lloguer durant més de dues dècades. Actualment hi ha visites turístiques sobre la Triana Desapareguda, entorn de la pèrdua de patrimoni material i immaterial.

Analitzem Poble Espanyol com a destinació última dels centres històrics, com la seva necròpoli. Si Poble Espanyol neix com a museu a l'aire lliure amb reproduccions dels monuments i edificis més representatius d'Espanya , aquesta representació, paradoxalment, contamina avui el referent original, esdevenint tornant als centres històrics i monuments originals, museus a l'aire lliure, com a conseqüència de l'explotació turística de l'espai urbà. Recorrem Poble Espanyol amb la mirada del que travessa un camp d'experimentació. En aquest honest escenari creat per a la simulació trobarem els indicis del procés de "museïtzació" que el turisme cultural provoca a una ciutat que ven com a autèntica.

NODE REPLICANT DE LA CIUTAT ESCENARI Què queda quan la ciutat ja no pertany als seus habitants sinó a la indústria turística? Entrena la mirada en aquesta realitat simulada. Aquests són alguns dels símptomes que t'ajudaran a identificar la ciutat escenari: DESAPARICIÓ DE L'ESPAI PÚBLIC

Per exemple mitjançant la promiscuïtat de terrasses que saturen el paisatge urbà, privatitzant l'espai públic, que passa de ser un lloc de convivència a «llogar-se» a bars i restaurants. En altres casos la ciutat escenari confronta seriosos problemes de congestió, saturació i mobilitat urbana. DESAPARICIÓ DE LA VIDA URBANA

L'encariment dels comerços i de l'oferta immobiliària provoca la gradual expulsió residencial a favor dels allotjaments turístics. Els centres històrics perden població resident, trencant-se el teixit social que els manté vius i es converteixen en espais inhabitats. DESAPARICIÓ DE LA IDENTITAT I DE LA MEMÒRIA VEïNAL

En moltes ocasions, tot i romandre al barri, el resident pot sentirse desplaçat del seu propi entorn. El comerç tradicional i de proximitat és substituït per establiments destinats a satisfer la demanda del visitant, creant espais mono funcionals dominats per les activitats turístiques, adaptades a un nou «estil de vida» amb gran capacitat de consum.

CRÍTIC PER POBLE ESPANYOL \ PASSEIG

PASEO CRÍTICO POR POBLE ESPANYOL

Conoce algunos de los grandes hitos de la ciudad escenario española sin salir de Poble Espanyol. Coneix alguna de les grans fites de la ciutat escenari espanyola sense sortir de Poble Espanyol.

PASSEIG CRÍTIC PER POBLE ESPANYOL

Coneix alguna de les grans fites de la ciutat escenari espanyola sense sortir de Poble Espanyol.

TOLEDO

BARCELONA BARCELONA

Expulsión de residentes del casco histórico. Durante el pasado periodo navideño Toledo registra el mayor impacto turístico de los últimos años, alcanzando en el centro histórico la proporción de 111 visitantes por cada residente. Esta masificación turística provoca serios problemas de movilidad, creando conflictos entre turistas y residentes. La saturación de establecimientos turísticos ha desembocado en una crisis de crecimiento en el sector de servicios, ahogando al comercio tradicional y de proximidad, afectado por la ausencia de población residente. Y es que el casco histórico de Toledo está des-habitándose mientras aumenta su número de visitantes. El entramado vecinal de muchas zonas del barrio está desapareciendo. Los vecinos son expulsados, empujados por la conversión de viviendas residenciales en hospedaje turístico, y por el consiguiente aumento del precio en comercios y valor de los inmuebles.

Expulsió de residents del nucli històric. Durant el passat període nadalencm, Toledo registrà el més major impacte turístic dels últims anys, aconseguint al centre històric la proporció de 111 visitants per cada resident. Aquesta massificació turística provoca seriosos problemes de mobilitat, creant conflictes entre turistes i residents. La saturació d'establiments turístics ha desembocat en una crisi de creixement en el sector de serveis, ofegant al comerç tradicional i de proximitat, afectat per l'absència de població resident. I és que el centre històric de Toledo està despoblant-se mentre augmenta el seu nombre de visitants. L'entramat veïnal de moltes zones del barri està desapareixent. Els veïns són expulsats, empesos per la conversió d'habitatges residencials en hostalatge turístic, i pel consegüent augment del preu en comerços i valor dels immobles.

Barri Gòtic o el primer parc temàtic. A principis del s. XX es crea, amb diners públics-privats, la SAF (Societat d'Atracció de Forasters) tenint com a objectiu convertir Barcelona en la "capital del Mediterrani". En aquest sentit, des de 1910 fins als anys 50 es va distribuir en l àmbit internacional la revista "Barcelona Atracció a la recerca de nous visitants per a la ciutat. De cara a l'Exposició Universal de 1929, celebrada a Barcelona, es procedeix a la restauració i "retoc gòtic" de monuments i edificis del Barri de la Catedral, que va incloure la "medievalització" dels carrers i la creació d'un "fals històric" que accentuaria l'aspecte gòtic d'aquest barri fins al punt de canviar el nom "barri de la catedral" per la marca "Barri Gòtic", amb l'objectiu d'atraure turistes a la zona. Amb aquesta política es pretén acabar amb els nombrosos habitatges degradats del barri, desplaçant a antics residents a altres zones de la ciutat.

A principi dels anys 80 ja es parla del "model Barcelona", en el qual cobra especial atenció el màrqueting urbà de cara a crear la "Marca Barcelona". La proporció de classes mitjanes al Barri Gòtic disminueix a la fi dels anys 90 en favor de nous residents estrangers (francesos, alemanys i anglesos). El 2015, amb més de 8 milions de turistes a l'any i suposant el sector un 15% del PIB, la nova alcaldessa Ada Colau comença a imposar multes a plataformes de lloguer d'habitatges per Internet (molts denominats "pisos turístics il·legals"), com Airbnb, en un intent per abordar la problemàtica d'un turisme descontrolat a Barcelona.

Foto: Wikimedia Commons

Foto: José-María Moreno García

PASEO CRÍTICO POR POBLE ESPANYOL

Conoce algunos de los grandes hitos de la ciudad escenario española sin salir de Poble Espanyol.

BARCELONA BARCELONA

GRANADA

Barrio Gótico o el primer parque temático.

Barrio del Albaicín: de espaldas al vecindario. A principio de los años 80 ya se habla del "modelo Barcelona", en el que cobra especial atención el marketing urbano de cara a crear la "Marca Barcelona". La proporción de clases medias en el Barrio Gótico disminuye a finales de los años 90 en favor de nuevos residentes extranjeros (franceses, alemanes e ingleses). En 2015, con más de 8 millones de turistas al año y suponiendo el sector un 15 % del PIB, la nueva alcaldesa Ada Colau comienza a imponer multas a plataformas de alquiler de viviendas por Internet (muchos denominados "pisos turísticos ilegales"), como Airbnb, en un intento por abordar la problemática de un turismo descontrolado en Barcelona.

A principios del sXX se crea con dinero público-privado la SAF (Sociedad de Atracción de Forasteros) teniendo como objetivo convertir Barcelona en la "capital del Mediterráneo". En este sentido, desde 1910 hasta los años 50 se distribuyó a nivel internacional la revista "Barcelona Atracción" en busca de nuevos visitantes a la ciudad. De cara a la Exposición Universal de 1929, celebrada en Barcelona, se procede a la restauración y "retoque gótico" de monumentos y edificios del Barrio de la Catedral, que incluyó la "medievalización" de las calles y la creación de un "falso histórico" que acentuaría el aspecto gótico de dicho barrio hasta el punto de cambiar el nombre "barrio de la catedral" por la marca "Barrio Gótico", con el objetivo de atraer turistas a la zona. Con esta política se pretende además terminar con las numerosas viviendas degradadas del barrio, desplazando a antiguos residentes a otras zonas de la ciudad.

Este barrio de la ciudad de Granada albergó históricamente a las clases más desfavorecidas. Ya en S.XIX las hacinadas corralas de los vecinos del Albaicín contrastan con las viviendas de las clases adineradas cercanas al recinto de la Alhambra, que empezaba a suscitar el interés del turismo. La apertura económica del Estado Español a finales de los años 50 da paso al modelo desarrollista, lo que en Granada se traduce en una fuerte promoción de la ciudad como destino turístico, inaugurando en el centro histórico un proceso de gentrificación hoy todavía latente. En 1994, el Albaicín fue declarado Patrimonio de la Humanidad por la Unesco como ampliación del conjunto monumental de la Alhambra y el Generalife. En la última década la tendencia del barrio es la pérdida de habitantes frente a la ocupación turística y el encarecimiento de la vivienda. Sus cada vez más escasos vecinos reclaman en los medios: "No queremos que se convierta en un parque temático, queremos un barrio vivo."

Sin embargo, en Septiembre de 2015 se aprueba un Plan Especial del Albaicín, que desregula los usos de suelo dentro del barrio, favoreciendo el cambio de residencial a hotelero, quedando de este modo a expensas de la especulación inmobiliaria intensiva, rompiendo el ya frágil equilibrio entre la actividad turística y los vecinos del barrio, acelerando su conversión en espacio turístico de lujo, y favoreciendo la privatización del patrimonio público, ejemplificado en la cesión de la Casa Agreda por parte del Ayuntamiento de Granada a una entidad privada.

Foto: Elliott Brown

Foto: Wenjie, Zhang

PASSEIG CRÍTIC PER POBLE ESPANYOL

Coneix alguna de les grans fites de la ciutat escenari espanyola sense sortir de Poble Espanyol.

CRÍTIC PER POBLE ESPANYOL \ PASSEIG

PASEO CRÍTICO POR POBLE ESPANYOL

Conoce algunos de los grandes hitos de la ciudad escenario española sin salir de Poble Espanyol. Coneix alguna de les grans fites de la ciutat escenari espanyola sense sortir de Poble Espanyol.

GRANADA

VALENCIA

VALÈNCIA

Barri de Albaicín: d'esquena al veïnat.

Ciutat Vella y el ocio basura.

Ciutat Vella i l oci escombraria.

El templo de Santa Catalina se sitúa en el corazón del centro histórico de Valencia, Ciutat Vella. La zona se vio especialmente afectada por la gran inundación de 1957, que produjo un grave despoblamiento seguido de un deterioro urbano también causado por la falta de servicios públicos. Los ejemplos de procesos de gentrificación y desplazamiento vecinal de Valencia más claros se encuentran en Ciutat Vella: Barrios como El Carmen o Velluers los sufren en la actualidad mientras el poder público local apuesta por convertir la zona en un escaparate para el turismo low-cost y ocio nocturno con los problemas que conlleva: tensión social con los vecinos por exceso de ruido, subidas de precios en alquileres, etc. En 2013 el medio Valencia Plaza apuntaba "La conversión del centro histórico de la ciudad en un parque temático del ocio basura para atraer borrachos de toda Europa es un objetivo muy criticable por muchas razones". Muy cerca de Santa Catalina se encuentra el Mercado Central, de arquitectura modernista y siendo el más grande de Europa en cuanto a venta de productos frescos se refiere. En los últimos años los comercios y establecimientos gourmet han llegado al recinto y con ellos tour operadores con grupos de turistas -demasiado numerosos según los comerciantesque interrumpen la vida comercial diaria.

El temple de Santa Catalina se situa en el cor del centre històric de València, Ciutat Vella. La zona es va veure especialment afectada per la gran inundació de 1957, que va produir un greu despoblament seguit d'una deterioració urbana, també causada per la falta de serveis públics. Els exemples de processos de gentrificació i desplaçament veïnal de València més clars es troben a Ciutat Vella: Barris com El Carmen o Velluers en sofreixen en l'actualitat mentre el poder públic local aposta per convertir la zona en un aparador per al turisme low-cost i oci nocturn, amb els problemes que comporta: tensió social amb els veïns per excés derenou, pujades de preus en lloguers, etc. El 2013 el mitjà València Plaza, apuntava "La conversió del centre històric de la ciutat en un parc temàtic de l'oci escombraria per atreure borratxos de tota Europa és un objectiu molt criticable per moltes raons". Molt prop de Santa Catalina es troba el Mercat Central, d'arquitectura modernista, el més gran d'Europa en venda de productes frescos. En els últims anys els comerços i els establiments gurmet han arribat al recinte i, amb ells, els tur operadors amb grups de turistes massa nombrosos , segons els comerciantsque interrompen la vida comercial diària.

Aquest barri de la ciutat de Granada va albergar històricament a les classes més desfavorides. Ja al s.XIX les amuntegades corralas dels veïns de l Albaicín contrasten amb els habitatges de les classes adinerades properes al recinte de l Alhambra, que començava a suscitar l'interès del turisme. L'obertura econòmica de l'Estat espanyol a la fi dels anys 50 dóna pas al model desenvolupista, la qual cosa a Granada es tradueix en una forta promoció de la ciutat com a destinació turística, inaugurant al centre històric un procés de gentrificació encara latent. El 1994, l Albaicín va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco com a ampliació del conjunt monumental de l Alhambra i el Generalife. En l'última dècada la tendència del barri és la pèrdua d'habitants enfront de l'ocupació turística i l'encariment de l'habitatge. Els seus cada vegada més escassos veïns reclamen en els mitjans: "No volem que es converteixi en un parc temàtic, volem un barri viu."

No obstant això, al setembre de 2015 s'aprova un Pla Especial de l Albaicín, que desregula els usos de sòl dins del barri, afavorint el canvi de d ús, de residencial a hoteler, quedant d'aquesta manera a costa de l'especulació immobiliària intensiva, trencant el ja fràgil equilibri entre l'activitat turística i els veïns del barri, accelerant la seva conversió en espai turístic de luxe, i afavorint la privatització del patrimoni públic, exemplificat en la cessió de la Casa Agreda, per part de l'Ajuntament de Granada, a una entitat privada.

Foto: Trevor Huxham