Cusinadas 2013
Vilaverd
8 de juny del 2013
Vaig a intentar fer un re-sumen de lo que ant sigut les cusinadas del 2013, u intentaré fer a la meva manera i por lo tant obert a totes les objeccions i criticàs possibles (en respecte ), axó si procuraré feror en certa dosis d'humor o ironia encara que encerts moments també sortiran moments de nostàlgia inclús de una certa tristor , tinc de puntualitza que intento redactar-las un any després de aver fet la primera , deixadesa , mandra , falta d'inspiració....... Seguin el meu propi guio en tinc de remuntar al 1949 concretament al 16 d'octubre , segur que la major part es preguntareu un ta va ara aquest , no tots , aquest dia va néixer la Maite , (la silenciosa , en perdonàs..) i que i te que veure pues si , en aquell moment de la seva arribada a aquest mon es va tancar la quadratura dels cosins , ja i érem tots. En aquells primes anys de la nostra infantessa , vam tindre la sort de reunir-nos tots en moltes ocasions , pro tenim de reconeixia que no per iniciativa nostra no teníem edat , ja se nen cuida-ban els nostres pares o las circumstancies , comunions bateigs , casaments o alguna onomàstica que altre , ara en els temps actuals per aquest ultim motiu no se en donen gaires , ens vam anà fent grans , ens van casar, ajuntar, van tindre fills , el fills se anaven fent grans , las circumstancies tornaven a manar en les trobades malauradament moltes doloroses , totes no desitjades , el fills molts també van formar parelles van apar-eixe els nets , en conjunt la desídia o la mandra van aconseguir que els contactes fossin cada vegada mes esporàdics al menys per alguns , jo inclòs . Va tindre de produir-se un altre de aquests moments dolorosos e inesperat , concretament el 12 del 12 del 2012 , data que es va produir el traspas del Joan Ramon , va provocar que ens tornéssim a trobar junt amb altres moltes persones en un moment molt dolorós , entre altres cossàs de mol-te mes importància , va provocar la trencadura del cercle dels cosins , ja en faltava un ......la mort d'ell va provocar que moltes cosses tornessin a un sempre tenien de aver estat . En un dels moments de sereno , pocs , la Quinita , va insinuar que no podi-am tornar esperar a trobar-nos per motius semblants , que tindríem de posarnos d'acord i reunir-nos mes sovint , no se com va ser si per acord o per oferiment voluntari , es va comprometre a portar a terme la primera trobada...... ai Quinita el teu bon cor sempre et marca el ritme i ames aconsegueixes moltes vegades que altres et segueixin , no sempre , pro per axó en aquest relat seràs la incansable...
Els dies anaven marcant el seu ritme , el contactes entre tots els cosins eren una mica mes freqüents (no gaire..e ), quant al me-ins jo i la Fina amb la Obdulia i el Xavier ja mes contacte , amb el Frederic continuem igual , tu allà i jo aquí , amb la Anabele i va averi un o dos correus , pro esta posada tan amb el Facebook .... i com que a mi no en cava de agradar...... amb la Margarita i el Llorenç el contacte es mes freqüent tan per el ordenador com físic , quant venen a Vilafranca ens topen moltes vegades , amb el Jordi i la Conchita , a traves del correus , lo mateix que en la Quinita i una mica me-ins amb la Mai-te , cosa diferent us passa amb els de Barcelona , que es trobeu o es relacioneu mes sovint , des-de fa molts anys.... L'incasable...la Quinita , es va posar en moviment , las trucades telefonicas van ser moltes , m'imagino que a tots , primera proposició que us va ve, el 8 de juny.. a Vilaverd... Ens va semblar ve , no teníem cap compromís i sapiguem-tu no l'agafaríem prioritat total , al dia 8 de juny a Vilaverd. En vaig a permetre fer una mica de historia de Vilaverd (copiada) per que tots en situem on serà la primera cusinada........... El municipi de Vilaverd es troba a la part més meridional de la Conca de Barberà. El seu terme, sota els contraforts orientals de les muntanyes de Prades, és molt accidentat. En un turó al costat del ferrocarril es troba el lloc més típic i pintoresc de la vila: el santuari de la Mare de Déu de Montgoi, un edifici de molt bella factura, probablement del s. XV. El nom de Vilaverd denota la presència d’alguna vila romana, hipòtesi reforçada pel fet que la carretera Salou-Artesa segueix l’antiga Via Aurèlia. El poble està format per tres parts: el nucli medieval sobre el solc del riu Francolí, les masies o viles noves i la zona del santuari. Al nucli medieval trobem l’església de Sant Martí, del s. XI, els safareigs públics i edificis com Cal Reganyós, un dels més antics de la vila.
En el seu terme conflueixen les aigües del Brugent i del Francolí, per això Vilaverd és rica i famosa , vall dels rius de la conca. La seva situació també permet gaudir de diferents rutes per la natura, com les muntanyes de Prades o el cim de Miramar. Els habitants de Vilaverd viuen de la indústria complementada amb l'agricultura. La cooperativa agrícola aglutina la producció dels conreus principals típics de la Conca: la vinya, els cereals i les oliveres. Després d'aquest historial vers a Vilaverd , sols falta fer una petita observació , per quasi tots sabuda de la tria d'aquest lloc per retrobar-nos . Aquesta contrades son las originaries de la família de la Quinita per la banda del seu Pare , el tió Manel , i on amb la seva Mare , la tia Magdalena , van passar molts dies al llarg dels anys , es una casa que de en mica en mica la van anar arranjam , va ser lloc un si reunien en mes de una ocasió amb la resta de la família , per la meva part sols recordo averi estat en una ocasió i de una manera una mica borrosa en quant a records , de totes maneres , ja estem situats i la resta de detalls ja en els donara l'amfitriona , la Quinita Tornem a las noticias que anàvem reben de l'organitzadora , passats uns dies nou comunicat de la Quinita , tots d'acord , quant va dir tots u va fer amb una certa eufòria. No i va averi baixàs , la Obdulia baixaria amb el Xavi , el Frederic vindrie amb la Anabele el seu company Frederic i el seus dos fills, Ruben i el Frederic , junior Es de ressaltar que els esforços i la feinada que avia desar-rollat l'incasable ..la Quinita , tenien el seu just premi , reunir-nos per primera vegada a tots no era tan fàcil i me-ins amb algun-as circumstancies no propiciàs...... Nou comunicat , serà a Cal Maginet , que esta dintre mateix del poble , mes endavant ja us comunicaré el menú per que a se posi-ble escolliu el segon plat.
Ens va enviar el menú de Cal Maginet... Proposta a esculli entre dos primes dos segons i tres postres 25 $ per persona Pa , vi , cava , aigua , cafè , infusió , copa inclòs * Amanida de Salmó i peres confitades Carbassons farcits de formatge * Llobarro al forn Coste-llas de porc amb salsa de vi i mel * Flaó (pastis Eivissenc de formatge) Pastis de xocolata o Carpaccio de pinya amb crema cremada *********
Trucada a la Quinita , de segon voldrem Llobarro al forn , consulta afegida a quina hora tenim de estar a Vilaverd , es va contestar entre onze i dotze , que axis feríem una mica de visita turística , primer a casa d'ella i després abans de dinar a Cal Maginet , que estava situat en un edifici molt antic i mol ben conservat El 8 de juny a les onze i mitja o dotze estaven aparcats a la Plaça Catalunya davant mateix de allà on teníem de anar a dinar, a llavores va començar el esbrinar quin de aquells petis carres ens portaria a casa la Quinita.... El records que jo tenia de Vilaverd eran mot confusos , me imaginava que la carretera travessava el poble i el partia en dos i que la casa dels Pedra estava situada allà mateix...... totalment equivocat , i a mes molt impressionat de lo bonic que es els seu casco vell.. Al poc rato de començar el recorregut van trobar el Llorenç i la Margarita , com que ella i avia estat moltes mes vegades de-seguida u vam trobar
Ada-vant mateix de la casa ja es van trobar amb la Quinita , la Maite , lo que junt am la Margarita , ja tenia a les tres cosines juntes , que devien esbrinar o contemplar junt amb la Fina............?? ¿ Que devia portar la Margarita en aquella bossa , foto vídeo digital ....?
Al poc va arribar el gendre de la Maite amb una neta...........
M'entres arribaven la resta de la família ,van començar la visita turística a la casa de la Quinita , van començar pels baixos , tot molt net , ple de records acumulats durant els anys , es notava la ma del Pedró , en tots els llocs , recordo que era un manetes , altres ja avien estat renovats per la Quinita . Tot un plegat amb el Llorenç i a mi ens va demanar l'opinió de que ens a semblava si li entraria per el portal un cotxe de aquests , carre molt estret , entrada molt peti-te .?
Si mal no recordo amb va dir que normalment agafa el tren , en aquesta ocasió vaig entendre que la Maite i ella també i avien vingut Vam continuar la visita cap l'estan-cies superiors, tenies de anar al tan-to amb els es-graons , ne estava ple d'ells el se una casa antiga no estava tot al mateix nivell
Lo que es el salo , al costat del menjador i te la tele un sofà i un moble mes que centenari . Una vitrina-bufet que les seves arrels son segurament de la casa de la padrina de la meva Mare que des-pues va passar al carrer Misser Rufet i que quan van anar a viure el meus Pares i germans al carre de Amàlia , va vindre a parar aquí a Vilaverd , axó si restaurat amb una capa de pintura
Moment solemne , on van descobrir lo de la bossa de la Margarita , va repartir entre tots el cosins,una foto recull de quant van fer la primera comunió, gracies Margarita Com es pot comprovar amb les dues fotos, ja aviant arribat el Jordi i la Conchita i també el "copito de n...." Frederic , el meu germà , l'Anabele el seu company Frederic i els seus dos fills , sols faltaban la Optulia i el Xavi que no van trigar gaire en arribar
Margarita ja veus en qui tes ajuntat per sortir en aquest foto , si tots dos son cosins teus pro noia... fotogràficament no estas mol ben acompanyada ja massa diferencia a favor teu.... Tan en la foto de dalt com en aquesta el fondos muntanyosos son molt bonics el Xavi de espatllàs de que u tapa tot , a mes presumeix a Instagram ...com podeu veure tan l'Anabele com el seu company Frederic i el mateix Xavi , estaven mirant cap a terra i es que vigilava o miraven els nens , ..... entre el que tirava la foto ( jo ) i el diferents nivells que te la casa , molts es-graons ja cal que vigilis Quinita , de totes maneres la foto la podia aver tirat millor Va arribar un moment en que el trafic per dintre la casa era intens , a mida que avien anat arri-van , la visita turística es reproduïa , una vegada ja tots u aviem "xafardejat" tot , i com que el rellotge no parava , la Quinita , va decidir que calia anà cap a Cal Maginet , per fer la visita al interior de la casa , prèvia al dinar
Tots en comitiva vam anar cap a Cal Maginet , devíem de fer patxoca , encara que molta expectació no , es te de tindre en compte que el poble te uns cinc cents habitants i a la part vella no i viuen gaires , las cases son mes aviat segones residencies. Pels carres estre-tets i molt macos quasi no van trobar ningú si de cas darrere de alguna finestra a lo millor ens mirava algú , de fet jo vaig comprovar que ens observa-ban . Al arribar ja ens espera-ban , de-seguida es van posar a la nostra servei per mostrar-nos la casa , Cal Maginet és una esplèndida casa de poble al bell mig del Nucli medieval de Vilaverd. La part de la vila on és Cal Maginet fou construïda entre a els segles XII i XV i de la casa Trobem documentació escrita datada del 1605, a l'hora que a els escuts de la família Batlle, una de les principals hi de la comarca, guarneixen el sostre de la sala principal.
El temps i la història ens acompanyen en cada punt de la casa. A la planta baixa és conservin, en perfectes condiciones, nou arcs de pedra, a l'estil gòtic civil característic de la zona La Fina ja esta averi-guant mes detalls amb la "guia" i el Llorenç ja es despista....... que busca a lo millor..... busca axó
El que havia estat e1 safareig públic , amb uns espectadors molt interessats , el Frederic i el Rubén , no crec que anessin a rentar roba pro si que devien mirar els peixos També hi trobem vestigis d'e1 molí d'oli i unes piques esculpides en pedra.
En el celler s'hi troben 3 cubs revestits de rajola. Un d'ells circular, soterrat i, con 4,2 m de diàmetre i 4,2 m de fondària, tenia uns 50.000 litres de capacitat. L'escala està coronada per una magnífica volta decorada a l'estil del segle XIX (de l'època), i una claraboia ovalada que dóna llum i calidesa a tota la casa.
Varam anar pujant cap a les plantes superiors on i avia les habitacions totes elles amb un llits tirant a espectaculars i amb uns serveis també molt amplis , i havia variàs sale-tas o zones d'esbarjo
De petites terrasses interiors ni avia variàs ,o sigui que la casa estava ben airejada i amb una bona lluminositat , tot lo que li permetia el esta situada en el mig del poble i rodejada de altres edificis que encara que no eren alts li resta-ban perspectiva paisatgística Com que la casa es tan gran i ben conservada , esta plena de petis detalls
Jo en tot aquest recorregut , apart de intentar seguir las explicacions de la "guia" , intentava esbrinar on estava el lloc a un dinaríem ......... La Fina deuria tenir els mateixos pensaments , quant li va preguntar a la Quinita , allà es un menjarem, amb suposo que la resposta deuria ser afirmativa..... Efectivament avien arribat amb al final del to-ur turístic a lo que en podríem dir a les golfes o sigui a sota taulada , molt ben acondicio-nada per ser-viri menjars
La sala era bastant gran amb uns grans vent-anals que li donaven claredat , la vista eren las casĂ s mes properes i al fons las muntanyes .....
Van anar prenen possessió de l'estància , ja degudament preparada per el dinar el personal demostrava la seva eficiència , no era molt nu-meros , jo sols vaig veure dues persones i com no i avie cap mes comensal , apart nostre , va ser suficient , de fet la Quinita ja ens avia comentat que obrien mes endavant , que en aquesta ocasió u van fer per nosaltres sols , (influenciàs de la incansable) Lo primer que van fer , no se de qui va ser idea , es fer-nos la foto de grup pertinent , deuria ser per si algú aixecava massa el colze durant el dinar i després no agües sortit desmillorat , este de reconèixer que en conjunt vam sortit bastant afavorits. Com que a sobre la taula ja avia distribuïts uns quants platets amb patates i gerros de aigua vam pogué entretenir la set qui en tenia i la gana , amb aquest "impas" abans de que ens serveixin el dinar , va donar lloc a fer "petar la xerrada", la Maite ,la silenciosa , encara que no enraoni gaire se entera de tot i crec que treu la opinió mes valuosa de tots nosaltres . El Jordi , segur que un dels temes deuria ser sobre els seus viatges quinzenals (amb el inserso) , amb aquest tu i la Conchita també vau estar quinze dies ......i ballant cada nit ... noi en tindràs de dona la recepta , no espero la resposta pro si la vostra comprensió....... La Margarita estava eufòrica , xerrant en tots i en totes , des-pues del "tanto" de haver repartit per tots , el records de la nostra primera comunió , pro es tingut un fallo faltaven las Peladillas , os en recordeu....... I el Llorenç , el meu conseller de ordinador i gran expert amb ell , (Mis Queridos Cuadernos -Mi Querida Opinion ) encara que avui el continuo veien com si diguessen una mica preocupat , que encara no las trobat ,....... que no recordàs que era a Port Lligat.... Axó del Facebook es la hòstia (perdo) un se nen entera de tot e inclús de lo que no vol , per axó non soc partidari per molt que un el domini , encara que en alguna ocasió siguin coses bonàs Per exemple , Anabele per que no te explicat encara el teu Pare que els castells o els falcons no es fan axis.... i no te-niau una altre manera de vindre que en bicicleta i els Frederics grans....
El que faltava el meu germen-et Frederic , pro qui te aconsellat aquest perfil ja se que no en fe-ras cas pro pel meu pare et era mes adient un de aquests altres tres En tants comentaris a favor qualsevol el canvia ,tot el Rosello i part de Catalunya a favor........ Deu se que la meva visió comercial continua no sent gaire bona , pro continuo creien que el teu peculiar "gancho" perdera efectivitat i entre-ras mes en el àmbit de Iaio , que mirant o be es lo que et pertoc-ta........je.je.je.... A veure.... que no tenim de dinar ? , tanta xerrameca , de fet aquesta era una de las condicions de la Cusinada , poder comunicar-nos visual-ment , pro segur que u continuarem fent entre queixalada i queixalada
El Frederic i el Rubén també tenien gana i van començar a fer feina amb el bistec amb patates ,amb un cop de ma del pare de quant en quant
Lo de anar xerrant entre queixalada i queixalada un van anar practicant tots i mai amb la boca plena....quasi tots de primer van menjar l'ensalada
Com abans i esmentat de primer quasi tots van menjar l'Ensalada de Salmó en Peres Confitades , al Xavi se li nota que li anava la menja en canvi al Llorenç la cosa no anava tan be , las ensalades crec que no son un dels seus plats forts pro com que els Carbassons Farcits de Formatge , tampoc.......va optar por el mal menor El Xavi de fet es un tot terreny , en tot per tot i en tot....... quantes vegades es canviat de perfil en Faebook , es inesgotable amb els temes , de fet es un lluitador incansable , en tot...dona la seva opinió i també orientacions o consells , treballa , fa cursàs , intervé en cats de gin , fa fotos , de fet es mou en tots els àmbits , te mes de mil docents amics en Faebook......es Inabastable amb suposo que aquesta opinió meva no comportara que en dedique un verset amb els diables ......oi..... Com que també cuina en va insinuar que a lo millor portaria una paelleta a la Cusinada ,el Llorenç a lo millor togues agraït.....es de Cal Maginet .. ??? Crec que en torno a enreda i no segueixo el relat del dinar de segon i avia Llobarro al Forn o Costell-as de Porc amb Salsa de Vi i Mel No en va donar temps de fe el reconte dels que menjaran peix o carn , pro com que tothom estava enfeinat dauri-ant de estar tots satisfets
Tot aquests menjars van es tar regats en tot moment per vins i caves de la Conca de Barbera , i com es natural aigua , abundant al final...... El Rubén i el Frederic no estaban immersos en tot aquest batibull , ells s'entretenien amb lo que l'Anabele els i avia portat......... També es molt activa en el Faebook , por lo menys a triat un logo molt mes maco que el de el seu pare Vam arribar al postres per cert molt bons , del menú en podíem triar entre tres......
Flaó pastis Eivissenc de formatge
Pastis de Xocolata *
Carpaccio de Pnya amb Crema Cremada
Tampoc tinc control dels que van menjar un postre o el altre , no pateixis Quinita sigui quin sigui al deuriam trobar tots bo
Semblava que la situació estava controlada , tots fèiem cara de satisfets els dos Frederics , sèniors feia rato que tenien una conversa molt explicita....... van prendre cafès infusions i chupitos alguns ..jo de orujo....altres no u se.....
Avia arribat el moment de que acada "escu" lo seu , o sigui passar comtes a la Quinita no li sortien els números , no i avia qui l'ajudes i mes de un es devia fer el despistat , sor que a la incansable se en va sortir...... Seguin les indicacions de la noia que ens avia servit teníem de fer la foto de grup a l'escala sota la cúpula , en es la va tirar ella i com sempre gracies a nosaltres vam sortir "magnifiquis" ........un bon record
Ens vam des-pedi de Cal Maginet , tot molt correcte la Quinita va proposar-nos de anar fins el riu i axis estiraria m una mica las cames i al mateix temps facilitarien la digestió , el Xavi se en va anar , el noi avia mes que complert i la Obdulia tornaria a Vilafranca amb nosaltres El passeig fins el riu va donar lloc a mes xerrades entre nosaltres , encara que els temes quasi tots estaven relacionades amb Vilaverd .
Durant aquesta passejada la Quinita en va nombrar agent comercial de la Coral en la que ella cantava per si li proporcionava algun contacta per que pugues-in actuar per Vilafranca o voltants , com que li aviam explicat que la Joana i el Aleix , cantaven a la Coral de L'Almunia , que els encarregats de la coral no els interesses fer un intercanvi d'actuacions ....... Por lo que es pot comprovar les activitats de la Quinita son incansables i aquí a Vilaverd te una activitat social constant i si no ja es deu entretenir a Barcelona , por lo que es pot comprovar en una de las fotos la seva potencia de veu deu ser notòria “El Cau Musical de Vilaverd” fa el seu tradicional concert de Nadal a l’església parroquial de Sant Martí, un espai ideal per a aquest concert amb la seva intimitat i la seva acústica, es de ressaltar el reta-ble , molt maco , que ja a darrere del altar major com es pot comprovar en la foto del costat
Tot xerrant vam arribar fins a la riba del riu , no portava gaire aigua , a l'esquena teníem la panoràmica del poble de Vilaverd
En el seu terme hi conflueixen les aigües del Brugent i del Francolí, just després de rebre les del riu Anguera i de la Vall , per això Vilaverd és rica i famosa per se la vall dels rius de la conca. Ja de tornada de "l'estirada de cames" o visita turística al riu vam anar a un altre indret interessant del poble el... Safareig públic de Vilaverd Els antics safareigs estaven situats vora el riu Francolí, alimentats per la font del Riu, i després de la construcció dels nous es van seguir utilitzant per rentar la roba dels malalts. Van desaparèixer en uns aiguats l'any 1994. Els actuals, situats a prop de l'església, tenen una estructura d'encavallades de fusta sobre columnes de fosa Aquestos dos feien molt bones "mi-gas" , sort que també els vigilava la Conchita , de fet vam donar per acabat el to-ur turístic a mes ni avia que tenien de fer bastants kilòmetres , per lo que vam anar cap a casa la Quinita . Vam aprofitar per fer las necessitats "prostaticas" els que tenien urgències , l'amfitriona va dir si volíem veure o menjar , no se si algú va veure un got d'aigua , es va decidir que la propera cusinada la organitzarien la Margarita i el Llorenç .
Els primer de emprendre la tornada van ser els Frederics , la Anabele i el Rubén , eren els que tenien el retorn mes llunya , es vam des-pedi tots de tots , ja ens trucarem..... ??? La Quinita i la Maite no torna-ban fins l'en-dama amb el tren , el Jordi i la Conchita cap a Barcelona....i el Llorenç i la Margarita anirien a dormir a Vilafranca , volia veure el cotxe del Llorenç , pro en va defraudar....... Nosaltres , la Fina , La Obdulia i jo també es van encaminar o mes ven dit encotxar i cap a Vilafranca , encara que amb vaig embolicar al tindre de creuar Valls i una mica mes vaig a parar a Tarragona (mania castellera que i tinc a Valls ) , les dones con-que no van parar de xerrar ni se en van donar compte , mes ben dit si , per culpa dels meus me-cagons ...... Sols en queda fer un petit Resumen de aquesta primera Cusinada , molt bona d'iniciativa que va tenir la Quinita en el seu dia , l'organització de la diada un deu sobre deu , el entorn molt adequat , apart de retrobar-nos , recorda molts dels nostres familiars ja traspassats que també en el seu dia van coincidir en el mateix lloc Desitja sobre tot que la II Cusinada es pugui celebrar i que la quadratura actual del cercle (cussins) i puguem ser tots..........
Aquest relat el dono per completat el 4 - 4 - 2014
II Cusinada
Camprodon
28 de setembre del 2013
A primers de setembre la Margarita i el Llorenç van començar a donar senyals en quant a la II Cusinada , pregunta "letal" e imprescindible que es vindrà ve el 28 de setembre a Camprodon , contesta per par nostra al cap d'uns dies , SI ...... van passar uns quants dies mes , no gaires , i vaig començar a rebre correus de part del Llorenç , informatius de la diada....... Tinc de fer un comentari en quant si per la meva part intento fer un relat de la diada igual que i u intentat en la primera cusinada , amb aquell era reflectit tot segons lo que recordava (com sempre) no prenc mai notàs sols la cronologia que me indica las fotos i algun afegit de la historia del lloc (buscat i copiat) , pro amb aquesta ocasió molta informació es la que ja ens anat enviant el cusinet Llorenç (recordeu mestre del ordenador) , afegida a la que ens va donar in-situe la cusi-neta Margarita , m'entres fèiem el recorregut turístic molt completa ......pro i arribat a la conclusió de que com l'in-consciencia es cosa de valents , no pas de covards.......encara que també u pot ser d'agosarats ????? , en fin que sigui lo que deu vulgui si u aconsegueixo , ja se sap que estic obert a la critica , per justificar una mica las possibles errades faig cons ta que començo el relat el 5 de abril ... Crec que d'entrada no tenim de fer cap preàmbul en lo que es refereix a la Cusinada en si , el millor preàmbul es que serà la Cusinada II ... aquesta apart de la feinada de organitzar-la , te l'experiència de la que es va fer per primera vegada amb el objectiu complert sobrada-ment i amb una sola organitzadora , la Quinita l'incansable , en aquesta ocasió en sereu dos en perfilar la jornada , ull i a la feina , encara que crec que entre la Margarita , l'impecable i el Llorenç el mestre tenen el objectiu molt alt seu abast , de moment el escenari que en esculli't per trobar-nos esmolt maco , encara que jugar-ant (lo mateix que la Quinita amb el seu cas) de ser lo que es podria dir de jugar el partit en camp propi o sigui a casa . Si i tenim de afegir la meva opinió en quant el lloc , he de dir que es un zona que sempre a tingut un atractiu per mi , amb el transcurs dels anys en estat bastantes les vegades que li visitat , hostejat que recordi sols una , ara de visita turística per compr-ari embotits , de pas cap altres contrades , Baget , Motllo , Setcases , Sant Joan de las Abadesses , collada de Tosses.......en companya de amics , de família una vegada amb els pares , un altre em els fills i la mare de la Fina etc.... o sigui que per mi lloc apropiat , a mes xafardejarem el apartament del Llorenç i la Margarita.....i podrem comprar embotits i gallet-as Birba si se escau
La Margarita , la impecable , quant va tindre quadrat els qui seriem u va comentar am el Llorenç i aquest es va enviar el logotip de la trobada amb la data ven clara , el cartell es molt entenedor , surten els punts de sortida dels diferents participants de la diada. Ni ja que surten de Barcelona , de Vilafranca, de Girona que tots es desplaçarem en cotxe , que ens trobarem a Camprodon . Férem la gran fartona (perdo pro els Simpson u escenificam)amb el no me arriba el missatge es amb aquest que representa que dorm , que vol dir que no s'adormin i siguem tots a l'ora convinguda o que pernoctem a Camprodon ?? Abans d'entrar en detalls de la Cusinada II , vaig a fer una mica de resum de la historia de Camprodon (copiat) Camprodon es una població situada a la comarca del Ripollès, te una extensió de 102,99 Qm² i una població de 2.344 habitants. Es troba en un espaï natural de muntanya de gran bellesa, amb interessants monuments, un actiu centre comercial amb botigues variades de gran qualitat especialment vestit, alimentació - amb exquisides especialitats de la comarca -, etc. Te importants monuments medievals, renaixentistes i modernistes i es punt de partida d’interessants rutes excursionistes. A pocs Quilometres, les pistes d’esquí de Valter 2000, prop de la veïna població de Setcases afegeixen un atractiu més amb la possibilitat de practicar diferents tipus d’esports d’hivern. El nom de Camprodon sembla derivar del llatí "Campus rotundus" - Camp Rodó - termes que mencionen un camp envoltat de muntanyes.
La vila està situada a la confluència dels rius Ter i Riutort, a una altura de 988 metres. L’aiguabarreig d’aquests rius, divideix la població en dos espais diferents, la "Vila de Dalt" que es l’antic nucli monàstic i la "Vila de Baix" que agrupava dintre de l’antiga muralla els entorns de l’antic castell - avui en ruïnes - i que gira al voltant de l'actual Plaça d’Espanya en que trobem l’església de l’antic convent del Carme (segle XIV), el Casal de Can Marquès d’estil renaixentista i edificat al segle XVII i l'Ajuntament de la vila d’estil gòtic català amb façana renaixentista del segle XVI Entre aquest dos espais, es situa el "Pont Nou" que s’aixeca sobre el Ter, construït entre els anys 1196 i 1226, refet parcialment al segle XIV i restaurat novament l’any 1930. Pont de pedra d’un sol arc que suporta un ampli pas de doble pendent d’imposant aspecte i que està unit a una solida torre de defensa pel cantó de la trama urbana de la població. Es l’element més característic de Camprodon i està declarat Monument històric artístic d’interès nacional. L’origen de la vila es situa als voltants del segle X amb la construcció del monestir de Sant Pere, posteriorment l’església de Santa Maria va ser consagrada com a església parroquial. Ramon Berenguer III va fer l’any 1118 una concessió de mercat a la vila que després de nombroses disputes entre els comtes i els abats, va ser finalment venuda a la corona l’any 1251. Va ser ocupada durant la guerra contra Joan II entre 1464 i 1472. Posteriorment va ser ocupada pels francesos (Duc de Noailles) el 1689. Quedà finalment en mans de la Generalitat fins el final de la guerra de Successió en que va passar junt amb el conjunt dels territoris dels Països Catalans i la Corona d’Aragó a la Corona d’Espanya pels Decrets de Nova Planta. Novament va ser ocupada pels
francesos (General Dagobert) l’any 1794 durant un curt període. Durant les guerres carlines, al segle XIX, fou ocupada en diverses ocasions per les forces d’aquests pretendents al tron d’Espanya. La darrera destrucció que sofrí la vila se situa en el si de la tercera guerra carlina (1872-1876). En aquest cas, Camprodon es trobava dins el territori adscrit al bàndol carlí del pretendent Carles VII i fou escenari d'operacions militars. .
Amb l'arribada de la restauració borbònica del territori, Camprodon experimentà una notable prosperitat i estabilitat. Entre la puixant burgesia catalana, Camprodon es convertí en una destinació de vacances de muntanya. La "Suïssa dels barcelonins" en paraules de Bosch de la Trinxeria experimentà un fort creixement urbanístic, amb l'aparició d'immobles d'arquitectura singular. L'alcalde de , Barcelona Bartomeu Robert i Yarzabal fou un dels primers membres de la colònia d' burgesos a Camprodon, quan inicià el costum vers el 1877. La proximitat del ferrocarril a Sant Joan de les Abadesses augmentà la potencialitat turística de la Vila. Amb tot, la guerra civil espanyola estroncà aquesta prosperitat turística, i fins a l'etapa del desarrollismo franquista, la vila no tornà a recuperar el turisme perdut, aquest cop com a turisme de masses. Actualment, Camprodon és una destinació important dels estiuejants de muntanya. En un altre ordre de les coses, Camprodon fou el lloc de naixement del compositor Isaac Albéniz i de l'escultor Joaquim Claret i Vallés Llocs d'interès , encara que en la visita turística que van gaudir tots junts amb la Margarita i el Llorenç van mostrar-nos molt d'aquests llocs i amb el permís d'ells dos vaig afer un "avant match" , Camprodon té a part de la seva bellesa natural, interessants construccions que han anat definint la seva personalitat al llarg de la història. El Pont Nou que es probablement el monument més característic de la vila.
El Monestir de Sant Pere que es l’ultima resta de l’antic monestir benedictí de Camprodon establert cap a l’any 950 pel Comte de Besalú. Es un monument històric-artístic Nacional des de 1931.
Les Esglésies de Santa Maria de Camprodon d’estil gòtic del segle XIV i del Carme de l’any 1352.
Església parroquial, originalment depenent del monestir de Sant Pere. La plaça era el cementiri parroquial i els jardins i part del pati de les escoles, el del monestir. Gòtic. Substitueix l'original del segle XI de tipus romànic. Opus spicatum al campanar, segurament per imitació d'una paret o element original anterior, probablementromànic.
El Passeig Maristany dissenyat per l’arquitecte Bernardi Martorell i Puig als inicis del segle XX, es un dels primers espais urbans de Catalunya dedicat a l’estiueig.
Deixem la historia de moment i anem cap els correus del Llorenç , es va enviar un de molt complert i entenedor , me-ins per mi com es veurà al anar seguim per part meva alguna de las moltes indicacions que en ell ens mostrava per arribar a bon port i altres detalls.... com que no i agut manera de reflectir directament el PDF a aquest relat , en permeto imitar al mestre Llorenç
El Llorenç indicava clarament en las seves indicacions que al arribar a Ripoll agaféssim cap a Sant Joan de las Abadesses i seguíssim en direcció a França asta trobar Camprodon Jo "mi menda larenda" al arribar a Ripoll en vaig equivocar i vaig seguir fins Campdevànol o sigui en direcció a Ribes de Freser, sort que men vaig donar compte i vaig donar la volta i reculant enrere i agafar la direcció correcta fen axó si una ruta turística mes llarga , esporàdica a Campdevànol i una mica mes completa a Ripoll al tindre de creau-lar dues vagades Seguim amb les indicacions del Llorenç Al arribar a la entrada a Camprodon (primera rotonda) seguir recta direcció MOLLO – FRANÇA. A la segona rotonda gireu a la esquerra passant el pont del riu y agafeu el primer carrer a la dreta - A la esquerra veureu la urbanització LA CAMPA, aneu fins al fons a la plaça rodona – ES L’EDIFICI MES PETIT A LA DERETA (EDIFICI NERET Seguir la ruta. CAMPRODON – LA CAMPA . EDIFICI NERET – PLAÇA EUROPA – 1º 2ª LLORENÇ I MARGARITA – TEL 608937741.
Arribada de 11 a 12 del matí. Petons i abraçades. 12...Passeig per Camprodon - Monestir, Carrer València, Plaça Dr Robert, Passeig Maristany, Pont Nou, Plaça del Ajuntament, Passeig dels Castanyers... 14... Dinar a Restaurant “Antic Mas” de Camprodon.... Menú a esculli 20€Sobretaula… cafès, copes i puros apart… Passeig per fer baixar el dinar. Ressopó de Ratafia amb galetes Birba. Comiat.... *********** Fem una mica d'informació sobre el lloc a un anirem a a dinar El Hotel Restaurant Antic Mas , situado en una antigua casa familiar de época remodelada casi en las afueras del pueblo. Es un hotel que tiene el restaurante en la parte posterior con unas vistas excelentes al Rio Tort antes de que éste se una con el Ter. Mesas amplias con manteles de telas y salvamanteles de papel y cubertería y vajilla correctas , correcta separación de las mesas y la iluminación creo que peca por exceso. En conjunto el marco es muy agradable ya que tiene una gran cristalera que da a una terraza sobre el rio, pudiendo ver el precioso camino de la Font Nova mas alla del rió. Com es podeu imaginar aquest comentari sobre el restaurant , li tret de un que i va dinar en uns altres moments i de un altre pais.......
El Llorenç la vigília encara es va enviar mes indicacions sobre la Cusinada II , la de la previsió del temps , com recordareu , "com si com sa" com a consell no vingueu en camisa de màniga curta i no es deixeu la jupa. En previsió de que a la tornada sens fes una mica pesada i por per part meva del conduir de fosc , ames que en restringís la beguda , es de recordar que un dels últims actes segons el programa del Llorenç i la Margarita era Ressopo de Ratafia amb galetes Birba , home previngut val per dos , la Fina i jo vam decidir passar la nit del dissabte a Camprodon i tornar el diumenge. Vaig tindre la sort de trobar allotjament al mateix Hotel Restaurant del dinar al MasAntic , dic sort perquè te poc-as habitacions i ames per la comoditat que comportava . Sortíem de Vilafranca a les set del mati amb intenció de fer una parada per esmorzar i se a la hora recomanada a Camprodon , tot va anar mes que be fins a Ripoll carretera molt bona i en sense gaire transit L'incident que vam tindre a Ripoll ja la e comentat anteriorment , de fet es una especialitat de las meves equivoc-arme de ruta en punts concrets i amb el agreujant en aquesta ocasió de tindre las indicacions del Llorenç ( no u comenteu les avia imprès , pro me las via deixat a Vilafranca) Tot i las peripècies amb la ruta i el temps perdut , al arribar a Camprodon , va ser molt fàcil , trobar el hotel esta al carrer Freixenet , molt a prop del apartament de la Margarita , van tindre temps de presentar-nos a la recepció i es van dir que tot estava correcte , que mes tard ja pujaríem la bossa a la habitació que encara no la tenien disponible
Vam deixar el cotxe correctament aparcat de-vant del Hotel i ens van encaminar cap el edifici Neret a la plaça Europa 1º 2ª , a un esta situ-ad el apartament dels cosins , era la hora prevista i com de costum vam ser els primers d'arribar. Tal com u descriu el Llorenç amb el seu calendari del dia , trucada al interfono , hola , que i sou , pugeu , peto-nets , tot be , que esteu cansats ....... Vam començar la visita turística del apartament guiada per part de la Margarita (nosaltres anant xafardejant) , al poc va arribar el Frederic i a continuació el Jordi amb el cotxe al complert , la Conchita , la Quinita i la Maite
El apartament es va anà omplint , les conversàs ja eren mes disteses , ¡ que tots ve ¡ , no vaig sentir a ningú dir o comentar, estas mes be que el Juny passat a Vilaverd ....... el Frederic amb aquesta ocasió va vindre sol
Este de reconèixer que el apartament esta molt be , en una zona tranquil·la i al mateix temps amb un entorn paisatgístics meravellós , res a veure ni en la zona antiga ni amb la zona del Passeig Maristany ple de casàs residencials majestuoses , encara que amb altres circumstancies i molts anys mes tard el Llorenç i la Margarita , la van adquirir (crec que en van dir sobre planell) passant a ser la seva destinació de muntanya , integr-anse axis a formar part com un mes dels components del que anys enrere van denominar "La Suïssa dels barcelonins"
El habitacle el tenen molt ben am-oblat , ple de detall-ets i records , i amb tots els estris necessaris per viuré còmodament , tenim en compte inclús el clima rigorós delhivern Com que el temps passava , la Margarita va decidí que comença a fer la passejada turística La Obdúlia que venia acompanyada per la Montse , el seu company Jordi i el net Arnau , avien trucat que esta-ban creuant Ripoll i que no tardarien en arribar .........
No van fer el recorregut previst per no allunar-nos gaire del apartament a l'espera de la Obdúlia i els seus , es pot comprovar que tots anaven en màniga curta i la jupa seguint les indicacions del part meteorològic enviat pel Llorenç amb anterioritat
M'imagino que es van encaminar per el Passeig dels Castanyers , anaven en grupets , el Frederic i el Jordi la tenien (la xerrada) agafada des-de feia mol-te estona , i la Quinita ?.......no li pogut enganxar en cap foto , després al cap de uns dies vaig poguer comprovar el perquè , des-de l'a arribada a Camprodon es va dedicar a fotografia-ro tot ... i junt amb les de la Maite en van enviar sense exagerar quasi un centenar de fotos , graciàs a ella el reportatge serà mes complet A la Cusinada II , en quant a la primera es donant dues coincidències les dues poblacions estan banyades per dos rius , Vilaverd pel Brugent i el Francolí , Camprodon pel Ter i el Riutort , totes dues també estan rodejades de muntanyes encara que en quant a verd paisatgístic els de la vall de Camprodon superen a Vilaverd sigui perquè la seva perspectiva es de una vall mes peti-te....
Tot esperant la incorporació de la Obdúlia i els seus , vam anar caminant pel Passeig de la Font Nova , es un lloc molt frondós amb molta tranquil·litat , bordejat per un canto pel riu i per l'altre per una serie de cases molt peculiars
Totes aquestes fotos son d'elements del passeig , una columna que sempre esta regalimant aigua ,dos trams diferents del passeig un amb unes pèrgola ,una de las casàs que ja a un dels costats i l'altre es un vista de la part de darrera del restaurat un anirem a dinar mes tard
El Llorenç avia anat a buscar els que falta-ban i es vam retrobar tots a la Plaça un ja del Monestir de Sant Pere
L'església parroquial de Camprodon és una barreja d'estils: edificada en romànic, té actuacions menors a les voltes de la nau central en gòtic i una capella annexa en barroc. El temple conserva l'Arqueta de Sant Patllari Que Maite i entres o no i la Quinita que ja esta a dintre ?....segur que i deu ser tirant fotos Ja tots en comitiva es van dirigir cap altres indrets crec que anaven cap el pont Nou
Aquí el grup es va dividir , per un costat els que volien pujar a dalt el pont i els altres es que no volien com a conseqüència tindre de vexar per les escalàs que i avia al altra costat del pont que eren una mica de malt baixar , jo vaig ser un dels que me las vaig estalviar, la Fina amb va abandonar va anar amb el agusa-rads , la Maite no parava de tirar fotos....i la Quinita...
Acabo de esbrinar el misteri de un es la Quinita que no sur a les fotos "elemental querido Jakson", qui tirava les fotos , l'incansable , per axó amb va enviar las que en va enviar , gracies Quinita i jo na chupan de fotos com si fos-in meves... a mes jo una mica ton-tet , com es que sortia en tantes fotos la Maite , molt be noies com els Tres Mosqueters "un per tots i tots per un" Després de la pujada al pont i posterior re-agrupament , La Margarita es va posar al comandament del grup i es van dirigir cap la plaça Espanya o mes ben dit plaça de la Vila............. L'Ajuntament de Camprodon va acordar per unanimitat el mes de maig del 2012 canviar el nom de la plaça Espanya per plaça de la Vila d'aquesta manera, es deixava enrere un nom adoptat el 1939 després de la victòria de Franco. Plaça de la Vila ha esdevingut la setena denominació d'aquest espai després de plaça Major, plaça de la Constitució i de Carles VII –dos noms que s'alternaven en una placa reversible segons l'evolució militar de les carlinades-, plaça Alfons XII i plaça de la República. (si que va costar , la burgesia el mantenia..... )
A la plaça de la vila ja varis edificis emblemàtics , el mes important amb l'actualitat es la casa consistorial, es caracteritza per la seva excepcional façana, una bona mostra del gòtic civil català. Per la seva singularitat va ser reproduïda en el "Poble Espanyol" de Barcelona. Can Marques edifici recentment reconstruït ,estil Gòtic Tarda segle XVII
El majestuós edifici presideix la Plaça de la Vila de Camprodon totalment reformat es lo que era el antic hotel Güell , en una ocasió sinó recordo malament es un vam esta allotjats , axó tal com e comentat anteriorment ja fa molts anys...... Situat a la cèntrica plaça d’Espanya núm. 8, tenia l’originalitat que als baixos de l’hotel hi ha havia el garatge i punt de partida de les línies d’autobusos que comunicaven Camprodon amb bona part del Ripollès i comarques veïnes. Quin hotel trobeu avui en dia amb aquesta particularitat?
La família Güell era propietària de l’empresa Autos Güell concessionària de diverses línies d’autobús des de començaments del segle XX. L’autobús regular de la línia Camprodon – Ripoll aparcat al davant de l’Hotel Güell (1990) Actualment tot ha canviat; després del tancament de l’hotel el 2004, es va rehabilitar l’edifici, aprofitant les diverses habitacions per fer pisos. La Caixa Penedès va fer-se càrrec de la promoció. De fet, ara la Caixa Penedès també s'ha integrat en un altre banc… tot continua canviant encara que d’una altra manera. També s’ha esborrat l’antic nom de la façana que delatava el seu passat hoteler… Però, qui pot viure en un edifici tan emblemàtic i monumental ? Ja u pots veure Margarita no rectifico cap de las explicacions que ens vas donar , solament les complemento .
També ens vas recomanar el Bar El Caliu situat a la mateixa plaça on si menja molt be , amb unes torrades molt bones.....i be de preu A l’extrem est del pont destaca la torre que antigament formava part de la muralla que envoltava la Vila de Baix i que estava coronada pel castell de Sant Nicolau. Sota la torre hi ha la Porta de Cerdanya, pas obligat per als que anaven o tornaven d’aquelles terres. Per poder passar-hi, es pagava un peatge. El pas per aquesta porta en direcció a la vila condueix a l’antic carrer Major. Ens vam anar encaminant cap el centre de Camprodon passant per davant del Museu de Isac Albéniz ( tancat per reformàs) fins arribar al encreuament un ja la torre on hi ha el Rellotge de la Vila i també la resclosa. El rellotge està col·locat en el que devia ser una antiga torre de la muralla que envoltava la Vila de Baix i el castell. Marca els quarts i les hores i el seu so se sent per tota la població. La resclosa va ser construïda en l’època en què el poble estava en plena ebullició industrial. La funció d’aquesta era crear un desnivell per poder canalitzar l’aigua cap a un canal que anava a parar a unes turbines que creaven electricitat per a tot el poble, l’antiga Compañía de Fluído Eléctrico de Camprodon. L’aigua del canal també donava la força per a que funcionessin les màquines d’una fàbrica de tovalloles. La ruta turística anava sent molt entenedora i completa , axó que anaven amb una mica de retràs segons el horari previst per la Margarita .
Ames acabaven d'arribar a la zona perillosa , perdo , comercial , on i avia la majoria de comerços i tots oberts , a les dones en general se'ls i van obrir els ulls i put-se les males intencions ..... a mi també pro per uns productes en concret ........ Ens van endinsa a la plaça Robert on ja entre altres el edifici emblemàtic del hotel Rigat , actualment denominat hotel Camprodon Construït l'any 1914, l'Hotel roman activa amb les mateixes funcions que quan fou construïda, dissenyat per l'arquitecte Juli Marí Fosses i Martínez. Edifici correspon a un tardà estil Art Nouveau amb aspectes historicista , que s'integra amb gràcia en el seu entorn. El sostre de l'àrab rajoles amb ràfecs importants amb el suport de les bigues de fusta, és típic de zones de muntanya. Las dependències del hotel son una mica majestuoses sobre tot las salàs de la planta baixa , menjadors i recepció , me imagino certes habitacions En aquesta plaça els diumenge si celebra el mercat setmanal , al que assisteixen bastants francesos que habitualment , també amb altres dies venen a comprar , no cal dir que...... L'expedició se avia disgregat una mica no cal dir el motiu , la Margarita va demanar que enèsim cap el carrer València Jo vaig fer una petita despistada i vaig entrar a Cal Xec a comprar una paperina de llardons...... Tenia l'esperança que no tindrien gaire èxit , que no els i agradarien a tots , pro no van durar gaire.....
Vam iniciar el recorregut es pot dir majoritàriament botiguer es de recordar que la vila de Camprodon destaca per les seves especialitats en embotits de porc, tals com bull, llonganissa, pernil, etc. Igualment, són conegudes les seves galetes i massapans. Les galetes que fabrica la companyia Birba son les més conegudes fora del municipi.
Va anar comprovant que la majoria de boti-gas o comerços , del carrer o son xarcuteries o pastisseries , abans ja u aviam comentat que els productes reis son els embotits i les galetas , per cert crec que anteriorment el carre se'l coneixia pel carrer Major , no i pogut esbrinar el perquè ara porta el nom de València....... També i aviant bastants bars , no obstant no vaig veure que ni el Llorenç ni el Jordi que i en-tresin per fer la seva opinió del lloc i dels vermuts ........ Al mateix carrer València jan varis edificis emblemàtics el de la foto del costat es el de Can Suris o Casa de las Monjas , en ell ja una farmàcia , l'altre foto es del mateix edifici per la par del darrere , el carrer es el mes concorregut del poble la part comercial guanya en quant atracció a la monumental
També al principi del carrer ja un edifici que alberga tristos records de la guerra civil.... AQUESTA EXPOSICIÓ ÉS UNA CONDEMNA A L’HORROR DE LES GUERRES. SENSE DRAMATISME NI PASSIONS ES MOSTREN ARMES, CARTELLS, FOTOS I BANDERES, COM A SÍMBOL DEL QUÈ MAI NO HAURIA D’HAVER SUCCEÏT.
Al mateix carrer València ja dues cantonada de edificis modernistes ,la de la foto de l'esquerra parta-neix a Can Blanch , la de la dreta ena-monada La Palanca o can Vila , també es coneguda per la Telefònica per averi estat instal·lada durant uns anys..... Vam acabar de recorra el nucli comercial , i ens vam encaminar cap el carrer Freixenet un estava situat el restaurant la gana començava a fer els primes avisos , no obstam i aprofitant que entaban en aquest carrer , vui fe referencia a un dels edificis que ja i que a mi la seva imatge amb queda molt gravada i mes després de con-eixa par de la seva historia , encara mes . En refereixo a Can Roig , el edifici es en si majestuós , inclús estan en ruïnes , li dona un contrast fred amb totes les edificacions de Camprodon . Sobre tot les del Passeig Maristany es pot comparar la esplendor que atresoren i lo que els pot desparar el destí... Can Roig és un edifici construït entre els anys 1900 i 1901 per l'arquitecte olotí Simó Cordomi. És d'estil modernista de variant neogòtica i l'últim ús que va tenir va ser el 1939 per acollir ferits en plena retirada republicana .
Camprodon es va convertir en un gran hospital militar-. Des d'aleshores no ha tornat a estar ocupat i això ha suposat una degradació imparable. Una situació que posa en perill un element patrimonial de primer ordre –forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com a Bé d'Interès Local- i dóna una mala imatge....?... ja que està situat en un dels punts amb major visibilitat del municipi. Situat a l'entrada nord-est del municipi, presenta un estat molt lamentable ja que fa 75 anys coincidint amb el fi de la Guerra Civil quant va ser abandonat. No se si seria bo conservar-lo tal com esta , per que servis de record històric de lo que va suc-ei........ Tornem a la cusinada i estan com esta-ban aprop del Mas Antic lloc del àpat i sent ja la hora acordada i vam entr-ari . Jo vaig aprofita per que a la recepció ens assignessin l'habilitació i ens donessin les claus per pujar el equipatge i de passada dona el vistiplau a la mateixa Al restaurant tot ja estava preparat , la taula parada , la cuina en plena activitat i nosaltres tot a punt , gana no en faltava , primer ni a que van demanar una beguda ,encara que el aigua ja estava sobre la taula , van demanar Coca Cola , Bíter , Cervesa ......... o simplement vi.. La taula era lo suficient gran per estai amples i pogué al mateix temps fe petar la xerrada , de que anaven......?, no en vaig prendre nota i me-ins gra-varo . Axó si ni va averi una que la va suggerí el Jordi , comunica-nos que ja tenia la primera "quinzenal" (Inserso) concedida i quatre mes reservades el Llorenç li va dir que ells també aviant demanat una per Eivissa , la Quinita i la Maite van comenta que el dilluns marxaven totes dues amb una excursió cap el nord d'Espanya...
El relat fotogràfic del dinar reco-neixo que no el puc oferir gaire correcte , la
meva càmera en fallava i les que en van proporcionar la Qinita i la Maite son les que en definitiva surten , a mes el Llorenç u va fer tal com i comentat abans de una manera mes de "metre" , molt complete , i no les i pogut extreure... En quant alo que vam menjar també tinc una part de fallo , pues no en vaig prendre nota ni de lo que oferia el menú i me-ins de lo que va menjar cadascú.....recordo vagament part de lo que oferia.......... Recordo que i avia amanides , crec amb formatge de cabra o sense...... ? fos de una manera o d'altre segur que el Llorenç no en va menjar.... crec que de primer va demanar canalons.. Jo de primer vaig demanar el plat de embotits , res mes adequat per estar a Camprodon com esta-ban
Ni va averi varis que van menjar arros de muntanya ......... jo vaig menjar peus de porc gratinats , molt bons
També i avia bistec amb guarnició i bacallà............ Tot la menjada va estar degudament regada amb vins negres i blancs i aigua s , completant o amb els corresponents postres la gran majoria elaborats per ells mateixos , molt bons com tota la resta de plats , al me-ins aquesta va ser la opinió de la majoria.......
Va arribar al moment dels cafès , tallats , infusions i algun que altre destilad ....lo que nó vaig veure en cap moment , va ser circular les pastilles corresponents a la majoria del comensals , o no li tocava a ningú prendre-la o sent van oblidar com jo ...o ningú en pren a la hora de dinar...... Durant el dinar vaig aprofitar per donar-lis a tots els cosins un CD , de les arrels dels nostres avantpassats , dies mes tard amb van comunicar que els i avia agradat....... Com en totes o la majoria de les cossàs tenen la part final que acostumen a ser "doloroses" , es tenia de passar contes el Llorenç es va arremangar i va anar per feina , el Jordi al fons estava content per els números li van agradar.... En canvi a mi no en sortien , el Llorenç amb va tindre de cridar a "capítol" sense pos-erma sanció ni recarreg.......je , je , .....
Ens van acomiada de Mas Antic ,(la Fina i jo no) , amb la satisfacció de aver dinat be , aver fet un altre Cusinada i en un marc agradable i molt maco , a mes tenien de anar per feina ens quedava la part de Camprodon mes majestuoses o ostentosa la de la burgesia encara que les empren-tas deixades amb l'època de màxima esplendor van ser moltes en la vida coti-diana de avui dia no es noten tant . Ben dinats i amb l'estomac ple i la consciencia tranquil·la vam començar la passejada prevista en el ordre del dia prèviament previst per la Margarita i el Llorenç "Passeig per fer baixar el dinar" , en cara que com el mati avia anat en una mica de retard i no vam fer tot el recorregut previst per la tarda seria una mis complert. L'objectiu principal era el Passeig Maristany "la joia de la corona" , abans vam passar pel monument a Isac Albéniz , gran music pro la seva relació am Camprodon va ser lo que sent diu "paradojas del destino" ....... El seu pare Àngel Albéniz era funcionari de duanes de l'estat destinat a Camprodon la seva mare era Dolors Pascual, originària de Figueres Al cap de pocs mesos d'haver nascut, la família Albéniz es traslladà a Barcelona, on començà els estudis de música i piano amb el mestre Narcís Oliveres i, més tard a Paris.....El 1869 el seu pare és represaliat i va a parar a l'oficina de duanes del port d'Almeria, lloc que perd per les seves implicacions polítiques. La família torna cap a Barcelona, malgrat que Albéniz (que té vuit anys) és aleshores a Madrid, on sí que és acceptat malgrat l'edat. Al Conservatori de Madrid .........i per lo que es veu " si te e visto no me acuerdo"............xino xano vam arribar al passeig Maristany......
Majestuós en si mateix , sense el complement de las torres que el voregen amb va donar l'impressio que esta-vam en un mar de pau i de tranquil·litat , verd molt verd.......las ombres del arbres li feia aquesta tonalitat del contrast dels dos verds... La Margarita i el Llorenç en van comentar que molt sovint i venen a passejar , axó val diners nois , la Margarita a mes i te un esquirol que li dona de menjar...... del Llorenç no sent deu confiar , u dic per la mirada de reüll.....
La Quinita i la Maite las fotògrafes , en certa manera en vam fallar una mica per el relat , u mes es van dedicar majoritàriament a fotografiar las torres , a mi no men van tirar capi amb els altres en prou feines , torres...torres...torres....
........
...................
Can Vincke
El Casalet
....................
.................
Can Maristany Entre les residències més destacades hi ha la possessió dita Vora el Ter, amb una petita església i un claustre traslladats des de San Esteban de Gormaz (Sòria), on s'adossaren noves edificacions que allotjaren, entre d'altres , peces de museu, i notables col·leccions de ceràmica.......... Referent aquesta torre Vora de Ter i trobat unes referenciàs una mica curioses i com que ja se acosta el final del relat i a venti posat altres "tostonadas" crec que ja no vindrà de un altre......en quant el "espolio" de l'església..... El encargado de llevar a cabo la demolición de la iglesia de San Esteban fue el contratista del Burgo de Osma, Blas Barral, quien se hacía propietario de los materiales, piedra su casi totalidad, con lo cual podía hacer con ellos lo que quisiera, con la única condición de ofrecerlos primero al Ayuntamiento de San Esteban. No debieron ver interés en esos restos los responsables de la corporación. Rondaba por estas tierras un mercader-intermediario de obras de arte con buen ojo para aquello que a los sorianos les parecía viejo que no antiguo, de nombre León Leví, el mismo que arrancara, también con todas las bendiciones, las pinturas de la ermita de San Baudelio y fue ese personaje, precisamente, el que se hizo, por el módico precio total de unas cuatro mil pesetas, con 19.000 kilos de piedra que fue enviada por ferrocarril a Barcelona. El envío fue detenido en la estación de mercancías llamada Morrot, junto a las Reales Atarazanas de Barcelona. Esta retención fue motivada por la comunicación de la Comisión de Monumentos de Soria en 1922 en la que se exponía la venta de “las valiosas pinturas murales de la iglesia de San Esteban de Gormaz y que temerosa de que pudieran ser exportadas al extranjero lo habían puesto en conocimiento del Gobernador Civil”. Pero, el 22 de julio de 1925 “S.M. el Rey (q.D.g.) [Alfonso XIII] ha tenido a bien resolver que no ha lugar a exigir la respo nsabilidad a los señores Barral
Artículo de Gaya Nuño: “Siempre supuse que las piedras [de la iglesia de San Esteban] y capiteles salvados habrían emigrado a Norteamérica, y que, por no ser piezas de primera categoría, difícilmente serían publicadas. En ambos errores quedé por espacio de años, hasta que, por cierto día, recibí la visita de don Cayetano Vilella, culto y acaudalado industrial de Barcelona, pero oriundo de Camprodón (Gerona). Dicho señor me aseguró que en esta ciudad quedaba lo mejor y más característico de la iglesia de San Esteban. Y, en efecto, allí estaba, es decir, sus puertas, canecillos, ventanas y capiteles, componiendo una iglesita en las inmediaciones de Camprodón, en una deliciosa finca propiedad del Sr. Vilella”.
En aquests articles i opinions fets des-de altres indrets es pot veure la rocambolesca historia de algunes torres de Camprodon i a mes la potencia econòmica que tenia la burgesia en aquells temps , encara que en la actualitat els que son propietaris de las torres del passeig Maristany no deuen ser uns pobrets..... Ja de tornada cap el centre de Camprodon van passar pel costat del edifici que anys enrere allotjava la fabrica de Galetes Birba , ara esta a les afores. Com que la tarde anava avançant i avia alguns que tenien de fer bastants kilòmetres . Ens van encaminar cap el apartament de la Margarita i el Llorenç , am l'intencio de fer el penúltim acte programat , el Ressopo de Ratafia i galetes Birba , pro van decidir no entretenir-se mes i comença a fer kilòmetres van pujar a recollir lo que aviant deixat anteriorment pel mati , si algú tenia necessitats de toalet
El Jordi i la Conchita tenien de passar per Barcelona a deixar la Quinita i la Maite i després anar fins a Cunit a dormir , l'endemà tenien de anar a veure la mare de la Conchita . Al mateix davant del apartament van fer-nos la foto de grup pertinent , tots guapos mes ven conservats i amb un any mes....
Després de las fotos es van des-pedi per un costat de la Obdúlia , la Montse , el Jordi i el Arnau , també marxaven tenien de acompanyar a la Obdúlia a Vilafranca i després anar a Sant Sadurní i també de la Quinita , la Maite la Conchita i el Jordi , ja aviam acordat que la propera cusinada se nen en cuidaria el Jordi Pedra..
Els que que-davant van pujar al de l'apartament , el Frederic va dir que es quedava un rate't mes , tenia mes aprop la tornada i nosaltres la Fina i jo com que es que-davant adormir a Camprodon no venia de cinc minuts , van ser bastants mes pro van ser agradables com es natural recordant temps passats . La Margarita va posar sobre la tauleta lo anunciat en la programació el Ressopo la Ratafia i las galetes Birba , no van fer gaire feina , el dinar avia sigut copiós i la caminada suau. El Frederic al cap de una estona sent en-vanar i nosaltres també els vam abandonar , la jornada avia sigut molt completa i satisfactòria ,aviam aconseguit reunirrnos un altra vegada i quedar compromesos per un altre La Fina i jo , abans d'entrar al hotel van donar un tom pel poble pro mes aviat tirava a desert o en poc moviment , amb la il·luminació tenia un altra caire.........
Després de fer un tallat i una pasta vam anar cap el hotel i prendre possessió de la habitació , la Fina encara no la avia vist , també si teniu curiositat la podreu xafardejar Van descansar molt be , molt tranquil ,encara que com vam arribar , els menjadors estaven plens de gent sopant . l'endemà vam esmorzar , molt complert pastàs cafè amb llet i torrades am pa en to-maque i embotits i suc de taronja....
Com que anaven sobrats de temps encara no vam abandonar Camprodon faltava un "acte" casi obligat , anà a comprar embotits , a mes no estava inclòs en la cusinada del dissabte..... Vam anar a Cal Xec , com es tradició, vam comprar una mica de bull negre i blanc , fuet i com no llardons ....... Com que els diumenges ja mercat setmanal es vam acostar a la plaça del Doctor Robert on el fan , i encara i vam comprar unes pomes de Girona i amb un altre parada van comprar mongetes se-cas , vam preguntar si eren de Santa Pau i la noia de la parada ens va dir que no i que sortien molt bonàs , que eren de Campdevànol , van sortir molt bones i las pomes també Crec que arribat el moment de tencar el relat de la Cusinada , encara que la Fina jo la tornada la vam fer per etapes , parada i dinar a Ripoll (sense equivocacions en el recorregut) pro ja son lo que sent diu "figues de un altre paner" . El resum que es pot fer de la Cusinada es positiu cent per cent , una organització ben planificada , molt distreta , el marc era propici , i el aver-nos pogut adjuntar un altre cop , lo mes positiu........ i a la espera de que aquí un cert temps comença rebrà noticiàs de la propera ....tal com acostumem a dir , petons a tots , amb l'esperança que pugueu aguantar aquest "tos ton" Aquest relat li e acabat el 25 de abril del 2014