Leve Museografies / Versió en Català

Leve projects museografies, arquitectures de capรงalera, espais socials, assaigs generals, participaciรณ, ciutadania

Museu MonesThyssen

ARQUITECTES: Eva Serrats, Francesc Pla PROMOTOR: Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols PRESSUPOST: 4,703,327.98 € SUPERFÍCIE: 2,717.00 m2

Reforma i ampliació del Monestir de Sant Feliu per a acollir la Col·lecció de Pintura Catalana Carmen Thyssen Sant Feliu de Guíxols, 2016 El projecte aborda la reforma i ampliació del Monestir de Sant Feliu de Guíxols per a ubicar-hi la futura seu de la Col·lecció de Pintura Catalana Carmen Thyssen-Bornemisza. El Monestir és un espai de referència ben comunicat i dotat de serveis de proximitat, idoni per ubicar una Pinacoteca i completar un gran complex cultural. El futur Museu Thyssen ocuparà una part del Monestir i s’ha de projectar com a part d’un sistema.

La nova construcció reconeix l’àmbit natural del claustre inacabat com a figura urbana a recuperar. La solució tipològica adoptada, de format claustral, posa l’èmfasi en la relació del nou espai amb l’estructura del vell, definint un recorregut al voltant d’un buit convertit en pavelló de pintures. La condició incomplerta de l’edifici actual confereix al pati un caràcter murari, quasi casernari, que en fa un espai residual utilitzat com a aparcament.

S’adopta la decisió estratègica d’associar el Museu a la planta baixa del cenobi, ubicació que ofereix representativitat, comoditat de funcionament, claredat de recorreguts pel visitant i facilitat i seguretat en la instal·lació dels muntatges expositius i les obres d’art. És en aquest nivell on es donen les condicions per fer créixer el Monestir amb una proposta museogràfica agrupada i coherent, inscrivint una sala diàfana de gran dimensió que permetrà desplegar formats expositius dinàmics i versàtils.

La configuració topogràfica de l’àmbit d’aquest pati posterior, deprimit respecte el nivell dels jardins veïns, permet concebre la nova construcció com un edifici semi enterrat, una construcció de presència discreta que té per coberta l’extensió natural dels jardins veïns oberts al turó del Monticalvari, amb els quals connecta visualment. La construcció proposada permet escalar la façana existent, desproporcionada, traslladant el pati de planta baixa al nivell de la planta primera.

leve 2

20

Aquesta ubicació permet adequar la Torre Sud com a nucli de comunicació vertical dinamitzador de tot l’edifici. El nou nucli, dotat d’una escala i d’un muntaquadres, podrà ser utilitzat indistintament pel públic com al Museo Thyssen de Madrid. Des d’aquest lloc, el visitant podrà iniciar el recorregut per l’edifici amb independència del seu destí i adreçar-se als espais expositius del Museu Thyssen, visitar les Torres i altres dependències del Monestir, o accedir directament a l’Hort de l’Abat sense interferències de recorregut ni tarifàries.

El nou vestíbul també és accessible des de l’exterior per la placeta del carrer de l’Horta. A més a més de servir de pati de maniobra del Museu, podrà ser utilitzada com a sortida per a esdeveniments programats, facilitant un model de gestió de visites o actes paral·lels flexibles i una nova concepció de la gestió dels actes privats allunyada del flux continu de visitants.

La transformació del Monestir per acollir la Col·lecció de Pintura Catalana Carmen Thyssen va acompanyada d’una adequació de l’àmbit exterior de relació urbana amb la ciutat i de l’espai públic del seu entorn. S’amplia la zona considerada complex monumental amb vocació d’urbanitzar i integrar l’entorn en una idea que aposti per la unitat de tractament front la disgregació i la juxtaposició de formats.

La intervenció, que opera fonamentalment a la zona de connexions perimetrals del Monestir, s’amplifica incorporant un recorregut per darrera l’absis de l’Església de Santa Maria i definint l’extensió de l’àmbit de plaça del Monestir fins al Teatre-Auditori.

Les dues intervencions s’uneixen formalment a partir del dibuix d’un especejament de gran escala que prefigura una centralitat radial del conjunt monumental i lliga els diferents extrems de l’espai públic, articulant-los en un concepte únic.

The Cloud Thyssen Andorra

Proposta d’adequació de l’edifici The Cloud per a instal·lar-hi un Espai Carmen Thyssen Andorra, 2016 Es tracta de l’adequació del conjunt d’edificis d’Andorra Telecom, The Cloud, per acollir la seu estable d’un Museu Carmen Thyssen. L’edifici s’ofereix a la Col·lecció enmig d’un procés de definició que no concreta l’ocupació, els recorreguts ni els condicionants tècnics. Davant d’altres seus de la Col·lecció, l’experiència The Cloud se singularitza per situar el fons museogràfic dins un contenidor amb altres continguts, exposar continguts de matriu tecnològica i protagonitzar un relat sense fixar anticipadament els continguts. La proposta defineix un escenari ideal, un sistema de decisions que es modifiquen unes a les altres en cadena i que plantegen una idea global estructurada en sis àrees temàtiques: la presència, el recorregut de visita com a principal mecanisme de distribució, l’espai expositiu, l’àmbit de conservació, els serveis al visitant i les instal·lacions.

leve 4

20

El Museu ha de ser un sistema complex homologable als nivells d’excel·lència de la pinacoteca familiar més prestigiosa d’Europa, tant pel tractament de l’espai com pel dels seus continguts.

L’adequació espacial es posa al servei de l’experiència genuïna, la pintura. Es prepara un relat arquitectònic, un lloc i unes condicions perceptives perquè l’encontre del visitant amb l’obra d’art sigui intens i emocionant.

D’altra banda, el Museu estableix un funcionament precís i disposa d’una sèrie de programes d’acompanyament propis que amplifiquen els requeriments d’una sala d’exposicions a l’ús: la recepció d’obres d’art, els serveis als visitants, els serveis interns, la seguretat, el manteniment del fons museogràfic, l’àmbit de conservació i les instal·lacions.

ARQUITECTES MUSEOGRAFIA: Eva Serrats, Francesc Pla ARQUITECTES EDIFICI: Miàs Architects PROMOTOR: Govern d’Andorra, Andorra Telecom, Col·lecció Carmen Thyssen

L’edifici té molts accessos però ha de fer explícita una porta única. Ha de potenciar alhora l’arribada a peu, entenent els recorreguts des de les àrees d’aparcament com a part de la visita, i tenir en compte la gestió dels transports de grup, molt rellevant per als visitants del futur Museu.

La Col·lecció Carmen Thyssen, tot i tenir una matriu museogràfica clàssica, no renuncia ni a la recerca ni als nous formats.

L’espai de didàctica Educathyssen, de format semblant a una aula oberta destinada a grups escolars, es consolida com un segell i un valor de la pinacoteca.

L’estratègia comunicativa del món Thyssen és dinàmica, canviant, i posa en joc formats de diferent escala urbana que donen notícia de les exposicions i dels grans esdeveniments. Es proposa un projecte de comunicació urbana unitària del Museu en tres formats: el rètol estàtic, vinculat al disseny global de la imatge de l’edifici i a la construcció d’una façana mediàtica; les exposicions; i els directoris dinàmics a peu de carrer, panells informatius situats a l’espai públic proper, que estableixen una comunicació dinàmica amb els visitants.

Terra de Castros

ARQUITECTES: Eva Serrats, Francesc Pla CONTINGUTS: Kultura, Idees i estratègies per al patrimoni PROMOTOR: Diputación de Pontevedra, Ministerio de Fomento, Dirección General de Arquitectura, Vivienda y Suelo PRESSUPOST: 2.740.000,00 €

Proposta de museïtzació de divuit jaciments galaicoromans i conceptualització d’una xarxa Pontevedra, 2015 La presència de castros en el paisatge evoca una societat basada en l’atomització de l’hàbitat, un món caracteritzat pel cercle com a forma, per la pedra com a matèria, i una cosmovisió basada en el control del paisatge. Els castros estan presents en la vida dels habitants de municipis i parròquies, han servit per proveir-se de pedra i han estat dotats de valors màgics, de significacions recreades pels veïns. La nostra proposta per al concurs per la restauració i la museïtzació dels jaciments galaicoromans de la província de Pontevedra vol contribuir a la posada en valor, conservació i difusió d’un conjunt de jaciments molt diversos, amb una presència en el paisatge molt característica de cada enclavament.

leve 6

20

Els reptes de la museïtzació són alhora científics, turístics i socioeconòmics. D’una banda, es prenen els treballs realitzats pels equips científics com a base de tota la intervenció. De l’altra, es busca que els castros siguin coneguts, utilitzats i gaudits per les comunitats més properes i pel turisme, promovent-ne la presència quotidiana a les nostres vides i convertint el patrimoni no només en narrativa sinó també en lloc de trobada.

Proposem una visió sostenible del turisme allunyada del turisme de consum, amb estratègies d’aproximació a la població local i d’identificació amb el patrimoni, que doti els jaciments d’humanitat, participació, emocions i significats. Així mateix, el projecte ha de tenir un impacte socioeconòmic, ser capaç de generar ocupació, revitalitzar llogarrets i parròquies i despertar l’orgull dels veïns.

De la ruta a la xarxa

Línies estratègiques

Proposem una xarxa de jaciments fortament arrelada al territori, allunyada de la visió lineal associada a una ruta amb principi i final, de la peregrinació de castro en castro. La xarxa es perfila com una opció més versàtil que la ruta a l’hora d’interaccionar en esferes diverses i d’estendre’s a altres recursos turístics com bodegues, restaurants, parcs naturals, museus, jaciments i elements culturals, tant a escala provincial com nacional i internacional.

Aquesta estructura arraïmada es reflecteix en el nom de “Terra de Castros”.

Donat que els diferents assentaments presenten particularitats destacades, proposem dotar el conjunt de jaciments d’elements comuns que permetin reconèixer-los com a parts d’una xarxa, responent a la diversitat de llocs amb diversitat d’actuacions, però amb unitat de criteris, establint com a metodologia de treball uns codis d’intervenció que diferencien entre estratègies de museïtzació i dotacions de serveis de les quals es desprenen una sèrie de nivells d’intervenció.

Com a estudi de cas, s’ha realitzat una proposta específica de museïtzació al jaciment de Monte do Castro, convertint el recorregut que transcorre des de l’àmbit d’acollida fins al jaciment en un espai narratiu de gran intensitat.

Museu de la Prehistòria de València

Projecte de museïtzació de la col·lecció sobre Societats Prehistòriques del Museu de Prehistòria de València València, 2016 Es tracta del projecte museogràfic d’adequació tècnica de l’exposició permanent de Societats Prehistòriques, concretament de les Societats Caçadores i Recol·lectores, del Museu de Prehistòria de València, que es dedica, des de la seva creació el 1927, a la recuperació, l’estudi i la difusió del patrimoni arqueològic valencià.

El museu acull una de les col·leccions sobre societats prehistòriques més importants de l’estat, creada majoritàriament a partir de les excavacions realitzades pel Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP). La sala, inaugurada el 1995, requeria una tasca de condicionament i actualització a fons que permetés presentar l’arxiu del museu amb rigor científic, modernitat i capacitat comunicativa i didàctica.

leve 8

20

S’ha entès el museu com un espai d’interacció entre el públic i les col·leccions, buscant la comoditat disposant espais de descans i de reunió al llarg del recorregut. El museu és, també, un lloc on es dubta i es debat, i on el visitant és confrontat als dilemes no només del passat, sinó també del present a través de la història.

Es tracta de generar una comunicació efectiva interactiva, no merament transmissora.

El repte de la remodelació de les sales consisteix en convertir un museu informatiu en un museu comunicatiu, un museu que presenta objectes en un museu que explica coses significatives pels visitants, essencialment al voltant dels objectes. Les restes arqueològiques, mitjanceres de la transmissió d’idees, esdevenen el punt d’atracció principal i de posada en valor de la tradició investigadora del museu.

ARQUITECTES: Eva Serrats, Francesc Pla CONTINGUTS: Kultura, Idees i estratègies per al patrimoni PROMOTOR: Diputació de València, Àrea de Cultura PRESSUPOST: 300,000 € SUPERFÍCIE: 274,73 m2

Es proposa una visita en tres actes. El primer, “L’Arqueologia parla de nosaltres”, és l’espai d’immersió, de prefaci, la porta d’entrada al món de l’arqueologia a partir de la intensitat de jaciments trobats al territori valencià gràcies a la històrica tasca de preservació i estudi del Museu i el SIC. Es desenvolupa en un espai fosc i embolcallador, fet de clarobscurs, un lloc excavat, esculpit de textos, imatges, mapes interactius i vitrines.

El recorregut desemboca a la segona sala, àmplia i lluminosa.

El segon acte, “El Pas del Temps, Les Formes de Vida”, es desenvolupa en un espai diàfan que mostra la Sala Paleolític en tota la seva extensió. La porta d’entrada ens situa a l’eix perspectiu de la sala, mostrant alhora l’estructura simètrica de l’espai, constituïda per la relació temàtica entre les parets laterals i les peanyes centrals, i la gran estructura narrativa seqüencial de la visita.

Presidint el fons de la sala, el tercer acte de la visita, “El Món simbòlic”, es desenvolupa al voltant d’una gran vitrina amb plaquetes de la Cova del Parpalló de pedra calcària gravada i pintada per ambdues cares. Aquestes plaquetes, llençades ritualment al fons de la Cova, són el clímax del recorregut expositiu. El dispositiu de presentació de les plaquetes recompon l’estratificació horitzontal del jaciment en una nova estratificació vertical en el sentit del recorregut de la visita, que permet la lectura d’ambdues cares.

Arquitectura Talaiòtica

Exposició itinerant “L’Arquitectura Talaiòtica en la prehistòria de Menorca” 2016-17 La instal·lació museogràfica de l’exposició temporal “L’arquitectura Talaiòtica en la prehistòria de Menorca” es concep al voltant d’un espai central. L’èmfasi d’aquesta centralitat espacial i narrativa quedarà afavorit per un primer àmbit introductori que ofereix les claus interpretatives de l’exposició i un àmbit final de síntesi i interacció amb els visitants, focalitzat en una gran imatge aèrea de Menorca.

L’àmbit central és un espai d’emoció. La seva formalització evoca una experiència arquitectònica. El muntatge expositiu proposa la contraposició de dos paraments perimetrals, arquitectures per a la vida i arquitectures per a la mort, separats –o units– per un espai central ocupat per objectes. Quatre taules organitzen els quatre períodes que es descriuen al llarg de l’exposició.

leve 10 20

ARQUITECTES: Eva Serrats, Francesc Pla CONTINGUTS: Kultura, Idees i estratègies per al patrimoni PROMOTOR: Govern de les Illes Balears, Consell Insular de Menorca PRESSUPOST: 65,074.00 € SUPERFÍCIE: 679.50 m2

Els paraments es construeixen mitjançant l’addició de caixes de llum, imatges-objecte que construeixen una seqüència espacial que evoca l’arquitectura ciclòpia. D’aquesta manera, el muntatge garanteix una gran capacitat d’adaptació a les disposicions espacials que depararà la itinerància. L’àmbit de síntesi final es focalitza en una gran imatge de Menorca que, com un paisatge, construeix el fons de perspectiva de l’espai central.

Menorca Reserva de la Biosfera ARQUITECTES: Eva Serrats, Francesc Pla CONTINGUTS: Kultura, Idees i estratègies per al patrimoni PROMOTOR: Govern de les Illes Balears, Consell Insular de Menorca PRESSUPOST: 27,401.69 €

Exposició itinerant Menorca Reserva de la Biosfera. “L’Illa per Descobrir” Menorca, 2016 Partint de la condició de temporalitat i itinerància del muntatge, l’exposició es concep com un recorregut de descoberta i coneixement de l’illa a manera de “petit tour”. Un format de gira per vil·les i barris que s’allunya de les formes expositives convencionals i s’endinsa en el món ambulant dels titellaires i dels marxants, i de la transmissió boca-orella de notícies i curiositats.

El muntatge expositiu neix d’un embalatge, una arca viatgera que en arribar a cada emplaçament s’instal·la i desplega els continguts al seu voltant, sense predeterminar un itinerari de visita. Tres embalatges s’obren i esdevenen grans taules de lectura autònoma que desenvolupen els continguts en tres eixos: “Descobrir Menorca”, “Menorca com a Reserva de la Biosfera”, i “El Futur”, disposats respectivament en format de maqueta, diari i postal, recursos senzills que apropen els continguts als visitants.

La lectura de les taules és autònoma, però s’estableixen relacions gràfiques i de tractament expositiu que vinculen les taules entre si sense predeterminar l’itinerari de visita. Es tracta d’una itinerància explícita utilitzada com a llenguatge més enllà de facilitar les diferents adaptacions espacials. leve 12 20

“Descobrir Menorca” pretén mostrar un subjecte conegut des d’una òptica singular, l’illa en dades. L’aproximació al medi físic s’escenifica com una representació volumètrica de l’illa constituïda per dades organitzades en diversos nivells d’informació formant estrats topogràfics que expliquen la formació, els ecosistemes, els paisatges, la història, el desenvolupament i la demografia de l’illa.

“El teu paisatge de futur” insisteix en la interacció amb el visitant amb un dispositiu participatiu que permet proposar un futur diferent per a l’illa. El recurs escenogràfic del postaler, que interposa la fotografia entre l’espectador i el paisatge, evoca la construcció de la imatge del territori, que aquí incorpora una component col·lectiva.

“Menorca com a Reserva de la Biosfera” posa en valor una declaració històrica. L’embalatge s’obre i mostra una estructura volumètrica que evoca un quiosc, espai on es comparteixen les notícies. La disposició i facilitat de consulta dels diaris editats per a l’ocasió ens aproximen a la idea de la gran notícia.

La taula, convertida en una pissarra horitzontal amb una escriptura cal·ligràfica que indueix a la intervenció, fa de suport d’un paisatge de torres de postals que poden ser triades i omplertes de preocupacions sobre la imatge del paisatge que tenim i de desitjos de la imatge que volem.

FCBarcelona Photo Awards

Exposició Itinerant FCBarcelona Photo Awards Cornellà, 2017 Una exposició, a diferència d’un catàleg editat o d’un loop dins una pantalla líquida, ens emplaça a una experiència sensorial única on som espectadors i, alhora, protagonistes d’un recorregut de descobertes personals.

L’exposició itinerant reuneix una selecció de fotografies del I Premi Internacional de Fotografia FCB, ideat per donar visibilitat als valors positius intrínsecs a l’esport. S’utilitza un recurs de pinacoteca per mostrar les obres de forma autònoma, deixant les fotografies suspeses en l’aire amb un sistema de suport imperceptible.

leve 14 20

Es confia l’estabilitat a la tanca esportiva inclinada, autoportant i fàcilment transportable, i alhora característica de l’imaginari esportiu, que permet ser agregada i conformar diverses distribucions. La disposició de les obres esdevé així dinàmica i lliure. La capacitat d’adaptació del sistema de muntatge a espais diferents fa de cada exposició un escenari únic.

El cavallet metàl·lic de taula permet adequar les orientacions i les alçades al visitant i al recorregut. La il·luminació es fixa sobre l’estructura amb un braç articulat que permet deixar suspès el projector a l’alçada idònia. Les cartel·les, infografies, llegendes, crèdits i altres dispositius gràfics queden en un segon pla, facilitant la lectura de les obres. El cost, el transport i el muntatge dels elements s’adeqüen a les premisses de l’encàrrec.

ARQUITECTES: Eva Serrats, Francesc Pla PROMOTOR: Futbol Club Barcelona PRESSUPOST: 30,000.00 €

Festa del Grafisme

Exposició-conferència de Leve Projects a la Festa del Grafisme 2016 Portbou, 2016 La Festa del Grafisme, organitzada per un actiu col·lectiu de dissenyadors gràfics, defensa una mirada serena i lenta sobre el disseny gràfic, la combinació de l’experimentació amb l’experiència lúdica, i el vincle amb la petita i tranquil·la vila de Portbou, transfronterera com el disseny.

Assumint que el format tradicional de la conferència ha quedat obsolet en l’era global on tot està a la xarxa, la Festa explora noves formes de presentació del treball del dissenyador gràfic i formula un nou format de conferència: l’“Experiència”. Es tracta d’un format d’encontre que trenca barreres i genera proximitat entre els conferenciants i el públic, congregat en grups reduïts per propiciar el diàleg i la comunicació, i descobreix espais singulars on compartir experiències personals, professionals, de disseny i de vida. leve 16 20

ARQUITECTES: Eva Serrats, Francesc Pla PROMOTOR: Festa del Grafisme SUPERFÍCIE: 5 m2 extensibles

La Festa va néixer originalment com un espai exclusiu per a dissenyadors gràfics. L’any 2016 es va proposar una edició singular com a reacció a l’endogàmia de les relacions professionals entre els dissenyadors gràfics, que pretenia obrir la mirada fora de la disciplina i interessar-se en les maneres de fer i de pensar pròpies d’altres professions: escriptors que fan crítiques, fotògrafs que escriuen llibres, arquitectes que filmen, dissenyadors industrials molt particulars, etc.

Des d’un punt inicial de trobada, els conferenciants-xamans porten els participants al lloc on es desenvolupa l’experiència. Els projectes de l’estudi, d’escala, format i temàtica plural, es despleguen davant del públic a través de dispositius reversibles propis de la posada en escena de titellaires i marxants. Els materials surten de la furgoneta Westfalia, centre de gravetat i fons de l’escena, i es projecten escenogràficament cap al públic.

Museo de la Paz de Gernika

Reforma del Museo de la Paz de Gernika Gernika, 2014 El concurs de reforma del Museo de la Paz de Gernika neix d’una ferma voluntat d’adequar un discurs a un temps i definir una manera d’entendre el museu sociopolític com una mena d’organisme viu. La nostra proposta de reforma va plantejar la transformació conceptual del Museu abans que la remodelació formal i econòmica. Es va entendre la reforma com una doble oportunitat que permetia actualitzar els continguts i alhora renovar el continent.

Es va proposa una museografia innovadora, creativa i genuïna, no tant pels dispositius expositius utilitzats com per la proposta de canvi de paradigma del Museu. El Museu deixaria d’explicar un relat per convertir el visitant en una espècie d’investigador que faria de guionista i de protagonista absolut del discurs, fent èmfasi en la seva individualitat i obrint així l’espai a totes les sensibilitats.

El Museu conté un passat molt recent, encara per escriure, que, guardat i classificat, es convertiria en metàfora d’allò irreversible.

El Museo de la Paz contindria i classificaria textos i imatges escenificant el final d’una etapa i l’inici d’una altra, construint als ulls de tots els ciutadans la imatge d’un triomf col·lectiu i l’impuls d’una nova consciència. leve 18 20

La proposta va desenvolupar els espais previstos a l’escala i a la planta segona, però oferia també la possibilitat d’actuar subtilment a la planta primera, invertint-ne el sentit de recorregut.

Esquemàticament, el canvi es resumeix en la creació d’un àmbit d’introducció, l’esquematització dels àmbits en “introducció”, “bombardeig” i “respostes”, i la culminació de l’àmbit “respostes” en Drets Humans a l’escala. Aquesta seqüència es va completar amb dues actuacions de reforma de la planta segona: d’una banda, l’àmbit final picava l’ullet a l’àmbit d’introducció, fent que el principi i el final de la visita es vinculessin sota l’epígraf local-global; de l’altra, proposàvem sortir baixant per l’escala d’evacuació, sense creuaments ni repeticions. En aquesta línia de vincular la nova museografia amb l’existent, la caixa de la memòria se sostenia sobre els camins de la pau: l’espai com a metàfora.

ARQUITECTES: Eva Serrats, Francesc Pla, La Central de Projectes PROMOTOR: Fundación Museo de la Paz de Gernika PRESSUPOST: 504,634.96 €

El museu com a actor

El ciutadà com a conclusió

El Museo de la Paz havia de fer visible un canvi d’escenari. La remodelació de l’escala i la segona planta no només era una oportunitat d’adaptar els continguts amb la irrupció d’un nou escenari sociopolític d’esperança, sinó també de resignificació del propi museu com a actor. Un espai de consens i de participació, obert a tantes lectures com ciutadans, que provoqués una experiència que no pogués ser substituïda, encara que sí que completada, per altres formats de comunicació. Un lloc on es convoqués el visitant ciutadà com a catalitzador de consciències i emocions.

La proposta de reforma del Museo de la Paz va convertir la museografia en un nou escenari on tothom podia mirar, llegir, escoltar i parlar en llibertat. Un lloc on el visitant actor construiria la seva pròpia narració, un espai que apel·laria a una transformació total del sentit narratiu. L’espai de la nostra història recent i del nostre futur ja no seria una concatenació de capítols, de sales en l’espai forçosament correlatives, sinó que la formalització del nou escenari suggeria un espai únic, un paisatge pel qual el visitant ciutadà pogués deambular en absoluta llibertat, fent que d’ell depengués la construcció de la seva pròpia percepció. Un sol lloc on el passat, el present i el futur conviurien, i on no hi hauria interacció i ningú construiria significat sense el visitant.

Leve Projects

Francesc Pla + Eva Serrats Es van conèixer estudiant arquitectura. Francesc ha estat durant més de vint anys la P de BOPBAA, estudi d’arquitectura caracteritzat per obrir el camp de joc de les especialitzacions a què es pot dedicar un arquitecte. Eva ha practicat oficis diversos en camps com la fotografia, el cine, la creació d’esdeveniments, projectes culturals, pedagògics i activismes. D’aquest recorregut en paral·lel conserven la inquietud per la pluralitat de formats i interessos. Des de fa tres anys convergeixen en un projecte comú a La Floresta, on s’impliquen en la creació de la Plataforma veïnal local, que vehicula els impulsos de millora del barri existent.

La seva metodologia d’assaig, atenta a les oportunitats d’escalabilitat i replicabilitat dels projectes, està present en propostes com Assaig General, simulacre de comportament sostenible a escala urbana realitzat pel FAD, o La Besosada, una festa de riu transmunicipal, coproduïda i metropolitana per reconèixer i posar en valor la vitalitat del territori que envolta el riu Besòs, desenvolupada per al Consorci d’ajuntaments que col·laboren per visibilitzar el tram final d’aquest espai fluvial.

Són arquitectes de capçalera d’Arrels Fundació, organització que atén persones sense sostre. En el marc d’aquesta col·laboració han desenvolupat el Pis Zero, una prova pilot d’habitatge temporal de baixa exigència per a persones sense llar, així com l’espai ocupacional Escola Taller La Troballa, i actualment articulen una proposta estratègica global per millorar les condicions de les diverses instal·lacions de la fundació.

leve 20 20

Plaça Miquel Ros 5 08198 La Floresta, Barcelona t. 662 398 300 leve@levenet.com levenet.com