L'Antic Egipte

’ PROJECTE DE TREBALL 2n. CICLE INICIAL

LA CLASSE DE L’ARBOÇ Curs 2010-11

Igual que el curs passat amb el tema de l’esquelet, aquest projecte ha estat triat pels nens. En aquesta ocasió els van suggerir si els agradaria treballar aquest tema, ja que vam fer una lectura del llibre de català sobre l’Antic Egipte que va suscitar molt interès per part de tots (les piràmides amb els seus passadissos secrets, les mòmies,...). És un tema molt engrescador que, a més, com que havíem d’anar pels transports, podíem completar amb la visita a la part d’arqueologia egípcia del Museu de Montserrat.

La metodologia utilitzada ha estat la mateixa : • • • •

Demanem als alumnes què saben i què volen saber.

Els mestres agrupem les qüestions que interessen els nens per subtemes.

Tots portem material (llibres, material tret d’internet, etc) amb informació.

Els mestres fem una primera tria i classificació de la informació per subtemes.

• • •

• •

• • •

Els alumnes trien les parelles de treball.

Entre tots, repartim els subtemes de treball entre les parelles.

Amb el material que els proporcionem els mestres, prèviament seleccionat, ells busquen les respostes a les preguntes que van formular en el “què volem saber”.

Recullen la informació en uns fulls de treball (en brut).

Els ajudem a ordenar, acabar de seleccionar la informació. Els ajudem si no troben resposta a alguna de les preguntes.

Passen la informació al Power Point preparat pels mestres. Nosaltres els corregim les faltes.

Busquen fotografies, dibuixos,... amb el cercador Google que il·lustrin la seva part del projecte.

Estudien la part que han treballat i, posteriorment, l’expliquen als seus companys.

’ Els nens i nenes tenien força coneixements previs del tema donat que havíem fet una lectura molt interessant del llibre de català, Bufi-2.

Tot el que ens van dir va ser: • • • • • • • • • • • • • • • • •

Que el faraó Tutankamon va morir de molt jove.

Per construir les piràmides feien servir pedres molt grans que pujaven per una muntanyeta de sorra.

Per construir les piràmides es feien servir milions de blocs de pedra i trigaven més de 20 anys i necessitaven moltes persones per transportar-les.

Per escriure feien servir jeroglífics i papirus. Escrivien de dalt a baix.

Si el faraó era molt important la piràmide era més gran La tomba de Tutankamon la van descobrir uns anglesos.

Els egipcis momificaven els morts i els ficaven en un sarcòfag amb una màscara.

A l’antic Egipte per desplaçar-se feien servir camells.

A les piràmides hi havia molts paranys i moltes entrades i sortides.

Egipte està envoltat de deserts i així estaven protegits.

Els egipcis bevien l’aigua del riu Nil, regaven els camps i també transportaven les pedres per les piràmides.

Els egipcis creien en Déus.

El riu Nil és el riu més llarg del món. Neix a Àfrica i acaba a Egipte.

Els arquitectes s’enterraven amb els faraons perquè sabien els secrets de la piràmide.

També alguns sacerdots.

Els sacerdots portaven la màscara d’Anubis o altres Déus.

Els egipcis creien que després de morir es transformaven en animals.

’ Després, encara que sembli mentida, encara ens van dir moltes més coses que volien saber.

Van ser aquestes: • • • • • • • • •

• • • • •

Com era el procés de momificació. Per què momificaven ?

Quantes piràmides hi ha.

Quan i com va morir el faraó Tutankamon.

Per què era tan important ?

Com són de grans les piràmides ?

Quants faraons hi ha hagut ?

Quins Deus hi havia ?

Hi havia “ Reines” ?

Per què construïen les piràmides ?

Per què els sacerdots portaven màscares de Déus ?

Per què escrivien en forma de jeroglífic?

Quants paranys hi havia a les piràmides ?

Per què els posaven ?

Com construïen les piràmides ? Per què eren tan grans ?

Com eren les cases ?

Com anaven vestits els egipcis ?

’ • • • • • • •

• • • • •

• •

Hi va haver guerres ?

Què menjaven els egipcis ?

Com es rentaven ?

A què jugaven els nens egipcis ? Com vivien ?

A part de les piràmides, hi havia altres tipus de tombes ?

Com enterraven a la gent normal ?

Quin va ser el primer faraó ? Per què hi havia faraons ? Qui els triava ?

Quins animals hi havia ? I quines plantes ?

Momificaven els animals ?

Que feien per protegir-se del sol del desert ?

A part de l’agricultura i la ramaderia, tenien altres oficis ?

Què feien per impedir que robessin a les tombes ?

Quin idioma parlaven ?

Quins altres edificis feien ?

’ PROJECTE DE TREBALL 2n. CICLE INICIAL

LA CLASSE DE L’ARBOÇ Curs 2010-11

• • •

• •

El riu Nil neix al llac Victòria (Àfrica) i desemboca al la mar Mediterrània. Fa uns 6.700 kilòmetres . És el riu més llarg del món !

Els antics egipcis utilitzaven l’aigua del riu Nil per cultivar la terra, beure i com a mitjà de transport.

La vida a Egipte depenia de les crescudes del riu Nil. En època de pluges pujava el nivell de les aigües i el riu es desbordava. Quan les aigües es retiraven quedava una terra fèrtil que els anava molt bé per cultivar els seus aliments.

Els egipcis van establir un calendari solar que tenia 3 estacions : akhet (inundació), peret (plantació ) i shemu (collita) Els egipcis també comerciaven anant en vaixell d´un lloc a un altre. Això va fer que de mica en mica fossin més importants.

Jan i Lucas

•

• •

• • •

•

El faraó era la persona més important de l’Antic Egipte. Era a la vegada un home i un Déu perquè era el rei que governava i el gran sacerdot del temple. No se’ls podia mirar a la cara ni tocar-los.

Tenia tots els poders: governava, dictava les lleis, era el propietari de les millors terres de conreu, controlava el comerç i manava l’exèrcit.

El faraó s’anomenava per tradició. Quan moria el faraó el primogènit dels fills (el primer) que li havia donat la seva esposa es convertia en el nou rei.

Si el faraó no tenia fills, el succeïa el seu germà o algun altre familiar. I si el fill del faraó era massa jove la seva mare es convertia en reina.

Van haver molts faraons. Menes va ser el primer faraó de l’Antic Egipte. Va unir el Baix i l’Alt Egipte.

Tutankamon és un dels més coneguts. Era un nen quan va pujar al tron.

També van haver faraones. Nefertiti va ser una reina molt important. Cleopatra va ser l’última reina de l’Antic Egipte.

Altres faraons: Ramsés...

Amenofis,

Tutmosis, Akenaton, Izan Pardo i Josep Cóndor

• • • •

•

• •

•

Tutankamon va ser un faraó molt important.

Va néixer al voltant del 1347 abans de Crist . .Amb poc més de 10 anys, aquest nen ja estava casat amb una de les filles d´Akhenaton i la seva madrastra Nefertiti.

Va començar el seu regnat als 12 anys. Com que era tan jove li deien el faraó nen.

Va morir als 18 anys . La seva mort és encara un misteri i no se sap del cert. Algunes teories diuen que va morir per una malaltia, altres que d’un cop al cap...

El seu cos va ser momificat i el seu cap va ser cobert amb una màscara d’or que pesa més d’onze quilos. Després va ser introduït en un taüt d´or que anava dins de dos taüts més de fusta i, finalment,dins d´un sarcòfag.

Tutankamon va ser enterrat en una tomba que originàriament era per algú altre.

L’arqueòleg Howard Carter i el seu ajudant Lord Carnavon van descobrir la tomba de Tutankamon l’any 1922.

Algunes de les persones que van entrar a la cambra funerària van morir de forma estranya.

Diuen que va ser la maledicció de la mòmia.

Desi i Miquel

’ •

• • • •

L'exèrcit egipci va aparèixer en l’imperi mitja i es va fer més important durant el nou imperi, any 1550 abans de Crist, quan els faraons van decidir anar a la conquesta de nous territoris.

La feina de soldat no es considerava on ofici. A l'exèrcit també hi havia presoners de guerra capaços de lluitar.

Els arquers tenien un paper molt important.

Els soldats portaven una armadura de pell. Fins al nou imperi, combatien amb una destral de bronze.

En els exercits també hi havia escribes que anotaven tot el que passava cada dia.

Maica i Georgeta

•

•

•

A l’Antic Egipte hi havia més de 2.000 Déus. Molts eren representants amb formes de diferents animals o persones.

Tenien poders sobrenaturals i se’ls invocava perquè protegissin i ajudessin al poble.

Per als antics egipcis els Déus estaven a tot arreu: en l’aigua, en l’aire, en la terra i en l’invisible regne dels difunts.

Els més coneguts són: • • • •

•

Ra, el Déu del Sol. Osiris, el senyor i jutge del món dels morts.

Anubis, el Déu funerari.

Isis, esposa d’Osiris , mare d’Horus i germana de Neftis. Dóna naixença als éssers vius i protegeix la família i els infants.

Horus, el Déu falcó. Ho vigila tot des del cel.

•

Altres Déus egipcis són : Apis, Bes, Hapy, Bastet, Thueris, Sekhmet,Ptah,Seth (germà d´Osiris) ...

•

Els sacerdots eren els representants del faraó. S’encarregaven de cuidar els temples, fer cerimònies , oracions i ofrenes als Déus. També realitzaven processons per mostrar els Déus al poble.

Els sacerdots podien casar-se. Havien de vestir de blanc i depilar-se tot el cos, incloent les celles i les pestanyes. Abans de la cerimònia s’havien de rentar molt bé.

•

Paula i Axel

• • •

• •

• • •

A l’ Antic Egipte hi ha molts temples i palaus.

El temple és la «casa» del Déu. Estaven custodiats pels sacerdots.

Les seves principals funcions són les ofrenes, les cerimònies i la formació dels joves sacerdots .Als temples els sacerdots oferien aliments i beguda a les estàtues dels Deus.

Els temples eren llocs sagrats i només hi podien entrar els sacerdots.

El temple d’Abu Simbel és un dels monuments egipcis més importants. Està excavat a la roca i a la seva entrada hi ha quatre enormes estàtues de més de 20 metres d’alçada.

El temple de Luxor està situat a la ciutat de Luxor es va construir per ordre d’ Amenhotep III y Ramsés II. Karnak , deidicat al Déu Amon, va ser el centre religiós més important de l’Antic Egipte.

Als palaus vivien el faraó i també les persones riques.

Míriam i Núria

• • • • • •

•

Al món es conserven moltes piràmides. No totes es troben a Egipte. També hi ha piràmides a Mèxic, Perú, Mesopotàmia, la Xina...

Cada civilització ha construït les seves pròpies piràmides. Així trobem unes esgraonades, altres amb rampes , unes més altes, altres més baixes.

Les piràmides han tingut usos diferents en cada cultura però principalment han estat temples i monuments funeraris dels faraons.

A Egipte tampoc no totes les piràmides són iguals: exemples diferents són les de Sakkara, Dahshur i la Piràmide Roja.

Encara no se sap com es van construir les piràmides.

Es calcula que en la construcció treballaven 30.000 homes i col·locaven uns 2.000 blocs de pedra.

A Gizeh es troba la gran piràmide de Keops , amb 147 metres d’alçada. És coneguda com la gran piràmide. Va trigar en construir-se uns vint anys.

També trobem la de Micerinos, amb 64.4 metres i la de Kefren amb 143,5 metres.

Les piràmides amagaven molts tresors que es guardaven a la cambra on era enterrat el faraó. Per aquest motiu els arquitectes construïen molts laberints i posaven paranys perquè ningú pogués entrar-hi.

Però, la major part de les tombes van ser saquejades abans de l’any 1.000 i els seus tresors robats.

Izan Díaz i Celia

•

• •

•

Els egipcis creien en una altra vida i que començava després de la mort. S’havien adonat que quan el cos del difunt era enterrat al desert, la calor de la sorra n'assecava la carn i el cos es conservava de forma natural.

Investigant altes maneres de conservar el cos van aprendre a assecar el cos. A aquest procés s’anomena momificació.

També es momificaven animals com gats i cocodrils.

No totes les persones eren momificades ja que era un procés costós que només es podien permetre el faraó i les persones riques.

Els egipcis més pobres també desitjaven que el seu cos fos conservat després de la seva mort. Com que l'embalsamen era massa car s’injectava greix i sal a les despulles del difunt. El cos es tapaven a continuació’ amb un drap de lli i desprèn’ s’enterraven al desert amb alguns objectes familiars .

El procés de momificació era el següent: 1.

2.

3.

S’estirava el cos i es rentava.

Es treia el cervell amb un bastó.

Es feia i tall i es retiraven els òrgans interns menys el cor i els ronyons. Es col·locaven dins dels vasos canopis.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

•

Omplien el ventre d’una barreja de plantes i després el cosien.

Cobrien el cos de natró entre 40 i 70 dies perquè s’assequés.

Rentaven novament el cos amb esponges i l’embolicaven amb benes.

Cobrien les benes amb olis, ungüents i resines. Així anaven fent capes.

Entre les benes col·locaven amulets.

Per últim es cobria la cara amb una màscara i es col·locava la mòmia dins del sarcòfag.

El ritual de la momificació s’acabava amb l’obertura de la boca perquè la mòmia recuperés els seus sentits. Després era traslladada en una barca funerària fins la tomba i es presentava davant d’Osiris per passar el Judici. Es posava el cor en una balança i si el faraó havia estat bo continuava el seu viatge fins la piràmide travessant a l’altra banda del riu. Si no havia estat bo el deu Bastet es menjava el cor.

Georgina i Abril

’ • •

• • •

• •

.

Els egipcis escrivien fent dibuixos anomenats jeroglífics. Per las egipcis aquests signes eren sagrats.

Tots aquests signes es recollien en un alfabet que es va desxifrar gràcies al descobriment de la pedra Rosseta l’any 1798.

Va ser Champollion l’any 1822 qui va descobrir la manera de llegir els jeroglífics.

A l’Antic Egipte no totes les persones sabien escriure.

Els escribes eren els encarregats d’escriure.

Pertanyien a les classes riques o a la família real. També podien ser sacerdots.

Escrivien sobre papirs, un material fet amb les fibres d’una planta que es trobava als marges del riu Nil . Era un material molt flexible i es podia enrotllar.

També escrivien sobre les parets de llocs importants com les piràmides, els temples o els palaus.

La tinta negra s’obtenia a partir del carbó vegetal. També feien servir tinta vermella principalment pels títols. Per escriure utilitzaven un tros de canya tallat del revés

Judit i Adrià

• •

• • • •

•

•

Els habitants d’Egipte vivien en cases fetes de terra.

Els mobles eren escassos : tamborets, taules, llits i baguls.

Les cases tenien el sostre pla i així també els servia de terrassa. La terrassa era el lloc preferit per tothom.

Al vespre s'hi reunien per estar a la fresca i admirar la bellesa del cel estelat.

Els egipcis més benestants vivien en cases amb jardí.

Les parets estaven decorades amb pintures que sovint representen flors. Els rics vivien en palau Cada casa acollia una gran f família formada pels avis, els oncles i tietes i els cosins.

Pels egipcis tenir molts fills era important . Molts morien però de petits.

Les famílies vivien principalment de l’agricultura i la ramaderia. Els principals cultius eren els cereals , com la civada, que s'utilitzaven per fer pa i cervesa. Aquests dos aliments eren la base de la dieta egípcia.

Els agricultors també plantaven cebes, llenties, cols i cogombres. Entre les fruites cultivaven raïm, dàtils, figues y granades. La fruita i les hortalisses es solien cultivar en petites parcel·les quadrades. També es cultivava lli per fer les teles dels seus vestits.

La carn d’alguns animals i el peix també formava part de l’alimentació dels egipcis.

Pau i Júlia

• • •

•

•

Els egipcis es vestien amb roba lleugera de lli o de llana: un tapall per als homes i un vestit per a les dones. El color bàsic era el blanc .

Per completar el seu vestuari , ant els rics com els , pobres es guarnien amb joies, principalment amulets. Com a calçat utilitzaven sandàlies fetes de fibres vegetals.

Els homes i las dones també s’untaven el cos amb olis perfumats . Aquests olis també tenien la funció de protegir la pell del sol i dels forts vents del desert. També es pintaven els ulls per protegir-se de la sorra i la pols .

Per motius d’higiene i contra la calor els egipcis es depilaven el cos i s’afaitaven el cap. Les dones riques tenien el costum de cobrir i ocultar el seu cabell. Després es posaven perruques fetes de cabell natural i d’una barreja de fibres.

Les dones casades es cobrien també el rostre amb un vel, que deixava a la vista únicament els ulls .

Khadija i Maria

• •

• • •

•

Al camp la major part dels egipcis eren agricultors i ramaders.

Cultivaven les terres de les riberes del Nil que després de les inundacions del riu eren molt fèrtils. Van inventar un sistema de reg amb canals i estanys. Plantaven cereals (blat, ordi, lli). En els horts conreaven cebes, cogombres, pèsols i fruites com el raïm, els dàtils , les figues i les magranes.

També criaven animals : porcs, ovelles, vaques, oques i ànecs.

Algunes persones es dedicaven a la caça i a la pesca.

A les ciutats vivien els artesans i els comerciants. Hi havia una gran varietat d’oficis: escultors, pintors, picapedrers, barbers, ferrers, terrissaires, teixidors, fusters, cistellers....

Aquestes activitats es feien en petits tallers o bé en grans instal·lacions que depenien del faraó o de les persones riques.

Els egipcis també eren comerciants.

Intercanviaven i venien els productes que fabricaven i els aliments que no es menjaven.

Aina i Josep Mª.

• • • • • • •

A l’Antic Egipte les famílies tenien molts fills ja que eren molt desitjats. Tant a la ciutat com al camp els nens egipcis mes pobres vivien en petites cases. Quan naixia el fill els pares li posaven dos noms: un pel qual era conegut i l’altre secret.

Per divertir-se feien jugaven a molts jocs.

Els agradava disparar a una diana traçada a terra amb pals tallats amb punta. El joc del cabrit era un dels seus passatemps favorits.

Les nenes egípcies feien malabarismes amb boles de cuir plenes de palla. Un dels jocs d´habilitat consistia a llençar-se una d´aquestes pilotes mentre es donaven l´esquena.

També els encantava jugar amb les seves nines i ninos. Utilitzaven objectes senzills que representaven animals (ratolins, cocodrils mòbils) i que podien arrossegar-se mitjançant rodes. Existien també nines tallades en fusta.

Els nens jugaven amb baldufes que llençaven amb la mà.

El senet era un joc de taula semblant als escacs. Era el mes popular de tots. Els dos adversaris feien avançar els seus peons en un tauler.

Martí i Josep López