Programa musica prohibida web

música prohibida CONCERT DE CLOENDA DE LA 1a FIRA DEL LLIBRE PROHIBIT 14 DE SETEMBRE DE 2014 LLAGOSTERA

Arribem al final d’aquesta 1a Fira del Llibre Prohibit i ho fem amb un concert on, com no podia ser d’altra manera, s’interpretaran cançons o melodies que han patit la censura, la persecució o la prohibició ja sigui per motius polítics, religiosos, musicals o de mitjans de comunicació.

A tall d’exemple i per il·lustrar que els temps de la censura no queden tan lluny com ens pensem, podem explicar que actualment la cadena de cafeteries Starbucks ha tret del fil musical dels seus establiments al senyor Bruce Springsteen per considerar que algun dels temes del seu nou treball no són moralment apropiats. És evident que no podem fer un repàs gaire extens perquè no hi hauria prou hores al dia per a repassar, ni que fos una infinitèssima part dels temes que han estat mutilats d’una manera o altra.

El que farem doncs, és una petita mostra adaptada a les nostres actuals possibilitats, i ho tirarem endavant de la mà del Cor Participatiu de Llagostera*, acompanyat per la Carme Lleixà i en Joan Claramunt (Nano). També hi participen alguns professors de l’Escola de Música de Llagostera, el grup local Benisfri, l’Artur Comas, en Marc (Moug) Ortín (qui ha patit la censura en primera persona) i el grup Aleida sound.

Us animem a participar en totes aquelles cançons que us engresquin per ferles sonar ben alt i que, com a mínim avui, gaudeixin de la NO censura.

Can Toni de les Eugues

QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL [JAUME SISA] Interpretat pel grup Benisfri (Agustí Clara (veu i guitarra), Ismael Mas (bateria) i Ruben Marcos (baix)

En la primera edició del Canet Rock (1975), la censura prohibeix l’actuació de Sisa. Tot i així, l’organització del festival va fer sonar ‘Qualsevol nit pot sortir el sol’ per megafonia.

TE RECUERDO AMANDA [VÍCTOR JARA] Interpretada per Artur Comas (guitarra i veu)

Víctor Brego Jara Martínez (1932 -1973) va ser un músic, cantautor, professor, director de teatre, activista polític i militant del Partit Comunista de Xile. La figura de Víctor Jara és un referent internacional de la cançó protesta i de cantautor, i un dels artistes més emblemàtics del moviment músic i social anomenat «Nova Cançó Xilena». La seva ideologia comunista es reflecteix en la seva obra artística, de la qual en va ser la peça central. Un dels seus temes més conegut és Te recuerdo Amanda. La seva veu va ser silenciada per la més terrible de les censures: l’assassinat. Després del cop d’estat que va enderrocar el govern de Salvador Allende l’11 de setembre de 1973, Jara va ser detingut per les forces repressives de la dictadura militar recentment establerta. Va ser torturat i posteriorment assassinat en l’antic Estadi Xile, l’actual Estadi Víctor Jara.

LE DÉSERTEUR [BORIS VIAN] Interpretat pel Cor Participatiu de Llagostera, Èlia Casals (flauta travessera), Gina Reyner (clarinet), Mireia Vilalta (viola), Jordi Ortega (violoncel) i Carme Lleixà (piano)

El 1954, el mateix dia de la derrota francesa de Dien-Bien-Phu a la guerra d’Indoxina, Boris Vian va gravar Le déserteur. Avui és un dels grans clàssics de la cançó francesa, però aleshores va ser immediatament prohibida per subversiva: “Senyor president / li escriuré una carta / que potser vostè llegeixi / si disposa de temps / Acabo de rebre / els meus papers militars / per anar a la guerra / abans del dimecres a la tarda / Senyor President / m’agradaria no haver-ho de fer / doncs no estic en aquesta terra / per matar a pobre gent / no és per molestar-lo / però he de comunicar-li / la decisió que he pres / vaig a desertar.”

LILI MARLEEN [NORBERT SCHULTZE] Interpretat per Laura Ensesa (veu) i Carme Lleixà (piano)

Quan l’any 1915 el soldat Hans Leip va escriure un poema titulat Lili Marleen, mai sabria que la seva adaptació musical del 1937 es faria cèlebre i sinònim d’amor i germanor entre els pobles.

Des de 1940 era escoltada i cantada per gairebé tot l’exèrcit alemany, però aviat també ho farien els soldats aliats davant la sorpresa dels seus enemics. Goebbels va tractar de censurar-la en titllar la cançó de derrotista i malenconiosa, però davant la protesta dels soldats res va poder fer per prohibir-la definitivament. Després de la guerra la cançó va quedar com a recordatori trist de la maldat del totalitarisme i la barbàrie de la guerra. Van aparèixer múltiples versions en diversos idiomes i amb interpretacions tan memorables com les de la veu profunda de Marlene Dietrich, autèntica imatge de Lili Marleen.

SEPTEMBER SONG [KURT WEIL] Interpretat per l’Èlia Casals (flauta travessera), Gina Reyner (clarinet), Mireia Vilalta (viola), Jordi Ortega (violoncel) i Carme Lleixà (piano)

L’any 1933 Kurt Weil ja havia emigrat als Estats Units quan va començar la depuració sistemàtica de la vida cultural (i quan ja sabia que tant el seu nom com el de la seva dona constaven en la llista negra del nazis).

Seguint el model de l’exposició Art degenerat (1937) de Munich, es va celebrar una segona edició el maig del 1938 a Düsseldorf, dedicada especialment a la música “degenerada”. Entre els músics “degenerats” de la Entartete Musik hi figurava el seu nom, al costat de molts altres compositors rellevants del segle XX: Mahler, Bártok, Stravinsky, Milhaud, Schoenberg, Krenek, Webern, Hindemith, Berg, etc.

ABSCHIEDSLIED DER ZUGVÖGEL [F. MENDELSSOHN] Interpretat per Gina Reyner (soprano), Mireia Vilalta (viola) i Carme Lleixà (piano)

Fèlix Mendelssohn (1809-1847) fou un compositor alemany, pianista i director d’orquestra del primer període romàntic. Nasqué en una família jueva i per això va ser inclòs en la llista negra del nazisme. La seva obra inclou simfonies, concerts, oratoris, piano i música de cambra. Després del llarg període de denigració a causa de l’antisemitisme del final del segle XIX i del principi del XX, la seva originalitat creativa s’està reconeixent actualment i es revalua fins a ser molt ben considerat entre els compositors importants del Romanticisme.

IMAGINE [JOHN LENNON] Interpretat pel grup Benisfri (Agustí Clara (guitarra), Ismael (bateria) i Ruben (baix))

Considerat avui un himne de germanor universal, l’any 1971 la censura espanyola va prohibir la radiodifusió del clàssic Imagine de John Lennon en considerar que es tractava d’una cançó totalment negativa perquè “ho suprimia tot, inclosa la religió, amb l’esperança que tothom acabi unint-se a la idea”.

CECILIA [SIMON&GARFUNKEL] Interpretat pel Cor Participatiu de Llagostera, Joan Claramunt ‘Nano’ (guitarra) i Enric Canada (percusió)

A la censura franquista no li va agradar la lletra d’una de les cançons més populars de l’àlbum Bridge over trouble water de Simon&Garfunkel, Cecilia. No la van prohibir, però sí que van obligar la discogràfica a tapar-ne de la contraportada de la caràtula els següents versos: “Fent l’amor per la tarda amb la Cecilia / a dalt a la meva habitació / em vaig aixecar per rentar-me la cara / i en tornar al llit hi havia algú ocupant el meu lloc.”

THE FIRST TIME I EVER SAW YOUR FACE [ROBERTA FLACK] Interpretat per Aleida sound Laura Ensesa (veu), Eduard Roca (guitarra), Ignasi Contreras (baix) i Enric Canada (bateria))

L’èxit més gran del primer àlbum de Roberta Flack, anomenat La primera vegada que vaig veure la teva cara (amb una exquisida melodia composta per Ewan MacColl), va ser prohibit per la censura espanyola per “incloure una estrofa de marcat erotisme”. L’estrofa en qüestió diu: “La primera vegada que vaig jaure amb tu / vaig sentir el teu cor bategar a tocar del meu / vaig pensar que el nostre goig ompliria el món / i duraria fins al final dels temps, amor meu”. S’ha de ser algú realment pervertit i lasciu per trobar quelcom brut en reflexions tan boniques.

KECE KURDAN (FRAGMENT) [AYNUR DOGAN] Interpretat per Èlia Casals (flauta travessera), Mireia Vilalta (viola) i Enric Canada (derbuka)

Aynur Dogan va arribar exiliada a Istanbul quan tenia disset anys. Allà, la prohibició de la llengua i la música kurdes van despertar-li el desig de recuperar les seves arrels. Va trobar en el baglama –el llaüt turc– un fidel company per a la revisió de la música tradicional amb què havia crescut: cançons que narraven històries d’amor truncades per la guerra, migracions, dones casades en contra de la seva voluntat, famílies desfetes... Kece Kurdan (Resistència, 2004), va captivar els kurds, però també els turcs i europeus per la seva elaborada singularitat.

DONNA DONNA [JOAN BAEZ] Interpretat pel Cor Participatiu de Llagostera, Joan Claramunt ‘Nano’ (guitarra)

Joan Baez, “la reina de la cançó protesta”, és coneguda per les seves cançons denúncia i el seu activisme i antimilitarisme. Prohibida i perseguida a l’Argentina, Xile i Brasil, havia estat arrestada per la seva implicació activa en les protestes pacifistes contra la guerra del Vietnam. Donna Donna és una cançó escrita en yiddish per l’escriptor Aaron Zeitlin sobre una música de Sholom Secunda. Composta per a la peça teatral Esterke (1940-1941), les seves paraules descriuen la condició d’un petit vedell lligat que s’emporten a l’escorxador, símbol dels pobles oprimits.

PER MI GIÀ DI MORIRE [G.F.HAENDEL] Interpretat per la Gina Reyner (soprano), Èlia Casals (flauta travessera), Mireia Vilalta (viola), Jordi Ortega (violoncel) i Carme Lleixà (piano)

Ària de l’òpera La Resurrezione de G.F. Haendel. Aquesta òpera es va estrenar l’abril del 1708 en una funció privada, quan ja feia temps que l’església havia prohibit les escenes teatralitzades en els oratoris, tal com es feia en els orígens d’aquest gènere precursor de l’òpera. La Resurrezione va ser estrenada en versió escènica i no només per això Haendel va rebre una amonestació papal; el compositor havia triat una soprano per al paper de Maria Magdalena, desobeint la llei papal que prohibia que les dones cantessin obres religioses.

FUCK, FUCK, FUCK [MARC ‘MOUG’ ORTÍN] Interpretat per Marc ‘Moug’ Ortín

El tema d’en Marc ‘Moug’ Ortín, va patir la censura mediàtica durant la campanya de Nadal 2013. En tractar-se d’una cançó protesta contra el consumisme, la xarxa de vídeos YouTube va optar per vetar-lo i treure’l temporalment de la xarxa fins passat els nadals.

BROWN EYED GIRL [VAN MORRISON] Interpretat per Aleida sound Laura Ensesa (veu), Eduard Roca (guitarra), Ignasi Contreras (baix) i Enric Canada (bateria))

El 1967 Van Morrison va escriure una bonica cançó d’amor interracial titulada Brown skinned girl (Noia de pell fosca), títol que Morrison va canviar a última hora per Brown eyed girl (Noia d’ulls marrons) per tal d’evitar provocacions. Tot i així, per burlar la censura de moltes emissores de ràdio la discogràfica va haver d’alterar paràgrafs com aquest: “Making love in the green grass with you, brown eyed girl” (Fent l’amor sobre la gespa verda amb tu, noia d’ulls marrons). I és que el pobre Morrison no es va adonar que tampoc no li deixarien fer l’amor sobre la gespa amb una noia d’ulls marrons.

LA, LA, LA [JOAN MANUEL SERRAT] Interpretat per Manel Velázquez (veu) i el grup Benisfri (Agustí Clara (guitarra), Ismael (bateria) i Ruben (baix)

L’any 1968 Espanya va resultar guanyadora del Festival d’Eurovisió. Pocs dies abans del triomf de Massiel, el cantant seleccionat inicialment, un jove Joan Manuel Serrat de 25 anys, va ser substituït a causa de la seva determinació de cantar l’anodina i “enganxosa” cançó en la seva llengua materna, el català.

Aquesta decisió li va costar a Serrat un boicot informal a les emissores de ràdio i botigues de discos, i per damunt de tot, un veto a la televisió que va durar fins després de la mort de Franco, l’any 1975.

HIT THE ROAD JACK [RAY CHARLES] Interpretat per Aleida sound Laura Ensesa (veu), Eduard Roca (guitarra), Ignasi Contreras (baix) i Enric Canada (bateria))

El cim creatiu i comercial de Ray Charles va arribar amb What’d I say, gloriosa peça on convivien el gospel, el jazz i la música llatina. Aquest tema va ser vetat en moltes emissores de ràdio nord-americanes blanques i negres “per la seva frenètica pulsió sexual”, i tal i com van apuntar llavors amb encert alguns crítics: “pels diàlegs embriagadors en concupiscència entre el cantant solista i el cor femení, que semblaven començar al púlpit de l’església per acabar al dormitori”. Molt cert. I com va dir el propi Ray: “la meva és la classe de música en la que no pots falsejar els teus sentiments mentre la interpretes”.

DIGUEM NO [RAIMON] Interpretat pel Cor Participatiu de Llagostera, Joan Claramunt ‘Nano’ (guitarra)

El 1965 Raimon va publicar en EP el tema Ahir, més conegut pel seu subtítol Diguem no, que va ser mutilat per la censura franquista (la qual ja havia avisat que no podia tenir contemplacions amb aquest “perillós artista subversiu”). En concret, a Raimon se’l va obligar a canviar la part del text on deia “hem vist tancats a presó homes plens de raó” per una altra de més asèptica: “hem vist que han fet callar molts homes plens de raó”. Aquesta va ser la primera de la llarga llista de les anomenades cançons protesta prohibides o mutilades per la censura franquista.

L’ESTACA [LLUÍS LLACH] Interpretat per Aleida sound Laura Ensesa (veu), Eduard Roca (guitarra), Ignasi Contreras (baix) i Enric Canada (bateria)) i Cor Participatiu de Llagostera

El 1968 Lluís Llach va publicar el seu tercer EP, que contenia la que hauria de convertir-se en la seva cançó emblema: la història del diàleg entre un avi pagès i el seu nét, L’estaca. Malgrat que el disc va passar el tall de la censura, de seguida se’n va prohibir la seva radiodifusió i reproducció en directe, a la vista de l’evident càrrega revolucionària que contenien aquells versos de Llach: “No veus l’estaca a on estem tots lligats? Si no podem desfer-nos-en, mai no podrem caminar. / Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar. Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja. / Si jo l’estiro fort per aquí / i tu l’estires fort per allà, / segur que tomba, tomba, tomba, / i ens podrem alliberar.”. Ràpidament L’estaca es va convertir en genuí cant a la llibertat en països tan llunyans a la realitat espanyola de l’època com la Polònia comunista, on el sindicat Solidaritat la va adoptar com a himne propi.

FONTS: Luis Lapuente (rtve.es), CNDM (Centro Nacional de Difusión Musical), Carme Lleixà i Wikipèdia. * Cor Participatiu de Llagostera: Quim Aiguabella; Rosa Alió; Dolors Bou; Joan Borrull; Àngel Grabulosa; Sílvia Cordonet; Lluïsa Fuentes; Montse Masdevall; Jordi Masnou; Encarnita Moreno; Olga Pascual; Imma Petit; Marc Peyrecave; Pep Pico; Elena Redó; Montse Rissech; Montse Rufí; Teresa Rosa; Dolors Ruiz; Mercè Torrent; Ruth Vert. Directora: Carme Lleixà