FEM COMUNITAT TRANSFORMANT EL PATI DE L’ESCOLA Projecte iniciat el curs 2015-2016 a partir de les propostes dels nens, acompanyats pels mestres, AMPA i famílies per enfortir la xarxa de participació a l’escola mitjançant la transformació del pati.
1
" La missió principal de la societat és educar als infants, que seràn el nostre futur. Aquesta educació és responsabilitat de tota la comunitat que els envolta. Cal oferir als nostres infants la millor educació possible amb les eines que tenim, i seguir aprenent amb ells.”
Dedicat a tots els nens i nenes de l'escola Llebeig , i a les seves famílies.
2
Índex
1.- JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE...................................................................4 2.- DEFINIM ELS OBJECTIUS.........................................................................6 3.-QUI SOM I COM ENS ORGANITZEM.......................................................10 4- COM HO SUBVENCIONEM.....................................................................10 5.- ACCIONS................................................................................................11 5.1.- ACCIONS PRÈVIES...................................................................11 5.1.1.- Construcció de l’hort..................................................11 5.1.2.- Acolorim el pati...........................................................12 5.2.- COMENCEM A TEIXIR EL PROJECTE....................................................15 5.2.1.- EIXOS DEL PROJECTE DEL PATI QUE SOMIEM............................15 5.2.2.- ENS DONEM A CONÈIXER..........................................................15 5.2.3.- ANEM DONANT FORMA AL PROJECTE SOBRE EL PAPER...........18 5.2.4.- COMPARTIM I OBRIM EL PROJECTE...........................................20 5.2.5.- JORNADES DE TREBALL PER A FER REALITAT EL SOMNI............25 5.2.6.- EXPOSEM LA FEINA FETA...........................................................27 5.2.7.- PER ON SEGUIM. CONTINUACIÓ DEL PROJECTE. ......................28 6.- REFLEXIÓ FINAL.....................................................................................31
Annex 1 NORMAS 2009 REQUISITOS DE ÁREAS DE JUEGOS INFANTILES Y SU EVALUACIÓN PRÁCTICA de ASES XXI. Annex 2 Pressupost empresa Tronc i joc
3
1.- JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE. "Somiar sols, és sol un somni, Somiar junts, és l’inici d’una realitat" Helder Cámara. El curs 2014-15 es va començar a plantejar en el Consell Escolar la necessitat de millorar el pati de l’escola, donat que la major part d’ell està cobert per ciment i manquen espais d’aprenentatge i descoberta. Quan entenem que el mitjà que tenen els infants per aprendre i desenvolupar-se és el joc i l’experimentació, aquesta premissa ens porta, necessàriament, a donar importància a la manera com organitzem els materials i l’entorn de l’infant, en com distribuïm els espais i els dotem d’elements que, efectivament, incitin en ell les ganes d’investigar, de descobrir, de provar..., és a dir, donem importància a crear espais que siguin susceptibles de generar aprenentatge. La possibilitat d’adequar els espais i els materials per dotar-los del màxim potencial educatiu no es redueix només a l’espai interior, a les aules i estances, sinó que també pot incloure els espais exteriors. Aquest projecte té per objectiu organitzar el pati escolar amb un mobiliari, materials i amb una distribució d’elements naturals que permetin als infants explorar, experimentar, aprendre, establir relacions amb l’altre, socialitzar-se, gaudir... I és que el pati escolar, així com tots els espais de l’escola, és un espai amb altes possibilitats educatives. Es va considerar necessari iniciar un projecte en el que era necessària la col·laboració dels alumnes, els mestres, les famílies, l’AMPA i l’Ajuntament; i es va començar a observar patis d’altres escoles per a veure’n les possibilitats. Es va escriure una carta informativa a les famílies per tal d’explicar les intencions i demanar la co·laboració, i així conèixer les seves inquietuds i la seva resposta. Tot i que aquest projecte s’ha iniciat en el curs 2015-2016 ja fa uns anys que hi va haver inquietud per a canviar el pati i per això es van dur a terme accions prèvies: - Creació de l’hort de l’escola. Curs 10-11 - Acolorim el nostre pati. Curs 13-14 4
- Declaració de principis en el penúltim Consell Escolar del curs 14-15 En el curs 2015-2016 s’ha iniciat ja aquest projecte, dut a terme per una comissió formada per pares i Mestres que va informant en tot moment dels passos a seguir a la resta de famílies, claustre i Ajuntament, deixant aquest grup obert per a tothom qui vulgui i pugui col·laborar. Després d’informar a les famílies es va demanar a tots els alumnes que parlessin de com voldrien que fos el pati. Cadascú ho va representar en un full que va arribar a casa perquè els pares afegissin també la seva opinió. A partir de les propostes es van iniciar les reunions de la comissió de pati per tal de donar forma a aquest projecte. EL PATI ABANS:
5
2.- DEFINIM ELS OBJECTIUS. La primera acció que es va fer per definir els objectius va ser demanar la opinió als infants de l’escola i a les seves famílies. Ho vam fer a través d’aquesta activitat: DESCRIPCIÓ: A la classe els tutors van explicar als alumnes el projecte, que es volia millorar el pati per tal d’oferir més espais i materials amb els que poder jugar i conviure. Després se’ls va donar una cartolina a cadascú perquè crees “el pati que somia”. Van fer dibuixos i van escriure frases. Els alumnes del parvulari ho van fer en assemblea, creant cada grup un dibuix entre tots. Aquest dibuix va anar a casa amb una nota al darrera, per tal que les famílies afegissin les seves propostes i opinions. OBJECTIU: • Demanar als alumnes les necessitats que falten del pati. • Involucrar als alumnes en el projecte. • Demanar a les famílies l’opinió i propostes. RESULTAT: Amb un quasi 80% de participació la gran majoria opinava que: - Volia més verd, arbres, sorra, plantes i ombres per tal que no sigui només ciment. (109 respostes). - Tobogans i gronxadors. (56 respostes). - Casetes de fusta (28). - Tirolina (13) - Aigua ( 15). - Zona de relax (14). - Més color, tendes de tela, circuits de troncs, jocs tradicionals, zona de lectura i altres. - També cal dir que hi ha haver propostes curioses com: jakutsi, una piscina amb dofí, una discoteca amb llums i laberints. 6
7
REFLEXIONS I APORTACIONS PEDAGÒGIQUES: Més terra: L’infant crea, transforma, desfà, inventa… És molt curiós i té moltes ganes de redescobrir el món que l’envolta. Troba troncs, insectes, fa laberints, deixa la seva empremta, traça amb aigua i fang…. Inventa mil jocs per a construir el seu propi aprenentatge que comparteix amb els altres en una constant interacció i reelaboració. Arbres i plantes: Actualment tenim un pati amb molt de ciment i pràcticament gens de verd. Volem dissenyar aquest espai per gaudir dels colors i de les olors del mosaic de plantes que durant tot l’any podem contemplar. Cal incorporar el món vegetal a la quotidianitat de l’escola per a gaudir de la natura. A partir de les plantes i els arbres els infants s’adonen i experimenten amb les olors, les textures, els colors… i infinitat de sensacions que els oferiran experiències molt riques (què passa quan cauen les fulles? Quan canvien de color? Per què? Sentim el so que fan en fregar-se quan bufa el vent. Les fulles són tendres quan són verdes i cruixents quan s’assequen. Què podem fer amb les llavors? …) Disposar d'un PATI VIU, amb arbres, flors, aigua, sorra, és posseir multitud de recursos i propostes per a utilitzar. Si coneixem els arbres, els arbustos, les enfiladisses etc. podrem construir jocs per amagar-se, enfilar-se, pujar, baixar... Amb les mateixes plantes podem construir aquests jocs. Circuits d’aigua: L’aigua és molt present cada dia. Descobrir-la i prendre conscència del seu valor ens ajudarà a estimar-la i respectar-la. Els nens mostren el seu interès per descobrir l’aigua. Manipulant-la poden enterbolir, sedimentar, barrejar, omplir, buidar, fer transvassaments, descobrir les capacitats, les mides…
8
Troncs: Els troncs poden ser útils per crear espais tranquils o de moviment, per retenir terres, per protegir plantes, per fer cabanes, per delimitar camins, sorrals, per fer estructures de joc, de construccions… Un tronc pot ser un banc, pot ser un taulell, pot ser un punt d’equilibri… Uns troncs poden ser l’escenari de molts jocs. Cada proposta provocarà ser utilitzada pel joc creatiu dels infants. Cabanes: És necessari que els infants tinguin un racó de joc on amagar-se, on imaginar, on poder-se comunicar amb companys per a prendre decisions i dur a terme propostes. Els permet tenir un espai íntim molt necessari.
Per tot això definim com a objectius principals del projecte aquests: • Desenvolupament d’un pla educatiu de pati que permeti enriquir i diversificar l’ús quotidià de l’espai exterior com a part de les activitats diàries i d’aprenentatge observant i experimentant en l’espai més immediat, tot vinculant l’infant amb el medi i fomentant una major consciència en vers aquest. • Creació d’ombra, i de vegetació que pugui actuar com a paravent, així com espais d’intimitat. • Redistribució dels espais amb un disseny acurat, introduint vegetació variada que afavoreixi entorns harmònics, benestants i amables, que siguin acollidors de les necessitats dels infants i respectin els seus ritmes i temps.
9
3.-QUI SOM I COM ENS ORGANITZEM. Transformar l'educació suposa que tots els jugadors estiguin del mateix costat. (...) • COMISSIÓ DEL PATI: format per mestres, AMPA i famílies que gestionen el projecte. Recullen propostes, busquen materials i creen/compren els materials necessaris. • EQUIP DIRECTIU: demana permís i s’informa de les possibilitats i normatives que calen a través del Departament d’Ensenyament i d’inspecció. Busca col·laboracions i informa a la resta de famílies de la comunitat educativa. • AMPA: alguns dels seus membres formen part de la comissió del pati. Valoren les propostes. • MESTRES: están informats del procés dels canvis i aporten la seva opinió i propostes per a donar coherència al projecte. • AJUNTAMENT: està informat i dóna permís per tirar endavant el projecte.
4- COM HO SUBVENCIONEM. El projecte espera poder-se gestionar duent a terme activitats diverses de recollida de fons i material. Per començar es compta amb una primera partida de l’escola, ja que ha anat guardant un fons durant els últims anys per aquestes millores. També es compta amb una segona partida de l’AMPA. S’espera, també, altres aportacions d’empreses de la zona, tant econòmiques com en espècies: palets, fustes, taulons, teles, teixits, eines, màquines per treballar la terra o d’ebenisteria, planter, material divers... Serà la finalitat de la loteria de final de curs de l’escola. Estudiem estudiar propostes de finançament per micromecenantge com: https://www.indiegogo.com/projects/good-night-stories-for-rebel-girls#/ o verkami… 10
5.- ACCIONS 5.1.- ACCIONS PRÈVIES: 5.1.1.- Construcció de l’hort: Es va tirar endavant la creació de l’hort per a donar vida al pati i per a poder treballar de manera significativa l’entorn natural. Un hort escolar és una eina que els permet l’adquisició d’hàbits de vida saludables i contribueix a la sostenibilitat del planeta; és una finestra oberta a la pràctica d´una activitat senzilla però tremendament útil i assequible que fa que tant alumnes com mestres i pares s´interessin al respecte. Així doncs, durant el curs escolar 2010-2011 el treball transversal de l’escola va ser “l’hort escolar”, i això va suposar la implicació de tots els mestres i alumnes per a tirar endavant la iniciativa i que l’hort esdevingués una realitat. Aspectes a tenir en compte: - Es va col·locar en el pati de terra a tocar de la rampa que baixa des del pati d´E.Infantil, en el seu extrem més cap a ponent aprofitant que és la zona més assolellada. - És una experiència que aprofita els cicles de Tardor, Hivern i Primavera, però es manté erm a l´estiu. - La zona d´ubicació està a prop d´una boca d´aigua per al reg. - Es planten tant hortalisses com plantes aromàtiques i flors a criteri de cada cicle, però s´ intenten mantenir criteris de rotacions profitoses i lluita de plagues. - S’utilitzen adobs naturals tant per a fertilitzar el sól com per a lluitar contra els paràsits que puguin aparèixer. - Es poden plantar tant espècies conegudes pels alumnes com desconegudes, que despertin la curiositat i l´interès.
11
Objectius: - Descobrir el cicle de creixement de les plantes (preparar la terra,sembrar,regar,treure males herbes,..recol.lecció de fruits,...). - Conèixer les eines que necessitem. - Apropar-nos al funcionament de l´hort. - Adonar-se dels éssers vius que habiten a l´hort i el seu rastre. - Conèixer plantes aromàtiques i medicinals. - Diferenciar les fases de l´hort. - Fomentar una actitud de respecte cap el medi natural. - Fomentar l´ús de les plantes (tallers de infusions, cosmètica,punts de llibre,...) - Crear textos, endevinalles,contes,... relacionats amb l´hort.
5.1.2.- Acolorim el pati: Durant el curs 2013-2014 el projecte transversal a treballar va ser “Acolorim el nostre pati” ja que no hi havia res pintat i volíem fer-lo més bonic. A partir de diferents activitats es van gestant les millores fins a tenir els espais pintats que es poden observar actualment i que van estar realitzats per tots els alumnes de l’escola durant aquell curs.
12
Creació lliure: els alumnes van anar passant i anaven afegint les seves pròpies creacions a partir del disseny que ja trobaven. La consigna era no trepitjar allò que els companys ja havien fet. Entre tots es va teixir el mural que hi ha.
Escala de colors: tots els alumnes van participar en decorar les columnes a partir d’una gradació de colors, que permet donar més vistositat i alegria a l’espai.
Els elements de l’escola: tots els alumnes van participar dissenyant un mural pel pati gran. A partir de les propostes es van triar els elements que fan referència a cada grup-classe, i els acompanya el vent Llebeig. Els Mestres van plasmar els dibuixos i els alumnes els van pintar.
13
La peixera i la selva: els alumnes de cicle inicial van decorar la zona dels porxos amb uns murals, que van anar pintant al llarg de varies setmanes.
La cascada: per donar color a les escales es va crear un disseny que dóna vistositat a les escales d’entrada a l’edifici.
Espai de joc simbòlic: els alumnes de cicle mitjà van diferenciar un espai per a cada grada, per així poderles utilitzar per al joc simbòlic.
14
5.2.- COMENCEM A TEIXIR EL PROJECTE. Després de vàries reunions de la comissió hem vist que serà un projecte per fases. Acollint les demandes dels nens i dels pares perfilem més els objectius: 5.2.1.- EIXOS DEL PROJECTE DEL PATI QUE SOMIEM: • Educatiu. Que sigui una aula més de l’escola on s’hi pugui aprendre des de l’observació, l’experimentació... • Viu: molta natura, amb l’hort, amb plantes aromàtiques, amb arbres fruiters i perquè no amb la possibilitat de tenir-hi animals com gallines o un espai amb aigua. • Ecològic: materials naturals, acollidors, evitant el plàstic i el ciment... Reutilització, reciclatge... • Participatiu i variat: que es puguin compartir moltes propostes diferents de joc, llocs per estar tranquils, altres per emparrar-se, per amagar-se... • Agradable: cal cuidar-ne l’estètica per crear llocs amb caliu, benestants. Materials orgànics... • El projecte ha d’anar amb consonància amb el projecte de l’escola. Cal créixer plegats. Veiem que la primera fase del projecte serà en el pati d’infantil i en el pati del mig perquè no tenim possinbilitats de modificar la pista. 5.2.2.- ENS DONEM A CONÈIXER: Publiquem a la revista del poble i de l’escola un butlletí explicant els inicis d’aquest projecte: A l'escola, del somni a la realitat "El pati que somiem" és només el títol del projecte que un grup de persones (pares i mares de l'escola, mestres i equip directiu, AMPA) ha començat a traçar des de fa unes setmanes. I és que el que semblava un somni ara sembla quasi una realitat. Ja fa uns anys que han estat diversos els intents de transformació del pati de l'escola en un espai que vagi molt més enllà del joc amb la pilota i una esplanada de ciment. L'empenta i 15
entusiasme amb què aquest grup està treballant i el suport que està trobant de moltes famílies i equip de professors preveu un final ben satisfactori. Llunyà, potser sí, perquè la remodelació vol incloure diferents fases (algunes d'immediates i de fàcil execució amb la col·laboració i complicitat de moltes persones voluntàries, i d'altres de més dilatades en el temps perquè preveuen una reestructuració de fons de tot l'espai), però ha de ser el pati de tots. Si no, no serà. Per iniciar, doncs, aquest camí, el primer pas que ha emprès aquest grup de treball ha estat consultar tots els alumnes de l'escola, de P3 fins a 6è, i seguidament totes les famílies. Els resultats de les enquestes, on es preguntava "Quins són els canvis que creus que poden ser positius pel pati de l'escola?, quines necessitats trobeu a faltar?, com us agradaria que fos?, a què us agradaria jugar?" van ser contundents: amb un quasi 80% de participació, quasi tothom s'avenia a dir que volia més "verd, arbres, sorra, plantes, ombres i que no sigui només de ciment" (109 respostes); seguit en segon lloc dels "tobogans i gronxadors" (56), i a partir d'aquí una sèrie de respostes que coincidien a grans trets en "casetes de fusta" (28), "tirolina" (13), "aigua" (15), "zona relax" (14), a més de "color", "tendes de teles", "circuits de troncs", "jocs tradicionals", "zona de lectura" i un llarguíssim etcètera. Val a dir que entre les propostes dels alumnes s'han trobat peticions ben divertides i curioses com laberints, iakutsis, una piscina amb dofí o una discoteca amb llums. Ara bé, l'objectiu d'aquest projecte no és només fer un pati més amable, agradable visualment i en consonància amb l'entorn on vivim, sinó també un espai on els infants puguin aprendre creant, imaginant, jugant, és a dir, no només un espai on es pugui "cremar energia" -per contrarestar l'aprenentatge metòdic a les aules-, sinó un indret que vagi de la mà d'una educació a les aules més oberta a altres maneres d'aprendre: amb els llibres però també amb les experiències i vivències dels mateixos nens i nenes, dins i fora de l'aula, fent de l'escola un espai únic d'aprenentatge i creixement. Això no significa que calgui eliminar la pista de futbol i bàsquet, sinó limitar-les en una zona més reduïda perquè hi hagi altres possibilitats d'ús del pati com a zona verda i d'immersió en el nostre entorn i l'indret on vivim. 16
A partir d'aquí, aquest equip de pares i mares i mestres de l'escola començarà a posar fil a l'agulla i a iniciar una primera etapa on, amb l'ajuda de tots els pares que ho desitgin, es duguin a terme unes sessions de treball periòdiques per començar a fer tallers de remodelació del terreny: des de la construcció de jardineres, fins a la construcció d'una cuineta gran exterior, plantació d'arbres i herbes aromàtiques a la part del pati on ja hi ha terra, readequació del sorral, creació de tendes amb teles i troncs, circuits de mobilitat, només per exemple. Es pretén utilitzar, majoritàriament, elements orgànics (fusta, cordes, teles, bambú, elements naturals) ja que està ben demostrat que per al desenvolupament dels nens en les diferents etapes de creixement les textures naturals són les que ofereixen un millor aprenentatge (enfront del plàstic i els sintètics). Pel que fa a la qüestió econòmica, el projecte espera poder autogestionar les primeres fases de remodelació duent a terme activitats diverses de recollida de fons, però per a les fases de reestructuració i obra posteriors, es compta amb una primera partida de l'escola, a la qual se sumarà una segona partida de l'AMPA. No cal dir que qualsevol empresa o particular que vulgui fer alguna aportació al projecte, sigui del tipus econòmic o en espècies (palets, fustes, taulons, teles, teixits, eines, màquines per treballar la terra o d'ebenisteria, material divers, etc.) serà molt més que benvinguda. De fet, algunes empreses de Vilobí i entorn ja hi han posat el seu gra de sorra amb la donació de palets, planter i aromàtiques. Per últim, cal dir també que l'escola s'ha reunit amb l'Ajuntament per mirar de treballar i col·laborar en la mateixa direcció, i l'equip de govern ha vist amb bons ulls la proposta. L'Ajuntament també espera poder prioritzar algunes infraestructures del poble perquè els vilobinencs no depenguin de la pista de futbol de l'escola sinó d'una de municipal. D'aquesta manera, el pati que somiem podria començar a ser, per fi, el pati que realitzem. Si algú vol fer-nos arribar consells, dubtes, peticions o reflexions, pot ferho al correu elpatiquesomiem@gmail.com. Les reunions són obertes a tothom i el projecte vol ser ampli i participatiu. Tothom hi és convidat! Projecte "El pati que somiem"
17
5.2.3.- ANEM DONANT FORMA AL PROJECTE SOBRE EL PAPER: - Portem fotos/dibuixos del que volem i ens imaginem en cada espai. En parlem, comparem, valorem... - Busquem informació per diferents vies: el què han fet altres escoles, el què diu el Departament, quines assegurances hi ha de l’escola, de l’AMPA, de l’Ajuntament... La majoria d’escoles que hem parlat han tirat el projecte endavant i ningú no els ha posat impediments ja que el que han construït entre dins del sentit comú i evitant els perills amb els que els nens es poden fer mal. - Pel que fa a les assegurances el Departament només cobreix allò instal·lat i fet des d’un inici sempre i quan l’activitat sigui en horari lectiu (no es contempla l’hora del menjador). Tots els materials i modificacions posteriors no estan cobertes ni dins ni fora de l’horari lectiu. - Parlem dels materials si han d’estar homologats o no. Homologar vol dir que un tècnic certifica que aquell material compleix una normativa concreta. Si treballem amb fusta a nivell artesanal no pot tenir el segell de la CEE perquè això avala a coses estàndars. Però no vol dir que aquells materials no compleixin una normativa. Amb les dues empreses que tenim contacte per fer projectes al nostre pati són: - MILANTA que treballen amb la següent normativa adjuntada com annex 1: NORMAS 2009 REQUISITOS DE ÁREAS DE JUEGOS INFANTILES Y SU EVALUACIÓN PRÁCTICA de ASES XXI. A més té una assegurança tramitada a través de la corredoria Arç cooperativa i contractada a Plus Ultra, número de pòlissa BGDP009667. - TRONCSIJOC: Estructures de fusta per a infants que treballen amb aquesta normativa: les estructures es certifican segons la norma UNE 1176. - Què hi diu el Departament? Parlem amb Rosa Mª Olivella Tudoras, Cap de la Secció d'Obres i Manteniment dels Serveis Territorials a Barcelona Comarques del Departament d'Educació de varis temes:
18
• Pel que fa a la instal·lació de jocs a infantil i altres estructures cal tenir en compte que sempre han d’estar fora de l'àmbit de la pista esportiva. Qualsevol element que introduïm ha de tenir sentit comú com per exemple fer els cantells arrodonits, complir amb riscos laborals, fer un manteniment acorat i cumplir amb una normativa. Aquí cal especificar que primer ens van dir que tot havia de portar el segell CEE però com hem especificat abans, després vam aclarir que si respectava la normativa europea ja n’hi havia prou. • Per altra banda els vam demanar permís per plantar arbres a la pista de baix foradant el ciment del lateral de la pista. En aquest punt van fer la consulta a l’empresa privada Infraestructures Manteniment ja que ells són els actuals propietaris de l’edifici. Quan a la plantació d'arbrat ens van dir que no ens autoritzaven la perforació de la pista per plantar-hi arbres doncs generalment hi ha problemes perquè les arrels trenquen els paviments encara que siguin de formigó. I que hem de tenir en compte que hi ha un terreny molt dolent i a l'extrem final de la pista hi ha un rierol i pot fer créixer més ràpidament els arbres. • Tampoc es pot modificar les dimensions de la pista, que compleix amb els criteris del Departament d'Ensenyament. • Pel que fa a la plantació d’arbres en altres zones que no siguin la pista de ciment cal tenir en compte que han de ser arbres que no puguin causar al·lèrgies. I que les moreres han de ser bordes per no tacar paviments i que vigilem amb els llimoners ja que porten moltes punxes. Si tenim dubtes podem consultar amb l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona, tot i que un bon jardiner també ens pot assessorar. • Totes les accions han de ser aprovades pel Consell Escolar. Cal aclarir que aquest últim punt no ens l’havien comunicat fins al mes de maig tot i haver fet diverses consultes.
19
5.2.4.- COMPARTIM I OBRIM EL PROJECTE: Una vegada tenim clar per on ens agradaria tirar fem dues reunions obertes a tothom on hi assisteixen diverses famílies, un representant de l’Ajuntament, membres de l’AMPA i mestres de l’escola. Entre tots mostrem les possibilitats de cada espai i anem definim allò que tirem endavant. Posteriorment en una reunió de la comissió decidim que: - Invertirem econòmicament en aquelles estructures on els infants hagin de pujar-hi o tinguin algun material per sobre del seu cap. Creiem que és important que les construeixi un professional que es coneix perfectament la normativa. - Invertirem a nivell de temps de les famílies i mestres en aquells materials que puguem construir nosaltres prenent com a referència els criteris acordats anteriorment. Per tant, crear materials on no hi veiem gens de perill pels infants. - Plantarem 3 moreres al pati del mig.
20
5.2.5.- JORNADES DE TREBALL PER A FER REALITAT EL SOMNI: Comencem les jornades de treball. Hem quedat unes 8 tardes de divendres on hem fet molta feina i varies gestions. Hem fet: PLANTEM LES 3 MORERES AL PATI DEL MIG. Assessorats per un jardiner, pare de l’escola.
21
LES CUINETES
Polim i venissem els palets amb un vernís casolà. Per fer vernís ens hem assessorat amb les empreses que hem esmentat anteriorment.
22
LA CASETA Hem transfornmat aquesta estructura en una caseta. Hem pulit totes les fustes, tapat els allò perillós amb massilla, vernissat i construït un sostre de tela. No tenim clara la seva ubicació. Potser la contemplem dins l’entrada de l’escola per asegurar-nos que no hi pujaran a sobre. .
23
LES BOBINES
Hem polit, vernissat I transformat les bobines. En tenim 4 que aniran dues al costat de les cuinetes com a taula de restaurant i dues més a l’interior de l’escola com a paleta de pintors. ESPAI MUSICAL. No l’han cuidat i ja no existeix. El vam començar en el projecte transversal de l’escola d’aquest any.
24
ALTRES ELEMENTS NATURALS PER JUGAR AL PATI: COM TRONCS, PEDRES, PINYES...
TEATRE A LES GRADES
Hem clavat una estructura de cortina al sostre per penjarhi un parell de teles que seran el fons de l’escenari I les cortines de davant.
25
ENS INSTAL·LEN LA DOBLE RAMPA DE FUSTA AMB AMAGATALL. Encarregada a mida a l’empresa MILANTA. Treballen amb la següent normativa adjuntada com annex 1. NORMAS 2009 REQUISITOS DE ÁREAS DE JUEGOS INFANTILES Y SU EVALUACIÓN PRÁCTICA de ASES XXI
26
5.2.6.- EXPOSEM LA FEINA FETA. Fem una exposició del projecte durant la festa d’extraescolars de l’escola.
27
5.2.7.- PER ON SEGUIM. CONTINUACIÓ DEL PROJECTE. Gestionem allò acrodat en Consell. Ens agradaria que s’aprovés: 1. Compra del “Caos de troncs” pel pati d’infantil. No es necessita permís del Departament perquè no porta cimentació. L’empresa que ens ho construiria seria TRONCSIJOC, la qual fa estructures de fusta per a infants i treballen amb aquesta normativa europea que certifiquen la norma UNE 1176. Els pressupostos s’adjunten com annex 2.
2. Si s’aprova en Consell enviar el projecte de construcció de cada estructura al Departament ja que aquestes si que modifiquen l’espai construit perquè porten cimentació al terra. Decidir què es prioritza i com es paga. L’escola pot invertir en uns 3.500 €. - Estructura psicomotriu al pati del mig (3.800€)
28
- Tobogan al talús (3.158€)
- Terrasseta (775€)
al
talús
- Sorral al lateral de la pista de baix (1.282 €)
29
3. Engeguem la segona fase del projecte: Cal reflexionar sobre com ha anat el projecte aquest curs, com els seguim fent extensible a mestres i famílies, quanta energia hi invertim... Com ens movem per aconseguir el finançament. Quin manteniment necessita tot allò que hem fet i com el sostenim. Gestionar els projectes amb el Departament i l’empresa TRONCSIJOC. Si aconseguim el permís les instal·lacions se’ns rebaixarien uns 500€ si les famílies o l’Ajuntament i col·laboressim amb maquinària, eines i mà d’obra. Com portem a terme els projectes proposats però no acabats o començats: - Tenim 4 oilveres que ens regalen. - Toldos per les taules de picnic i torreta gran amb arbre per lligarhi els toldos. - Acabar la cuineta per primària. - Ubicar la caseta. - Acabar les bobines per l’ambient artístic i les taules que acompanyen a les cuinetes. - Muntar la jardinera gran que separa les grades del pati del mig. - Penjar la tela del teatre i dota-lo de coixins i un bagul on guardar-los. - Muntar les jardineres petites al voltant de la pista de baix. - Gestionar la possibilitat de col·locar el sorral al lateral de la pista de baix. - Taula d’aigua i sorra. - Túnel de salze. - Assamblea de troncs. - Espai sensorial i de construcció. - Botes-jardineres
30
6.- REFLEXIÓ FINAL Acabem el projecte tal i com l’hem començat: "Somiar sols, és sol un somni, Somiar junts, és l’inici d’una realitat" Helder Cámara.
Aquest projecte és una empenta a la creació d’una comunitat educativa real. On famílies, Ajuntment, AMPA i l’equip de mestres estem involucrats per cuidar el projecte de l’escola que somiem al poble de Vilobí. Són moltes les energies i temps personal que hi hem invertit. Cal sostenir entre tots aquest projecte perquè duri molt anys i pugui ser obert a tothom que vulgui. Cal agrair moltíssim a les famílies involucrades ja que sense elles això no seria possible. GRÀCIES I ENDAVANT!
31