Sant Jordi 2011. Per què li diuen vida si és atzar? by Publicacions Col·legi Sant Miquel dels Sants. Vic

PUBLICACIONS DEL COL•LEGI SANT MIQUEL Col•lecció Societat i Ensenyament 1. Societat i Ensenyament a Vic. El Col•legi de Sant Miquel dels Sants. I, maig de 2004 2. Societat i Ensenyament a Vic. El Col•legi de Sant Miquel dels Sants. II, maig de 2005 3. Societat i Ensenyament a Vic. 150 anys de l’Escola de Música de Vic. III, desembre de 2005. Jordi Mirambell i Fargas 4. Societat i Ensenyament a Vic. Els reptes educatius (Estudi sociològic). IV, juny de 2006 5. Societat i Ensenyament a Vic. El Col•legi Sant Miquel dels Sants III Col•lecció Recerca 1. Oriflama. Una revista sota el Franquisme. Núria Codina i Solà, maig de 2005 2. La Torre Simon de Tona. Una joia de l’arquitectura modernista. Marc costa i Sitjà, maig de 2006 3. Fotografia històrica de Vic. Josep Ylla i Cassany, 1885-1955. Cristina Alemany i Chavarria, maig de 2007 4. El 9 Nou: 30 anys de periodisme comrpomès. Miqeul Mirambell i Fargas, Roger Molas i Alsina, Marcel Ramírez i Papell, 2009 5. Diccionari d’artistes vigatans (1750-1950). Toni Sadurní i Viñas, maig de 2008 6. Fotografia històrica de Vic. Lluís Jiménez i Cerrada (19131993). Elisabet Sanyes i Capdevila, maig de 2009 7. Fotografia històrica de Vic. Francesc Xavier Bach i Puigrefagut (1902-1979). Anna Puntí i Erra, maig de 2010 Col•lecció Sant Jordi 1. Plomes d’àngel. Sant Jordi 2005, abril 2005 2. Fugides. Sant Jordi 2006, abril 2006 3. Música per a les estrelles. Sant Jordi 2007, abril 2007 4. El sospir del meu nom murmurat tota la nit. Sant Jordi 2008, abril 2008 5. Quan els núvols són de vellut. Mont Bael. Sant Jordi 2009, abril 2009 6. La ballarina de porcellana i les carxofes rebels. Sant Jordi 2010, abril 2010 El col•legi edita també: 1. “L’ull blau”, revista escolar de les seccions d’Infantil i Primària, xx números 2. “Petitmiquel”, revista escolar de la secció d’Infantil 3. “mkl.btx”, revista escolar de la secció de Batxillerat

- Eeeh eehh!! Desperta’t rata de claveguera! Això és un banc i no una casa d’acollida! Estic fins als pebrots de trobar-te cada matí a tu i al teu coi de gos jaient a l’entrada del meu banc. Si no marxes ara mateix, ja pots estar se gur que trucaré a la policia, desgraciat!

Uffff... Això sí que és un bon despertar! No molesto ningú, no embruto mai el terra, no demano almoina. Tant sols visc per trobar un aixopluc que m’amagui d’aquesta vida tan agra, tan aspra i tan seca. Camino sense rumb pels carrers d’aquesta ciutat buscant una espurna d’alè que m’ajudi a donar un sentit al temps que s’evapora lentament. Els ulls de la gent són freds, les mans són sempre tancades i, tot i així, les butxaques estan plenes de forats; rosegades pel consum i l’excés. En Nòmada és l’únic ésser d’aquest món que em presta uns instants d’atenció: és coix i té puces, però a les nits, aquelles que et tallen la pell i t’ofeguen de solitud, el gos se m’acosta, m’acaricia la cara bruta amb la llengua i em regala, sense res a canvi, la seva calor corporal. Trobo a faltar l’estrès de la feina, la inacabable cançó del despertador, l’olor de cafè, l’embús a les cinc de la tarda i un edifici amb un cartell a la façana que posi CASA. De PER QUÈ LI DIUEN VIDA SI ÉS ATZAR?

PER QUÈ LI DIUEN VIDA SI ÉS ATZAR? SANT JORDI 2011 Han col•laborat en la selecció de textos i d’il•lustracions gràfiques: Per les etapes d’infantil i primària: En representació dels pares i mares: Mercè Crusellas i Font; Soledat Ladero i Infante; Josep Masoliver i Pou; Anna Vila i Planells En representació del professorat: Irene Benito i Alier; Sílvia Crusats i Cantal; Cristina de Barnola i Pérez; Montse Díaz i Martínez; Imma Franquesa i Clapés; Gemma Muntadas i Piedrabuena; Dolors Palomar i López; Imma Salarich i Matavacas. Correcció dels textos de primària: Sílvia Torrents i Ballús. Per les etapes d’educació secundària i batxillerat: Dels textos catalans: Ceci Bertran i Cuní; Marta Borrós i Plans; Núria Bover i Jiménez; Sílvia Caballeria i Ferrer; Ma Carme Codina i Contijoch; Serafí Curriu i Boixader; Albert Espona i Arumí; Vanesa Ferreres i Vergés; Isabel Jordà i Font. Dels textos anglesos: David Romeu i Tenas; Francesc Sallés i Pla; Mònica Vallín i Blanco. Dels textos francesos: Ceci Bertran i Cuní. Dels textos alemanys: Astrid Dedisch i Prat. De les il•lustracions gràfiques i les fotografies: Marta Montpeyó i Garcia-Moreno; Mireia Puntí i Carner; Martí Riera i Casas. Del disseny de la portada: Paula Oliver i Soley. Martí Riera i Casas. Del títol del llibre: Maria Ballabriga i Costa. Maquetació i impressió: Artyplan S.A. Per què li diuen vida si és atzar? Sant Jordi 2011 DIPÒSIT LEGAL: B-10.236-2011

ISBN:

Publicacions del Col•legi Sant Miquel, C/ Jaume I, nº 11. 08500 Vic. 93 886 12 44. Abril 2011. Rda. Camprodon, 2 08500 Vic. 93 886 05 95

www.santmiqueldelssants.cat

ÍNDEX

Educació Infantil La mare i jo Els sols estan dormint El drac, en Sant Jordi i un nen que té por La gavina va a pescar Sant Jordi espera el drac Un dinosaure es menja el sol i el gegant i la geganta s’ho miren La bruixa i la fada Un príncep i una princesa es casen i la fada va a celebrar-ho La família torna a casa

Guillem Ordeix i Casellas Mireia Bach i Simon Marc Anglada i Soler Ferran Escoté i Riesco Carlota Molera i López Julià Pagespetit Pla Martina Clota i Om Marta Saborit i Codinach Mariam Drissi i Autet

15 16 17 18 19 20 21 22 23

Laura Masoliver i Bigas Yassine Aalla Miquel Coll i Barneto Mateusz Wysk Ferran Font i Serra Laura Cuenca i Medina Lluc Gonzàlez i Serarols Albert Salvans i Segalés Carl Max Owusu i Kwabeng Gemma Dalmau i Domingo Sergi Ortiz i Barniol Mateu Cumeras i Verdaguer Clàudia Espinosa i Vila Judit Balcells i Oslé Enric Macià i Sánchez Àgata Sala i Sánchez Ricard Anglada i Soler Maria Erra i Euras Maria Dinarès i Verdaguer Martí Font i Barniol Carla Mallarach i Urtós Ariadna Plans i Bellavista Jiajie Yang Laura Serrat i Morales Martí Gómez i Díaz-Pavón Laia Vidal i Alcubierre Aleix Segalés i Erena Joel Juvany i Torrescasana Berta Codina i Belmar Juli Berenguer i Crusellas Marc Brusosa i Baulenas

24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 38 40 41 43 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 58 60

Educació Primària El riu que va desaparèixer La guineu i l’eriçó El Martí amb el seu violí El Nen Nil Què hi tinc a la butxaca? El mico divertit Les palmeres El país dels follets Les aus La plaça del meu poble El mar de l’amistat Els animals de la selva La vaca Lilly Una àvia especial El descobriment El fantasma amagat Dracòlic i Perseu La flor presumida Les roses L’aigua El meu cavall El prat El tauró i el dofí El noi cansat El llit elàstic Jo de gran vull ser... El drac futbolista Un amic diferent Laura i ... La vida d’en Joan Aventura a Xile

ÍNDEX

L’amistat La neu El mar Temps de primavera El Sant Jordi modern Carnaval de números El drac i el volcà Àfrica

Judit Fernández i Solà Biel Tomàs i Rifà Maria Riera i Freixanet Adrià Mas i Baurier Ignasi Ferran i Plans Ivan Rubio i Díaz Arnau Espona i Puntí Carla Gallifa i Terricabras

62 63 64 65 66 67 68 69

Educació Secundària Perduda Natura viva Buscant el camí Paisatge The moon sense títol sense títol Distants Le printemps Des larmes de guerre Espurna d’aigua de sol La llegenda de Gelvoir Somnis… The fish bowl sense títol Colors sense títol Où est grand-père? Les couleurs de la nuit L’effort Adéu Somnis de lletres L’amagatall Pluja de tardor The way Little things Little things Chemin… long chemin Mon Pays Mon chemin Cal.ligrama

Mireia Batalla i Vilacís Martí Anglada i Soler Adrià Rodriguez i Ramírez Carla Rifà i Rifà Joan Bargalló i Gamero Mireia Batalla i Vilacís Laia Ferrer i Solerdelcoll Adrià Rodríguez i Ramírez Quim Grifols i Marín Anna Páez i Montoya Mariona Colomer i Rosell Júlia Traveria i Solà Maria Eroles i Grau Pol Arumí i Sellabona Rut Tió i Madrid Xavier Aguirre i Pérez Carla Fernández i Sala Gerard Grifell i Botargues Pol Gallifa i Anfruns Meritxell Generó i Rodríguez Pau Benito i Buch Laia Villar i Comajoan Josep M. Callís i Comerma Martí Vilà i Faja Pau Benito i Duch Alba Castanyer i Costa Abderrazak Bouftil Pau Benito i Buch Alexandra Boguñà i Protín Meritxell Font i Prat Sigfrid Burgès i Blancafort

70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 83 86 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 101 102 103 104 105 106

ÍNDEX

Camins de silenci Oda al silenci Respostes emboirades Incendi al paradís El mal cobrador Five lives, a death Do you believe me? Love Junk Toi La vie Maladies confondues

Meritxell Lladó i Vilar Mireia Jutglar i Anglada Bruna Portet i Humà Olga Rodríguez i Ramírez Gerard Soler i Alonso Meritxell Lladó i Vilar Clàudia Costa i Sitjà Olga Rodríguez i Ramírez Meritxell Lladó i Vilar Núria Ramos i Anglès Bruna Portet i Humà Mireia Jutglar i Anglada

107 110 111 112 113 115 117 119 120 121 122 123

Batxillerat Atzar Atzar Escala del temps Escala del temps Engany Engany Dau Dau Feel Promise to a porcelain doll Stay Souffrance Souffrance Souffrance Insupportable Insupportable Insupportable Per què li diuen vida si és atzar? Viatge amb bus L’últim viatge Mort i vida Mirant el mar Sonet de primavera Petjades Imagination Memories A biography of a heroine of the 21st century

Laia Moral i Ripollès Laura Armengol i Saborit Núria de Rocafiguera i Montanyà Eva Pagespetit i Cunill Eva Bosch i Bosch Marta Torres i Novellas Mar Erra i Dodas Júlia Montañà i Tor Ariadna Poblet i Parcet Núria de Rocafiguera i Montanyà Eduard Urgell i Caballeria Núria Picas i Rodoreda Eduard Urgell i Caballeria Anna Vila i Homs Xénia Pérez i Fisas Irene Vilaró i Soler Mireia Ballús i Tarrés Maria Ballabriga i Costa Marta Codina i Canal Aina Espuña i Autonell Roger Matas i Font Èlia Prat i Caballeria Guillem Vancells i Lujan Núria Peidró i Arumí Anna Colomer i Tuneu Alba Cabaní i Arisso Ignasi Bofill i Verdaguer

124 125 126 127 128 129 132

133

134 135 141 146 149 150 151 152 153 154 155

ÍNDEX

Dibuixos Laura Fernández i Aulina Pol Jané i Sallés Martín Cristian i Noguera Clàudia Anglada i Parés Laura Domènech i Serra Mariona Colomer i Rosell Mirta Crivillérs i Col Pol Arumí i Sellabona Marc Gómez i Sabaté Sílvia Bernal i Capdevila Èlia Gimeno i Coll Pol Icart i Solé Carla Planas i Serra Júlia Traveria i Solà Júlia Vila i Gallach Mireia Roca i Pons Núria Solerdelcoll i Vila Paula Saborit i València Xixi Wang Cristina Banyol i Castanyo Miquel Puig i Banús Clara Gómez i Gorchs Pau Benito i Buch Ignasi Alemany i Juvanteny Clàudia Font i Alcalà Cristina Batalla i Vilacís Fabricio García i Chamorro Marc Cunill i Vall Paula Valls i Font Rut Montero i Vilar Gil Redorta i Peix Núria Bofill i Verdaguer Sergi Colomer i Coromina

158 159 160 161 162 163 164 165 166 167

168 169 170 171 172

173

PRESENTACIÓ

La màgia de les paraules Abril, mes literari per excel.lència. És gairebé un privilegi comptar amb una tradició tan arrelada i amb una base cultural tan ferma. St. Jordi ens porta a l’escola l’olor de les roses, el plaer de la lectura i les ganes d’esdevenir escriptors. És per aquest motiu que des dels més petits fins als més grans ens esforcem per oferir les nostres millors habilitats com a dibuixants, lectors i escriptors. La celebració del concurs literari ens serveix per mantenir viva la literatura i la llengua i per inculcar l’hàbit poètic entre els més joves perquè puguin gaudir-ne més endavant. La lectura ha d’esdevenir un plaer. En aquesta diada ens regalem llibres de tota mena: novel.les, còmics, contes, poesia, assaig… tots dins el seu gènere ens aporten emocions diferents i és precisament en aquest fet on recau el misteri dels llibres, ja que sovint penetren en el terreny dels sentiments i quan això es dóna, entrem en el món màgic que l’autor ha creat en la seva obra i ens ha volgut fer arribar. Ens convertim sense voler en els protagonistes de les seves accions, les vivim en primera persona, ens identifiquem amb els personatges i sentim com ells. Si la idea deixa de ser idea i passa a la realitat és gràcies al procés intern de pensar com explicarem el que volem dir. És la recerca intensa i motivadora de trobar el mot adequat. Les paraules ens permeten construir idees creatives, ens fan agermanar quan junts escoltem un poema, ens ajuden a comunicar-nos, s’encadenen, es barregen, s’ajunten, es separen i fan mil i una combinacions mentre nosaltres pensem que juguem, però mica en mica el joc esdevé realitat i aprenentatge i aleshores hem fet la descoberta que “aprenem aprenent “. Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari Sant Jordi 2011

Joan Maragall, gran poeta català del qual es conmemora aquest any el 150è aniversari del seu naixement i el centenari de la seva mort, en el seu dircurs titulat “l’elogi de la paraula”, es feia ressò de la importància dels mots i exposava la seva teoria poètica: “la paraula viva”. “Doncs jo crec que la paraula és la cosa més meravellosa d’aquest món, perquè en ella s’abracen i es confonen tota la meravella corporal i tota la meravella espiritual de la nostra naturalesa!” “El poeta és un enamorat del món, és un transmisor passiu de la seva vida interior i objectiva la vida amb paraules.” En molts dels seus poemes també insisteix en aquesta mateixa idea que era el pilar on es sostenia el seu procés creatiu. Nodreix l’amor Nodreix l’amor de pensaments i absència, i així traurà meravellosa flor; menysprea el pas de tota complacència que no et vinga per via del dolor. No esperis altre do que el de tes llàgrimes ni vulles més consol que els teus sofrirs: La paraula millor la tens a l’ànima i el bes més dolç te’l daran els zèfirs. Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari Sant Jordi 2011

Mai seria l’aimada en sa presència com és ara en la teva adoració. Nodreix l’amor de pensaments i absència, i així traurà meravellosa flor. Molts altres autors han mostrat en les seves obres aquest mateix interès creador. Miquel Martí i Pol en els seu llibre L’àmbit de tots els àmbits també fa palesa la importància de les paraules. Ara sol.lícits

A cau d’orella

dictem paraules vives

Repetim les mateixes

al vent que passa.

clares paraules.

Que el vent se les emporti

Torna la vida i torna

mars enllà de la història

la dignitat, la força.

******************** Realment quan hem d’escriure és quan ens adonem que res és senzill, que costa molt expressar allò que sentim, el que volem dir, el que ens fa patir… Costa trobar la PARAULA adequada, justa , precisa i sincera. És per això que valorem molt tot l’esforç que han posat els nostres alumnes en les seves composicions. Estimant i valorant s’aprèn amb més rapidesa i l’aprenentatge esdevé més fàcil. Volem felicitar des d’aquí a tots i cadascun d’ells per l’interès que han mostrat i també volem presentar-vos una mostra dels treballs més representatius de cada curs.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari Sant Jordi 2011

Acabo amb un poema de Joan Maragall dedicat a la diada i us desitjo a tots que gaudiu de la lectura! La diada de Sant Jordi La diada de Sant Jordi és diada assenyalada per les flors que hi ha al mercat i l’olor que en fan els aires i les veus que van pel vent: “Sant Jordi mata l’aranya”. L’aranya que ell va matar tenia molt bona bava teranyinava les flors i se’n xuclava la flaire, i el mes d’abril era trist i els nens i nenes ploraven. Quan el Sant hagué passat tot jardí se retornava: perxò cada any per Sant Jordi és diada assenyalada per les flors que hi ha al mercat i l’olor que en fan els aires. ISABEL JORDÀ I FONT Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari Sant Jordi 2011

Premi

La mare i jo | Guillem Ordeix i Casellas

1r d’Educació Infantil

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Premi

Els sols estan dormint | Mireia Bach i Simon

1r d’Educació Infantil

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Premi

El drac, en Sant Jordi i un nen que té por | Marc Anglada i Soler

1r d’Educació Infantil

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Premi

La gavina va a pescar | Ferran Escoté i Riesco

2n d’Educació Infantil

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Premi

Sant Jordi espera el drac | Carlota Molera i López

2n d’Educació Infantil

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Premi

Un dinosaure es menja el sol i el gegant i la geganta s’ho miren | Julià Pagespetit Pla

2n d’Educació Infantil

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Premi

La bruixa i la fada | Martina Clota i Om

3r d’Educació Infantil

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Premi

Un príncep i una princesa es casen i la fada va a celebrar-ho | Marta Saborit i Codinach

3r d’Educació Infantil

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Premi

La família torna a casa | Mariam Drissi i Autet

3r d’Educació Infantil

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Segon d’Educació Primària

1r Premi de text il•lustrat

El riu que va desaparèixer | Laura Masoliver i Bigas Temps era temps, una vegada el riu d’un gran poble es va buidar i aquesta notícia va córrer per tot el territori. Un gegant que es deia Grill, cada dia anava bevent l’aigua d’allà. Això va ser culpa seva! El riu estava sense cap gota d’aigua! I sense cap peix! Tot s’ho havia begut i menjat! En Grill es va amagar darrere unes grans muntanyes. Tenia por de la gent d’aquell poble. Pensava: -Què em faran, si em descobreixen? Potser... em rostiran a la cassola, o em faran fora o ... potser pitjor!– pensava el Gegant. De sobte, camina que caminaràs, es va trobar amb l’alcalde, i aquest li va preguntar amb veu de tro: - Ah! Així que has estat tu, gegantet minusculet? –Sí, síí, sí, sí– va respondre tot tremolant. – Doncs, gràcies a tu ens morirem de set! –D’acord, d’acord- va respondre el gegant. -Faré un pas agegantat i buscaré aigua per tot arreu i per a tots vosaltres!! Així va ser: al cap d’uns quants dies, el gegant va tornar tot ben carregat d’uns sacs molt i molt grans! La gent del poble de seguida el va veure arribar, i li van preguntar: -Què hi portes dins d’aquests sacs? –Són grans núvols ben carregats d’aigua que he anat agafant pel camí, amb les meves mans!!! Tots van quedar molt contents, ja que el riu va ser ple en aquell mateix dia. I conte contat, ja s’ha acabat!!!

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Primer d’Educació Primària

Accèssit de text il•lustrat

La guineu i l’eriçó | Yassine Aalla Una vegada hi havia una guineu i un eriçó que van anar a un jardí a passejar i van saltar en un forat a menjar cebes; després, la guineu no podia sortir del forat i va dir a l’eriçó que anés a buscar ajuda...

L’endemà al matí va sortir el

senyor del jardí i va dir: -Qui m’ha tirat la guineu al forat? I la va agafar per la cua i la hi va cargolar i la hi va arrencar, i la guineu va marxar cap al bosc. Quan va ser al bosc amb els seus amics va pujar a dalt d’una pedra i els va dir a tots que havia sortit una moda molt “guapa”, que és anar sense cua.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Primer d’Educació Primària

Accèssit de text il•lustrat

El Martí amb el seu violí | Miquel Coll i Barneto Un dia un nen que es deia Martí va veure un nen que tocava el violí. A en Martí li agradava el violí, i va anar corrents a dir-ho al pare. El pare va dir: -Però si val molts diners! En Martí tots els dies li ho deia, fins que el pare li va dir: -Te’l compraré. I anava tocant i tocant fins que un dia va ser famós.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Primer d’Educació Primària

Accèssit de text il•lustrat

El Nen Nil | Mateusz Wysk Hi havia una vegada un nen que es deia Nil. Un dia se’n va anar al bosc i va caminar molt fins que va trobar un castell de fantasmes. En Nil va entrar al castell i el van veure els fantasmes i el van capturar. El van ficar en una cel•la, però un guerrer va entrar al castell i va matar els fantasmes, va treure en Nil de les cel•les i el va tornar a casa seva.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Segon d’Educació Primària

Accèssit de text il•lustrat

Què hi tinc a la butxaca? | Ferran Font i Serra En Miquel és un nen una mica despistat i desmanegat... Tot i que sempre porta la mateixa jaqueta, avui no troba les joguines que sempre porta a la butxaca. Ja ha mirat a tot arreu, a la motxilla, a la butxaca dels pantalons fins i tot als calçotets! També ha mirat a les motxilles dels seus companys, la d’en Said, la de la Laura, la d’en Pep, en Ferran i la d’en Guillem. Quan arriba a casa continua buscant entre les joguines d’en Biel, el seu germà petit, dins la bossa de la seva mare, al despatx del seu pare... Però com que no

Ara ja ha après que és

la troba, es posa a plorar.

un desmanegat i que a

L’endemà, quan puja al

l’escola no es

cotxe per anar a l’escola,

porten joguines.

troba el ninot a la cadireta. - Mama, mama! He trobat la joguina! I es posa a saltar i brincar com un boig.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Segon d’Educació Primària

Accèssit de text il•lustrat

El mico divertit | Laura Cuenca i Medina

Una vegada hi havia un mico molt divertit que feia riure a tota la selva. Un dia va dir a les formigues que si volien anar a una festa que feia, hi podien anar, i també ho va dir a molts altres animals: les marietes, l’eriçó, l’elefant, les girafes... tots els animals que vivien a la selva, i fins i tot al tucà, que no li agradava riure. Quan van arribar a la festa del mico, només en entrar ja van començar a riure, i una mona va dir: -Com pot venir el tucà, si no li agraden les festes? I una girafa va dir: -Potser és que vol riure per primera vegada... I el tucà va dir: -Té raó, la girafa ho ha encertat, vull riure per primera vegada! I tots van dir: -Uééééé! Que guai! Vol riure! I així va ser com a la selva tots els animals estaven tan contents que no podien deixar de riure.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Primer d’Educació Primària

1r Premi de dibuix

Les palmeres | Lluc Gonzàlez i Serarols

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Primer d’Educació Primària

El país dels follets

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Accèssit de dibuix

| Albert Salvans i Segalés

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Primer d’Educació Primària

Accèssit de dibuix

Les aus | Carl Max Owusu i Kwabeng

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Segon d’Educació Primària

Accèssit de dibuix

La plaça del meu poble | Gemma Dalmau i Domingo

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Segon d’Educació Primària

Accèssit de dibuix

El mar de l’amistat | Sergi Ortiz i Barniol

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Segon d’Educació Primària

Els animals de la selva

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Accèssit de dibuix

| Mateu Cumeras i Verdaguer

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Quart d’Educació Primària

1r Premi de prosa

La vaca Lilly | Clàudia Espinosa i Vila Hi havia una vegada una vaca anomenada Lilly que era diferent a totes les altres. En comptes de ser blanca i negra, era taronja i groga. Totes les altres vaques es reien d’ella perquè era diferent. Un dia que la Lilly estava plorant a sota d’un arbre, hi va aparèixer un àngel. La Lilly no creia el que veia, però després l’àngel li va dir: - Escolta, Lilly, jo sóc un àngel del cel, i els àngels ajudem a tots els animals; jo t’ajudaré amb el teu problema. - A veure, demostra-m’ho, que ets un àngel del cel! –digué mig plorant la Lilly. - Doncs ho faré. L’àngel va agafar la pota de la Lilly i la va tocar amb el seu peu i... en aquell moment va començar a volar. Quan va ser bastant amunt va passar un núvol gegant. El núvol, tot encuriosit, va dir: - Què fa una vaca pel cel... I a més a més, jo pensava que les vaques eren blanques i negres, no taronges i grogues. Després la Lilly va dir: - Vaja, fins i tot al cel es riuen de mi. - Bé, tranquil•la, ara anem a buscar el núvol de la saviesa; aquest era el núvol del mal humor... Van seguir volant i van trobar un núvol molt petitó, que deia amb una veu aguda: - Guaita, un animal de la terra amb un àngel... Que l’estàs ajudant? - Sí, l’estic ajudant, i la porto cap al núvol de la saviesa. Ah, per cert, es diu Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Lilly i és una vaca amb problemes. - Ah! Bona feina! Doncs continua cap al núvol de la saviesa, que t’ajudarà. Adéu, Lilly!! - Adéu!! Després d’una estona van arribar al núvol de la saviesa. La Lilly va estar molt contenta perquè ja havien arribat. El núvol, tot encuriosit, va dir: - Hola, sóc el núvol de la saviesa, en què et puc ajudar? - Necessitaria que em canviessis de colors. - De colors... per què? - Doncs perquè sóc diferent de les altres vaques, i per això ningú no vol ser el meu amic. - Què dius de vaques tu... Si tu ets un alumar! - Un què? - Un alumar, de la família dels almus, una espècie que s’està extingint. - Doncs això vol dir que no sóc diferent, sóc d’una altra família. Em podries portar amb els alumars? - Es clar, ara mateix! - Ploof!!! I la Lily va anar a parar a un bosc ple de vaques taronges i grogues, bé alumars. I a partir d’aquell dia la Lilly va ser feliç.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Tercer d’Educació Primària

Accèssit de prosa

Una àvia especial | Judit Balcells i Oslé Hi havia una vegada una nena que es deia Mireia i tenia vuit anys, i la seva àvia era una bruixa i li encantava ensenyar encanteris a la Mireia, però a la mare no li agradava gaire. Un dia l’àvia va dir que li ensenyaria un encanteri en què es necessitaven quatre cullerades de sal, dues de sucre i cues de sargantana. Quan la Mireia ho va tenir tot comprat, l’àvia va dir que ho posés a la trituradora. Quan ho va tenir tot ben barrejat ho va posar en un got i van marxar a llegir més encanteris. La mare va començar a preparar el sopar, i quan va trobar el got amb la potinga, pensant-se que era un got d’aigua en va beure una mica. De sobte a la mare se li va tornar la cara de color lila i amb granets de color taronja. La Mireia, quan se’n va adonar, va amagar tots els miralls de la casa i totes les coses on ella es pogués veure i va trucar a l’àvia. Quan l’àvia va arribar i va veure la cara de la seva filla va dir que si es prenia dos gots de coca-cola li marxaria tot. La Mireia, per dissimular, la va convidar a beure coca-cola. Quan se’ls va haver pres, a la mare ja li havien marxat les taques i tot va quedar en un ensurt. La mare, al cap d’una estona, va dir a la Mireia: - On són tots els miralls de la casa? La Mireia no sabia què dir i es va quedar amb un pam de nas, i no va tenir més remei que explicar-li la veritat. A la mare no li va agradar gens, però no la va voler renyar perquè li ho havia explicat. Al cap d’una estona, l’àvia va veure les sobres d’aquella poció i, sense pensar res, la va tirar per la finestra i un gatet se la va beure tota d’un glop. Al matí, com cada dia, la Mireia va anar a l’escola i quan va veure aquell pobre gat va pensar: “Només ha pogut ser cosa de l’àvia”. Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

La Mireia va entrar corrents a casa i quan va veure l’àvia va dir-li: - Com és que a fora hi ha un gat amb la mateixa cara que tenia la mare quan sense voler, per equivocació, es va prendre l’encanteri? - Ja ho sé. Ahir a la nit vaig tirar les sobres i ara no sé què fer perquè els animals no són com les persones. Si els animals es beuen la poció ja no poden tornar a ser normals. I pensant, pensant... la Mireia va dir que se’l quedessin a casa. La mare va dir que sí i l’àvia també. I així es va acabar tot.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Tercer d’Educació Primària

El descobriment

Accèssit de prosa

| Enric Macià i Sánchez

Una vegada hi havia dos germans que vivien en una casa al camp. Un es deia Pere i l’altre Gerard. En Pere era molt entremaliat i en Gerard encara ho era més, però tots dos eren molt treballadors. Un dia mentre anaven passejant van trobar un pou i van anar a casa a buscar llanternes i un equip d’exploració. Estaven molt nerviosos i quan van arribar amb tot el que creien que necessitarien, van clavar una corda a terra, van baixar per la paret del pou i es van adonar que no hi havia gens de llum. Allà hi vivien uns animals que eren cecs i es movien molt ràpid. També van veure plantes molt rares, i el fons un túnel que estava inundat d’aigua. De seguida van anar a buscar l’equipament de submarinistes. Van baixar molt de pressa, van passar per uns túnels molt enrevessats i van tornar a veure aquelles plantes tan estranyes. Al final van arribar a un lloc on van poder comprovar que no hi havia gens de contaminació. Aquella exploració que havien fet va servir per poder-ho explicar a tot el món.I el món va aprendre que si no hi hagués contaminació, existirien més éssers vius i a la vegada viuríem més bé.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Tercer d’Educació Primària

Accèssit de prosa

El fantasma amagat | Àgata Sala i Sánchez

Hi havia una vegada uns germans que es deien Èric iAnna. Vivien sols en un castell molt gran. La nena era molt simpàtica, tímida i gens valenta. Per altra banda, el nen era valent i molt simpàtic. A l’Èric li agradava fer bromes a la seva germana i li explicava que a dins el castell hi vivien monstres, bruixes i dinosaures que feien molta por i espantaven a les persones que els veien. A l’Anna no li agradaven aquest tipus de bromes. Un dia, l’Eric, després d’enfadar-se amb la seva germana per una ximpleria, va decidir agafar un llibre que tenia de bromes i escarmentar-la. Va trobar una broma que li va agradar: la broma del fantasma. Un cop la va llegir, es va dirigir cap al lavabo i va començar a fer sorollets i a cridar: - OOOOOhhhhhh!!!! Sóc el fantasmaaaaaaaaaa, oooooohhoo i sóc al llit dels teus pares. L’Anna ho va sentir i ràpidament va cridar al seu germà que parés de fer el burro. Li va demanar que parés i el seu germà li va fer cas. Els dos germans eren a l’habitació i de sobte van sentir un soroll. L’Anna va començar a rondinar i va demanar al seu germà que parés de fer el burro. L’Èric li va jurar mil vegades que no era ell. Aleshores els dos germans es van posar a rumiar què o qui redimonis estava fent aquells sorolls. - Tinc molta por, Èric!- va dir l’Anna.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Els dos germans van quedar asseguts i abraçats un amb l’altre, cosa que no havia passat mai, ja que a l’ Èric no li agradava abraçar-se amb la seva germana. Després d’uns minuts l’Èric va començar rumiar i va dir a la seva germana: -Tinc una idea, no et moguis, queda’t amb l’osset de peluix, que ara torno. L’Êric va començar a voltar per la casa per trobar qui feia els sorolls. De sobte, quan va entrar a l’habitació dels seus pares hi va veure un fantasma. Aleshores, l’Èric li va dir: - No et tinc por!!! Ràpidament, l’Èric va tornar amb la seva germana, perquè aquesta no tingués més por. - Què, has vist un fantasma?, va preguntar l’Anna a l’Èric. - Sí!, però tranquil•la, perquè faré una cosa perquè marxi pitant- li va dir el seu germà Immediatament, l’Eric va anar tornar a trobar al fantasma i li va dir: - Senyor fantasma! Se’n pot anar, si us plau? - No! Aquí hi estic molt bé i ningú no em farà marxar d’aquí. Marxa tu amb la teva germana i deixeu-me tranquil. - No podem marxar, senyor fantasma, li va contestar el nen. Aleshores, sorprenentment, el fantasma i el nen van començar parlar i a ferse amics i a explicar-se coses. Van decidir que l’Èric buscaria un altre castell on el senyor fantasma es pogués amagar i viure tranquil , ja que era molt gran. I així ho van fer, l’Èric es va posar a buscar un nou castell per al seu nou amic perquè el senyor fantasma pogués estar content i feliç.!!! Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Quart d’Educació Primària

Dracòlic i Perseu

Accèssit de prosa

| Ricard Anglada i Soler

Fa segles i segles, hi havia una princesa molt bella que tenia un ramat d’ovelles i un exèrcit de guerrers, però tots els seus guerrers morien lluitant amb el Dracòlic, un drac invocat per les bruixes i els mags obscurs. Cap guerrer que s’hi havia enfrontat no havia pogut sobreviure. Però un dia va arribar un noi valent i corpulent. Era Perseu, el fill de Zeus, rei del cel. Portava una espasa que funcionava amb els llamps, i els va dir: - He vingut a matar el Dracòlic. Trigaré tres dies a arribar a les bruixes. Perseu va agafar el Pegàs i va marxar. El tercer dia ja havia arribat al lloc de les bruixes, però no veia ningú. Quan va tirar la torxa a terra va veure uns cossos que tenien els braços allargats, i a la cara no hi tenien ulls. Eren les bruixes. En Perseu els va demanar informació per poder arribar al Dracòlic. Li van dir que havia de travessar els bosc dels elfs i trobar un pantà on hi havia guerrers morts. Però les bruixes li van dir que moriria. Perseu va travessar el bosc dels elfs i va arribar al pantà. Va veure guerrers morts i princeses. I va arribar al Dracòlic. S’enfrontà a ell, però amb el foc el va ferir. Llavors, Perseu va tenir una idea: es va tirar al pantà i el Dracòlic li va llençar foc, però a l’aigua no va cremar res. De cop, Perseu va sortir de l’aigua

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

i un llamp va caure a l’espasa. Perseu va aprofitar per clavar-la al Dracòlic, que va ser enviat a l’infern. Al castell van celebrar que Perseu hagués matat al Dracòlic. El rei va estar tan content, que va demanar a Perseu que fes un petó a la boca de la princesa. I així va ser.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Quart d’Educació Primària

La flor presumida

1r Premi de poesia

| Maria Erra i Euras

La flor ja ha sortit, més petita que un ratolí, i enmig de les seves germanes sent el cucut del matí. Ja quan va esclatar tenia un color rosat, i ara festeja pel camp tot segat. Les seves companyes estan geloses i ella, que ho veu, presumeix del color i de les torxes sedoses. Quan algú passa per allà, diu a la tija: - Aixeca’m ! ... ... que a mi m’ha de mirar. Però un dia sobtat, el seu final va arribar, perquè passava una noia i de tan bufona se la va emportar. Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Tercer d’Educació Primària

Accèssit de poesia

Les roses | Maria Dinarès i Verdaguer

Les roses al jardí normalment solen florir. Les roses són vermelles, del color que no són les abelles. Les roses roges pengen i les papallones en mengen. Un dia una rosa vaig trobar i a la meva mare la vaig regalar.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Tercer d’Educació Primària

Accèssit de poesia

L’aigua | Martí Font i Barniol

Aigua que per les valls vas, per les escletxes entraràs. Per camins màgics aniràs corrent dia i nit, mai no pararàs. I quan serà de bon matí, la gent vindrà pel camí a rentar-se la cara, amb l’aigua ben fresca i regalada que tu els donaràs.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Tercer d’Educació Primària

El meu cavall

Accèssit de poesia

| Carla Mallarach i Urtós

Ràpid com el vent, cavall vés corrent! La crina llarga tens, I ulls petits i potents Al pas, al trot i al galop pot anar, el seu renill és fort quan vol marxar. Es diu Vent Fort, i el seu nom sempre li ha donat sort

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Quart d’Educació Primària

Accèssit de poesia

El prat | Ariadna Plans i Bellavista

Des del terrat es veu el prat, ara que tot resta ple d’herba. Es veu tot ple de caus, ara que ja és primavera. Des del cantó on toca el sol es veuen les vaques com pasturen, i quan és l’hora de menjar, totes masteguen i remuguen. Ara que és fosc i tothom dorm, jo somio amb el dia de demà. Amb tot el que faré i amb tot el que em passarà.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Tercer d’Educació Primària

Premi de dibuix

El tauró i el dofí | Jiajie Yang

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Tercer d’Educació Primària

El noi cansat

Accèssit de dibuix

| Laura Serrat i Morales

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Tercer d’Educació Primària

Accèssit de dibuix

El llit elàstic | Martí Gómez i Díaz-Pavón

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Quart d’Educació Primària

Accèssit de dibuix

Jo de gran vull ser... | Laia Vidal i Alcubierre

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Quart d’Educació Primària

El drac futbolista

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Accèssit de dibuix

| Aleix Segalés i Erena

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Cinquè d’Educació Primària

1r premi de prosa

Un amic diferent | Joel Juvany i Torrescasana Aquesta és la història d’en Carles, un nen de deu anys que vivia a la muntanya amb els seus pares. En Carles era pobre, però el seu somni era tenir el que tenim gairebé tothom: amistat. Tot va començar així... Era una nit serena, bonica, era una de les nits en què diuen que els llops udolen, però aquella nit era diferent. Aquella nit el nen passejava pel bosc buscant fruites. De sobte es va veure obligat a travessar el riu. Quan va arribar a l’altre costat es va trobar enmig d’un bosc obscur on la llum d’aquella lluna plena no arribava. Va caminar un tros i es va trobar enmig dels ulls foscos, de les dents afilades, dels udols... dels llops! En Carles es va desmaiar. Al cap d’una estona es va tornar a despertar. Ara no hi havia tants llops, més ben dit, només n’hi havia un. Però els fets estranys no s’acabaven aquí. Aquell llop no se’l volia cruspir. L’estava llepant. Era com si, per fi, hagués aconseguit tenir un amic, un amic diferent. Amb el pas del temps es varen anar fent bons amics. Quan semblava que tot anava bé, un caçador va veure el llop i li va disparar, però no el va tocar, perquè el nen se li va posar al davant d’un salt. Al cap d’una estona el nen es va morir. Tota la seva família estava molt trista. El llop també es va posar molt trist i se’n va anar. Encara ara es diu que els esperits del llop i del nen ronden per les muntanyes del Montseny aturant els caçadors que volen matar algun animal indefens.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Cinquè d’Educació Primària

Accèssit de prosa

Laura i ... | Berta Codina i Belmar La Laura era una nena normal, però amb molta imaginació. Un dia era a la seva habitació dibuixant, una cosa que li agradava molt de fer. Tenia unes ceres de colors que utilitzava sempre. Va entrar la seva mare a l’habitació, es va acostar a la nena i li va fer un petó. A continuació li demanà: - Laura, què dibuixes? - Una nena que mira una estrella fugaç. La nena que dibuixava estava d’esquena, i els seus cabells s’assemblaven als de la Laura, arrissats i castanys. - I per què la dibuixes, una nena que mira un estel? - Perquè m’agraden els estels. No sé si t’has adonat que la nena que dibuixo s’assembla a mi. Això és perquè el dia que jo falti em vindrà a buscar l’estrella més brillant del cel i se m’endurà cap al cel, on podré viure tota l’eternitat. I si em porto bé podré conèixer el sol i la lluna. I els podré fer un petó. Estaré amb tu, i podré vetllar els meus fills, i els fills dels meus fills. Podré viure l’experiència de veure com neix el meu besnét o besnéta. - Laura, però això que dius és molt bonic, per què no ho redactes? - Perquè les coses més maques es diuen de paraula. - D’acord, doncs segueix dibuixant. La Laura va acabar el seu dibuix i el va penjar a la paret. Després, la seva mare la va cridar per sopar. Quan va haver acabat va pujar les escales cap a la seva habitació. Es va ficar dins el llit i es va adormir. Fins que una llum molt intensa li va fer obrir els ulls. - “Una estrella? Sí, és una estrella”. Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Aquesta se li va acostar i li va dir: - Laura, estàs desperta? - Sí, la teva llum m’ha despertat. - Laura, tinc una cosa per explicar-te. - Quina és? Estic intrigada... - Doncs que com que creus en mi i en el després de la mort, per una nit viatjaràs al cel i veuràs tot el que has dit a la mare. - Sí, sí!!! És el que tantes vegades he somiat! - Puja a la meva esquena i t’hi portaré. La Laura va pujar a sobre l’estel i en pocs minuts van ser al cel. - Bé, Laura, et deixo amb en Pau, que és qui t’ho ensenyarà tot. En Pau semblava un núvol molt trempat. Primer va portar la Laura al sol i després a la lluna. I els va fer un petó. Van visitar l’estrella en la qual hi havia els seus besavis. A la nena li varen caure les llàgrimes de l’emoció. Al cap d’una estona en Pau la va portar al punt de sortida on els esperava l’estrella que l’havia recollida, i li demanà: - Laura, t’ha agradat? - Això ha sigut el millor que m’ha passat a la vida! Us dono les gràcies a tots dos. La Laura va dormir tranquil•la, aquella nit. Sabia que no havia sigut un somni. Al matí la Laura va explicar-ho tot a la mare. Aquesta no la va creure, però ella va seguir creient en el cel.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Sisè d’Educació Primària

La vida d’en Joan

Accèssit de prosa

| Juli Berenguer i Crusellas

Hola a tothom! Em dic Joan. He viscut una vida amb alguns moments fascinants i amb alguns altres de desastrosos, ja que sóc d’aquells nens que tinc sempre la mala sort al damunt. Per exemple: en els típics dies de pluja, passo per la vorera, hi ha un bassal a la carretera, passa un cotxe i, apa, mullat de cap a peus! Podríem dir que això li passa a altres persones, però a mi, casualment em passa sempre. He intentat moltíssimes coses per tenir bona sort, com tenir trèvols a la butxaca, una ferradura, etc… Però res, tot són ximpleries. El meu somni és ser bomber, però de moment el meu gran somni s’està escapant perquè estic traient unes notes… No us ho podeu ni imaginar: algunes notes pelades i algunes que no les puc ni salvar. El meu desig ara mateix seria que tots els dies de cada dia, quan arribés a casa pogués jugar amb els videojocs, anar amb bicicleta…Però, ah no, no pot ser, sempre hi ha deures i totes les persones grans em diuen el mateix: “ Vailet, has de lluitar pel teu futur”. Sí, ja ho sé que he de lluitar pel meu futur! Però encara sóc molt jovenet! Bé deixem-ho estar. M’encanta l’esport, començant pel futbol. El meu equip preferit és el barça, fins i tot en sóc soci. El meu jugador preferit és, com per a molts d’altres, en Messi. Tant de bo en aquests moments fos com ell: Saber jugar molt bé a futbol, que tothom t’aclami,,, I també compta la part de cobrar, no us penseu! Buf! Amb aquells diners em compraria la mar de coses. En aquests moments hi ha crisi. Per favor crisi, estic fart de la crisi! Des que hi Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

ha crisi els meus pares no em compren cap regal. El meu pare sempre diu: -Joan, no et comprem res perquè arribem justos a final de mes! Au, va, però si cada mes diu el mateix i sempre arribem bé! He viscut moments de tristor i d’alegria perquè s’han mort familiars i n’han nascut, però jo crec que a la vida has de seguir endavant perquè sempre hi ha alguna dificultat. Com veieu, la meva vida ha estat, de moment, en alguns moments fàcil i en alguns altres difícil. I bé, potser us he fet perdre el temps, però a mi m’ha agradat explicar-vos algunes coses que per a mi són importants. Però me n’he d’anar, he d’anar a sopar. Què us hi jugueu que la meva mare ha tornat a fer peix? Ella sempre em diu que el peix és molt saludable, i jo li contesto: -Però dolent, ja que és el menjar que menys m’agrada! Doncs bé, fins a una altra. !

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Sisè d’Educació Primària

Accèssit de prosa

Aventura a Xile | Marc Brusosa i Baulenas

“Els passatgers del vol cap a Xile poden embarcar per la porta 52. Gràcies”. Després d’escoltar això per la megafonia de l’aeroport, en Manel es va encaminar lentament cap a la porta 52 de la Terminal A de l’aeroport de Barcelona. En Manel era una persona baixeta i rodoneta, amb pocs cabells i amb els ulls marrons, com la majoria de gent que ell coneixia. Era simpàtic, alegre i divertit (a vegades). Però si un dia s’enfadava... valia més que et tapessis les orelles. Perquè cridava... En Manel era un botànic especialitzat en plantes de Sudamèrica i anava allà per fer un reportatge sobre una planta única d’allà. S’havia de trobar amb la resta de l’equip a l’aeroport de Xile. El viatge en avió va succeir sense incidències. Quan va arribar a la pista d’aterratge de Santiago de Xile, en Manel va entrar a l’edifici, va recollir l’equipatge i es va posar a buscar els seus companys. Però no hi eren. Va demanar per ells, però ningú no els coneixia. Va decidir començar a anar cap a la selva. Al cap de poca estona ja era a dalt del seu “quatre per quatre” llogat. Va arrencar i, ben aviat, ja conduïa per un camí de carro en direcció a la selva. Va aparcar el cotxe en una clariana. Es va guarnir amb el seu equip d’exploració on portava tot el que necessitava per sobreviure una setmana a la selva. Va començar a caminar. Mentre caminava va pensar en l’equip de càmeres. No hi era. Va pensar que filmaria i fotografiaria la planta perquè els seus companys la veiessin. Però no la trobava. Amagat darrere un arbust hi havia un lleó dormint. Va mirar de no fer soroll, Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

però, just en aquell moment, li va sonar el telèfon mòbil. Li trucava una noia de la companyia telefònica Movistar que li demanava si es volia canviar de companyia. En Manel va penjar. El lleó es va despertar, enfadat, va mirar-lo malament i el va començar a perseguir. Finalment, en Manel es va amagar entremig d’unes esquerdes i en va poder sortir viu. Va beure aigua i va mirar al seu darrere. Hi havia una serp de cascavell! En Manel va arrencar a córrer. La serp el perseguia, però ell va treure la seva navalla d’emergència i la va matar. I caminar, caminar i caminar, al final va donar resultat. Va veure la meravellosa planta amagada entre esbarzers, arbustos i tot el que us podeu imaginar. La va filmar, fotografiar, en va agafar una mostra i va girar cua, content com un gínjol. Tot caminant, va veure una cosa al mig del camí. Una cosa rara, molt rara. Semblava un extraterrestre! En Manel es va desmaiar de l’ensurt. La llum es filtrava per la persiana entreoberta. En Manel estava estirat al sofà de casa seva. S’havia adormit! Només recordava els crèdits de la pel•lícula d’extraterrestres que feien pel televisor el dia anterior, a la nit. En Manel era un simple botànic, que treballava en un simple laboratori, en una simple empresa, en una simple ciutat, en un simple país, en un simple planeta. Fer un descobriment com aquell devia ser el seu somni.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Sisè d’Educació Primària

1r premi de poesia

L’amistat | Judit Fernández i Solà

Deixar i donar és molt bonic, compartir i estimar és de ser un bon amic. Tenir amics és un tresor, estar amb ells és un desig; et transmeten confiança i amor i mai no et deixen a mig. Comparteix la felicitat, comparteix el somriure, comparteix l’amistat i estigues content de viure.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Cinquè d’Educació Primària

Accèssit de poesia

La neu | Biel Tomàs i Rifà

Cau la neu en silenci amb timidesa. Cau la neu amb lentitud i abundància: una catifa blanca cobreix els carrers Queden callats els sorolls del dia a dia, només se senten els crits d’alegria dels nens. Cau la neu. I jo, ple d’il•lusió, baixo les escales com si fos el vent Uf! Quin fred que fa, però com m’agrada observar caure llàgrimes blanques del gel!

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Cinquè d’Educació Primària

Accèssit de poesia

El mar | Maria Riera i Freixanet

Cales profundes, la sorra fina i els castells fets pels nens de sorra fosca i molla. Les petjades de la gent que es passeja per la cala, el mar se les menja com si fossin gominoles. Les roques de color verdós; els nens amb cubells i pales busquen els crancs, petxines i cargolines.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Sisè d’Educació Primària

Accèssit de poesia

Temps de primavera | Adrià Mas i Baurier

S’aixeca el temps de primavera i el verd clar comença a brollar tot brillant com la maragda; els ocells es posen a cantar. Dins l’arbreda espessa, éssers de cor infinit; expressem passió intensa per tot ésser que visqui aquí. La floració enlairant-se cap al cel; la capçada de cada arbre desenrotllant-se d’un hivern cruel per poder tornar a reviure. La lluentor del torrent, amb peixos d’or i plata remuntant, amb el llustre davallant, donen gentilesa a aquell paratge.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Sisè d’Educació Primària

1r premi de dibuix

El Sant Jordi modern | Ignasi Ferran i Plans

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Cinquè d’Educació Primària

Accèssit de dibuix

Carnaval de números | Ivan Rubio i Díaz

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Cinquè d’Educació Primària

El drac i el volcà

Accèssit de dibuix

| Arnau Espona i Puntí

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Sisè d’Educació Primària

Accèssit de dibuix

Certamen literari i d’il·lustració Sant Jordi 2011

Àfrica | Carla Gallifa i Terricabras

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Primer d’Educació Secundària

1r Premi

Perduda | Mireia Batalla i Vilacís

Sento el soroll dels meus passos trepitjant les fulles de tardor ja caigudes, trencant l’incòmode que m’envolta, que és com un munt de llances punxegudes. L’aire glaçat m’acaricia les galtes provocant-me una freda esgarrifança que sense paraules m’explica, que estic sola i perduda. Per l’aire fins i tot s’olora la fresca humitat del bosc. No hi ha ningú ni alegria, i el cel m’anuncia que es fa fosc. M’ofego tan sols en respirar, mentre una llàgrima em cau galta avall. M’arronso i m’abraço pel fred, els ulls se’m tanquen i deixo anar un badall.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari Sant Jordi 2011

Primer d’Educació Secundària

2r Premi

Natura viva | Martí Anglada i Soler

Els núvols fugen, el cel se serena, una llarga tempesta surt d’escena. La nit s’esvaeix i el sol s’imposa, petits animalons surten de la cova. Cérvols, guineus, tota la fauna podràs guaitar, Els llops udolen i els ocells es posen a cantar. Mentre que el dia es fon, la nit guanya el seu torn.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari Sant Jordi 2011

Primer d’Educació Secundària

3r Premi

Buscant el camí | Adrià Rodríguez i Ramírez

Com una flama que es consumeix, els teus ulls busquen la meva mirada i el teu somriure intenta coincidir amb el meu. Com un gos sense el seu amo, com un missatge sense destinatari, com una flor que mai creixerà. Em sento perdut en aquest bosc immens, esperant que el teu rostre s’apropi i em marqui el camí.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari Sant Jordi 2011

Primer d’Educació Secundària

Accèssit

Paisatge | Carla Rifà i Rifà

Em llevo al matí i veig un núvol plorant; Alguna cosa està passant… Ha mort un arbre, un arbre frondós, i li van caient les fulles com si ja no hi fos.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari Sant Jordi 2011

Primer d’Educació Secundària

1r Premi llengua anglesa

The moon | Joan Bargalló i Gamero

The moon sleeps now, The little sun is tired, But all is in peace.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari Sant Jordi 2011

Primer d’Educació Secundària

2n Premi llengua anglesa

| Mireia Batalla i Vilacís

I swallow the air of your steps that produce me happiness and peace.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari Sant Jordi 2011

Primer d’Educació Secundària

3r Premi llengua anglesa

| Laia Ferrer i Solerdelcoll

The noise of a tree Is a laugh tickling the leaves Made by the wind blow.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari Sant Jordi 2011

Primer d’Educació Secundària

1r Premi llengua francesa

Distants | Adrià Rodríguez i Ramírez

Deux regards qui ne se croisent pas deux sourires qui ne coïncident jamais deux lèvres qui ne se rencontrent pas Deux cœurs qui ne s’attirent pas Puisque tu n’es pas avec moi mon sourire est un maquillage faux espoirs de te revoir faux espoirs de revenir pour te récupérer.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari Sant Jordi 2011

Primer d’Educació Secundària

2n Premi llengua francesa

Le printemps | Quim Grifols i Marín

Les boutons des fleurs, ils animent la douceur du printemps et réveillent l’âme de l’été. Les oiseaux et les insectes sont éveillés et les abeilles, elles produisent du miel.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari Sant Jordi 2011

Primer d’Educació Secundària

3r Premi llengua francesa

Des larmes de guerre | Anna Páez i Montoya

Tristesse entourée par la guerre, pas amusant de voir des larmes qui tombent, chaque larme est un point de tristesse, ne serait pas plus facile vivre en toute liberté et bonheur ?

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari Sant Jordi 2011

Segon d’Educació Secundària

1r Premi

Espurna d’aigua de sol | Mariona Colomer i Rosell Tot començà aquella nit de setembre. Camí a la font de les Estrelles passejava sense nord un jove alt, de cabells rossos i ulls turquesa. Havia fugit per uns moments de casa, després d’una forta discussió amb els seus pares que el volien casar amb una donzella que no estimava. Ell vivia en una masia prop de la deu i s’hi acostava sovint. Era el seu lloc preferit. Sentia el cucut i el cruixit de les fulles i branquillons que trepitjava. Al cel serè distingia les petites espurnes de llum que feien companyia al satèl•lit blanc. Tot just començava la tardor i encara no es podia apreciar l’aroma de fruits secs. Li agradava caminar per aquell lloc i coneixia cada racó amagat d’aquell bosc. Àgilment, fent saltironets sobre les pedres esquivava el camí terrós i humit. De tant en tant s’aturava a respirar i després emprenia la marxa, ja descansat, amb més energia que mai. Faltava poc per arribar a l’aiguaneix quan sentí una dolça melodia. S’enamorà des del primer moment d’aquella veu tan clara, tan plena, tan neta... I quan la va veure els ulls van guanyar l’oïda. Aquella nimfa que pentinant-se els cabells daurats cantava una cançó antiga com les de l’àvia, no podia ser real. S’aturà i es passà la nit observant-la. Ella, sense saber que l’espiaven continuà gaudint d’aquell improvisat saló de bellesa. A vegades es tirava a l’aigua i després sortia tot espolsant-se les ales. A trenc d’alba marxà tot submergint-se a l’aigua. L’endemà, ja a casa, el noi va estar tot el dia pensant en el que havia vist. No va tenir ni un sol segon de repòs i tot esperant la nit i just quan sol

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari Sant Jordi 2011

s’escapava, es va amagar a la font. Pocs instants després, la fada va aparèixer i com si fos la primera vegada entonà de nou la seva cançó. I així nit rere nit. Per al jove, els dies no existien fins al capvespre. Una nit, no va poder-se’n estar i quan va veure aquella preciosa noia, va sortir de l’amagatall i s’hi atansà. El cabell li arribava fins a mitja esquena i portava un vestit blanc de seda. Unes petites ales transparents se li difuminaven amb els bracets, i el rostre estava marcat pels seus llavis cirera i els ulls verd llimona. La saludà i la noia d’aigua, en veure’l, va desfigurar aquella cara de felicitat que pocs moments abans havia enamorat el noi. Els llavis se li corbaren avall i dels ulls li sortiren llàgrimes. La fada li va explicar la cruel veritat: quan un humà es troba amb una criatura màgica, aquesta es converteix en humana. Les ales li van desaparèixer lentament i aquella brillantor va esvair-se. El noi, desorientat, va recollir-la i la va portar a casa. “L’he trobada al bosc i es diu Emma”, els hi va dir al seus pares. L’endemà el noi, ja més serè, li va intentar explicar el motiu d’aquell rampell de la nit passada però la noia no va entendre res. A ella no li havia passat mai això de l’amor. El noi li va ensenyar que hi havia moltes coses tan boniques com l’aigua, com el bosc, el cel, la llum de les postes de sol... Al final del dia, l’Emma sentí una nova sensació, una mena d’atracció especial i diferent per aquell jove. No sabia què significava però era com si tornés a tenir ales. Només de llevar-se li va veure uns ulls diferents, i engrescat, li va voler mostrar les belles muntanyes de Tavertet. Van passejar i gaudir de cada fulla, ocell, núvol, pedra que trobaven. Ella li va confessar que ara ja l’entenia. Que

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari Sant Jordi 2011

no només hi havia natura bella sinó també bells sentiments. Va ser feliç. Aquell moment va ser per sempre. L’Emma, volent contemplar la posta de sol es va acostar prop del precipici i oblidant que ja no tenia les ales, saltà al buit. El noi la va seguir pel marge intentant salvar-la però fou massa tard. Tots dos van morir. Diuen que durant les nits de setembre, en una font endinsada al bosc, dues espurnes viuen cada posta de sol com si fos l’última.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari Sant Jordi 2011

Segon d’Educació Secundària

2n Premi

La llegenda de Gelvoir | Júlia Traveria i Solà En el racó més inhòspit de Gelvoir, un món ple de fred, foscor i tristesa on no es podia veure la càlida llum del sol, un món on cada vegada hi havia menys habitants a causa del fred i del poc aliment que hi havia, hi vivia en John Franklin. Era un noi força llest, però tenia el defecte que no confiava en ell mateix. No tenia ni pare ni mare. La mare s’havia mort el dia que va tenir en John, cosa que el feia sentir culpable i el pare també s’havia mort feia molt poc i, per tant, en John encara no ho tenia del tot superat. Una de les coses que feia que no ho pogués superar era que el seu pare, abans de morir li va deixar una clau, i unes últimes paraules: - Fill confia en tu mateix, i sobretot porta sempre la clau a sobre, en el moment que menys t’ho esperis la necessitaràs. I recorda: confia en tu mate... En John no sabia què era el que el seu pare li va voler dir, hi pensava cada dia, però no trobava el significat d’aquelles paraules. En John i els pocs habitants que quedaven a Gelvoir, havien d’anar a buscar un lloc on hi hagués menjar, perquè el lloc on vivien ja no hi quedava absolutament res, és a dir, si es quedaven allà gaire temps més, acabarien morint-se. Van pensar d’anar cap el sud, deien que allà hi hauria menjar. Però, per en John deixar aquell lloc li era molt dur, li representava abandonar tots el records de la infantesa, les coses del seu pare i la seva mare, la seva casa feta de gel ... Com que en John s’estimava tant aquella terra, es va proposar fer un forat al gel i intentar pescar alguna cosa, encara que fos insignificant. Volia demostrar que encara quedava alguna cosa de menjar en aquell lloc. Va fer el forat amb un tros de gel molt afilat i va remenar i remenar amb la mà aquella aigua con-

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari Sant Jordi 2011

gelada, però no va trobar ni tan sols un peix mort. L’únic que va aconseguir va ser fer-se un tall amb aquell tros de gel afilat, sort que al final no va resultar ser gran cosa. En John estava molt decebut de si mateix, i alhora estava molt dolgut, perquè en el fons sabia que si es quedava allà gaire temps més s’acabaria morint, i, si una cosa sabia, era que el seu pare no volia que això passés. Així que a primera hora del matí, es van posar a caminar. Mentre caminava sobre la glaçada neu, en John anava pensant en el significat de les últimes paraules del seu pare,. Pensava i pensava però mai arribava a cap conclusió. L’única cosa que sabia era que havia de portar la clau a sobre, i així ho feia. Estava capficat pensant per què servia aquella clau, tenia tantes preguntes al cap, tants misteris... Al cap de cinc dies caminant sense descansar cap cop, va decidir parar allà on els seus peus l’ havien portat. Quan encara tothom dormia, en John va decidir anar a fer un vol. Anava caminat i anava observant tot aquell paisatge. De sobte va veure una cova, així que el primer que va fer, va ser entrar-hi. La cova era molt petita, no hi havia res, tret d’un objecte molt peculiar que feia una llum blava i que et transmetia fred, foscor, tristesa... Així que va pensar que seria millor que no s’hi acostés. Es va girar de cop per marxar d’allà, i gairebé es mor de l’espant que va tenir. Darrera seu hi havia la Marina, era la persona més gran dels habitants de Gelvoir, tenia uns 78 anys. - John, saps què és aquest objecte ? – va dir la Marina - No senyora – va dir en John, encara espantat - Vaja, el teu pare no t’ho va explicar? Bé, doncs ho faré jo mateixa. Es diu que d’aquest objecte, si li poses una clau especial, sorgiran prats, flors, arbres, i

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari Sant Jordi 2011

per fir podrem veure la càlida llum del sol. Però no et pensis que ho pot fer tothom això, només ho pot fer una persona... - Marina, la clau és aquesta ? – Va interrompre en John - John!, sí!! com és que la tens ? - El meu pare me la va donar abans de morir. - John, el teu pare es va passar la vida buscant aquest objecte que tens a davant, però mai m’havia dit que havia trobat la clau. John, has d’obrir aquest objecte amb la teva clau! - Però Marina, com ho saps que jo sóc la persona que ho pot fer ? – Va tornar interrompre en John. - No ho sé, l’únic que sé és que si algú no posa la clau en aquest objecte ens morirem tots... d’aquí molt poc; ja quasi no queda menjar. - Però i si la hi poso, i no sóc la veritable persona, que passarà ? - Que haurem perdut l’oportunitat de veure la càlida llum del sol. - Doncs, prova-ho tu! - No, John, ho has de fer tu, ets tu el que té la clau. - Però si desprès resulta que jo no sóc ... - John, prou! Hauries de confiar en tu mateix. I posa la clau en aquest objecte! -va interrompre aquest cop la Marina. En John va mirar l’objecte peculiar, i llavors va entendre les paraules del seu pare, “has de confiar en tu mateix per posar la clau, has de pensar que tu ets aquella persona que salvarà aquest món” I així ho va fer, va posar la clau dins aquell objecte, i el fred, la foscor i la tristesa van desaparèixer en un instant, i els habitants de Gelvoir van poder veure per fi la càlida llum del sol, les flors, els prats, i tot gràcies en John Franklin. Van deixar enrere Gelvoir, i van anomenar el seu nou món “La Terra”, un món ple d’esperança. Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari Sant Jordi 2011

Segon d’Educació Secundària

3r Premi

Somnis… | Maria Eroles i Grau A poc a poc, la marca de les originals petjades d’en Pau quedaven substituïdes per les de l’assassí que anava darrere seu. Era un home baix i rabassut, amb els cabells negres i rinxolats, una boca com un túnel, per on hi passava una gran quantitat d’aliment i un bigoti insignificant a sobre. De sobte, en Pau va notar un fort cop al cap, que el va fer caure a terra, marejat. Després d’això, va sentir el soroll d’un tret i va tancar els ulls eternament. Quan la Mireia va arribar, el seu marit ja estava banyat per la seva pròpia fosca sang. La Mireia tenia un fons de cara ombrejat, on hi apareixien uns llavis perfectament dibuixats i uns ulls d’un blau intens els quals no havien plorat mai tant com aquell dia. Li feia por la mort del seu marit i la soledat que a partir d’aquell moment embolcallaria casa seva. Pensava que mai se’n sortiria. Aquella mateix dia, mentre estava asseguda sobre el sofà de color crema, va pensar que llegir un llibre la tranquil•litzaria. Finalment, es va adormir i va tenir un somni que va fer que cregués molt més en si mateixa: “Ella era una princesa d’aquelles de fa segles i segles, i mentre estava asseguda al tron del seu horrible castell en aquell dia de pluja, va aparèixer el cavaller dels seus somnis: era un home molt ben plantat i fort, d’aquells que quan passen ningú no es pot estar de mirar-los. Ella ja feia temps que tenia pensat escapar-se d’aquell terrorífic lloc i aquella era la seva única oportunitat per fer-ho. Així, que només en sentir que el cavaller li demanava per marxar amb ell, de seguida ho va tenir decidit. Van pujar a un cavall de color xocolata que hi havia a les corts del castell i van marxar. Al cap d’unes hores de galopar sota la pluja, van parar en una cova per aixoplugar-se, abans de continuar el camí cap a la torre del cavaller. Quan van a la torre, la Mireia va pensar que era un lloc molt agradable i bonic, un lloc perfecte. Allà va sopar una mica i seguidament va anar a dormir a la Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari Sant Jordi 2011

cambra que estava situada al pis més alt de la torre. No podia dormir, pensant en els seus pobres pares, que havia deixat sols i preocupats per ella. De sobte, va sentir el soroll que fan les claus al tancar una porta. És a dir, algú l’havia tancat dins la cambra. Però el que ella no sabia és que, aquell algú que l’havia tancat s’havia quedat dins, amb l’encàrrec de matar-la. Sortosament, la Mireia va agafar la llança que romania al seu costat i es va aixecar del llit. En aquell moment, l’intrús es va girar i va resultar ser el cavaller. Ella, molt enfadada per l’engany, li va clavar la llança al bell mig de la panxa, i com que estava al costat de la paret, allí el va deixar clavat. Després, li va prendre les claus i va sortir de la cambra. Va baixar les escales amb peus de plom perquè ningú s’adonés de la seva presència i va sortir de la torre; va agafar un altre cop el cavall de color xocolata i va tornar al lloc on havia dit que mai més tornaria. Quan hi va arribar, els seus pares la van rebre amb una forta abraçada: estaven molt feliços de tornar-la a veure sana i estàlvia. Allò que li semblava tan horrible i terrorífic a la Mireia, va resultar no ser-ho tant, finalment. Ella se sentia orgullosa de tot el que havia après en aquella aventura i pensava que allò li serviria al llarg de la vida. En aquell moment, la Mireia es va despertar d’un cop i es va dir a si mateixa ”mai no diguis mai, Mireia; sempre et pots refer”. Es va aixecar del sofà on havia passat gran part del matí i a partir d’aquell moment va començar a fer el cor fort, se’n va anar a fer el dinar i després de menjar-se’l, va sortir a airejar-se una mica, ja que feia moltes hores que no sortia al carrer i allà va ser on va tenir una gran idea: va pensar que podria escriure una llegenda de la tètrica mort d’en Pau, i així ho va fer… A poc a poc, la marca de les originals petjades d’en Pau quedaven substituïdes per les de l’assassí que anava darrere seu. Era un home baix i rabassut, amb els cabells negres i rinxolats, una boca com un túnel, per on hi passava una gran quantitat d’aliment i un bigoti insignificant a sobre. De sobte, en Pau va notar un fort cop al cap, que el va fer caure a terra, marejat. Després d’això, va sentir el soroll d’un tret i va tancar els ulls eternament.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari Sant Jordi 2011

Segon d’Educació Secundària

The fish bowl

1r Premi llengua anglesa

| Pol Arumí i Sellabona

Orange sparks Inside a crystal ball Unpolluted water

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari Sant Jordi 2011

Segon d’Educació Secundària

2n Premi llengua anglesa

Certamen literari Sant Jordi 2011

| Rut Tió i Madrid

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Segon d’Educació Secundària

3r Premi llengua anglesa

Colors | Xavier Aguirre i Pérez

Back to my home, assortment of colors in the fruit bowl.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari Sant Jordi 2011

Segon d’Educació Secundària

Accèssit llengua anglesa

| Carla Fernández i Sala

A tree is growing, my garden looks pretty now while I’m turning small.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari Sant Jordi 2011

Segon d’Educació Secundària

1r Premi llengua francesa

Où est grand-père? | Gerard Grifell i Botargues

Je ne vois pas mon grand-père Je lui demande à mon père Il me dit qu’il est parti en voyage Mais il ne retourne pas. Je demande alors à ma mère Elle me dit qu’il dans la lune Je comprends, mon grand-père est mort.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari Sant Jordi 2011

Segon d’Educació Secundària

2n Premi llengua francesa

Les couleurs de la nuit | Pol Gallifa i Anfruns

Dans l’obscurité de la nuit Un désert d’étoiles brillantes Nous indique avec de petits tons jaunes Qu’il est temps d’aller dormir Tandis que notre mère, Ronde, brillante et élégante Maintient sa grande lumière Qui illumine la nuit.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari Sant Jordi 2011

Segon d’Educació Secundària

3r Premi llengua francesa

L’effort | Meritxell Generó i Rodríguez

Pour réaliser quelque chose On doit lutter Parce que tout n’est pas facile Parfois, on doit trouver le déclic pour ouvrir le cœur et trouver la motivation pour obtenir quelque chose Il est probable que dans la vie Plus d’une fois on échoue Mais justement pour cette raison on ne doit jamais abandonner.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari Sant Jordi 2011

Tercer d’Educació Secundària

1r Premi

Adéu | Pau Benito i Buch

Un buit en el recorrent pensament Un bell record en la posteritat El demà és aquí, res nou no ha passat La imatge d’avui vindrà novament Massa temps el patiment ha durat La mort ha fet presència, finalment Un punt i final al seu llarg turment Un malaurat adéu ja ha arribat Contents perquè ja ha deixat de sofrir Egoistes per dins, el volem aquí Demà convençuts que no ens quedem Hipòcritament direm que ja està Però eternament present ell viurà Quedarà el record i en ell el tindrem.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari Sant Jordi 2011

Tercer d’Educació Secundària

2n Premi

Somnis de lletres | Laia Villar i Comajoan

Una font de mons somiats per un pintor de lletres en un museu de somnis inventats. Somnis fantàstics en mons de colors somnis d’intriga o de terror somnis d’amor que endolcen el son. Quan comences a dormir aquests somnis perduren tot variant-ne l’argument te’l fas per sempre més teu. Una història rere l’altra. un món que és tancat, no oblidat fins que un altre espectador l’obre de nou.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari Sant Jordi 2011

Tercer d’Educació Secundària

3r Premi

L’amagatall | Josep M. Callís i Comerma

Un lloc on amagar-te, on allunyar-se de les teves pors, on la vergonya no existeix, on fas volar la imaginació. Un lloc per estar sol, per portar-hi la persona ideal, per a créixer com a persona, per oblidar les penes. Aquest és el meu amagatall, el lloc on em refugio quan hi ha un terrabastall.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari Sant Jordi 2011

Tercer d’Educació Secundària

Accéssit

Pluja de tardor | Martí Vilà i Faja

És tardor, època de reflexió i de pensaments no agradables.

Passejant pel carrer, encara hi ha algú. De sobte comença a ploure i la gent comença a desaparèixer. M’intento posar a recer. Quan la pluja ha parat, continuo el meu camí, tot sol.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari Sant Jordi 2011

Tercer d’Educació Secundària

The way

1r Premi llengua anglesa

| Pau Benito i Duch

When I get up I see 24 hours to go but, in the week, there are seven days like the first one. In a month there are normally four weeks but, how many months are there in a year? The answer is very simple: 12 months. How many years are in the way we have to do? A lot. That means that in the life there is a long way to run, there are a lot of good and bad experiences we will live in the life. This is very complex, but we have to decide if we want to pass all the days like simple human beings without initiative or we want to pass the way with good memories of the days we have passed and good expectations for the future. A lot of people say that we have the destiny solved, so we don’t have to think about the future because the future doesn’t change when we take decisions. My personal opinion of destiny is very different. Every day we live we can change our destiny. Every decision we take can mark our future events. The seed we plant today, tomorrow we will collect it with a bright sun in the next horizon or maybe with a strong storm next to it. The choice is ours. A person who decides to change their future and tries to be different from the other people can live happily but maybe can’t change the world. We have to be competent; this is a work of a global community. We don’t have to fight in an individual war. We have to fight in a community war, helping the other people and trying to change, I and you, the world, all of us together. We can be whatever we want, but the thing we try to be has to be a thing that makes us happy, whether we want to be sweepers or we want to be engineers. The thing we want to be doesn’t matter. What matters is that the thing we choose has to be a thing that makes us feel good and doesn’t bother the other people. If we want to be proud of ourselves we have to feel our work like an important bit for the society. If all the people live thinking that their work helps

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari Sant Jordi 2011

the other people to move forward I can ensure, I promise it, that the world will be better. But, like all the things, it is a decision of each of us, it is a difficult process, but we can change the future, the destiny and all the future events. Surely all these things are very beautiful but the reality is very different: we want to say words like all this text but it doesn’t change anything. I know. In the world we still have wars, poverty, injustice, racial problems and a lot of other problems that I don’t mention in this text. I know, also, that an idea like this text doesn’t matter if we don’t translate the idea into the reality. I know it, too. But I also know that a personal reflection of a community reality that makes the world worse can increase my awareness and can make my future decisions better. In addition, the fact of writing can clean our minds and order the ideas of our head and I think that this is an objective of a written text. I think, also, that if all the people reflect ten minutes all the days or if all the people write a personal opinion of life, maybe, the people can educate their minds in terms of making the world better. I want to rescue some ideas from the text: The first one is that the world doesn’t strip the path where to go but it can change if everyone of us agrees and tries to put their bit in terms of changing the bad things that are happening, today, in the community. The second one is that we have to be proud of the work we do, because if we don’t fill our head with happiness of the thing we have chosen to be in the future, we will not be happy. The third one is that reflection isn’t a waste of time and can turn our minds into the way we want. The fourth one is that the free theme writing is a way to restructure our ideas. The last one and the summary of the text is that the best way to be better people is living the life with freedom, pride, happiness and, especially, awareness that the life is a gift that we have to use properly. Col·legi Sant Miquel dels Sants

100

Certamen literari Sant Jordi 2011

Tercer d’Educació Secundària

2n Premi llengua anglesa

Little things | Alba Castanyer i Costa

Memories, always in your mind. Images, that you can’t erase. Songs, that can make you cry, People, that you will never forget. Instants, that don’t want to end. Problems, that are without solution. Words, that can make you smile. Little things, that could be so big.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

101

Certamen literari Sant Jordi 2011

Tercer d’Educació Secundària

3r Premi llengua anglesa

| Abderrazak Bouftil

One place where light and darkness are unpredictable Where good and evil have a fight without a fate A river with ups and downs Night and day create a world Being loved makes you feel that you exist With a fate uncertain With contradictory points Where revenge doesn’t have an enemy You accompany the road, no road accompanies you The blood mixed with a pain The skyline between good and evil Always a bad destination.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

102

Certamen literari Sant Jordi 2011

Tercer d’Educació Secundària

1r Premi llengua francesa

Chemin… long chemin | Pau Benito i Buch

Je suis né, j’ai vu la lumière Je n’ai rien fait, je pouvais tout faire J’étais très naïf, ça pouvait être bien Je ne savais pas où je naviguais Mais tout le monde m’aidait J’ai fait un petit pas Je ne comprenais ni pourquoi ni comment Mais les indécisions arrivaient Qu’est-ce qui se passait? Je me suis trompé dans un moment important pour moi Il semblait que je retrouvais l’stabilité J’ai trouvé une belle histoire d’amour J‘ai mûri et j’ai découvert le bonheur Est-ce que cela continuerait? Je travaillais et je vivais en famille Mais toutes les bonnes choses ont fini Et cela n’a pas été une exception J’ai commencé à me dégrader Et aujourd’hui j’ai appris la vérité que je cachais: Le chemin…le long chemin…arrive à la fin.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

103

Certamen literari Sant Jordi 2011

Tercer d’Educació Secundària

2n Premi llengua francesa

Mon Pays | Alexandra Boguñà i Protín

Je ne veux pas mon pays dominé, Je ne veux pas mon pays faible, Je ne veux pas voir mon pays emprisonné, Je ne veux pas voir mon pays banni. Je veux mon pays libre, Je veux mon pays fort, Je veux voir mon pays vivre, Je veux voir mon pays reconnu. Mais la vérité est bien autre, Et je ne demande Qu’une seule chose : L’indépendance!

Col·legi Sant Miquel dels Sants

104

Certamen literari Sant Jordi 2011

Tercer d’Educació Secundària

3r Premi llengua francesa

Mon chemin | Meritxell Font i Prat

La vie et la mort Aimer ou pas c’est possible ? Regarder la vie en face pour survivre Oublier le passé vivre le présent et ne pas penser au futur ! La vie c’est un chemin Qu’on fait peu à peu mais toujours avec quelqu’un jamais seul.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

105

Certamen literari Sant Jordi 2011

Tercer d’Educació Secundària

Premi llengua alemanya

Cal.ligrama | Sigfrid Burgès i Blancafort

Wenn wir zur Welt kommen ist es ein groβer Tag. Wir sehen das Licht des Lebens. Wir fangen einen Weg an. Alle wollen, dass der Weg lang ist und dass wir viele Freunde haben, das Glück, den Frieden, die Liebe... Aber ein Tag kommt und wir sehen ein anderes Licht. Das Licht ist der Tod. Und ich sage... Leb und sei glücklich. Quan naixem és un gran dia. Veiem la llum de la vida. Comencem un camí. Tots volen que el camí sigui llarg i tenir molts amics, sort, pau, amor… Però arriba un dia en què veiem una altra llum. La llum de la mort. I et dic… viu i sigues feliç.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

106

Certamen literari Sant Jordi 2011

Quart d’Educació Secundària

1r Premi

Camins de silenci | Meritxell Lladó i Vilar

I ENVÀ Sento el vent a la cara la tempesta s’acaba. De la nit fugissera servaré el bon record. Només una paraula que es dispersa en l’aire les promeses s’apaguen pronuncio el teu nom. Continuo endavant amb la teva mirada perseguint l’esperança d’aquell últim demà.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

107

Certamen literari Sant Jordi 2011

II NITS DE TEMPESTA I quieta en un racó Espero la teva arribada Com la llum de l’albada Que albira el meu cor. Una última esperança Que t’espera en silenci Una darrera pensa Que sap que no vindràs.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

108

Certamen literari Sant Jordi 2011

III LLUNY Corre, escapa’t que aquesta vida no és per tu Fuig, esfuma’t que aquest lloc és dolor Marxa, no tornis no busquis la por Continua, no et paris que te’n pots sortir Segueix, intenta-ho que això no és així Queda’t, no marxis reprèn el camí.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

109

Certamen literari Sant Jordi 2011

Quart d’Educació Secundària

2n Premi

Oda al silenci | Mireia Jutglar i Anglada

Captard de l’horitzó en la quietud de la immensa mar, el sospir d’una gavina. Alba en els cims eterna pau entre muntanyes, el cant del rossinyol. Rajos de llum intensa simplicitat del cel serè, el vol d’un estel. La lluna reflectida en les plàcides aigües de l’estany, el salt de la reineta. Cortines platejades una llum confosa, el caure de l’aigua. Més enllà de l’eco interior, tota una vida.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

110

Certamen literari Sant Jordi 2011

Quart d’Educació Secundària

3r Premi Exaequo

Respostes emboirades | Bruna Portet i Humà Dues orenetes aixequen el vol enmig d’un cel blau ple d’esperança. Jo m’enfonso en un simple rierol obscur, desert i ple de mancança. Cascades cabaloses van descendint poc a poc, sense cap mena de pressa. Jo em trobo enmig d’un profund laberint cobert per la immensa boira espessa. Camins innocents amb dues direccions ofereixen possibles solucions. Com saber cap a on dirigir els meus passos? Com saber conduir aquests peus descalços? Ara les orenetes s’han aturat, les cascades s’han detingut i els camins s’han dispersat. Jo, sense saber on anar, sense saber què escoltar, sense saber per què lluitar. Com sortir-ne sense errar i tornar a sentir les orenetes cantar? Respostes emboirades que potser mai s’esvairan.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

111

Certamen literari Sant Jordi 2011

Quart d’Educació Secundària

3r Premi Exaquo

Incendi al paradís | Olga Rodríguez i Ramírez

Flames d’impotència consumeixen ja els records, les paraules, les mirades. Les meves llàgrimes esdevenen ara combustible del teu goig infinit. Només un bri d’esperança, que com fènix majestuós reneix de les seves cendres.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

112

Certamen literari Sant Jordi 2011

Quart d’Educació Secundària

Accèssit

El mal cobrador | Gerard Soler i Alonso Un mal home, mal cobrador només cobrava i cobrava a gent que no podia pagar tant li feia si l’assetjat tenia diners o no podia ni menjar purés ell anava a la idea tremoleu, tremoleu no us escapeu que allà on aneu a mi em trobareu! cobrador, cobrador gairebé no mengem i pagar no podem i et supliquem el perdó el meu perdó el trobareu quan em pagueu com un bon deutor el cobrador va entrar i els diners va agafar però en sortir una caiguda va sofrir Col·legi Sant Miquel dels Sants

113

Certamen literari Sant Jordi 2011

cobrador, cobrador vostè ho va buscar de la mort la dolçor mai podrà tastar déu el va castigar pel món sempre més vagar i els deutors empaitar sense cobrar Un mal home, mal cobrador només cobrava i cobrava i així va acabar.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

114

Certamen literari Sant Jordi 2011

Quart d’Educació Secundària

1r Premi llengua anglesa

Do you believe me? | Clàudia Costa i Sitjà

People always say: Hilary, how are you going? And I say: All is OKAY. But I never tell the truth, because I am afraid to show who I am. The clock starts shouting and I return to real life. It’s seven o’clock in the morning and I have to get up. I do the same things everyday: I get in the car, I turn on the radio and I look through the window, and I just see people and more people searching for something to get somebody. Will I be like these people, walking and going nowhere? I want to do something amazing that changes my life forever and risking to reach the top, but I told you before that I’m afraid. Now the music is lowering and I have to get out of the car and be alone in the crowd. My bag is full of books and problems, and I have carried this for a long time. Will I be able to throw it away? Who knows what the destiny will make to me. I am always worrying for things that I can’t change. I need someone who tells me everything will be ok. Suddenly, the teacher shouts at me. I didn’t remember that I was in the class, another problem. I was in my world; I can’t get this out of my mind. My parents, my friends, and all of them make me feel like a stupid girl, imagining stupid things. Is this real? Is it really stupid? Then, when the class finished, I received an SMS. My mum called me 10 Col·legi Sant Miquel dels Sants

115

Certamen literari Sant Jordi 2011

times. This couldn’t be good. I tried to call her, but in the corridor a teacher took my mobile phone, another problem. I’ll have to be all the day worrying about what happens. Is this story real? Yes, it happens to me every day; my bag is full. I want to cry and I go to the toilet. I am so sad, these are bad days. I realised that the bell was ringing and I had to go to lunch. I didn’t feel so good, so I didn’t eat so much. The other people were one step further than me. Will I catch up with them? The way is getting small, the lights are getting off and I’m starting to be afraid another time. There is no place to go, the school is distancing me from myself. I want to go far away! I wake up, it is three o’clock in the afternoon, I’m in the class of maths, this was a nightmare, is this story real? I feel that I’m so far away from myself. I don’t remember anything, what is happening to me? Then, at 5 o’clock’ I said goodbye to all the people and my dad picked me up; he asked me: Hilary, how are you going? And I say: All is OKAY. And he believes me.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

116

Certamen literari Sant Jordi 2011

Quart d’Educació Secundària

2n Premi llengua anglesa

Five lives, a death | Meritxell Lladó i Vilar It’s an old, dark and cold warehouse. There are five people around me. One of them has a revolver in his hand. It’s a Smith & Wesson, six chambers, a bullet, a trigger, a shot and a death. There’s a table, round. Six chairs are around it: We are sitting there, with our hearts beating as fast as ever. The sweat dampens our thoughts. Suddenly, when we are there, waiting for the revolver to be charged, a man starts to speak. I think that nobody can hear him; but he is trying to distract his mind, knowing that maybe he won’t go out from this warehouse alive. In this moment, I can’t stop myself and I ask a stupid question. The boy, grateful for the attention, answers me, slowly and trembling. The bullet isn’t in the drum yet. In the end, when a metallic noise sounds, we turn to its direction. The bullet is in it. He turns the drum and puts the revolver on the table. In my head there’s only a thought: Where will the bullet be? It can be in one of its six places. It can kill one of them. With a single movement of our right hand, your life can finish. And all for a simple game, a bet, a debt or drug problems. In a second, your life can change, collapse, and vanish in a moment... escaping from your hands. A female hand turns the Smith & Wesson. The gun is turning on the table. It seems unaware of what is happening around it. As if it didn’t know that in a short time it will take the life of one of us. One of six: a finished life, a broken family, an unbeaten heart. Finally it stops turning. A blond girl with red glasses takes the revolver with trembling hands. She looks at it with fear; she Col·legi Sant Miquel dels Sants

117

Certamen literari Sant Jordi 2011

puts her hand on the trigger, takes the barrel of the gun at her temple and shoots. We are like clockwise. The girl on her right breathes deeply and takes the gun. She doesn’t tremble. She seems aware that she can be the person who is taking her life off. With a fast movement she puts the revolver to her head and shoots. Click. The revolver goes hand to hand. We haven’t got time to think. What can we think? I’m ready to die. One of six. Five lives, one death. The trigger keeps on trying. Nothing happens. The sweat is always on our faces. We don’t know any name. When the shot has been fired and some life has disappeared, the other five people have to pick up the revolver and leave. Another heart is beating fast and it is conscious that its life isn’t safe. Conscious that with the minimum movements of her hands she can die . The trigger is tried. And then we see the satisfaction in her face. She’s alive. The girl passes the revolver to the next person on her right. I’ve got the revolver. There’re only two shots. Fifty per cent. Two options: alive or dead. I look around me. There’s only a familiar face. He has my same scared face. He’s thinking the same as me. He’s at the same place where I am. Yes or no, black or white, alive or dead. The conclusion is this. It’s simple, fast, and lethal. I pick up the revolver with my right hand, I feel like in a Georges Surdez’s novel. Like Russian soldiers. My heart doesn’t beat now. It stops. I have to try the trigger. I put the revolver near my temple, and I do it. I shoot. The shot resonates in the warehouse. There aren’t any more doubts, there isn’t any more fear. Col·legi Sant Miquel dels Sants

118

Certamen literari Sant Jordi 2011

Quart d’Educació Secundària

3r Premi llengua anglesa

Love Junk | Olga Rodríguez i Ramírez

There are no doors to go out. There are no ways to take. There are no lights to follow. Only myself. Only your cold absence. The clearest moment in the darkest eternity. The best feeling in the worst thought. Your image in my mind. Lucid confusion. Passionate indifference. Firm weakness. Hopeful disappointment.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

119

Certamen literari Sant Jordi 2011

Quart d’Educació Secundària

1r Premi llengua francesa

Toi | Meritxell Lladó i Vilar

Je me rappelle encore De notre dernier dialogue Parce que je vis à présent La grande solitude Que tu as laissé Et qui domine mon coeur J’ai entendu tes paroles Pour une dernière fois J’ai vu ton sourire Pour un dernier instant Le baiser volé Le regard rapide La caresse encore fraîche De ton dernier soupir.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

120

Certamen literari Sant Jordi 2011

Quart d’Educació Secundària

2n Premi llengua francesa

La vie | Núria Ramos i Anglès

Il regarde par la fenêtre Mais il ne peut pas sortir Dans sa chambre blanche Il passe sa vie Il n’est pas triste Parce que qu’il sait Qu’il ne peut rien faire Et dans la rue, il pleut Son coeur est fatigué Sa tête est préoccupée Il veut marcher Mais ses jambes n’avancent pas Un sourire, une larme, Un cri, l’espoir, un regard, un soupir le dernier battement de son coeur.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

121

Certamen literari Sant Jordi 2011

Quart d’Educació Secundària

3r Premi llengua francesa

Maladies confondues | Bruna Portet i Humà Comme un petit enfant qui n’arrive pas à ouvrir la porte, je ne suis pas capable de trouver une solution. Je vois tout noir comme un tunnel sans sortie. Je vois tout gris, comme un jour avec du brouillard. Colère, impuissance et frustration. Tous ces sentiments qui me dominent et qui ne me lâchent pas. Il serait mieux que je ne sorte pas dans la rue. Mais je le fais, tout le monde me regarde. Je déteste ça, mais Comment gérer cette situation ? Comment faire pour que tout soit comme avant? Pas de réponses ? Pas d’issues ? Col·legi Sant Miquel dels Sants

122

Certamen literari Sant Jordi 2011

Quart d’Educació Secundària

Premi llengua alemanya

| Mireia Jutglar i Anglada

Liebeserklärung an dich

Declaració d’amor per tu

Träume und Illusionen teilen

Compartir somnis i il•lusions

neue Erfahrungen erleben

viure noves experiències

unvergessliche Momente

moments inoblidables

mit Zärtlichkeit, Verständnis

amb tendresa, comprensió

und Leidenschaft.

i passió.

An eine Welt ohne Ende glauben

Creure en un món sense fi

an eine Geschichte voller Gefühle

en una història plena de sentiments,

fühlen, dass mein Herz kaputtgeht,

sentir que el meu cor es trenca

wenn du gehst.

quan te’n vas.

Eine aufrichtige Liebe,

Un amor sincer,

eine wahre Liebe,

un amor vertader,

eine Liebe für immer...

un amor per sempre...

Col·legi Sant Miquel dels Sants

123

Certamen literari Sant Jordi 2011

Primer Batxillerat

1r Premi de poesia visual

124

Certamen literari Sant Jordi 2011

Atzar | Laia Moral i Ripoll猫s Laura Armengol i Saborit

Col路legi Sant Miquel dels Sants

Primer de Batxillerat

2n Premi de poesia visual

Escala del temps | Núria de Rocafiguera i Montanyà Eva Pagespetit i Cunill

Col·legi Sant Miquel dels Sants

125

Certamen literari Sant Jordi 2011

Primer de Batxillerat

3r Premi Exaquo de poesia visual

126

Certamen literari Sant Jordi 2011

Engany | Eva Bosch i Bosch Marta Torres i Novellas

Col路legi Sant Miquel dels Sants

Primer de Batxillerat

3r Premi Exaquo de poesia visual

127

Certamen literari Sant Jordi 2011

Dau | Mar Erra i Dodas Júlia Montañà i Tor

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Primer de Batxillerat

1r Premi llengua anglesa

Feel | Ariadna Poblet i Parcet loneliness, sadness melancholy, sorrow for all gone with the wind. horrible pain, anger helplessness, fury for all I haven’t done. shame, remorse grief, repentance for all I have done with no reflection. powerlessness, suffocation impotence, exhaustion for all I wanted to do and I didn’t. optimism, hope happiness, enthusiasm for everything that has to come. nerves, fear weakness, distrust for everything I’ll do wrong How should I feel? Col·legi Sant Miquel dels Sants

128

Certamen literari Sant Jordi 2011

Primer de Batxillerat

2n Premi llengua anglesa

Promise to a porcelain doll | Núria de Rocafiguera i Montanyà It had just been a perfect day, which would lead Jenny to fame. She had always dreamed of being a pop star, she knew all the trendy songs by heart and sang them in every karaoke she found. She had her golden opportunity by recording a CD, she didn’t give in, and after a few days on sale, her first single had already become a hit. That night, Nick and Claire organized a little party in her dining room to celebrate her success. It was a wonderful night. Then, speaking to her beautiful porcelain doll - which used to dress up every week with hundreds of different dresses – Jenny promised she would remain the same and she would never forget her friends nor blow them off. But now, those are just hazy memories. After some months, her songs have become international hits, and her single is now in all the charts. Jenny wakes up in the suite of a New York five-star hotel, and that confirms her she isn’t living in a world of fantasy. Nick isn’t sleeping next to her, but she doesn’t care too much, it was his choice not to come with her. However, she hopes that when she’s back to London he will be waiting for her to arrive while he is reading on the sofa, like he always used to do. After having a shower, she gets lost into her wardrobe; she’s proud of it, a dream which seemed to have been taken from a princess tale, had come true. While she’s waiting for Catherine, her stylist, she tries on some amazing clothes. She loves it. She looks at herself in the mirror; she’s wearing a short low-cut black dress and fuchsia high-heeled shoes. She can’t avoid thinking if Nick would like it. In the end, someone knocks on the door, and Catherine comes in. She dresses her with a glamorous sky-blue dress she has chosen,

Col·legi Sant Miquel dels Sants

129

Certamen literari Sant Jordi 2011

perfect to enhance her perfect body, and makes up Jenny very quickly. Her wavy dark hair hung down her shoulders, her big blue eyes are her most striking feature, her cheeks are bright red despite the lack of rouge and the fact that she was wearing a discreet red lipstick on her thin lips. Jenny’s heart is pounding, and she feels dizzy. Before leaving, she looks at herself for in the mirror the last time. She looks captivating, she brings a big smile to her face and showing her blindingly white teeth thinks she looks even prettier than her porcelain doll. And now she’s ready and perfect to leave. When she arrives downstairs to get in the limousine, she immediately finds herself surrounded by paparazzi, and can hardly glimpse her team in the distance. She goes towards them smiling at all cameras until she vanishes out of their sight. She starts preparing her first big concert, which is going to be a great hit, just like all the others that will complete the tour. Music, dance, people, concerts, photos, interviews, dresses, shoes, money, fame, and paparazzi. Then her marvellous tour ends. She has definitely become a celebrity, but if she doesn’t want people to forget her name, she still has to carry on working hard. She’s back to London completely drained, but she’s still thinking of Nick. All boys drool over her. All but one: Nick, who doesn’t care about her anymore. And it’s only now that she realises how much she loves him. He should already have ended his shift at the pizzeria, but he isn’t waiting for her to arrive, not anymore. Claire doesn’t pick up the phone. She can’t actually remember when she last talk to her. Her house is half empty, Nick isn’t there. She’s a pop star, why does she feel so lonely? There are only some magazines of last month on the table, next to some withered flowers and a long letter she doesn’t want to read. Col·legi Sant Miquel dels Sants

130

Certamen literari Sant Jordi 2011

She looks around her: a beautiful porcelain doll â&#x20AC;&#x201C; which has been wearing the same dress for too many days â&#x20AC;&#x201C; is smiling at her, motionless. She remembers a wonderful night, some forgotten words, and a broken promise to a porcelain doll, now lost among the dust.

ColÂˇlegi Sant Miquel dels Sants

131

Certamen literari Sant Jordi 2011

Primer de Batxillerat

3r Premi llengua anglesa

Stay | Eduard Urgell i Caballeria Fear, I don’t want to lose you. Uncontrolled panic. A look, so fugitive. I need you by my side. Memories, Thoughts. Time we’ve spent together. Words, I love you. True feeling. Insecurity, worries. When you’re not in my mind. Questions, Doubts. Prove what you feel. True things, Couldn’t lie to you. I will only ask you to stay.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

132

Certamen literari Sant Jordi 2011

Primer de Batxillerat

1r Premi llengua francesa

Souffrance | Núria Picas i Rodoreda Eduard Urgell i Caballeria Anna Vila i Homs La vie est souffrance, quand vous voyez que tout est fini, elle recommence Un enfant qui pleure, qui a connu la lumière de la vie l’amour pour la mère, l’innocence gâtée, le bonheur total. La rébellion, l’indifférence et un baiser qui change tout! vous entrez dans le monde des adultes mais vous n’êtes qu’ une pomme verte. loin de l’arbre, vous devez faire face à la vie vraiment. Cruauté. STRESS continu, mais la satisfaction d’avoir créé la vie. les portes de la tranquillité s’ouvrent, l’enfant abandonné renaît consommé par le temps. Un profond sommeil accompagné d’un sourire SILENCE. La vie est souffrance quand vous pensez que tout est fini, elle recommence Un enfant qui pleure, il est entré dans un monde impitoyable où il n’ya pas de chaleur, aucune trace d’humanité pour lui. La solitude, la négligence, et la question pourquoi continuer ? être un pauvre hère, une goutte de sang dégoutant… Un appartement sans des âmes, rien que la féline compagnie. Le rejet de travailler, l’impuissance vers l’inutilité des actions. La pomme ridée, maintenant seulement liés par un fil mince, profonde douleur du fond du cœur. Portes de l’éternité ouvertes.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

133

Certamen literari Sant Jordi 2011

Primer de Batxillerat

2n Premi llengua francesa

Insupportable | Xénia Pérez i Fisas Irene Vilaró i Soler Mireia Ballús i Tarrés Pourquoi je dois faire semblant Que tout est normal Si je sais que ce n’est qu’une comédie Qui me fait mal ? Tu agis comme une victime, Mais c’est moi qui souffre, Tu ne me laisses pas respirer, Je ne peux plus résister. Je sens comme ma vie s’en va Et tout est pareil, Ma tête ne peut pas. J’en ai ras le bol, Tout est terminé, Dès maintenant, tout va changer.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

134

Certamen literari Sant Jordi 2011

Segon de Batxillerat

1r Premi

Per què li diuen vida si és atzar? | Maria Ballabriga i Costa - Eeeh eehh!! Desperta’t rata de claveguera! Això és un banc i no una casa d’acollida! Estic fins als pebrots de trobar-te cada matí a tu i al teu coi de gos jaient a l’entrada del meu banc. Si no marxes ara mateix, ja pots estar segur que trucaré a la policia, desgraciat! Uffff... Això sí que és un bon despertar! No molesto ningú, no embruto mai el terra, no demano almoina. Tant sols visc per trobar un aixopluc que m’amagui d’aquesta vida tan agra, tan aspra i tan seca. Camino sense rumb pels carrers d’aquesta ciutat buscant una espurna d’alè que m’ajudi a donar un sentit al temps que s’evapora lentament. Els ulls de la gent són freds, les mans són sempre tancades i, tot i així, les butxaques estan plenes de forats; rosegades pel consum i l’excés. En Nòmada és l’únic ésser d’aquest món que em presta uns instants d’atenció: és coix i té puces, però a les nits, aquelles que et tallen la pell i t’ofeguen de solitud, el gos se m’acosta, m’acaricia la cara bruta amb la llengua i em regala, sense res a canvi, la seva calor corporal. Trobo a faltar l’estrès de la feina, la inacabable cançó del despertador, l’olor de cafè, l’embús a les cinc de la tarda i un edifici amb un cartell a la façana que posi CASA. - Bon dia Senyor Costa, li porto el cafè i la magdalena? - Miri Ramon, el que realment vull és que digui al Manolo de seguretat que si torno a trobar aquell vagabund fastigós a la porta de l’entrada, no cal que torni a posar els peus aquí, ha quedat clar? - Totalment Senyor. Per cert, té una visita, la seva filla l’espera al despatx. - Li he dit tantes vegades que no vull que em molesti a les hores de feina, el proper dia Ramon, no la deixi passar. Col·legi Sant Miquel dels Sants

135

Certamen literari Sant Jordi 2011

- Papa, bon dia!! Sento venir-te a veure a aquestes hores, però t’he de donar una molt bona notícia. - Reina... t’he dit centenars de vegades que no vinguis aquí. Això no és cap centre comercial, em passo el dia treballant com un negre perquè gaudeixis d’una vida fàcil i luxosa, per tant Mariona, que sigui l’última vegada. - Mira papa, jo no t’he exigit mai que t’estiguis dia i nit a l’oficina. La mama tampoc t’ho va demanar mai i has estat tu qui has col•locat des de sempre la feina al capdamunt de la teva escala de valors. No intentis justificar la teva actitud penosa amb aquest tipus d’arguments, ja he crescut i no m’empasso res!! Estic cansada que em tractis com si fos el teu pollet, estic malalta, ja ho sé, però sóc apta per portar una vida com la resta de gent. Així doncs, el que volia dir-te és que ja sóc oficialment periodista i que la setmana que ve me’n vaig amb un grup de reporters de la uni al Líban. - Mariona!!! Com t’atreveixes a donar per tancades decisions d’aquestes magnituds sense consultar-m’ho? Toca de peus a terra, trobo genial que intentis seguir el ritme dels teus companys, però sigues realista i accepta’t a tu mateixa i les teves limitacions. Si no pots pujar les escales de casa, no té cap coherència que te’n vagis al Líban a córrer darrere de quatre benaventurats. El teu cor és de porcellana reina, ja saps que ho diu el metge. Impotència, ràbia vergonya. No sé quina és la paraula que vesteix millor els meus sentiments. Odio el meu pare, l’odio!! S’han esfumat les raons per obeir-lo com la sal es dissolt en el mar. ¿Quina mena d’exemple m’ha de donar un home que no ha prioritzat mai la seva família? ¿On és l’home que em portava a coll i be als gronxadors durant les llargues temporades a l’hospital? L’home que davant de les dificultats m’animava a somriure, Col·legi Sant Miquel dels Sants

136

Certamen literari Sant Jordi 2011

lluitar i continuar el camí? Estic exhausta de les precaucions... Reina no pots beure, és millor que no vagis a ballar, vigila amb els nois que aquests són els que més mal fan al cor... Mariona anem al metge, Mariona demà et toca l’operació, Mariona ets dèbil... PROU! Prefereixo morir aviat i viure al límit, que seguir arrossegant-me amb una motxilla tant carregada i un segureta a l’esquena. Noto que l’única medicina que em proporcionarà satisfacció en aquests moments són els riscos. Avui intentaré construir un pont de plaers que desconec, i possiblement, tindrà un final rocós... molt rocós. Faldilles curtes. Escot descarat. Cabellera rossa: Universitària amb ganes de trencar les normes... Qualsevol acaba la nit només amb la trista companyia del J.B. - Marta, vols que parem en aquell Motel d’allà? - Mariona, em dic Mariona! No m’importa on parem, però baixem d’una vegada que aquest Peugeot, fa massa pudor de marihuana. - Així m’agrada nena, ja no queden ties arriscades disposades a passar una nit boja amb un desconegut. Avui dia està de moda anar d’estirades, ocultar els vostres instints animals sota una cara d’àngel. El príncep blau que esteu esperant d’aquí uns anys, quan us caiguin els pits, buscarà una noia jove de l’edat de la vostra filla. La vida són dos dies Mariona, més val que deixis els prínceps per als contes de fades i t’interessis més per macarres. - Eh Roc... he begut massa, deixa’m aquí que no em trobo bé! Meeeeeeeeeeeeec! - Mira per on condueixes mamat!!! Nòmada anem! En aquell motel d’allà a vegades algun drogata s’oblida de tancar la porta...

Col·legi Sant Miquel dels Sants

137

Certamen literari Sant Jordi 2011

Una porta oberta, és el meu dia de sort! Sang glaçada. En escenes així m’ennuego amb el meu propi alè, el cor intenta fugir del meu pit i fins i tot, em sento una mica afortunat. Una noia, al terra, amb la mà dreta sobre el pit esquerre, emboirant-se de dolor, perdent l’alenada d’aire que li roba la vida. Un atac de cor. Sobre la tauleta de nit una bossa, possiblement amb una cartera a dins que desprèn olor de bitllets. Amb ells podria obrir una finestra que em facilités una setmana més: un bol de sopa calenta, o millor un jersei de llana ben gruixut. Potser fins i tot un llit confortable en un alberg... o una ampolla de Bombay. Decisions... Estan en joc la seva i la meva vida. Obro la cartera, Mariona Costa Serra, vint-i-tres anys, estudiant de periodisme, cent cinquanta euros en efectiu. Em miro al mirall i fins i tot els meus pèls adquireixen una posició vertical en veure tal imatge. Quim Jiménez Prat, Ginebra per alguns, trenta-set anys, estudiant de papereres, aprenent a sobreviure. Per què salvar un cor que ja ha deixat de bategar? Per què salvar una vida que s’allunya cada matí dins d’un caixer automàtic i es descompon a les nits com el cartró mullat? - Hola, bona nit. - Necessito una ambulància al Motel Meravella de la carretera nova de Sant Cugat del Vallès. Atac de cor d’una noia de vint-i-tres anys, encara té pols. Tot fosc... Un pou sense final... La gravetat m’estira cap el terra i no trobo forces d’enlloc per creure’m el que està passant. La meva filla, l’únic que tinc, no em deixis... Ple de culpa... Em persegueix per tot arreu com un vent incansable que no Col·legi Sant Miquel dels Sants

138

Certamen literari Sant Jordi 2011

deixa de bufar. He estat jo qui l’ha conduit prop de la mort. Si no troben un cor per a la nina dels ulls petits, si la sort m’abandona entre els laberints d’aquest destí estaré perdut, perdut dins un bassal de dolor. No obstant això, si el fil que aguanta el fràgil cor de la Mariona roman resistent i no es trenca després de la tempesta, canviaré el color del meu calendari, deixaré el banc i llençaré els diners podrits que fins ara m’han oxidat l’ànima. Riiiiiing riiiiing! - Doctora!!! Per favor digui’m com està... - De veritat?? M’està dient seriosament que han trobat un cor per la meva nina? - Com ha dit?? Que un Peugeot s’ha estimbat a la C-17 i el noi que ha perdut la vida tenia un cor compatible amb el seu? I aquell matí es va trencar definitivament el silenci de la ciutat per a en Quim. Tot just s’acabava d’aixecar de l’entrada del banc després d’una altra nit espessa i afilada. El cos li pesava més que de costum, els ulls li brillaven amb una llum tènue que s’anava apagant i el seu cor alentia de mica en mica com un gronxador atemorit per la cinètica. S’havia oblidat de donar corda al seu rellotge biològic, en Quim, tot encongit va caure al terra com una fulla pintada amb colors de tardor, va comprovar que s’havia equivocat: no era immune a la debilitat, a l’adéu, a la mort... De sobte, alguna cosa caiguda del cel va acariciar-li la galta d’una manera especial. Devia ser la pluja que t’arreplega en els moments que menys la necessites. Però no, les gotes mullen i aquell fenomen atmosfèric era sec, era nou. En Quim va obrir els ulls i va veure, sense creure-s’ho, un pilot de Col·legi Sant Miquel dels Sants

139

Certamen literari Sant Jordi 2011

bitllets de cent, dos-cents, cinc-cents euros que queien del cel. Una pluja d’esperança i d’energia li estava brindant litres i litres de vida. Va recollir-los tots... I abans de marxar d’aquella trista ciutat, abans d’iniciar un camí més planer va mirar al cel amb un somriure a la cara que gairebé li feia mal... Perplex, va comprovar que els diners voladors no eren un miracle diví, sortien d’una de les finestres del banc.

En ocasions la vida és una caixa de tristeses... Però per sort, esdevé una caixa de sorpreses quan la casualitat la pot destapar.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

140

Certamen literari Sant Jordi 2011

Segon de Batxillerat

2n Premi

Viatge amb bus | Marta Codina i Canal Fa fred, la bufanda em cobreix fins al nas, respiro i l’alè apareix davant meu i amb la boira em dificulten la visibilitat. Al meu costat, una senyora africana espera l’autobús, les nostres mirades es creuen, suposadament pensa entrar abans que jo a l’autobús i trobar el seient més privilegiat. Intentaré evitar-ho. A la llunyania i sota l’espessa capa de boira, apareix l’autobús. Aconsegueixo pujar primera: <<A Vic>>, el conductor em mira amb cara indiferent, li dedico la mirada típica de no haver trencat mai cap plat i li dono l’import just, costum. Aixeco la vista esperant el tiquet i pensant ràpidament on puc seure, al final del passadís, tot ple. No sé el perquè però sempre està plena la part del darrera. Recorro ràpidament cada una de les faccions de la gent, esperant inútilment que algú conegut hagi agafat el mateix autobús i tenir algú amb qui conversar durant la mitja hora del trajecte. És inútil, avanço una mica passant pel costat de dues senyores que, en castellà, estan comentant quin temps els agrada més: si la calor o el fred, i mentre escolto això, arribo al costat d’una noia jove que escolta música amb els auriculars, està situada al costat del passadís i l’altre seient el té ocupat per la carpeta de la universitat, l’excusa perfecta per ocupar els dos seients, típic també. Miro els seients següents i tots estan ocupats en la seva totalitat. Així doncs, recorrent a la mateixa cara somrient, li demano si em deixa seure. Aparta, dificultosament i amb mala cara, la seva carpeta, es mou al seient del costat i em deixa seure, per fi, en un dels únics seient que queden lliures. En asseure’m, recordo amb resignació que l’Ipod és a casa carregant-se. Així, la meva única distracció serà observar la vida dels passatgers. En el meu intent de trobar lloc, la senyora africana amb qui he compartit Col·legi Sant Miquel dels Sants

141

Certamen literari Sant Jordi 2011

el fred exterior del moment abans de pujar al bus ha pagat i està iniciant la seva recerca d’un lloc on seure. Ho aconsegueix amb més facilitat que jo, el meu desig de trobar-hi algú conegut s’ha complert per a ella i ara disposa d’un bon lloc i una bona distracció durant el viatge. El conductor tanca la porta i inicia el viatge. Un bus és com un microcosmos, en concret, en el meu bus, pots arribar a imaginar-te que ets fora de Catalunya. Escolto amb atenció el que els meus veïns estan dient, no ho acabo d’entendre perquè parlen molt baix. Les senyores de parla castellana que he sentit en entrar segueixen el seu interessant debat sobre la calor i el fred i se’ls hi ha afegit el conductor. Inevitablement, sento noies marroquines parlant, però també de manera inevitable el meu cervell aconsegueix convertir el so del seu llenguatge en una simple melodia més dins d’un cosmos tan variat. No em preocupo del que diuen, de fet, penso que tampoc no aconseguiria desxifrar el missatge. Així que torno a fixar-me en el so de les paraules de les senyores i el conductor. De sobte, m’arriba una estranya olor. És del que vulgarment anomeno cossos acumulats, m’apropo la bufanda al nas i inspiro fort, així aconsegueixo, per uns moments, sentir l’olor de colònia i retornar al bany d’una hora abans. L’autobús para a la següent parada, un grup de cinc persones espera a baix. La primera a pujar és una noia sud-africana que es presenta ja amb un bitllet de 20€ a la mà.El conductor es nega, de males maneres, a acceptar-lo, senyalant un cartell on diu <<El conductor no està obligat a acceptar bitllets de més de 10€>>. La noia canvia la seva cara somrient per una de preocupació afirmant que no té res més petit que allò. El conductor amb males formes li nega el pas a menys que pagui amb un bitllet inferior. Darrera seu, Col·legi Sant Miquel dels Sants

142

Certamen literari Sant Jordi 2011

un senyor, també sud-africà, reuneix la suma necessària i li paga. La cara de felicitat retorna a la noia. Un conjunt de sentiments i pensaments m’envaeixen en aquell moment: el conductor hagués fet el mateix si hagués estat jo qui pagava amb un bitllet de 20€? És un conegut de la noia qui li ha deixat els diners? La primera qüestió s’haurà de comprovar un altre dia, tot i que crec en una resposta negativa. Sobre la segona qüestió, de seguida m’adono que no, ella s’asseu en un lloc mentre que ell se’n va molt més lluny i només es dediquen una simple rialla. Després d’això, sento que els ulls se m’han negat i que un calfred ha recorregut tot el meu cos. És possible que un senyor africà, que possiblement té dificultats per arribar a final de mes, hagi pagat el bitllet a una senyora prescindint de la seva raça o sexe? La resposta és afirmativa i un mar de dubtes torna a assaltar-me. No crec que jo hagués fet el mateix essent qualsevol persona qui hagués patit aquell incident. La meva ment recorre a un conjunt d’històries racistes amb finals feliços i d’altres no tant. Recordo la classe d’educació eticocívica on van explicar-nos les dificultats que els negres havien tingut per aconseguir els mateixos drets que els blancs. De fet, encara hi ha molta feina per fer. En l’aventura de la meva ment passa molta estona, entre records antics d’escola i imaginacions d’un futur millor. Sense ni adonar-me’n ja sóc a l’última parada de Manlleu. Allà puja una noia jove musulmana, embarassada i amb un nen petit d’uns dos anys, el conductor obre el maleter i ella hi introdueix el cotxet, mentrestant el seu fill ja ha anat a la recerca d’un bon lloc per seure. És en aquest moment que m’adono que el bus està gairebé buit. La noia del meu costat encara hi és, segurament me n’hauria adonat si hagués volgut sortir, ja que Col·legi Sant Miquel dels Sants

143

Certamen literari Sant Jordi 2011

d’un cop de colze presumptament involuntari o potser tossint dissimuladament, m’hauria fet adonar de la seva intenció de baixar del bus. Seria un bon moment per canviar de seient i triar-ne un on pogués estar sola. És una situació violenta ja que si ho faig, pot ser interpretat com si em molestés la presència d’algú al meu costat. Així, decideixo romandre al meu lloc inicial, sentint una cançó de Green Day des dels auriculars de la meva acompanyant. Sembla mentida com una cançó pot portar-te tants records, però ara ja no estic a l’autobús, he volat a Barcelona, al concert de Green Day, estic amb la meva cosina al centre del Palau Sant Jordi gaudint de la música, però una parada brusca em fa tornar al bus. Miro les cares de tothom que, molt sorpresos, m’indiquen que tampoc s’ho esperaven i que les seves ments també havien emprès un viatge lluny de la realitat, possiblement també estaven perduts entre records. Miro per la finestra i veig que no ha estat res greu, el conductor segueix i entre la boira ja distingeixo el Seminari de Vic. Som a l’entrada i aviat hauré arribat al meu destí, diré adéu a tot allò que per una estona ha esdevingut el meu món, el centre de la meva vida. M’adono en aquell moment, just abans d’aixecar-me per indicar que vull que el conductor pari a la següent parada, que al bus s’aprenen moltes coses. Crec que algun dia hauria de descriure un viatge al bus, tothom té dret a viure una experiència tan enriquidora com emprendre aquest viatge quotidià. De moment, però, l’escena típica de les pel•lícules sobre l’enamorament a partir d’una mirada encara no m’ha passat mai. Hauré d’esperar al pròxim viatge, viure noves experiències. Baixo del bus, deixant pas davant meu a un senyor gran amb un bastó i unes grans dificultats per sortir-se’n. Arribo al carrer tot ajudant-lo i inspiro l’aire exterior, l’alè i la boira tornen a Col·legi Sant Miquel dels Sants

144

Certamen literari Sant Jordi 2011

dificultar-me la visibilitat. Camino pels carrers de Vic pensant encara amb la multitud d’experiències, records i vivències que pot arribar a processar el cervell humà en poca estona. Ara torno a ser lluny de la ciutat, més records tornen a la meva ment mentre amb passos ferms m’encamino cap al meu destí.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

145

Certamen literari Sant Jordi 2011

Segon de Batxillerat

3r Premi

L’últim viatge | Aina Espuña i Autonell Vaig despertar-me. Bé, en realitat no vaig despertar-me, perquè no tenia els ulls oberts ni veia res, però sentia el que passava al meu voltant. Notava que estava estirada en un llit molt còmode i que del nas em sortien uns tubs prims. Quan em vaig concentrar millor en el que m’envoltava, em vaig adonar de la presència de persones. D’entremig d’aquella diversitat de veus que no reconeixia, vaig escoltar-ne unes de molt familiars. El seu to semblava preocupat i neguitós, potser massa. Aquelles veus que tant havia sentit ara quasi no les entenia perquè parlaven ràpidament i encallant-se. Tot i això, em reconfortava que fossin allà, que hi hagués algú tan estimat en un lloc tan desconegut. Les veus de la mare i el pare. No podia saber exactament què passava, però vaig sentir el meu nom unes quantes vegades i la meva mare sanglotant. Vaig intentar recordar. Dins el meu cap veia imatges a l’atzar, com si d’un munt de fotografies n’intentessin fer una pel•lícula sense gaire sentit. De cop ho vaig veure clar, ara ja ho recordava tot. Era de nit i havíem sortit de festa. Tots havíem begut massa, encara que en aquell moment no ens ho semblés. En Marc m’havia de tornar a casa. - Potser hauríem d’esperar una mica abans de tornar... Tu no pots portar el cotxe així i jo no puc tornar a casa tan borratxa! T’imagines què dirien els meus pares si em veiessin ara! –I em vaig posar a riure feliç, sense preocupacions, sense imaginar-me jo què passaria. - No et preocupis! No vaig tan malament, i a tu segur que et passa pel camí de tornada... Aquestes eren les últimes paraules que recordava. Després només hi havia riures, bromes... i un cotxe sortint de la carretera i xocant contra una farola. Em vaig quedar sense respiració: havia tingut un accident, i pel que semblaCol·legi Sant Miquel dels Sants

146

Certamen literari Sant Jordi 2011

va era greu. Llavors vaig entendre que devia ser en un hospital i que aquells que parlaven amb els meus pares eren metges. Just en aquell moment vaig deixar de sentir veus i vaig percebre que algú s’apropava a mi. Era la meva mare, que em va agafar la mà. Tremolava lleugerament, però intentava agafar-me amb força, com si no em volgués deixar escapar. Després d’uns segons en silenci, es va posar a parlar. Al principi li costava una mica, ja que encara sanglotava i tenia ganes d’esclatar a plorar. Però no ho va fer. Es va acostar encara més a mi i, amb una veu trista i dolça a la vegada, em va dir que m’estimava. També va demanar-me que em despertés de seguida perquè tots patien per mi. Després d’aquestes paraules no va dir res més, només em passava la seva mà pels meus cabells. Tenia ganes d’explicar-li que no es preocupés per res, que jo estava bé. Potser tenia el cos ben demacrat i amb ossos trencats, fins i tot amb diversos òrgans afectats per l’accident, però per dins em sentia bé. Em sentia com si flotés sobre un núvol suau i flonjo. En realitat era una sensació agradable. En aquell instant va entrar el pare dins l’habitació. Tampoc va dir gaire res; no calien moltes paraules en aquell moment. Es va acostar a la mare i es van quedar els dos allà, quiets i preocupats, mirant-me. M’hagués agradat dir-los com els estimava jo també, malgrat que no podia. Passada una estona, tots dos van marxar de l’habitació. No tenia ganes de quedar-me sola, i de cop em va venir a la ment en Marc. Com devia estar? I on? Esperava que estigués bé. No el culpava de l’accident; tots dos n’havíem estat culpables: jo per pujar al cotxe i deixar-lo conduir i ell per conduir havent begut. Vaig recordar també totes aquelles xerrades que ens havien fet a l’institut sobre l’alcohol i la conducció, i totes les nit que els pares s’havien quedat desperts quan jo sortia esperant que arribés sana i estàlvia. Tot allò no havia servit de res. Col·legi Sant Miquel dels Sants

147

Certamen literari Sant Jordi 2011

Es va obrir la porta i va entrar algú. Eren dos metges. Vaig adonar-me que voltaven per l’habitació mirant informes i anàlisis, examinant-me a mi, parlant del meu estat... Vaig intentar descobrir exactament què em passava, però tot era molt confús. Ara ja no em sentia tan bé i volia despertar i aixecar-me. No podia. Ho vaig intentar amb totes les meves forces, sense èxit. Les cames, els braços, els dits, la boca i tot el cos en general no m’obeïen. Em sentia impotent. Sempre m’havia estat tan fàcil moure el cos! I ara, en canvi, m’era impossible per molt que ho provés. Van marxar els metges i tornava a estar sola. Uns segons més tard, em vaig començar a sentir diferent. Ara no només notava que flotava, sinó que també tenia la sensació que m’enlairava. Van tornar a entrar els pares. Ja no era com l’últim cop que havien entrat, ara els percebia més lluny. Ja no els podia escoltar amb tanta claredat, ni notava la seva presència ni la mà de la mare tan a prop meu. Tot plegat era una sensació molt estranya. No sabia exactament per què, però no m’agradava allò. Era com si me n’estigués anant lluny d’allà, de l’habitació de l’hospital, dels meus pares. Volava cada cop més... No volia. No volia marxar del seu costat. Vaig pensar que potser si la mare i el pare, junts, m’agafaven la mà amb totes les seves forces, com havia fet abans ella, no me n’aniria. Però no podia fer-hi res. Era com intentar anar contra corrent. Així que, després d’un últim intent d’aferrar-me al llit, vaig creure que el millor seria seguir el camí i descobrir on em portava, quin era el seu final. Vaig acomiadar-me a la meva manera dels pares i de tothom que estimava per emprendre el meu viatge. No va ser un adéu, sinó un fins aviat. Sabia que els tornaria a veure algun dia. I de sobte, una llum. Dues hores després d’ingressar a l’hospital dos joves a causa d’un accident de cotxe, els pares d’ella ploraven, mentre que els pares d’ell somreien feliços de poder tornar a veure el seu fill. Col·legi Sant Miquel dels Sants

148

Certamen literari Sant Jordi 2011

Segon de Batxillerat

1r Premi

Mort i vida | Roger Matas i Font La fita és anar-se’n Giuseppe Ungaretti MORT I VIDA Mort i vida romanen en la crisàlide. Dolça papallona alça imperiosa el vol. L’inici de tot engarjola la fi i provoca l’oblit de l’inevitable. Anhel de vida, destí incert. Acaronant el cel tot batent les ales expressant “carpe diem” amb el seu cos. Aixoplugant-se dels perills que esperen impassibles, en sedosa filamenta. Entortolligada i fràgil. Difícil el camí i estreta la via que et marquen les pors en la fi dels teus dies. La lluna que et brinda la posta de sol és tendra i bonica, és la fi de la llum puix es rep alegre. Ara, apaivaga els teus temors, papallona. l’eruga degustarà el nèctar restant. Ara assoliràs la meta de la vida, ves-te’n radiant com quan et vares alçar. Vola papallona, vola. Col·legi Sant Miquel dels Sants

149

Certamen literari Sant Jordi 2011

Segon de Batxillerat

2n Premi

Mirant el mar | Èlia Prat i Caballeria Carícies d’ones damunt l’arena càlida en la claror primaveral somriures innocents de frescor marina mirades cristal•lines sobre l’aigua transparent. Carícies d’ones damunt l’arena fina sol d’estiu emmirallat en l’aigua somriures d’escarlata que besen l’escuma mirades ardents sobre l’aigua agitada. Carícies d’ones damunt l’arena humida el vent s’emporta la salabror del mar somriures saborosos dòcils mirades del vent fredorós Carícies d’ones damunt l’arena gèlida l’aire hivernal glaça les petxines de nacre somriures immortals imperdurables mirades.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

150

Certamen literari Sant Jordi 2011

Segon de Batxillerat

3r Premi Exaequo

Sonet de primavera | Guillem Vancells i Lujan L’alba il•lumina alegre els camps de blat, Ocells matiners cantant per parelles, Turons groguencs pinzellats amb roselles surten sota una cel abans estrellat. Cap al cel el vol l’àguila ha enfilat Creuant camps de flors sense fer cas d’elles, mentre observa dos esquirols trapelles que discuteixen per un gla enterrat. Brilla al fons argentada resplendor, reflexant la llum del càlid migdia i el llac platejat calma la calor. El vent sacseja l’assolellat dia I el poble es desperta entre la remor dels arbres que dansen amb alegria.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

151

Certamen literari Sant Jordi 2011

Segon de Batxillerat

3r Premi Exaequo

Petjades | Núria Peidró i Arumí Rastre dèbil que enrere quedes, lleu fotocòpia sobre el paper del sòl. Silueta subtil, dimensió irregular, forma canviant. Enigma, endevinalla i pista. Solc efímer, lleu transformació de la superfície que lentament s’esborra. O no... N’hi ha d’immortals, petjades eternes, inesborrables: les que han marcat el cor.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

152

Certamen literari Sant Jordi 2011

Segon de Batxillerat

1r Premi llengua anglesa

Imagination | Anna Colomer i Tuneu 30th of February, 21:00 o’clock in the morning. With an imaginary drink on the table, a smokeless cigarette in one hand, and a sad melody that still hasn’t been created, I think of the love I have never had. And meanwhile I’m describing in a notebook without pages, love letters without feeling, shed tears without crying, hands that I have never touched, lips that I have never kissed... I have fear of a non-existing loneliness.

Col·legi Sant Miquel dels Sants

153

Certamen literari Sant Jordi 2011

Segon de Batxillerat

2n Premi llengua anglesa

Memories | Alba Caban铆 i Arisso

I remember the warmth of your home in the freezing days of winter where, sitting beside the fire, you told me hundreds of experiences. I remember those spring moments when we spent hours talking and sharing happiness which often was given by the life. I remember the long summer evenings when you told me proudly, always with your half broken smile, how to overcome pitfalls. I do not want to remember that sad autumn when the luck took you despite your constant struggle, you left us with a sack of memories.

Col路legi Sant Miquel dels Sants

154

Certamen literari Sant Jordi 2011

Segon de Batxillerat

3r Premi llengua anglesa

A biography of a heroine of the 21st century | Ignasi Bofill i Verdaguer Mrs Tudur (1944-2012) had worked in the advertising industry since 1979. She loved her job; especially devising advertisements for prestigious companies like Coca-Cola, McDonald’s or Special K. Although there was nothing she liked more than her job, when she was 67 years old, she decided to retire. As she said to her friends “I have not bought a Lo Monaco mattress to get up at 6 o’clock every day”. The first days of retirement, Mrs Tudur felt strange: she was not married and she had never cared for herself. For example, she always lunched at work, and she also bought the products that she found first in the shops (so as not to think). We can say she had lost her “self-sufficiency” because she never used it. But all this had changed: Julia wanted to take care of herself. First, Julia began to think about which brands she should buy. It was not easy but eventually she realized that not all companies helped her in the same way. On the other hand, having “favourite companies” is a personality and experience symbol. For example, once she bought All Bran bars because she was moody. The fact is that, although she ate four bars in an hour, going to the bathroom so often made her more moody. So she selected some brands: Special K (for its weight loss plans that had helped her to feel beautiful and because it had been her breakfast all her life), Marlboro (because she had been collecting their “limited editions”), Olay (because their slogan “because you deserve it” had cheered her up many times), Repsol (because they had always offered the weather forecast), and other brands ... In addition, she decided to buy the most expensive products, “quality is in the price”. So, Julia began to buy only a few brands and her diet was reduced in variety. For breakfast, cornflakes. For lunch, cornflakes. And in the afternoon she ate a bowl of cornflakes. Her favourite pastime was taking her yellow Seat (full of Repsol petrol) and going on the motorway. Sometimes she travelled for hundreds of miles, beyond two or three provinces, to buy some cereal in a supermarket. And she had “mini holidays” going to Col·legi Sant Miquel dels Sants

155

Certamen literari Sant Jordi 2011

visit factories like Nutrexpa (Colacao factory)... Gradually, she began to discover the importance of some brands in her life; there were companies as important in her life as a family. The special editions became the decoration of her house and she began to keep the toys included in Colacao pots. At Christmas 2011, she gave them to the church. Also, she participated in all competitions organized by the companies (“send 5 barcodes to win an Ipod” ...) Julia was happy. When she looked at herself in the mirror she saw a thin woman (maybe because she didn’t eat meat, since there aren’t any big companies of that product), she saw her nice hair because of Garnier conditioners, and her skin free from the seven aging signs. In the same way, she smelled like vanilla from Madagascar, lotus flower and seaweed patented by Lacoste. Personally, she felt relaxed: an effect produced by the 2 packs of Marlboro cigarettes that she smoked every hour. Finally, she was proud of being in the middle of a battle between companies to get her loyalty. After a year and few months, Julia’s health was extremely deteriorated (maybe because she only ate cereals rich in preservatives). She had no friends and she was indebted (due to the high cost of her life). In 2012 Julia died alone at home while she was browsing an IKEA catalog. After the death of Mrs Tudur, BBVA took the opportunity to seize Julia’s objects to collect the debt. When the inspectors came to her house, they discovered a veritable commercial treasure: thousands of cornflakes collections, a room dedicated to the worship of Repsol, etc... The press and big businesses didn’t take long to know about it. The case generated a genuine social phenomenon and a new trend: companies spread the case of Julia as an example to follow. Special K made a special edition dedicated to Julia and built a memorial to her at its headquarters in the US. Julia showed us how a seemingly normal and anonymous person can hide a true heroine of the 21st century. And how, even in anonymity, someone can strive to improve this world. Col·legi Sant Miquel dels Sants

156

Certamen literari Sant Jordi 2011

Primer d’Educació Secundària

Col·legi Sant Miquel dels Sants

157

| Laura Fernández i Aulina Pol Jané i Sallés Martín Cristian i Noguera

Certamen literari Sant Jordi 2011

Primer d’Educació Secundària

Col·legi Sant Miquel dels Sants

158

| Clàudia Anglada i Parés Laura Domènech i Serra

Certamen literari Sant Jordi 2011

Primer d’Educació Secundària

Col·legi Sant Miquel dels Sants

| Mariona Colomer i Rosell Mirta Crivillérs i Coll

159

Certamen literari Sant Jordi 2011

Primer d’Educació Secundària

Col·legi Sant Miquel dels Sants

| Pol Arumí i Sellabona Marc Gómez i Sabaté

160

Certamen literari Sant Jordi 2011

Segon d’Educació Secundària

Col·legi Sant Miquel dels Sants

| Sílvia Bernal i Capdevila

161

Certamen literari Sant Jordi 2011

Segon d’Educació Secundària

Col·legi Sant Miquel dels Sants

| Èlia Gimeno i Coll Pol Icart i Solé

162

Certamen literari Sant Jordi 2011

Segon d’Educació Secundària

Col·legi Sant Miquel dels Sants

| Carla Planas i Serra Júlia Traveria i Solà

163

Certamen literari Sant Jordi 2011

Segon d’Educació Secundària

Col·legi Sant Miquel dels Sants

| Júlia Vila i Gallach Mireia Roca i Pons

164

Certamen literari Sant Jordi 2011

Segon d’Educació Secundària

| Núria Solerdelcoll i Vila

Col·legi Sant Miquel dels Sants

Certamen literari Sant Jordi 2011

165

Segon d’Educació Secundària

Col·legi Sant Miquel dels Sants

| Paula Saborit i València Xixi Wang

166

Certamen literari Sant Jordi 2011

Tercer d’Educació Secundària

Col·legi Sant Miquel dels Sants

| Cristina Banyol i Castanyo Miquel Puig i Banús Clara Gómez i Gorchs

167

Certamen literari Sant Jordi 2011

Tercer d’Educació Secundària

Col·legi Sant Miquel dels Sants

168

| Pau Benito i Buch Ignasi Alemany i Juvanteny

Certamen literari Sant Jordi 2011

Quart d’Educació Secundària

Col·legi Sant Miquel dels Sants

169

| Clàudia Font i Alcalà Cristina Batalla i Vilacís

Certamen literari Sant Jordi 2011

Quart d’Educació Secundària

Col·legi Sant Miquel dels Sants

| Fabricio García i Chamorro Marc Cunill i Vall

170

Certamen literari Sant Jordi 2011

Quart d’Educació Secundària

Col·legi Sant Miquel dels Sants

171

| Paula Valls i Font Rut Montero i Vilar

Certamen literari Sant Jordi 2011

Quart d’Educació Secundària

Col·legi Sant Miquel dels Sants

172

| Gil Redorta i Peix Núria Bofill i Verdaguer Sergi Colomer i Coromina

Certamen literari Sant Jordi 2011