PetitMiquel 09
febrer2014
Publicacions del Col¡legi Sant Miquel dels Sants
Sobreprotecció vers autonomia
Marta Carreter, psicopedagoga del Gabinet d’Orientació Psicopedagògica del centre.
La veu del professional De la mateixa manera que passa amb la majoria d’animals, a partir del moment en què ens assabentem que serem pares i mares, les persones posem en marxa un sisè sentit, o per què no anomenar-lo instint de protecció. Protegir els que estimem i ser responsables de la tasca educativa que ens vindrà com a pares és molt lícit. Els pares hem de proporcionar una bona educació i vetllar per la salut física i mental dels nostres infants. D’aquesta manera diríem que protegim per evitar riscos, perills, per ensenyar allò que està ben fet... Però què passa quan aquesta protecció deixa de ser un acompanyament i esdevé una barrera que no deixa créixer? Sobreprotegir vol dir creuar el límit que no permet als nens desenvolupar-se autònomament. El nen sobreprotegit és aquell a qui, per
una banda li resolem situacions que per la seva edat ja podria fer sol i, per altra banda, tenim una tolerància excessiva a les seves demandes. Aquestes actuacions poden afectar emocionalment els nens i condicionaran la seva vida adulta. Seran adolescents i adults amb falta d’eines per resoldre els problemes que la vida els va plantejant, marcats pels sentiments de dependència. Persones que sovint tenen falta de creativitat, iniciativa, poca seguretat i baixa autoestima. Desinterès per conèixer els seus talents i habilitats. Egocentrisme, indiferència per les altres persones i, fins i tot, insatisfacció pels seus èxits que poden derivar en conductes manipulatives per aconseguir allò que desitgen. En definitiva, podem concloure que aquelles coses que inicialment fem per protegir o ajudar, tindran l’efecte contrari si no respectem el procés maduratiu dels nostres infants.
Algunes pautes per evitar la sobreprotecció: • Estar al costat dels nostres fills, per ajudar però no per resoldre tots els problemes. • No intervenir en totes les dificultats; si cau, és important que es sàpiga aixecar. • Fomentar els vincles afectius amb altres persones, familiars, amics... • Fomentar l’autonomia adequada a cada moment evolutiu. Facilitar que comencin a menjar sols, que es vesteixin, es rentin... en definitiva, que es facin responsables de les seves coses. Cal que, en funció de la seva edat, els nens vagin agafant les responsabilitats que els pertoquen. • Marcar límits clars: Cal que tot allò que diem com a pares vagi acompanyat d’accions concretes. • Fomentar l’experimentació, deixar provar. No anticipar-los els resultats de les seves accions encara que sapiguem que s’estan equivocant. • Deixar que el nen aprengui per si mateix.
Projecte “Els contes: el gegant del pi”
Fina Bofill, Maria Camprubí, Sílvia Crusats, Núria Esteras, Cristian Martín, Mercè Martínez, equip de P3
a la classe de P3 Aprofitant que a l’escola hi ha dos gegantons, en Quelet i la Quelona, dins del projecte dels contes treballem “El Gegant del pi”. Ens agrada treballar aquest projecte amb els infants, ja que ens permet acostar-los les tradicions populars catalanes. A la vegada també s’inicien en el control de les emocions, ja que alguns d’ells durant el projecte aprenen a superar algunes de les pors infantils als éssers imaginaris. La durada d’aquest projecte és d’un trimestre i és interdisciplinar, cosa que ens permet treballar-lo des de totes les àrees (descoberta d’un mateix i dels altres, descoberta de l’entorn social i llenguatges: musical, verbal, plàstic i matemàtic).
Els infants d’aquesta edat gaudeixen de les activitats del projecte ja que són molt lúdiques i dinàmiques. A més, això potencia molt el treball en grup, la socialització i la cooperació. La primera part del projecte es basa molt en l’observació directa, la manipulació i l’experimentació de gegants i capgrossos. Per fer-ho utilitzem els gegantons de l’escola on els nens poden veure de què estan fets, qui i com els fan ballar… Després anem a conèixer els gegants i capgrossos de la ciutat apropant als nens aquests personatges que veuen a les festes de la ciutat. Partint d’aquest observació fem els nostres gegants i capgrossos, utilitzant diferents materials i tècniques
(capses de cartró, robes, pintura..). En la segona part del projecte introduïm l’ús de noves tecnologies (PDI, jocs TIC, visualització de vídeos i imatges). També organitzem racons de joc i d’aprenentatge que giren al voltant del conte “El gegant del pi”. Aquest projecte també implica la participació de les famílies, tot aportant-hi material que ens ajuda a complementar el treball com ara contes, fotografies, música, vídeos, titelles…
El mètode científic a Educació Infantil Montse Díaz, Núria Fajula i Anna Marsó, tutores de P4
A la classe de P4 Coneixeu l’Albert Mira i Pensa?
A la classe de P4 un dia ens va visitar aquest científic vestit amb la seva bata blanca i molt despentinat. La seva visita era per explicar-nos com treballa un científic i així nosaltres també poder-ho fer igual. Ens va dir que treballar d’aquesta manera se’n diu seguir el mètode científic. Ens va explicar que el més important per ser un bon científic des de ben petit, és saber observar-ho tot molt bé i a partir d’aquí preguntar-nos per què passen les coses. Com que moltes vegades no sabem la resposta juguem a endevinar-la, i l’Albert ens va explicar que d’això se’n diu formular hipòtesis.
Per saber si les hipòtesis es compleixen hem d’experimentar. A vegades ho fem a la classe i algun cop hem anat a una sala especial que es diu laboratori. Allà hi ha uns aparells molt concrets amb uns noms ben estranys que ara ja hem après a dir, com proveta, matràs, comptagotes, microscopi… A partir d’aquests experiments comprovem quines respostes que ens havíem imaginat han estat certes i quines no. (A vegades veiem que alguna resposta era un bon disbarat!). No sempre n’hi ha prou amb experimentar, a vegades necessitem l’ajuda dels llibres, d’internet, de la gent gran, o fins i tot d’algun científic experimentat com l’Albert per poder trobar la resposta de les coses.
L’any passat ens va agradar tant fer de científics que fins i tot ens vam atrevir a anar a la Universitat de Vic a explicar-ho a altres nens que fan ciència com nosaltres. Us animem a pensar, observar, preguntar i experimentar!
Projecte Vincent Van Gogh
Marta del Castillo, Montse MaciĂ i Miqui Serrat, tutores de P5
a la classe de P5 Des de fa uns quants anys l’escola va iniciar el projecte: “Artistes, mestres del coneixement” que consisteix en què, des d’Infantil fins a sisè, es treballa un artista diferent a cada curs. A P5 treballem el pintor Vincent Van Gogh. Aquest és un projecte per conèixer la vida i obra d’aquest pintor, a més d’experimentar amb diferents tècniques plàstiques i, d’aquesta manera, apropar els infants a l’artista, l’art i la cultura. Per dur a terme el projecte es realitzen diferents activitats, sempre intentant aprofitar al màxim tots els recursos que tenim a l’escola. S’utilitzen tant les noves tecnologies
com l’experimentació i manipulació de les tècniques plàstiques més tradicionals. Els objectius que es potencien mitjançant aquest projecte són:
• Utilitzar diferents tècniques i materials propis de l’artista. • Despertar l’interès del nen/a vers l’artista i la seva obra. • Aprendre a tenir cura del material que utilitzem.
• Conèixer la vida i obra de l’artista.
• Aprendre a treballar en grup.
• Gaudir de les activitats plàstiques i digitals proposades entorn aquest tema.
• Tenir respecte i saber valorar el treball propi i el dels seus companys.
• Despertar la seva imaginació i curiositat creativa. • Conèixer les tècniques i les seves característiques (pintura, pinzellades, retrats....). • Treballar amb els sentits d’una manera lúdica (passar-s’ho bé), tant individualment com col·lectivament.
• Associar cada obra amb el nom que li correspon.
Què és l’escola segons els alumnes de 4 anys alumnes de la classe dels Pica-soques Després de les vacances d’estiu, arriba l’hora de tornar a l’escola, retrobar els companys , entrar a una nova classe i conèixer la mestra. Una vegada adaptats al nou curs escolar he volgut comprovar de primera mà què és, pels alumnes de P4, l’escola. • Què és per a vosaltres una escola? Una escola és una classe per aprendre coses, per treballar i fer feina, per jugar, escriure i dibuixar. És un “cole” que serveix per escoltar. És un lloc que està ple de classes, mestres i nens. • I... qui va a l’escola? Nens rossos i morenos, les professores. Nens grans i petits. Es comença a P3. Els nens més petits van a P3, però abans anaven a la guarderia. També hi ha escoles de grans que ensenyen a conduir, a arreglar cotxes, matemàtiques i a treballar. Els
nostres germans també van a l’escola, però els pares no perquè són massa grans i van a treballar. Els pares ens hi acompanyen. Abans, els pares també venien a col·legi, però era quan nosaltres érem a la panxa i ells eren petits. També van a l’escola les mestres però quan estan malaltes en ve una altra. A més també ve la Castanyera quan celebrem la Castanyada i els patges quan arriba Nadal. • En una escola hi ha... Contes, taules, joguines. Una biblioteca amb contes a les classes. Gomets per enganxar. Un menjador per anar a dinar els nens que no van a casa seva. Una classe de “psico” que es diu aula tova. Pissarres. Hi ha un teatre que anem a veure contes. Està plena de senyoretes i mestres. A cada classe hi ha penjadors per penjar la maleta, la bata i la jaqueta. Hi ha suros per penjar els treballs que fem.
10
• Vosaltres aneu a l’escola oi? Si, a l’escola del Sant Miquel. No!! Que es diu Sant Miquel dels Sants i es sent la “i”. Es diu així perquè li van posar aquest nom. Potser van ser en Miquel i en Ramon que treballen en aquesta escola. El nostre col·legi és molt gran perquè hi ha moltes classes i molt espai de terra. Té classes i moltes mestres. Si, està plena de nens, mestres, finestres i molts pares que acompanyen els seus fills. • Tantes classes? Quines coneixeu? La nostra és la classe dels Pica-soques A. És a P4. També hi ha els Rossinyols i les Orenetes que també fan P4. Hi ha les classes de P5 que es diuen Farigola, Espígol i Romaní. Quan farem “P6”, anirem a dalt. En aquest pis hi ha els nens que són més grans que els petits. Encara hi ha nens més grans que fan 4rt.
L’entrevista A P3 hi ha les classes de les Papallones, Cargols i Formigues. Nosaltres anàvem a la classe de les Papallones el curs passat. A dalt de tot hi ha els nens més grans i l’última classe. • Què feu a l’escola? Dibuixem, treballem i pintem. També juguem i fem anglès, música i gimnàs. Anem al pati a jugar amb els amics que tenim i ens divertim. A vegades ens enfadem però ho solucionem parlant. Fem racons per equips de colors. Tenim una pica a la classe i ens rentem les mans i bevem aigua. Fem jocs a l’ordinador. Tenim una pissarra que funciona amb l’ordinador. • Què és el que més us agrada de l’escola? El pati i anar a jugar a amagar. Fer racons. Els projectes. Nosaltres ara estem fent el projecte dels arbres. Jugar a la sorrera amb la sorra fina. Fer música. Jugar a la classe amb els jocs que hi te-
nim. Hi ha trencaclosques. Fer plastilina. Jugar amb els amics... • Ara que ja esteu a P4, quines coses són diferents de P3? Els nens a P3 són més baixos i nosaltres ja som més alts. Estem aprenent coses noves que no fèiem a P3. Fem projectes nous. A P4 a la classe hi ha dos ordinadors. A P3, com que érem més petits, els grups de racons eren un animal i ara tenim un color a cada grup. Fem pissarra digital per veure la fitxa, fer el memori, jocs, música, contes i anglès. • Heu dit que a l’escola veniu per aprendre. Què us ensenyem les mestres? Aprenem poemes. Ara estem aprenent el poema de la tardor. Escrivim el nostre nom. Ens ensenyeu a mirar contes perquè s’han de cuidar, guardar i passar les pàgines a poc a poc. Aprenem a comportar-nos bé. No ens podem barallar i no ens hem d’enfadar. A fer feina. La senyoreta ens ensenya a relaxar-nos amb una
11
música per estar tranquils. Aprenem a cuidar els amics estimant-los, fent-nos una abraçada si ens enfadem però no ens hem d’empipar. Fem servir una pissarra màgica que va amb l’ordinador. És molt divertit!!! Anem a la piscina. A fernos grans. Ens expliqueu la fitxa i com ho hem de fer. • I si a l’escola s’aprenen tantes coses, per a què les fareu servir quan sereu grans? Per poder llegir contes als nostres germans petits. Per saber fer deures. Per anar a fer una feina. Jo aniria a buscar diners treballant de “jefa” de nens petits. Jo seria pintora. Jo de construir coets però primer hauré d’aprendre a llegir. Per treballar i tenir diners per pagar el menjar. Ens farem forts, perquè treballem molt ara. Pels néts i els fills. El meu avi m’ensenya a jugar i explica contes. Per fer les coses bé. Tot el que ens expliques ho guardem a dins el cap per recordar-ho.
Les tauletes digitals són presents a les aules d’Educació Infantil i Primària del col·legi? Des de fa anys, el col·legi va apostar per a introduir les TAC, de forma integradora i quotidiana, al procés d’aprenentatge. En aquests moments, la presència de l’ordinador i la pissarra digital a les aules ja és una realitat. La incorporació de les tauletes, també com a suport d’alguns aprenentatges, és un altre pas en la línia d’innovació amb la qual està compromesa el col.legi. La lleugeresa i agilitat d’aquestes eines i el seu caràcter intuïtiu permeten fer un treball personalitzat i, al mateix temps, faciliten el treball cooperatiu i competencial tant social com comunicatiu . Algunes de les escoles de la Fundació Tr@ms, de la qual formem part, fa dos anys van incorporar les tauletes a les aules. Aquest fet ens permet intercanviar experiències, formació i compartir pràctiques de referència. És, doncs, per a nosaltres un nou repte que ens apropa a l’entorn més immediat dels nostres alumnes en la línia dels nous paradigmes educatius. Sílvia Caballeria, Coordinadora pedagògica del centre.